EL S. XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC RGIM
LA REVOLUCI INDUSTRIAL
1. Els orgens de la Rev. Industrial
LA REVOLUCI DEMOGRFICAA partir de mitjans del segle XVIII, la
poblaci europea va iniciar un procs de creixement continu.
CAUSES:Augment de la producci d'aliments i, encara molt mnimament,
el progrs en la higiene i la medicina.
Disminuci de la mortalitat, sobretot la infantil.
Increment de la natalitat. (L'esperana de vida va passar dels 38
anys als 50 durant tot el segle XVIII)
1. Els orgens de la Rev. Industrial
LA REVOLUCI AGRRIAL'increment de la poblaci va provocar un
augment en la demanda d'aliments i una ala dels preus dels
productes agrcoles.
Aquests fets van estimular les millores en el camp:Canvis en
l'estructura i propietat de la terra. La propietat senyorial
(feudal) va donar pas a la propietat privada (les lleis de
tancament).
Nous mtodes i tcniques de conreu: mecanitzaci de les tasques
agrcoles i introducci de nous conreus (blat de moro i patata).
1. Els orgens de la Rev. Industrial
LA MQUINA DE VAPORL'aparici de la mquina de vapor, inventada per
James Watt l'any 1769, va suposar un gran canvi i es va convertir
en el smbol de la revoluci Industrial. I, per aquesta ra, Gran
Bretanya tamb es considerada el bressol de la societat
industrial.La gran innovaci va ser la introducci del carb com a
combustible.
La mquina de vapor va suposar tamb l'aparici dels sistema
fabril. Els obrers es concentraven en fbriques i treballaven a
partir de la divisi del treball.
1. Els orgens de la Rev. Industrial
2. El naixement de la Indstria
LA INDSTRIA TXTILA la Gran Bretanya, el primer sector mecanitzat
va ser la indstria del cot. A ms, el govern britnic el protegia
perqu va prohibir la importaci de cot estranger.
Per fabricar ms, es van introduir innovacions
mecniques:Llanadora volant.
Mquines de filar.
Teler mecnic.
https://www.youtube.com/watch?v=v5Zm-q3_RfU
2. El naixement de la Indstria
LES ALTRES INDSTRIESSIDERRGIA Fins la revoluci industrial, la
producci de ferro es feia en petites quantitats perqu els forns
funcionaven amb carb vegetal que tenia poc poder calorfic.
L'aparici del carb de coc (+ potncia calorfica) i l'invent del
convertidor (transformava el ferro en acer) van provocar l'augment
de la producci.
L'increment de la producci del ferro va ajudar al
desenvolupament industrial, ja que servia per fabricar eines
agrcoles, mquines, etc.
3. La Rev. Transports i les Comunicacions
EL FERROCARRIL I EL VAIXELL DE VAPORLa incorporaci de la mquina
de vapor tamb va provocar una revoluci en el transport terrestre i
martim.
El ferrocarril, que anteriorment noms s'utilitzava a les mines,
es va beneficiar de la innovaci que va suposar la invenci de la
locomotora (1829). La primera lnia de passatgers va unir les
ciutats de Manchester i Liverpool (1830). Avantatges:S'escuraven la
durada dels trajectes.
Augment de la seguretat dels viatges.
Abaratiment del transport de mercaderies.
3. La Rev. Transports i les Comunicacions
EL FERROCARRIL I EL VAIXELL DE VAPORLa mquina de vapor tamb es
va aplicar al transport martim.
Els primers vapors van sorgir als EUA l'any 1807.
Ara, els vaixells podien travessar l'Atlntic en 15 dies.
3. La Rev. Transports i les Comunicacions
EL INCREMENT DEL COMERLa millora dels sistemes de transport va
afavorir el comer interior. L'intercanvi de productes entre regions
es va convertir en habitual.
El comer exterior tamb va augmentar, ja que hi havia llibertat
de comer entre els estats (lliurecanvisme)No obstant, molts pasos
per protegir-se de l'Imperi britnica va adoptar mesures
proteccionistes.
4. La societat industrial
BURGESOS I PROLETARISBurgesia:Era la classe dirigent perqu era
la propietria de les indstries i dels negocis. Es dividia en:Gran
burgesia: banquers, propietaris de grans fbriques, etc.
Mitjana burgesia: professionals liberals (advocats, metges...),
comerciants, etc.
Petita burgesia: empleats, botiguers, artesans, etc.
4. La societat industrial
4. La societat industrial
BURGESOS I PROLETARISObrers (Proletaris)Eren els treballadors de
les fbriques, els assalariats urbans (mossos, empleats de petits
tallers...) i els jornalers-
Era la m d'obra necessria perqu funcions la societat industrial,
per eren els ms desafavorits.
A principi, les empreses establien els horaris, els dies festius
i els salaris; fent que les condicions de vida fossin molt
dures.Horaris de 12 i 14 hores.
Obligaven a treballar els nens
Pssimes condicions higiniques, tant a les fbriques com als
habitatges.
4. La societat industrial
4. La societat industrial
EL SISTEMA CAPITALISTALa revoluci Industrial va imposar un nou
sistema econmica basat en el liberalisme econmic.
EL CAPITALISME
El gran pensador del nou sistema fou el britnica Adam Smith i la
seva obra La riquesa de les nacions.
4. La societat industrial
EL SISTEMA CAPITALISTAPRINCIPIS L'inters personal i la recerca
del mxim benefici sn el motor de l'economia.
Adaptar l'oferta a la demanda.
L'Estat no pot intervenir en el funcionament de l'economia.
Els mitjans de producci sn de propietat privada.
4. La societat industrial
EL SISTEMA FINANCERDins el nou sistema capitalista, la banca va
esdevenir un actor principal.Feia d'intermediari entre els nous
estalviadors i els empresaris que necessitaven capital per
invertir.
Com que algunes empreses necessitaven molt capital i aquest no
el podia posar una sola persona, es crearen les societats annimes
(el capital el posaven diverses persones)Aquest capital es divideix
en accions, i aquestes accions poden ser venudes i comprades a la
borsa de valors.
5. Els inicis del moviment obrer
LES ORGANITZACIONS OBRERESAlguns sectors de treballadors es van
comenar a adonar que formaven part d'una mateixa classe social i
que havien d'ajuntar-se per defensar els seus interessos
(conscincia de classe)Les primeres associacions obreres van ser les
societats de socors mutus, nascudes a Gran Bretanya, que servia per
ajudar econmicament els seus membres en cas de malaltia o
d'atur.
Fruit del procs industrial, tamb van aparixer associacions que
estaven en contra de l's de les mquines perqu treien feina:
luddisme.
5. Els inicis del moviment obrer
5. Els inicis del moviment obrer
ELS SINDICATSA partir de 1825, el govern britnic va legalitzar
les associacions obreres (abans eren perseguides i els seus membres
detinguts). Aix s com van aparixer els primers sindicats.El primer
gran sindicat es va fundar a la Gran Bretanya i agrupava a
treballadors de diferents sectors: GREAT TRADE UNION.
Defensaven: el dret d'associaci, la reducci de la jornada
laboral, una millora salarial i la regulaci del treball
infantil.
5. Els inicis del moviment obrer
ELS NOUS PENSADORS SOCIALSMARXISME I SOCIALISMEA mitjans del
segle XIX, Karl Marx i Friedrich Engels denunciaren l'explotaci de
la classe treballadora i defensaren la revoluci obrera per acabar
amb el capitalisme.
FASES: revoluci obrera + el proletariat obt el poder (dictadura
del proletariat) + creaci d'un Estat socialista que acabaria amb la
propietat privada + societat comunista (societat sense classes)
Tamb defensaren la creaci de partits obrers socialistes que
defensessin els seus interessos.
5. Els inicis del moviment obrer
https://www.youtube.com/watch?v=y6XccaPQ_-w
5. Els inicis del moviment obrer
ELS NOUS PENSADORS SOCIALSANARQUISMEBakunin, Proudhon i
Kropotkin defensaven la llibertat individual, la crtica a la
propietat privada i defensa de la propietat collectiva, i el rebuig
a l'autoritat (Estat).
Defensaven l'acci revolucionria que acabs de cop amb el sistema
capitalista: vagues generals.
L'anarquisme es va dividir en dues faccions:El que defensaven
l'acci directa sense participaci en la vida poltica.
Els que defensaven la creaci de sindicats revolucionaris que
impulsessin la revoluci des de dins. (anarcosindicalisme)
5. Els inicis del moviment obrer
https://www.youtube.com/watch?v=624P60-TD24
6. Catalunya, la fbrica d'Espanya
LES COLNIES TXTILSEl primer sector que es va industrialitzar a
Espanya, i concretament a Catalunya, fou el txtil cotoner.La
primera fbrica txtil amb mquina de vapor va ser la Fbrica Bonaplata
de Barcelona (1833)
La mecanitzaci suposava una disminuci de costos i dels preus de
venda.
Les fbriques amb mquines de vapor es van conixer amb el nom de
VAPORS. La majoria de vapors es situaven prop de Barcelona, ja que
s per on arribava, sobretot, el carb importat.
6. Catalunya, la fbrica d'Espanya
LES COLNIES TXTILSPer, com que importar carb sortia car, moltes
fbriques van comenar a utilitzar l'energia hidrulica i s'establiren
als marges de rius; sobretot el Llobregat, el Cardener i el Ter.
Naixien les COLNIES INDUSTRIALS.Com que estaven lluny dels nuclis
urbans, disposaven d'un conjunt d'installacions i edificis que
facilitaven la vida als treballadors. (fbrica, escola, habitatges,
economat...)
6. Catalunya, la fbrica d'Espanya
EL PROCS DESIGUAL DE LA INDSTRIA ESPANYOLAA mitjans del segle
XIX noms Catalunya tenia un cert nivell d'industrialitzaci, ja que
zones com Astries, Euskadi, Valncia i Madrid no es comenarien a
industrialitzar fins a finals de segle. PER QU?Escassa capacitat de
compra, per part d'una poblaci majoritriament pagesa.
Absncia d'una burgesia emprenedora.
Problemes de transport, pel mal estat del ferrocarril.
Posici allunyada d'Espanya respecte els centres industrials
europeus.
Situaci poltica inestable (guerres, canvis de govern continus,
revoltes populars...)
