EL MATRIMONI ARNOLFINI

Judit i Miriam (INS La lRibera)

PRESENTACIÓ• AUTOR: Jan Van Eyck (Maaseyck 1390- 1441)

• COMITENT: Giovanni Arnolfini

• CRONOLOGIA: 1434 dC

• ESTIL: Gòtic Flamenc (escola Flandes

• FUNCIÓ: Commemorativa (immortalitzar la celebració)

• LOCALITZACIÓ: -Originalment: Ciutat de Bruges, Bèlgica. -Actualment: National Gallery (Londres, Gran Bretanya)

• TÈCNICA: Pintura a l’oli sobre fusta o taula de roure (suport) (1r : guix, 2n: dibuixen i 3r : pinten)

• DIMENSIONS: 84 cm x 57cm

• TEMA O TIPOLOGIA: Escena costumista o de gènere

• TEMA ICONOGRÀFIC: Noces entre Giovanni Arnolfini i Giovanna Cenanni

• VOLUM: Gradacions de colors i de suaus contrasts de llum. Predomina la lóinia sobre el color, perfila els contorns de les siluetes de forma suau i natural

CONTEXT HISTÒRIC

• A partir del s.XIII, es va produir un desenvolupament de la societat feudal. Això va produir un creixement de la productivitat agrícola, i va provocar l’augment de la població del comerç i l’artesania.

• També van crèixer les ciutats, especialment a la península itàlica i a Flandes

• Cap al s.XV algunes ciutats com Flandes es van convertir en unes de molt importants per les extraordinàries escoles pictòriques que tenien

TÈCNICA I ESTIL: PERSPECTIVA

• Virtuosisme extrem: Domini de la perspectiva, la llum, la minuciositat i la naturalitat.

• Recurs de la perspectiva: Representació dels objectes en línies horitzontals, tots col·locats en minuciós ordre.

• La disposició dels mobles, el marc arquitectònic, i sobretot el recurs de la tècnica del mirall donen una gran sensació de profunditat.

ANÀLISI ELEMENTS FORMALS I COMPOSITIUS

• Iconografia: Escena d’una parella a l’interior d’una habitació

• Primer pla: els protagonistes, Giovanna i Giovanni Arnolfini. Ell està agafant a la seva dona amb lamà esquerra, i amb la dreta fa un senyal de beneir. Ella deixa descansar la seva mà sobre el ventre, mentre un petit gos ens mira des de els peus.

• Per la vestimenta de la parella podem veure que són d’una classe social elevada.

• Ella té un front molt ample, ja que era moda en aquella època, totes es rasuraven així.

• Investigacions:

• Giovanni i Giovanna

• Michele i la seva dona Elisabeth

LÍNIES COMPOSITIVES

• Tècnica de la llum. Hi ha dos focus naturals, un entra per la finestra de l’esquerra, i l’altre per davant i enfoca els rostres dels personatges.

• Es crea clarobscurs, el rostre de la noia està il·luminat, i el del noi està en la penombra

• La composició es simètrica, amb els dos personatges al centre. Els elements estan en diferents plànols.

• 1r Pla: gos i les sabates

• 2n Pla (principal): els dos personatges

• 3r Pla: l’habitació (mobles, finestra, làmpada, etc)

RELACIÓ ENTRE LA FORMA I LA FUNCIÓ

• La funció més útil és la commemorativa, per immortalitzar el moment de unió, i també la decorativa per ornar una de les estances del palau.

ICONOLOGIA: LA PARELLA• Posició dominant de l’home, postura

frontal i aspecte solemne, per sobra de la dona. La dona està amb el cap baix. i amb actitud submisa. Típic de l’edat mitjana i moderna.

• La dona recull el seu vestit igual que les verges antigues, i això simbolitza la seva virginitat

• La dona es posa la mà al ventre, que pot ser un senyal de l’embaràs (que no es real) i això suposa la culminació com a dona (maternitat)

ICONOLOGIA: L’ALCOVA• Els personatges estan a l’alcova nupcial

• Sobre la parella hi ha una làmpada, un canelobre d’aram de 6 braços. Només té una espelma encesa, i aixo simbolitza:

• la flama d’amor,

• la fe i la presència de déu

• El llit està vestit d’unes teles de color vermell que simbolitzen l’aspecte carnal del matrimoni( en el sentit sagrat)

ICONOLOGIA: L’ALCOVA• En aquella època era comú rebre les

visites on n’hi havien llits, ja que era on s’asseien.

• Hi trobem la capçalera del llit a Santa Margalida, que representa a la patrona dels part i de la fecunditat, i a sota una escombra, que es símbol de la llar.

• Sobre la paret i ha un mirall on es veuen reflectits, no només els protagonistes, sinó un personatge vestit de color blau que seria l’autor.

ICONOLOGIA: L’ALCOVA• Al costat del mirall hi ha un rosari de cristall, que

és signe de puresa i a dalt una inscripció que diu: Johannes de Eyck fuir hic 1434.

• El mirall és símbol de la VERITAT, l’ull de déu, on en aquella època s’utilitzaven per espantar a la mala sort.

ICONOLOGIA: L’ALCOVA• La finestra té peces de vidre de colors i a

sota taronges les dues representen la riquesa i el luxe.

• La finestra està oberta i il·lumina l’interior, simbolitza la puresa de la dona

• Les poemes que hi han sota la finestra representen la fruita prohibida de l’edèn de l’arbre del bé i del mal, que fan al·lusió al pecat original de la luxúria.

ICONOLOGIA: L’ALCOVA• La catifa en aquest cas representa la

fortuna, i perquè és molt cara, i luxosa.

• La posició de les sabates de Giovanna, están a prop del llit i simbolitza que ella és l’encarregada de la llar, i les sabates del marit están més pròxims al món exterior i simbolitzen que ell és l’encarregat de treballar i de portar diners a casa.

• El gos en aquest cas, simbolitza la fidelitat i el servei.

RELACIÓ DE L’OBRA AMB L’ÈPOCA

• Aquest quadre és un exemple de l’evolució social i pictòrica de Flandes en el s. XV, la representació d’un tema no religiós ni aristocràtic.

• La firma de l’autor a la paret sobre el mirall, són clars signes de que la pintura ha fet un canvi.

TRANSCENDÈNCIA• Tècnica revolucionària pels contemporanis, no només per la

tridimensionalitat del món visible, sinó perquè va renunciar a les estructures planes de les miniatures i va aplicar la perspectiva lineal i la perspectiva aèria, és a dir, les línies i els colors, que donaven una profunditat i un detallisme mai vist en les escenes

• Posteriorment va tenir molta influencia en pintors com Vermeer deDelft, Lluís Dalmau i Velázquez, en la realització de LAS MENINAS.