ARQUITECTURAARQUITECTURA RenaixementRenaixement

0.INTRODUCCIÓ0.INTRODUCCIÓ

Mèdici

• L’art deixa de ser una “L’art deixa de ser una “activitat activitat manualmanual” o mecànica per a convertir-se ” o mecànica per a convertir-se en una “en una “activitat intel·lectualactivitat intel·lectual”, ”, individual i autònomaindividual i autònoma

GÒTIC ARTESÀ ANÒNIM

ARTISTARENAIXEMENT GENI

Pienza (Rossellino)Encarregada per Pio II

URBANISME

El Capitoli (Roma) dissenyat per Miquel Àngel per 1557,encarregada pel papa Pau III,; 'el turó de les cabres‘.

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (II):REINTERPRETACIÓ I REUTILITZACIÓ

DELS ELEMENTS FORMALS CLÀSSICS.Es tornen a utilitzar els cinc ordres clàssics (dòric, jònic, corinti, toscà i compost)Utilització de l’arc de mig punt

Com a suports utilitzen el mur, la columna de fust llis i la pilastra, rematades amb capitells clàssics

(corintis i compostos sobretot)

El mur recupera la seua importància com a superfície massissa i element sustentant, amb un aparell regular perfectament treballat (sovint encoixinat) i disposat amb un ordre geomètric que és expressió de la visió geomètrica de l’edifici

Importància de les estructures arquitravades: entaulaments i frontons recuperen el seu llocCom a cobertes utilitzen voltes de canó i d’aresta (sovint amb cassetons) i sostres de fusta decorats amb cassetons

Utilització de les cúpules de mitja esfera, revaloritzant les cúpules com a element constructiuRecorren a motius decoratius clàssics (medallons, garlandes, grotescs,...)

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (III):LA RACIONALITZACIÓ DE L’ESPAI.

Els edificis són concebuts com una unitat en què les parts es supediten al resultat en conjuntLes mesures de l’edifici s’han d’adaptar a la mida humana i dotar d’utilitat

a l’edifici: horitzontalitat, caràcter funcional i il·luminació integral Predomini de la línia recta sobre la corba i de l’horitzontal sobre la vertical La unitat, la simetria i la proporció són els elements claus

Importància clau de les formes geomètriques bàsiques en el sistema de proporcions: el cercle i el quadrat en plànol i l’esfera i el cub en el seu alçat

(recerca de lleis matemàtiques de proporció de validesa universal)

La proporció numèrica es plasmarà en els mòduls de forma cúbica que s’utilitzen de base en la construcció dels edificis

La simetria i la regularitat es plasmen en les línies de perspectiva que guien la mirada de l’espectador i li atorguen a l’espai amplitud i profunditat

Les plantes longitudinals tendeixen a la simplificació i les estructures diàfanes (la planta basilical clàssica com a model) i s’incorporen les plantes centralitzades

En l’arquitectura és bàsica la teorització: es reflexiona sobre ella i s’escriuen tractats

Aquesta teorització s’aplica a cada edifici a través dels projectes: abans de construir es fa un projecte detallat del que es vol fer

L’edifici ha de ser harmònic amb el context urbà en que s’insereix: es recupera l’urbanisme com a disciplina

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (IV):LA DECORACIÓ.

La decoració canvia a mesura que avança el segle XV

En la primera meitat és més senzilla i es basa en destacar els elements constructius (columnes, cornises, columnes emmarcades,...), els marbres de colors i els medallons

En la segona meitat la decoració es fa molt més abundant, amb garlandes, grotescs (combinació d’elements vegetals, animals i humans),... d’inspiració clàssica

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (V):EL PALAU RENAIXENTISTA.

Es posen les bases del model de palau renaixentistaSón edificis concebuts com a blocs tancats (mòdul de proporcionalitat i perspectives) sense les torres gòtiques i amb una forma cúbica i senzilla, però perfectament integrats en la ciutat

El caràcter tancat i el predomini de la línia horitzontal i el mur li donen una aparença de solidesa sols trencada per les finestres

El aparell dels murs es mostra encoixinat a l’exterior, on les quatre façanes reben el mateix tractament i importància

Solen tindre tres pisos o nivells perfectament diferenciats per la utilització de diferents ordres clàssics superposats i altres elements decoratius i separats per motllures horitzonals

Els vans de les façanes solen estar emmarcats i decorats amb elements arquitectònics d’arrel clàssica (pilastres, frontons,...) que es repeteixen de forma rítmica

En l’interior els palaus s’estructuren a partir del pati interior envoltat de lògies (galeries d’arcs de mig punt sobre columnes obertes al pati)

2.- FILIPPO BRUNELLESCHI (I).És un exemple d’home del Renaixement: no sols és arquitecte i escultor,

sinó que també és un estudiós de les matemàtiques, la mecànica i el disseny

Se’l considera el primer arquitecte renaixentista: trenca amb el gòtic i posa les bases de la nova arquitectura, basant-se en els elements clàssics i reformulant-los

Utilitza de forma sistemàtica els elements clàssics:ordres clàssics, columnes, arcs de mig punt, entaulaments,...

L’edifici es disposa de forma clara i ordenada, tant en planta com en alçat, predominant la línia recta i horitzontal

Elabora les seues construccions a partir d’un mòdul matemàtic proporcionat que repeteix al llarg de tot l’edifici

La seua idea de bellesa i perfecció es basa en una teoria de la proporció de base matemàtica elaborada a partir de les dues figures geomètriques bàsiques (cercle i quadrat)

El respecte a la proporció i al mòdul d’origen arriba al punt d’afegir un tros d’entaulament dalt de les columnes per evitar que la seua altura siga major que la distància entre columnes

La simetria i regularitat dels elements constructius i la unitat del conjunt es materialitzen en les línies de perspectiva, que guien la mirada de

l’espectador i atorguen a l’espai amplitud i profunditat

“El caudillo del grupo de jóvenes artistas florentinos fue un arquitecto, Filippo Burnelleschi (1377-1446). Él fue el encargado de terminar la catedral de Florencia. Era de estilo gótico, y Brunelleschi tuvo que dominar totalmente los principios que formaron parte de la tradición a la que aquella pertenecía. Su fama, en efecto, es debida en parte a principios de construcción y de concepción que no habrían sido posibles sin su conocimiento del sistema gótico de abovedar. Los florentinos desearon que su catedral fuera coronada por una cúpula enorme, pero ningún artista era capaz de cubrir el inmenso espacio abierto entre los pilares sobre los que debía descansar aquella cúpula, hasta que Brunelleschi ideó un método para realizarla. Cuando fue requerido para planear nuevas iglesias y otros edificios, decidió dejar a un lado el estilo tradicional, adoptando el programa de aquellos que añoraban un renacimiento de la grandiosidad romana. Se dice que se trasladó a esta ciudad y midió las ruinas de templos y palacios, sacando apuntes de sus formas y adornos. Nunca fue su intención copiar esos antiguos edificios. Difícilmente hubieran podido ser adaptados a las necesidades de la Florencia del s. XV. Lo que se propuso fue conseguir un nuevo modo de construcción, en el cual las formas de la arquitectura clásica se empleasen libremente con objeto de crear modalidades nuevas de belleza y armonía. Lo que sigue siendo más sorprendente es que realmente logró imponer ese programa. Durante casi cinco siglos los arquitectos de Europa y América siguieron sus pasos”.

E. GOMBRICH

2.- FILIPPO BRUNELLESCHI (II).Rebutja la decoració excessiva: es basa en destacar els elements arquitectònics (gris sobre blanc) i alguns elements senzills d’origen clàssic com els medallons

A ell es deu la revalorització de la cúpula i la invenció de la gran cúpula renaixentista a Santa Maria dei Fiori: sobre un tambor octogonal situa una doble cúpula, apuntada o parabòlica per fora i semiesfèrica per dins, per a contrarestar els pesos, construïdes

amb rajoles buides per dins i deixant un espai buit en mig de les dues cúpules per alleugerir el pes, cobrint-les amb una llanterna

Recupera el model basilical romà en les esglésies, encara que en planta són de creu llatina

Fa el projecte del palau Pitti, base del model de palau renaixentista: façana massissa en tres nivells, encoixinat, absència de torre,...

Totes les seues obres les realitza a Florència: cúpula de Santa Maria dei Fiori, esglésies de Sant Llorenç i el Sant Esperit, palau Pitti, hospital dels Innocents i capella Pazzi

Cúpula de Santa Maria dei Fiori (1420-36)

Basílica de Sant Llorenç (1421-28)

Capella Pazzi (1429-61)

Hospital dels Innocents (1419-27)

Palau Pitti (segles XV i XVI)

2.- LEO BATTISTA ALBERTI (I).També és un prototip d’home polifacètic renaixentista: poeta,

teòric de l’art, arquitecte, urbanista, arqueòleg i estudiós També és de Florència, però igualment treballa a altres ciutats com Màntua, Rímini o Milà

És el gran teòric de l’arquitectura renaixentista: sistematitza el llenguatge arquitectònic a partir de la influència clàssica (Vitruvi), dels avanços científics de l’època i de les

aportacions del seu mestre Brunelleschi i ho difon amb tractats com Re Aedificatoria

Té una clara inclinació classicista en els seus tractats i obres

Estableix una estètica arquitectònica basada en els models clàssics i en les relacions matemàtiques existents entre les diverses parts d’un edifici (la proporció àuria)

Intenta trobar el ritme de les masses basant-se en l’exactitud de les proporcions: distribució rítmica dels vans, funció decorativa de les columnes,

arcs de mig punt descansant sobre pilastres i utilització de la cúpula

Construeix palaus com el palau Rucellai, on fixa el model iniciat per Brunelleschi: bloc cúbic tancat integrat en l’espai urbà, ordenació al voltant del pati interior, tres nivells en la façana amb un sòcol a la part baixa, pilastres d’ordes clàssics superposades per contrarestar

l’excessiva horitzontalitat dels entaulaments i gradació del volum de l’encoixinat

Palau Rucellai (Florència, 1446-65)

Palau Rucellai, Florència

Alberti

LEO BATTISTA ALBERTI Per a les façanes crea el concepte de pòrtic monumental, basat en els arcs de triomf romans: tres parts separades per enormes pilastres (normalment corínties), amb un

enorme arc de mig punt a la part central (i volta de canó per a l’entrada) i tot rematat per un enorme frontó triangular, podent-se afegir un podi d’accés (Sant Andreu de Màntua)

També és un precedent de la posterior església jesuítica: planta d’una sola nau amb capelles laterals i creuer amb cúpula, concentrant la llum en el

creuer i el presbiteri i graduant-la a mesura que s’apropem a ells

Façana de Santa Maria Novella (Florència, 1456-70)Tindrà molt influència en el barroc:

la remata amb un cos rectangular amb rosassa coronat per un frontó triangular, unint tot aquest remat amb la part baixa mitjançant dos enormes volutes

Sant Andreu de Màntua (1472-94)

CINQUECENTO

CARACTERÍSTIQUES GENERALS El focus principal entre 1500 i 1527 (saqueig) passa a ser Roma, amb el mecenatge dels papes Juli II i Lleó X: el nord d’Itàlia continua sent important, però es veu molt afectat

per les guerres entre França i la monarquia hispànica per fer-se amb el seu control Es sistematitza la teoria de l’arquitectura: multitud de tractats (Palladio, Serlio, Vignola) i major importància de l’urbanisme

Tendència a la monumentalitat:Els arquitectes es centren en el volum intenten que siguen exemptes per a ser observades des de tots els llocs

La cúpula i les plantes centralitzades prenen encara més importància, destacant la major importància del cercle com a símbol platònic de la perfecció de l’univers

Utilització dels dístils o columnes disposades en parelles, element de clara influència romana

Ús de l’ordre gegant que recorre tota la façana

Edificis: junt a les esglésies i palaus, cal destacar la importància que prenen les vil·les

BRAMANTE.Porta la simplicitat arquitectònica al màxim: l’arquitectura és ordre, mesura i proporció,

Multiplica les perspectives, concebent-los quasi com a escultures exemptes (plasticitat)

Alterna les línies rectes i les corbes per a donar-li un major ritme arquitectònic a l’obra

Els estudis geomètrics i el seu neoplatonisme el porten a considerar el cercle com a figura més perfecta i símbol de l’univers i de Déu: cúpules i plantes centralitzades

Entre les seves obres cal destacar el temple de San Pietro in Montorio i el projecte per a la construcció de Sant Pere del Vaticà, tots dos a Roma

San Pietro in Montorio (Roma, 1502)

Projecte per a Sant Pere del Vaticà (Roma, 1506)

Sant Pere del Vaticà (Roma, segles XVI i XVII)

BRAMANTE (1506)

RAFAEL (1514)

PERUZZI (1520)

SANGALLO (1536)MIQUEL ÀNGEL (1546)MADERNA (1605)

Capella dels MèdiciCapella dels Mèdici

Biblioteca LaurentianaBiblioteca Laurentiana

Plaça del CapitolPlaça del Capitol

MICHELANGELO MICHELANGELO (1475-1564)(1475-1564)

Basílica de Sant Llorenç

3.- ANDREA PALLADIO.Treballa a la zona nord de Venècia i Vicenza (Véneto)Està a cavall entre l’últim renaixement i el manierisme i representa el final del classicismeA més d’arquitecte, és un excel·lent teòric i la seva obra Els quatre llibres de l’arquitectura

tindrà una gran influència en tota Europa i, posteriorment, en Anglaterra i Estats Units

La seva obra és tota una redefinició del classicisme, buscant noves proporcions i noves harmonies: adapta les formes clàssiques a les necessitats modernes

Utilitza l’ordre gegant: columnes clàssiques, però que abasten dos nivells o pisosConcep les seves obres a partir de les dues figures bàsiques: el quadrat i el cercleTé una especial preocupació pel volum i els efectes de clarobscurEncara que també va realitzar palaus i esglésies (a Venècia sobretot), destaca

per la construcció de vil·les que intenta integrar en el paisatge del camp

A les vil·les sol utilitzar les plantes centralitzades cruciformes, reutilitzant de manera molt original els elements clàssics

Entre les seves obres cal destacar la Vil·la Capra o La Rotonda a Vicenza, les esglésies de Sant Jordi i del Redemptor a Venècia i el Teatre Olímpic de Vicenza

Basílica de Vicenza o Palau de la Raó (Vicenza, 1549)

Vil·la Capra o La Rotonda (Vicenza, 1569)

Església de Sant Jordi el Major (Venècia, 1565)

Teatre Olímpic (Vicenza, 1583)

ESPANYAESTIL

PLATERESC

Purisme

Palau de Carles V a Granada.

ESTIL HERRERIÀ

Can Catlar

• Convent del Socors de Ciutadella