L’enterrament del senyor Orgaz

Alba Duran Herranz

1.1-Identificació1.1-Identificació

Títol: L’enterrament del senyor d’OrgazAutor:El GrecoCronologia: 1588Tècnica: oli sobre telaMides: 4.80 x 3.60 mEstil: religiósLocalització: església de Santo Tomé

(Toledo)

1.21.2

Aquesta obra la situem al 1588.- Regnat de Felip II a Espanya.- Construcció de l’Escorial.- Toledo centre cultural- Poder del capitol catedralici.- Assentament de les directrius del Concili de Trento- Reforma catòlica- Inici del segle d’Or espanyol de les arts plàstiques i

les lletres.

1.31.3

Dominikos Theotokópoulos, també conegutcom el Greco, va rebre una fomraciópictórica lligada a la tradició bizantina. Al1560 va traslladar-se a Venècia i més tarda Roma on va estar en contacte amb elcardenal Alessandro Farnese. Al 1577 va traslladar-se a Toledo on vadesenvolupar les seves millors obres i vadestacar en la temàtica religiosa i el retrat.

2.12.1

La tècnica utilitzada es l’Oli sobre tela.Que constisteix en disoldre els colorsen oli (de llinosa, per exemple) i l'aplicaramb un pinzell sobre fusta o tela. Enaquest cas tela. L'oli fa que els colorsquedin molt lluents.

2.22.2La composició de l’obra és : - la part superior estructurades per un

triangle que té el vèrtex superior en el cap de Crist (majestat), i que estén la seva base sobre el fris horitzontal que formen els caps dels cavallers que assisteixen a l’enterrament.

- la lectura del quadre porta a mirar-lo de baix a dalt, seguint les fases d’ascensió de l’ànima del comte.

- simètrica, amb un eix vertical central - el monjo reflexiu de l’esquerra s’emparella

simètricament amb el capella que està llegint la Bíblia al costat oposat

- Composició tancada, unitaria, fosca, simètrica

2.32.3

Perspectiva escalonada o isocefàlia(Superposició de caps) amb la voluntatDe donar més sensació de profunditat.

2.42.4

En aquesta obra trobem un contrast violent entre llum i foscor,és a dir, Clarobscur. El quadre s'organitza en dues zones bendiferenciades: 

 · l'enterrament (inferior). En primer pla el pintor situa el cadàver del comte (centre), a punt de ser dipositat en el sepulcre per sant Agustí (cap) i sant Tomàs (peus). A la dreta se situen els oficiants: el rector de Santo Tomé, vestit amb la capa pluvial,  aguanta el llibre de la litúrgia amb l'esquerra; el sagristà, vestit amb roquet blanc, és l'únic que, d'esquenes a l'espectador, i mira al cel; l'acòlit, que agunata una preciosa creu processional de plata.. A l'esquerra, un frare agustí, en actitud meditant i un nen vestit de negre,  que assenyala el comte a l'espectador. Darrere, emmarcats en un fons negre i neutre, assisteixen a la cerimonia els nobles toledans, de dol rigorós, i d'altres frares. 

2.42.4

· la glòria (superior). Presideix la cort celestial Crist entronitzat, vestit amb un sudari blanc que taca mig cos i voltat d'àngels. A la part esquerra, destaquen les figures de la Verge i sant Pere i, en segon pla, tres personatges de l'Antic Testament: David amb l'arpa, Moisès amb les taules i Noè amb l'arca. A la part dreta,  sant Joan Baptista  destaca pel seu tamany; darrera, una cort de sants, apòstols (sant Tomàs amb l'escaire) i màrtirs, entre els quals s'identifica el retrat del rei Felip II. Entre la terra i el cel, destaca la figura de l'àngel que introdueix l'ànima del comte per l'única obertura dels núvols. 

 

2.42.4

D'extraordinària bellesa compositiva, el quadreexplicita la grandesa del miracle, esdevingut durantl'enterrament del comte. El fet sobrenatural nosorprèn els assistents que, absorts, intercanvienmirades i gestos de comprensió. Destaquen ambforça les figures de sant Tomàs i sant Agustí,aguantantel cadàver del comte, que vesteix una armadura dereflexos metàl·lics enlluernadors i també el volum queocupa la figura del sagristà, en primer pla. 

2.5.12.5.1El quadre rep la llum focalitzada de sistorxes que porten els nobles i el nen.Només aquesta llum trenca l'obscuritatde l'escena. A la glòria, El Grecos'allibera de les servituds terrenals perrecrear de manera molt personal unJudici particular del 'ànima del comte,amb un joc de colors, de llums i deproporcions que aconsegueix efectesde profunditat i de dinamisme. 

2.5.22.5.2

Predominen els contrastos (Blanc iNegre) encara que també trobemcolors com vermell(vestit de maria) igrocs (vestits dels sacerdots). Tots ellsmolt apagats i freds.

2.5.32.5.3

Predomini del color sobre la línia, més evident en elregistre superior(caracteristic del manierisme).

2.62.6

- L’antropomorfisme- El clarobscur- Perspectiva matemàtica- Retrat- Manierisme

3.13.1Funcio: Religiosa, conmemorativaSignificat: Segons la llegenda quan el Senyor d’Orgaz va morirl’any 1323, Sant Agustí –aquí amb la mitra de bisbe- i Sant Esteve-aquí amb una túnica en la qual es representa el seu martiri- vanbaixar del cel per enterrar-lo amb les seves pròpies mans. Sobreaquesta escena terrenal amb personatges civils i religiosos, ondestaca el retrat del fill del pintor, El Greco reprodueix la Glòriacelestial, en la qual Jesús i Maria rebent a sant Joan Baptista

queintercedeix pel difunt perquè sigui acceptat al Regne del Cel.Darrera de la Mare de Déu hi ha sant Pere. A l’extrem inferior s’hirepresenten els personatges de l’Antic Testament: David, Moisès

iNoè,. L’àngel porta en les seves mans l’ànima del difunt senyord’Orgaz.

3.23.2Representació al·legòrica del funeral del noble Gonzalo Ruiz,notari major de Castella i comte de la vila d'Orgaz (Toledo),

mortl'any 1312. L'escena s'inspira en una llegenda toledana segons laqual, el cadàver del comte va ser dipositat en el sepulcre perSant Agustí i per Sant Esteve, en reconeixement de la

generositatque aquest noble havia demostrat en vida vers l'ordre delsagustins i l'església de Sant Esteve.El miracle té lloc davant de l'atenta mirada dels nobles toledansi dels frares agustins. Oficien la cerimònia el capellà de SantTomé i el sagristà, que observa l'arribada al cel de l'ànima del comte.

3.33.3D'innegable funció religiosa i propagandística, el quadre se situaen l'ambient d'intens fervor religiós viscut durant laContrareforma.  Amb tot, l'encàrrec del quadre, fet pel rector

dela parròquia de Santo Tomé, Andrés Nuñez de Madrid, preteniarevifar la llegenda medieval del miracle i recordar als veïnsd'Orgaz la servitud que tenien amb el patró de l'església, perhaver disposat el comte que la festa del sant se celebrés ambles ofrenes de la vila d'Orgaz.  Sembla que els veïns havien

deixatde pagar el tribut en diner i en espècie l'any 1568 i que el rectorhavia interposat un plet que, finalment, va guanyar.   L'obra vaser encarregada pel rector a El Greco, segons un contractesignat el 18 de març de 1586. El 23 d'octubre de 1584 haviaobtingut autorització eclesiàstica, segons les normes establertespel recent Concili de Trento.

4.14.1La formació bizantina d’El Greco és evident en el misticisme quedesprenen alguns dels seus personatges. A això, el pintor

cretenchi afegeix el dinamisme compositiu, el cànon allargat de lesfigures de Miquel Àngel i el ric cromatisme venecià de Ticià i IlTintoretto, sense oblidar els gravats de Dürer.

4.24.2El pintor va portar l’estètica manierista fins als extrems,però la seva obra va tenir poques repercussionsdesprés de la seva mort a causa del canvi de gustbarroc. El seu mèrit no va ser reconegut fins al segleXIX, i es va consolidar amb l’arribada del’Expressionisme, al segle XX. Des del punt de vistacompositiu, la part inferior de l’obra ha estat utilitzadacom a referent per la historiadora de l’art LindaNochlin en analitzar L’enterrament a Ornans deCoubert, malgrat que en aquesta obra l’autor incideix en la realitat quotidiana i obvia qualsevolreferència al(1850-1851)-Courbet:L’enterrament d’Ornans món celestial.

Bibliografia

http://ies.car.edu/ESOBAT/Departaments_archivos/Socials/HAElGreco.pdf

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/04/07/el-greco-l%E2%80%99enterrament-del-comte-d%E2%80%99orgaz/

http://www.gencat.cat/economia/ur/doc_un/pau_hart13sp.pdf

http://es.slideshare.net/julialopezvalera/fitxa-51-lenterrament-del-senyor-orgaz