Unitat 2 La Revolució Industrial

H.M.C. 2009/2010 1

2. LA REVOLUCIÓ 2. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALINDUSTRIAL

H.M.C. 2

1. Transformacions agràries i creixement demogràfic

2. El desenvolupament de la indústria

3. Liberalisme econòmic i capitalisme

4. Les conseqüències socials

Sumari

H.M.C. 3


1.1 La revolució agrícola• 3 grans innovacions en el camp:

a) Supressió del guaret i rotació de conreus: cereals i plantes farratgeres.

b) Introducció de noves màquines i nous mètodes de conreu: nous conreus (patata, blat de moro) i ús del guaret

c) Nova estructura de la propietat. De l’openfield a l’enclosure. Terres comunals passen a mans privades que els tanquen. Aquest tancament va provocar l’expulsió de pagesos del camp.

H.M.C. 4


1.2 L’augment de la població• El increment de producció agrícola afavoreix el

creixement de la població.• Disminueix la fam i millora la resistència a les

epidèmies i malalties.• La natalitat al segle XVIII creix per la millora

econòmica, però a mitjan segle XIX ja disminueix a causa de la disminució de la mortalitat infantil.

• La mortalitat baixa per la millora en l’alimentació• L’esperança de vida creix (al voltant dels 50

anys)

H.M.C. 5





Sumari

H.M.C. 6


2.1 La mecanització i el sistema fabril• Canvis en el sistema de producció: introducció

de màquines i noves fonts d’energia (aigua i carbó). Nòria i màquina de vapor de Watt.

• Concentració d’obrers en fàbriques per a millorar-ne el control

• Reducció significativa de la indústria artesanal• Noves màquines: llançadora volant, noves

filadores, telers mecànics, ... en el tèxtil.• Aquesta mecanització arribarà també a

l’agricultura, la mineria i el sector metal·lúrgic.• Augmenta producció i productivitat.

H.M.C. 7


H.M.C. 8


2.2 La indústria cotonera• Sector emblemàtic de la Rev. Industrial• Abans el cotó venia de la Índia, pero al 1750 es

prohibeix a Gran Bretanya l’entrada de cotó estampat (indianes).

• Es va començar a fabricar a Gran Bretanya a partir de les importacions de primeria matèria de la Índia i del EUA.

• Es va abastir el mercat interior i també va caldra buscar mercats exteriors.

H.M.C. 9


H.M.C. 10


2.3 El carbó i el ferro• Foren d’altres sectors en expansió a la Rev. Ind.• El carbó va servir per alimentar la màquina de

vapor.• Va millorar la mineria amb la introducció de

vigues de ferro, rails i vagonetes.• Demanda creixent de ferro: vaixells, municions i

eines i màquines.• Substitució del carbó vegetal per mineral (més

poder calorífic)• Fosa en alts forns• Posteriorment s’introdueix el laminat de ferro i el

convertidor Bessemer (ferro en acer).• Això possibilità l’expansió del ferrocarril.

H.M.C. 11


H.M.C. 12


2.4 Altres sectors industrials• La indústria química va créixer a remolt de la

tèxtil: tints i blanquejadors.• La indústria metal·lúrgica va créixer per les

necessitats de maquinària i mitjans de transport• També el sector de la construcció va créixer

vinculat al creixement de les ciutats, colònies i fàbriques.

H.M.C. 13


H.M.C. 14


2.5 Els nous transports• Millora de camins i canals per a fer arribar

productes a Anglaterra.• La revolució va venir donada pel ferrocarril:

velocitat, càrrega, cost i seguretat.• 1829: Stephenson inventa la locomotora• Primera línia ferroviaria a vapor: Liverpool-

Manchester.• 1807: Fulton aplica la màquina de vapor a la

navegació (riu Hudson).• Boom borsari de les empreses ferroviàries a la

decada de 1840.

H.M.C. 15


H.M.C. 16


H.M.C. 17


2.6 L’impuls del mercat• Les millores en el transport facilita el pas d’una

economia d’autoconsum a una economia de mercat.

• Va créixer el mercat interior a remolc de la millora del poder adquisitiu de la població.

• El mercat exterior va créixer de manera més desigual, però fou clau per a consolidar l’increment de la producció empresarial.

H.M.C. 18


2.7 La industrialització del continent• Fora d’Europa, només Japó i els EUA van sofrir

un desenvolupament industrial important.• França i Bèlgica van seguir Gran Bretanya,

especialitzant-se en la mineria del carbó i la innovació agrícola. Xarxa de transport.

• Alemanya va fonamentar la seva revolució també en el carbó i ferro, la creació d’importants bancs i indústria química.

• Al Sud d’Europa va tardar més anys a introduir-se. Només Piemont i Catalunya en foren excepcions.

• A l’Europa Oriental encara es va introduir més tard.

H.M.C. 19


H.M.C. 20





Sumari

H.M.C. 21


3.1 El liberalisme econòmic• L’escola clàssica britànica (Smith, Ricardo,

Malthus i Stuart Mill) van difondre els principis del liberalisme

• Smith: supremacia de l’individu, mercat com a lloc de trobada d’oferta i demanda, no intervencionisme estatal, supressió del proteccionisme i dels monopolis.

• Ricardo: Teoria del salari• Malthus: Teoria demogràfica

H.M.C. 22


H.M.C. 23


3.2 Capital, treball i mercat• El capitalisme es fonamenta en la propietat

privada d’uns pocs (burgesia).• El proletariat hi aporta el treball• Burgesia i proletariat es troben i negocien en el

mercat de treball.• El capitalisme busca la maximització de beneficis• Per assolir nous mercats cal abaratir productes i

controlar costos, la qual cosa genera conflicte amb els treballadors.

• El capitalisme no resolt els cicles econòmics. Presència de crisis periòdiques.

H.M.C. 24


3.3 El proteccionisme i el lliure canvi• Gran Bretanya va optar pel lliurecanvisme (no

intervenció de l’estat en el comerç internacional)• Per contrarestar la competència britànica, els

EUA i la resta d’Europa van optar pel proteccionisme (aranzels).

• Fins i tot al 1846 la mateixa Gran Bretanya promou unes lleis proteccionistes sobre la importació del blat (Corn Laws).

H.M.C. 25


3.4 Nous mètodes de finançament de les empreses• Increment de les societats mercantils (especial la

societat anònima)• Capital dividit en accions que generen dividends• La borsa com a mercat financer• Les entitats bancàries (caixes i bancs) capten

diner i el venen en forma de préstecs i crèdits.

H.M.C. 26





Sumari

H.M.C. 27


4.1 El procés d’urbanització• Sorgeix la societat urbana com a conseqüència

de la necessitat d’acumular-se la població al voltant de la fàbrica.

• L’emigració fou fonamentalment interior, del camp cap a les ciutats.

• A començament del segle XX, el 78% dels britànics ja vivien en ciutats.

H.M.C. 28


H.M.C. 29


4.2 La segregació urbana• Forta segregació social pel barris.• La burgesia va edificar barris residencials

confortables, al voltant de grans avingudes i amb presència de serveis públics (enllumenat, clavegueram, ...)

• Els barris obrers van créixer sense planificació ni serveis bàsics. Mala qualitat en les construccions. Barraquisme.

H.M.C. 30


4.3 La nova societat industrial• La revolució industrial va portar a que pagesos i

artesans es reconvertissin en proletariat industrial.

• La burgesia va rivalitzar en riquesa i poder amb l’aristocràcia terratinent.

• La burgesia formada per empresaris, banquers i propietaris agrícoles van aconseguir fer-se amb el poder polític. També impulsaren la cultura d’acord amb els seus valors (propietat privada, feina, estalvi i individualisme).

• Els joves burgesos van poder accedir a la universitat.

H.M.C. 31


• La família burgesa va voler copiar els costums aristocràtics (servei domèstic, maneres de vestir, ...)

• Va sorgir una classe mitjana formada per professionals liberals i nous professionals: advocats, metges, professors, enginyers, funcionaris, militars, empleats de banca, ...

• Les condicions de vida dels assalariats eren precàries. Van guanyar en seguretat però hi van perdre en autonomia de decisió.

H.M.C. 32


4.4 Les dones a la societat industrial• Les dones quedaven relegades a l’àmbit familiar i

domèstic.• Estava en clara inferioritat de drets respecte

l’home• Tampoc tenien drets polítics• Les dones de classe mitjana i alta tenien cura de

la llar.• Les dones pageses, com sempre, participaven de

les tasques domèstiques i del camps• Apareixen les dones obreres, sobretot vinculades

al sector tèxtil i al servei domèstic.

H.M.C. 33


H.M.C. 34


Business

Unitat 2 La Revolució Industrial