I ara també a les xarxes socials?

1‘I ara també a les xarxes socials?’. Jordi Graells Costa. Ajuntament de Rubí, 19 d’abril de 2013 CC – BY 3.0

I ara també a les xarxes socials?

Presentació de la Guia de xarxes socials de l’Ajuntament de RubíRubí, 19 d’abril de 2013

Jordi Graells graells.cat –slideshare.net/jordigraells

Four Nets © jronaldlee – CC BY 2.0


Canviar les velles mentalitats...

‘I ara també a les xarxes socials?’. Jordi Graells Costa. Ajuntament de Rubí, 19 d’abril de 2013 CC – BY 3.0


Etapes en l’evolució de l’Administració:

1.Modernització. Tècniques gerencials i de gestió.

2.Administració electrònica. Introducció de les TIC.

3.Govern obert. Principis de transparència, participació i col·laboració.

En el cas de l’Administració


Ser a les xarxes per a què?


Per comptar amb els professionals i els clients...



per conversar amb tothom...

Obrint continguts obrim mentalitats’. Jordi Graells i Costa. EAPC, 15 de novembre de 2012 CC – BY 3.0



i augmentar la reputació


Però sobretot fer participar la gent!

http

://id

eeso

bert

es.g

enca

t.cat



Què cal tenir en compte


Els nostres professionals



La consumerització – BYOD

(bring your own device)



La privacitat



Marta Altesa, de 20 anys, convidada pel grup Jamiroquai, que la va descobrir per Youtube. L’experiència l’ajudarà a professionalitzar-se. El grup britànic demostra una visió àmplia de la propietat intel·lectual.

yout

ube.

com

/use

r/m

arta

bass

92

Una propietat intel·lectual + intel·ligent


La veracitat de les dades

Obrint continguts obrim mentalitats’. Jordi Graells i Costa. EAPC, 15 de novembre de 2012 CC – BY 3.0



La contextualització de dades i missatge


Què aconseguim amb tot plegat?


Ser presents de manera ben diferent...



... en les converses i els interessos de ciutadania i clients!



Com ho fem?


>Quinta edición:febrero 2012

>Cinquena edició:

Febrer 2012

>Quinta edición:febrero 2012

Institucions que decideixen ser presents a les xarxes socials...


http://ow.ly/8HS4L

... però ho han de rumiar bé


Mapa xarxes socials Generalitat


Fluxograma Generalitat


¿Com es gestiona la presència de la Generalitat a les xarxes socials?

1. Certificació del procés.

2. Plataformes intermèdies d’edició.

3. Nous continguts.

4. Suport per CoP i mentoratge.

Mètriques de tots els comptes.

Cinquena edició:Febrer 2012

Guia de xarxes socials de la Generalitat


>ht

tps:

//tw

itter

.com

/tran

sita

2

Tipus de Twitter: informatiu 1/2


Tipus de Twitter: informatiu 2/2


Twitter 012


Facebook 1/2

.face

book

.com

/icsc

at


face

book

.com

/mos

sosc

at

Facebook 2/2


Concretem una miqueta més...


Criteris de comunicació a les xarxes 1/4: pel que fa a les eines

1. Les xarxes socials tenen com un punt d’origen un web o un bloc corporatiu. Són, per tant, un altaveu i mai un substitut d’aquests canals. En una institució, la línia editorial ha de coincidir, doncs, amb la del lloc web oficial. Com a principi general, des dels perfils corporatius no es poden emetre opinions personals.

2. Interacció i implicació. És vital respondre els dubtes i les qüestions que plantegin les persones usuàries. La interacció és l’ànima de les xarxes socials.


1. Cal dominar el registre propi de cada xarxa social.

2. Síntesi i precisió comunicativa. Els missatges han de ser directes, precisos i atractius:

- Els missatges han de ser captivadors per propiciar un diàleg real i proper a la ciutadania.

- El missatge es redacta per ser reenviat i no sols perquè arribi. Ha de conferir prestigi a qui el reenviï. Un de mediocre no es reenviarà.

- El missatge ha de ser àgil, directe i enginyós. Comunicar ràpid és sovint més eficaç que fer-ho tard i amb més qualitat.

- L’ús de narratives simples serveix per contagiar el missatge.

- La contextualització del missatge és fonamental.

- El missatge ha de ser autèntic, no ha de maquillar ni amagar res.

Criteris 2/4: pel que fa al llenguatge


La imatge gràfica anima o no a la lectura d’un missatge a les xarxes:

- Tenir en compte els dos nivells de lectura (el primer és un missatge curt i el segon, el missatge de fons, sencer). Usar hashtags i enllaços a Twitter.

- Acompanyar el contingut textual amb imatges, gràfics i infografies. El món de les xarxes és cada cop més visual.

Criteris 3/4: pel que fa a la forma gràfica


Criteris 4/4: pel que fa a l’editorialitzacióTenir una visió SEO (search engine optimization o tècniques per optimitzar la nostra presència als cercadors). Per afavorir la indexació de dades als cercadors i influir en el pes que tindrà la nostra institució a la Xarxa, podem utilitzar paraules clau segons cada matèria relacionada.

- Conèixer els horaris de tramesa que generin més viralitat perquè arribin al major nombre de persones

- Publicar un nombre de missatges coherent respecte a la xarxa social de què es tracti i a la nostra activitat com a institució per evitar la saturació de missatges.


I com sabem si va bé?


Juliol 2009 – gener 2012

Xarxes socials @gencat

Twitter

Nre. de tuits: 6.129

Nre. de retuits (RT): 22.124

Nre. de seguidors: 51.279

Facebook

Nre. d’admiradors : 5.437

Xarxes socials @gencat

Twitter




Facebook


Repositoris

Reproduccions Youtube: 303.154

Visites Slideshare: 217.840

Visites fotos Flickr: 4.329

Repositoris

Reproduccions Youtube: 303.154



Xarxes socials tota la Generalitat

Twitter




Facebook


Xarxes socials tota la Generalitat

Twitter




Facebook


Repositoris tota la Generalitat

Reproduccions Youtube: 1.670.697



Repositoris tota la Generalitat

Reproduccions Youtube: 1.670.697



A més de les xifres absolutes...


Indicadors de qualitat

1. Interès Conversa, amplificació, acció, interaccions, aplauseExemple: amplificació a Twitter = retuits / tuits

2. CompromísConversa, amplificació, acció, interaccions, aplause.Exemple: Conversa a Facebook = comentaris mensuals / simpatizants

I continuar per indicadors més d’impacte, que avaluïn els canvis que provoca l’actuació a les xarxes socials. ?

Quins indicadors ens interessen?


Indicadors de qualitat

I seguir per indicadors més d’impacte, que avaluïn els canvis que provoca l’actuació a les xarxes socials.

Hem d’anar més lluny



mea

sure

men

t of

the

col

or ©

arq

uera

CC

-BY

-2.0

Y1 = outcomes la intervenció de la institució

Y0 = outcomes produïts sense la intervenció de la

institució (contrafactual). Es tracta sempre de trobar unitats amb trets similars a les que participen del programa que s’avalua.

Impacte = Y1 – Y0

I avaluar també l’impacte de les polítiques de presència a les xarxes socials


Gràcies

Presentació de la Guia de xarxes socials de l’Ajuntament de RubíRubí, 19 d’abril de 2013

Jordi Graells graells.cat –slideshare.net/jordigraells

Four Nets © jronaldlee – CC BY 2.0

I ara també a les xarxes socials?

Business

I ara també a les xarxes socials?