00-MECR i PEL

Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües:aprendre, ensenyar, avaluar

(MECR)

Conselleria de Cultura, Educació i EsportDirecció General d’EnsenyamentEnsenyaments en Valencià (SEDEV)

2

1. El Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECR)

2. Els nivells de referència:descriptors i habilitats

3. Implicacions metodològiques del MECR

4. El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL)

MECR | Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües

3


1. El Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECR)

1.1. Definició1.2. Estructura1.3. Característiques i objectius


4

El Marc europeu comú de referència per a les llengües proporciona unes bases comunes a tot Europa per a l’elaboració de materials i documentació per a l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües (programes de llengua, orientacions curriculars, exàmens, llibres de text,

etc.)


Definició


5

Descriu d’una manera exhaustiva el que han d’aprendre a fer els aprenents de llengua per utilitzar una llengua per a la comunicació, i els coneixements i habilitats que han de desenvolupar per ser capaços d’actuar de manera efectiva

Ens trobem davant d’un aprenentatge que té com objectiu principal la comunicació i que per tant ha d’estar enfocat a l’ús


Definició


6

La descripció també inclou el context cultural en què s’utilitza o s’aprén la llengua

Defineix els nivells de domini de la llengua que permeten mesurar el progrés dels aprenents en cada estadi de l’aprenentatge i durant tota la vida


Definició


7

Capítol 1 Finalitats, objectius i funcions del Marc Capítol 2 Enfocament adoptat. Estratègies dels

aprenents per activar les competències generals i

comunicatives Capítol 3 Nivells comuns de referència Capítol 4 Categories per a la descripció de l'ús de

la llengua i de l'usuari Capítol 5 Categorització de les competències generals i comunicatives Capítol 6 Processos d'ensenyament/aprenentatge

de llengües


Estructura


8

Capítol 7 El treball per tasques Capítol 8 Implicació de la diversificació lingüística

en el disseny curricular Capítol 9 Propòsits de l'avaluació. Tipus

d'avaluacions. Bibliografia general Annexos Anàlisi de descriptors Un projecte concret, el projecte suís El projecte DIALANG Capacitats associades als nivells de

l'Associació Europea d'Examinadors de Llengües

(ALTE)


Estructura


9

El MCER oferix instruments per a reflexionar sobre : què és el llenguatge com s’aprenen les llengües quines capacitats s’han de desenvolupar els plans d’aprenentatge i l’autoavaluació...

Marc Europeu Comú de Referència per a les LlengüesCaracterístiques i objectius


10

El MCER té la finalitat de: promoure i facilitar la cooperació entre les

institucions de diferents països, assentar el reconeixement recíproc de les

qualificacions de llengües i unificar els nivells de competències: nivells

comuns de referència ajudar els aprenents, els ensenyants, els

dissenyadors de cursos, les administracions..., contribuir al plurilingüisme en un entorn

pluricultural, facilitar la mobilitat dels ciutadans europeus...

Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües Característiques i objectius


11

Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües Representació en diagrama

Niv

ells d

e c

om

petè

ncia

Competències, coneixements declaratius, estratègies, tasques, etc.

Situacions, temes, propòsits, tipus de text, condicions i limitacions

Solé (2006)


12

Els Nivells comuns de referència

2. Els nivells de referència:descriptors i habilitats

2.1. Els nivells de referència2.2. Les habilitats i els descriptors2.3. Les escales il·lustratives


13


A

Usuari Bàsic

B

Usuari Independent

C

Usuari Competent

C1

Domini

funcional efectiu

C2

Domini Expert

B1

Llindar

B2

Avançat

A1

Inicial

A2

Accés


14


Els Nivells comuns de referència ajuden a descriure el domini de la llengua que té l’aprenentEs presenten mitjançant escales de descriptors il·lustratius referits a les habilitats lingüístiques

Són un conjunt d’especificacions que faciliten: el coneixement del nivell de coneixements de

llengua en cadascuna de les habilitats la comparació i l’establiment d’objectius

d’aprenentatge el coneixement del nivell dels materials i de les

proves d’avaluació es poden assolir en diferents sistemes i situacions


15

Els Nivells comuns de referènciaPotencial lingüístic

Qualitat

QuantitatRepresentació de l’esforç necessari per canviar de nivell

Jhon de Jong (2004), apud Solé (2006)


16


A més, el MECR presenta les escales il·lustratives estan descontextualitzades i són adaptables a

les diverses situacions d’aprenentatge recullen els descriptors de les metacategories del

sistema descriptiu de la llengua: Activitats comunicatives Estratègies Competències lingüístiques comunicatives


17

Els Nivells comuns de referència les habilitats lingüístiques

Comprensió auditiva....: Escoltar

Comprensió de lectura.: Llegir

Interacció oral.............: Conversar

Producció oral.............: Parlar

Producció escrita.........: Escriure


18

Exem

ple

Els Nivells comuns de referència els descriptors: escala global

Usuari bàsic A1Pot comprendre i utilitzar expressions quotidianes i familiars i frases molt senzilles encaminades a satisfer les primeres necessitats. Pot presentar-se i presentar una tercera persona i pot formular i respondre preguntes sobre detalls personals com ara on viu, la gent que coneix i les coses que té. Pot interactuar d’una manera senzilla a condició que l’altra persona parli a poc apoc i amb claredat i que estigui disposada a ajudar.

Usuari experimentat

C2Pot comprendre sense esforç pràcticament tot el que llegeix o escolta. Pot resumir informació procedent de diferents fonts orals o escrites, reconstruir fets i arguments,i presentar-los d’una manera coherent. Pot expressar-se espontàniament, amb fluïdesa i precisió, distingint matisos subtils de significat fins i tot en les situacions més complexes.

MECR, Cap. 3


19

Exem

ple

Els Nivells comuns de referència els descriptors de les habilitats

MECR, Cap. 3

A1 A2 B1 B2 C1 C2

Puc participar en una conversació de forma senzilla sempre que l'altra persona estiga disposada a repetir el que ha dit o a dir-ho amb altres paraules i a una velocitat més lenta i m'ajude a formular el que intente dir. Plantege i conteste preguntes senzilles sobre temes de necessitat imme-diata o assumptes molt habituals.

Puc comunicar-me en tasques senzilles i habituals que requerixen un intercanvi simple i directe d'informació sobre activitats i assumptes quoti-dians. Sóc capaç de realitzar intercanvis socials molt breus, encara que, gene-ralment, no puc comprendre prou com per a mantindre la conversació per mi mateix.

Sé reeixir-me'n en quasi totes les situacions que se'm presenten quan viatge on es parla eixa llengua. Puc participar espontàniament en una conversació que tracte temes quotidians d'interés personal o que siguen pertinents per a la vida diària (per exemple, família, aficions, treball, viatges i esdeveniments actuals).

Puc participar en una conversació amb certa fluïdesa i espontaneïtat, la qual cosa possibilita la comunicació normal amb parlants nadius. Puc prendre part activa en debats desenrotllats en situacions quotidianes explicant i defenent els meus punts de vista.

M’exprese amb fluïdesa i espon-taneïtat sense haver de buscar de forma molt evident les expressions ade-quades. Utilitze el llenguatge amb flexibilitat i efi-càcia per a fins socials i profes-sionals. Formule idees i opinions amb precisió i relacione les meues interven-cions hàbilment amb les d'altres parlants.

Prenc part sense esforç en qualsevol conversació o debat i conec bé modismes, frases fetes i expressions col·loquials. Me expresse amb flu-ïdesa i transmet matisos subtils de sentit amb precisió. Si tinc un pro-blema, sortege la dificultat amb tanta discreció que els altres a penes s'adonen.

Interacció oral: Conversar


20

Els Nivells comuns de referència les escales il·lustratives

Les activitats comunicatives Presenten descriptors de capacitats de l’usuari de la llengua pel que fa a la recepció, la interacció i la producció.

Pot ser que no hi haja descriptors per a totes les subcategories de cada nivell, ja que algunes activitats no es poden portar a terme fins que no s’ha assolit un determinat nivell de competència, i altres poden deixar de ser un objectiu en els nivells més alts.

MECR, Cap. 3


21


Les estratègies Presenten descriptors de capacitats de l’usuari de la llengua en relació amb algunes de les estratègies utilitzades en la realització d’activitats comunicatives.

Actuen com una frontissa que unix els recursos dels aprenents (competències) i el que cada aprenent pot fer amb aquests recursos (activitats comunicatives).

MECR, Cap. 3


22


Les competències lingüístiques comunicatives Presenten descriptors esglaonats per a diferents aspectes de la competència lingüística, de la competència pragmàtica i de la competència sociolingüística.

Alguns aspectes de la competència són difícils de definir a tots els nivells i s’han fet les distincions en els casos en què

s’ha demostrat que són significatives.

MECR, Cap. 3


23

Activitats de producció oral➢ Expressió oral en general➢ Monòleg sostingut: descripció d’experiències➢ Monòleg sostingut: argumentació➢ Declaracions públiques➢ Parlar en públic➢ Altres...

Els Nivells comuns de referència les escales il·lustratives: activitats i estratègies de producció

Activitats de producció escrita➢ Producció escrita en general➢ Escriptura creativa➢ Informes i redaccions➢ Prendre apunts (conferències, seminaris, etc.)➢ Tractament de textos➢ Altres...

Estratègies de producció ➢ Planificació➢ Compensació➢ Control i correcció

MECR, Cap. 4


24

Activitats de recepció oral➢ Comprensió auditiva.➢ Comprendre converses entre parlants nadius.➢ Comprensió de conferències i presentacions com a membre d’una audiència.➢ Comprensió auditiva d’anuncis i instruccions.➢ Comprensió audiovisual de retransmissions i material enregistrat.➢ Altres...

Els Nivells comuns de referència les escales il·lustratives: activitats i estratègies de recepció

Activitats de recepció visual

➢ Comprensió de lectura en general.➢ Llegir correspondència.➢ Llegir per a orientar-se.➢ Llegir per a la recerca d’informació.➢ Llegir instruccions.➢ Altres...

Estratègies de recepció ➢ Reconéixer els indicis i inferir (oral i escrit).

Activitats de recepció audiovisual➢ Mirar televisió i pel·lícules.➢ Altres...

MECR, Cap. 4


25

Interacció oral➢ Interacció oral en general.➢ Comprendre un interlocutor nadiu.➢ Conversació.➢ Discussió informal (amb amics).➢ Discussió formal i reunions de treball.➢ Col·laborar per a aconseguir un objectiu.➢ Transaccions per a obtenir béns i servicis.➢ Intercanviar informació.➢ Entrevistar i ser entrevistat.➢ Altres...

Els Nivells comuns de referència les escales il·lustratives: activitats i estratègies d’interacció

Estratègies d’interacció ➢ Prendre la paraula➢ Cooperar➢ Demanar aclariments

Interacció escrita➢ Interacció escrita en general.➢ Correspondència.➢ Notes missatges i formularis.➢ Altres...

MECR, Cap. 4


26

Els Nivells comuns de referència les escales il·lustratives: competència lingüística comunicativa

Competències lingüístiques➢ Repertori lingüístic general➢ Gamma de vocabulari➢ Domini de vocabulari➢ Correcció gramatical➢ Domini del sistema fonològic➢ Domini de l’ortografia

Competència discursiva➢ Flexibilitat➢ Torns de paraula➢ Desenvolupament temàtic➢ Coherència

Competència funcional➢ Fluïdesa funcional➢ Precisió proposicional

Competències pragmàtiques

Competència sociolingüística

➢ Adequació sociolingüística

MECR, Cap. 5


27

Els Nivells comuns de referència els descriptors i l’aprenentatge de la llengua

Els descriptors es poden utilitzar per a revisar el

progrés i formular objectius personals d’aprenentatge.

Les escales il·lustratives poden servir per a

formular objectius d’aprenentatge o d’aula

formular criteris d’avaluació

relacionar o aplicar al llibre de text

etc.


28

El MECR i l’aprenentatge i l’ensenyament de la llengua les opcions metodològiques

EL MECR no prescriu una metodologia concreta, sinó que proposa la reflexió al voltant d’aspectes com:

l’enfocament el rol dels docents, dels aprenents i dels recursos didàctics multimèdia la funció dels textos; l’ús de les tasques les estratègies comunicatives les competències generals i les competències lingüístiques comunicatives (lingüístiques, sociolingüístiques i pragmàtiques)Això no

obstant...MECR | Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

29


objectiu de l’aprenentatg

e

comunicació

enfocament comunicatiuMECR | Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

30


sistema educatiu amb 3 o 4 llengües

8/9 hores de llengua

àrees de contingut

tractament integrat de les llengües al

centre

vehiculació de continguts en la classe

de llengua(tractament integrat de llengües i continguts)


31


sistema educatiu amb 3 o 4 llengües

8/9 hores de llengua

àrees de contingut

tractament integrat de les llengües al

centre

vehiculació de continguts en la classe

de llengua(tractament integrat de llengües i continguts)


32


establir plans d’aprenentatge

autoaprenentatge

autoavaluació

estratègies

autoregulació


33

El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL)

4. El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL) 4.1. Definició4.2. Objectiu i utilitats4.3. Components: Biografia, Dossier i Passaport4.4. Funcions4.5. El PEL i l’Europass4.6. Versió espanyola del PEL. 4.7. Integració en les classes de llengua4.8. El PEL i l’educació plurilingüe4.9. Experimentació del PEL a la Comunitat Valenciana


34

El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL)Definició

El PEL és : document personal per a enregistrar, arxivar,

autoavaluar..., produccions, competències o habilitats lingüístiques


35

El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL)Objectiu i utilitats

Participa dels objectius del Consell d’Europa : Preservar la diversitat lingüística. Promoure la tolerància lingüística i cultural. Fomentar el plurilingüisme. Assegurar l’educació democràtica de la ciutadania.


36

El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL)Objectiu i utilitats

Servix per a: anotar avanços en l’aprenentatge de llengües, marcar-se noves fites, reflexionar sobre les experiències personals de

contacte amb altres llengües i cultures, valorar els progressos en els seus

aprenentatges, augmentar l’autoestima, potenciar el desenvolupament d’estratègies

d’aprenentatge, ...


37

El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL)Components

Passaport de llengües. Resum de les competències adquirides en les diferents

llengües, registre de qualificacions formals, inclou informació sobre competències parcials i específiques, permet l’autoavaluació...

Biografia lingüística. Inclou la informació sobre les experiències lingüístiques i

culturals obtingudes dins i fora del context educatiu formal. Facilita l’avaluació dels seu procés d’aprenentatge...

Dossier. Permet seleccionar materials per a il·lustrar les experiències i

progressos enregistrats en la Biografia o el Passaport.


38

El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL)Funcions

Pedagògica : Ajuda a la reflexió i l’autoavaluació, potencia

l’assumpció de responsabilitat del propi aprenentatge, desenvolupa l’autonomia personal, promou l’educació per a tota la vida....

Revulsiu per a la coordinació del professorat de llengües


39


Informativa o de registre: El PEL il·lustra les capacitats lingüístiques de qui el

posseïx No substituïx certificacions i diplomes Completa les certificacions Facilita la mobilitat individual Unifica les qualificacions regionals i les

internacionalitza...


40

Per a l’aprenent:Adquirir actituds i valors positius respectel’aprenentatge de llengües i la diversitat lingüística i culturalAfavorir una visió integradora del plurilingüismeDesenvolupar la responsabilitat i l’autonomia



41

Per al docent: Afavorir una visió integrada de l’ensenyament

de llengües Potenciar l’enfocament comunicatiu Incrementar la coordinació entre docents Fomentar experiències d’aplicació del PEL



42

El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL)El PEL i l’Europass

Components de l’Europass:–Dades civils del propietari–Currículum Vitae Europass–Passaport de Llengües–Mobilpass: document de mobilitat–Suplement Europass al Títol/Certificat FP–Suplement Europass al Títol Superior


43

El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL)Versió espanyola del PEL

Educació Infantil i 1r cicle de Primària (3-8 anys)


44


Educació Primària

(8-12 anys)


45


Educació Secundària

(12-18 anys)


46


Adults (16-...)


47


Es caracteritzen per:

Incloure totes les llengües (cooficials, curriculars, aportades per l’alumnat immigrant...)

Posar més èmfasi en la funció pedagògica que en la informativa

Facilitar la connexió del PEL amb projectes ja existents en les diverses Comunitats autònomes


48

El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL)Integració en les classes de llengua

El PEL permet:

suport als programes d’ensenyament de

llengües

la utilització del llibre de text

l’inici d’un procés de diàleg i negociació

la comparació dels objectius comunicatius

proposats amb els del MCER


49

El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL)Integració en les classes de llengua

també contribuïx a:

el foment del treball en grup

la creació d’una base d’activitats didàctiques la iniciació a l’autoavaluació i a la responsabilització

de l’aprenentatge (aprendre a aprendre)

etc.


50

El treball del PEL contribuïx a:

la reflexió

a la presa de consciència de com es produïx l’aprenentatge

ja que permet:

fer reflexionar sobre com es veu l’usuari com a aprenent de llengües.

estimular la reflexió sobre estratègies de comprensió lectora.

El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL) Integració en les classes de llengua

Motivació, reflexió i aprendre a aprendre


51


Motivació, reflexió i aprendre a aprendre

i també:

que l’alumnat especifique els propis objectius didàctics

l’elecció de les activitats a realitzar

la recollida de materials que il·lustren els seus progressos

debatre sobre la dificultat de les tasques d’aprenentatge

avaluar el propi treball

etc.


52


Autoavaluació a l’aula

L’autoavaluació atén: El procés d’aprenentatge en ell mateix El domini comunicatiu

en relació als descriptors El domini lingüístic


53


Autoavaluació a l’aula

Es pot introduir paulatinament: avaluant-se per parelles amb els criteris del

professorat negociant els criteris per a la realització

satisfactòria d’una tasca permetent l’avaluació per part de l’alumnat sense

tenir en compte els criteris del professorat amb l’autoavaluació per part de l’alumnat amb

comentaris afegits per part del professorat etc.


54

El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL)El PEL i l’educació plurilingüe

La utilització del PEL ha d’enllaçar en els plantejaments dels Programes d’Educació Plurilingüe

El PEL implica tot el centre, com l’educació plurilingüe, perquè s’aborde de manera conjunta i coordinada l’ensenyament/aprenentatge de les llengües del currículum

Les metodologies comunicatives que es proposen contribuïxen a millorar l’adquisició/aprenentatge de les llengües, especialment de la llengua minoritzada

El PEL no ho és tot en l’educació plurilingüeMECR | Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

55

Cursos 03-04 i 04-05 Centres

d’Educació Infantil i Primària d’Educació Secundària Escoles Oficials d’Idiomes

En col·laboració amb el MEC i altres comunitats autònomes

Dissenyada per una comissió d’experts Amb formació per al professorat participant,

suport i seguiment

El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL) Experimentació del PEL a la Comunitat Valenciana


56

- Donar a conéixer el Marc Europeu Comú de Referència.

- Comprovar si l'aplicació del PEL fomenta, en l'alumnat i en el professorat, l’ensenyament/aprenentatge de les llengües i el respecte per la diversitat lingüística i cultural.

- Valorar la guia didàctica proposada per a l’aplicació del PEL

- Determinar el temps necessari per a l’aplicació del PEL

• moments idonis

• persones que l'han d'aplicar

El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL) Experimentació del PEL a la Comunitat Valenciana

Objectius de l’experimentació(1)


57

Comprovar l’efectivitat de l'aplicació del PEL en totes les llengües presents en el currículum escolar i les que aporta l’alumnat immigrantComprovar fins a quin punt l'aplicació del PEL promou el consens i la coordinació del professorat del centre, especialment del professorat de llengües


Experimentació del PEL a la Comunitat Valenciana Objectius de l’experimentació(2)


58

Determinar els aspectes de l’aplicació del PEL que puguen millorar la dinàmica de la classe

enfocament comunicatiu integració de llengües integració de llengua i continguts estratègies d’aprenentatge autoavaluació


Experimentació del PEL a la Comunitat Valenciana Objectius de l’experimentació(3)


59


Experimentació del PEL a la Comunitat Valenciana Guia didàctica PEL CV

Format comú per a totes les guies:1. Què és el Portfolio?2. Descriptors3. Decisions relatives a l’aplicació4. Activitats d’aplicació del PEL a l’aula

S’ha dissenyat una guia didàctica per a cadascun dels PEL


60

• Professorat:- dificultat de relacionar els descriptors del MECR amb la programació d’aula- necessitat d’aprofundiment en el treball de la guia didàctica i les activitats- des dels centres s’ha pensat més en l’aplicació que en l’experimentació- el PEL s’ha considerat com un treball afegit, no s’ha integrat en la dinàmica de l’aula


Experimentació del PEL a la Comunitat Valenciana Valoració


61

• Professorat (i 2):- aconseguix implicar els alumnes en el procés d’aprenentatge.- ajuda a avaluar les competències parcials de l’alumnat i a definir amb claredat els objectius d’aprenentatge.- contribuïx a sensibilitzar l’alumnat sobre la pluralitat lingüística.




62

Alumnat: la utilització del PEL :- fomenta: experiències interculturals i el treball de l’autoavaluació.- reforça la necessitat d’aprendre més de dos llengües, el respecte per la diversitat lingüística .- afavorix l’aprofitament de la riquesa lingüística de les famílies.- és considerat per l’alumnat com una eina motivadora.




63

• A més, la utilització del PEL afavorix:• la coordinació del professorat• l’enfocament comunicatiu• el tractament integrat de llengües• la integració de llengua i continguts• aprendre a aprendre• autoavaluació




64

Centre:Respondre a un projecte de centre a) El professorat del centre ha d’unificar

criteris en relació a:-Consideració de la llengua objecte

d’aprenentatge-Tractament unificat del metallenguatge-Enfocament didàctic

b) Tractament diferent de les llengües atenen la presència a l’entorn

c) Organització lingüístico-curricular del centre

El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL) Condicions per a l’èxit


65

Aula: Les llengües s’aprenen amb l’ús. Desenvolupament de totes les destreses. Focalització en la forma. L’avaluació del PEL. Didàctica integrada de llengües.

El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL) Condicions per a l’èxit


66

El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL) El PEL a l’Estat espanyol

- Ministerio de Educación y Ciencia:www.mec.es/programas-europeos/jsp/plantilla.jsp?id=343- Andalucía: www.juntadeandalucia.es/averroes/plurilinguismo - Asturias: www.educastur.princast.es - Cantabria: www.ciefp-laredo.org

www.ciefp-santander.orgwww.ciefp-torrelavega.org

- Catalunya: www.xtec.cat/crle/02/portfolio/index.html- Comunitat Valenciana: www.cult.gva.es/sedev - Navarra: www.pnte.cfnavarra.es/eibz/portfolioMECR | Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

67

Moltes gràcies

www.cult.gva.es/sedev

68

Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL)

Si voleu saber-ne més…

- AADD (2006): «Els portafolis», monografia d’Articles de didàctica de la Llengua i de la Literatura, núm. 39 (abril-maig-juny 2006), ed. Graó, pàgs. 5-75. - Christ I., Debyser F., Dobson A., Shärer R., Schneider G., / North B. et al. and Trim J. (1997): European Language Portfolio-Proposals for Development. Strasbourg: Council of Europe. (Documet CC-LANG(97)1)-Consejo de Europa (2002): Marco común europeo para las lenguas: aprendizaje, enseñanza, evaluación. Madrid. Anaya, Instituto Cervantes, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. <http://cvc.cervantes.es/obref/marco/>

- Consell d’Europa (2003): Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura : Govern d'Andorra. Ministeri d'Educació, Joventut i Esports : Govern de les Illes Balears. Conselleria d'Educació i Cultura <http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/marc/index.htm>

69



- Council of Europe (2000): European Language Portfolio (ELP): Principles and Guidelines. Strasbourg: Council of Europe.- García Santa-Cecilia, Álvaro (2002) "Bases comunes para una Europa plurilingüe. Marco común europeo de referencia para las lenguas: aprendizaje, enseñanza, evaluación", págs. 13-34. El Español en el Mundo. Anuario del Instituto Cervantes, 2002. Madrid: Plaza y Janés y Círculo de Lectores.- Little, D. (2003) The European Language Portfolio in use: nine examples. Strasbourg: Council of Europe, Language Policy Division.- Little, D. Perclová, R. (2001): European Language Portfolio: Guide for Teachers and Teacher Trainers. Strasbourg: Council of Europe. Trad. cast.: El Portfolio europeo de las lenguas: guís para profesores y formadores de profesores. <http://wwwn.mec.es/programas-europeos/docs/guiaprof.pdf>

70



- Pascual Granell, V. (2006): El tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe per al sistema educatiu valencià, València, Conselleria de cultura, Educacio i Esport.- Solé, D. (2006): El Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar i les seves implicacions per a la docència, [Sessió de formació assessories, València 27-11-06]- Schneider, G., Lenz, P. (2001). European Language Portfolio: Guide for Developers. Strasbourg: Council of Europe. <http://eelp.gap.it/about.asp>- Verdía, E. (2002) "Comentarios al Marco común europeo de referencia para las lenguas". En Mosaico, p. 4-7. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte –Consejería de Educación en Bélgica, Países Bajos y Luxemburgo.

71



Pàgines Web d’interésConsell d'Europa (CoE)- Pàgina principal: http://www.coe.int- Pàgina de la Divisió de Política Lingüística: http://culture.coe.int/lang- Pàgina d’informació sobre el Portfolio Europeu de les Llengües:

http://culture2.coe.int/portfolio- Centre de Llengües Modernes de Graz: http://www.ecml.at/Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües:- Vore pàgina principal del CoE o accedir a la pàgina sobre el PEL i fer click en"documentation".- Versión en castellano: http://cvc.cervantes.es/obref/marco/indice.htm- Versió en català:

http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/marc/index.htmPortfolio Europeu de les Llengües:Hi ha un enllaç als documents a la pàgina del SEDEV: http://www.cult.gva.es/sedev/europa/portfolio_index.htmlEuropass:- Pàgina del MEC: http://www.mec.es/europass/index.html

http://www.ecml.at/

http://www.ecml.at/

http://www.ecml.at/

http://www.ecml.at/

http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/marc/index.htm

72

Enfocament comunicatiu

Competència lingüística(coneixement de la llengua)

Competència comunicativa(ús de la llengua)


73


Actitud metodològica que té com a objectiu general que l'alumne/a no sols domine una llengua en termes d'estructura i vocabulari (competència lingüística), sinó que, fonamentalment, obtinga una competència comunicativa, és a dir, que aprenga quan, com, per què i per a què s'empren les formes lingüístiques.


74

OBJECTIU PRINCIPAL:

que l’alumne/a puga comunicar-se millor amb la llengua.

Desenvolupament de la competència comunicativa

• Alumne/a = Centre del procés d’E/A

• Redefinició del paper del professor/a



75

Competència comunicativa (Hymes)

Competència lingüística

Competència sociolingüístic

a

Competència pragmàtica

Activitats comunicatives


76

Exemple: Característiques de les activitats orals comunicatives

Provocar un desig de comunicar-se, creant situacions que s'assemblen a la vida, experiència i interessos de l'alumne.

Tota tasca ha de tindre una finalitat comunicativa Destacar el contingut sobre la forma El paper del professor no ha de ser el fil conductor

de l'activitat en l'aula Agrupament flexible de l’alumnat Atendre la diversitat de nivells graduant les tasques

d'una mateixa activitat.


77

Característiques pedagògiques

Desplaçament del centre d'interés en l'aula cap a: la tasca i la seua execució

l'alumne/a

Atenció a la diversitat

Major consideració dels interessos de l’alumnat augmentant la seua motivació

Autonomia de l’aprenentatge


78

Característiques pedagògiques

Redefinició del paper del professor/a

Exercicis que recreen situacions reals o versemblants de comunicació i desenvolupen les 5 habilitats lingüístiques

Materials lingüístics autèntics i variats

Avaluació com part integrant del procés de E/ A


79

CARACTERÍSTIQUESDE LES ACTIVITATS COMUNICATIVES

CARACTERÍSTIQUES ACTIVITATSNO

COMUNICATIVES

ACTIVITATSCOMUNICATIVES

Hi ha desig comunicatiu

Hi ha propòsit comunicatiu

Centrades en la forma

Centrades en el contingut

S'estudia un aspecte de la llengua

S'estudien diversos aspectes de la llengua

Intervé el/la professor/a

S'utilitzen materials reals

Font: Elaboració CIDE a partir de Harmer, J. (1991): The practice of English language teaching. London, Longman


80

CARACTERÍSTIQUESDE LES ACTIVITATS COMUNICATIVES

CARACTERÍSTIQUES ACTIVITATSNO

COMUNICATIVES

ACTIVITATSCOMUNICATIVES

Hi ha desig comunicatiu XHi ha propòsit comunicatiu XCentrades en la forma XCentrades en el contingut XS'estudia un aspecte de la llengua

X

S'estudien diversos aspectes de la llengua

X

Intervé el/la professor/a XS'utilitzen materials reals XFont: Elaboració CIDE a partir de Harmer, J. (1991): The practice of English language teaching. London, Longman


81

Tractament integrat de llengüesEducació plurilingüe i pluricultural

Aquella que es proposa, independentment de la procedència lingüística, cultural i socioeconòmica de l’alumnat,

- el domini de les dues llengües cooficials, i d’una o dues d’estrangeres,

- l’experiència integradora de diverses cultures, i

- un rendiment elevat en les diferents àrees del currículum adquirit mitjançant l’ús vehicular de més de dues llengües


82

Fonaments1. Tractament de les llengües basat en

les capacitats de la persona plurilingüe.

Tractament integrat de les llengüesEducació plurilingüe i pluricultural


83

La persona multilingüe és un usuari

lingüístic especial

1Domina diferents

varietats dialectes i registres,

de dues o més llengüesadquirides a partir

de la seua experièncialingüística

2És capaç d’utilitzar

aquestes varietats de manerafuncional en les seues activitats

comunicatives segons la situació, l’interlocutor

i el tema de la interacció

3És capaç d’utilitzar destresesInterlingüístiques (interpretar,

Traduir), intralingüístiques(escoltar, parlar, llegir, escriure, conversar) i

Polilingüístiques (processar informació procedent de diferents llengües

I reelaborar-la en una d’aquestes.

4És capaç d’utilitzar estratègies de

Comunicació bilingüe, com ara tria deLa llengua segons l’interlocutor, elTema o la situació, i canvi i barreja

De codis, amb propòsits Comunicatius.

6Posseix estratègies d’aprenentatge

lingüístic adquirides en la seua experiència amb més d’una

llengua.

7Sol presentar actituds favorables

envers una nova llengua i unanova cultura, i una certa facilitat

per a integrar-s’hi en majoro menor grau.

8Pot experimentar interferències enEl seu ús lingüístic, en qualsevol

de les llengües que coneix.

5És capaç d’aquirir i interpretar

Coneixements, i de fer-los explícits,mitjançant qualsevol de les llengües

que coneix.


84

Fonaments2. Organització des del plurilingüisme additiu



85

Primera llengua Segona llengua

Pis superior Bilingües equilibrats

En aquest nivell els xiquets tenen una competència adequada a la seua edat en les dues

llengües i hi ha avantatges cognitius.

Pis mitjà Bilingües menys equilibrats

En aquest nivell els xiquets tenen una competència adequada a la seua edat en una

llengua, no en les dues. Improbables conseqüències cognitives, positives o negatives.

Pis de baix Bilingües limitats

En aquest nivell els xiquets tenen baixos nivells de competència en totes dues llengües. Efectes

cognitius probablement negatius.

La hipòtesi del nivell llindar


86

Fonaments3. Planificació de la intervenció didàctica des de la concepció plurilingüe de la competència.



87

Tractament integrat de llengüesCompetència Subjacent Comuna


88

Una visió de la competència lingüística

L1 Influències sobre els codis L2

Trets superficials Fonologia Morfologia Sintaxi Lèxic

Trets superficials Fonologia Morfologia Sintaxi Lèxic

Habilitats i estratègies de lectura i escriptura

Coneixements sobre textos Narratiu, descriptiu, explicatiu, instructiu, argumentatiu, literari

Habilitats cognitivolingüísti-

ques

Descriure, definir, resumir,

explicar, justificar,

argumentar, demostrar

Coneixements metalingüístiques Consciència

metalingüística.

Metallenguatge i models gramaticals i textuals.

Coneixements sobre el codi gràfic.

Coneixements sobre el registre.

Coneixements sobre la situació social de les llengües, i sobre les exigències de les situacions de comunicació

Coneixements sobre el món Coneixements adquirits mitjançant l’experiència. Coneixements científics.

Competència subjacent comuna

Tractament integrat de llengües


89

Fonaments 4. Incorporació estratègica d’una llengua

estrangera



90

Objectius Rendiments elevats en les llengües

del currículum. Rendiments elevats en les àrees

no lingüístiques.



91

Necessitat de plantejaments específics pel que fa a l’ensenyament i ús vehicular de les llengües.



92

Ensenyament de les llengües:

Tractament integrat de les llengües mitjançant:

Unificació de criteris.Diversificació de tractaments.Organització.

Ús vehicular de les llengües:

Tractament integrat de de llengües i continguts mitjançant:

Unificació de criteris.Diversificació de tractaments.Organització.

Fonaments de l’educació multilingüe

Organització de l’educació multilingüe

Al Sistema educatiuEls programesEl currículum

Al centre educatiuEl projecte EducatiuEl Projecte curricular

Al cicle i a l’aulaLa programació de cicleLa gestió de la classe.

Tractament integrat de les llengüesPlantejament global


93


Àreadellengües(L1, L2 i L3)

Àreesno

lingüístiques

Continguts de les llengües relacionats

amb les àrees no

lingüístiques

Tractament integrat de les

llengües

Tractament integrat de

llengua i continguts

Tractament integrat de les diferents àrees no lingüístiques


94

Unificació de criteris Consideració de la llengua com a objecte

d’aprenentatge Concepció de l’adquisició-aprenentatge i

ensenyament de les llengües Tractament unificat del metallenguatge Enfocaments metodològics

Tractament integrat


95

Educació Infantil

Educació Secundària

•Ús separat

•Ús alternat

•Ús conjunt

Tractament integrat de les llengüesProgressió en el tractament integrat


96

-Pot haver-hi diversos graus d’integració. No és qüestió de sí o no

-És el punt d’arribada i no de partida. Ha de ser un procés d’innovació

-Cada centre és únic i ha d’avançar al seu ritme en l’aprofundiment de la integració de

llengües

Tractament integrat de les llengüesLa integració com a procés


97

•Integració de

perspectives.

•TIL en àmbits

curriculars limitats.

•TIL longitudinal

•TIL complet

•Unitats que integren

llengües

•Propostes de treball

completes

•Disseny curricular de

llengua

•Disseny curricular complet

Tractament integrat de les llengüesGraus d’integració


98

Integració de llengua i continguts - ús vehicularDefinició

És un instrument bàsic de l’educació multilingüe

Tractament conjunt de les llengües del currículum, tant en l’ensenyament–aprenentatge com a àrees, com en l’ús vehicular, amb la finalitat d’evitar repeticions innecessàries, promoure la interferència de competències i reduir les interferències.

consistix en


99

Integració de llengua i continguts - ús vehicularSuport teòric

Hipòtesis i teories de l’educació multilingüe

Teoria del triple magatzemModel de competència del doble icebergCompetència social i acadèmica

Bilingüisme additiuEtc.


100

Integració de llengua i continguts - ús vehicularUnificació de criteris

Pertinença o no de tractar determinats continguts de l'àrea de llengua en les àrees no lingüístiques. Concreció dels continguts:

- Habilitats cognitivo-lingüístiques- Gèneres textuals - Llenguatge- Habilitats de processament de la informació- Tècniques de treball i estudi


101

Integració de llengua i continguts - ús vehicularDiferenciació i organització del tractament

Diferenciació de Tractaments

Instrucció en la llengua a través de les àrees de contingut (L1)

Instrucció en la llengua basada en continguts (L2)

Instrucció en la llengua relacionada amb els continguts de les àrees (L3)

Organització del tractament Distribució dels

continguts de les àrees no lingüístiques entre les diferents llengües.

Separació de llengües per continguts


102

Integració de llengua i continguts - ús vehicularDiferenciació i organització del tractament

(Content-related language

instruction)

(Content-based language

instruction)

(Sheltered subject-matter

instruction)

(Language across the curriculum)

Anglés L3(AICLE)CLIL

Valencià L2(Immersió, IT)Anglés L3 (amb bona competència)

Valencià L1/L2Valencià L1Castellà L1

Valencià L1Castellà L1

S’ensenya la L3 mentre es reforcen continguts ja treballats en L1 o L2

S’ensenya la L2 simultàniament a la adquisició de continguts

Es protegix la llengua amb què s’ensenyen els continguts de las àrees no lingüístiques

S’ensenyen determinats continguts de la L1 simultàniament a l’adquisició de continguts

No es presta atenció a la llengua amb què s’impartixen continguts.

Instrucció en la llengua relacionada amb els continguts

Instrucció en la llengua basada en continguts

Instrucció protegida d’una àrea de continguts

Instrucció en la llengua a través de las àrees de contingut

Ús vehicular estricte

L3L2L1/L2L1L1


103

Les exigències lingüístiques -que no cognitives- de la tasca no han d’ultrapassar les competències lingüístiques dels alumnes i les alumnes

Cal explicitar perfectament les instruccions pel que fa als objectius, l'estructura i la realització de la tasca i als criteris d'avaluació amb el control necessari perquè tot l'alumnat entenga les exigències de la tasca i participe apropiadament

Cal prestar atenció especial al treball de llengua És molt important l’ambient de classe

Integració de llengua i continguts - ús vehicularOrientacions


104

Aprendre a aprendre Estratègies d’aprenentatge

Engloba una amplia varietat d’activitats dissenyades per a desenvolupar la consciència metacognitiva i les estratègies per aprendre


105

Fa referència als processos d’aprenentatgePretén que els alumnes focalitzen l’atenció

en com estan aprenent i què estan aprenent

Autoregulació Definició

Transferència gradual del control i la consciència de cada activitat a l’alumnat


106

Cal guiar els aprenents perquè arriben a ser més efectius i independents mitjaçant el desenvolupament conscient de les seues estratègies d’aprenentatge i de la consciència de com aprenen

Podem crear situacions i dissenyar activitats que duguen els nostres alumnes a intentar incorporar estratègies noves al seu procés d’aprenentatge, tant dins com fora de l’aula

Autoregulació El paper del professorat


107

Diferents alumnes poden tindre diferents formes d’aprendre i diferents preferències a l’hora de realitzar activitats i usar materials per a aprendre

Metodologia centrada en l’aprenent que afecta la docència

Convé començar la unitat negociant amb l’alumnat els objectius d’aprenentatge (descriptors a treballar) encara que el professorat ja tinga previst cap a on conduir les respostes de l’alumnat

L’alumne ha de conéixer l’objectiu de cada activitat d’aprenentatge

Autoregulació El professorat com a guia de l’alumnat


108

La negociació ajuda a conéixer el nivell de competència en cadascuna de les habilitats.

Cal dissenyar activitats que permeten que l’alumne avalue el seu aprenentatge. seran més o menys dirigides segons el nivell educatiu

Es pot plantejar fer un recull de les produccions personals selecció de documents personals d’aprenentatge serà útil per reflexionar sobre com aprén i què ha aprés

Auto

avalu

ac

ióAutoregulació

El professorat com a guia de l’alumnat


109

L’aula com a context social que contribuïx a l’autoregulació

La interacció com a eina per fomentar el procés autoregulador interacció amb els altres i interacció amb un

mateix interacció “constructiva-formativa”

Autoregulació La comunitat d’aprenents


Documents

00-MECR i PEL