Embed Size (px)
Citation preview
Editorial
Utilización del suelo y cambio globalEric F. Lambin
Entender el cambio. El uso de modelosintegradoresGünter Fischer
El CO2 influencia la biodiversidadChristian Körner
El Mediterráneo. Alteraciones en elfuncionamiento de los ecosistemasJosep Peñuelas
El Mediterráneo. Ecología del paisajeFerran Rodà
El Mediterráneo. Fuerzas socioeconómicasDavid Saurí y Françoise Breton
Entrevista a Xavier BauliesLluís Reales
Normativa ambientalIgnasi Doñate
Actualidad
Ecología del ocio
Editorial
Land usage and global changeEric F. Lambin
Understanding the change. The use ofintegrated modelsGünter Fischer
The influence of CO2 on biodiversityChristian Körner
The Mediterranean area. Alterations in thefunction of ecosystemsJosep Peñuelas
The Mediterranean area. Ecology of thelandscapeFerran Rodà
The Mediterranean area. Socio-economicforcesDavid Saurí i Françoise Breton
Interview: Xavier BauliesLluís Reales
Environmental lawIgnasi Doñate
Current events
The ecology of leisure
Sumario
Summary
Sumari
Editorial
La utilització del sòl i el canvi globalEric F. LambinEl canvi climàtic, i sobretot els seus efectes, estan íntimament relacionats amb l’úsque fan els humans del sòl. Ara bé, quines variables generals expliquen aquestscanvis en la gestió del territori? Diversos estudis, sobretot relacionats amb la des-forestació tropical, intenten donar-hi resposta.
Entenent el canvi. L’ús de models integradorsGünter FischerEls estudis sobre el canvi en els usos del sòl i les alteracions de la coberta vegetalobvien molts dels factors que hi intervenen, i les seves prediccions resulten pocfiables. L’ús de nous models integradors, com els utilitzats ara a la Xina, poden re-soldre aquest problema metodològic.
El CO2 influencia la biodiversitatChristian KörnerEl diòxid de carboni (CO2) estimula el creixement de la vegetació. Cal, doncs, re-duir les emissions antropogèniques del principal gas d’efecte hivernacle? Aquestestímul es dóna en tots els casos? La controvèrsia està servida.
La Mediterrània. Alteracions en el funcionament dels ecosistemesJosep PeñuelasEls models utilitzats actualment apunten que el canvi climàtic s’expressarà als eco-sistemes mediterranis en una simplificació de la seva estructura, acompanyada del’accentuació de la sequera, els incendis i l’increment de la toxicitat per l’augmentde l’ozó troposfèric.
La Mediterrània. Ecologia del paisatgeFerran RodàLes prediccions que auguren un paisatge mediterrani més àrid i amb vegetaciómenys densa impliquen, també, l’increment del foc forestal. La finalitat d’aquestsmodels és servir de guia per a l’acció preventiva i no merament reactiva: l’ús detalls de combustible se situa en aquesta línia de gestió.
La Mediterrània. Forces socioeconòmiquesDavid Saurí i Françoise BretonL’actual paisatge mediterrani és fruit de la intervenció humana sobre el medi.Aquest impacte no és necessàriament dolent, ni molt menys, però, als darrersanys, les tendències econòmiques i l’expansió no planificada del medi urbà hancontribuït notablement a la degradació ambiental.
Entrevista a Xavier BauliesLluís Reales
Normativa ambientalIgnasi Doñate
ActualitatBoscos, noves perspectives
Ecologia de l’oci• El canvi climàtic• Viatge als orígens• L’interès empresarial de les polítiques ambientals. La gestió dels residus sòlidsurbans
• Duel per un municipi verd. El medi ambient i la gestió municipal• El temporal perfecte. La història veritable d’una lluita de l’home contra el mar• Escalando el monte improbable
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
2
3
4
74
75
79
84
86
90
98
102
103
93
96
106
107
111
115
117
121
123
126
128
131
132
14
26
32
46
40
54
60
68
70
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
3
Barcelona i el canvi global
lnundacions a la Xina, ciclons a les costes nord-americanes, in-cendis a laMediterrània…. Fenòmens que des de sempre han acom-panyat la reduïda història de l'espècie humana sobre la Terra en-cara que potser amb una diferència: la intensitat i freqüència quecaracteritza els temps actuals. El risc i el canvi són ja companysde l'evolució humana en el planeta Terra.Precisament fa uns mesos, la ciutat de Barcelona -tothom vol ve-nir als congressos que se celebren a aquesta ciutat- va reunir elsestudiosos sobre el canvi global més notables del món. L'InstitutCartogràfic de Catalunya, una de les poques institucions científi-ques del país amb prestigi internacional, va acollir a ecòlegs,químics, biòlegs, economistes, sociòlegs… que discutiren sobreels canvis en la superfície terrestre. La publicació Medi Ambient.Tecnologia i Cultura ha volgut aprofitar la concentració de capi-tal intel·lectual i dedicar aquest monogràfic al canvi global, su-bratllant el seu impacte sobre l'ecosistema mediterrani.Des d’aportacions més generals a d'altres més concretes, aquestnúmero agrupa les reflexions de diferents investigadors al vol-tant de les darreres tendències i les claus que expliquen el canviglobal. El professor Körner, en un text divulgatiu, aborda elsefectes del CO2 en els sistemes vegetals. L'investigador austríacGünter Fischer, que ens recorda que la història de l’ésser humà,des dels temps bíblics, té molt a veure amb el control i els usosdel sòl, repassa les noves aproximacions metodològiques i lautilització de la modelització en l'estudi del canvi global. EricLambin, de la Universitat Catòlica de Lovaina, aprofundeix en lareconversió, degradació i intensificació dels usos del sòl en dife-rents zones del món.Ja centrats en la Mediterrània, tres investigadors catalans donenuna visió més quotidiana del canvi global. Josep Peñuelas, delCREAF, ens recorda que els ecosistemes mediterranis són enca-ra menys coneguts i més variables que d'altres com els de leszones temperades perquè han estat menys estudiats i són mésdiversos. Presenten una gran variabilitat climàtica, una gran com-plexitat topogràfica, uns grans gradients en els usos del sòl i enla disponibilitat d'aigua i una gran biodiversitat.
Segurament per tot això són especialment sensibles als canvis at-mosfèrics, climàtics, de l'economia mundial, d'usos del sòl i de-mogràfics. Ferran Rodà, també del CREAF, analitza els canvis enles comunitats vegetals de casa nostra. Finalment, el geògraf dela UAB David Saurí ens recorda que des d'aproximadament amitjan la dècada de 1950 a ambdues ribes de la Mediterrània, elsdiferents components delmedi econòmic i social han experimentatun conjunt de transformacionsmolt ràpides que repercuteixen i demanera molt seriosa sobre l'entorn socionatural tradicional.La publicació es complementa amb una extensa entrevista ambXa-vier Baulies, director educatiu del projecte internacional LandUse and Cover Change (LUCC) i responsable, juntament ambJaume Terrades, director del CREAF, de l’èxit que obtingué laconferència sobre canvi global que es va celebrar a Barcelona•Lluís RealesDirector de «Medi Ambient. Tecnologia i Cultura»
Editorial
La majoria de les transformacionsque l’activitat humana ha ocasionaten els ecosistemes terrestres esdeuen als canvis en l’explotació delsòl, la seva degradació o l’úsintensiu que se’n fa. Es podendefinir d’alguna manera les causesgenerals i les variables d’aquestscanvis? La resposta és “encara no”,malgrat que s’estan duent a termeestudis per definir uns models queexpliquin els canvis que l’accióhumana ha ocasionat enl’explotació del sòl. Algunsd’aquests models, especialment elsque fan referència a ladesforestació tropical, s’expliquena continuació i mostren el granabisme que encara existeix entreuna realitat complexa, modelitzadaper un gran nombre de factors, i lasimplicitat que caracteritzaaquests models.
La utilització del sòli el canvi global
Eric F. LambinDepartament de Geografia. Universitat Catòlica de Lovaina
Aescala global, els canvis en la utilitzaciódelsòl estan transformant progressivament lasuperfície terrestre aun ritmeaccelerat, sobre-tot als tròpics (Turner et al. 1994;Houghton,1994).Algunsdelsprocessos claudels canvisen la utilització del sòl són: desforestaciótropical, degradació de les terres de secà,expansió agrícola, urbanització, fragmen-tació del paisatge, intensificació de la utilit-zació del sòl i abandonament de les terres.Aquests canvis dels ecosistemes terrestresestan estretament lligats amb el tema de lasostenibilitat del desenvolupament sòcio-econòmic en la mesura en què afectenelements essencials dels nostres recursosnaturals com el clima, els sòls, la vegeta-ció, l’aigua i la biodiversitat (Mather andSdasynk,1991).Noobstant, encaraensmancaunavisió completa, global i quantitativad’on,quan i perquè es produeixen aquests canvis(Meyer andTurner, 1994). Si béés veritat queel nostre coneixement de les interaccionsentre els processos de la superfície terres-tre el canvi climàtic ha avançat recentment,(Adger andBrown, 1994;Henderson-Sellers,1994; Dickinson, 1995), el nostre coneixe-ment dels processos que afecten la super-fície terrestre i el seu impacte en els sistemeshumans i naturals encara no és perfecte.
Principals canvis en els processosde la superfície terrestre
L’exemple més conegut de la transforma-ció de la superfície terrestre és la desfo-restació tropical. Es calcula que la trans-formació de la superfície de boscos afectavauna mitjana de 15,5 milions d’hectàreesanuals durant el període 1981-1990 (FAO,1995). La desforestació és, en molts casos,
el resultat de cadenes causals complexesque tenen el seu origen en el sector fores-tal (Lambin, 1994). La transformació deboscos als tròpics humits representa unapart significativa de les emissions de carbonidels ecosistemes terrestres (Dixon et al;1994 i Mc Guffie et al. 1995) i contribueixen gran mesura a la pèrdua de la biodi-versitat (Pimm et al., 1995). Un altre procésde transformació econòmica i demogràfi-cament important és la urbanització. Noobstant,menys del 2%de la superfície terres-tre es pot considerar “urbana” i només el0,2% està fortament edificada (Meyer andTurner, 1992).La degradació del sòl és més important iextesa en les regions semiàrides. Inclouprocessos com l’erosió i la salinització delsòl, sovint descrits sota el controvertitconcepte de “desertització” (Binns, 1990).La degradació del sòl implica la disminu-ció de la base de recursos naturals utilit-zables i, per tant, afecta directament elsubministrament d’aliments.Habitualment, s’associa amb mecanismessòcio-polítics que condueixen a la “pres-sió de la producció sobre els recursos” (Blai-kie i Brookfield, 1987). Una síntesi de lesmés recents avaluacions globals de l’impactede l’activitat humana en la degradació delsòl estimava que el 69,5% de les terres desecà del món estan afectades per diver-ses formes de degradació (Dregne et al.1991). Aquestes avaluacions, però, no esbasaven en mesuraments sistemàtics i nopermeten derivar-ne els percentatges dedesertització aïllats en l’espai. Hi ha fortesinteraccions entre la degradació de les terresde secà, la principal productivitat de la vege-
5
t • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
tació i el clima (Charney i Stone, 1975; Schle-singer et al. 1990).La intensificació de la utilització de la terraes pot associar a l’agricultura, a la produc-ció agroforestal o als sistemes de pastoreig.L’aprofitament intensiu de la terra pot basar-se en tècniques com la irrigació, la utilit-zació de fertilitzants o la integració de dife-rents activitats productives (Netting, 1993).Podria estar condicionat per la pressió dela població, la demanda del mercat o perfactors de política econòmica.
La recerca
La recerca sobre els processos de canvi dela superfície terrestre hauria de centrar-se enalmenys una de les següents preguntes:• Quines són les variablesmediambientalsi culturals quemés contribueixen a expli-car els canvis en la superfície terrestre.Perquè?
• Quines zones estan afectades pels canvisen la superfície terrestre. On?
• En quina mesura evolucionen els canvisde la superfície terrestre. Quan?
L’estudi dels processos de canvi de la super-fície terrestre requereix tres nivellsd’aproximació (Skole et al. 1994): (i) mesu-raments directes del percentatge, ubicació,característiques espaials i temporals delscanvis de la superfície terrestre; (ii) estudide casos i recerques de camp per entendreuna mica millor la dinàmica dels canvisde la superfície terrestre a escala local; i (iii)identificació de factors a grans escala queduen els canvis de la superfície terrestre ipermeten la projecció de les tendènciesfutures. En aquest sentit, calen tant les anàli-sis comparatives dels principals proces-sos de canvis a la superfície de la terra, commètodes avançats permonitoritzar i mode-lar canvis d’hàbits a nivell regional.
Monitoritzar els canvis a lasuperfície de la Terra
Tres projectes internacionals han recollitsistemàticament estimacions quantitativesdels índexs de canvi que s’han produït als
ecosistemes dels boscos tropicals al llargde les darreres dècades: “Forest ResourceAssessment” (FAO, 1995), “Landsat Path-finder Tropical Deforestation” (Skole andTucker, 1993) i “TREES” (Malingreau etal. 1995). Tots aquests projectes, així comd’altres estudis sobre la desforestació tropi-cal en països com Brasil, inclouen dadesprou especialitzades, però amb diferentsaproximacions quant al mostreig espaciali temporal (Downton, 1995).Els índexs de mesura de la degradació deles terres de secà és un desafiament moltmés complex donada la forta interaccióexistent entre les fluctuacions erràtiques deles pluges degudes als canvis climàtics i alscanvis antropogènics en la cobertura vege-tal (Tucker et al.,1991; Hellden, 1991).Hulme i Kelly (1993) han intentat separarels dos efectes comparant sèries de tempsdels nivells de vegetació detectada de formaremota i les dades sobre les pluges. Vanconcloure que caldrien sèries de tempsd’observaciómés llargues per tal d’obteniralguna conclusió convincent. Només elsestudis locals fets a partir de treballs decamp i amb sèries temporals de fotografiesaèries i imatges per satèl·lit aporten evidèn-cies convincents de degradació localitzadade terres de secà (Lindqvist i Tengberg,1993; Sefe et al. 1996). Fins avui, no hi hahagut cap intent d’aplicar aquests mesu-raments sistemàtics a escala global.
Desenvolupament de models decanvi de la superfície terrestre
La monitorització dels canvis d’ utilitzacióde la superfície terrestre resulta més útilquan es duu a terme juntament amb lacomprensió de les forces que lideren elscanvis i la predicció dels seus impactes.Això es pot aconseguir encara millormitjançant el disseny de models de simu-lació quantitativa que es puguin desen-volupar de forma realista i que incorpo-rin els efectes de les variables clau queimpulsen els canvis en la utilització delsòl (Riesbame et al. 1994). Aquests modelstenen tres avantatges potencials:
• millorar el nostre coneixement de lescauses i els mecanismes que lideren elscanvis en la utilització de la superfície;
• generar prediccions -o més aviat supo-sicions lògiques- sobre els nivells futursde canvis en la utilització de la superfí-cie terrestre;
• impulsar el desenvolupament de respos-tes polítiques apropiades.
Fins ara homha tingutmolt més en comptelamodelització de la desforestació tropicalque lamodelització de la degradació de lesterres de secà. Rotmans i Swart (1991),per exemple, van desenvolupar un modelde desforestació en relació amb el modelholandès anomenat “Model Integrat perAvaluar l’Efecte Hivernacle” (IMAGE). Elmodel representa la suma de diferentsecosistemes i els processos de canvi de lautilització del sòl com una funció de forcesimpulsores del canvi. Les transferències deterra entre ecosistemes es descriuenmitjançant equacions diferencials. Per exem-ple, la quantitat de boscos tropicals tupidses determina dinàmicament per la quan-titat inicial, la transformació de la terraper altres usos i el restabliment de boscostupids. Els processos de canvi de la utilit-zació de la terra es representen mitjançantfuncions d’algebraica dinàmica. Per exem-ple, la demanda de terres agrícoles depènde la població, diversos paràmetres deconsum i de producció i de la degradaciódel sòl -estimadaper una funció exponencialnegativa. Les funcions logístiques s’utilitzenper estimular el creixement dels ramats (queocasiona la demanda de terres de pastura),el consum de fusta dura tropical (queocasiona la degradació de boscos) i la refo-restació. Els resultats de les simulacions vanrevelar que la major causa de la desfores-tació és la demanda de sòl agrícola. Tambéva quedar palès l’important rol de la degra-dació del sòl com a catalitzador de la desfo-restació. El caràcter d’aquest model basaten el costum és, però, massa senzill pergenerar respostes internes que afectin elspreus, la demanda i el subministrament delsrecursos agrícoles i l’adopció de mesurespolítiques.
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
6
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
7
Un altre exemple, Panayotou i Sungsu-wan (1989) van construir un model teòricde desforestació tropical introduint tres tipusde demanda: la demanda de boscos perexplotació forestal, en tant que funció delspreus de la fusta tallada almercat, els costosde tallar la fusta, i un “cost d’usuari” pelsarbres no tallats; la demanda de llenya, deri-vada d’unmodel demaximització de la utili-tat del consum, subjecte a restriccions pres-supostàries, donat el preu de la llenya iels preus de substituts semblants; i lademandade transformació debosc en terresagrícoles, derivadade l’actitud de l’agricultorde treure el màxim benefici, subjecte a lespressions de la funció productiva i als parà-metres de preus d’input i d’output. Homvaobtenir així una funció addicional de desfo-restació i es va concebre un model empí-ric simplificat pel Nord de Tailàndia. Lesvariables especialment relacionades ambl’ocupació de la superfície per boscos vanser la densitat de població, el preu de lafusta, els nivells de benefici, l’accessibilitati el preu del combustible.Diversosmodels d’equilibri parcial o total dela utilització del sòl han estat desenvolu-pats per descriure els intercanvis entre laneteja de sòl per l’agricultura i la conserva-ció o elmanteniment dels recursos (Walker,1987; Southgate, 1990; Jones iO’Neill, 1992).Jones iO’Neill (1992) vanexaminar l’impactede les decisions per maximitzar el benefici,modelitzades anivell individual i ambconse-qüències mediambientals regionals. Diver-sos d’aquests models posen de manifest, amés de la pressió popular, els problemesinstitucionals de determinats règims, i lespolítiques governamentals mal dirigides(Sandler, 1993). Els models de Von Thünensobre la utilització de la terra també es vanaplicar per descriure la desforestació delsvoltants de les ciutats a escala regional (Jonesi O’Neill, 1993; Chomitz i Gray, 1996). Elmodel espacial deChomitz iGray (1996) apli-cat a Belize va indicar que la intensificacióde la xarxa viària entorn de les àrees comer-cials proporcionen una millor relació entrel’impuls al desenvolupament i la minimit-
zació de la desforestació que la sola inten-sificació de la xarxa.Les interaccions existents entre els proces-sos físics i antropogènics que condueixenals canvis en la utilització del sòl, altres quela desforestació tropical (per ex. la degra-dació de les terres de secà), sónmés comple-xes que en el cas de la tallada de boscosi, per tant, més difícils de modelitzar.
Reptes per la recerca
Undels principals reptes pels estudis sobreel canvi de la utilització del sòl consisteixen desenvolupar uns models que perme-tin conciliar els coneixements de la ciènciasocial -rics, però qualitatius i algunes vega-des circumstancials-(ex. Paarlberg, 1994)amb la demanda (provinent sobretot de lesciències socials) d’uns models socials quepermetin generalitzar i establir projeccions.Hi ha un contrastmolt gran entre la comple-xitat de les descripcions dels processosde canvi de la superfície terrestre per casosd’estudis específics (Kates i Haarman, 1992)i la relativa simplicitat dels mecanismesrepresentats en els models. Aquests últimsdestaquen quasi bé sempre el paper delcreixement de la població, l’expansió agrí-cola i l’accessibilitat, però tendeixen a negli-gir els factors relacionats amb l’economiapolítica i els estils de vida, així com les possi-bles causes geogràfiques dels canvis enla utilització del sòl (Heilig, 1994). En elmillor dels casos, quan s’inclouen lescomplexes dimensions humanes en elsmodels de canvi d’utilització de la super-fície terrestre, és en forma de modelsconceptuals representats amb una capsai fletxes (per ex. al model perceptiu de ladegradació del sòl al Sahel, de Lindskog iTengberg, 1994).Aquests recents línies de recerca hauriend’encoratjar nous estudis teòrics i empí-rics destinats a construir una teoria de canvisen la utilització del sòl a escala regional iglobal. La disponibilitat cada vegada mésgran de dades a gran escala sobre la utilit-zació del sòl derivada dels sistemes decontrol remot farà possible provar noves
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
8
hipòtesis. El nou projecte sobre la Utilit-zació del Sòl i el Canvi de la Ocupació dela Superfície (LUCC)del InternationalGeosphere-Biosphere Programme (IGBP)i el International Human DimensionsProgramme on Global EnvironmentalChange (IHDP) (Turner et al.,1995) supo-senuna ajuda estimulant per aquesta recerca.
L’exemple de la desforestaciótropical
Segons les darreres estimacions de la FAO,presentades el març del 1993, la desfo-restació tropical ha augmentat en unpercen-tatge anual del 0,8%. El nivell de desfo-restació dels boscos plujosos és del 0,6%anual, essentmés elevat pels boscos humitsd’arbres de fulla caduca que es troben enzones elevades.La desforestació tropical és un fenomendesigual, que varia en granmesura segonsel tipus de boscos, els entorns físics, les acti-vitats sòcio-econòmiques y els contextosculturals que estan lligats a la desforesta-ció. Els paràgrafs següents tractend’identificar alguns paràmetres comuns ala desforestació tropical, una condicióprèvia fonamental per al desenvolupamentdemodels dels processos de desforestació.
Principals causes
Els principals agents de desforestació sónprou coneguts (ex. Allen i Barnes, 1985;Myers, 1989; Repetto, 1990; Brown i Pearce,1994) tot i que és difícil avaluar la seva contri-bució relativa a la desforestació tropical.Els orígens de la desforestació són: (i) cultiusde tallar i cremar -tots dos realitzats peremigrants sense terres i pels agricultorsnòmades tradicionals, (ii) polítiques derepoblació fomentades pels governs, (iii),l’aprovisionament de fusta per combusti-ble i la producció de carbó vegetal, (iv)la transformació de zones forestals en campsde pastura, (v) el comerç inadequat de fusta, (vi) la construcció d’infrastructures , i (vii)els incendis incontrolats a gran escala deboscos de grans dimensions.Williams (1989)
fa un repàs exhaustiu d’aquestes causesprincipals. Amelung i Diehl (1992) soste-nien que el grau de sensibilitat de la defi-nició del canvi als boscos tropicals -aixòés la degradació dels boscos i la seva trans-formació-, influeix en la conclusió sobreles causes principals de desforestació enuna regió determinada.
Els elements impulsors de ladesforestació
Habitualment es considera que les princi-pals causes de la desforestació són la combi-nació d’alguns dels factors següents: crei-xement de la població, la fam i la pobresaal camp, les condicions socials desiguals, elsrègims de dret de propietat, les polítiquesgovernamentals mal dirigides, els proble-mes d’acció col·lectiva, la tecnologia inapro-piada, les relacions de comerç internacio-nal, les pressions econòmiques existentssobre els països en vies de desenvolupa-ment pel seu fort endeutament i la corrup-ció en el sector forestal (ex. Myers, 1980,1989; Plumwood i Routley, 1982; Guppy,1984;Williams, 1989; Repetto, 1990; Barbieret al., 1991; Burgess, 1993b). Però sobre-tot, la ràpida desforestació coincideix ambla incorporació de les regions de boscostropicals a l’expansió econòmica mundial(Rudel, 1989). La importància relativad’aquestes causes varia àmpliament en l’espaii el temps. No obstant, moltes d’aquestescauses estan funcionalment interrelacio-nades.Un estudi del International Geosphere-Biosphere Programme (IGBP) i del HumanDimensions of Global EnvironmentalChange Programme (HDP) (1993) sobre elcanvi de la superfície terrestre classifica elselements impulsors del canvi en la utilit-zació del sòl en els següents grups: (1) varia-bles que afecten la demanda de sòl, -pobla-ció i afluència, (2) variables que controlenla intensitat de l’explotació del sòl -mitjançant la tecnologia, (3) variables rela-cionades amb l’ accés o el control sobre elsrecursos terrestres –la política econòmica–,i (4) variables que creen els incentius que
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
9
motiven els que prenen les decisions -l’estructura política, les actituds i els valors(Turner et al., 1993). La identificació deles causes de la desforestació requereixentendre comaquests factors diferents inter-actuen en contextosmediambientals histò-rics i socials específics originant diferentsutilitzacions del sòl (Turner et al.,1993).
Teories sobre la desforestació
En qualsevol situació històrica i geogràficaparticular no hi ha una única causa de desfo-restació. La desforestació és el resultat dela interacció de diverses cadenes causalsque podrien tenir el seu origen a diferentsnivells d’organització. Alguns autors hanintentat desenvolupar un marc teòric perentendre els processos de desforestació entermes generals.Blaikie (1985) i Blaikie i Brookfield (1987)han desenvolupat una política regionalecològica sobre la degradació del sòl. El seuestudi se centra en el “land manager” -lao les persones que prenen les decisionssobre la gestió i la utilització del sòl. Aquestsautors assenyalen que, degut a la varietati complexitat de casos, no hi ha una solateoria de la degradació del sòl. Proposen,en canvi, una aproximació general alproblema i ofereixen unes directrius de comes pot fer ús de l’evidència empírica. Elsfonaments teòrics de la seva política ecolò-gica regional es basen en el model central-perifèric, en les teories aplicades de l’estati en l’ecologia dels sistemes agrícoles. Lateoria de Blaikie i Brookfield explica lesaccions dels gestors del sòl en un conjuntde relacions dinàmiques entre l’home i elmedi ambient que inclouen les condicionsd’accés als recursos, l’ entornmés ampli delsque prenen les decisions -les decisionsd’altres- , -la percepció mediambiental deles diferents classes, i la capacitat i la volun-tat dels gestors del sòl d’aplicar el que sabenoel quepoden aprendredels altres. Aquestsautors han desenvolupat una cadena derelacions per explicar la degradació delsòl que segueix una jerarquia d’escalesgeogràfiques i d’escales d’organització sòcio-
econòmica. L’anàlisi comença, al nivellmésbaix, amb els gestors del sòl i continua alsnivells superiors considerant les relacionsd’aquests gestors entre ells, amb altres grupsd’usuaris del sòl amb el conjunt de la socie-tat, amb l’estat, i, finalment, amb l’economiamundial. Per entendre de forma globalla degradació del sòl, cal entendre clara-ment qui pren les decisions -i a quin nivell-sobre l’explotació del sòl, així com unaavaluació de com s’han de comptabilitzarels costos i els beneficis d’aquestes deci-sions (la degradació ecològica o la conser-vació del sòl). Aquest estudi teòric fa mésèmfasi en la política econòmica de les rela-cions interactives entre els gestors de la terrai els recursos dependents del sòl.Centrant-se de forma més específica en ladesforestació, Guppy (1984) va proposaruna explicació de la destrucció dels boscostropicals a diferents nivells. En un primernivell, factors obvis inclouen el creixe-ment de la població, l’escassetat d’alimentsal camp, els objectius econòmics associatsal desenvolupament i una creixent demandadeproductes forestals. Per sota, hi ha d’altresnivells de causesmés importants imés deci-sives. Enprimer lloc,Guppy critica les condi-cions socials segons les quals la majoriade la gent no té accés a les terres fèrtils. Unaproporció molt elevada de les terres agrí-coles més fèrtils a mans de multinacionalso terratinents particulars no es conreen.En segon lloc, la desforestació està lligadaa les motivacions polítiques de les éliteslocals i la seva negativa a enfrontar-se a larealitat: la destrucció dels boscos tropicalsdóna diners de forma ràpida i evita haver-se d’enfrontar als problemes reals. Final-ment, la ràpida disponibilitat de finança-ment a través dels préstecs internacionalsha enfortit encara més les élites corruptesdels governs als països menys desenvolu-pats, i ha fomentat la planificació de projec-tes de desenvolupament a gran escala queapostenper la destrucciódels boscos, fomen-tant la importació de tecnologia inapropiadai el desenvolupament d’estratègies orien-tades a l’exportació. Les tesis de Guppydestaquen la interacció existent entre diver-
ses causes de desforestació -social, política,nacional, ideològica i d’economia global,-que es reforcen entre sí i actuen de formajeràrquica. Aquesta teoria també destacael context internacional de la destrucciódels boscos tropicals.Palo (1987) va desenvolupar una teoriaprovisional de la desforestació tropical quecomprèn 20 propostes en tant que gene-ralitzacions inductives sobre les causesde la desforestació. Segons aquest autor, ladesforestació tropical i l’erosió del sòl estanlligades en un cercle viciós amb la pres-sió de la població i la depressió rural. Elsfactors agreujants són: polítiques fores-tals inadequades (caracteritzades per unaplanificació a curt termini), serveis públicsforestals inadequats (a causa de la corrup-ció i la falta de tradició i de recursos), elserrors de mercat del sistema econòmic(degut a la propietat pública dels sòls fores-tals, la falta de competència i uns preusde la fusta baixos i fixos) i les oportuni-tats perdudes de desenvolupament delsboscos. Palo considera que pocs països envies de desenvolupament han estat capaçosde transformar la gran explotació dels seusboscos en boscos basats en la industria-lització que condueix al desenvolupament.Al contrari, s’ha exportat una gran quan-titat de fusta. Empreses i particulars hanmultiplicat els seus beneficis a curt termini,creant uns costos externs que han de serassumits per la col·lectivitat (externalitza-cions unidireccionals). Degut al baix preude la fusta, el lliure accés als boscos (insti-tucionalitzat o de facto a causa de l’escàscontrol governamental) i l’elevat cost queels particulars han d’abonar per treballardeterminats sòls forestals, els usuaris delbosc tenen pocs incentius per lluitar contraels perjudicis externs associats amb la desfo-restació. Com a conclusió, Palo sosté quela desforestació als països tropicals augmen-tarà a gran velocitat amenys que no hi hagiun canvi radical de les actituds sobre ladesforestació per part dels governs nacio-nals i els ciutadans. En aquesta teoria, elsfactors causals de la desforestació no estanorganitzats segons un esquema global i
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
10
jeràrquicament disposat, tenint en compte,com el mateix autor assenyala, que la sevarellevància i intensitat varia segons els païsosi els diferents tipus de boscos.
Desenvolupament sòcio-econòmic
Des del punt de vista del desenvolupamentsòcio-econòmic, totes les formes de desfo-restació no haurien de considerar-se comdestructives o excessives. Al contrari, lessocietats humanes haurien de tractar dedeterminar els nivells òptims de desfores-tació (Panayotou i Sungsuwan, 1989) -l’índexde desforestació que optimitzarà el valoreconòmicderivat de la utilització dels boscossempre i quan els efectes contraris que ladesforestació suposi pel medi ambient i lasocietat no sobrepassin un límit raonable.Jones i O’Neill (1992) van assenyalar que,encara que el cost total dels impactes ecolò-gics o, per exemple, les activitats agríco-les s’incorporessin en els projectes de trans-formació de boscos, aquests impactes nos’eliminarien sinó que es reduirien als seusnivells més òptims. Una solució alternativaal problema seria optimitzar el valor econò-mic net de totes les formes d’utilitzaciódel bosc, com és el cas de la produccióde productes de la fusta i d’altres produc-tes, la substitució dels usos de les terresforestals (per l’ agricultura, la ramaderiao la construcció d’embassaments) i totesles utilitzacions dels boscos en un estatde conservació (això és, les seves diver-ses funcions ecològiques, l’opció de l’úsfutur de la biodiversitat i el valor de laseva existència) (Barbier et al.,1991).En les dues teories, el punt important ésel reconeixement de l’ oportunitat dels costosdels boscos tropicals, és a dir, la necessi-tat de tenir en compte els beneficis derivatsde la utilitzaciódels boscos sota altres formes.La dificultat de traslladar aquesta actitudgeneral en unes directrius pràctiques degestió per aconseguir la sostenibilitat provéde: (i) la manca de dades sobre els actualscanvis als boscos i dels impactes ecolò-gics d’aquests canvis, (ii) la mancad’informació sobre els processos de desfo-
restació i de comes distribueixen i s’utilitzenels beneficis derivats de la transformaciódels boscos, i, (iii) la dificultat de mesurarel valor no mercantil dels usos de conser-vació dels boscos. A resultes d’això, la gestióforestal està dominadamassa sovint per lesdecisions a curt termini que provoquen unasobreutilització dels recursos forestals(Barbier et al.,1991)
Els efectes adversos de ladesforestació
Els impactes ecològics i sòcio-econòmicsde la desforestació són diversos i no sempresón prou ben entesos. La desforestació tédiferents efectes ecològics adversos: (i)en els processos físics i ecològics, per exem-ple, el malbaratament dels règims hidrolò-gics i la pèrdua de la protecció de lesconques, (ii) en el sòl i en els recursosd’aigua, l’erosió del sòl, la pèrdua denutrients i l’augment dels sediments de llotsdels rius, (iii) en el clima local i global,per exemple, canvis en la quantitatd’energia en superfície i alteració dels ciclesbiogeoquímics (com el cicle global delcarboni) que ocasiona un augment del CO2a l’atmosfera i altres gasos que s’alliberen,afectant possiblement el clima i que causenun augment de la temperatura global, (iv)en la diversitat i l’abundància d’espèciesterrestres, degut a la destrucció i la frag-mentació d’hàbitats, i els “efectes col·laterals”, que ocasionen una disminució de lacomplexitat ecològica dels ecosistemes,la pèrdua de fonts genètiques de flora ifauna encara no descobertes il’empobriment dels recursos genètics de laterra.La desforestació també afecta les perspec-tives de desenvolupament econòmic. Lespoblacions rurals són les més afectades deforma més directa en els països en vies dedesenvolupament, que estan més estreta-ment relacionades amb la base de recur-sosnaturalsper la seva subsistència i el desen-volupament econòmic. L’esgotament delsrecursos de fusta té efectes adversos en elsubministrament de llenya per l’energia
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
11
domèstica, en la demanda comercial deproductes de fusta i en d’altres usos deconsum dels boscos, per exemple, la caçade les espècies salvatges i la recollida deproductes forestals altres que la fusta, comles resines, la mel, els fruits comestibles,els olis, el làtex, la fibra, les anous o les plan-tesmedicinals). La desforestació pot afectarnegativament els ingressos de les famíliesdegut a l’escassetat i l’augment del preud’aquests bens.Noobstant, cal ponderar-hoamb l’impacte positiu que la desforestaciópot tenir en la qualitat de vida de les llars,almenys a curt termini. La transformaciódelsboscos pot estar associada amb la creacióde llocs de treball, la construcció de novesinfrastructures, com les carreteres, l’augmentde l’accés a les terres i un millor accés ales terres cultivables per part dels agricultorspobres. A llarg termini, la degradació del sòl,que algunes vegades s’associa amb la desfo-restació, té un impacte negatiu en la soste-nibilitat de l’agricultura, provocant even-tualment moviments migratoris. Sotadeterminades circumstàncies, alguns efec-tes adversos de la desforestació es podendeixar sentir molt lluny de l’àrea desfores-tada, per exemple, per les sedimentacionsque es poden formar en els sistemes derec a les parts inferiors de les conques omitjançant unamajor incidència dels despre-niments de terres o de les inundacions.La desforestació també pot tenir determi-nats impactes socials i culturals, sobre ladiversitat cultural i els estils de vida, sobreles condicions sanitàries per la propagaciód’enfermetats, o en la qualitat de vida deles poblacions indígenes. La destrucció delsboscos també condueix a la pèrdua delsusos recreatius que en fan les societats.
Desforestació i degradació del sòl
En qualsevol cas, no s’hauria d’assumir quela tallada de boscos implica necessàriamentun canvi a pitjor. Encara que sigui irrever-sible, l’alteració de la superfície terrestre novol dir necessàriament la degradació delsòl. (Blaikie i Brookfield, 1987). Molts siste-mes agrícoles poden combinar la collita
amb la producció de fusta amb fins energè-tics i la protecció mediambiental. Entrealtres, el concepte de sostenibilitat enspermet distingir si el canvi d’utilizació dela superfície és beneficiós o perjudicial.“...Alteració no vol dir necessàriament degra-dació, que té el sentit de reducció a un ranginferior(...) No és anar en contra de la soste-nibilitat dir que la transformació d’un boscen una terra agrícola ben gestionada no voldir degradació si el producte derivat de lanova utilització té una millor utilitat total ies pot mantenir aquesta situació a travésdel temps”•
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
12
Bibliografia:
• Adger, W.N. and Brown, K. 1994: Landuse and the causes of global warming.Chichester: John Wiley & Sons.
• Allen, J.C. and Barnes, D.F. 1985: “Thecauses of deforestation in developingcountries”. ‘Annals of the Associationof American Geographers’ 75, 163-184.
• Amelung, T. and Diehl, M. 1992. Defo-restation of tropical rainforests: econo-mic causes and impact on development.Mohr, Germany: Tübingen.
• Barbier, E.B., Burgess, J.C. andMarkandya,A. 1991. “The economics of tropical defo-restation”. ‘AMBIO’ 20(2): 55-58.
• Binns, T. 1990: “Is desertification amyth?”‘Geography’ 75, 106-113.
• Blaikie, P. 1985. The political economyof soil erosion in developing countries.London: Longman.
• Blaikie, P. andBrookfield,H.C. 1987: Landdegradation and society. London:Methuen.
• Brown, K. and Pearce, D.W. 1994: Thecauses of tropical deforestation. London:UCL Press Ltd.
• Burgess, J.C. 1993. “Timber production,timber trade and tropical deforestation”.‘AMBIO’ 22(2-3): 136-143.
• Charney, J. and Stone, P.H. 1975: “Droughtin the Sahara: A biogeophysical feedbackmechanism”. ‘Science’ 187, 434-435.
• Chomitz, K.M. and Gray, D.A. 1996:“Roads, land use and deforestation: aspatial model applied to Belize”. ‘WorldBank Economic Review’ in press.
• Dickinson, R.E. 1995: “Land-atmosphereinteraction”. ‘Reviews of Geophysics’,Supplement, 917-922.
• Dixon, R.K., Brown, S., Houghton, R.A.,Solomon, A.M., Trexler, M.C. andWisniewski, J. 1994: Carbon pools andflux of global forest ecosystems. ‘Science’263, 185-190.
• Downton, M.W. 1995: “Measuring tropi-cal deforestation: Development of themethods”. ‘Environmental Conservation’22, 229-240.
• Dregne, H., Kassas, M. and Rozanov, B.1991: “A new assessment of the worldstatus of desertification”. ‘DesertificationControl Bulletin’ 20, 6-19.
• Food andAgricultureOrganisation of theUnited Nations (FAO), 1995: Forestresource assessment 1990,Global synthe-sis. FAO Forestry Paper 124, Rome: FAO.
• Guppy, N. 1984. “Tropical deforestation:a global view”. ‘Foreign Affairs’ 62(4):928-965.
• Heilig, G.K. 1994: “Neglected dimensionsof global land-use change: reflections anddata”. ‘Population and DevelopmentReview’ 20, 831-859.
• Helldén, U. 1991: “Desertification - Timefor an Assessment?” Ambio 20, 372-383.
• Henderson-Sellers, A. 1994: “Land-usechange and climate”. ‘Land Degrada-tion & Rehabilitation’ 5, 107-126.
• Houghton, R.A. 1994: “The worldwideextent of land-use change”. Bioscience44, 305-313.
• Hulme, M. and Kelly, M. 1993: “Explo-ring the links between desertification andclimate change”. ‘Environment’ 35, 4-11 & 39-45.
• Jones, D.W. and O'Neill 1992: “Endo-geneous environmental degradation andland conservation: agricultural land usein large region”. ‘Ecological Economics’6, 79-101.
• Jones, D.W. and O'Neill 1993: “Land usein the presence of an atmosphere exter-nality, with andwithout corrective taxes”.‘Journal of Regional Science’ 33, 457-480.
• Kates, R.W. and Haarmann, V. 1992:“Where the poor live: are the assump-tions correct?” ‘Environment’ 34, 4-28.
• Lambin, E.F. 1994: Modelling deforesta-tion processes: a review. TREES Publi-cations Series B: Research Report n°1,EUR 15744 EN, Luxembourg: EuropeanCommission.
• Lindqvist, S. and Tengberg, A. 1993: “Newevidence of desertification from casestudies in northern Burkina Faso”.‘Geografiska Annaler’ 75A, 127-135.
• Lindskog, P. andTengberg, A. 1994: “Landdegradation, natural resources and local
knowledge in the Sahel zone of BurkinaFaso”. ‘GeoJournal’ 33.4, 365-375.
• Malingreau, J.P., Achard, F., D'Souza, G.,Stibig, H.J., D'Souza, J., Estreguil, C. andEva, H. 1995: “AVHRR for global tropi-cal forest monitoring: the lessons of theTREESproject”. ‘Remote Sensing Reviews’12, 29-40
• Mather, J.R. and Sdasyuk, G.V., 1991:Global change: geographical approaches.Tucson: University of Arizona Press.
• McGuffie, K., Henderson-Sellers, A.,Zhang, H., Durbidge, T.B. and Pitman,A.J. 1995: “Global climate sensitivity totropical deforestation”. ‘Global and Plane-tary Change’ 10, 97-128.
• Meyer, W.B. and Turner II, B.L. 1992:“Human population growth and globalland-use/cover change”. ‘Annual Reviewin Ecology and Systematics’ 23, 39-61.
• Meyer, W.B., and Turner II, B.L. 1994:Changes in land use and land cover: Aglobal perspective. Cambridge, UK:Cambridge University Press.
• Myers, N. 1980. Conversion of tropicalmoist forests. Washington, D.C.: Natio-nal Academy of Sciences.
• Myers, N. 1989. Tropical deforestation:rates and causes. London: Friends ofthe Earth.
• Netting, R.McC. 1993: Smallholders,Householders. Farm families and theecology of intensive, sustainable agri-culture. Stanford: StanfordUniversity Press.
• Paarlberg, R.L. 1994: “The politics of agri-cultural resource abuse”. ‘Environment’36, 7-9 & 33-42.
• Palo,M. 1987. “Deforestationperspectivesfor the tropics: a provisional theory withpilot applications”. In Dykstra, D., Kallio,M.andBinkley,C., editors,Theglobal forestsector: an analytical perspective, London:IIASA & John Wiley, 57-89.
• Panayotou, T. and Sungsuwan, S. 1989:“An econometric study of the causes oftropical deforestation: the case of Nort-heast Thailand”. ‘Development Discus-sion Paper’ 284, Cambridge,MA:HarvardInstitute for International Development.
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
13
• Pimm, S.T., Russell, G.J., Gittleman, J.L.and Brooks, T.M. 1995: “The future ofbiodiversity”. ‘Science’ 259, 347-350.
• Plumwood, V. and Routley, R. 1982.“World rainforest destruction: the socialfactors”. ‘The Ecologist’ 12: 4-22.
•Repetto,R.1990.“Deforestationinthetropics”.‘Scientific American’ 262(4): 36-42.
• Riebsame,W.E., Meyer,W.B. and TurnerII, B.L. 1994: “Modeling landuse and coveras part of global environmental change”.‘Climatic Change’ 28, 45-64.
• Rotmans, J. and Swart, R.J. 1991: “Mode-lling tropical deforestation and its conse-quences for global climate”. ‘EcologicalModelling’ 58, 217-247.
• Rudel, T.K. 1989. “Population, develop-ment, and tropical deforestation: a cross-national study”. ‘Rural sociology’ 54(3):327-338.
• Sandler, T. 1993: “Tropical deforestation:markets and market failures”. ‘LandEconomics‘69, 225-233.
• Schlesinger,W.H., Reynolds, J.F., Cunning-ham, G.L., Huenneke, L.F., Jarrell, W.M.,Virginia, R.A. and Whitford, W.G. 1990:“Biological feedbacks in global deserti-fication”. ‘Science’ 247, 1043-1048.
• Sefe, F., Ringrose, S. and Matheson, W.1996: “Desertification in north-centralBotswana: causes, processes, andimpacts”. ‘Journal of Soil and WaterConservation’ 51, 241-248.
• Skole, D. and Tucker, C. 1993: “Tropi-cal deforestation and habitat fragmen-tation in the Amazon: satellite data from1978 to 1988”. ‘Science’ 260, 1905-1910.
• Southgate, D. 1990: “The causes of landdegradation along "spontaneously" expan-ding agricultural frontiers in the ThirdWorld". ‘Land Economics’ 66, 93-101.
• Tucker, C.J., Dregne,H.E. andNewcomb,W.W. 1991: “Expansion and contractionof the Sahara desert from 1980 to 1990”.‘Science’ 253, 299-301.
• Turner II, B.L., Moss, R.H. and Skole, D.L.,editors, 1993: Relating land use and globalland-cover change: A proposal for anIGBP-HDP core project. IGBP Report 24,
HDP Report 5, Stockholm: Internatio-nal Geosphere-Biosphere Programme.
• Turner II, B.L., Meyer, W.B. and Skole,D.L. 1994: “Global land-use/land-coverchange: towards an integrated study”.‘Ambio’ 23, 91-95.
• Turner II, B.L., Skole, D.L., Sanderson, S.,Fischer, G., Fresco, L. and Leemans, R.1995: Land-use and land-cover change:Science/research plan. IGBP Report 35,HDP Report 7, Stockholm: The RoyalSwedish Academy of Sciences.
• Walker, R.T. 1987: “Land use transitionand deforestation in developing coun-tries”. ‘Geographical Analysis’ 19, 18-30.
• Williams, M. 1989. “Deforestation: pastand present”. ‘Progress in HumanGeography’13(2): 176-208.
Són molts els factors (biològics,climatològics, socials...) queinflueixen en l’evolució dels canvisen l'ús i la coberta del sòl: LUCC(Land Use and Land Cover Change).Fins ara, la majoria d’estudis notenien en compte tots aquestsfactors i, consegüentment, lesprediccions no eren gaire fiables.És cert, no obstant això, que l’estudid’aquests canvis i, tot especialment,la capacitat de predir la sevaevolució i les seves conseqüències,encara no és un cas tancat des delpunt de vista científic. L’ús de nousmodels d’integració pot modificaraquesta situació. Aquests models esdesenvolupen en un estudi ques’està duent a terme a la Xina, unestudi basat en el “plantejament delbenestar”.
Entenent el canvi.L´ús de models integradors
Günther FischerInstitut Internacional d’Anàlisi de Sistemes Aplicats (Laxenburg, Àustria)
S’ha identificat que els canvis en l'ús i lacoberta del sòl són importants per a totun seguit de temàtiques i qüestions crucialsper a l’estudi del canvi global en el mediambient (Turner et al., 1995). Els canvisen la coberta del sòl estan directament rela-cionats amb les alteracions en el funcio-nament de la Terra en, com amínim, quatreàrees d’interès:• Tenen implicacions molt importants pera l’equilibri de la radiació global i els fluxosd’energia,
• Contribueixen als canvis dels ciclesbiogeoquímics,
• Modifiquen els cicles hidrològics, i• Influeixen en la complexitat ecològica.A causa d’aquests impactes en el mediambient, tant a nivell local, regional comglobal, els canvis en l’ús i la coberta delsòl provocats per l’activitat humana podenrepercutir de manera molt significativa enla garantia de disponibilitat d’aliments allarg termini a nivell regional, en la soste-nibilitat dels sistemes de subministramentde productes forestals i agrícoles a nivellmundial, i en un desenvolupament regio-nal equilibrat i sostenible des del punt devista del medi ambient.
Introducció
Les implicacions que té el canvi globalper al sosteniment de la societat humanai el seu benestar han creat un sentitd’urgència pel que fa a la comprensió deles seves conseqüències. En els darrers anyss’ha avançat molt pel que fa a la interre-lació i la síntesi de les disciplines tradi-cionals de les ciències naturals. No obstantaixò, en els primers programes de recerca
que es varen desenvolupar no es va repa-rar suficientment en l’estudi dels factorshumans. L’èmfasi en les ciències socials delcanvi global ha tractat els diferents impul-sors humans com a qüestions relacionadesi alhora separades. Hi ha, per exemple, dife-rents programes de recerca sobre el canvidemogràfic, el creixement de la renda i delconsum energètic, etc. Ara bé, tots aquestsprocessos tenen un únic efecte d’integracióimportant, és a saber, el fet que influei-xen en la superfície de la terra a causadels canvis en l’ús i la coberta del sòl. Totjust ara es reconeix que cal una millorcomprensió dels impulsors humans delcanvi global per poder traçar projeccionssignificatives del futur estat del sistemade la Terra.La comunitat científica que estudia el canviglobal en el medi ambient és cada vegadamés conscient de la importància dels canvisen l’ús i la coberta del sòl i de la necessi-tat d’un plantejament interdisciplinari dela recerca sobre aquest tema. A partird’aquesta constatació es va crear elPrograma Internacional de la Geosfera i laBiosfera (International Geosphere-Biosp-here Programme, IGBP) i el Programa deles Dimensions Humanes del Canvi Globalen el Medi Ambient (Human Dimensionsof Global Environmental Change Pro-gramme, HDP) per tal d’establir un projec-te/programa de recerca de cooperació ambl’objectiu general de millorar els nostresconeixements bàsics de la dinàmica delscanvis en l’ús i la coberta del sòl (LUCC)a nivell global, procurant millorar, espe-cialment, la nostra capacitat de modelar iprojectar aquests canvis (Turner et al.,1995).
15
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
Elmodelatge dels canvis en l’ús i la cobertadel sòl s’ha plantejat, com a mínim, detres maneres diferents: mitjançant estudiscasuístics de camp sobre l’ús del sòl; valo-racions temàtiques dels patrons dels canvisen la coberta del sòl; i models pronòstics,regionals i globals. Els primers hanmancatfreqüentment de generalitat i comparabi-litat per configurar models a nivellmacro;els últims són criticats pels seus supòsits iper les seves simplificacions poc realistesque n’exclouen una utilitat en el món real.L’Objectiu de Recerca 3 del LUCC (ModelsRegionals i Globals – Marc per a valora-cions d’integració) consisteix a la creaciód’una nova estructura per a l’anàlisi inter-disciplinària de qüestions relatives al sòla nivell regional, amb una sòlida baseteòrica i la capacitat d’integrar recerca imodels procedents de disciplines pròpiesde les ciències socials i naturals. La imple-mentació d’exhaustius models de canvisen l’ús del sòl, capaços de simular perío-des d’una duració d’uns 50 anys, plantejaun seguit de reptes metodològics. Entreaquests aspectes cal esmentar la comple-xitat inherent de les qüestions a tractar iel gran nombre d’agents i factors que inter-venen, com ara l’oferta i la demanda deproductes i serveis de la terra, la importàn-cia dels aspectes intertemporals,l’enrevessament de les reaccions biofísi-ques, i el paper essencial de considera-bles incerteses en l’avaluació general deles estratègies.
Impulsors humans del canvi
L’ús del sòl és limitat majorment per factorsambientals com el clima, la topografia, i lescaracterístiques del sòl, d’una banda, i perles tradicions, els mercats i les polítiques,d’altra banda. El sòl és un recurs indis-pensable per a les activitats essencials delséssers humans: l’agricultura, l’energia i lafabricació de fusta, la captació d’aigua,l’esbarjo, i la creació d’assentaments. Elsconflictes relacionats amb el control del sòli el seu ús constitueixen la constant essen-
cial de la història de la humanitat, des deles èpoques bíbliques fins a avui.Sónmolts els processos que causen canvisen la coberta del sòl. Els processos natu-rals, com ara la dinàmica de la vegetació,modifiquen la coberta del sòl i són causatsper canvis naturals del clima i dels sòls, obé per incendis. No obstant això, els canvisen la coberta del sòlmés importants i ràpidsactualment són els motivats per factorsantropogènics (Turner et al., 1990). Elsesforços per projectar l’estat futur de lacoberta del sòl han de tenir en compte elsfactors determinants dels requisits i de lesactivitats dels homes, com ara la demandade productes de la terra (entre els quals calincloure els aliments, la fibra, i el combus-tible), de recursos minerals i energètics, il’ús del sòl per a l’esbarjo.Des de l’època pre-industrial s’han produïtconversions de la coberta del sòlmolt impor-tants com a conseqüència de la desfores-tació amb la finalitat d’adquirir sòl per al’agricultura i la ramaderia; l’extracció defusta per a combustible i fustam; l’alteraciódels pantans; el desenvolupamentd’infraestructures; la construcció industriali residencial; i l’extracció deminerals. Aques-tes conversions de la coberta del sòl induï-des pels éssers humans han produït unaemissió neta de diòxid de carboni cap al’atmosfera, canvis de les característiquesde les superfícies del sòl, i una biodiver-sitat més reduïda. Per exemple, es calculaque els canvis provocats per l’home en l’úsdel sòl al llarg dels darrers 150 anys hanemès la mateixa quantitat de diòxid decarboni a l’atmosfera que la combustió decombustibles fòssils (Turner et al., 1995).Altres processos més subtils, anomenatsmodificacions de la coberta del sòl, influei-xen en el caràcter de la coberta del sòl sensecanviar la seva classificació global. Tot i quelesmodificacions de la coberta del sòl podentenir un efecte petit a escala local, el seuimpacte acumulatiu pot arribar a ser consi-derable (Houghton, 1991). Aquest és el casde factors de l’ús del sòl com ara els campsd’arròs, el bestiar ruminant o l’ús de ferti-litzants que no tenen cap importància a
nivell local pel que fa a les concentracionsatmosfèriques de gasos d’hivernacle. Noobstant això, si utilitzem el darrer exemple,en aplicar amb freqüència fertilitzant denitrogen a molts conreus es pot contri-buir demanera significativa a les emissionsglobals d’òxid nitrós.A la majoria de països en desenvolupa-ment, les necessitats socioeconòmiquesd’unes poblacions que augmenten ambgran rapidesa són els principals factorsdeterminants de l’assignació de recur-sos del sòl per a diferents finalitats, prin-cipalment per a elaborar aliments icombustible. Una gran pressió de la pobla-ció i l’augment associat de la competèn-cia per part de diferents tipus d’usuarisdel sòl han destacat la necessitat d’unaplanificació i de polítiques d’ús del sòlmés efectives. Un ús del sòl racional, soste-nible i la protecció del medi ambient sónqüestions que preocupen els governs i elsusuaris del sòl que desitgen preservarels recursos del sòl en benefici de pobla-cions actuals i futures.Els investigadors han agrupat els impulsorsantropogènics dels canvis en l’ús i la cobertadel sòl en diferents categories generals:canvis de població; nivells de prosperitaten augment; canvis tecnològics; creixementeconòmic i canvi d’estructures econòmi-ques; entorns polítics i institucionalscanviants; i les tendències en les actitudsi els valors públics (Stern et al., 1992; Turneret al., 1993).A lamajoria de països en desenvolupament,un factor decisiu per als canvis en l’ús i lacoberta del sòl ha estat (i continuarà sent)l’augment de la demanda, per part delsconsumidors, de productes agrícoles i fores-tals. La demanda dels consumidors estàmolt relacionada amb les dimensions de lapoblació i els trens de vida personals.Aquests últims, al mateix temps, derivenprincipalment de nivells de renda sota lainfluència i especificitat local de factorsculturals. D’acord amb la valoració mésrecent de l’ONU, la població mundialseguirà creixent pràcticament amb tota segu-retat al llarg de diverses dècades fins arri-
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
16
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
17
bar a una població global d’uns 9,4 bilionsde persones l’any 2050 (variant mitjanade l’ONU;NacionsUnides, 1997). L’augmentactual anual de la població de 80 milionsde persones seguirà sent, probablement,força constant fins l’any 2015. Entre avui il’any 2050, la població mundial augmen-tarà amb tota probabilitat d’uns 3,2 bilionsde persones, la pràctica totalitat de les qualshauran nascut a països en desenvolupa-ment (Fischer & Heilig, 1997).La urbanització ha estat un fenomenglobal en les darreres dècades. Lademanda d’aliments, fibra, combustible,i fusta ve determinada per un nombre deconsumidors urbans en ràpid augment.Per exemple, pel que fa a la RepúblicaPopular de la Xina, aproximadament el70 per cent de la seva ingent poblaciód’1,2 bilions de persones va ser classifi-cada com a rural l’any 1990. Els càlculsindiquen que aquest percentatge potquedar reduït al 50 per cent durant lesproperes 2-3 dècades, amb la qual cosala concentració de consumidors urbanspot arribar a ser d’uns 750 milions depersones. Una part significativa i creixentde la producció agrícola i forestal hauràde ser intercanviada a mercats nacio-nals i internacionals. Per tant, podempredir amb tota seguretat que el paper dela producció i dels mercats comercialsesdevindrà més important en vist el paperdels productors rurals de subsistència.Consegüentment, les oportunitats decomercialització, els preus de les merca-deries i els factors de producció, i les polí-tiques comercials tindran una influèn-cia més i més gran en les decisions delsconsumidors i en l’assignació dels escas-sos recursos del sòl i hídrics per part deproductors i d’administradors del sòl.En les darreres dècades, els canvistecnològics han estat crucials per podersatisfer la demanda creixent de produc-tes de la terra. Fins al començament delsegle XX, la major part dels augmentsde producció d’aliments a nivell mundialeren assolits en fer fèrtils noves terres.Atès que la terra disponible comença a
curtejar a causa d’un augment de la pres-sió relativa al medi ambient, i a causade l’augment dels costos de recupera-ció del sòl, a la majoria de regions gairebétots els augments necessaris de la produc-ció d’aliments a nivell mundial hauran deprocedir de rendiments o produccionssuperiors. Els avenços tecnològics enmatèria de conreus han provocat unaintensificació de l’espai i del temps.L’obtenció de llavors millorades, una apli-cació creixent de fertilitzants, una millorprotecció de les plantes, i l’existènciade millors eines i processos de meca-nització possibiliten rendiments o produc-cions més alts per hectàrea conreada.També ha augmentat la intensitat deconreu, és a dir, ha augmentat el nombremitjà de dies que es conrea la terra perany; la causa d’aquest augment és la irri-gació i la reducció dels períodes en guaret.Els principals agents econòmics (produc-tors i consumidors) s’adapten als marcslegals i institucionals creats pels governsi les agències internacionals dins els qualstreballen. Les subvencions i la tributa-ció creen incentius i distorsions de caràc-ter econòmic que influeixen enl’assignació i els nivells d’ús dels recur-sos. A la majoria de regions desenvolu-pades, les estrictes normes sobre conta-minants en el medi ambient i elsinstruments legals i econòmics percomplir-les han suposat estímuls per ainnovacions tecnològiques i per al’ampliació de l’ús del sòl en àmbitsd’especial importància per al mediambient. En resum, les qüestions relati-ves a l’ús del sòl en l’àmbit rural i enl’àmbit periurbà deriven freqüentment deconflictes entre medi ambient i desen-volupament. Els encarregats de formularpolítiques i els usuaris del sòl han defer front a dos reptes bàsics: la necessitatd’invertir les tendències de degradaciódel sòl en àrees ja conreades millorant lescondicions i restablint el seu nivell defertilitat; i prevenir la degradació delsrecursos de la terra en àrees de nou desen-
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
18
volupament mitjançant un ús adequat(FAO, 1995).Alguns requisits de les eines demode-latge d’integració
Aquesta sinopsi general dels impulsorshumans dels canvis en l’ús del sòl enspermeten de caracteritzar el modelatgemitjançant alguns trets succints. En primerlloc, el modelatge regional i global LUCCper al període de 30-50 anys previst i mésenllà d’aquest període és un problemamultiagent (és a dir, concerneixmolts actorsi interessos diferents, la majoria de les vega-des oposats). La tasca a fer és, doncs, detipus multifactorial, amb interrelacionscomplexes, tot i que inseparables, enl’àmbit social i l’àmbit natural. Els canvisen l’ús del sòl no es poden explicar a unaúnica escala; abracen processos a esca-les diferents i temporals, la qual cosaconverteix el modelatge en un esforç amúltiple escala. Les diverses relacions sóncomplexes, i els decalatges i els efectes dedesplaçament són la norma més que nopas una excepció. Si afegim incertesesmoltimportants i l’anticipació i l’adaptacióhumana, podem concloure que el sistemaés imprevisible intrínsecament a mig i llargtermini.Per tal de valorar els canvis en la cobertadel sòl en condicions quasi-naturals espodrien projectar els canvis climàtics i ladinàmica de la vegetació. Tot i que aquestcàlcul pot ser complex i incloure qüestionsirresoltes, conceptualment és molt méssenzill que no pas projectar la coberta delsòl administrada per agents humans.El plantejament de l’anàlisi de sistemesrequereix un marc interdisciplinari en quèes considerin conjuntament els aspecteshumans (impulsors socials, econòmics ipolítics) i les condicions biològiques i biofí-siques (ecosistemes, cicles biogeoquímics,sistema de clima global); destacant-ne lesrelacions i els mecanismes de reforç. Aixímateix, unmarc LUCC adequat ha de poderincorporar interaccions a diferents esca-les espacials i temporals. El repte consis-teix a analitzar les dimensions globals,
mitjançant efectes acumulatius, de les deci-sions que prenen els individus a nivellmicro; i projectar de quinamanera influeixel canvi global en els fonaments (per exem-ple, econòmics, psicològics, institucionals)de les decisions individuals.Encara es poden afegir altres requisits quees consideren indispensables per mode-lar els fenòmens del canvi global, concre-tament els canvis en l’ús i la coberta delsòl. Generalment hom està d’acord en elfet que unmodel per a l’estudi dels canvisen l’ús i la coberta del sòl ha de ser geogrà-ficament explícit. La representació geogrà-fica ha de possibilitar una diferenciaciósuficient dels factors biofísics determinantsde l’ús del sòl, com ara les condicionsclimàtiques, les característiques del sòl ila forma fisiogràfica. El model també hade reflectir diferències espacialsd’organització social, econòmica i política,com ara regions de conreu i regions pasto-rals, o límits administratius nacionals iregionals. Per consegüent, cal un sistemad’informació geogràfica (GIS) per orga-nitzar, manipular i analitzar les dades.Els sistemes d’informació geogràfica espoden considerar una eina per predir elscanvis en la coberta del sòl. L’anàlisi esta-dística de dades de sèries cronològiquesespacials d’alta resolució, en principi,permet d’extrapolar tendències a curttermini. No obstant això, aquest plante-jament amb prou feines és justificable pera projeccions a llarg termini de fenòmensde canvi global. Aquestes projeccionsrequereixen models que puguin tractarexplícitament els agents del canvi, els seusobjectius, els impulsors i les limitacionsprincipals.Generalment, estudiar el canvi global voldir estudiar fenòmens a llarg termini, és adir, fer projeccions per a la segona meitatdel segle vinent. En aquestes condicions ésabsolutament imprescindible que es descri-guin els processos d’acumulació de recur-sos demanera explícita, ja que les reaccionsi les respostes no lineals podrien ser essen-cials. Els termes 'recurs' i 'acumulació's’utilitzen en el seu sentit general en aquest
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
19
context, i inclouen els recursos humans,naturals, biològics i econòmics.L’acumulació també inclou diversos proces-sos de degradació, físics (com per exem-ple l’erosió del sòl, la degradació del’estructura del sòl, el nivell freàtic) i químics(com per exemple l‘acidificació, la sali-nització, la contaminació dels sòls;l’exhauriment de la capa d’ozó; la nitrifi-cació de les aigües freàtiques).Usar el sòl vol dir administrar-lo. Per tant,s’han de descriure els agents al capdavantde les unitats d’administració del sòl, elsseus objectius, les limitacions amb què estroben i els senyals que els fan reaccio-nar. L’ús del sòl témoltes facetes. El sòl potestar en estat quasi-natural o densamentpoblat; pot ser de propietat i utilitzacióprivada o bé col·lectiva. Evidentment, elsobjectius de l’agricultura de subsistènciasón diferents dels de l’agricultura comer-cial, probablement generen diferents cober-tes del sòl, i reaccionen davant diferentssenyals. Un model de canvis en l’ús i lacoberta del sòl ha de tenir en compteambdues situacions.Els actors dels sistemes socioeconòmics(productors, consumidors, institucions igovern) actuen amb més o menys previ-sió, en funció de la seva flexibilitat, depe-nent de restriccions a curt termini, de laquantitat d’informació de què disposen,i de les seves prioritats d’acord amb dife-rents normes culturals i sistemes de valors.Per consegüent, és inevitable trobar-seamb incerteses; i això pot resultar espe-cialment rellevant pel que fa als recur-sos de la terra, no només per raó del’habitual variabilitat de les condicionsclimatològiques, sinó també, per exem-ple, per raó de la incertesa en el conei-xement dels processos de degradació delmedi ambient, la manca d’informació sobreels costos i beneficis futurs de les inver-sions, i incertesa pel que fa a la futuradisponibilitat de recursos. Les decisionspoden significar transformacions irrever-sibles del medi ambient o, si més no, espoden considerar extremadament costo-ses pel que fa a les opcions per invertir
el seu impacte, sovint amb una incertesaconsiderable en el moment en què s’ha deprendre una decisió, relacionada ambels futurs costos i beneficis econòmics aixícom els riscos per al medi ambient asso-ciats amb aquesta decisió irreversible. Laprevisió, la incertesa i el risc són impor-tants, i sembla raonable i pràctic, a l’efectede l’anàlisi numèrica, acceptar un plan-tejament dinàmic de dues etapes.
Modelatge dels impulsors
El Pla de Ciència IGBP-IHDP LUCC (Turneret al., 1995) inclou diversos requisits gene-rals que es consideren crucials per reforçarels arguments teòrics i millorar l’adequaciódels models per a la projecció de les dinà-miques regionals de l’ús i la coberta del sòl,per tal de:• Realitzar una anàlisi interdisciplinària deles qüestions relatives al sòl a nivell regio-nal per a un període de 30 a 50 anys.
• Desenvolupar una sòlida base teòrica.• Integrar i generalitzar la recercamitjançantdisciplines de ciències socials i natu-rals.
• Generar informació i resultats rellevantsper a la formulació de polítiques.
A partir de la seva implicació en la recercadel canvi global i del reconeixement gene-ral que cal un plantejament innovador iinterdisciplinari per estudiar la natura delscanvis en l’ús i la coberta del sòl,l’International Institute for Applied SystemsAnalysis (IIASA) va endegar un projectede recerca molt important en aquest àmbitsobre el modelatge dels canvis en l’ús ila coberta del sòl a Europa i a l’Àsia septen-trional (IIASA-LUC). La regió estudiada,Euràsia septentrional, té immenses reser-ves de recursos naturals i una importàn-cia demogràfica i econòmica crucial peranalitzar tant els impulsors regionals comles implicacions regionals dels processosglobals. En desenvolupar un paradigmademodelatge, el fet que és intrínsecamentimpossible preveure els sistemes socio-econòmics i naturals i, concretament, lamultiplicitat de resultats possibles, varen
aconsellar un plantejament normatiu i unaanàlisi comparativa de polítiques més queno pas una predicció exacta. Per conse-güent, es va adoptar un plantejament enel projecte que possibilitava la represen-tació explícita de diverses mesures i polí-tiques, oferint d’aquesta manera un mitjàper buscar ‘futurs millors’, és a dir, buscarvies de desenvolupament futur que puguinalleujar l’impacte sobre el medi ambientmillorant alhora el benestar dels sershumans. El projecte subratlla la necessi-tat de realitzar estudis comparatius delsimpactes a partir de diversos factorsdemogràfics, econòmics, i polítics sobrela dinàmica dels canvis en l’ús i la cobertadel sòl, i destaca una especificació demodel que introdueix de manera explí-cita polítiques i decisions d’agents econò-mics.
El plantejament del benestar
En anteriors estudis, els mecanismesd’interacció entre els cicles biofísics i elsprocessos econòmics han estat estudiatsprincipalment mitjançant models de simu-lació dinàmica que segueixen cadenesrecursives de causalitat en què els esde-veniments del passat i del present deter-minen el que passarà demà. Potser proulògicament, molts d’aquests estudis hanoriginat prediccions dramàtiques. Enmoltscasos, això es pot atribuir a la rigidesa delparadigma de modelatge, atès que essuposa que els agents (o actors), laconducta dels quals es descriu en el model,no són capaços de preveure el futur. Percontrast, el punt de vista de la microe-conomia consisteix generalment a supo-sar que els agents tenen la capacitat derealitzar prediccions i plans informats pertal d’allunyar la possibilitat que es produei-xin desastres en el futur. Això pot no resul-tar suficient com a informació completa,i les opcions o decisions racionals indi-viduals no sempre són una garantia perevitar un desastre. Els mecanismes de coor-dinació que prevalen entre els agentseconòmics, el funcionament dels mercats
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
20
i l’entorn institucional, sovint solen teniruna importància decisiva.En unmodel a llarg termini, projectar resul-tats alarmants i funests és relativament fàcil;generalment només cal una simple extra-polació de tendències. Trobar una via deresultats futurs desitjables és, evidentment,més difícil, i tambémés desafiador. Explo-rar aquestes vies, l’anàlisi d’un programade benestar intertemporal proporcionaunes vies ideals (és a dir, el millor delscasos) de demanda, oferta, i d’assignacióde sòl. Per contrast, s’especifica que a partirde les condicions actuals comença un esce-nari de manca total d’acció o de tipus ‘aquítot va com sempre’, la qual cosa serveixper destacar algunes de les amenaces a lesquals ha de fer front el sistema actualment.El fet de situar el futur entre les circumstàn-cies ideals i les circumstàncies més terri-bles s’anomena plantejament del benes-tar.Des d’un punt de vista econòmic, les inter-accions entre el clima, els recursos de laterra i la vegetació formen part de proces-sos de transformació física de reserves derecursos i capital induïts per inversionshumanes. Un aspecte important de l’anàlisieconòmica és que els tipus i les condicionsde desenvolupament i d’inversió en recur-sos de la terra haurien de ser Pareto-eficients.Això vol dir que l’interès es centra en lessolucions no dominades, és a dir, quanno pot quedar cap actor (o regió) en unasituació molt millor sense que quedi un(a)altre(a) en una situació molt pitjor. Enaquesta anàlisi, les consideracions d’equitattambé són, evidentment, rellevants. Altra-ment, aquestes inversions podrien deixara certes regions sense recursos suficients oposar en una situació crítica a les genera-cions futures. L’objectiu del projecte IIASA-LUC consisteix a descriure aquestes viesd’inversions i d’ús de recursos, desitjablesdes d’un punt de vista social i eficientsdes d’un punt de vista econòmic.La formulació d’un programa del benes-tar és l’eix conceptual de les activitats demodelatge IIASA-LUC que s’estan imple-mentant actualment per a la República
Popular de la Xina. El programa del benes-tar està redactat com un problemad’optimització el qual maximitza la sumaponderada dels serveis públics dels parti-cipants, és a dir, els consumidors de lesvuit regions econòmiques que distingeixel model. Hi ha quatre tipus bàsics derestriccions que cal implementar en unprograma del benestar:1. La restricció de serveis públics especi-fica recursivament de quinamanera el serveipúblic d’un grup determinat de consumi-dors en el període t depèn del consum enaquell període, així com del servei públicdel grup en el proper període. Es tractad’una caracterització de les preferències decadascun dels grups i permet considerarcompensacions o equilibris entre el consumactual i el consum futur.2. Les restriccions de transformació des-criuen les ofertes netes en el període t i elsrecursos en el període t +1 que són facti-bles al nivell de recursos determinat delperíode t . Aquestes restriccions oferei-xen una caracterització de la tecnologiadisponible en l’economia. Es determinala capacitat que tenen diversos agents degenerar noves mercaderies amb merca-deries, mà d’obra i recursos naturals ja exis-tents. La dinàmica dels recursos pot formarpart d’aquest conjunt de restriccions. Enqualsevol implementació pràctica dels estu-dis LUCC s’ha de dedicar una part subs-tancial de la recollida, l’anàlisi i el càlcul deles dades a especificar demanera adequadales restriccions de transformació quedescriuen la dinàmica de la tecnologia i elsrecursos que regula els principals sectorsde l’economia associats a l’ús del sòl(l’agricultura i la silvicultura). Per als econo-mistes i per als científics naturalistes, ésun repte trobar millors maneres d’incloureconeixements biofísics i espacialment explí-cits en l’especificació de restriccions detransformació.3. Les restriccions de l’equilibri de merca-deries asseguren que la demanda delsconsumidors no sigui superior a l’ofertaneta factible en la restricció de transfor-mació i per raó del comerç. Aquest equi-
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
21
libri es determina per a cada mercaderia,i s’imposa per a cada regió. Les restriccionsde l’equilibri de mercaderies permetend’apropar-se a l’estructura delmercat regio-nal, explicar les característiques específi-ques de lamercaderia, i implementar distor-sions a les borses de mercaderies. En lasolució òptima, les variables duals asso-ciades amb aquestes restriccions repre-senten preus de compensació del mercat.4. La restricció de la consistència de lesreserves assegura que el nivell de recur-sos usats en el període t +1 no sigui supe-rior al nivell que ha estat traslladat des delperíode t. La restricció de la consistènciade les reserves ha d’aplicar-se a tots elsrecursos. Aquest conjunt genèric de restric-cions enllaça diversos períodes de tempsen el model mitjançant l’acumulació explí-cita de reserves de recursos.L’anàlisi del benestar ha esdevingut unaeina important per als estudis demodelatgeaplicat. Ofereix l’oportunitat de simularimpulsors socioeconòmics dels canvis enl’ús del sòl d’una manera metodològica-ment rigorosa. El fet de definir, d’una banda,una solució ideal de referència derivada delprograma del benestar i, d’altra banda,d’examinar la seva sensibilitat a determi-nades normes demires curtes i supòsits deconducta sembla ser unplantejament raona-ble i d’importància per a la formulació depolítiques per a l’estudi comparatiu de lespossibles vies dels canvis en l’ús i la cobertadel sòl.
Representació espacial
En l’estudi IIASA-LUC, la Xina es subdivi-deix en subregions a partir d’una organit-zació jeràrquica. El nivell inferior (és a dir,el més detallat) es defineix mitjançant unaquadrícula regular. En usar una projecciógeogràfica d’àrees iguals, les cel·les de laquadrícula tenen una extensió regular de5 per 5 km, és a dir, 25 km2. El territori dela Xina ocupa uns 9,6 milions de km2, laqual cosa generamés de 380.000 cel·les dequadrícula. Aquest nivell espacial forçadetallat s’utilitza per a valoracions del sòl
en relació a les seves característiques agro-ecològiques, hidrològiques, i biològiques.El següent nivell de diferenciació espa-cial es defineix per unes 2360 unitats admi-nistratives a nivell de comarca. Cada cel·lade quadrícula s’assigna únicament i precisaa una comarca. La identificació a nivellde comarca permet d’aprofitar el ric conjuntd’atributs estadístics recopilats per l’Oficinad’Estadístiques de l’Estat. La províncias’utilitza com a tercer nivell de represen-tació espacial. Els grups de províncies cons-titueixen el quart nivell, definit com a vuitregions econòmiques. Aquestes vuit regionsformen els components bàsics geogràficsdel model econòmic LUC (Fischer et al.,1996). En la seva totalitat configuren el totalnacional, el cinquè nivell de la jerarquia.Els agents del model s’identifiquen a nivellde regions econòmiques en les qualss’imposen equilibris demercaderies i finan-cers i es poden implementar diversesrestriccions i possibles polítiques. Aquesttret permet d’introduir en el modelelements específics per a regions. Tambées pot representar a aquest nivell, ocompartir amb el nivell nacional, la presade decisions. Els mercats locals, nacionals,i internacionals es poden simular sepa-radament, i els fluxos nets d’entrada osortida a/de regions es registren i distin-geixen mitjançant requisits de tractamenti transport. Aquesta estructura permet unagran flexibilitat a l’hora de modelar impul-sors que funcionen a diferents escales espa-cials i organitzatives.
Aspectes temporals
Una de les tasques més importants del‘estudi LUC Xina consisteix a explorarla sensibilitat de les vies de canvi en l’úsi la coberta del sòl a diverses polítiques,supòsits de conducta, desenvolupamentsdemogràfics i socioeconòmics, i condi-cions ambientals. Per consegüent, la dinà-mica és una qüestió crítica en l’esforç demodelatge. L’estudi es concentra en elperíode que comença l’any 1990 i acabal’any 2030; no obstant això, l’extensió de
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
22
temps de l’anàlisi cobreix el període desde l’any 1990 fins a l’any 2050, períodeel qual es subdivideix en intervals de cincanys. D’aquesta manera, el model és detemps discret amb tretze fases tempo-rals, t = 1,…,13. La fase inicial, t = 1, esrefereix a l’any 1990 i la fase final, t = 13,es refereix al final del període en qües-tió, és a dir, al començament de l’any 2050.Per comentar els aspectes temporals delmodelatge de la conducta dels consumi-dors i dels productors en el plantejamentdel benestar cal distingir entre dinàmiquesendògenes al model i exògenes al model.L’objectiu consisteix a descriure de quinamanera canvien les variables d’interès alllarg del temps.Entre els factors exògens dependents deltemps cal incloure variables com ara parà-metres que descriuen el canvi de la tecno-logia de les funcions de producció, canvisde les característiques dels agents, inclo-ent canvis dels trens de vida expressatsmitjançant canvis de paràmetres i formesfuncionals del sistema de demanda, ocanvis de les variables de les polítiques,com ara l’evolució dels nivells de tribu-tació. Els factors dinàmics exògenss’implementen amb facilitat, permetentl’existència de funcions dependents deltemps en el model. La seva introduccióno implica complicacions metodològi-ques substancials i es pot tractar amb eficà-cia, per exemple, mitjançant una simu-lació dinàmica recursiva. Això vol dircalcular una seqüència de solucionsd’equilibri per a un únic període per aperíodes relacionats mitjançantl’actualització d’alguns paràmetres i varia-bles exògenes.Entre els factors endògens del model calincloure components com ara les deci-sions d’assignació dels consumidors (perexemple, l’assignació d’ingressos a estal-vis i a consum) i dels productors (perexemple, decisions sobre inversions isobre l’ús dels recursos). Una formula-ció estàtica del model resulta claramentinsuficient quan la dinàmica depèn defactors endògens.
Estructura del model econòmic LUC
S’han definit vuit subregions per a la Xinatenint en compte condicions geogràfi-ques/naturals, trets demogràfics i econò-mics, i subdivisions administratives a nivellde províncies. Les regions econòmiques(és a dir, els seus agents econòmics) inter-accionen mitjançant el comerç de merca-deries, els fluxos financers, i els fluxosde recursos mòbils (per exemple la màd’obra o, probablement, l’aigua). En elsistema del model LUC s’ha tingut encompte una representació adequada delsfluxos físics de mercaderies. Cal esmentardos aspectes: la transformació de merca-deries mitjançant el seu tractament quanflueixen des del lloc de producció (perexemple, la granja) fins al consumidor; iels requisits de transport per cobrir lesdistàncies quan el flux és cap a mercatsubicats a diferents indrets.Per tal que la implementació sigui mane-jable, cal adoptar algunes simplificacionsper a ambdós elements. Un mètode comúper reduir la complexitat d’una matriucomercial completa i per evitar una possi-ble vaguetat dels fluxos comercials consis-teix a suposar una font o reserva comer-cial a la qual flueixen totes les exportacionsi des de la qual s’originen totes les impor-tacions. Aquest plantejament elimina elsfluxos comercials bilaterals, tot i queconserva informació sobre els costos detransport, així com sobre restriccions deles vies d’accés a i des de la font o reserva.D’aquesta manera, el transport s’interpretacom un mitjà per homogeneïtzar merca-deries que, tot i ser produïdes a indretsdiferents, tenen unes característiques físi-ques idèntiques (Ginsburgh & Keyzer,1997). La compensació del mercats’estableix a dos nivells, un mercat locala cadascuna de les vuit regions econò-miques, i un mercat a nivell nacional queinteracciona amb economies fora de laXina. La Figura 1 conté una il·lustració del
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
23
model econòmic IIASA-LUC per a l’anàlisidels canvis en l’ús i la coberta del sòl.Aquest diagrama és una representació del’estructura considerada per a cadascundels components bàsics geogràfics delmodel de la Xina. Les regions estan rela-cionades mitjançant fluxos de recursos imercaderies (que figuren com a variablesZ de diferent tipus) tenint degudamenten compte els equilibris entre mercaderiesi reserves.El model inclou un component de desen-volupament del sòl, arrelat al concepte biofí-sic que deriva de les bases de dades GIS decel·les de quadrícules. El component dedesenvolupament del sòl determinal’assignació del sòl a diverses activitats, comara per a conreus i per al pasturatge debestiar (que figuren com a ús del sòl A),silvicultura (ús del sòl F), sòl per a assen-taments, infraestructura i indústries (ús delsòl N), i sòl per a esbarjo, reserves natu-rals o sòl sense usar (ús del sòl U). Inclouprocessos d’acumulació i degradació derecursos. El terme ‘recurs’ s’utilitza en el seusentit general en aquest context. Dins elsrecursos s’inclouen els recursos humans(mà d’obra L), recursos hídrics (lletra E),recursos biològics (lletra R), i reserves decapital (lletra K).En el model s’estableix una seqüènciade períodes de temps. Les reserves decapital i ambientals del període actuals’utilitzen com a factors del procés deproducció. Les ofertes netes de béns deconsum i de nivells d’inventari al comença-ment del període posterior són els resul-tats de la producció (com a factor comer-cialitzat QM i producció de subsistènciaY) i d’activitats d’inversió (variable repre-sentada per la lletra I). D’aquesta maneras’introdueixen els recursos ambientalscom a factors de producció, factors elsquals, al mateix temps, reben la influèn-cia de la producció i del consummitjançantprocessos de contaminació i degradaciódel medi ambient (designats com a fluxosXQ i XC).Pel que fa al consumidor, a cada regió esdistingeix entre segments de població rural
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
24
i urbana (variables PR i PU). Aquest tretpermet de diferenciar entre estructures depreferència rurals i urbanes (és a dir, trensde vida dels consumidors), i explicitar en elmodel la migració rural-urbana. S’imposenequilibris de mercaderies i financers per acada classe de consumidors i regió per tald’assegurar que el consum (consum desubsistència CS i consum comprat en elmercat CM)no sigui superior a l’oferta proce-dent de la producció i de les importacionsnetes (definides per Y + QM + ZQ). Hi havariables duals associades amb les condi-cions de compensació delmercat que repre-senten preus (lletra P).
Conclusions
En les properes dècades es produiran canvismolt importants en les economies nacio-nals i en les societats humanes. Aquestscanvis implicaran, sens dubte, canvismani-fests en l’ús i la coberta del sòl, i genera-ran una pressió més i més gran sobre elsecosistemes i la integritat delmedi ambient.Per tal d’evitar caure en el parany quepodensuposar respostes no desitjades del sistemai síndromes d’agreujament hem d’intentarmillorar els nostres sistemes de dades iles bases teòriques de les eines de valo-ració.La necessitat de dades es manifesta coma mínim en quatre àmbits: el seguiment icontrol de l’ús i la coberta del sòl, les dadeseconòmiques, socials, i del medi ambient.Per desenvolupar plantejaments amúltipleescala calen conjunts de dades a múltipleescala que siguin compatibles i consistents.El factor que limita la disponibilitat de lesdades no és, principalment, la quantitat dedades generades, almenys a Europa i a altresregions desenvolupades, sinó més aviatla manca de compatibilitat pel que fa a laresolució, cobertura i definició espacial,la consistència i la freqüència temporal, iels trets institucionals que en limitenl’accessibilitat.En una conferència electrònica organitzadarecentment a Europa sobre els canvis enl’ús i la coberta del sòl, el debat sobre les
valoracions d’impacte va concloure que elnivell de desenvolupament d’unes einesadequades per analitzar les complexesinteraccions entre diversos sectors i ambmúltiples actors és encara insuficient. Toti que es va reconèixer que la complexarealitat europea requereix una perspectivamés coordinada pel que fa a les tradicio-nals fronteres de l’agricultura, la silvicul-tura, el desenvolupament d’infraestructuresi industrial, el turisme, i la protecció dela natura, es va reconèixer igualment queexisteixen buits i punts dèbils força consi-derables (tant en les dades comen elsmèto-des disponibles) els quals limiten actual-ment qualsevol intent de realitzarvaloracions d’impacte veritablementexhaustives. La creació demodels de canvisen l’ús i la coberta del sòl dinàmics i inte-grats que estudiïn les principals reaccionsdel medi ambient i de la societat va serconsiderada una tasca LUCC desafiadoraperò de crucial importància a Europa(Lambin et al., 1998).A la conferència electrònica es va debatretot un seguit de qüestionsmetodològiquesimportants. A les aportacions fetes es varenidentificar diverses àrees de recerca que calexaminar, incloent:• Entendre millor els processos de presade decisions relatius a l’administració delsòl.
• Relacions espacials biofísi-ques/geoquímiques i econòmiques anivell de les conques dels rius.
• Els impactes dels canvis de paisatge enla complexitat ecològica i en els atri-buts de qualitat de les reserves de recur-sos del medi ambient.
• Descripció i avaluació de les funcions iserveis del sòl i de la coberta del sòl peral medi ambient.
• Incorporació a l’anàlisi econòmica derecerca utilitzant ciències naturals (biofí-sica, biologia, ecologia, etc.) espacial-ment explícites.
• Modelatge del sistema LUCC integrat, i• Aspectes culturals, ètics i normatius del’ús del sòl.
Els avenços en aquestes àrees de recercadeterminaran fins a quin punt la ciència potcomplir les promeses que es resumeixen enaquest article i que semblen serd’importànciacrucial en el context d’un desenvolupamentespacial europeu harmonitzat•
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
25
Bibliografia
• FAO (1995):Planning for sustainableuseof land resources. Towards anewappro-ach. FAO Land and Water Bulletin 2.Roma.
• Fischer, G., Ermoliev, Y., Keyzer, M.A.,and Rosenzweig, C. (1996): Simulatingthe socio-economic andbio-geophysicaldriving forces of land-useand land-coverchange: The IIASA land-use changemodel.WP-96-010. International Institutefor Applied Systems Analysis, Laxenburg,Àustria.
• Fischer, G., and Heilig, G.K. (1997):“Populationmomentum and the demandon land andwater resources”. The RoyalSociety.Phil. Trans. R. Soc. LandB (1997)352, 869-889.
• Ginsburgh, V., and Keyzer, M.A (1997):The structure of applied general equili-briummodels.CambridgeMA:MIT Press.
• Houghton, R.A. (1991): “Releases ofcarbon to the atmosphere from degra-dation of forests in Tropical Asia”.Cana-dian Journal of Forestry Research, 21:132-142.
• Lambin, E., Fischer, G., Jäger, J., andBaulies, X. (eds.) (1998):ElectronicConfe-rence on Land Use and Land CoverChange in Europe. Organitzat per: theIGBP-IHDP Land Use and Land CoverChange (LUCC) Project, and the Envi-ronment and Climate RTD Programme(European Commission, DirectorateGeneral XII/D). LUCC Report Series Nº.2, Barcelona, Espanya.
• Stern, P. C., Young, O.R., andDruckman,D. (eds.) (1992): Global environmentalchange: Understanding the humandimensions. National Research CouncilReport, Washington D.C.
• Turner, B.L., II, Clark, W.C., Kates, R.W.,Richards, J.F., Mathews, J.T. and Meyer,W.B. (eds.), (1990): The Earth as trans-formed by Human Action: Global andRegional Changes in the Biosphere overthe past 300 years. Cambridge universityPress, Cambridge. 725 pp.
• Turner, B.L., II, Moss, R.H. and Skole, D.L.(1993): “Relating Land Use and GlobalLand-Cover Change: A Proposal for anIGBP-HDPCore Project”. IGBP Rep. No.24 and HDP Rep. No. 5., InternationalGeosphere-Biosphere Programme andthe Human Dimensions of Global Envi-ronmental Change Programme, Estocolm,65 pp.
• Turner II, B.L., Skole, D., Sanderson, S.,Fischer, G., Fresco, L., and Leemans, R.(1995): Land-useandLand-coverChangeScience/Research Plan, IGBP Report No35, HDP Report No 7, Estocolm i Gine-bra.
• Nacions Unides (1997): World Popula-tion Prospects. The 1996 Revision. UNPopulationDivision. NovaYorkWashing-ton
L’anhídrid carbònic és un compostessencial per a la vida en la Terra.Està present a l’escuma de lacervesa, els porus del pa i lesbombolles de l’aigua mineral.Seguint amb exemples quotidians,una concentració massa alta de CO2
en un celler de vins poc airejat pottenir resultats fatals, però unaquantitat insuficient portariadanys a la natura, moririen lesplantes, els animals i també l’ésserhumà.
El CO2 influencia la biodiversitat
Christian KörnerDirector de l’Institut Botànic de la Universitat de Basilea, Suïssa
Han estat notícia les restes de CO2 presentsa l’atmosfera en la mesura del 0’036%(=360ppm ) respecte al volum de l’aire. Coma conseqüència de la combustió de fontsd’energia fòssil, el reflex de la irradiació solaren el cosmos és lleugerament frenat -anàlo-gament al que passa en el sostre d’un hiver-nacle-. És per això que es tem , amb raó,que enbreu temps es registrarà un augmentde temperatura de 2-3oC sobre la Terra, laqual cosa comportaria conseqüènciesmoltgreus per al nostre sistema climàtic.
La concentració de CO2 modifica elcreixement de les plantes
La biologia, però, s’interessa per un altreaspecte d’aquest experiment global. Comque el CO2 representa el substrat clau pera la fotosíntesi vegetal, les condicions devida de les plantes canviarien encara queno consideréssim l’augment de l’efectehivernacle. Des de fa 2.200 milions d’anysla fotòlisi de l’aigua provocada per l’energiasolar, produeix una energia que permeta les plantes fixar el CO2 i elaborar lessubstàncies carbòniques bàsiques indis-pensables per a la vida. Les parts de lesplantes seques són compostes per gairebéla meitat del seu pes en carboni (símbolquímic: C) . Famés de 200 anys que sabemque en condicions de creixement favora-bles les plantes desenvolupen unamarcada“fam” de CO2 i que són capaces de trans-formar una oferta abundant de CO2 en unaespècie “d’adob”.En el cultiu de llavors, aquest principis’aprofita amb finalitats comercials des defa gairebé un segle. Els tomàquets i altresverdures que ens arriben de l’hivernacle
a la nostra taula, sovint són adobats ambCO2. Normalment, per a aquest procedi-ment es fan servir cremadors de gas queescalfen i alhora aporten CO2 com aproducte de rebuig . No és sorprenent queen determinats sectors es descrigui comunfet positiu per a la biosfera el vertiginósaugment de la concentració de CO2 al’atmosfera.Malauradament, a partir de l’any1850 el nivell d’aquest gas a l’aire haaugmentat en un 27%. En la segonameitatdel proper segle, la concentració es doblarà;previsió que podria ser discutida nomésper un col·lapse econòmic de proporcionsinsospitades. De quinamanera reaccionaràla vegetació terrestre davant d’aquesta novasituació, tot i evitant considerar la possi-bilitat de canvis climàtics?
És capaç la vegetació de fixar mésCO2?
No és gens fàcil respondre a aquestapregunta, doncs un esdevenimentd’aquestes característiques no s’ha verifi-cat mai fins ara i l’experiència no ens potser d’ajut. En el curs de la història del nostreplaneta, el nivell de CO2 ha patit variacionsnotables. El nivell actual ja havia estat asso-lit en el cretaci, ara fa més de cent milionsd’anys. Una vegada, en el períoded’escalfament de l’era terciària, fa propde 30 milions d’anys, la concentració vapujar fins valors propers a 500 ppm perbaixar més tard a nivells entre 200 i 300ppm durant les glaciacions. Tots aquestscanvis van passar molt més lentament delque ho fan avui en dia.Des dels inicis de la industrialització, laconcentració gairebé total de CO2 s’ha donat
27
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
Aquest article és una traducció del text publicat a larevista ‘Forum’, núm, 1 (1996), de l’empresa PAX Insu-rance.
en el curs de 120 anys, el període de vidad’un arbre del bosc. Excepte algunes regionsamb fortes precipitacions denitrogendissolt,no s’ha registrat un augment de crescudadels arbres, que resultaria ben visible en elsanells del tronc. També actualment, enels boscos de Sibèria i d’Alaska,molt distantsde les zones industrials, no sembla que“l’adob CO2” hagi influït positivament en elcreixement dels arbres. En aquest sentit,els arbres resultenmolt interessants perquècontenen més del 80% del carboni fixatglobalment per les plantes. Però dissorta-dament no és possible portar un bosc sencerdins d’un institut d’investigació per a la simu-lació de les condicions futures de CO2 . Peraquest motiu, totes les descobertes fetesper la investigació experimental en aquestterreny deriven d’estudis fets sobre arbresjoves demanera individual (sovint llavors)i en prats. Els resultats d’aquests experi-ments han demostrat que el fet que el CO2
té un efecte d’adob o no depèn sobretot del’aprovisionament a les plantes de substàn-cies nutritives del sòl (per exemple, nitro-gen i fòsfor). En els terrenys de cultiu fèrtilses registra un augment del creixement del10-20% (com en el cas dels tomàquetsd’hivernacle). En els paisatges naturals senseadob, en canvi, l’efecte és mínim.Així doncs, aquestes són les condicions quepredominen a nivellmundial. Aquests resul-tats deixen pressuposar que la biosferano ens farà el “favor” de recollir el productede rebuig CO2 en lamesura de poder evitarl’augment de l’efecte hivernacle. A lamateixaconclusió porta l’observació segons la qualel CO2 produït per l’home actualment s’estàconcentrant a l’atmosfera i s’uneix a la bios-fera només en una part mínima. I alesho-res no cal esperar que la vegetació terres-tre pugui evitar els canvis climàtics esperats.
Biodiversitat i qualitat del farratge
Allò que inquieta a la comunitatd’investigadors, és la constatació que elcanvi global de la dieta de les plantes (mésCO2 sense una reproducció equivalent desubstàncies nutritives del sòl) compromet
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
28
1 i 2.Pastura calc ria de gran diversitat a Su ssa -un sistema de model per estudiar els efectes quet l?enriquiment del CO2 atmosf ric sobre labiodiversitat. La majoria de les plantes exposadesa concentracions futures de CO2 simulades nocreixen amb m s rapidesa, tot i que algunes s queho fan i, per tant, la composici de la comunitatcanvia.
3 i 4.Pastura mediterr nia al voltant de fonts de CO2
geol giques naturals a la Toscana, It lia. Durantmoltes generacions, les plantes han experimentatall que el conjunt de la biosfera experimentar enel futur: concentracions de CO2 dobles o m s quedobles. En aquests preciosos indrets experimentalsde la natura , els investigadors no hi van trobar capestimulaci del creixement, sin una reducci de laconcentraci de prote nes i un augment de la
concentraci de mid en el teixit de les plantes, queno s precisament el que els animals ques?alimenten de les plantes agraeixen... Els roures dela mateixa rea mostraven unes anelles m s amplesquan eren joves, tot i que aquesta difer nciadisminu a gradualment a mesura que envellien.
5.Les respostes de les plantes davant l?enriquimentdel CO2 atmosf ric s?han d?estudiar sota unescondicions de creixement naturals. Sota unescondicions hort coles amb l? s de fertilitzant, es potcrear gaireb qualsevol resposta davant del CO2. En
un indret experimental a la selva tropical de Panam ,en la qual investigadors de Basilea, en colÆlaboraciamb l? Smithonian Tropical Research Institut (Institutde Recerca Tropical Smithonian), van descobrir queun CO2 elevat estimulava el creixement de pl ntulesd?arbres sota ombres molt profundes.
1 2
3 4
5
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
29
lamateixa qualitat de les plantes. No importasi aquestes reaccionen o no a més concen-tració de CO2 amb un augment del crei-xement, les seves fulles de totes manerescontenen una part més gran de carbohi-drats i menys proteïnes quan la quantitatatmosfèrica de CO2 present és més gran.Per poder absorbir la mateixa quantitatde proteïnes, una vaca ha d’estripar 120mates d’herba en comptes de només 100mates. El mateix problema tenen la restad’éssers vius que es nodreixen de fulles.Així doncs, si la composició de la vegeta-ció i el seu aspecte en els diferents espaisvitals de la Terra són influenciats d’unamanera determinant pels animals herbívors(encara que siguin de petites dimensions),és doncs evident que lamutació de la quali-tat del farratge podria portar conseqüèn-cies greus per la biodiversitat. Segons totsels nostres coneixements, no s’ha d’esperaruna reacció idèntica en totes les plantes.Més aviat tot el contrari: l’única cosa quepodem afirmar sense cap tipus de dubte ésque les plantes no reaccionen de lamateixamanera davant un augment de CO2.D’aquestamanera la competitivitat dins delsboscos pateix un canvi. No existeix capteoria segons la qual siguem capaços depredir quines serien entre 500 espèciesde plantes distribuïdes en una hectàreade bosc pluvial tropical les que resulta-rien guanyadores i quines perdedores.Actualment en una zona herbosa del Juramolt rica en varietats vegetals s’estan portanta terme tasques de recerca sobre aquesttema promogudes pel Fons Monetari Suís.Una de les descobertes més importantsaparegudes fins ara estudia el comporta-ment de les comunitats vegetals naturalsenfrontades al CO2. Això no es pot preveureamb l’observació experimental de plan-tes aïllades en condicions d’hivernacle. Apart d’una sèrie d’experiments en zonesagrícoles, a nivellmundial existeixen noméscinc exemples de recerques d’aquest tipussobre el creixement de zones senceres deboscos en condicions d’alta concentracióde CO2, allà on les plantes han escollit elseu propi hàbitat.
En tots els altres casos, han estat sembra-des plantes alienes a la zona o bé mesclesplantades artificialment. Els resultatsd’experimentació sobre una vegetació natu-ral amb un creixementmolt reduït o absent,provenen de la tundra d’Alaska, dels Alpssuïssos, dels prats de clima mediterranide Califòrnia, dels prats de Kansas i d’uncamp calcari herbós pobre del Jura. D’entretots aquests, l’últim és el projecte méscomplicat i pot ser considerat com amodelper al desenvolupament de comunitats vitalsextremament diversificades en condicionsd’una major concentració de CO2. El crei-xement i la reproducció, coses com la reac-ció de “consumidors” microbians i animalss’estan estudiant en cinc grups de recercade les universitats de Basilea i de Zuric. Elsdos primers anys, ja han estat un pou desorpreses. No han guanyat, com erad’esperar, les fabàcies, capaces de procu-rar-se el nitrogen autònomament gràciesa les pròpies bactèries dels tubèrculs radi-cals, si no una modesta ciperàcia que hareaccionat ambun creixementmassiu quanen comptes de 360 ppms’han ofert 600 ppmde CO2. Altres espècies com per exemplel’estranya genciana germànica han dismi-nuït en nombre.Així doncs, aquest “joc” té els seus guan-yadors i els seus perdedors. Alguns tipusde plantes han patit variacions en el contin-gut de sucres i aminoàcids del nèctar de lesflors, com podem veure en l’exempled’algunes papallones que han reaccionatdemaneres diferents a aquests canvis depe-nent si es tractava de femelles o demascles.En presència d’una concentració més altade CO2 els fongs radicals anomenats mico-riza que normalment ajuden a les plan-tes a assimilar les sals nutritives, per a unaespècie de planta en particular han tingutun comportament encaramés diligent i peruna altra en canvi l’ha tingut a més a mésparasitari. Aquests exemplesmostren compoden ser de delicats els efectes d’unacomposició atmosfèrica que hagi patitmuta-cions, sobre les comunitats de plantes,animals i microorganismes sense que granscanvis siguin visibles externament.
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
30
No hi ha cap dubte, el CO2 influeix ala biodiversitat.
La diversitat genètica afavoreixl’evolució
Els canvis en l’àmbit de la biodiversitat, laregressió a nivell d’espècie, així com lapèrdua de varietat, que probablement esverificaran amb l’enorme augment de CO2
a l’aire, ens concerneixen a tots com tambéels indrets més responsables d’aquestscanvis. Contràriament a la contaminacióatmosfèrica habitual, no existeixen concen-tracions regionals d’aquest fenomen. Elscanvis a nivell de varietat colpeixen al nervivital dels sistemes ecològics. La diversitat,és a dir, l’ocupaciómúltiple (redundant) de“llocs de treball” semblants per al cicle deles substàncies naturals, representa unaespècie de sistema d’assegurança. En casde condicions extremes la diversitat genè-tica garanteix la presència d’un nombre sufi-cient d’agitadors capaços d’assegurar lasupervivència d’una espècie i la continuï-tat evolutiva. La velocitat amb la quals’esdevenen les actualsmutacions ambien-tals supera de lluny a la de l’evolució.L’explotació incontrolada dels preciosos iexhauribles recursos de les fonts d’energiafòssil és també en aquest cas altament discu-tible, sens dubte poc perspicaç•
El potencial de la biosfera per a laretenci de carboni
Si bé és gairebé segur que el CO2 afectaràl’estructura de les comunitats vegetals, esdiscuteix si els ecosistemes terrestresemmagatzemaranmés carboni en unmónenriquit amb CO2, i, més concretament,si això ajudarà a evitar un augment mésgran del CO2 atmosfèric. Per tal de calcu-lar la magnitud d’aquest tipus de reac-cions ecològiques no ens calen experi-ments, ja que l’atmosfera mateix és qui téla resposta.Des del 1850, aproximadament, la huma-nitat ha provocat un augment del CO2
atmosfèric del 27 %. En el càlcul del totalde carboni elaborat pels científics espe-cialistes en l’atmosfera—el qual es realitzaa partir de la crema anual de combusti-bles fòssils, els registres de desforesta-ció i la reserva oceànica (dissolta) iatmosfèrica de CO2—, hi manquen unes2 Gt de carboni (= 2$109 tones decarboni). En d’altres paraules, la concen-tració atmosfèrica de CO2 creixmenys delque «hauria» de créixer. Estimacions actualsmés exactes assenyalen que el carbonique falta va desaparèixer en les biotesterrestres, a les quals s’han d’afegir 600Gt de carboni de la biomassa i 1.500 Gtde carboni localitzat en la matèria orgà-nica del sòl (reserva total de carboni orgà-nic terrestre = 2.100Gt). Si, seguint aquestraonament senzill, suposem que la fixa-ció global neta de carboni dels ecosis-temes era zero cap al 1850 (equilibri entrel’adsorció a llarg termini i les pèrduesde carboni), l’increment anual net actuald’unes 2 Gt pot atribuir-se a una produc-ció neta de l’ecosistema (PNE) anual dela Terra, això és, el carboni que ha quedatfixat, sense que, durant el mateix any, unaquantitat equivalent de carboni es reci-cli per mitjà de la respiració (2 Gt decarboni o un 3 % sobre una produccióprimària neta [PPN] anual d’unes 60 Gtque, tanmateix, són compensades perla mateixa quantitat de carboni reciclata través de la respiració). Si el que va
causar aquest increment va ser únicamentl’efecte de fertilització originat perl’augment de CO2 del 27 %, podem consi-derar aquesta xifra com una pauta per atendències futures. Si totes les emissionsde CO2 del futur contribuïssin demanerasemblant a produir un efecte de fertilit-zació com aquest, l’increment anual netcorresponent a un increment del 100 %del CO2 atmosfèric seria aproximadamentdel 10 % de la PPN.Tanmateix, aquest «model» simplificat pres-suposa una resposta lineal del CO2 dela PPN (la qual cosa no es correspon ambla realitat), i, a més, no té en compted’altres factors, com el creixement restric-tiu i, en concret, el cicle dels nutrients.Per tant, una estimació més realista del’augment de la PPN global no recicladaen un món «amb el doble de CO2» és mésbaixa: se situaria entre el 6 % o el 7 % oal voltant de 4 Gt de carboni per any. Atèsque aquestes són mitjanes globals, elsvalors locals deuen oscil·lar entre el 0%i potser el +10%. Aquestes estimacionssusciten unes primeres prediccions d’unamultiplicació per dos o per tres provo-cada pel CO2 de la reserva de la biomassa.També assenyalen que qualsevol queaconsegueixi una estimulació experi-mental de la captura de carboni en uncontext d’un CO2 elevat superior al 6%o al 7%, aproximadament, de la PPN (0,2%de la reserva global de carboni orgànicactual) el més probable és que treballiamb un sistemamolt atípic per a la majo-ria de biotes del món.Actualment la nostra atmosfera ja ensanuncia que els ecosistemes terrestres noretindran l’excés de CO2 que la nostrasocietat allibera fins molt temps desprésque les reserves de carboni fòssil s’haginexhaurit. És per això que no ens cal conti-nuar investigant per poder donar suporta les decisions polítiques encaminadesa retallar el consumde combustibles fòssils
•Font: ‘Gaia’, núm. 4 (1995).
Bibliografia
• Körner Ch, Bazzaz FA (1996): Carbondioxide, populations, and communities.Academic Press, San Diego, New York,Boston.
• Körner Ch (1995): “Biodiversity and CO2:Global change is under way”. ‘GAIA’4:234-243.
• Körner, Ch., Bazzaz, F.A. (1996): Carbondioxide, population and communities.Academic Press, San Diego.
• Körner Ch,Miglietta F (1994): “Long termeffects of naturally elevated CO2 onMedi-terranean grassland and forest trees”.‘Oecologia’ 99:343-351.
• Hättenschwiler S, Miglietta F, Raschi A,Körner C (1997): “Thirty years of in situtree growth under elevated CO2: amodelfor future forest responses?”. ‘GlobalChange Biology’ 3:436-471.
• Körner, Ch.(1998): “Tropical forests ina CO2-richworld”. ‘Climatic Change’, vol.39:2-3 (July)
• Steffen W. et al. (1998): “The terrestrialcarbon cycle: Implications for the KyotoProtocol”. ‘Science’ 280:1393-1394.
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
31
El dilema de Kyoto
Els boscos vells de creixement lentacumulen lamajor quantitat de carboniper àrea de terra unitària (1.000 t C!). Encomparació, els boscos joves de crei-xement ràpid disposen de molt poccarboni.Quan es planten aquests boscosjoves en terra deforestada, és possibleque tardin més de 100 anys a assolir el“capital” de reserves dels anteriors boscosvells. Les reserves netes de carboni delpaisatge només augmenten en aquellscasos en què es reforesta una terra quemai no havia estat un bosc. Aquest és el“dilema de Kyoto”. Seria una catàstrofesi la gent pogués reclamar i comerciaramb unitats de seqüestració de carboniobtingudesmitjançant la replantació deterres recentment deforestades. Aixòrepresentaria un reconeixement tardàde tot el contrari, és a dir, una emissiómassiva de carboni. Els protocols deKyoto es van comprometre a fixar unllindar l’any 1990. Així, com amínim enels darrers 8 anys de deforestació, la refo-restació no pot reportar “beneficis”. Elmés lògic seria pagar per a què no estalessin arbres, en comptes de pagar pera la reforestació, a pesar que això últimés millor que la destrucció total del’ecosistema a causa d’una gestió agrí-cola posterior a la deforestació inade-quada.De la mateixa manera que en els nego-cis, el volum de transaccions (la velo-citat d’adquisició i emissió de carboni,és a dir, el cicle del carboni) és unpredic-tor poc fiable del capital (les reserves decarboni)•
Sembla clar que ens trobem davantd’un un canvi climàtic i que lesactivitats humanes hi tenen molt aveure, però aquest acord es trencaen analitzar els efectes locals oregionals d’aquest canvi global, tot ique les noves eines (paleoecologia,teledetecció) han ajudat a avançarmolt en el coneixement de com lesplantes reaccionen davant de lesalteracions climàtiques i, per tant,fer previsions sobre les possiblesmodificacions paisatgístiques. En elcas de la Mediterrània, lespossibilitats d’adaptació de laflora, les migracions i la relacióamb d’altres éssers vius fanpreveure la simplificació de lacomplexitat de la biosfera, i unaaccentuació de la sequera, delsincendis i de l’emissiód’hidrocarburs lligada a laformació d’ozó troposfèric.
La Mediterrània. Alteracions en elfuncionament dels ecosistemes
Josep PeñuelasCREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), Universitat Autònoma de Barcelona
El nostre planeta és molt poca cosa (quasires!) al mig de l'espai i del temps, però éson vivim i és especial, amb unes caracte-rístiques que el fan únic dins delmoltminsoconeixement que tenimde l'univers. La sevaatmosfera el distingeix clarament dels plane-tes veïns. Es una atmosfera rica en oxigeni nitrogen en unes proporcions inversem-blants si no fos perquè hi ha vida, en espe-cial perquè hi ha vegetació. Aquest planetaés, com els altres, instal·lat en el canvi.Cal recordar-ho abans d’entrar en el temaque aquí ens ocupa. Un canvi, que a més,en moltes ocasions ha estat molt especta-cular, molt més que el que ara anomenem“canvi global”. De totes maneres, els granscanvis s’han produït, fins on sabem, a escalageològica, sovint demilions d’anys, mentreque ara estem davant d’un canvi accele-rat en poques dècades.En efecte, al llarg d'aquestes darreres dèca-des el planeta ha vist com creixia expo-nencialment tant la població d'una de lesseves espècies, la humana, com l'ús queaquesta espècie fa dels recursos i de l'energiaen les seves activitats no biològiques,exosomàtiques, per exemple el transporto la indústria. Com a resultat, s'han produïti s'estan produint tota una sèrie de canvisd'abast global:• canvis de la composició atmosfèrica, espe-cialment increment de CO2 i d'altres gasoshivernacle com el metà, però també del'ozó troposfèric i dels gasos del nitrogen,
• canvis en el clima cap a un major escal-fament i una major aridesa,
• canvis en els usos del sòl (abandonamentde conreus, fragmentació d'hàbitats isobreexplotació) i
• declivi de la biodiversitat. També sónconsiderables
• l'augment de la eutrofització (fertilitza-ció) de la biosfera i
• la pèrdua de l'ozó estratosfèric (amb elconseqüent augment de la nociva radia-ció ultraviolada).
Es d'esperar, amés, que tots aquests canviss’accentuïn quan els països subdesenvo-lupats vagin incrementant, com per unaaltra banda és de justícia, l'ús de recursosper càpita.Tots aquests canvis, interlligats i sense prece-dents en la història humana per la rapidesaen què els estem generant, estan afectantel funcionament dels ecosistemes demaneracomplexa. Hi ha però força incertesa idesconeixement, tant pel que fa a lamagni-tud com a la direcció dels canvis i els seusefectes. Els ecosistemes mediterranis sónencaramenys coneguts i més variables qued'altres com els de les zones temperadesperquè han estat menys estudiats i sónmésdiversos. Presenten una gran variabilitatclimàtica, una gran complexitat topogrà-fica, uns grans gradients en els usos del sòli en la disponibilitat d'aigua i una gran biodi-versitat. Segurament per tot això són espe-cialment sensibles als canvis atmosfèrics,climàtics, de l'economia mundial, d'usosdel sòl i demogràfics. Aquí centrarem lanostra atenció en els dos primers tipus decanvis i els seus efectes sobre els ecosis-temes mediterranis. Els altres els tracta-rem només de passada perquè són objected'atenció en els altres articles d’aquestvolum.
33
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
Efectes directes dels canvisatmosfèrics
Es ben sabut que hi ha hagut un augmentdel 25-30% en la concentració de CO2
atmosfèric com a conseqüència, en granpart, de la crema de combustibles fòssilsperò també, en una part considerable, dela desforestació i dels canvis en els usos delsòl, com es comprova amb la composicióisotòpica del carboni atmosfèric. Quan ésd'origen vegetal, aquest carboni és méspobre en l'isòtop estable C13 perquè les plan-tes el discriminen, mentre que quan elseu origen és degut als combustibles fòssils,és deficitari en l'isòtop radioactiu C14 puixaquest té una vida mitja relativament curta(5700 anys) i per tant és molt escàs enaquests combustibles.Atesa la certesa de l'augment del CO2
atmosfèric, registrat des dels anys cinquantaamb mesures directes en diversos obser-vatoris d’arreu del món, i la seva importàn-cia pel creixement vegetal, s'ha treballatforça en l'estudi dels efectes directes del'augment de CO2 i les seves interaccionsamb altres factors com ara els nutrients ol'aigua. S'han dut a termemoltíssims expe-riments en càmeres de laboratori en condi-cions controlades, força allunyades de lesnaturals. Darrerament s'han emprat càma-res de cel obert per amillorar l'aproximació,o fins i tot sistemes cars de fumigació a l'airelliure, és a dir sense cap tipus de càmaraque modifiqui la temperatura, la humitatrelativa o la radiació en què creixen les plan-tes estudiades. Molt sovint però, s’han estu-diat només plantes joves i en condicionsquasi hortícoles, en abundor de nutrientsi d'aigua i sense competència, de maneraque es fa difícil explicar el què realmentocorre en lamoltmés complexa natura. Peraixò també han proliferat els estudis deplantes crescudes a alt CO2 en condicionsnaturals a prop de les fonts naturals d'aquestgas. Això sí, s'han de triar fonts sense conta-minació per altres gasos com ara el sulf-hídric.
En general en tots aquests estudis es trobaque les plantes responen a l’augment deCO2 atmosfèric amb:• un augment de la fotosíntesi i de laproducció de biomassa (amb respostesdiferents segons les espècies i les varie-tats),
• una disminució de la conductànciaestomàtica (i per tant un augment del'eficiència en l'ús de l'aigua, especial-ment important en els ecosistemesmedi-terranis) i
• canvis en la composició química delsteixits vegetals (menys nitrogen i méscompostos secundaris de carboni i, pertant, menys valor nutritiu i menys diges-tibilitat i descomposibilitat). Tambésembla que
• s'incrementa l'assignació de carbohidratsa les arrels i a sota terra, la qual cosapodria donar lloc a un segrestament delcarboni a llarg termini. Finalment, i entrealtres efectes
• la fenologia és també afectada, demaneraque en aquests experiments sovint hemvist com, en augmentar el CO2, s'avançala floració o la producció de fruits i llavors.
Canvis en els ecosistemes
A nivell d'ecosistema, en l'àmbit medite-rrani hi ha respostes més intenses que enaltres indrets com ara els àrtics on les baixestemperatures impedeixen, o com a mínimdisminueixen, les respostes al CO2. En elsecosistemesmediterranis les respostes hídri-ques són especialment importants. La dismi-nució de la conductància estomàtica resultaen una major humitat del sòl. Els estomessón orificis a l'epidermis de les fulles a travésdels quals entra CO2 i surt aigua. Semblalògic esperar que si a l'aire hi ha més CO2,les plantes no necessitin tenir els estomestant oberts per a captar-lo i així no perdintanta aigua. Això es tradueix en què amblamateixa quantitat d'aigua les plantes crei-xin més, o en què per créixer igual emprinmenys aigua. Les implicacions perl'ecosistema rauen tant en la modificaciódel balanç hídric comde l'energètic perquè,
per una banda,menys despesa d'aigua signi-fica més escorrentia, més aigua disponi-ble i major productivitat, i per una altrabanda, el major tancament dels estomessignificamenor transpiració i, per tant, queles plantes estiguinmés calentes, cosa queafecta l'intercanvi d'energia entrel'ecosistema i l'atmosfera. L'augment dela temperatura de les fulles en un o dosgraus canvia, a més, la fenologia, i avançala floració i la fructificació.
Canvis en la composició química
Els canvis en la composició química delsvegetals influencien la biogeoquímica delsecosistemes i les relacions planta-animal,planta-planta i planta-microorganismes. Entenir més carboni disponible, i sempre queels altres factors no permetin de consumir-lo en creixement, les plantes assignenl'entrada de carboni en excés a emmagat-zematge de carbohidrats com el midó, oa defensa en compostos secundaris de basecarbònica comels compostos fenòlics. Coma resultat hi sol haver una disminució dela concentració de nitrogen (i proteïnes) iun augment del quocient C/N. De totesmaneres, altres compostos de base carbò-nica com els terpens, la síntesi dels qualspassa per vies metabòliques diferents nosemblen venir igualment incrementats i enshem trobat amb resultats diversos.Aquests canvis químics afecten les relacionsde les plantes amb els herbívors, que crei-xen menys, i que sembla que haurien demenjar més vegetal per a compensar-ho,tot i que en els nostres treballs això no haquedat pas clar.També s’alteren les relacions amb elsanimals que la planta atreu amb atraientsquímics de base carbònica com hemcomprovat en estudis de les pomeres del'Empordà, on els fitoseids, depredadors del'aranya roja, són atrets per la planta en quanaquesta comença a ser atacada perl'esmentat àcar.Els canvis químics també afecten les rela-cions planta-planta, en alterar possiblesrelacions al·lelopàtiques o lluites tòxiques,
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
34
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
35
fenomen controvertit però probable enalguns casos. Així ho hem comprovat enveure com disminuïa la respiració útil deplantes veïnes davant els canvis de compos-tos fenòlics i/o terpènics.Finalment, són afectades les relacions entreplantes i microorganismes, la qual cosaés molt important pel funcionament del'ecosistema. El material vegetal pobre ennitrogen i ric en compostos secundaris recal-citrants s'hauria de descompondre méslentament. Ara sembla però, que la virostade les plantes crescudes a CO2 elevat nonecessàriament es descomposamés lenta-ment, i per tant que el material vegetal noesdevindria un embornal per a l'excés decarboni atmosfèric i una retroalimentaciónegativa de l'augment de CO2 atmosfèric.De fet ara s'ha vist que la proporció C/N dela virosta no és pas sempre major a CO2
elevat que a CO2 ambient tal com passaals teixits verds. La translocació del nitro-gen abans de la caiguda de la fulla ho expli-caria. Dins la relació amb els microorga-nismes, l'increment d'exudats per les arrelspot tenir dos efectes ben diferents, ambunaimportància relativa que és motiu decontrovèrsia entre els estudiosos d’aqueststemes. Per una banda, com que els micro-organismes tenenmés aliment per l’augmentd’exudats de carboni, s’activarien els proces-sos del sòl i això implicaria unamajor dispo-nibilitat de nitrogen i, en general, més acti-vitat biològica. Per altra banda, hi podriahaver l’efecte contrari: que els microorga-nismes, en créixer més, immobilitzessinel nitrogen en lloc de fer-lo circular, demanera que en aquest cas disminuirial'activitat biològica.A banda dels balanços d'energia i de labiogeoquímica, també l'estructura de lacomunitat i la biodiversitat poden venirafectades. Es molt difícil que els centenarsde milers d'espècies responguin totes dela mateixamanera a aquests canvis, la qualcosa s'ha de tenir present per a fer extra-polacions al què hem d'esperar per a lacomplexa natura. També cal recordar, enacabar aquest apartat, que calenmés estu-dis d'efectes del CO2 en plantes limitades
pels recursos -nitrogen, fòsfor, aigua- ien competència amb altres espècies i ambaltres individus de la mateixa espècie pera conèixer l'abast real de tots aquests efec-tes. Però, per poc que s'afectin alguns otots aquests processos, l'estructura, la bioge-oquímica i el funcionament dels ecosis-temes són i seran alterats demanera consi-derable.
Altres canvis atmosfèrics
Hi ha augments en altres gasos atmosfèricsamb notable influència regional com araels gasos del nitrogen o l'ozó. Però així comen alguns boscos europeus, la gran depo-sició de nitrogen constitueix un factor depes en el funcionament de l'ecosistema, enla regió mediterrània és l'augment d'ozótroposfèric el canvi que preocupamés puixla seva capacitat oxidativa esdevé tòxicaper a les plantes i per als animals (inclòsl'humà) quan la seva concentració augmentaper sobre dels dintells habituals. L'ozó esgenera a partir d'uns precursors que aquíabunden: els òxids de nitrogen (es formenen les combustions), els hidrocarburs(d'origen industrial i automobilístic peròtambé vegetal puix són emesos per la vege-taciómediterrània) i les elevades irradiaciói temperatura pròpies del final de la prima-vera i de l'estiu. La seva fitotoxicitat depènno només de la seva concentració sinótambé de la sensibilitat de les diverses espè-cies i varietats i de la modulació que efec-tuen l'ambient i lameteorologia. Per exem-ple, unamateixa concentració d'ozó ésméstòxica a la costa que a l'interior per lamajorhumitat, que fa que els estomes de les fullesestiguinmés oberts i que l'ozó penetri mésfàcilment i en més quantitat. També hemvist com elevades concentracions d'ozóindueixen un increment en les emissionsde terpens i d'altres hidrocarburs per lesplantes, amb la qual cosa, de confirmar-se,estaríemdavant d'una retroalimentació posi-tiva de la formació d'ozó. Amés, en unmónmés calent com el que preveiempel properfutur és d'esperar un augment d'aquestes
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
36
emissions, puix augmenten exponencial-ment amb la temperatura.
Efectes ecològics del canvi climàtic
Aquest món més calent del que parlemés el resultat previsible de l’absorció dela radiació infraroja emesa per la Terracap a l’espai per part dels gasos hiverna-cle. Pràcticament tots els models preveuenun clima més càlid i més àrid. La predic-ció és però extremadament complexa anivell local i regional.Al nostre país el clima ha esdevingut jaméscàlid i més sec en el que portem de segle.La temperatura i la evapotranspiració poten-cial han augmentat 0.10 °C i 13mm respec-tivament per dècada, i la humitat relativamínima ha disminuït 0.85% per dècada.Amés, sequeres extremes com les del 1985i del 1994 han estatmés freqüents. Els apro-ximadament 3 °C d'increment de les tempe-ratures previstos pels models de circulacióglobal per a la regió mediterrània per amitjan del segle vinent podrien incremen-tar la evapotranspiració en 200-300 mmanuals. Si considerem que moltes regionsmediterrànies reben menys de 500 mmde precipitació anual i hipotetitzem, comfan molts models, un 10% d'increment enla precipitació anual, no seria suficientper a compensar la major evapotranspi-ració. Les condicionsmés àrides poden ales-hores produir estrés hídric en una vege-tació que sovint viu al límit de les sevespossibilitats. Si s'accentuen aquestes condi-cions més àrides en les properes dècadesi es fan més freqüents aquestes sequeres,els efectes sobre els ecosistemes seran enor-mes.Per exemple, la forta sequera del 1994,després de varis anys d'eixut prolongat, vaafectar profundament la vegetació medi-terrània fins al punt que tot i que els anyssegüents varen ser humits, l'afectació haperdurat. Les alzines, per exemple, varenser fortament afectades i, a molts indrets,depenent del tipus de sòl i de la seva fondà-ria i de l'orientació de les vessants, es varensecar. Els estudis isotòpics de C13 i N15
mostren que al llarg dels anys posteriors haromàs l'afectació de l'alzinar amb unmenorús d'aigua del que és disponible i ambuna menor demanda de nutrients per partd'una vegetació malmesa que ha afavoritles pèrdues de nitrogen de l’ecosistemamésque no pas les entrades. A llarg termini,la sequera pot afectar l'estructura de lacomunitat i la competència entre espècies.Espècies com ara el fals aladern, Philly-rea latifolia, no varen ser afectades, perla qual cosa es poden preveure canvis enla composició i estructura del bosc medi-terrani. Els fals aladern, per exemple, podriaarribar a desplaçar l'alzina en un climaencara més sec i més calent puix és méseficient en l'ús de l'aigua, en la elimina-ció de l'excés de radiació estival i en laconductivitat hidràulica. De fet, fa moltde temps que se sap que la distribució vege-tal es correlaciona amb la durada de l'estacióde creixement, la temperatura mínima ila precipitació.Tot i que la vegetaciómediterrània és adap-tada a la sequera estival, la intensificacióde la sequera fins a nivells encaramés inten-sos pot dur a la gradual degradació de lavegetació i, finalment, en els casos extrems,a l'erosió i desertificació, un problemapresent ja a zones tant properes com les delsud-est espanyol on els sòls dels ecosis-temes degradats són incapaços de retenirl'aigua subministrada per les ocasionals iextremes tempestes de principis de tardor,les quals, en lloc de ser aprofitades produei-xen inundacions i erosió. La regió medi-terrània és també sensible a l’acumulacióde sals als seus sòls. Quan la pluja és insu-ficient per a rentar les sals, aquestess'acumulen a les zones de drenatge, perexemple a LosMonegros. L'aigua perd ales-hores qualitat, a més de quantitat, ambimportants implicacions ecològiques i agrí-coles.Els canvis de temperatura afecten tambéles funcions animals: el comportament delspares, especialment crític quan el menjari els recursos hídrics són escassos, els proces-sos reproductius incloent-hi la fertilitat ila fecunditat, la capacitat de les aus de
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
37
mantenir la temperatura adequada pelsembrions, o la determinació del sexe en elsrèptils. Paràsits i malalties poden augmen-tar en un món més càlid; la disminuciódel temps de desenvolupament pot perme-tre generacions extra. I l'escalfament tambéafecta, és clar, als microorganismes, perexemple, tot estimulant els processos dedescomposició. Lamanca d'aigua, però, vaen sentit contrari, enlentint-los, de maneraque caldrà estudiar el balanç d'ambdósfactors en el cicle de la matèria. Això ésel que estem fent en diversos projectesen marxa al Garraf i a les muntanyes dePrades.Aquestes condicions més càlides i àridesjuntament amb el possible increment debiomassa i d'inflamabilitat per l’augmentde CO2 podrien augmentar la intensitat ifreqüència dels incendis. Ja ara els incen-dis, que han augmentat en el que portemde segle, constitueixen una de les pertor-bacions més importants als ecosistemesmediterranis. I malgrat la complexitat delsistema vegetació-foc, els efectes sobre lapoblació viva són prou previsibles. Perexemple, amb l'augment d'incendisaugmentaria la expansió d'espècies heliò-files, intolerants a l'ombra i que requerei-xen espais oberts. En canvi, disminuiriala presència de les ombròfiles, i els focsacabarien permantenir comunitats en esta-dis succesionals primerencs.En resum, el canvi climàtic accentua els tretsmediterranis:• l'emissió d'hidrocarburs, lligada amb laformació d'ozó troposfèric,
• la sequera, i• els incendis.
Canvis d'usos del sòl
Des de la perspectiva del funcionament delsecosistemes hi ha un altre component delcanvi global d’importància creixent i queaquí només esmentarem de passada, puixés tractat en altres articles d’aquest volum:és el canvi en els usos del sòl com a conse-qüència principalment de les necessitatsd'alimentar la població creixent. Molts
d'aquests canvis tenen lloc als països nodesenvolupats per ampliacions de zonesde conreu a regions semiàrides i a terres nodel tot adequades, incrementant el riscd'erosió del sòl i la degradació de les terres.Hi ha també la sobreexplotació dels siste-mes forestals en àrees com les del Nordd’Àfrica on el pastoreig no deixa créixer elsboscos d'alzines, fins el punt que semblenuna mena de bonsais. L’abandonamentde terres de cultiu i la fragmentació delsecosistemes són dos altres grans canvisen els usos del sòl, en aquest casmés accen-tuats a la riba nord de la mediterrània. Lainvasió d'espècies no natives és un altreproblema que augmenta dia a dia pelscanvis en els usos del sòl, per la globalit-zació del comerç i l’augment general de lespertorbacions.Amb tot això, en el futur és de preveureque hi hagi més ecosistemes en estadissuccesionals primerencs, resultant en unabiosfera més simple amb menys sistemesen estats ancians i de major complexitatecològica.
Adaptació, migració, extinció
Els impactes de tots aquests canvis sobrela composició i estructura de la vegetaciósón continus. Les espècies, ja ho hem recal-cat, responen demanera diferent depenentde les seves capacitats competitives i derecuperació després de la pertorbació, i deles seves taxes migratòries. Així doncs, ésd'esperar que apareguin noves combina-cions d'espècies i que els biomes no esmoguin com a entitats intactes.A nivell individual, la capacitat d'ajustar-seals canvis ambientals depèn de la plasti-citat fisiològica, mentre que a nivell pobla-cional aquesta habilitat vindria determinadapel potencial de les espècies de ràpidaevolució de nous caràcters i per tant, perl’heterogeneïtat genètica i pel temps degeneració. Generalment es considera queel potencial d'evolució de les espècies ésinsuficient en comparació amb les taxes decanvi global. L'evidència paleoecològicade la resposta a canvis climàtics passats
sembla indicar que l'adaptació evolutiva hajugat un papermenor que no pas la migra-ció, especialment en el cas de les plan-tes. Tot i així, alguns estudis de materialvegetal dels darrers segles han mostrattambé un paper significatiu de l'adaptació,com a mínim fenotípica.Els estudis paleoecològics suggereixen quemoltes espècies vegetals podenmigrar prouràpidament com per adaptar-se al canviclimàtic, però només si hi ha ecosistemescontinus no pertorbats, el que ens recordala importància de la fragmentació delsecosistemes naturals coma fenomen global.La importància de la migració depèn defactors com la severitat de les condicionsambientals, l’habilitat de dispersió o el tempsde generació, amb respostes més ràpidespels animals que per les plantes. Així, elsarbres amb el seu llarg temps de generacióserienmés lents en la resposta al canvi climà-tic i atmosfèric.A les muntanyes del nostre país, com araels Pirineus, les espècies poden respondreal canvi climàtic migrant verticalment encurtes distàncies. Per a evitar un augmentde temperatura de tres graus en tenen prouen ascendir 500 m. De fet, ja s'han descritmigracions a lesmuntanyes dels Alps i delsPirineus induïdes pel recent imoderat escal-fament d'aquest segle. Tot i així, la migra-ció cap amajors altituds porta a una reduc-ció concomitant en l'àrea total de cadahàbitat, per la qual cosa les espècies ambmajors requeriments d'àrea poden extin-gir-se.Un gran obstacle per a la migració ve dela destrucció d'hàbitats per les activitatshumanes, la qual cosa impedirà a moltesespècies colonitzar nous hàbitats quan elsseus esdevinguin inadequats. Sembla quela sinèrgia entre canvi climàtic i destruc-ció d'hàbitats amenaça moltes més espè-cies que qualsevol altre factor individual.
Estudis del passat recent
Només els estudis a llarg terminid’ecosistemes complets en experiments queconsiderin les complexes interaccionsmulti-
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
38
factorials entre l'ambient i els organismespoden ajudar a entendre i modelar laresposta real dels ecosistemes. Aquests tipusd'experiments són molt difícils i costosos,i per això també s'han buscat alternativeso complements com ara l'estudi de mate-rials fòssils, dematerial vegetal recol·lectatals herbaris o dels anells dels arbres, és adir, l’estudi de material crescut en condi-cions naturals canviants.Els estudis paleoecològics de testimonissedimentaris ens mostren els canvis de lavegetació associats als canvis climàticsd’èpoques passades com el recent holocé.En destaquen les transicions des de perío-des humits a més secs, amb canvis dramà-tics de vegetació i processos erosius comara el que va tenir lloc després de l’òptimclimàtic de fa 5-6000 anys, especialmentevident a zones àrides i càlides com les delsud de la península, fins ara poc estudia-des.Els estudis d’herbari duts a terme a Cata-lunya han mostrat canvis recents i ràpidsen la fisiologia de la vegetació produïtsen els tres darrers segles en paral·lel alscanvis atmosfèrics. S’ha vist que en aquestperíode ha disminuït la densitat estomàticaen un 17% i la discriminació del 13C en un5.2% en el conjunt d’una vintena d’espèciesestudiades, tot indicant una adaptació ala major disponibilitat de CO2 i a les condi-cions més càlides i seques de l'actualitatmitjançant una major eficiència en l’ús del’aigua. Amés, la concentració de nitrogenfoliar ha disminuït un 31%. Així doncs, laproporció carboni/nitrogen ha augmen-tat implicant possibles conseqüències impor-tants per als herbívors, els descompone-dors i en definitiva per als ecosistemes.Darrerament també hi hem trobat un decre-ment del contingut de 15N tant en materiald'herbari com en els anells dels troncs totindicant que els ecosistemes mediterranispodrien respondre a la major demandade N per les plantes que ara creixen ambmés CO2 disponible disminuint les pèrduesde N del sòl i incrementant la fixació deN i la mineralització, és a dir, emprant almàxim el nitrogen disponible i afavorint les
entrades de N a l’ecosistema més que nopas les sortides. El que tenen d’espectacularquasi tots aquests canvis és l’elevat grau decoincidència amb el que es troba als expe-riments actuals en condicions controlades.
La teledetecció: una eina per al'estudi del canvi global
Apart d’experimentar en condicions el mésnatural possibles i d’emprar eines històri-ques i paleoecològiques, els estudis delcanvi global i els seus efectes requerei-xen anar ascendint successivament des dela fulla a l'ecosistema. Per a estudiar quèpassa a escala regional i planetària s'emprentècniques de teledetecció. Aquestes tècni-ques es basen en què la llum reflectida,després d'incidir sobre unmaterial, presentadiferents característiques depenent tant deltipus de material com del seu estat. Elsespectreradiòmetres instal·lats als avionso als satèl·lits poden mesurar la biomassaverda per la proporció entre l'infraroig iel roig. Així s'estudia l'evolució de lesmasses vegetals any rera any. De totamanera, l'estricta estimació de la biomassa,tot i el seu gran interès, no satisfà totalmentles necessitats dels ecòlegs. Interessamesu-rar no només la biomassa, sinó també elfuncionament de les plantes i si pot ser delsecosistemes. Ara disposemd'espectreradiòmetres més sensiblescapaços de mesurar nanòmetre a nanò-metre i aportar informació sobre el contin-gut hídric i la fisiologia de la vegetació. Totaixò és especialment interessant per al'estudi dels nostres sistemes mediterra-nis d'alzinar i pinedes, que tenen labiomassa verda tot l'any. Les noves einesens han de permetre veure que per exem-ple l'alzinar o les pinedes són pràcticamentinactius a l'estiu i molt actius a la prima-vera, quan hi ha aigua.
Conclusions
Els ecosistemesmediterranis presenten unagran variabilitat climàtica, una gran comple-xitat topogràfica, uns grans gradients en els
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
39
usos del sòl i en la disponibilitat d'aigua iuna gran biodiversitat però en general escaracteritzen per una escassa disponibili-tat d'aigua durant varis mesos i per incen-dis freqüents i recurrents. Els canvis globalspoden afectar de manera important elfuncionament i l'estructura dels ecosiste-mesmediterranis tant pels seus efectes direc-tes compels indirectes a través de les interac-cions amb la temperatura, l'aigua i elsincendis. En els ecosistemes mediterra-nis, més secs que els temperats, és espe-cialment important el possible incrementen l'eficiència en l'ús de l'aigua en respostaa l'increment de CO2 i al canvi climàtic.Els augments esperats de temperatura,aridesa, biomassa i flamabilitat poden dismi-nuir la periodicitat i incrementar la inten-sitat dels incendis i canviar, així, la compo-sició específica i l'estructura de la comunitat.Els canvis en la composició química(carbohidrats, nitrogen, fenols i altresmetabòlits secundaris) dels teixits vegetalspodrien alterar les interaccions planta-planta,planta-animal i planta-microorganismes.Tots aquests canvis atmosfèrics i climàticsapart d’afectar el funcionament dels ecosis-temes poden afectar la seva composició iestructura. I en els casos extrems en queles condicions àrides esdevinguessinmassaintenses, la vegetació podria degradar-sei aparèixer l'erosió i la desertització queja veiem a alguns indrets com el sud-estespanyol o el nord d’Àfrica.Els canvis globals afecten, sens dubte, elfuncionament dels ecosistemesmediterra-nis. Per a saber més acuradament en quingrau ho fan, calen nous estudis, les condi-cions experimentals dels quals s'apropin almàxim a les naturals, i cal aprofitar elsavenços tecnològics tot aplicant-los perexemple als estudis del passat i a la tele-detecció•
Bibliografia
• Bradshaw, A.D., & Mcneilly, T. 1991:“Evolutionary response to Global Clima-tic Change”. Ann. Bot. 67 (Suppl.1): 5-14.
• Dawson, W.R. 1992: “Physiologicalresponses of animals”. In: Peters R.L. andLovejoy T.E. (eds). Global warming andbiological diversity. Yale University Press,New Haven & London. Pp. 158-170.
• Ford, M.J. 1982: The changing climate:responses of natural flora and fauna.George Allen & unwin (Publishers) Ltd.,London. 190pp.
• Graumlich, L. J. 1991: “Subalpine treegrowth, climate, and increasing CO2: anassessment of recent growth trends”.Ecology 71: 1-11.
• Houghton, J.T., Meira Filho, L.G., Callan-der, B.A., Harris N., Kattenberg A., &Maskell K. (eds). 1996. Climate Change1995: The report to the IPCC scientificassessment. Cambridge University Press,Cambridge.
• Huntley, B. 1991: “How plants respondto climate change: Migration rates, Indi-vidualism and the consequences for plantcommunities”. Annals of Botany. 67(Suppl. 1): 15-22.
• Imeson, A.C., & Emmer, I.M. 1988. Impli-cationsof climatic changeon landdegra-dation in the Mediterranean. UNEP(OCA)/WG 2/7 pp 35.
• Peñuelas, J. 1993: El aire de la vida (unaintroduccióna la ecología atmosférica).Ariel, Barcelona, 260 pp.
• Peñuelas, J., &Matamala, R. 1990: “Chan-ges in N and S leaf content, stomataldensity and specific leaf area of 14 plantspecies during the last three centuriesof CO2 increase”. Journal of ExperimentalBotany 230: 1119-1124
• Peñuelas, J., & Estiarte, M. 1997: “Trendsin plant carbon concentration and plantdemand for N throughout this century”.Oecologia 109: 69-73.
• Peñuelas, J., & Estiarte, M. 1998: “Canelevated CO2 affect secondary metabo-lism and biogeochemical cycles?”. Trendsin Ecology and Evolution 13(1): 20-24.
• Peñuelas, J., Filella,I., Lloret, F., Piñol, J.,Rodà F. & Siscart, D. 1998: “Droughtmemory effects on water and N use byQuercus ilex and Phillyrea latifolia inMediterranean forests”. J. Veg. Science(submitted).
• Piñol, J., Terrades, J. & Lloret, F. (1998):“Climate warming, wildfire hazard, andwildfire ocurrence in coastal easternSpain”. Climatic Change .
• Woodward, F.I. 1987: Climate andplantdistribution. CambridgeUniversity Press,Cambridge.
• Woodward, F.I. 1987: “Stomatal numbersare sensitive to increases in CO2 frompe-industrial levels”. Nature 327: 617-8.
Com afectarà el canvi climàtic alpaisatge mediterrani? No hi harespostes concloents, tot i quesembla clar que esdevindrà més seci més obert. Donades les actualstendències socioeconòmiqes, aixòsuposaria un increment del’aridesa i del risc d’incendis, elprincipal agent pertorbador a laMediterrània. De totes formes, elsmodels predictius no tenen com aobjectiu elaborar argumentspessimistes, sinó donar bases per auna actuació que previngui elspossibles efectes negatius del canvi.Pel que fa a la gestió territorial, elstalls de combustible semblen laproposta més assenyada. I moltmés efectiva que els actualstallafocs.
La Mediterrània.Ecologia del paisatge
Ferran RodàCatedràtic d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)
Si poguéssim mirar dins la bola de vidre iveure com seran els paisatges de Catalunyad’aquí 100 ó 1000 anys! Comque nopodemsaber-ho, ens haurem d’acontentar ambel que ens pugui dir la prospectiva: l’anàlisiassenyada del que ha succeït en el passati de les tendències del present. Si percomençar, mirem enrere podem utilitzardiferents tècniques de reconstrucció delssistemes naturals del passat, entre altres elsfòssils de plantes i animals, el pol·len conser-vat en sediments, els indicadors biogeo-químics, les formes del paleorelleu, o entempsmés recents els documents històrics.Quan s’apliquen aquestes eines detecti-vesques, els resultats porten a una conclu-sió general: a la natura, el més constantés el canvi. Es a dir, els ecosistemes sóndinàmics i poques vegades, per no dir mai,romanen idèntics a simateixos gaire temps.Al Miocè hi havia sequoies a Montjuïc. Facent anys, els vessants de moltes muntan-yesmediterrànies que ara estan poblats debosc espès eren conreats o duien una vege-tació esclarissada. Els ecosistemes són uncas particular del que es coneix com a siste-mes complexos adaptatius, en els quals uncanvi en undels components indueix canvisen altres components que hi estan rela-cionats. Mitjançant la xarxa d’interaccionsque hi ha en l’ecosistema, i que el mantécom a sistema funcional, aquests canvispoden reverberar per tot ell. El resultat finalés que el sistema adquireix una nova confi-guració. Sota els límits marcats per les lleisde la física i, en particular, sota les restric-cions imposades per la quantitat d’energiadisponible, l’ecosistema que hi ha en unlloc donat pot existir en moltes configu-racions alternatives. Les jungles asiàtiques
poden tenir tigres o no tenir-ne, com perexemple succeeix a Sri Lanka. Els boscosmediterranis poden existir sota un règimde focs amb un temps mitjà de recurrèn-cia entre focs de 80 anys o de 200 anys.En tots aquests casos, el sistema que obtin-drem serà diferent, de vegades d’unamanerasubtil, de vegades evident. Sovint, però nosempre, els diversos estats alternatius d’unecosistemapoden ser equivalents quan se’lsvalora en termes de funcionalitat (produc-ció, cicle hidrològic, etc.) i d’estabilitat (capa-citat de persistir en el temps, i de recupe-rar-se després d’una pertorbació).Aquestmaterial introductori em serveix pera foragitar fantasmes més o menys fona-mentalistes que voldrien preservar el statusquode la natura tal i com la veiemara, sensetenir prou en compte ni el caràcter dinàmici contingent dels ecosistemes ni el fet deque la situació actual en gairebé tots elsecosistemes de les terres de la Mediterrà-nia és el fruit d’una llarga, i sovint compli-cada, història d’intervenció humana. Peraltra banda, però, també és prudent fugirdel pol oposat, el que podríem anome-nar liberalisme ecològic, que prenent coma base el caràcter canviant i autoorganit-zatiu dels sistemes naturals podria propo-sar un “tot val”. Ben al contrari, no totes lesopcions que prenguem en actuar sobre unterritori són equivalents, per exemple, entermes de la continuïtat de la capacitatd’aquest territori de suportar vida abundanti variada.
Ecologia del paisatge
En ecologia, el terme “paisatge” té un contin-gut que va molt més enllà de l’accepció
41
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
perceptiva. És a dir, el paisatge no és, ono és només, allò que hom veu des d’unpunt estant. Per a un ecòleg, el paisatgeés un ecosistema, o si es vol un conjuntd’ecosistemes, considerat a una escalad’ordre de magnitud quilomètrica. Elpaisatge té una estructura: està format perelements variats, de determinades mides,formes, i disposicions en l’espai. Aquestselements es poden sovint classificar coma tessel·les (les taques o peces del mosaic),corredors (elements lineals), i matriu (el“motiu” dominant del paisatge, sovint cons-tituït pel tipus de tessel·la més estès i mésconnectat). El que caracteritza, però, el puntde vista de l’ecòleg sobre el paisatge ésl’atenció prestada als processos que tenenlloc en aquesta estructura: fluxos d’energia,de materials (aigua, matèria orgànica,nutrients minerals, sediments), id’organismes que tenen lloc entre els dife-rents elements del paisatge, i entre unpaisatge determinat i el seu entorn. Aquestsprocessos són els que fan que l’ecosistema-paisatge sigui un sistema funcional, i nomerament una postal. Un punt crucial ésque els processos que tenen lloc en unpaisatge estan en part determinats perl’estructura del paisatge, i recíprocamentl’estructura actual del paisatge és el resul-tat de processos actuals o passats actuantsobre el paisatge. Per exemple, el movi-ment dels animals en l’ecosistema-paisatgepot estar influenciat per la mida, forma idisposició en l’espai de diferents tipusd’hàbitat (boscos, matollars, conreus, etc.),és a dir per l’estructura del paisatge. Alseu torn elmoviment dels animals potmodi-ficar l’estructura del paisatge, per exem-ple dispersant llavors o pasturant diferen-cialment segons les tessel·les. Des del puntde vista de la conservació de la natura ide la gestió del territori les implicacions detot això són que hem d’atendre simultà-niament als aspectes estructurals i als funcio-nals del paisatge, perquè estan íntimamentrelacionats.Com poden afectar els processos de canviglobal als paisatges mediterranis? Consi-deraré a continuació dos dels principals
components del canvi global: els canvis enels usos del sòl i el canvi climàtic. Emcentraré sobretot en dos aspectes primor-dials: l’aigua i el foc, deixant per a una altraocasió aspectes nomenys importants comla fragmentació, les invasions biològiques,i el disseny de xarxes ecològiques.
Canvis en els usos del sòl
Els nostres paisatges han estat ja profun-damentmodificats per un dels componentsprincipals del canvi global: els canvis en elsusos del sòl. En lloc ha estat aquest canvipaisatgísticmés brutal en els darrers 40 anysque en la façana costanera. Canvis tambéacusats han tingut però lloc terra endins.A les planes, la intensificació de l’agriculturai la ramaderia ha conduït a una simplifi-cació del paisatge (i a una forta contami-nació del medi). Contràriament, les terresde muntanya han experimentat un aban-donament generalitzat de les activitats ruralstradicionals. El guany de la superfície debosc per colonització espontània delsconreus i pastures marginals abandonatsha estat molt gran durant el darrer segle. Laconseqüència paisatgística és novamentuna homogeneïtzació, si bé de caràcter bendiferent a la deguda a l’agricultura inten-siva. En el cas de l’abandonament rural s’haproduït unapèrdua de varietat en el paisatgeper desaparició de conreus i pastures, i perl’extensió del bosc. Aquest ha esdevinguten moltes àrees més continu, menys frag-mentat; i també, per raons de la menorexplotació dels arbres i del sotabosc, mésdens en els seus estrats arbori i arbustiu. Lamajor continuïtat i densitat forestals hanhagut de beneficiar les espèciesd’organismes més estrictament nemorals,és a dir aquelles que no necessiten d’espaisoberts en capmoment del seu cicle de vida.Ha hagut d’afavorirmolt especialment aque-lles espècies forestals, sobretot algunes plan-tes i invertebrats no voladors, de reduïdacapacitat de dispersió (és a dir aquellesen què ni els individus adults ni els seuspropàguls poden desplaçar-se gaire distàn-cia). Per contra, la pèrdua de fragmentació
forestal ha estat negativa per a espèciesanimals que viuen en zones obertes, o enels seus marges amb el bosc, o que lesnecessiten almenys per a alimentar-se. Elscasos de la perdiu, del conill, i dels rapin-yaires que cacen en conreus o altres zonesobertes al mig del bosc són paradigmà-tics.
Canvi climàtic
El canvi climàtic coma resultat de l’augmentde les concentracions de gasos atmosfèricsamb efecte hivernacle és una hipòtesi, sibé cada cop més versemblant. Els modelsde circulació general prediuen que el climade la regiómediterrània en la segonameitatdel segle XXI serà més càlid que l’actual,i probablement més àrid. Tot i que lesprediccions regionalitzades de la precipi-tació futura són altament incertes, semblaprobable que fins i tot si la precipitació anualmitjana augmenta en la regiómediterrània,aquest augment no sigui suficient percompensar la major demanda evapora-tiva en un clima més càlid, per la qualcosa l’aridesa augmentaria. Per altra banda,la majoria dels models prediuen unamajorfreqüència de fenòmens climàtics extrems,comsequeres o inundacions. Aquestes situa-cions extremes poden tenir una importàn-cia ecològica tan omés gran que les condi-cions climàtiquesmitjanes, en particular enuna zona de transició biogeogràfica comés la mediterrània.
L’aigua
Que l’aigua és un factor ecològic cruciala la Mediterrània és ben sabut. L’eixut esti-val és un dels principals trets que definei-xen els climes de tipus mediterrani arreudel món, i marca una constricció de primerordre per a l’activitat de la vegetació, delsanimals, i per als usos del sòl. Anant de norda sud dins de la conca mediterrània, o mésen general quan passem de les àreesmedi-terrànies més plujoses a les menys plujo-ses, el dèficit hídric estival per a la vege-tació va augmentant. Passem en línies
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
42
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
43
generals des de boscos subhumits espes-sos, a pinedes seques, amatollars, fins arri-bar a paisatges de caràcter estepàric osubdesèrtic.Els boscos espessos requereixenmolta aiguaper al seu manteniment. Un bosc medite-rrani pot transpirar fàcilment al cap de l’anyl’equivalent a una làmina d’aigua de 400mm (o 400 litres per metre quadrat). Calsumar a aquesta quantitat l’aigua que, quanplou, s’evapora directament des de lescapçades, els troncs i la virosta (el que esconeix col·lectivament com a pèrdues perintercepció) i també l’aigua que, desprésd’infiltrar-se, s’evapora directament des delsòl. Totes aquestes aigües, que no són absor-bides per la vegetació, poden representaren un bosc dens entre 100 i 200 mm perany. En total, doncs, l’aigua “consumida”per un bosc dens en les nostres condicionspot estar al voltant dels 500-600 mm perany, tot i que aquesta quantitat pot variarforça segons l’espècie, característiques delamassa, tipus de sòl i clima local. Si compa-rem aquesta quantitat amb els 450-700mmanuals que són típics com a precipitaciómitjana a la major part de les terres cata-lanes de vocació forestal i de caràcter pròpia-mentmediterrani, podem veure que no ensobra gaire d’aigua. Que els rius medite-rranis siguin minsos no és cap casualitat.Un eventual canvi climàtic que compor-tés un augment, fins i tot lleuger, de l’aridesaempitjoraria el balanç hídric del nostresboscos i el d’altres tipus de vegetació, in-cloent-hi els conreus. Un model empíricsenzill desenvolupat per J. Piñol, del CREAF,prediu que sota escenaris climàtics futurscom els que prediuen alguns models decirculació general, alzinars espessos comels que ara cobreixen el Bosc de Pobletno es podrienmantenir, i deixarien proba-blement pas a boscos clars o a formacionsarbustives. Els canvis en el paisatge podrienser considerables. En conjunt, els paisatgesde Catalunya tendirien a semblar-se als queara predominen en terresmésmeridionals,més oberts i més secs.Un augment del dèficit hídric tindria conse-qüències no només per al paisatge vege-
tal. Els cabals dels rius i el recàrrec dels aqüí-fers disminuirien. Això afectaria negativa-ment a les ja malmeses comunitats fluvialsde tota mena d’organismes (invertebrats,peixos, vegetació ripària...) tant per laminvad’aigua com per l’augment de concentra-ció dels contaminants enmancar aigua perdiluir-los. Igualment, aiguamolls depen-dents de rius i aqüífers veurien compresaencara més la seva existència. Per altrabanda, també disminuirien els recursoshídrics utilitzables per l’home, i augmen-tarien així la pressió per construir gransobres d’infraestructura per portar aigua forà-nia, amb el cost econòmic i ambiental queaixò suposa. Davant d’aquesta, hipotèticaperò altament versemblant perspectiva,el més assenyat sembla impulsar un esforçreal, no merament nominal, per augmen-tar l’eficàcia en l’ús de l’aigua i promourel’estalvi i la reutilització principalment enl’agricultura, però també en la indústria iles llars. Iniciatives altament consumidoresd’aigua, com els regadius i els camps degolf, ens les hauríemdemirar amb ullsmoltmés crítics que fins ara.
El foc
El foc és, simultàniament, un factor ecolò-gic natural en molts ecosistemes terres-tres i una eina de gestió i de destruccióde la qual l’home ha usat i abusat en elpassat i en el present. Desconeixem quinsserien els règims naturals de focs (freqüèn-cia, intensitat, estacionalitat, etc.) que hihauria en els nostres boscos i matollars.El que sembla segur és que la major partdels nostres ecosistemes mediterraniscremen actualment, a causa de l’accióhumana intencionada o negligent, ambmolta més freqüència del que seria natu-ral. El foc és un poderós agent de trans-formació del paisatge. El canvi global actuaen el sentit de fer els incendis més proba-bles, més intensos i més extensos. És adir, de conseqüències ecològiques mésgreus. Això és ja un fet constatat, i no unaespeculació, pel que fa a un dels compo-
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
44
nents del canvi global: els canvis en els usosdel sòl.L’abandonament rural i la caiguda en desúsde molts productes forestals tradicionalshan portat a Catalunya, com a la resta deles terres de la riba nord de la Mediterrà-nia, a una major extensió, densitat i conti-nuïtat dels boscos. La presència de gransmasses forestals sense gestionar, o insufi-cientment gestionades, i l’acumulació degran quantitat de sotabosc són condicionsque, en presència de nombrosos puntsd’ignició d’origen humà en els boscos o enels seus voltants, han propiciat l’elevadaincidència d’incendis forestals dels darrers25 anys. Per altra banda, si el clima esdevéen el futur més càlid i sec, augmentarà lasequedat dels boscos i matollars, i tambéla freqüència de situacions meteorològi-ques d’alt risc d’incendi. De fet, aquestatendència ja s’ha donat durant el presentsegle. L’anàlisi de les dades de l’estacióde Roquetes entre 1941 i 1994 demostraque el nombre anual de dies d’elevat riscmeteorològic d’incendis va augmentarmoltconsiderablement. La concurrència d’unclimamés àrid que l’actual i de boscos exten-sos, densos, i amb abundant sotabosc, ésuna combinació explosiva.
Paisatge i canvi global: sota el foc
El foc pot fer que, dissortadament, algunsdels canvis ecològics derivats del canviclimàtic no tinguin lloc demanera gradual,a mesura que les espècies modifiquen laseva abundància i les seves àrees de distri-bució, sinó demanera abrupta. El foc podriaser molt bé l’agent que, en conjunció ambla sequera, donés el cop de gràcia a moltsboscos incapaços de mantenir-se amb unbalanç hídric creixentment desfavorable.Lamajor continuïtat forestal i lamajor densi-tat de sotabosc produïdes pels canvis enels usos del sòl representen un major riscd’incendi, en particular, un major risc queun cop començat el foc aquest es propa-gui de manera incontrolable i acabi asso-lint grans dimensions. Els paisatges deri-vats de l’abandonament rural afavoririen
així un canvi en els règims de foc, cap aincendis de gran intensitat i extensió. Comdèiem abans, un canvi climàtic cap a unamajor aridesa agreujaria aquesta tendèn-cia, almenys durant un període de transi-ció mentre encara hi haguessin massesboscoses denses.
Talls de combustible
Què es pot fer davant d’aquesta situació?El que sembla més assenyat és actuar pertal de corregir la continuïtat de les massesforestals i la gran abundància de sotabosc.No és fàcil, perquè les superfícies afecta-des són molt grans, i perquè les causessubjacents (despoblament rural, desús deproductes forestals) obeeixen a tendènciessocioeconòmiques i culturals que nos’inverteixen fàcilment.Una possibilitat que pot ser factible, si hiha la voluntat política per a explicar-la alsdiferents sectors socials i per a posar-hiels mitjans necessaris per dur-la a terme, éstrencar la continuïtat de les masses fores-talsmitjançant un reticle de talls de combus-tible. Aquests talls constarien de frangesd’uns 200m d’ample on el foc trobaria difi-cultats per a propagar-se o almenys on esfacilitaria la lluita contra ell. Els talls decombustible es dissenyarien aprofitant tancom fos possible els terrenys agrícoles exis-tents, o aquells conreus abandonats que espoguessin recuperar. La resta del traçatdiscorreria per pastures o, en última instàn-cia, permatollars i boscos. A diferència delstallafocs convencionals, massa estrets icompletament denudats de vegetació, lesparts dels talls de combustible ques’haguessin de fer travessant terreny boscós,portarien un estrat arbori clar, amb un sota-bosc baix, idealment herbaci. Per a aquestssegments boscosos dels talls de combus-tible elmodel a assolir seria el d’una devesa.La reducció inicial de la quantitat de sota-bosc en aquests casos caldria fer-la permitjansmecànics. Posteriorment el mante-niment dels talls de combustible es potfer mitjançant la pastura amb ramats omitjançant cremes prescrites en moments
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
45
(bàsicament a l’hivern) en què la humitatdel combustible i les condicions meteo-rològiques siguin tals que permetin cremar,però amb una combustió de baixa inten-sitat calorífica i propagaciómoderada, és adir fàcil de controlar.Al sud de França es gestionen actualment180.000 hade talls de combustible dissenyatsamb els criteris esmentats. D’aquests talls,120.000 ha són conreus, on es primenconreus poc inflamables, preferentment elsque romanen verds tot l’estiu, i on en casde plantar cereals és obligatori llaurar elsrostolls immediatament després de la collita.De les 60.000 ha restants (prats, matollars,i boscos adevesats) la meitat es mantenenpasturant-les i l’altra meitat cremant-lesdemanera controlada. L’objectiu és arribara una superfície total de talls de combus-tible equivalent al 10% de les superfíciesforestals a protegir. Aquest model es vacomençar a aplicar de manera extensival’any 1991. En els set anys transcorregutsfins ara no hi ha hagut a la França medi-terrània continental cap incendi demés de4.000 ha forestals. Tot i que el període ésencaramassa curt per fer una valoració ambbase ferma, aquests primers resultats sónencoratjadors, i es poden contrastar amb lasituació aCatalunya, on en elmateix períodeincendis forestals de grans dimensions handevastat diverses comarques. Cal fer èmfasien què el foc, en la major part dels casos,no és aturat per la mera existència de tallsde combustible. Es a dir, els talls de combus-tible no han d’ésser un element passiu delluita contra el foc, sinó un elementmés enun sistema actiu. Talls de combustible equi-pats amb les infraestructures necessàries(pistes al llarg del tall, punts d’aigua, etc.)afavoreixen les tasques d’extinció. Enmoltesàrees forestals de Catalunya existeixenencara extensions gens menyspreablesde conreus que podrien servir de baseper a un sistema com el descrit.
Beneficis i riscos
La realització i elmanteniment d’un sistemade talls de combustible contribueix a fixar
una part de la població rural. Aquesta esbeneficia de la injecció de fons públics asso-ciada, de la reducció en el risc que unincendi assoleixi proporcions catastròfi-ques, i dels productes agrícoles i rama-ders obtinguts.Un reticle de talls de combustible a escalaterritorial representa una intervenció deci-dida sobre l’estructura del nostre paisatge,que no deixaria de tenir conseqüènciesecològiques que cal avaluar. En compa-ració amb els tallafocs convencionals, elstalls de combustible tenen un menorimpacte visual i representen unmenor riscd’erosió, almenys si les pistes forestals asso-ciades es dissenyen i executen correcta-ment. Talls de combustible com els aquíproposats no semblen que hagin de tenirun efecte barrera important per als orga-nismes, ja que lamajor part de les espèciesanimals que han persistit en els nostrespaisatges fins avui dia es mouen amb faci-litat a través de mosaics agro-silvo-pasto-rals. L’objectiu seria mantenir la permea-bilitat i la connectància del paisatge per alsorganismes, disminuint-la pel foc. Per acon-seguir aquests objectius aparentment contra-dictoris és fonamental, comdeiamés amunt,que hi hagi un esforç actiu d’extinció queprengui avantatge dels talls de combusti-ble.Indubtablement, un sistema de talls decombustible comportarà també impactesnegatius, per exemple, la reducció d’hàbitatsforestals, l’afectació d’espècies o comuni-tats d’especial interès de conservació, oproblemes d’erosió del sòl i de regenera-ció dels arbres. Alguns d’aquests tipusd’impactes, com són els dos primers, espoden minimitzar amb un disseny acuratdel traçat del reticle. Per això cal utilitzareines comels sistemes d’informació geogrà-fica, i aprofitar les bases de dades digitalsactualment disponibles, com són el Mapade Cobertes del Sòl de Catalunya, actual-ment en fase avançada de realització alCREAF, el Sistema d’Informació dels Boscosde Catalunya (SIBosC), o els atles de distri-bució dels diferents grups d’organismesanimals i vegetals. En darrer terme, els possi-
bles efectes ecològics indesitjats d’un sistemade talls de combustible caldrà ponderar-losamb els greus efectes negatius que compor-ten els grans incendis forestals sobre elsecosistemes i sobre les poblacions huma-nes afectades.Esperem que les resolucions recentmentaprovades pel Parlament de Catalunya queinsten al govern de la Generalitat a conti-nuar fomentant la reducció de la quanti-tat i la continuïtat del combustible als boscoscatalans representi un pas endavant en ladecisió d’enfrontar els riscos derivats delcanvi global. Coma científics, ens cal tambédemanar que la posada en marxa d’unsistema de talls de combustible vagi acom-panyada de la monitorització i la recercanecessàries per tal d’avaluar la seva eficà-cia i corregir-lo adaptativament•
Tota activitat humana té unimpacte sobre el medi, que no té perquè ser necessàriament negatiu nidestructor. L’actual paisatge a laconca mediterrània així hodemostra. Malgrat tot, en lesdarreres dècades, la intensitat deles activitats extractives,industrials i turístiques, i l’expansióno planificada del medi urbà,juntament amb el progressiuabandonament rural, sí que hantingut, i continuen tenint, un efecteclar sobre la degradació de l’entorna ambdues ribes. Cal, doncs,contrariar aquestes tendències.
La mediterrània. Forces socioeconòmi-ques i canvi ambiental
David Saurí, Françoise BretonDepartament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona
El canvi ambiental sovint se'ns presentacom un fenomen de connotacions exclu-sivament negatives. Si bé és cert que aques-tes connotacions són prou reals a l'hora dedefinir l'estat actual delmedi ambient plane-tari, no cal oblidar que són les caracterís-tiques materials i morals de les societatshumanes les que guien definicions, valorsi actituds davant les modificacions intro-duïdes en el funcionament dels sistemesambientals. En aquest sentit, doncs, convérelativitzar la mateixa noció de canviambiental i admetre que d'una manera oaltra aquest fenomen sempre ha estatpresent al llarg de la història i que l’alteracióprofunda que les accions humanes hancausat en l'estructura i composició demoltsecosistemes (des de les selves tropicalshumides fins les praderies de les zonestemperades) poden ser valorades negati-vament, però també positivament.
La profunda empremta humana enels paisatges mediterranis
Canvi però també estabilitat secular carac-teritzen les relacions natura-societat a laMediterrània. L’empremta humana en elssistemes naturals de la Mediterrània té unatrajectòria mil·lenària i el resultat d'aquestainteracció natura-societat no es pot cate-goritzar globalment com a negatiu o coma positiu. D'una banda, relats de desfo-restació i degradació del sòl ens arribenja des de laGrècia Clàssica i un dels primersautors en destacar l'impacte (negatiu) deles societats humanes sobre el medi, elgeògraf nord-americà George PerkinsMarsh, basà aquestes conclusions en estu-dis fets a laMediterrània. Però, d'altra banda,
els paisatges tradicionalsmediterranis, espe-cialment les associacions entre camps deconreu, pastures i boscos o les hortes costa-neres constitueixen magnífics exemplesd'una relació amb el medi que, en termesde diversitat i qualitat ambiental segons lesdefinim actualment, resulta francament posi-tiva.Ara bé, des d'aproximadament a mitjan ladècada de 1950 a ambdues ribes de laMedi-terrània, els diferents components delmedieconòmic i social han experimentat unconjunt de transformacions molt ràpidesque repercuteixen i demaneramolt seriosasobre l'entorn socionatural tradicional. Enaquest article pretenem oferir algunselements de reflexió sobre aquests compo-nents delmedi socioeconòmic i el seu paperen la configuració del canvi ambiental recenta la Mediterrània. Així, analitzarem en unsentit generalista les principals forces induc-tores del canvi com són la demografia,l'agricultura, l'entramat urbanoindustrial, elturisme i, també la conservació de la natura.
Dues realitats demogràfiques
En aquests moments, la mar Mediterràniasepara dos sistemes demogràfics radical-ment oposats. Tanmateix, aquesta dico-tomia entre la riba nord i la riba sud noha estat sempre el cas. Efectivament, lapoblaciómediterrània ha estat sempremoltdinàmica, amb elevades taxes de creixe-ment (llevat potser de Catalunya i la Françameridional) i de densitats tant rurals comurbanes.Aquest dinamisme demogràfic comú a lesdues ribes de la Mediterrània comença amostrar clars símptomes de diferenciació
47
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
cap aproximadament la meitat del presentsegle fins arribar a una situació actual onles realitats demogràfiques de les ribesseptentrional i meridional ja no tenen res aveure. Durant les darreres dècades, la ribanord ha passat a tenir una de les fecundi-tats més baixes del món i a convertir-se(contràriament al que ha estat el cas durantbona part de la història) en una àrea derecepció neta d'immigració. Immigració nonomés procedent del sud, sinó també delnord opulent, principalment gent del'anomenada tercera edat que, un cop jubi-lada, viu tot l'any a les costes espanyolesi italianes o a les illes gregues. A més, i acausa de la importància fonamental delturisme, els contingents de població esta-cional també han augmentat espectacu-larment durant les darreres dècades.Els canvis demogràfics dels darrers 50 anysa la Mediterrània es podrien resumir enels següents punts:• Creixent divergència entre una riba nordamb tendència a l'estancament demogrà-fic i a l'envelliment i una riba sud on,malgrat les grans reduccions en la fecun-
ditat dels darrers anys, el creixementdemogràfic segueix essentmolt important
• Desaparició del tradicional fenomenmigratori dels països de la riba nord i crei-xents transvasaments de població delspaïsos del nord i centre d'Europa cap ala riba nord de la Mediterrània i (sovintil·legal) de la riba sud a la riba nord
• Importància extraordinària de la pobla-ció estacional a causamolt especialmentdel turisme
• Canvis importants en la distribució espa-cial de la població: abandonament de lesàrees rurals i creixent importància deles ciutats (tot i que al llarg de la histò-ria la cultura urbana ha estat molt impor-tant a la Mediterrània)
• Tendència a la concentració de les acti-vitats econòmiques i de la població enles àrees litorals
Aquests processos s'han consolidat ja a lariba nord i estan en fases més incipients ala riba sud.
Les agricultures mediterrànies
Les relacions entre sistemes agraris i medisónmolt estretes. Són les societats agràriesles que a la Mediterrània han dissenyat elpaisatge des de fa milers d’anys. D’altrabanda, els sistemes agraris són fonamen-tals, o han estat fonamentals fins ara perassegurar l’alimentació de la població.A la conca mediterrània les grans planesal·luvials formades per rius amb cabalsimportants són escasses. La superfície delssòls cultivats en relació a la superfície totaldels diferents països és sempre inferior al50% i fins i tot inferior al 10% aAlgèria, Líbiai Egipte, constituïts en gran part per deserts.Malgrat la presència de nombrosos encla-vaments irrigats, històricament l’agriculturadominant ha estat de secà (cereals, llegums,vinya, oliveres, ametllers, etc.), comple-mentada amb la pastura extensiva, trans-humant en moltes àrees, i l’ús del bosc.Aquests darrers dos usos representaven unasuperfíciemolt important en relació als sòlscultivats i a altres usos del sòl.
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
48
País Població Densitat (hab/km2) Fecunditat (fills/dona) Creixement anual de la població1990–1996 (en %)
Portugal 9,8 106,5 1,5 -0,1
Espanya 39,7 78,6 1,27 0,2
França 58,3 106,6 1,7 0,5
Itàlia 57,2 190 1,24 0,06
Grècia 10,5 79,5 1,38 0,4
Xipre 0,7 79,4 2,4 1,3
Malta 0'4 1167,7 2,08 0,7
Albània 3,4 118,3 2,85 0,6
Turquia 61,8 79,2 2,7 1,6
Síria 14,5 78,7 4,7 2,7
Líban 3 296,5 3 3,2
Israel 5,7 272,7 2,9 3,3
Egipte 63,2 63,2 3,8 1,9
Líbia 5,6 3,1 6,3 3,5
Tunísia 9,1 56 3,25 1,9
Algèria 28,8 12,1 4,3 2,42
Marroc 27 60 3,75 1,97
Font. «El Estado del Mundo 1998», Worldwatch Instite.
• Taula 1: Principals dades demogràfiques dels països mediterranis (mitjans dècada 1990)
La intensificació de l’agricultura només s’hapogut portar a la pràctica en lesmillors terres(planes al·luvials i corredors costaners) i,tot i així, ha necessitat inversionsmolt quan-tioses. Aquestes darreres han estat gene-ralment assumides pel sector públic quitambé ha tingut un paper molt notori enlamodernització de l'agricultura. L'objectiude les polítiques agràries almenys fins ala dècada de 1980 a la riba nord i encarapresent a la riba sud ha estat augmentar idiversificar la producció agrària. Així i junta-ment amb l'augment de la productivitat delsconreus tradicionals, cal destacar el fortaugment d'altres produccions amb escassatradició a la Mediterrània, essent l'exemplemés notable els cereals i farratges destinatsa la cabana bovina de llet i carn.La diversitat dels sistemes agraris medite-rranis es pot simplificar a grans trets, parlantdels dos extrems: una agricultura de secà,extensiva, on s’associa els camps, els boscosi les pastures, i una agricultura intensivageneralment dedicada a l’horta i als fruitersperò que comprèn també altres conreus de
regadiu. Aquesta agricultura intensiva quesovinteja a les planes al·luvials i al litoralestà, però, molt desigualment repartidaentre les dues ribes mediterrànies. França,Itàlia i Israel són els països que més s’hanbeneficiat d’aquesta intensificació. En canvil’agricultura de països comAlgèria o Egiptesegueix caracteritzada per una superfícielimitada i una producció insuficient en rela-ció a les necessitats de la seva població.Aquí ens trobem amb una altra paradoxaque convé destacar: el creixent superàviten la producció d'aliments davant d’unademanda en declivi a la riba nord i les insu-ficients produccions de la riba sud enfrontd’una demanda en augment.L’abandonament de les activitats agràriestradicionals de secà ha suposat un despo-blament del camp sovint brutal tant a escalageogràfica (pobles sencers hanquedat buits)com a escala històrica (el procés s’ha fet enunperíode de temps relativament breu, unao dues generacions), que ha afectat espe-cialment els països del nord. Si es mante-nen els nivells d’emigració camp-ciutat
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
49
País Sup. conreu/sup. total PIB agrari/PIB total Pob. activa agrària/pob. activa total
Portugal 25,5 11
Espanya 29,7 3 8,7
França 33 2 4,6
Itàlia 30 3 7
Grècia 18,3 16 22
Albània
Turquia 31,4 16 53
Síria 27,6 33
Líban 20,8 7
Israel 16,6 3,4
Egipte 2,4 20 16,2
Líbia 1 11
Tunísia 18,3 15 28
Algèria 3,1 12 26
Marroc 20,7 21 45
Font: «Informe sobre el Desarrollo Humano 1997» (PNUD), i «El Estado del Mundo 1998»
• Taula 2: Principals magnituds agràries (mitjans dècada 1990)
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
50
actuals, aquest procés serà encaramoltmésintens a la riba sud.Així mateix, l’existència d’una agriculturaintensiva i de l’entramat industrial i comer-cial que la sustenta, i alhora és sustentat peraquesta, genera una sèrie de transforma-cions socials, ambientals i culturals moltimportants que, en gran mesura, són alie-nes al tarannàmediterrani i reflecteixenmésaviat les pautes de comportament de lessocietats anglosaxones. Ens referim, perexemple, a la introducció de nous hàbitsd’alimentació (malgrat les virtuts del'anomenada "dieta mediterrània"), a lapresència cada cop més gran d'alimentspreparats i semipreparats, presentats enenvasos i embalatges que són una font deresidus, o a l'abandonament dels costumscomunitaris de gestió del paisatge, aban-donament lligat a la pèrdua de la culturaagrària i dels coneixements locals.
El creixement urbanoindustrial
Si bé la Mediterrània té una llarga històriaurbana i també un conjunt de processosmolt interessants de protoindustrialització,el fenomen de la industrialització i urba-nització a gran escala és relativament nou.En part per la feblesa del capital autòctoni amb importants excepcions (Catalunya,Llombardia, etc.), la industrialitzaciómoderna deu molt al sector públic, espe-cialment en el cas de la indústria pesant(siderúrgia, petroquímica, química de base,etc.), que l'utilitzà per a promoure el desen-volupament econòmic de regions enda-rrerides com Andalusia o el Mezzogiornoitalià. A la riba sud i durant els anys d'eufòriade règims fortament estatalistes, com araAlgèria, Líbia i Egipte, l'existènciad'importants reserves de petroli i gas natu-ral generà també una notable industrialit-zació que tanmateix topà amb la feblesadels mercats interiors i l'escassa competi-tivitat de les exportacions llevat dels hidro-carburs.Pel que fa al sector industrial pròpiamentdit, els països mediterranis també presen-ten clares diferències entre la riba nord i
la riba sud. A la riba nord, el fort creixementindustrial del període 1950-1975, tinguéla indústria pesant de propietat majorità-riament estatal com a element aglutinador.Cap a finals de la dècada de 1970, aquestmodel industrial (de forts impactes sobreel medi) sembla esgotar les seves possi-bilitats de creixement futur. Sectors sencerscom la mineria, la siderúrgia, la construc-ció naval, etc. entren en una fase de recon-versió que es concreta en el tancamentd’instal·lacions, pèrdua de llocs de treballi un llegat ambiental molt preocupant anivell de contaminació de sòls, residus ipaisatges molt degradats. Només la indús-tria petroquímica, enmansmajoritàriamentprivades, segueix creixent d'una maneraimportant i comença a dedicar una partcada copmés substancial de les inversionsa elements de control de la contaminaciói la producció de residus. A la riba sud idesprés del fracàs de la industrialització agran escala, els països rics en recursosenergètics han tornat a la via d'exportacióde matèries primeres (molt especialmentel gas natural), per la qual cosa ha calgutconstruir grans infraestructures com aral'anomenat gasoducte Magrib-Europa.Les ciutats mediterrànies no han encaixatmassa bé en el nou model de desenvolu-pament urbà que ha tingut lloc des de ladècada del 1950, model molt basat en eltransport privat i el consum d'espai a granescala, seguint unamica l’orientació anglo-saxona. Cap els anys cinquanta les prin-cipals àrees urbanes ja havien tancat elsgrans processos d'expansió fora dels anticsrecintesmurallats (construcció d'eixamples)i estaven a punt de rebre els començamentsdel que serien els grans èxodes rurals deles dècades posteriors.Les necessitats d'acomodar grans contin-gents d'immigrants provinents dels espaisrurals multiplicà el creixement del mediconstruït enmoltes aglomeracions de la ribanord. Com és sabut, a bona part de lesciutats, aquest creixement restà mancatde les infraestructures socioambientals perti-nents, com ara xarxes de transport públic,equipaments sanitaris, educatius, culturals,
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
51
etc. i, evidentment, un ràpid procés de dete-riorament del medi rural en passar enmoltpocs anys les poblacions rurals a pobla-cions urbanes. En molts casos (i això nofou exclusiu de règims dictatorials com aral'espanyol o el grec) calgueren molts anysde lluites veïnals per assolir uns nivellsmíni-mament dignes de qualitat de vida.L'herència d'aquesta etapa és prou cone-guda i en alguns casos dramàtica per a laqualitat de vida (com per exemple, el casdels habitatges construïts amb ciment alumi-nós). El llegat ambiental també és prouevident per bé que potser no tan importantcom hom podria pensar, sobretot si lacomparem amb el període posterior. Persuposat que la urbanització sense urba-nisme (com s'ha vingut a anomenar aquestprocés) ha generat impactes ambientalsimportants, com donen fe els barris dormi-tori de grans ciutats mediterrànies comara Barcelona, Marsella, Roma o Atenes.A partir del 1975 i,molt especialment durantles dècades dels 80 i 90, el creixement urbàa la Mediterrània comença a experimen-tar un canvi qualitatiu important. En síntesi,
el medi construït durant l'etapa anteriortendeix a degradar-se força ràpidament i,en la mesura del possible, és abandonatpels seus residents que busquen una nova"qualitat de vida" facilitada a vegades percertes possibilitats de millora del benes-tar material. És també el període, en el qualles ciutats estrictes i també les primerescorones metropolitanes perden població,quan es multiplica l'ús del transport privati quan el creixement de la "ciutat difusa"s'intensifica. Les implicacions a nivellambiental d'aquests canvis en les estruc-tures i dinàmiques urbanes sónmolt impor-tants pel que suposen en termes de consumde recursos (energètics, d'aigua, sòls,paisatge, etc.), augment dels riscos natu-rals (molt importants enmedis tan dinàmicscom el mediterrani), etc. Paradoxalment,aquest model d'expansió urbana a l'estil de"Los Angeles" presenta als ulls dels que aixíactuen una claramillora en termes de quali-tat de vida, pel fet de deixar (quan es pot)medis construïts compactes, més o menysdegradats i amb una qualitat de vida perce-buda com baixa, a medis més esponjats id'una qualitat de vida percebuda com supe-rior. Si bé, a nivell individual es difícil negaraquestes evidències, a nivell agregat, aquestcanvi demodel de ciutat genera un conjuntd'impactes quantitativament potser mésrellevants que els impactes generats perl'antic model d'urbanització sense urba-nisme. Arribem així a una estranya dico-tomia que no respecta el que sempre haestat una característica bàsica de les socie-tats mediterrànies: la forta presència de laciutat, una ciutat compacta, amb unamulti-funcionalitat dels usos del sòl i relacionadaamb el seu entorn immediat. Aquestaconcepció de la ciutat és el que ara s'intentarecuperar amb la rúbrica de la sostenibi-litat, però tot i la tradició potser l'infortunatmodel difús ja sigui quelcom irremeiablei més tenint en compte, els mals temps quecorren per al planejament públic del terri-tori on cada cop es consolida mésl’empremta privada.Evidentment, elmodelanteriornoseriaencaraaplicable als països de la riba sud on el crei-
xement urbà segueix una línia tan caòticacom a la riba nord sense comptar però ambelsnivells de riquesaquepermeten, almenys,gaudir d'uns mínims equipaments, serveisi infraestructures. En aquest sentit, les imat-gesde les ciutats nord-africanes, tambéhistò-ricament molt ben adaptades al seu entorni ambunaculturaurbanaextraordinària, estancanviant ràpidament cap el que seria unaversió més pobre encara de la urbanitzaciósense urbanisme dels països del nord deles dècades de 1950 i 1960.Els medis litorals pateixen sens dubte lespressions i les degradacions més fortes.Avui més de 125 milions de persones, el35% de la població, viuen en el 10% delterritori, que correspon al litoral. Segons lahipòtesi del PlaBlau, aquesta població hauràdoblat cap a l'any 2025. D'altra banda, al'any 1985, 14.000 km2 estaven urbanitzats;homcalcula que 30.000 km2omés ho serand’aquí 25 anys.
El turisme: una indústria estacionalde difícil compatibilització amb elssistemes naturals
Durant la dècada del 1990 el turisme s'haconsolidat com el primer sector econò-mic demolts païsosmediterranis. Cal recor-dar que Itàlia, Espanya i França concentrenaproximadament la cinquena part delsingressosmundials per turisme i que a l'Estatespanyol, el turisme constitueixmés del 10% del Producte Interior Brut. D'altra banda,el turisme també ha esdevingut un elementclau en l'economia de països comelMarroc,Tunísia i Egipte. Cal, doncs, atorgar a aquestsector unpapermolt rellevant en l'economiai societat mediterrànies.La freqüentació turística a la Mediterràniaronda els 100 milions de persones/any ies preveu que aquesta xifra es tripliquil'any 2025. Aquesta activitat turística estradueix en un consum extremadamentelevat d’espai, sovint el més interessantdes d'un punt de vista ecològic o paisat-gístic. Hom preveu un ritme de pèrduadirecte d’espais litorals de 10.000 km2cada 5 anys. Així, el turisme a la Medi-
País
Portugal s.d
Espanya 76
França 73
Itàlia 67
Grècia 65
Malta 91
Xipre 54
Turquia 67
Síria 52
Líban 87
Israel 91
Egipte 45
Líbia 85
Tunísia 57
Algèria 55
Marroc 48
Font: «Informe sobre Desarrollo Humano,1997» (PNUD)
• Taula 3: Població urbana/població total(en %), 1994
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
52
terrània s’expressa sobretot per la urba-nització: construcció d’apartaments, hotels,infraestructures d’oci, comercials, de trans-port, etc. La característica bàsica ésl'estacionalitat: l’espai urbanitzat resta buitdurant gran part de l’any i la màximaconcentració es dóna en els mesos d’estiu,la qual provoca fortes demandes d’aiguaquan més baixes estan les reserves, picsde contaminació i impactes importantsderivats de la freqüentació elevada (cotxe,trepig, residus etc.). El creixement delturisme interior que s’expressa amb lasegona residència i el càmping-carava-ning, tot i que més repartit al llarg de l’anyes concentra en els períodes de caps desetmana i vacances i es creen grans onesde desplaçaments pels grans eixos d’accésamb la conseqüent densificació de tràn-sit, retencions i l’ augment del riscd’accidents, especialment als països de lariba septentrional.Aquest model depredador dels recursos ésespecialment problemàtic als països de lariba sud, on les multinacionals del lleures’instal·len a la recerca de lamàxima rendi-bilitat, amb poca sensibilitat pels sistemesnaturals. En el seu conjunt, tota la Medi-terrània s’està transformant en l’àrea dedescans i lleure (turisme estacional o estadamés definitiva en el moment de la jubila-ció) per diferents segments socials delspaïsos desenvolupats. Aquesta funció té unpreu importantíssim en el paisatge, la crei-xent urbanització, els impactes ambientalsi socials, ja que no solament significa unacerta homogeneïtat urbanística (infraes-tructura d’acolliment, camps de golf, portsesportius, hipermercats, etc.) sinó tambécultural (manca d’interès per les cultureslocals, models culturals de consum impor-tats del món anglosaxó, etc.). Cal reconèi-xer l’emergència de noves formes de turismemés específiques imés equilibrades respecteal territori, l' economia i a les cultures locals(agroturisme, ecoturisme, turisme d’esportsde natura). Però, desgraciadament, nodeixa-ran de ser marginals front al turisme demassa, organitzat a través del grans “tour-operadors”. Tot i que es vagin desenvo-
lupant formes alternatives de turisme, noes veu, de moment, que puguin arribar asortir de l’esfera marginal, en la qual estroben respecte del turisme de massa.Aquest tipus de turisme, que el mateix PlaBlau en les seves estimacions de futur consi-dera que anirà incrementant-se i provocaràforts impactes, només es possible de contro-lar amb un canvi de consciència social,de la societat en general però també delsmateixos empresaris del sector. Exemplescom el de Calvià (Mallorca), on a partirde l’iniciativa dels propis empresaris, s’estàdonant una reestructuració i renaturalit-zació de l’espai urbanitzat, són espe-rançadors peròmolt puntuals a escalamedi-terrània. Caldria que a la vegada es donésun canvi dementalitat en la demanda turís-tica que permetés transformar l’oferta i asse-gurar la continuïtat de l’activitat en condi-cions raonablement compatibles amb elssistemes naturals. Hi ha aquí una respon-sabilitat indefugible dels països desenvo-lupats envers els subdesenvolupats.
Els espais protegits
La Mediterrània presenta una extraordinà-ria riquesa florística i un alt nivell de biodi-versitat (el segon del món després de lesselves tropicals humides). També serveixcom a corredor de pas i escala per a unescinc mil aus de 150 espècies migratòries.La presència de les espècies animals i vege-tals representa solament un aspecte delpaisatge, però és un indicador visible delque ofereix la concaMediterrània en termesde biodiversitat.Davant d’aquesta realitat territorial i ecolò-gica rica i diversa, cal destacar que els espaisprotegits són relativament escassos. Aquestaafirmació es pot matisar segons els països,però, en conjunt, només l’1% de la super-fície total de territori es troba sota una figurade protecció. Amés, aquestes figures varienmolt segons els països i, malgrat el seuinterès, responen només de forma parciala l’objectiu de preservació de la biodiver-sitat i de protecció de paisatges. Sovint estracta d’enclavaments aïllats i fragmen-
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
53
tats, ambpocs recursos econòmics i humansque no en faciliten ni el control ni la gestió.Particularment, existeixenmolt pocs espaislitorals i marítims protegits.Lamigradesa en el nombre i extensió espaisprotegits, contrasta amb la gran quantitatde visitants que reben aquests espais.D'aquest fet es pot despendre una lecturapositiva, ja que motiva una pressió socialcada copmés gran per la conservació de lanatura (i en aquest sentit és com podemconsiderar la pròpia conservació de la naturacom un factor de canvi ambiental). D'altrabanda, però, ben sovint, i paradoxalment,la pròpia figura de protecció és la quecrea una major vulnerabilitat d’aquestsespais a la freqüentació humana.Aprofitant la major sensibilitat social perla protecció d’espais, especialment a la ribanord, s’està treballant en la recerca de fórmu-les noves per protegir els espais d’interèsnatural, especialment els costaners. Enfunció de les possibilitats d’implementació,les polítiques de conservació poden arri-bar a ser una força a tenir en compte enel canvi socioambiental tot i que la tasca ésenorme front davant d’altres interessoseconòmics competidors.
El futur de la societat i el medi a laMediterrània
En aquest article, ens hem interessat pertraçar, d'unamaneramolt generalista, l'estatde les forces inductores del canvi ambien-tal recent a la Mediterrània. Entre aquestesforces inductores hem destacat els casosde la demografia, l'agricultura, el conjunturbanoindustrial, el turisme i la conser-vació de la natura. Un aspecte crític d'aquestentramat de factors socioeconòmics és ladiferència que separa a la riba nord desen-volupada de la riba sudmés pobra. A l'hora,però, també hem volgut destacar les simi-lituds en els processos de canvi, malgrat laseva diferència temporal. A continuació iper concloure amb aquestes línies, voldríemplantejar un conjunt de reflexions sobreles quals, al nostre parer, convindria treba-llar-hi i, sobretot, actuar-hi més a fons.
En primer lloc, cal dir que la pressió de lapoblació sobre elmedimediterrani ha expe-rimentat un canvi qualitatiumolt important.A la riba nord, amb nul·les o molt baixestaxes de creixement i amb creixentsporcions del territori que s’abandonen(especialment a l’interior), el problema pera la conservació ambiental de gran part delterritorimediterrani seriamés aviat lamancade gent (i de les activitats tradicionals queportaven a terme) que no pas l'excésd'efectius humans. La disminució de lapoblació rural resulta, doncs, un aspectefonamental i molt preocupant de cara alfutur. El mateix procés es pot veure repro-duït a la riba meridional en la mesura quel'emigració camp-ciutat continuï amb elmateix ímpetu que ho està fent actualment.L'altra cara del despoblament rural il'abandonament de l'agricultura és, sensdubte, l'expansió urbana. Tanmateix,aquesta expansió ha oblidat elmodelmedi-terrani tradicional de ciutat compacta peradoptar un model "difús" que consumeixenormes recursos (energètics, territorials,etc.) i generamolts residus. La paradoxa enaquest cas és que la percepció social delcanvi en el model urbà (el pas d'una ciutatcompacta a una ciutat difusa) no es corres-pon en absolut amb el que seria una contri-bució al manteniment de la sostenibilitatglobal. Així, hi ha un benefici individualpercebut en termes de millora de qualitatde vida però un cost econòmic i ambien-tal col·lectiu de grans proporcions.Un altre gran impacte (a ben segur mati-sable segons les àrees) seria el provocat perla concentració de grans quantitats d'efectiushumans en territoris molt reduïts com sónles àrees litorals. En aquest sentit, el pes del'activitat turística durant l'estiu, accentuaels dèficits hídrics locals i regionals, fa mésproblemàtica la gestió de residus i força unacerta "saturació territorial" de conseqüèn-cies angoixants per a la població humanai la resta d'éssers vius.També cal comentar la presència de certscanvis en les forces inductores que demanera incidental o premeditada podentenir uns impactes positius en l'estat ambien-
tal de la Mediterrània. En el primer cas, elcanvi del model energètic a escala domès-tica que suposa la major presència del gasnatural en detriment de combustibles méscontaminants està contribuint sens dubtea unamillora de la qualitat de l'aire amoltesciutats de la riba nord. Al mateix temps, lacrisi industrial, que afecta sobretot als sectorsmés contaminants, ha generat alteracionsfavorables en elmedi (per bé que queda unllegat ambiental negatiu que costarà moltsanys i molts diners en resoldre).Per acabar, la identificació de les forcesinductores dels canvis juntament amb ladirecció d’aquests canvis representa unatasca urgent per poder passar al següentpas: el canvi de mentalitat o, si es vol,l’“alfabetització” ambiental d’aquestes forces.La tasca és llarga i els impactes en el paisatgesón diaris, constants i acumulatius, dirigitsbàsicament per les forces econòmiques delmercat lliure. Tindran el conservacionismei les pràctiques relacionades, capacitatd’organització i força sociocultural suficientper contrarestar aquestes tendències? Aques-tes qüestions estan al cor de la preguntasobre el canvi socioambiental. I l’anàlisi aescala general solament ensmostra les granstendències. Cal treballar a escala intermè-dia i local per entendre millor les comple-xes relacions entre societat i natura quehistò-ricament, a la Mediterrània, han estatparticularment fecundes i positives, almenyssegons la nostra percepció actual•
XavierBaulies
Director executiu del projecte internacional Land Use and Cover Change (LUCC)
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
54
“No podem estudiar el sistemaclimàtic com quelcom extern a
l’activitat humana”
Una entrevista de Lluís Reales
Biòleg especialitzat en geobotànica i ecologia, Xavier Baulies va entrar en contacteamb la cartografia arran dels seus treballs sobre comunitats vegetals alpines. Ben
aviat va incorporar-se a l’Institut Cartogràfic de Catalunya i en aquesta institució vacomençar una línia de recerca relacionada amb usos del sòl i comunitats vegetals
utilitzant la teledetecció. També ha realitzat inventaris forestals i anàlisisestadístiques en qüestions relacionades amb la contaminació d’aigües o l’impactedels incendis. L’any 1996 va dedicar-se a una activitat cada cop més habitual entre
els científics: coordinador de recerca. Va ser nomenat director executiu del projecteinternacional Land Use and Cover Change (LUCC), el qual té l’oficina central a
Barcelona. “Treballo en la coordinació d’idees. És una posició molt fèrtil, el tipus defertilitat que es produeix a les interfases de les coses. No ets ni carn ni peix, ni ocell
ni mamífer però resulta apassionant”, explica Baulies.
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
56
El LUCC és el nou programa interna-cional de canvi global. Possiblementés un dels que genera més entusiasmeentre els estudiosos de la superfície dela Terra: ecòlegs terrestres, climatòlegs,químics atmosfèrics, tots volen treballar-hi. El LUCC combina l’observació dela Terra a través del remote sensing, quemesura els canvis en la superfície te-rrestre, amb els aspectes socioeconò-mics que els expliquen. De fet, el LUCCintegra en els seus projectes les tres cièn-cies d’impacte que s’han anat desen-volupant en l’estudi del canvi global:la química atmosfèrica, les respostes bio-físiques i el seu impacte en els ecosis-temes terrestres i, finalment, els canvisen la climatologia i microclimatologiaterrestre. Aquesta integració de la in-formació facilita les decisions sobre elsusos del sòl. El LUCC s’ha convertit enuna plataforma central d’aspectes so-cioeconòmics, aspectes d’observació di-recta de la Terra i feedbacks biogeo-químics.
A causa d’una sèrie de circumstàncies que han confluït. L’Institut Cartogràfic de Catalunya(ICC) és un centre reconegut internacionalment, relativament jove i que va començar les se-ves activitats en plena era digital. L’ICC és un dels centres pioners a Europa en remotesensing i en cartografia dels usos del sòl. El fet de “treballar” sobre un territori –Catalunya-de només 32.000 km2 ha donat la possibilitat de desenvolupar una cartografia sistemàticadels usos del sòl. Va començar molt fort i ha aconseguit una posició capdavantera en lacartografia moderna. L’ICC és una institució petita però un punt de referència per altresiniciatives. A més a més, està molt ben connectat internacionalment. No obstant això,possiblement el fet decisiu per ser triat seu del LUCC ha estat que s’hagi desenvolupat elconcepte de fast mapping, que és la resposta ràpida en la cartografia d’observació.
El remote sensing és una tècnica que, per primera vegada, ens permet mesurar de forma in-tegrada les observacions de la Terra. Es relaciona la biogeoquímica o el cicle del carboniamb el fet que, en una determinada zona, plogui més o menys en els propers anys si sabemanalitzar els patronsdecanvi de fragmentacióde la terra a travésde satèl·lit. El LUCCs’encarregade crear i coordinar aquest tipus d’agenda científica, que és realment interdisciplinar.
Les institucions que hostatgen les oficines internacionals han de tenir un perfil d’activitatrelacionat amb el projecte, com és el cas del Cartogràfic, i dedicar uns recursos mínimsal funcionament bàsic. El projectes es financen amb diners que obté el LUCC. Mantenimunes relacions molt bones amb la Comunitat Europea i quan, per exemple, organitzem
Què és el LUCC?
Com s’explica que l’oficina delprojecte LUCC s’hagi instal·lat aBarcelona, concretament al’Institut Cartogràfic deCatalunya?
En què consisteix i què aporta elremote sensing?
Com es financen aquestsprojectes interdisciplinars?
El director del Centre de
Recerca Ecològica i
Aplicacions Forestals
(CREAF), Jaume
Terrades, i el propi Xavier
Baulies han estat els
presidents del comitè
organitzador de la
conferència GCTE-LUCC
sobre el canvi global
celebrada a Barcelona,
amb gran èxit, el passat
mes de març.
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
57
activitats internacionals la NASA, la National Science Foundation dels Estats Units o elgovern japonès subvencionen els seus científics perquè hi puguin assistir. Fem recercamésenllà de les fronteres però respectant les regles del joc del finançament científic.
La conferència del Earth Changing Land celebrada a Barcelona fou una iniciativa con-junta del Global Change and Terrestrial Ecosystems (GCTE) i del LUCC. No és un fetnormal perquè habitualment cada projecte organitza la seva conferència. Per què es vafer conjuntament? El LUCC ha despertat molt interès en el si de la comunitat científicaperquè integra aspectes socioeconòmics i intenta explicar les causes, els orígens delscanvis en la superfície continental. I els factors, els motors de canvi són d’origen antrò-pic. Aquest punt de partida ha provocat un acostament del GCTE, fet que s’ha traduït enl’organització conjunta de la conferència i en la voluntat present i futura de treballarjunts. De fet, en el camp del canvi global hi ha una clara voluntat de treballar d’una ma-neramés coordinada i la col·laboració GCTE-LUCC és el primer gran exemple a nivell mun-dial d’aquest esforç transdisciplinar. Aquestes coses passen quan hi ha salut científica, quanles coses evolucionen ràpid i abunden les noves hipòtesi. El científic no està fet per do-nar-se satisfacció a ell mateix sinó per donar resposta a preguntes que interessen. La so-cietat demana que els científics surtin dels seus àmbits acadèmics habituals i crec que aquellsque no ho facin no tindran tanta competitivitat en el futur. De fet, el Quart ProgramaMarc de la Unió Europea ja s’ha inspirat en aquesta manera més oberta d’entendre laciència i el proper Vè Programa Marc ho subratlla encara més clarament.
Es pretén que el científic continuï aprofundint en la seva especialitat però que facil’esforç d’entendre altres llenguatges. L’objectiu és que centri el seus esforços al serveide projectes comuns i, per tant, més complexes. Això requereix un gran esforç peraprendre diferents llenguatges: conèixer aspectes socioeconòmics, sociològics, de-mogràfics i saber-los integrar. Ben al contrari, les persones que han treballat sobre pa-trons de comportament humà han de fer l’esforç d’abordar qüestionsmés quantitatives. Noes tracta de formar personatges polifacètics –això suposaria una certa dissolució- sinó te-nir especialistes però que aprenguin, com qui aprèn una llengua, altres llenguatges. Unasocietat tan complexa necessita científics interdisciplinaris.
Exactament, que sàpiga llegir la literatura d’altres especialistes que treballen en el mateixàmbit d’interès i que estableixen hipòtesi similars.
Certament no és així però ho serà. Per fer un edifici més complex i atrevit necessitem su-bratllar aquest aspecte de comunicació entre les especialitats. A Barcelona va quedarclar que necessitem aquesta integració entre les ciències d’impacte i les ciències que ex-pliquen els factors de canvi. Entre les conclusions de la conferència sobre el canvi globalva destacar-se la importància del treball conjunt. També va quedar clarament explicitat queen un futur s’haurà d’abordar la integració de diferents disciplines.
Quines són les principalsaportacions de la conferènciadedicada als canvis en lasuperfície terrestre celebrada aBarcelona?
Què se li demana al científic,deixar de ser un especialista?
O sigui que l’ecòleg, per exemple,conegui com treballa el geògraf…
Però en la carrera científica –elfamós currículum– aquestes novesaptituds no estan reconegudes.L’article superespecialitzat a lesgrans revistes de referència es elque val. S’hauria de reconèixerque el domini d’altres llenguatgescientífics engrandeix elcurrículum dels científics i aixòno és així….
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
58
Efectivament. Creiem que les respostes asimètriques dels sistema climàtic, com perexemple “El Niño”, i la imprevisió creixent de les prediccions, atorguenmés transcendènciaal factor sorpresa que està introduint l’home. Per tant, cada vegada resulta més fonamen-tal com la societat humana intervé en el planeta, com mossega per aquí, com deixa créi-xer per allà, què passa quan desforestem una zona i com afecta al seu voltant. L’activitathumana és l’aspecte central del canvi global: ja no podem estudiar el sistema climàticcom un sistema extern a l’activitat humana, s’ha d’entendre integradament.
Els científics socials i els economistes han de tenir una paper molt important en l’estudidel medi ambient. La preservació del medi ja no és una mena d’idealisme tronat d’unssenyors que busquen la floreta sinó que l’eix de la preocupació és com nosaltres impac-tem en el medi. Fins ara ens preocupava la nostra capacitat de fer mal al sistema –la flo-reta, l’espècie en via d’extinció- però allò que hauria de preocupar són les respostes del’ecosistema sobre nosaltres. En síntesi, és la frase que acostuma a repetir l’ecòleg Ra-mon Margalef: “la Terra no està amenaçada, la que està amenaçada és l’espècie huma-na”. El medi ambient ja no és un plaer ni un luxe d’uns quants naturalistes, està intrínse-cament relacionat amb el nostre futur com a sistema i, per tant, les dimensions econòmicai social són centrals.
El científic ha d’estudiar les conseqüències de les activitats humanes i poder-les valorar,no només des del punt de vista de pèrdua d’espècies; sobretot s’ha d’excitar la classepolítica. Hem d’argumentar el per què és important la pèrdua de determinades espècies entant que indicadors d’escenaris futurs. Certament, avui en la presa de decisions, la infor-mació sobre els impactes i conseqüències en el medi ambient intervé relativament poc.Els factors decisius són la competitivitat, la creació de llocs de treball, la generació de ri-quesa. Quan parlem de creixement econòmic al carrer hem d’introduir adjectius comsostenible, de tal manera que les coses es pensin i s’abordin amb més complexitat.
A partir dels resultats obtinguts pels investigadors del GCTE, una de les conclusions cen-trals fou que el canvi en la composició de gasos d’efecte hivernacle afecta tant l’estructuracom la composició florística de les comunitats vegetals. O sigui que els ecosistemes can-viaran, potser no tant les seves espècies dominants com en la seva composició. Aquestaés una gran conclusió científica. Respecte al LUCC, que és un projecte relativament nou,va quedar clar que necessitem incorporar respostes biogeoquímiques de l’activitat hu-mana en els nostres models. Per exemple, si en els anys 60-70 (Revolució Verda) a lasplanes del riu Ganges a l’Índia, al Nepal i al Pakistan es van produir gran quantitat de ce-reals gràcies a la massiva fertilització de les plantes actualment les coses han canviat. Hiha un declivi de la productivitat a causa d’un excés de fertilització inorgànica i s’ha per-dut capacitat orgànica del sòl. Aquest fet té una gran transcendència en les decisions so-bre usos del sòl en aquesta zona. S’ha volgut produir aliments per a molta gent però através d’un model insostenible. Abordar aquest tipus de qüestions, centrals en el tipusde recerca que fa el LUCC, exigeix la cooperació entre disciplines laterals si es volen en-tendre els processos de canvi.
Per tant, les prioritats futures enl’estudi del canvi global secentraran molt més en l’activitathumana?
Quin paper tenen reservat elscientífics socials en l’estudi delcanvi global?
Com es transvasa la informacióde programes com el LUCC alconjunt de la societat, a aquellsque prenen les decisions queimpacten sobre el medi?
Des d’un punt de vista méscientífic, quines van ser lesaportacions més destacades de laconferència celebrada aBarcelona?
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
59
És una reflexió que va més enllà de la pregunta científica. Certament aquest debat exis-teix en el marc de la comunitat científica. Hi ha perspectives diferents entre una societaten desenvolupament i una societat desenvolupada. A finals del segle XX, es parla de di-ferents estadis de desenvolupament, de diferents tipus de societat i, sobretot, de la velo-citat, del ritme en què l’home actua sobre el medi. Desconeixem què significa desfores-tar a la velocitat que s’està desforestant actualment el sudest asiàtic, algunes zonesd’Àfrica i la conca amazònica. La gran incògnita és la capacitat del sistema per adaptar-sei crear respostes. Des del LUCC hi ha la voluntat d’abordar-ho utilitzant un llenguatgeclar, desinteressat i antiimperialista.
És difícil de dir. Si hi ha una cosa que és utòpica aquesta és l’objectivitat. El científic és in-separable de la seva cultura, del seu context. L’homemediterrani té una tendència a fer cièn-cia diferent de la d’un senyor del Nord. Aques-tes tendències existeixen encara que hi hagiuna sèrie de paràmetres comuns entre els cien-tífics. De fet, iniciatives com el LUCC o elGCTE han de garantir la diversitat, han deresultar suficientment representatives per in-tegrar totes aquestes visions d’unamanera con-vincent pels interessos comuns. En l’estudi delcanvi global defugim de la idea de colonit-zació científica. Intentem ser integradors i res-pectuosos, especialment en el cas del LUCConparlemdemodels de comportament humài que sempre incorporen valors qualitatius.
Els grans canvis han estat els incendis. Tot iaquest fenomen, ha tingut lloc una recupe-ració forestal significativa en hectàrees. Aixímateix, s’ha donat una colonització de la cos-ta, un increment dels habitatges a tota la zona costanera i un cert abandonament agríco-la en comarques interiors, com el cas del Priorat i els dos Pallars. Els catalans hem passatde viure de manera justa a zones laxes i de menys densitat –les anomenades corones ur-banes-. Des d’un punt de vista agrícola, s’ha produït un increment de la vinya. De fet,zones que tradicionalment havien conreat la vinya i l’havien abandonat, ara l’estan recu-perant. És el cas del Priorat i l’Empordà. En canvi, al Maresme s’ha perdut espai agrícolaa causa de la pressió residencial. Aquests patrons de canvi s’han d’entendre, interpretar irelacionar amb els factors socioeconòmics que els complementen.
No tenim suficients estudis per afirmar-ho o negar-ho. Hi ha la infraestructura d’informacióper començar a generar projectes sota aquest enfocament i que aprofundeixin i valorinles dinàmiques socioeconòmiques. De fet, calen estudis que integrin tots els tòpics ca-racterístics de la Mediterrània: el foc, el turisme, la intervenció necessària sobre el paisat-ge, tan propi de la Mediterrània. L’home intervé en el cent per cent del planeta i hemd’entendre els efectes d’aquestes accions•
Com es contempla en els treballsdel LUCC el punt de vista de lescultures del sud del planeta, lesquals tenen visions deldesenvolupament i del mediambient diferents a l’occidental?
El LUCC “ven” un patróambiental-cultural característicdel Nord per tot el planeta?
Des de la perspectiva dels usosdel sòl, com valoraria l’evoluciódel territori català en el darrersanys?
Tenim suficient informació peravaluar si Catalunya evolucionacap a un model econòmicsostenible o insostenible des delpunt de vista ambiental?
«El LUCC té la
voluntat d’abordar
els problemes
utilitzant un
llenguatge clar,
desinteressat i
antiimperialista»
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
Boscos,noves perspectives
• • • • • • • • • • •
Els boscos, i concretament la necessitatde trobar estratègies alternatives a les ac-tuals per gestionar-los, han estat, per for-tuna i per desgràcia, un dels “protagonis-tes ambientals” dels darrersmesos al nostrepaís.Per fortuna, perquè la tot just creada Fun-dació Territori i Paisatge ha començat a des-plegar les seves activitats que s’adrecen, fo-namentalment, a adquirir territoris d’elevatinterès ambiental que queden fora de laxarxa oficial d’espais protegits. L’ objectiués evitar-ne la seva degradació o, si és elcas, restaurar-los. La Fundació ja ha com-prat els drets de tala de cinc boscos delPallars, i té previst desenvolupar un pro-jecte per recuperar un bosc de ribera. Perdesgràcia, els boscos també han estat no-tícia perquè al mes de juliol es van cre-mar 27.000 hectàrees de bosc mediterrania la Catalunya central (Bages i Solsonès).Els incendis van posar en evidència, unavegada més, que els boscos, tot i ser con-siderats com a espais naturals, no podensobreviure en estat “salvatge”, ja que l’actualsituació socio-econòmica de Catalunya elsfa extremament vulnerables als efectescatastròfics dels focs estiuencs. Per tant,sembla del tot aconsellable modificarl’estructura de les masses forestals catala-nes; el problema és trobar el finançamentnecessari.
Agent ecològic o infernal?
El clima al nostre país, sobretot a la franjamediterrània, afavoreix la declaraciód’incendis forestals a l’estiu, quan s’accentual’escassesa d’aigua i augmenten les tem-peratures. Com a conseqüència, els boscosesdevenen gransmagatzems de fusta seca,és a dir, de combustible que crema ambgran facilitat. Per aquesta raó, el foc elsvisita regularment i, també per aquesta raó,algunes espècies vegetals pròpies del bio-ma mediterrani s’han adaptat a la sevapresència, com el cas de les plantes pirò-fites i piròfiles. De focs, per tant, n’hi ha ha-gut sempre, però en els darrers anys hanaugmentat tant el nombre d’incendis coml’extensió de la superfície cremada, dema-
nera que el foc ha passat de ser un factorecològic a ser un element central de ladegradació paisatgística.Òbviament, el risc d’incendi augmenta quancoincideixen l’escassesa de pluges, les tem-peratures elevades i una humitat relativade l’aire baixa. Però, tot i que la meteoro-logia és una variable important, el factorhumà és la clau per entendre la recurrèn-cia creixent i la magnitud dels incendisforestals. Actualment, tan sols el 8% dels in-cendis s’explica per fenòmens naturals comels llamps, mentre que les causes princi-pals són l’elevada freqüentació humanadels boscos (carreteres, línies elèctriques,turistes, urbanitzacions) i la progressivaemigració des de les zones rurals. Aques-tesmigracions comporten l’abandonamentdels camps de conreu -que queden colo-nitzats per masses boscoses- i de la nete-ja dels boscos, on creixen arbustos i ma-tolls que afavoreixen la propagació del foci en dificulten l’extinció. El resultat és unpaisatge d’infern. En definitiva, la novaestructura social de les àrees rurals, ambuna població en descens i un nombre crei-xent de visitants de cap de setmana, i la se-va situació econòmica, normalment ca-racteritzada per la manca de recursos iexpectatives econòmiques, té un impactenotori en el risc d’incendi. Per tant, una po-lítica forestal eficient ha d’abastarmés àreesde gestió que les pròpiament referides alsarbres i, concretament, ha d’incloure me-sures que corregeixen el desequilibri te-rritorial ocasionat per l’elevada concen-tració de població als grans nuclis urbansi a la costa, i el despoblament de les te-rres d’interior.Al llarg dels últims anys, la superfície ocu-pada permasses forestals ha anat avançantprogressivament a Catalunya, i actualmentel 70% del seu territori està cobert de bos-cos, boscos que, paradoxalment, contri-bueixen a la pèrdua de sòl i a la degrada-ció del territori. Amés, hores d’ara, la gestióadequada d’aquests espais no resulta ren-dible per als seus propietaris en termesestrictamentmonetaris. Per això, una de lesvies per solucionar el problema consis-teix en trobar activitats econòmiques ba-
68
Actualitat
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
69
sades en l’explotació dels recursos naturalsi, alhora, compatibles amb la seva con-servació.Pel que fa al paisatge, la prevenciód’incendis requereix una estructura demo-saic que combini masses forestals discon-tínues amb camps de conreu i pastures.D’altra banda, els tradicionals tallafocs sem-blen insuficients per poder controlar els in-cendis i, d’entre altres propostes, el Cen-tre d’Estudis Ecològics i Aplicacions Forestals(CREAF) de la Universitat Autònoma deBarcelona defensa la “construcció” de tallsde combustible: àmplies franges de terri-tori on la densitat del bosc s’ha reduït finsesdevenir una devesa. L’impacte paisatgísticés notable, com també ho és el seu costeconòmic, però no són menyspreablesels avantatges que aquests talls de com-bustible poden presentar en les estratègiespreventives, en la preservació dels siste-mes naturals i en la qualitat paisatgísticaa llarg termini.
El “National Trust” català
Una altra manera d’afrontar la degradacióambiental és regenerar i conservar els es-pais naturals que, per les seves peculiari-tats, presenten un especial interès. I fer-ho encara que això no reporti un beneficieconòmic immediat. La Fundació Territo-ri i Paisatge, liderada per l’antic director delParc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà,Jordi Sargatal, i nodrida pels fons de l’ObraSocial deCaixaCatalunya, aposta per aques-ta estratègia. La Fundació, que va ser pre-sentada públicament a Barcelona elmes demarç passat, té dos objectius fonamen-tals: contribuir a la conservació del patri-moni natural i el paisatge, i realitzar unatasca d’educació ambiental dirigida a totala població.Pel que fa a l’educació, i a banda de lesactuacions més convencionals basadesen cursets, jornades i publicacions, preveula creació de centres d’educació ambientaldes d’una perspectiva innovadora. A di-ferència de les escoles de natura o dels cen-tres interpretatius convencionals no noméspretenen donar a conèixer les àrees on
s’ubiquen, sinó també la problemàtica am-biental a nivell planetari, amés d’esdevenircentres dinamitzadors de la comarca, ambpropostes de desenvolupament sosteniblei equipaments de recerca. Elsmateixos edi-ficis són exemples de sostenibilitat, cons-truïts segons els principis de l’arquitecturabioclimàtica, i basats en l’eficiència energè-tica i l’ús d’energies renovables. Ja estàen marxa la construcció de dos d’aquestscentres, un al Parc Natural dels Aiguamollsde l’Empordà, zona litoral humida, i unaltre situat en un àrea d’alta muntanya, almunicipi d’Alt Aneu, entre el Parc Nacio-nal d’Aigüestortes i la Mata de València, undels avetars més extensos i en millor es-tat del Pirineu.Però el tretmés característic de la nova Fun-dació, i el que la fa ser pionera al nostrepaís, és la seva intenció d’adquirirmitjançantcompra, arrendament o cessió, territorisd’interès per a la conservació, el paisatgeo l’educació ambiental. De fet, l’adquisiciód’espais naturals és el seu objectiu pri-mordial, seguint la tradició dels ja clàssicsNational Trust iWildlife Trusts deGran Bre-tanya, el Conservatoire du Littoral et deRivages Lacustres i els Conservatoiresd’Espaces Naturels de França, o el NatureConservancy dels Estats Units. Els territo-ris adquirits no són gestionats directamentper la Fundació, sinó que aquesta enca-rrega un pla de gestió com a base per es-tablir un contracte amb una organitzacióno governamental, una institució ol’Administració pública, que serien els trestipus de possibles entitats gestores.La Fundació Territori i Paisatge ja ha co-mençat a bellugar-se en aquest sentit. Re-centment va comprar, per 4,5 milions depessetes, els drets de tala de cinc boscosdel Pallars per un període de 40 anys ambl’objectiu de convertir-los en reserves fo-restals. Els boscos tenenuna extensió d’unes30 hectàrees i pertanyen als municipis deLlavorsí, Cardós, Farrera i Ainet de Besan.Són, per tant, boscos madurs d’alta mun-tanya, amb avets, i pins negre i roig, l’hàbitatidoni per a certes aus en perill d’extinciócom el gall fer o l’òliba de Tengmalm.Aquestes espècies pateixen una greu re-
cessió a la resta de l’Estat a causa, preci-sament, de la progressiva destrucció delsboscos. D’altra banda, aquesta tardor com-prarà territori per valor de 80 milions depessetes, en concret, territoris en una zonad’alta muntanya i en una de fluvial, on pre-veu desenvolupar un projecte de restau-ració del bosc de ribera, uns ecosistemestambé molt amenaçats al nostre país i quetenen un paper fonamental en la conser-vació de la bona qualitat ecològica dels riusi, lògicament, de la seva aigua.Un altre aspecte interessant és que la con-servació no s’entén com quelcom oposat al’activitat humana, de manera que una deles tasques a fer en els territoris de la Fun-dació implica el replantejament i poten-ciació de les activitats humanes tradicionalsde l’àrea, com ara la ramaderia, agricultu-ra, etc. És a dir, que pot servir d’instrumentper a la dinamització econòmica de les àreesrurals no incloses en les xarxes oficialsd’espais protegits. Així, d’entre les cosesa que pretén protegir la Fundació es tro-ba la presència humana i, per tant, la se-va intervenció en el medi com a part in-tegrant del paisatge.En definitiva, la millor manera de conser-var la natura -i de preservar els boscos delfoc- és, precisament, “desnaturalitzar-la”,gestionar-la, és a dir, assegurar una presèn-cia humana responsable•J. C.
70
• • • • • • • • • • •El canvi climàticJosep Enric LlebotRubes-Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1997, 160 p.
Del canvi climàtic en parla gairebé tothom, sigui per explicar-lo o jutjar-lo amb rigor,per fer-ne comentaris frívols o per exagerar-ne ominimitzar-ne els possibles efectes. Llibrescom aquest del doctor Llebot, catedràtic de Física de la Universitat Autònoma de Barce-lona, serveixen com una introducció completa però ben sintetitzada sobre tot allò queafecta el possible canvi que estem vivint.L’obra conté descripcions del clima i de l’evolució del clima terrestre en la història delplaneta. Analitza després el clima actual i la complexitat de les seves causes i interrelacions.La segona part del llibre està dedicada al canvi climàtic actual. Llebot n’analitza lesevidències, les causes, les imprecisions, els possibles efectes ecològics, socials, econò-mics... L’epíleg estudia què es podria fer i què s’està fent i comenta breument la conferèn-cia celebrada a Kyoto el desembre del 1997•X.D.
• • • • • • • • • • •Viatge als orígensJaume Bertranpetit i Cristina JunyentBromera-Universitat de València, Alzira, 1998, 197 p.
La biologia apassiona i darrerament té un impacte mediàtic que, per bé que no sempreamb rigor, li dóna una projecció popular important. Però la biologia no només serveixper plantejar noves intervencions sobre les espècies, inclosa la humana, sinó també perentendre el passat. En aquesta obra, els dos biòlegs expliquen l’evolució de l’espèciehumana, tant a la llum del registre fòssil com de les darreres tècniques de biologia mole-cular.L’obra comença parlant de la biodiversitat i de la posició de l’espècie humana entre elséssers vius. Després descriu amb detall les característiques del codi genètic. Seguida-ment, entra de ple en el tema del llibre, explicant l’evolució humana i de quina formaels fòssils i ara el DNA ens en donen dades. L’obra, guanyadora del III Premi EuropeudeDivulgació Científica-Estudi General, mostra una visiómolt àmplia, que també fa referèn-cia als descobriments més recents sobre la relació entre les diversitats genètica, cultural ilingüística i acaba amb un capítol sobre el futur genètic de la humanitat•X.D.
Ecologia de l’oci
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
Llibres i revistes
71
• • • • • • • • • • •L’interès empresarial de les polítiques ambientals.La gestió dels residus sòlids urbansAlexandre CasademuntInstitut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1998, 401 p.
La relació entre els interessos particulars i els generals és un dels elements que potprovocar debats més vius a l’hora de concretar una legislació ambiental. Però contrapo-sar totes dues coses no és operatiu, segons la tesi que defensa l’autor en aquest extenstreball. Aquest aprofundit estudi, que aporta una gran quantitat de documentació idades i que té un caràcter eminentment acadèmic, significa una interessant aportació teòricaal debat sobre la legislació ambiental.La primera part del llibre es refereix a “Actors, interessos i intermediació d’interessos” iexposa les dimensions ideològica i epistemològica, econòmica i política de la temàticaambiental, a més d’aportar un marc interpretatiu per estudiar el cas concret dels residussòlids urbans.La segona part entra de ple en el tema i analitza la gestió a la Unió Europea, amb les formesper harmonitzar interessos generals i empresarials. Els diversos escenaris exposats i analit-zats permeten obtenir una visió molt àmplia del problema i signifiquen una aportacióque cap dirigent, tant d’institucions públiques com ciutadanes, ni cap empresari hauriende negligir•X.D.
• • • • • • • • • • •Duel per un municipi verd. El medi ambient i la gestió municipalMontserrat Cunillera i Jordi MirallesFundació Francesc Ferrer i Guàrdia-Fundació Terra, Barcelona, 1997, 237 p.
Si l’obra esmentada abans era ineludible per a dirigents, aquesta també ho és. Es tracta d’unestudi sobre els problemes ecològics i la forma com des del municipi es poden traçarpolítiques que permetin afrontar els reptes actuals. El primer apartat és una introduccióque analitza els problemes ecològics en relació al compromís polític. Després, el llibreexposa les competències municipals en medi ambient, tant en general com en temesconcrets -residus, aigua, atmosfera. El darrer capítol mostra la necessitat d’una políticasostenible en els municipis i aporta dades diverses sobre els compromisos que algunesciutats han adquirit. Finalment, s’aporten bibliografia i adreces d’interès•X.D.
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
Editorial
Utilización del suelo y cambio globalEric F. Lambin
Entender el cambio. El uso de modelosintegradoresGünter Fischer
El CO2 influencia la biodiversidadChristian Körner
El Mediterráneo. Alteraciones en elfuncionamiento de los ecosistemasJosep Peñuelas
El Mediterráneo. Ecología del paisajeFerran Rodà
El Mediterráneo. Fuerzas socioeconómicasDavid Saurí y Françoise Breton
Entrevista a Xavier BauliesLluís Reales
Normativa ambientalIgnasi Doñate
Actualidad
Ecología del ocio
Editorial
Land usage and global changeEric F. Lambin
Understanding the change. The use ofintegrated modelsGünter Fischer
The influence of CO2 on biodiversityChristian Körner
The Mediterranean area. Alterations in thefunction of ecosystemsJosep Peñuelas
The Mediterranean area. Ecology of thelandscapeFerran Rodà
The Mediterranean area. Socio-economicforcesDavid Saurí i Françoise Breton
Interview: Xavier BauliesLluís Reales
Environmental lawIgnasi Doñate
Current events
The ecology of leisure
Sumario
Summary
Sumari
Editorial
La utilització del sòl i el canvi globalEric F. LambinEl canvi climàtic, i sobretot els seus efectes, estan íntimament relacionats amb l’úsque fan els humans del sòl. Ara bé, quines variables generals expliquen aquestscanvis en la gestió del territori? Diversos estudis, sobretot relacionats amb la des-forestació tropical, intenten donar-hi resposta.
Entenent el canvi. L’ús de models integradorsGünter FischerEls estudis sobre el canvi en els usos del sòl i les alteracions de la coberta vegetalobvien molts dels factors que hi intervenen, i les seves prediccions resulten pocfiables. L’ús de nous models integradors, com els utilitzats ara a la Xina, poden re-soldre aquest problema metodològic.
El CO2 influencia la biodiversitatChristian KörnerEl diòxid de carboni (CO2) estimula el creixement de la vegetació. Cal, doncs, re-duir les emissions antropogèniques del principal gas d’efecte hivernacle? Aquestestímul es dóna en tots els casos? La controvèrsia està servida.
La Mediterrània. Alteracions en el funcionament dels ecosistemesJosep PeñuelasEls models utilitzats actualment apunten que el canvi climàtic s’expressarà als eco-sistemes mediterranis en una simplificació de la seva estructura, acompanyada del’accentuació de la sequera, els incendis i l’increment de la toxicitat per l’augmentde l’ozó troposfèric.
La Mediterrània. Ecologia del paisatgeFerran RodàLes prediccions que auguren un paisatge mediterrani més àrid i amb vegetaciómenys densa impliquen, també, l’increment del foc forestal. La finalitat d’aquestsmodels és servir de guia per a l’acció preventiva i no merament reactiva: l’ús detalls de combustible se situa en aquesta línia de gestió.
La Mediterrània. Forces socioeconòmiquesDavid Saurí i Françoise BretonL’actual paisatge mediterrani és fruit de la intervenció humana sobre el medi.Aquest impacte no és necessàriament dolent, ni molt menys, però, als darrersanys, les tendències econòmiques i l’expansió no planificada del medi urbà hancontribuït notablement a la degradació ambiental.
Entrevista a Xavier BauliesLluís Reales
Normativa ambientalIgnasi Doñate
ActualitatBoscos, noves perspectives
Ecologia de l’oci• El canvi climàtic• Viatge als orígens• L’interès empresarial de les polítiques ambientals. La gestió dels residus sòlidsurbans
• Duel per un municipi verd. El medi ambient i la gestió municipal• El temporal perfecte. La història veritable d’una lluita de l’home contra el mar• Escalando el monte improbable
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
2
3
4
74
75
79
84
86
90
98
102
103
93
96
106
107
111
115
117
121
123
126
128
131
132
14
26
32
46
40
54
60
68
70
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
3
Barcelona i el canvi global
lnundacions a la Xina, ciclons a les costes nord-americanes, in-cendis a laMediterrània…. Fenòmens que des de sempre han acom-panyat la reduïda història de l'espècie humana sobre la Terra en-cara que potser amb una diferència: la intensitat i freqüència quecaracteritza els temps actuals. El risc i el canvi són ja companysde l'evolució humana en el planeta Terra.Precisament fa uns mesos, la ciutat de Barcelona -tothom vol ve-nir als congressos que se celebren a aquesta ciutat- va reunir elsestudiosos sobre el canvi global més notables del món. L'InstitutCartogràfic de Catalunya, una de les poques institucions científi-ques del país amb prestigi internacional, va acollir a ecòlegs,químics, biòlegs, economistes, sociòlegs… que discutiren sobreels canvis en la superfície terrestre. La publicació Medi Ambient.Tecnologia i Cultura ha volgut aprofitar la concentració de capi-tal intel·lectual i dedicar aquest monogràfic al canvi global, su-bratllant el seu impacte sobre l'ecosistema mediterrani.Des d’aportacions més generals a d'altres més concretes, aquestnúmero agrupa les reflexions de diferents investigadors al vol-tant de les darreres tendències i les claus que expliquen el canviglobal. El professor Körner, en un text divulgatiu, aborda elsefectes del CO2 en els sistemes vegetals. L'investigador austríacGünter Fischer, que ens recorda que la història de l’ésser humà,des dels temps bíblics, té molt a veure amb el control i els usosdel sòl, repassa les noves aproximacions metodològiques i lautilització de la modelització en l'estudi del canvi global. EricLambin, de la Universitat Catòlica de Lovaina, aprofundeix en lareconversió, degradació i intensificació dels usos del sòl en dife-rents zones del món.Ja centrats en la Mediterrània, tres investigadors catalans donenuna visió més quotidiana del canvi global. Josep Peñuelas, delCREAF, ens recorda que els ecosistemes mediterranis són enca-ra menys coneguts i més variables que d'altres com els de leszones temperades perquè han estat menys estudiats i són mésdiversos. Presenten una gran variabilitat climàtica, una gran com-plexitat topogràfica, uns grans gradients en els usos del sòl i enla disponibilitat d'aigua i una gran biodiversitat.
Segurament per tot això són especialment sensibles als canvis at-mosfèrics, climàtics, de l'economia mundial, d'usos del sòl i de-mogràfics. Ferran Rodà, també del CREAF, analitza els canvis enles comunitats vegetals de casa nostra. Finalment, el geògraf dela UAB David Saurí ens recorda que des d'aproximadament amitjan la dècada de 1950 a ambdues ribes de la Mediterrània, elsdiferents components delmedi econòmic i social han experimentatun conjunt de transformacionsmolt ràpides que repercuteixen i demanera molt seriosa sobre l'entorn socionatural tradicional.La publicació es complementa amb una extensa entrevista ambXa-vier Baulies, director educatiu del projecte internacional LandUse and Cover Change (LUCC) i responsable, juntament ambJaume Terrades, director del CREAF, de l’èxit que obtingué laconferència sobre canvi global que es va celebrar a Barcelona•Lluís RealesDirector de «Medi Ambient. Tecnologia i Cultura»
Editorial
