El Pacte Nacional per a la Indústria, una realitat a tocar PÀG.06 // Els propers mesos veu-rem fructifi car una de les accions per impulsar el sector industrial de Catalunya més importants dels dar-rers anys. El Pacte Nacional per la In-dústria té com a objectiu fi nal dotar Catalunya d’una nova economia pro-

ductiva de base industrial. El Govern ja ha aprovat la creació de la Taula del Pacte Nacional per la Indústria i dels sis grups de treball que n’ela-boraran l’estratègia i les accions. Els sis grups de treball, integrats per nou membres cadascun (tres re-

presentants de la Generalitat i sis designats per patronals i sindicats), seran els equips responsables de proposar les línies d’actuació que han de situar la indústria com a eix econòmic del país.

La Comissió Executiva Permanent

del Consell Català de l’Empresa, in-tegrada per la Generalitat de Catalu-nya, les patronals Foment del Treball, PIMEC i Fepime i els sindicats UGT i CCOO, és qui ha assumit el paper de governança i d’impulsora del Pacte Nacional per la Indústria.

FULLS DELS ENGINYERS

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya OCTUBRE201610/

Els Enginyers Industrials de Catalunya estaran presents a la Taula del Pacte Nacional per a la Indústria

TEMA DEL MES

OPINIÓ // PÀG.03

“La UPC és una de les universitats que integren el top 100 d’engi-nyeria del rànquing de Xangai. Estic convençut que l’EEBE contri-buirà a millorar aquesta posició”ENRIC FOSSAS COLET, RECTOR DE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA (UPC)

“Preparar-se per conviure amb entorns VUCA demana incorporar la gestió de riscos, un element inherent a qualsevol projecte d’enginyeria ben dissenyat”GIAN-LLUÍS RIBECHINI, PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE GESTIÓ EMPRESARIAL DE L’AEIC / COEIC

iGENIUM’16

Els projectes d’enginyeria més destacats de l’any. PÀG.11

MANUEL CERMERÓN (GRUP AGBAR)

“Tenim una massa crítica que ens permet invertir en la cerca i desenvo-lupament de coneixement”. PÀG.12

ELS EIC A L’IoTSWC

Els Enginyers Industrials de Catalunya s’impliquen activament en l’IoTSWC. PÀG.10

OPINIÓ // PÀG.02

MEDSI, una conferència internacional a BarcelonaPÀG.04 // El president de l’edició del 2016 de MEDSI (Mechanical Engi-neering Design of Synchrotron Radiation Equipment and Instrumenta-tion) és un enginyer industrial membre i associat dels EIC? Es tracta de Carles Colldelram, cap de la Secció Transversal de la Divisió d’Engin-yeria del sincrotró Alba. El MEDSI s’acaba d’organitzar al CosmoCaixa de Barcelona i ha servit per compartir coneixement i establir net-working en l’àmbit de l’enginyeria mecànica vinculada als sincrotrons. Conversem amb Colldelram; Joan Casas, cap de la Divisió d’Enginyeria d’Alba, i Josep Campmany, cap de secció d’Imants, Dispositius d’Inser-ció i Mesures Magnètiques.

INFRAESTRUCTURA

Robotrack, el sistema de construcció de via ferroviària del futur PÀG.03 // El sistema Robotrack es basa en l’adaptació d’un robot industrial convencional de grans dimensions per a l’operació en les condicions d’elevats nivells de pols i d’intempèrie presents al voltant d’aquest tipus de cons-trucció. El consorci del projec-te Robotrack està coordinat per l’empresa VIAS i compta amb un equip multidisciplinari format per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, CEMOSA, Eurecat, la UPV i el Grup d’Investigació en En-ginyeria Ferroviària El Robotrack es pot utilitzar en la construcció de les línies de metro i túnels, tramvies, línies d’altes presta-cions per a trànsit de mercaderies i línies d’alta velocitat.

TECNOLOGIA

Un dels grups de treball és el d’infraestructures i energia, que ja està analitzant el Corredor Mediterrani

El Parlament de Catalunya va aprovar, el 13 de juliol, una resolució per instar el Govern a tirar endavant un Pacte Nacional per a la Indústria a Catalunya amb el vot favorable de tots els grups de la cambra catalana.

Aproximació a la IoT a Catalunya PÀG.04 // Rosa Paradell des-envolupa actualment la seva tasca professional a la fundació i2CAT, però amb anterioritat ha estat directora de la fira Smart City World Congress. En aquesta entrevista, Paradell ens anuncia que la IoT Catalan Alliance, un dels projectes de l’i2CAT, pre-sentarà un estudi a la propera edició de la fira IoT Solutions World Congress que analitza els punts forts i febles de la cadena de valor IoT a Catalunya. La IoT Catalan Alliance també presen-tarà un altre informe, a finals d’any, sobre la manera en què la IoT transformarà el sector in-dustrial català.

INFRAESTRUCTURARosa Paradell, desenvolupa

actualment la seva tasca professional a i2CAT

OPINIÓ

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

AEICPresident: Jordi RenomVicepresident 1r: Jordi GuixVicepresident 2n: Ricardo GranadosSecretària: Olga Tomàs

COEICDegà: Jordi GuixVicedegà: Pere RocaSecretari: Jordi Mas

Demarcacions del COEIC-AEICGirona: Joan Juanals i Jaume MasgrauLleida: Joaquim Llop

Catalunya Central: Mireia FélixTarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

AEIC - COEICDirector general: Pere HomsConsell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David PérezdolzResponsable de Comunicació: Eva DíazCoordinació: Anna Carrió Cap de Redacció: Albert LópezRedacció: Albert López, Pablo Monfort i Ferran SardansPublicitat: Pilar Alonso i Sonia OliveraInfografi a: Noel ZaragozaFotografi a: Noel Zaragoza i Isabel MarquèsDisseny i maquetació: Anna Carrió

Correcció lingüística: Ester OlléImpressió: Vanguard Gràfi c S.A.Dipòsit legal: B 26367-2015ISSN: 2013-3332Administració i distribució: Enginyers Industrials de CatalunyaVia Laietana, 39 - 08003 BarcelonaT: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té

legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial.No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

De tots és ben sabut que el sector industrial global, i el català en particular, està vi-vint moments determinats per canvis profunds. Una d’aquestes transformacions

està protagonitzada per les innovacions tecnològiques que formen part de l’eix impulsor de l’anomenada Quarta Revo-lució Industrial o indústria 4.0.

A Catalunya, a més a més de comptar amb empreses que ja implementen so-lucions pròpies del 4.0, s’estan portant a terme una sèrie d’accions que determi-naran, d’una manera o una altra, el futur del teixit industrial.

D’una banda, l’anunci, fet públic el mes de juny passat per la Generalitat de Ca-talunya, de la creació del Clúster de Ma-nufactura Avançada, que agruparà les empreses i els agents catalans que tre-ballen en aquest sector.

De l’altra, la feina que s’està desenvolu-pant en aquests moments amb l’objectiu de fer realitat el Pacte Nacional per la Indús-tria, anunciat també el mes de juny passat.

Un membre dels Enginyers Industrials de Catalunya forma part de la taula del Pacte Nacional per la Indústria, que té la tasca de desenvolupar i fi nalment for-malitzar l’acord. Un acord que es basarà en la concreció de seis eixos fonamen-tals: competitivitat empresarial, dimen-sió empresarial i fi nançament, indústria 4.0 i digitalització, formació, infraestruc-tures i energia i sostenibilitat i economia circular.

Ja ha transcendit que un dels temes estrella que està analitzant el grup d’in-fraestructures i energia és el Corredor Mediterrani. Una temàtica en què els En-ginyers Industrials tenen molt a dir.

Amb aquestes eines de treball sembla molt a prop aconseguir l’objectiu fi nal del Pacte: crear una nova economia pro-ductiva de base industrial.

Tanmateix, tot plegat fa pensar que som realment al davant d’una oportu-nitat única per a la indústria catalana, que situarà el sector industrial del país en l’eix estratègic que es mereix des del punt de vista econòmic, social i polític.

Una oportunitat única per a la indústria catalana

La Comissió Executiva Permanent del Consell Català de l’Empresa és qui ha assumit el paper de governança i impulsora del Pacte Nacional per la Indústria.

Editorial

Sonòmetre

La logística catalana constata la recuperacióEl sistema logístic català va registrar l’any 2015 un creixement del 7,42% respecte al 2014, amb un total de 367 milions de tones gestionades. Aquesta és una de les dades de l’informe Indicadors de competitivitat del sistema logístic ca-talà 2015. El transport per carretera és el majoritari, amb 278 milions de tones, i experimenta un creixement del 9%, seguit del transport marí-tim, amb 80 milions de tones. Un altre augment signifi catiu, del 18%, és el protagonitzat pel transport aeri (117.315 tones). En canvi, el transport ferroviari ha caigut un 3%, fi ns a les 9.191 tones.

La Diputació col·labora en l’augment de l’ocupació en el sector industrial“Ocupació a la indústria local” és el nom del programa endegat per la Diputació de Barcelona amb l’objectiu de generar llocs de treball per als col·lectius que més han patit l’atur. Dotat amb 2 milions d’euros, el programa vol afavorir la competi-tivitat de les empreses incloses als sistemes productius locals i enfortir la col·laboració publicoprivada. Empreses del sector tèxtil, metall-mecànic, automoció o alimentació participen en el programa, en què l’any passat van intervenir 500 em-preses. Aquest any s’han seleccio-nat dotze projectes impulsats per diferents ajuntaments o ens locals.

Programa de Creixement Empresarial del Ministeri d’IndústriaEl Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme ha llançat un Programa de Creixement Empresarial dirigit a sectors industrials amb una important contribució al PIB i que presenten una elevada atomització. Es dirigeix a sectors industrials i ex-portadors clau com són el sector de l’alimentació i begudes i el sector de la moda en sentit ampli, incloent-hi tèxtil, calçat, marroquineria, bijute-ria, joieria, perfumeria i cosmètica. El programa ofereix un servei d’assessorament personalitzat en digitalització, innovació, fi nances, màrqueting i comercialització, ope-racions i recursos humans.

Altaveu

MANUEL CERMERÓNDirector d’Estratègia i Desenvolupament d’Agbar i director general de Suez Ad-vanced Solutions per a Espanya i Portugal

“Per nosaltres, el BIM és un instrument d’excel·lèn-cia, efi ciència i trans-parència fi ns al punt que ja s’ha convertit en una eina central en la nostra direcció d’enginyeria”

“

En els darrers temps, el nou pa-radigma empresarial és el que es coneix com a entorns VUCA, que correspon a l’acrònim en anglès de “volatilitat, incerte-sa, complexitat i ambigüitat”.

Mentre que per a molts aquests elements es veuen amb preocupació, en canvi, per a l’enginyeria el que es veu és un món d’oportunitats, perquè una de les ocupa-cions de l’enginyeria és resoldre problemes que inclouen variables VUCA.

Dins els models de gestió que permeten desenvolupar una millor capacitat de res-posta a aquests entorns es troben els que es fonamenten en els principis de les fi lo-sofi es àgils. Ara bé, per tal que les empre-ses puguin utilitzar-les de forma adient, cal que dins la seva cultura s’hagin establert i s’incentivin valors com la transparència, el compromís, el focus, la franquesa, el respecte, el coratge, el treball en equip, la confi ança, la col·laboració, l’honestedat i la comunicació. Si s’analitzen en detall, veiem que tots ells formen una cadena on la seva força és conseqüència de la fortalesa de la baula més feble. I aquesta feblesa es tro-ba sovint en la capacitat de la direcció de l’empresa de mantenir cadascun d’aquests valors en la seva actuació.

És en l’àmbit de la gestió de les persones on es troba un element estratègic que per-met la diferenciació disruptiva d’una em-

presa com és l’adopció de models de com-pensació total, per tal d’atraure i mantenir el talent que la nostra empresa necessita.

Preparar-se per conviure amb entorns VUCA demana incorporar la gestió de ris-cos, que és un element inherent a qualsevol projecte d’enginyeria ben dissenyat i des-envolupat. Això suposa un avantatge per a les enginyeries de qualsevol dimensió, ja que la implementació de la gestió de riscos dins la seva estratègia no els representa in-corporar un element estrany; a més a més, els dóna un element d’infl uència en la fi de-lització dels clients actuals o en la captació de nous clients, per l’expertesa adquirida.

Un element necessari és una gestió de la innovació entesa com a factor estratègic que sigui sistematitzat per tota la empre-sa amb una visió de procés global on pugui participar tothom i també benefi ciar-se’n dels resultats.

Per concloure, voldria recordar que ja fa més de cent anys un enginyer, Frederick Winslow Taylor, va escriure: “La majoria dels homes creuen que els interessos fona-mentals dels empresaris i dels treballadors són necessàriament antagònics. En canvi, la gestió científi ca (scientifi c management) té com a base la ferma convicció que els ve-ritables interessos de tots dos són els ma-teixos”; i aquesta convicció encara és certa per tal que un sistema de gestió empresa-rial funcioni.

Una visió de gestió empresarial per enfrontar-se a entorns VUCA

GIAN-LLUÍS RIBECHINIPresident de la Comissió de Gestió Empresarial de l’AEIC/COEIC

Tribuna

02OPINIÓ 02 FULLS DELS ENGINYERS / 10