Embed Size (px)
Citation preview
L’enterrament del senyor d’Orgaz
El Greco
AUTORA: PCLINS ARGENTONA
1. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURALCronològicament situem l’obra dins del corrent manierista, ja que fou creada l’any 1588, a finals del s. XVI.
El manierisme coincideix a España, a grans trets, amb l’imperi hispànic de Felip II, el monarca més poderós de la seva època. L’imperi hispànic incloïa el regne de Castella, la corona d’Aragó, els Països Baixos, gran part d’Itàlia i altres territoris de l’Europa central; també comprenia l’imperi castellà a Amèrica i moltes possessions al nord de l’Àfrica i l’Extrem Orient.
Des del moment en què va arribar al poder, Felip II va decidir d’ocupar-se personalment de tots els afers dels seus Estats. Va establir la Cort a Madrid, centre de la seva monarquia, on rebia notícies de tots els assumptes dels seus regnes i els estudiava personalment amb l’ajuda dels seus secretaris. Va fer construir el monestir de l’Escorial.
Per a Felip II la monarquia hispànica era la gran defensora del catolicisme enfront dels perills que suposaven l’islam i l’expansió del protestantisme. Així, Felip II, Igual que abans havia fet l’emperador Carles V, va erigir-se en el principal defensor del catolicisme a Europa, cosa que va portar-lo a lluitar contra els protestants holandesos, anglesos i francesos. A més, al Mediterrani va lluitar contra els turcs, als quals va vèncer a la Batalla de Lepant.
La Inquisició va actuar molt durament en la persecució de les desviacions religioses i, com a actes exemplaritzants, se celebraven actes de fe per a jutjar els sospitosos d’heretgies. També va imposar-se la “neteja de sang”, que vigilava que tots els funcionaris o membres dels ordres militars no tinguessin ascendents jueus o musulmans. Així, el poder va concentrar-se en un grup reduït dels anomenats “cristians vells”. Finalment, un seguit de mesures van pretendre aïllar la Monarquia Hispànica del contacte amb l’exterior. Per això van dictar-se lleis que prohibien la importació de llibres, es va impedir els estudiants que anessin a estudiar a l’estranger i va publicar-se un índex de lectures prohibides per l’Estat i l’Església.
Biografia de l’autor
Domínikos Theotokópoulos, més conegut com El Greco, va néixer a Creta l’any 1541. Fou un dels pintors més destacats del Manierisme.
S’inicia amb la pintura d’icones típica de la tradició bizantina, però quan viatja a Itàlia, es veurà influït per l’obra d’artistes reconeguts, com Ticià o Tintoretto.
Quan arriba a Castellà, no va obtenir el suport del rei Felip II. Es trasllada a Toledo al 1577, on va rebre molts encàrrecs de les institucions religioses, de les quals destaca L’enterrament del senyor d’Orgaz.
La seva obra destaca per l’ús de figures de cànon allargat i amb formes helicoïdals, a més a més, de la utilització de colors freds, que atribueixen a la pintura un toc personal.
Mor l’any 1614 a Toledo.
2. ESTIL I CARACTERÍSTIQUESL’enterrament del senyor d’Orgaz pertany al Manierisme, que es caracteritza per:
La forma es desequilibra i adopta formes serpentinates o helicoïdals; el canon s’allarga; les formes són tractades amb una extremada llibertat que frega l'arbitri; la realitat serà deformada capritxosament.
L'espai ja no conserva la seva homogeneïtat geomètrica: les figures es deformen i retorcen per a fer-se més expressives, agrupant-se en àrees i nivells parcials del quadre, en un espai heterogeni. L'espai serà distorsionat. Si hi ha línies convergents, el punt de convergència no està en el centre del quadre, sinó a una banda o cap a dalt, cosa que destrueix la base de tot il·lusionisme escenogràfic: l'espectador ha de resignar-se, allò "és un altre món", un món per on ell no podria circular.
Les figures tenen proporcions impossibles: un braç pot ser més curt que l'altre si amb això s'accentua l'expressivitat dramàtica. Les proporcions anatòmiques s'alteren, estirant els cossos com si fossin de matèria elàstica.
La llum serà tractada de manera irreal, cercant efectes absurds de llum acolorida, unes vegades de gamma freda, fosforescent i lívida, sota estranyes llums artificials, altres en estranys efectes càlids.
El manierisme fou un estil que es desenvolupà a uns nivells restringits i aristocràtics. Es tracta d'un art exacerbat i espiritualista, de caràcter minoritari, cortesà i hermètic. Aquesta nova tendència anà dissolent l'esperit del Renaixement: el manierisme continuà tenint l'home com a centre de l'organització del món, però ja no és un home exultant, sinó angoixat. És el sentiment de l'home de la Contrareforma.
Difícil d'entendre, no pot ser popular; per això, la Contrareforma aviat farà sorgir altres formes més adaptades al seu programa religiós: el Barroc.
3. ANÀLISI FORMAL• Es tracta d’un oli sobre tela, que a la
part superior té forma d’arc de mig punt, d’unes mides de 4.80 x 3.60 metres.
• Predomina el detallisme a la part inferior del llenç. La part superior és més pictòrica.
• En quant a la paleta, el pintor fa ús de colors vius i clars (predominen els daurats) per als sants, i foscos per als altres personatges.
• La llum és força irreal, com si el quadre fos una vidriera a través de la qual passa la llum. Per exemple, a la part superior, sembla que la il·luminació provingui del cos de Crist.
• La pintura és bastant plana, però la superposició dels caps, dels personatges secundaris de la part inferior del quadre (isocefàlia), li aporta profunditat.
• A la part superior, la sensació de llunyania de Jesucrist també denota una certa tridimensionalitat.
• El quadre té dues parts: la terra i el cel.
• Tanmateix, hi ha nexes d’unió: la creu de l’esquerra del rector i la mirada del sacerdot cap al cel.
• A la part divina, els personatges de Crist, la Verge, l’àngel i St. Joan Baptista, són vèrtexs que formen un rombe.
La part terrenalLes figures estan situades en forma de fris, i tancades pel frare franciscà i el rector. Al primer pla, l’enterrament, indicat pel fill d’El Greco, Jorge Manuel.
Les figures posseeixen un realisme exquisit, i moltes d’elles il·lustren personatges de l’època. El propi artista hi apareix, i ens mira directament.
La part celestial
Les figures són lànguides i estilitzades, ja que representa que es troben en un espai sobrenatural.
Cal destacar el tractament delicat que l’artista aplica a les diverses teles que apareixen, així com la brillantor dels vestits dels sants.
• Pel que fa a la composició, ja hem avançat que el quadre s’organitza en dues meitats que mostren dues escenes diferents però simultànies. La filera de caps ens marca l’horitzontal que les divideix.
• La part terrenal destaca per la disposició ordenada d’unes figures pausades; a la celestial hi regna l’excitació i el moviment aconseguits gràcies a la disposició relativament desordenada i amb moviments i positures ben diferenciades dels personatges.
• Alguns elements ens marquen plàsticament el fet conceptual de l’elevació de l’ànima: la disposició dels dos cossos ricament vestits del segon terme, la mirada del capellà, els núvols i els cossos de la Verge i el Bautista.
4. FUNCIÓ I SIGNIFICATL’obra tracta un tema religiós: l’enterrament del senyor d’Orgaz.
La llegenda diu que quan el Comte va morir, St. Agustí (representat com a bisbe) i St. Esteve (amb una túnica que representa el seu martiri) van baixar del cel per enterrar-lo amb les seves pròpies mans.
A la part superior, es mostra com Jesús i Maria reben a St. Joan Baptista, que intercedeix perquè el senyor d’Orgaz sigui acceptat al Regne del Cel. A la dreta, hi ha St. Pere amb les claus i a l’extrem inferior, personatges de l’Antic Testament: David, Moisès i Noè.
Sant Agustí, apareix amb una mitra de bisbe.
Sant Esteve, es mostra amb una túnica representant el seu martiri.
El senyor d’Orgaz.
Sant Pere, portant les claus.
St. Joan Baptista
Jesucrist.
David, Moisès i Noè.
Verge Maria.
Àngel, portant l’ànima del Comte cap al cel.
El propi artista, s’autoretrata en el quadre, essent l’únic personatge que mira fixament cap a l’espectador.
També hi trobem el retrat del rei Felip II, defensor de la Fe. Es tracta d’un homenatge que va fer-li el pintor.
L’obra va ser encarregada per don Andrés Nuñez perquè decorés la capella mortuòria del senyor d’Orgaz.
En el seu testament, el senyor d’Orgaz havia deixat ordenat que cada any per la festa de sant Tomàs la vila d'Orgaz enviés a l'església de Santo Tomé de Toledo: «vuit parells de gallines i dos xais, i dos odres de vi, 800 morabatins en diners i dues càrregues de llenya.»
A la meitat del segle XVI la vila va deixar de pagar aquesta càrrega, que sent reclamada pel rector Andrés Núñez va tenir un veredicte favorable de la cancelleria de Valladolid el 1569.
Amb els diners rebuts i per celebrar aquest triomf, el rector va decidir restaurar la capella de la sepultura, va col·locar un epitafi al mur central descrivint el miracle que va tenir lloc durant l'enterrament del senyor d'Orgaz, va aconseguir el reconeixement del mencionat miracle per un decret reial del 24 de setembre de 1583 i va sol·licitar al cardenal arquebisbe de ToledoGaspar de Quiroga el permís per fer l'encàrrec d'una pintura que representés el mencionat miracle segons el narrat a la placa de l'epitafi.
Actualment, l’obra segueix exposada a l’església de Santo Tomé, en el seu lloc d’origen, just a sobre de la tomba del Comte.
Models i influències
• El Greco va crear un estil molt personal després de rebre diverses influències: la pintura bizantina, el canon allargat i el dinamisme compositiu de Miquel Àngel, el cromatisme venecià de Ticià i Tintoretto...
• El seu estil va ser oblidat després de la seva mort, a causa del canvi de gust durant el Barroc. No va ser reconegut altra vegada fins a finals del segle XIX.
• És evident la relació entre la pintura de El Greco i la obra de Courbet, Enterrament a Ornans, malgrat que Courbet obvia qualsevol referència al món celestial.
BIBLIOGRAFIA• http://artgentona.blogspot.com.es/search?q=el+greco
• http://www.wga.hu/index1.html
• DIVERSOS AUTORS: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2012.
