Ens enfrontem a una de lesmajors ofensives contra elsdrets i les condicions de vida

de la classe treballadora. Ens haninstal·lat, des de fa anys, en una si-tuació de crisi permanent que ser-veix de justificació per a tot tipusd'agressions i retallades de drets.

L'atur ha crescut fins als 6 milionsde treballadors i treballadores, i se-gueix sumant, a resultes de les deci-dides polítiques de destrucciód'ocupació impulsades pel govern aldictat de la patronal i de les institu-cions financeres internacionals, ifunciona com a coacció permanentper facilitar que els treballadors espleguin a les retallades de salaris idrets imposats per la patronal.

Un deute il·legítim, que no hemcontret nosaltres, és utilitzat per lesinstitucions europees i els governsper justificar les retallades i el des-ballestament dels serveis públicsmés bàsics, i es constitueix en me-canisme de xantatge permanent con-tra els sectors més febles de lasocietat.

El sistema polític i econòmic queens ha dominat durant els últims 30anys, fa aigües i està en fallida, evi-denciant de forma cada vegada mésquotidiana el seu feroç caràcter declasse, i el conflicte entre unes polí-tiques cada vegada més agressivescontra els sectors populars, practica-des de forma molt similar per les di-ferents opcions polítiques quanarriben al govern, i el discurs “de-mocràtic” que serveix per justificar-les.

La corrupció, que forma part intrín-seca d'aquest sistema, s'estén per lesprincipals institucions i es fa mésevident davant la dificultat de con-tinuar les dinàmiques especulativesque durant anys han greixat el sis-tema i acontentat als diferents grupsde poder, davant la incapacitat degenerar noves bombolles especula-tives que es puguin agitar com apastanaga davant la classe treballa-dora perquè continuem mantenint elsistema.

Des del govern es pretén que aquestpanorama tan negre instal·li en elssectors populars la desesperació, la

por i la paràlisi, els millors aliats delpoder.

Per contra des de CNT, en aquestprimer de maig, diem que és hora dedir prou i de lluitar, però no podemfer-ho des de l'entramat sindical ins-titucionalitzat, imperant durant totsaquests anys, còmplice durant anysde les polítiques que ens han portata l'actual situació, signatària de suc-cessius pactes per retallar els nostresdrets i instal·lat en la concertació ila cessió permanent, incapaç de ferfront de forma contundent, sostin-guda i coordinada o si més no ho-nesta, als atacs més greus que, coma treballadors, estem patint, embus-sat en la seva dependència delpoder.

Per això, aquest primer de maig,símbol de la duresa dels atacs queels treballadors hem sofert al llargde la història, però també de la nos-tra resistència i de la nostra lluita perla nostra emancipació, de la nostracapacitat d'organitzar-nos i de trans-formar aquesta societat, cridem, desde la CNT, a reforçar les resistènciescontra aquestes polítiques, a afirmarla necessitat d'organitzar-se d'unaaltra manera, i a construir des de launitat dels treballadors, eines delluita i un moviment obrer fort, efi-caç i contundent en la defensa delsdrets de les classes treballadores..

Un primer de maig de 2013 en elqual avancem per trencar amb unesregles del joc que no són les nostres,canviem el tauler i construïm des deja l'alternativa, des de l'acció directa,la solidaritat, el suport mutu, l'auto-gestió, des de l'autonomia radicalenfront del govern i la patronal.

Aquest primer de maig de 2013, lalluita continua.

1 de maig a OlotDesprés de dècades de no realitzar-se, torna a la nostra comarca la celebració del dia dels treballadors, i com no podia ser d’altra manera, convocat per laCNT. La Confederació fa una crida a tots els treballadors/es de la Garrotxa a unir-se a la celebració independentment de les diferències ideològiques quepugui tenir cadascú, entenent que és un dia per l’unitat de classe, l’unitat del poble treballador en lluita per una societat millor.

A partir de les 11h del matí:- Lectura de manifest.

- Actuacions musicals i poètiques.

# El Pastisser i el Pastor. En Pere de les Cabres i en Lluís Rieradel Cacau ens oferiran un recital de poesia musicat amb acordió.

# En Manelic de Pera. Música tradicional de l'Alta Garrotxa.

- Parades de llibres i culturals.

- Dinar popular (Amanida + Paella vegetal i ecològica + Pa + Beguda +Postre) 8€. Els tiquets es poden comprar el mateix dia.

- Servei de bar durant tot el dia.

- Activitats per la mainada a càrrec de coop. d'educació Lleure Lliure.

Programació:

Comitè Local de CNT Olot

Enguany des de la CNT iamb la col·laboració d'al-tres moviments socials

com la CUP i Arran, hem convo-cat una jornada de celebració deldia dels treballadors/es. Tot iaixò, la nostra voluntat és la defer una convocatòria el més àm-plia possible, que transcendeiximés enllà de posicionaments ide-ològics o tàctics. Una celebracióque vagi més enllà de les siglesque ens identifiquen a uns i al-tres.

És evident que tenim moltesdiferències i aquestes continuaranexistint més enllà de l'1 de maig,però aquesta és una jornada espe-cial tant pel moment històric enquè es produeix (oprimits per lacrisi sistèmica), com pel fet deque feia moltes dècades que desd'un sindicat no s'organitzavaaquesta celebració tan significa-tiva per la nostra classe, la classetreballadora, a Olot.

És per això, que des de laCNT oferim la nostra mà estesaper unir esforços i fer més visiblela nostra classe en un dia tan sig-nificatiu com aquest, per cohesio-nar, per oferir esperança icapacitat de lluita. Amb aquestobjectiu, esperem que els afiliatsde base de CC.OO., UGT i altressindicats, vinguin i gaudeixindels actes i del dinar popular pre-vist.

Hem de ser conscients queuna bona afluència de treballa-dors/es a la celebració d'enguanyés clau per implantar un cop mésuna tradició que mai hauria hagutde desaparèixer dels carrers de lanostra comarca.

En record dels treballadorsque ens han precedit en la lluita,en suport dels que passen dificul-tats avui i per afermar una forçaorganitzada pels que ens seguirandemà, us convidem a assistir a laconvocatòria.

Direcció: Plç. Cinema Colon,4. Olot.Telf: 972 27 1682Correu-e: olot@cnt.esWeb: www.cntolot.org

La CNT: un sindicat diferentEn masses ocasions es posa a

tots els sindicats en el mateixsac. Això és degut per la des-

informació de la majoria i a lamanca de saber-nos fer escoltar desde CNT. Intentarem posar-hi remei:

La CNT, un sindicatsense subvencions

La CNT és l'únic sindicat a nivellde tot l'estat que no cobra sub-vencions, doncs pensem que és claula independència econòmica per lallibertat d'acció. Per això, la CNTnomés ingressa de manera regularles quotes dels seus afiliats, lesquals són autogestionades pel sindi-cat i distribuïdes en diferents àmbitsinterns, tant per als òrgans de gestióals diferents nivells (local, regional,Confederal, Internacional), com perentitats culturals i mitjans de comu-nicació de la Confederació. Amb aquest fet, ens garantim no de-pendre de les subvencions, que talcom s'ha pogut comprovar amb elsindicalisme oficial de CC.OO. iUGT, creen dependència, burocrà-

cia i clientelisme, i en el pitjor delscasos corrupció amb fons públics.

La CNT no té alliberatssindicals

Per no crear elits directives i buro-cràcies clientelistes, a la CNT s'hiparticipa de manera voluntària i mi-litant, sense cobrar un sol euro. D'a-questa manera, el funcionament i lapresa de decisions és horitzontal i elmés democràtica possible mitjan-çant assemblees i no directrius ema-nades d'un òrgan executiu. Aquíningú ens ha de dir el que hem defer, i està establert que els càrrecs degestió no poden ser ocupats perningú més enllà de dos anys. Aixíanem agafant experiència el màximnúmero d'afiliats en la gestió delsindicat i garantim que no es creïn“poltrones”, que a la única cosa quecondueixen és a la desmobilització,a pràctiques autoritàries i a la mancad'innovació en la manera de gestio-nar el sindicat i la manera d'afrontarels reptes. No volem gent com Càn-dido Mèndez, que porta de secretari

general de la UGT des de 1994 i espresenta a la reelecció aquest ma-teix 2013 per quatre anys més.A la CNT ningú treu benefici eco-nòmic dels problemes dels treba-lladors, i això ajuda a garantir quesempre es lluita per mantenir llocsde treball, drets laborals i un futurmillor, i no pas per un sobre ambdiner negre o prebendes sindicals.La figura de l'alliberat sindical pro-mou el delegacionisme. Promou el“quan tingui un problema ja me'lsolucionarà el sindicalista”. A laCNT no tenim alliberats perquè en-tenem que els problemes se'ls hande gestionar i solucionar els propistreballadors/es. El sindicat nomésofereix solidaritat i eines per afron-tar la lluita.

La CNT no utilitza larepresentació unitària

La representació unitària, més cone-guda com a Comitès d'Empresa (oen els centres de treball de menys de50 treballadors com a Delegats dePersonal), introdueix el parlamenta-

risme als llocs de treball. Aquestscomitès, són òrgans decisoris esco-llits cada 4 anys, i tenen a l'assem-blea de treballadors com aconsultiva. Això vol dir, en últimainstància, que poden fer i desfercomptant o no amb la resta de tre-balladors. I això vol dir també, queés un òrgan desmobilitzador comels Alliberats Sindicals, doncsnomés requereixen del vot (delega-ció de responsabilitats) perquè fun-cionin.Quan s'instaura un Comitè d'Em-presa en un lloc de treball, el quees fa en realitat, és donar subven-cions al sindicat a qui representacada delegat (50€ per delegat iany), i delegar la responsabilitatde cadascú en un reduït número decompanys, que no necessàriamenttreballen pels interessos dels treba-lladors (tots coneixem casos de co-mitès formats per encarregats,pilotes i esquirols), doncs la llei noestableix que voti la majoria de laplantilla per ser legalitzats.

La CNT utilitza les Seccions Sin-dicals (que és la representació sin-dical als centres de treball), figuralegal com la dels Comitès o els de-legats de personal, però que fun-ciona amb l'assemblea com a òrgandecisori, i segons l'article 8.1 de laLlei Orgànica de Llibertat Sindical(LOLS), aquest model és aplicablea qualsevol centre de treball inde-pendentment del número de treba-lladors.Però ni un ni altre sistema és ressi no va acompanyat de la forçadel col·lectiu. Les lleis obliguen acelebrar reunions periòdiques entretreballadors i empresaris, però noobliguen pas a que ens faci cas lapart que ostenta la representació pa-tronal. No serveix de res la repre-sentació unitària si la patronal enviaa la reunió a un representant “mut,cec i sord”. Compleix amb la legis-lació vigent al fer-ho, però només hiha la possibilitat de que la patronalaccepti les reclamacions quan no hovol fer si hi ha el pes de l'assembleaimpulsant els delegats, siguin deSecció Sindical o de Comitè d'Em-presa. Per això la CNT planteja unsistema assembleari i no de repre-sentació, doncs és la única maneralluny de subvencions, de cohesio-nar, de prendre consciència declasse i tenir força real. La representació, per si sola, no ser-veix per res a no ser que es vulguicontinuar com fins ara o engreixarel Compte Corrent del sindicalismeoficial.

Pàg.2 Especial 1 de maig

SINDICAT D’OFICIS VARIS D’OLOTSense alliberats sindicalsSense subvencions

http://www.facebook.com/cntolot

https://twitter.com/cntolot

Davant la celebraciódel primer de maig ala nostra comarca.

Als afiliatsde base dela UGT iCC.OO.

Manifestació de CNT Olot durant el 29M del passat 2012

Especial 1 de maig Pàg.3

Joan SumarcaAdvocat laboralista

Les mobilitzacions al carrerhan estat intenses i han anat“in crescendo” aquest últim

any pel que fa a la nostra comarca.Si bé és cert que el seguiment de

les vagues als centres de treball haestat poc significativa, la mobilitza-ció al carrer ha crescut, doncs a laVaga del 29M es van aconseguiraplegar a la manifestació de CNTmés de 300 persones i a aquesta lava seguir la del 14N, on la CNT,conjuntament amb altres entitats lo-cals com són la CUP, Arran i SEPC,vam aconseguir aplegar a més de500 persones. Xifra aquesta última

que es pot considerar molt rellevanttenint en compte els paràmetres ha-bituals de mobilització que té la nos-tra contrada.

Pel que fa a piquets, la CNT d'O-lot va començar el passat 29M a re-alitzar-ne a conseqüència de la sevacreixent afiliació, i des de llavors,s'ha consolidat com a la presènciamés activa a peu de carrer també enaquest aspecte, aplegant el majornombre de treballadors, mentre elsaltres sindicats locals han perdutpresència combativa (UGT perexemple, no va fer acte de presènciael passat 14N).

Podríem dir que actualment laCNT és el sindicat majoritari al ca-

rrer, però encara estem lluny de serhabituals als centres de treball.Aquesta és una tasca que ens hemde prendre més seriosament i enshem de saber explicar millor perquèels nostres companys comencin aconfiar en la creació de més Sec-cions Sindicals més enllà de les queactualment tenim disperses per lacomarca. De conflictes laborals engestionem un munt: TransportsPrujà, La botiga del pa, l'Hostal deSt. Ferriol, l'Ajuntament d'Olot, deMontagut, de Besalú i un llarg etc.en són testimonis. Tot i això, els tre-balladors acudeixen en molts altrescasos a “misses dites” i això fa difí-cil la tasca. Haurem de fer més pe-dagogia i preparar-nos millor, doncs

és indispensable augmentar la cohe-sió de la nostra classe per poder ferfront als reptes que ens estem tro-bant.

Cal valorar, que les vagues d'unsol dia no serveixen de gaire i la ca-pacitat de mobilització a nivell esta-tal no és prou gran per convocar unaVaga General indefinida (la més efi-cient si va acompanyada d'una deconsum), de manera que el mésefectiu seria començar-se a plantejarvagues escalonades als diferentssectors, cosa que permetria que ambel mateix esforç de les que hem rea-litzat l'últim any paralitzéssim elpaís durant més temps. Aquest mè-tode significaria aturar durant un dia

de manera rotatòria en primer llocles manufactures per esgotar els es-tocs de les fàbriques, després ener-gia per paralitzar el sector productiu,el comerç i els serveis públics, des-prés el transport i telecomunicacionsque provocarien la falta de produc-tes als comerços i incomunicar elsserveis públics i per últim el sectordel comerç i serveis públics, mobi-litzant alhora als aturats i establintcaixes de resistència per als sectorsen vaga. D'aquesta manera, els càl-culs de l'estat i la patronal de quan-tes vagues d'un dia poden aguantarse n'anirien a norris ràpidament, ipotser aturaríem els atacs a què ensveiem sotmesos. Cal treballar enaquesta direcció.

La mobilització al carrer: les vagues generals a Olot i comarca

Enric DomènechLlicenciat en història

Eren les tres de la tarda, de l'1 de maigde 1890, i els claustres de l'Hospiciquedaven petits. Una multitud de tre-

balladors s'aplegava sota un objectiu comú. Launió és fruit de la condició, però, sovint, s'ar-ticula a través de la consciència. A finals delsegle XIX, la Garrotxa era una zona d'àmbitrural però amb importants nuclis industrials,com Sant Joan les Fonts o Olot, la capital, quecomptava amb 8.500 habitants aproximada-ment.El moviment obrer (sobre)passa les fronteres.Així, els acords assumits un any abans al ICongrés de la II Internacional, el juliol de1889, a París, amb més de 400 delegats, vancalar amb força a Olot, articulant (bona) partde la classe obrera a través de la conquesta dereivindicacions concretes, establint la jornadade vuit hores com a pal de paller i l'1 de maigcom a diada reivindicativa mundial, en record

als 5 anarquistes assassinats de Chicago de1886.La crida a la convocatòria d'Olot tingué unagran resposta per part de treballadors de lapròpia ciutat així com de Sant Joan les Fonts,Sant Joan les Abadesses i Castellfollit que esvan desplaçar fins a la capital. Un cop reunitsa l'Hospici, s'inicià una manifestació ambentre 2.000 i 2.500 treballadors pels carrersd'Olot. Els treballadors que encapçalaven lamarxa portaven un pendó vermell amb el lema“Jornada de vuit hores”. En el transcurs de lamanifestació es van sentir crits de “Visca launió obrera!”. El recorregut va acabar, de nou,a l'Hospici on s'inicià un debat i diferentsobrers van prendre la paraula “essent de notarun d'ells que parla del travall de las donas ydels nens”. Finalitzada la reunió, una comis-sió, composta per part del Consell local d'Oloti de comissionats dels diferents pobles, es vadesplaçar fins a la Casa de la Vila a entregaren mà les seves reivindicacions a l'alcalde.D'aquesta manera s'establí el Primer de Maig

a Olot, que es va continuar celebrant estreta-ment vinculat a l'assoliment de la jornada la-boral de vuit hores. Aquesta diadareivindicativa s'articularà a través de manifes-tacions, mítings o concentracions, amb la prè-via notificació als patrons exigint festa oabandonant directament els seus llocs de tre-ball, per finalitzar amb l'entrega de demandesa l'alcalde. Així, el 1893 trobem que s'ha nor-malitzat el fet de que els treballadors fessinfesta aquell dia “las associacions obreraspassaren als amos de las fábricas y tallers unatent escrit suplicántloshi se paressen los tre-valls en celebració de la festa de la pau a loqual accediren (creyem que tots) com en losanys anteriors.” I un any després, al mateixdiari, podem trobar-hi: “lo propi dia primerde Maig, que anys enrera posava pell de ga-llina no més de pensar ab los desordres que's temian ab motiu de la titolada festa del tre-vall, ha passat desapercebut y ab una tranqui-litat complerta. Ni sisquera los fabricants hanrebut, com fins l'any passat, una papeleta del

concell de las societats obreras.”Malgrat la poca cobertura per part de lapremsa de l'època, més preocupada pels des-ordres que per les causes que els provoquen,la historiografia local coincideix en destacarque el Primer de Maig fou un acte de gran re-lleu. Avui, a inicis del segle XXI, es recuperaaquesta diada a la ciutat d'Olot amb una dife-rència fonamental: si bé a finals del segle XIXla lluita de la classe obrera estava estretamentvinculada a la conquesta de drets, a horesd'ara, bona part dels esforços de la classeobrera, sota el miratge de la classe mitjana,passen per mantenir i/o no perdre els dretsconquerits. Cal, doncs, recuperar la valentia ila consciència. Cal, de nou, avançar decidida-ment cap a una situació de justícia social. Cal,doncs, (tornar a) passar a l'ofensiva. Nomésdepèn de nosaltres: “nosaltres produïm, nosal-tres decidim”.

El (primer) Primer de Maig a Olot

Companys atenent als mitjans de comunicació el passat 14N

Pàg.4 Especial 1 de maig

Breu anàlisi de la situació actual

Noam Chomsky, al seu “In-dignados. En el centro delcapitalismo mundial”1, de-

fineix l'arrel de la problemàtica queha causat la crisi actual des de laperspectiva dels EE.UU., que compodem comprovar a continuació, ésextrapolable a la situació que enstrobem a Catalunya actualment, jaque pels mateixos períodes, el mónde les finances va actuar de la ma-teixa manera més o menys arreu:

“En l'arrel d'aquest esdeveni-ment [la crisi econòmica o sistè-mica] es troba un gran canviocorregut en l'economia i que va co-mençar a tenir lloc en la dècada de1970. Va ser més intens amb Reagani amb Thacher a Anglaterra, i d'allíen endavant. (...) va haver-hi uncanvi en la direcció cap a l'incre-ment del paper de les finances en lasocietat. Martin Wolf, un dels granscomentaristes financers, va escriurerecentment que els sistemes finan-cers estan acabant amb els mercatsactuals de la mateixa manera que lalarva destrueix al seu amfitrió. Ésun dels economistes més respectatsdel món i no és un radical. Peròaquest és l'efecte que ha provocat elsistema financer. Al mateix tempstenim la decisió de les corporacionsde portar a l'estranger la producció.Una vegada més, no es tracta d'unallei de la naturalesa. Es podien tenircondicions de treball i de producciódignes a casa i a l'estranger, peròallí obtenien més beneficis. Aquestesdecisions van canviar profundamentl'economia. Una de les conseqüèn-cies va ser que la riquesa va quedarmassivament concentrada en les in-dústries financeres i això va conduira la concentració de poder políticque controla la legislació i etc., etc,mantenint en funcionament el cicleviciós.

En part, tot això va ser a causade la desregularització [del bancs].(...) A l'inici de la dècada de 1980va començar a haver-hi crisis finan-ceres, bombolles. Va haver-n'hi di-verses durant les administracionsReagan. La de Clinton va acabaramb l'esclat d'una gran bombollatecnològica.

Hi ha un munt de diners rodantper per tot arreu i molta menys pro-ducció real del que necessita lagent. Una de les formes en què les

famílies van aconseguir sobreviuredurant el període d'estancament vaser veure's atrapades en bombolles.(...) Una gran part de tot això va seressencialment un robatori: les hipo-teques subprime i complicats meca-nismes mitjançant els quals elsbancs podien trossejar les hipote-ques perquè sempre n'hi hagués unsaltres que assumissin la responsabi-litat quan es produís el col·lapse(...).

Per a gran part de la poblacióaixò era tot el que tenien [el que vanperdre a l'esclatar la bombolla](...).És un desastre. Aquesta classe decoses continuaran existint mentre hihagi mercats no regulats, que asobre disposen d'una pòlissa d'asse-gurança governamental. Es diu“massa gran per caure”: si algú téproblemes, la persona del carrerpagarà amb els seus impostos, unapolítica que com és lògic dóna coma resultat la infravaloració del risc.

Les agències de crèdit ja tenen encompte el fet que seran rescatadesla propera vegada que l'espifiïn. Laqual cosa, naturalment, incrementaencara més el risc. Si no és l'habi-tatge, serà qualsevol altra cosa, ma-tèries primeres o el que sigui. És uncasino financer, en lloc d'una eco-nomia protegida, i com és lògic surtferida la gent que no és rica, el 99per cent.”

La qüestió, és com afrontar totaixò des de la classe oprimida,doncs si ho deixem en mans de po-lítics, ja veiem que són mers titellesdels mercats i dels interessos polí-tics de les potències capdavanteres(Alemanya, França, EE.UU., Xina,etc.) i principalment dels capritxos

de les entitats financeres i multina-cionals. Està clar que el sistema de-mocràtic de representacióparlamentària, té un recorregut moltlimitat, i les aspiracions del poble nos'hi troben representades. Només calveure les constants retallades endrets socials, especialment pel quefa a sanitat i educació. Però espe-cialment preocupant és el cada copmés dur atac als drets laborals, ambla qual cosa aconsegueixen tenir-nosmés collats a l'hora de presentar ba-talla, utilitzant la por a quedar-sesense feina i haver d'acabant engrei-xant la miríada de treballadors quehan d'anar a buscar feina a l'estran-ger o acceptar contractes temporalsi precaris.

És evident, que la voracitat delsistema financer no té límits, i apro-fita la situació actual creada peraquesta “larva” que citava MartinWolf, per continuar retallant dretsque ja fa anys les elits financeres iempresarials hi tenien l'ull posat,amb l'excusa de que és insostenible,principalment el sistema de pen-sions i la sanitat, les quals suposenun sucós fruit a l'hora de gestionarles grans quantitats de diners quemouen. De continuar així, passarana ser gestionades per mans privades(vegem el cas de privatització d'-Hospitals a la Comunitat Valencianai a la de Madrid, que són la punta dellança per acabar apareixent a laresta de l'estat).

Aquest és el següent objectiud'aquests vampirs, i més amb la des-aparició del que es va anomenar“segon món” (els països de l'òrbitasoviètica, que no per anomenar-sesocialistes eren menys opressors),

contra qui esgrimien el seu “estatdel benestar”, figura aquesta últimaque ja no interessa als poderosos,doncs els treu l'oportunitat de sumardiners i calamitats en el seu haver jade per sí molt “ufanós”. Però en lanostra opinió, i citant un altre copl'exemple de Martin Wolf, aquestalarva és tan estúpida i voraç, que noveu que s'està cruspint aquest em-bolcall que li garanteix l'existència iel benestar: la paciència de la classetreballadora.

Menció apart seria la corrupciófinancera, fenomen especialmentarrelat a la conca mediterrània desde temps immemorials. Pràcticaaquesta, que tenen monopolitzadaels polítics i les elits financeres queels envolten com mosques a la mel.Eix aquest últim de gran desprestigidel sistema parlamentari a ulls delpoble treballador, sobre el qual tor-narem posteriorment.

La defensa dels serveis públics. Anarquistes d'estat?

Pot semblar contradictori, peròara per ara, és necessari donar su-port a uns mecanismes que fins araha gestionat l'estat. Sanitat, educaciói sistema de pensions, són principal-ment com ja hem dit abans, l'objec-tiu dels voltors neoliberals.

A falta de poder aplicar aquestsmateixos sistemes de manera auto-gestionada i col·lectivitzada des dela societat a curt plaç, ens cal articu-lar i dirigir els nostres esforços perla defensa dels mateixos. El con-trari, el deixar-los caure en mansd'entitats privades, ens suposarà la

fragmentació i l'augment de les des-igualtats entre la pròpia classe tre-balladora.

Tota privatització capitalistaequival a un negoci, i no ens podempermetre un negoci en sanitat, doncsaixò garantirà que intentin obtindreels màxims beneficis a costa de lanostra salut.

No ens podem permetre que l'e-ducació esdevingui un negoci,doncs limitarà l'accés a les aules alsmés desafavorits econòmicamentparlant o als menys dotats peraquesta tasca, i reduirà l'oferta d'es-tudis i coneixement en pos d'una mi-llor oferta al mercat de treball, i pertant, als poderosos que el governen.

No ens podem permetre un ne-goci sobre el sistema de pensions,doncs ens podem trobar havent d’u-tilitzar aquesta “assegurança” queens havia de garantir una vellesatranquil·la, per pagar l'operació d'unfamiliar o amic i acabar condemnatsa treballar fins al llit de mort.

Per tenir la certesa que això seràaixí, només cal mirar la situació enaquests mateixos àmbits en el lídermundial de les privatitzacions: elsEE.UU.

Plantejaments anarquistes per unaeconomia més racional

Per fer una radiografia del queentenem per una economia més eco-lògica, sostenible i justa, establiremels eixos o valors que al nostre en-tendre l'haurien de fonamentar, isobre els quals Michael Albert iRobin Hahnel construeixen la sevateoria sobre l'Economia Participa-tiva (parecon), que en els aspectesfonamentals compartim: Solidaritat,diversitat, equitat, autogestió i efi-ciència.

Contraposarem aquests valors ales irracionalitats del sistema capi-talista. Un sistema, la maquinàriadel qual pot semblar ferma i impa-rable, i que anteriorment ha superatmoments difícils per la seva pròpiaviabilitat, però la seva essència és elcanibalisme i això el fa inestable iauto destructiu. Malgrat la seva pre-potència, és vulnerable, i nosaltreshem d'actuar sobre aquestes esquer-

Algunes consideracions i propostes atenir en compte a dia d’avuiFa uns mesos, va sortir publicat “El manifest negre”, de la mà d’un grup d’afinitat anarquista local, el qual és prou interessant per reproduir-ne alguns frag-ments a continuació. Podeu trobar el text senser a la web de la Biblioteca Social d’Olot (www.bsolot.info )

Desnonament perpetrat pels Mossos d’Esquadra

Especial 1 de maig Pàg.5

des. Educant, denunciant i lluitantsistemàticament contra un sistemaque no només és immoral, també ésestúpid. Immoral perquè per tal desalvar-se està disposat a jugar ambles vides humanes, i estúpid perquèen el seu propi ADN hi porta forjata ferro roent l'autodestrucció de simateix, doncs és un sistema basat enl'avarícia sense límits. I és que el seumecanisme intern té un funciona-ment més bàsic i elemental del quees pretén: devorar o ser devorat. Ésun leviatan, és Saturn devorant alsseus fills2.

La solidaritat

El sistema capitalista actual, fo-menta la competència desmesurada,sense aturador, on prevalen els queestan més disposats a trepitjar als al-tres i on el més fort i despietat acabaobtenint més beneficis. Economiaaquesta, on prima l'aspecte del be-nefici sobre el de la sensatesa, onempreses rentables i sostenibles aCatalunya són traslladades a tercerspaïsos en funció dels majors benefi-cis o són mantingudes aquí a canvid'empitjorar les condicions de tre-ball dels seus empleats. Tot en aresde sostenir el més important: la po-sició de superioritat o de poder,exercit per una minoria explotadorasobre una majoria explotada, que ésproveïda o desproveïda de recursosen funció de decisions arbitràries dela classe dominant.

Necessàriament l'economia a laque hem d'aspirar com a anarquis-tes, ha de ser una que pensi en el bécomú i no pas en el simple benefici.En paraules del Mateix M. Albert:“Només un psicòpata podria argu-mentar, si no intervenen altres fac-tors, que una economia és millor siprovoca hostilitat i comportamentsantisocials. Tota persona enteni-mentada argumentarà que, si no in-tervenen altres factors, unaeconomia és millor si produeix soli-daritat”.

La diversitat

El sistema capitalista, en contradel que ens volen fer creure, no fo-menta la diversitat. Tendeix a homo-geneïtzar i a crear necessitats allà onno n'hi ha.

Un exemple clar el patim perexemple en un Sistema Operatiud'un ordinador. De tots és conegut elfort monopoli que ha exercit Micro-soft amb el seu Sistema OperatiuWindows durant anys en el desen-volupament de la informàtica, laqual està essent trencada només persistemes operatius lliures (com elsdesenvolupats per Linux, Ubuntu,Debian, etc.), més propis d'un pen-sament anarquista i que podríem si-

tuar fora del context capitalista,doncs són descarregats gratuïta-ment, gestionats, compartits i millo-rats pels mateixos usuaris de maneralliure i solidaria. En definitiva per albé comú. Cosa que no fa Microsoftcom a paladí capitalista en aquestcamp, prioritzant els beneficis eco-nòmics per sobre del bé comú i elconeixement, mantenint els seuscodis tancats i a l'hora destruintsempre que pot a qualsevol compe-tidor, cosa que resulta més fàcilquan més pes econòmic ha aconse-guit el monstre de torn.

Que el capitalisme acostumi aser la llei del mes fort, i que aquestesmultinacionals o elits financeres re-sultants d'aquest procés tinguin,com és sabut per tothom, podersobre les decisions polítiques comen l'actualitat, no només anorreen ladiversitat en la producció, sinó quegaranteixen que aquest sigui l'estatpermanent de les coses, limitant lacreativitat i l'evolució compartidatant pel que fa en la varietat de pro-ductes com pel que fa a l'extensió dela investigació i el saber col·lectiu.

Richard Stallman, un dels undel fundadors del Moviment pelSoftware Lliure, definia aquesta si-tuació (que seria extrapolable amolts altres productes) de la següentmanera:"Que les empreses tinguin especialinfluència en la política significaque la democràcia està malalta. Elpropòsit de la democràcia és asse-gurar-se que els rics no tinguin unainfluència proporcional a la seva ri-quesa. I si tenen més influència quetu o que jo, això significa que la de-mocràcia està fallant. Les lleis ques'obtenen d'aquesta forma no tenenautoritat moral, sinó la capacitat defer mal".

Per nosaltres, com a anarquis-tes, la prioritat no està en crear la de-manda, sinó en abastir-la segons lesnecessitats reals existents, i com apersones diverses tenim necessitatsdiverses, i per tant, elsproductors/consumidors que som,necessàriament hem de decidir quènecessitem i com ho volem produir.Sempre atenent a la sostenibilitat, ésclar, i atenent la més gran diversitatque ens permetin les circumstànciescom a garantia de millora.

L'equitat

El capitalisme recompensad'una manera aclaparadora la pro-pietat i el poder de negociació.Afirma que aquells que tenen un do-cument de propietat productiva, envirtut de tenir aquest tros de paper ires més, mereix beneficis. I diu queaquells que tenen un gran poder denegociació basat en qualsevol cosa,des del monopoli del coneixement oles tècniques, fins a posseir millorseines o avantatges organitzatius,

haver nascut amb un talent especial,o ser capaç d'imposar-se per la forçabruta, els dóna dret a tot el que pu-guin aconseguir.

Aquest és un aspecte que és an-tagònic al que pretenem des de l'a-narquisme, doncs des del nostrepunt de vista, no ha de rebre més quité més capacitats físiques, mentals,tècniques o productives, en funcióde la seva sort en el repartiment del'ADN, d'accés al coneixement, alsrecursos o simplement perquè “hanascut amb la flor al cul” com es diuvulgarment.

La lògica capitalista, recom-pensa en primer lloc el rendiment iel poder, i nosaltres com a anarquis-tes hem d'optar per un model queprioritzi la remuneració en funció del'esforç i el sacrifici invertit.

Tenint clar aquest fet, nosaltrespensem que a cadascú se li ha dedonar segons les seves necessitats(això és, segons el nombre de fills,les discapacitats físiques o mentals,circumstàncies mediambientals, i unllarg etcètera de condicionamentsintrínsecs a les persones i el lloc) ide cadascú segons les seves possibi-litats. Qüestió aquesta última, quevol dir que no per estar més dotat fí-sicament, una persona que treballaal camp i és capaç de carregar mésnombre de sacs de patates en 6hores, ha de rebre més que un altreque és més escanyolit i en carregamenys en el mateix temps, tot ihaver-se esforçat i patit igual quel'altre.

Tampoc contemplem com amotiu per obtenir més beneficis quité la capacitat d'estar en un lloc detreball que produeix un article méscomplex (per exemple un cotxe o eldisseny d'una màquina), que el querecull les escombraries d'una pobla-ció X, doncs tots dos són necessarisper a la societat en la que vivim i escomplementen.

Es pot valorar percebre un plusper qui està disposat a treballar méshores, o qui ha de treballar en situa-cions d'especial penositat, la qual

cosa dita sigui de pas, hauria depoder ser rotativa sempre que lescircumstàncies ho permetin. En totcas, la comunitat futura hauria devalorar aquests aspectes en funcióde les circumstàncies existents,sempre en vistes a millorar les con-dicions de tots/es.

Alguns poden objectar que cer-tes tasques es poden desenvolupar siabans has invertit temps en uns es-tudis, i que aquest fet t'hauria de re-presentar un plus per sobre de qui hadecidit no esmerçar el seu temps enpreparar-se, per això, consideremque els estudis han de ser recompen-sats igual que si s'està ocupant unlloc de treball mentre aquests es du-guin a terme, però en cap cas s'hande considerar com a argument vàlidper demanar més. No tots tenim eldo de ser bons estudiants, i no totstenim el do de ser bons fusters, feinaper la qual potser no calen estudis,però si habilitat i experiència que espot recollir mentre un altre està es-tudiant. Els dos esmercen el seutemps en allò que els és propi per lesseves habilitats, i en la mesura quees pugui, satisfactori.

L'autogestió

L'economia afecta al nivell d'o-pinió de cada subjecte en les deci-sions sobre la producció, el consumi l'assignació de recursos.

En el capitalisme els propietarisi els capitalistes tenen un gran nivellde decisió, mentre que la majoria depersones no posseeixen pràctica-ment cap tipus de decisió i parado-xalment són els que majoritàriamentes veuran afectats per l'evolucióeconòmica/productiva.

Però la nostra economia, a laque aspirem, ha de ser necessària-ment una economia democràtica.

La gent ha de controlar les sevespròpies vides d'acord a nivells dig-nes i més quan es tracta d'economia.

El que esperem dur a termequan triem tant una manera per

prendre les decisions com uns pro-cessos associats de discussió, plani-ficació del programa, etc., és quecada subjecte ha de tenir una in-fluència sobre les decisions en pro-porció al grau en què l'afecten. Endefinitiva, la democràcia directa, had'entrar a tots els nivells de presa dedecisions. Des dels àmbits més alts,on es veurien les necessitats globalsde la societat, fins als àmbits méspròxims, els llocs de treball/produc-ció. Llocs tots ells, que a dia d'avuiestan fora de l'abast del 99% de lapoblació. En paraules de RobinHahnel: “Proposem que els consellsde treballadors i els consells de con-sumidors, als seus barris, realitzinles seves propostes del que volen fer,des del punt de vista de produir oconsumir, i ells mateixos negociïncom uniran això en un pla anualfactible”3.

En realitat, la lògica és bastantsimple. Citant un altre cop a M.Al-bert: “Si no tenim tots una opiniósobre les decisions en la mesura enquè ens afecten, llavors determina-des persones tindran una opinió su-perior que la proporció en què ladecisió els afecta, i uns altres tin-dran una opinió menor a com elsafecta la decisió, però no existeixuna base moral per a tals diferèn-cies”.

L'eficiència

En el capitalisme les preferèn-cies dels propietaris es converteixenen les finalitats més sol·licitades i elque aprecien els propietaris no esmalgasta. Així que en el capitalismel'eficiència significa el buscar elmàxim benefici mentre es repro-dueixen les condicions per obtenirbeneficis sense malgastar els avan-tatges que els propietaris puguin ex-plotar. Als capitalistes no elsimporta destruir éssers humans,quan la gent afectada és prescindibleen el que concerneix al benefici. Alscapitalistes no els importa que els

seus treballadors emmalalteixin acausa de les males condicions de se-guretat i higiene en els seus llocs detreball, o que a conseqüència de laseva voracitat insaciable pels bene-ficis, ecosistemes sencers desapare-guin, deixant a qui fins aquellmoment viu allí en la més absolutamisèria, insalubritat i pobresa. En elcapitalisme ser eficient significa sermiserable, perquè el capitalisme ésun sistema miserable.

En una economia anarquista, sereficient necessàriament significaproduir, consumir i repartir els re-cursos d'acord a necessitats ja cone-gudes, no artificials, i desenvoluparpotencials coherents amb la solida-ritat, la diversitat, l'equitat i l'auto-gestió com hem vingut exposantfins ara. I significa no malgastar resdel que puguem gaudir o del que enspuguem beneficiar. Això és el queidentifiquem com una economia efi-cient: la racionalitat i la capacitat deproduir el que és necessari i no su-perflu.

Tots aquests aspectes són elsque considerem a grans trets el quehaurien de formar l'esquelet d'unaeconomia més racional i anarquista.Però el que cal fer de manera imme-diata, és posar en marxa més estruc-tures a nivell de producció/consumde les que ja existeixen. Cooperati-ves on poder començar a posar enpràctica aquestes bases, que són elpas pre-revolucionari lògic amb lacorrelació de forces actual.

En el desenvolupament d'a-questa tasca (tímidament en marxaa l'actualitat), és i serà de gran ajudal'anarcosindicalisme de la CNT.

La salut democràtica

És un aspecte aquest, que permolt que s'hagi pregonat alsquatre vents des de fa més de

30 anys, no existeix de maneraplena a la nostra societat actual (sideixem de banda honroses excep-cions), i menys pel que fa als estats.Ni a Catalunya, ni a Espanya, ni aEuropa i tampoc a nivell mundialgaudim d'alguna cosa que s'apro-ximi al que per nosaltres es podriaanomenar democràcia.

A ningú se li hauria d'escaparque les democràcies parlamentàriesactuals (i a partir d'aquí em referiréa la que tenim a l'estat espanyol persimplificar), no són més que “la xo-colata del lloro”, un model “demo-cràtic” de primer curs de primària,on el ciutadà no és considerat majord'edat i només se li permet posar unpaperet en una urna cada 4 anys. Unsistema, on la majoria de partits o béreprodueixen els mateixos esque-mes per elegir els seus propis lide-ratges, o simplement els nomenen adit des dels òrgans directius.

Un sistema on es fomenta el bi-partidisme, doncs el mecanisme pelqual es regeixen les eleccions i el re-partiment d'escons (llei d'Hont), ten-deix a beneficiar als partitshegemònics i a silenciar als petits oals nous, en funció moltes vegades,de la dispersió dels vots per les di-ferents circumscripcions. Un sis-tema on les llistes de candidats estantancades i no es pot elegir a qui tucreus que ho faria millor d'entre lagent d'un partit concret, de maneraque ja des de l'inici, hi ha una mànegre que et retalla la teva capacitatde decisió, i per tant, la democràcia.

Sense oblidar, que els mitjansde comunicació públics, que hauriende ser garants democràtics, tenenuns minuts assignats als diferentspartits amb representació parlamen-taria, cosa que els que apareixencom a novetat, o la fan ben grossa ono sortiran pas. Òbviament, els mit-jans de comunicació privats (enmans de les elits) d'àmbit de masses,tenen interessos privats de fons, isón peça clau en la creació d'opinióal servei d'aquests, o sigui que jan'hi hi comptem.

Ni tampoc ens podem oblidarde que els partits polítics reben cartablanca per quatre anys per fer i des-fer. Portin el programa electoral queportin, un cop elegits no tenen per-què complir les seves promeses. Seles poden saltar totes, una per una,fins a no respectar-ne cap (l'exempledel PP a les eleccions del 2011 és undels casos més flagrants), i aquí paui després glòria. No tenen perquè di-mitir, no els pots fer fora, i un llargetc. d'incompatibilitats democràti-ques.

Oblida-te'n de referèndums idemés Iniciatives Legislatives Po-pulars (ILP), que queden molt bésobre el paper, però els referèndumsno tenen capacitat vinculant i noméssón consultius (a la pràctica, faran elque vulguin els partits polítics ambel resultat) i són peces de col·leccio-nista que només poden posar enmarxa els partits polítics (a l'estatespanyol només se n'han fet tres desde l'any 1978, sobre la Constitucióespanyola, la OTAN i la Constitucióeuropea. I a Catalunya dos, per l'a-provació d'estatuts d'autonomia), iles ILP, tot i que parteixen de inicia-tives populars, també requereixenen última instància que hi donin elvist i plau els partits polítics, i sónrebutjades sistemàticament en lamajoria d'ocasions4.

Menció apart, s'ha de fer de lamonarquia: hereditària. I sobre elscossos de “seguretat”, encara que nocal estendre's en aquest assumpteconcret, doncs de tots és ben cone-gut que exèrcit i policia són esta-ments jeràrquics i no democràtics.Braç habitual del sistema a l'horad'endurir el règim social existent permitjà de cops d'estat i repressió. I nooblidem que un dels altres pilars delsistema, el poder judicial, el qual

hauria de garantir l'accés a la “justí-cia” de tots els ciutadans indepen-dentment dels seus ingressos, ambles últimes reformes fetes pel mi-nistre Gallardón5, s'ha acostat mésal model de “justícia per als rics”amb l'augment de les tasses aplica-des en els diferents graus i proce-diments establerts.

Però deixant de banda elfet “democràtic” de repre-sentació parlamentàriai les seves estructu-res annexes, el llocon la manca de de-mocràcia és més palpable i l'hem depatir de manera quotidiana, són elscentres de treball. Aquell lloc on lamajoria hi passem com a mínim unterç del dia, que no és poc! I això siés que no estem a l'atur, que no ésmés que una altra forma de controlsocial i de falta de democràcia, alimpedir el repartiment del treball id'aquesta manera garantir que es pu-guin mantenir sous i condicions detreball baixos. El sistema capitalistasempre té un atur estructural, noexisteix la plena ocupació.

Nosaltres pensem que s'ha detreballar menys per treballar tots. Iel “tots” inclou elements parasitarisde la societat com els que estan a l'e-xèrcit6, on no produeixen res i repre-senten grans despeses. Amb unrepartiment més lògic de la riquesai els recursos això és possible.

El centre de treball, és el lloc onla dictadura és més evident. Els tre-balladors, força motriu de la produc-ció i dels recursos amb els quals unasocietat pot viure, es veuen absolu-tament impedits a l'hora de triar què,com i quan s'ha de produir. Què,com i quan han de rebre un beneficiper la seva activitat, i amb quinesproporcions i sota quins criteris s'hade repartir.

Tot això ho decideix la patronali l'Estat. Ells, amb les seves norma-tives a la mà (o no. Tot depèn de lacapacitat de coacció que tingui cadapatró) tenen la paella pel mànec siestem desunits. En funció d'aquestfet, la patronal i el mercat amb elsseus especuladors, s'arroguen el dreta emportar-se un tall més gros delpastís i a repartir les engrunes alstreballadors. La quantitat suficient(o no), perquè es puguin mantenirper anar a treballar al dia següent,mentre ell/a, l'empresari, gaudirà enmolts casos d'una casa (o molts al-tres articles) que un obrer no podràpagar ni ajuntant els salaris de totauna vida. Disposarà d'un tempslliure que el treballador/a no tindràni en somnis, doncs les noves tecno-logies i la mecanització moderna,que estalvia feina i temps de produc-ció, paradoxalment no ha suposatuna millora pel que fa als horaris detreball, i d'aquesta manera, per im-posició dels mercats especulatiusdel capitalisme, el treballador conti-nua encadenat de manera irracionalal seu lloc de treball.

És justa i democràtica aquestamanera de repartir els salaris? És de-mocràtic el sistema explotador onun viu a cos de rei i 99 malviuen osobreviuen en un món on els recur-sos són enormes i suficients per acobrir les necessitats de tots?

Per citar un bon exemple peril·lustrar el que volem dir, citarem aProudhon:

“El capitalisme ha pagat les jorna-des dels obrers. Per ser exactes, s'hade dir que el capitalisme ha pagattantes vegades una jornada comobrers ha empleat cada dia, que noés el mateix. Perquè aquesta forçaimmensa que resulta de l'acció i del'harmonia dels treballadors, de laconvergència i la simultaneïtat delsseus esforços, no l'ha pagat. Dos-cents granaders van aixecar en po-ques hores l'obelisc de Lúxor (aParís), se suposa que un sol home,en dos-cents dies, ho hauria fet? Toti això, per al capitalisme, la sumadels salaris hauria estat la ma-teixa”.

És per això que és important la pre-sencia de la CNT als llocs de treball.La democràcia real, la DemocràciaDirecta, hauria d'estar present entots els àmbits de la societat. Nosom números! Ni bèsties! Som per-sones!Assagem-ho de moment a petita es-cala sempre que puguem. Apart deles lluites de la CNT, el movimentdels indignats ha estat en un principiuna eina força profitosa i s'han ob-tingut alguns resultats positius, peròcal anar més enllà. Des de les asso-ciacions de veïns, fins a grups depressió autònoms. Tot el que no estàlligat al sistema és vàlid si es ges-tiona de manera horitzontal i sensela presencia de partits polítics.Apart d'algunes iniciatives del 15M(evidentment no totes), un bonexemple també el tenim a les lluitesveïnals de l'àrea metropolitana deBarcelona a finals dels anys '70, unautèntic exemple d'assaig de lluita i

autogestió.

La presa de decisions ha de ser mit-jançant l'assemblea, de manera ho-ritzontal, sense líders. Aquestaspecte s'ha de poder constatar a totsels nivells dintre d'una futura fede-ració de municipis lliures. Lacol·lectivització, l'autogestió i la lli-bertat n'han de ser pilars fonamen-tals. Nosaltres treballem per això.

NOTES

[1] Ediciones Urano, S.A. 2012[2] El capitalismo. Mentalidad y discurso”. ColectivoEscuela Libre)[3] Periòdic Diagonal. Abril 2010. [4] Extret de la Viquipèdia. “L'article 87.3 de la Cons-titució Espanyola contempla la possibilitat, reguladasegons la Llei Orgànica 3/1984, de que els ciuta-dants proposin iniciatives de llei amb el suport de500.000 signatures. Tanmateix existeixen una sèriede limitacions per aquestes iniciatives:

- No pot reformar una Llei Orgànica, ni regular untema propi d'una Llei Orgànica. Això exclou el CodiPenal, els Estatuts d'Autonomia, el Defensor delPoble, la llei del Tribunal Constitucional, la llei Elec-toral, la llei d'Educació, la llei de Dret de Reunió, lallei de Llibertat Sindical, la llei de Llibertat Religiosa,etc.- No pot reformar cap llei tributaria. Això exclou la

Llei General Tributaria, la Llei Reguladora de les Hi-sendes locals, la Llei de l'IRPF, la llei de l'IVA, etc.- No pot reformar una llei de caràcter internacio-

nal.- A partir d'una ILP no es pot eleborar una llei re-

ferent a la prerrogativa de gràcia i l'indult, que se-gons l'article 62 de la Constitució correspon al Rei.- No pot reformar el Consell Econòmic i Social,

els paràmetres de redistribució de la riquesa, l'amor-tització entre regions ni la planificació de l'activitateconòmica. Tampoc poden proposar-se els Pressu-postos Generals de l'Estat ni esmenes als mateixos.- No pot reformar la Constitució. Segons l'article

166 de la Constitució aquesta només es pot reformarmitjançant els apartats 1 i 2 de l'article 87, la qualcosa exclou la ILP.

Des de l'inici del període democràtic el 1978, nomésnou ILP han passat el filtre de la Mesa del Congrési tan sols una ha estat aprovada pel Ple del Congrés,relativa a la modificació de la Llei de Propietat Horit-zontal.A Catalunya, només dos han arribat al Parlament inomés una ha estat acceptada, relativa a l’abolicióde les curses de braus. La que anava contra la pro-liferació de transgèncis fou rebutjada per la mesa.[5] BOE. Ley 10/2012 de 20 de novembre.[6] Les Forces Armades Espanyoles explicaven alcomençament de 2012 amb un nombre de 179 000militars en actiu (47 500 militars de carrera, 1 500de complement i entorn de 80 000 soldats de tropai marinería), així com 50 000 reservistas voluntaris

Pàg.6 Especial 1 de maig

Especial 1 de maig Pàg.7

La Biblioteca Social d’Olot és un pro-jecte cultural impulsat des d’el Sindicatd’Oficis Varis de la CNT-AIT d’Olot.

La intenció originària d’aquest projecte era tenirben catalogats i ordenats els llibres de la biblio-teca d’una manera més àgil i dinàmica peròaquesta idea inicial s’ha ampliat per encabirtambé una biblioteca digital amb un miler de lli-bres principalment d’autors llibertaris i de lesciències (antropòlegs, filòsofs…) i finalmenthaurà servit també per anar editant i posant a l’a-bast del públic totes les traduccions i edicionspròpies que anem fent.

L’espai físic de la biblioteca es troba a la seudel sindicat a la Plaça Cinema Colon d’Olot i enella hi podreu trobar uns 1.500 volums aproxi-madament on hi predomina la temàtica obrera,social, històrica i cultural. És ,per tant, una bi-blioteca especialitzada en allò que més ens in-teressa i creiem que pot ser una bona aportacióen l’oferta bibliogràfica per a la comarca, ja quelluny d’entrar en “competència” amb la Biblio-teca Municipal d’Olot (Marià Vayreda), ofereixmaterial sobre una temàtica de la qual aquestaúltima no n’està especialment dotada. La Bi-blioteca Social d’Olot és oberta a que tothompugui fer-se’n soci o sòcia per només 3€, i dis-posar dels seus fons, retirar llibres en préstec outilitzar el servei d’internet gratuït en els horarishabituals en què el local es troba obert, els di-marts, dijous i divendres de 19 a 21 hores.

En aquesta web www.bsolot.info podeu consul-tar tots els fons de la Biblioteca organitzats pertemàtiques o directament si preferiu buscar perautor o títol d’una obra podeu utilitzar el cerca-dor per anar directe al gra.

A més, disposem de Biblioteca Digital online.Clicant sobre aquest apartat de llibres, podràs

descarregar llibres en format PDF o en EPUB(especial per ebooks) fàcilment localitzables perel nom de l’autor. També podeu utilitzar el cer-cador si ja teniu clar què esteu buscant.

Finalment, a l’apartat de material propi ani-rem penjant aquelles traduccions i edicions queimpulsem des d’aquesta Biblioteca. Bàsicamenttraduccions al català de llibres o fulletons prouconeguts per tothom, donat el dèficit d’edicionsen català d’obres dels llibertaris més clàssics in-tentarem posar-hi remei aportant el nostre granetde sorra. Actualment, amb la tecnologia dispo-nible, no hi ha cap mena d’excusa més que lamandra per traduir aquests llibres i posar-los adisposició de la gent, si més no, en format digi-tal fins que es disposi dels recursos econòmicsnecessaris per editar-los. No oblidem que a prin-cipis de gener de 2012 vam aconseguir treure elprimer llibre totalment autogestionat i produitper la Bilioteca Social d’Olot, i a dia d’avui jaen són quatre. No seran els últims. Podeuveure’ls conjuntament amb les edicions digitalsde diferents revistes editades a la Garrotxa perpart del moviment llibertari local com “L’obser-vador”, “El tafaner” i “Arguments” a la seccióde “Traduccions i edicions pròpies” de la web.

Si voleu col·laborar aportant material que tin-gueu, traduint textos al català o de qualsevolaltra manera poseu-vos en contacte amb nosal-tres al correu-e bustia@bsolot.info o passant pellocal.

La cultura com a eina de lluita. Salutacions lli-bertàries!

Biblioteca Social d’Olot.

La Biblioteca Social d’Olot, el braçcultural de la CNT a la comarcaEl passat 2012, la Biblioteca Social d’Olot, començava la seva etapa editorial en format paper. “Orígens del moviment obrer a Olot 1840-1923” de Joan Bar-nadas era la seva primera producció, i a aquesta la seguirien en menys d’un any quatre títols més. Tot això, sense deixar de banda l’edició en format digital,amb varis llibres i amb especial dedicació a les revistes com “L’observador”, “El tafaner” i l’especial “Arguments” que va veure la llum com a complement dela Mostra de Cultura Anarquista d’Olot el mes de maig de l’any passat.

Bakunin. Recull d’escrits breus.M. Bakunin. 98 pàg.

Una bona oportunitat per a conèixer sensetextos massa farragosos aspectes bàsicsdel pensament àcrata de la mà d’un delsseus pioners, i de pas ens acosta a unapart menys coneguda d’aquest personatgehistòric, els seus escrits breus.A més, ens permet veure de manera senzi-lla que malgrat el pas dels anys, les teoriesd’aquest autor continuen essent obresd’actualitat i de les que en podem establirconclusions i paral·lelismes útils i positiusper als temps que ens ha tocat viure.

Fora del ramat. Anarquistes a laGarrotxa 1995-2012Marcel Surinyach Casals. 134 pàg.

Recull de “vida i miracles” del col·lectiuanarquista a la Garrotxa durant aquestsdarrers anys. En aquest llibre, hi trobaràsexplicat de manera breu i senzilla els as-pectes claus per entendre les activitats lli-bertàries dels últims anys. A través de lesseves misèries i virtuts, podràs saber elquè, el com i el perquè de la presencia del’anarquisme a les nostres contrades. Partde la seva manera de pensar s’hi veu re-flectida també a través d’un recull d’arti-cles.

Orígens del moviment obrer aOlot 1840-1923Joan Barnadas. 154 pàg.

És una història -la del moviment obrerolotí- injustament tractada i en molts casosoblidada per la historiografia local. Ambaquesta edició, pretenem aportar el nostregranet de sorra per fer visible un passatque potser més que d’altres esdeveni-ments puntuals i elitistes ocorreguts a lacapital de la Garrotxa ha conformat la so-cietat olotina actual.

El manifest negreGrup Anarquista X Llogar-hi Cadires. 45 pàg.

En aquesta ocasió, el Grup Anarquista XLlogar-hi Cadires, ens sorprén amb unmanifest anarquista: El manifest negre.Perpetrat a la Garrotxa, en aquest treballs’hi van abordant diferents temes d’actua-litat a partir de la crítica del moment ac-tual en els diferents àmbits, econòmics,democràtics, laborals, etc. s’hi van sugge-rint possibles solucions i idees per cami-nar cap a una societat més justa.

Pàg.8 Especial 1 de maig

Ens trobem cada cop de manera més habitual,que venen treballadors a assessorar-se a laCNT d'Olot després d'haver estat acomiadats

d'empreses que es declaren insolvents, la qual cosavol dir que els treballadors si volen cobrar algunacosa, han d'anar al Fons de Garantia Salarial (FO-GASA), cosa que significa cobrar com a mínim un30% menys del que et correspondria com a indem-nització en un cas “normal”. Però el més greu, és quecada cop es donen més casos de tancament d'empre-ses sota aquests paràmetres, però que al cap de poctemps obren amb un altre nom, amb treballadorscontractats nous i sota algun subterfugi per evitar serperseguits per hisenda o els treballadors acomiadatsamb les pitjors condicions. És una manera eficaç pertreure's deutes i treballadors de sobre que feia moltsanys que treballaven a l'empresa.

Aquestes empreses, fins i tot, en alguns casos, hanestat finançant-se a costa del salari dels treballadors,com és el cas de Transports Prujà de Besalú, quearriba fins i tot a fer pagar les despeses dels camionsen gasolina, dietes o de neteja dels remolcs al seusxofers quan estan a l'estranger. Els quals, pateixenimpagats durant mesos i mesos, els donen llargues imai acaben de cobrar tot el que els deuen, ni guan-yant el judici cobres, i es veuen obligats a haver d'a-

rribar al FOGASA.També és cada cop més ha-

bitual el cas d'abús mit-jançant l'última

reforma laboral, elqual consisteix enmodificar substan-cialment les con-

dicions de treball pel que fa a horaris, salaris, o cen-tre de treball, alegant disminució de la facturació(que no pèrdues) o similars, de manera que el treba-llador/a, davant d'una situació insostenible per con-ciliar la seva vida familiar o per poder pagar lesfactures, es veu obligat a plegar, corresponent-li enaquests casos una indemnització de 20 dies per anytreballat amb un màxim de 9 mensualitats. Aquestaés una modalitat d'acomiadament barat, però que finshi tot ens trobem algun cas com els que usualmentutilitza Mercadona (l'empresa a la que l'ajuntamentd'Olot ha adjudicat un espai a la Plaça Mercat d'O-lot), que és una habitual del comportament d'explo-tació laboral i denigració humana per tal de reduirdespeses en acomiadaments i salaris i poder contrac-tar nous treballadors amb un règim de precarietatmàxim, acusant d'haver robat (per posar un de tantsexemples pels quals aquesta empresa ha estat denun-ciada i condemnada) per tal de poder acomiadarsense indemnització, situació davant la qual un tre-ballador/a es troba amb l'extrema dificultat per de-mostrar el contrari.

Per fer front a a aquests tipus d'abusos, cal queens organitzem i fem pinya. D'altra manera, això ésimparable, doncs la legislació vigent ens va total-ment en contra. La única opció la tenim si aconse-guim crear un sindicat fort.

Si les coses van malament al teu lloc de treball,no esperis a l'últim moment per passar pel sindicat,i si pot ser vine acompanyat de més companys,doncs que es vingui de manera escalonada i indivi-dual, és un altre entrebanc que ens dificulta poderarticular una línia de defensa eficaç des del sindicaten massa ocasions.

Aturem-ho!

#1maigOlot

El futur és nostreProjectes i realitats de la CNT d’Olot

Com a CNT, ens hem fixat l'objectiu d'articular algun tipus de coope-rativa que sigui útil i solidària amb les necessitats de la classe treba-lladora. És voluntat de la CNT d'Olot establir les sinergies i les

aliances necessàries per construir quelcom similar al projecte que està duenta terme la Cooperativa Integral Catalana a les nostres contrades. Per això,ens hem d'esforçar més per fer-nos entendre i escoltar a la resta de la ciuta-dania per engegar un projecte autogestionat en aquest sentit. Cal crear unaeconomia social paral·lela al sistema capitalista, i arreu de l'estat ja s'estanposant en pràctica diversos projectes interessants com la CIC. Hem de teniren compte que ja hi ha més de 50 empreses que han passat sota control obrerabans de que fossin tancades per la patronal i els treballadors acomiadats. Lajustícia social passa per les nostres mans i no pas per la de polítics i estamentsjudicials que han demostrat sistemàticament que estan al servei dels mercatsi les grans multinacionals.

La CNT d'Olot, està demostrant que pot autogestionar un sindicat i elsassumptes que li són propis, i aquest actualment s'ha dotat d'una caixa de re-sistència per ajudar econòmicament i solidàriament a companys afiliats queno poden arribar a final de mes a causa d'haver exhaurit les prestacions so-cials i que continuen sense poder accedir a un lloc de treball estable, i ara calbuscar la manera de fer el següent pas i demostrar que podem gestionar tambéiniciatives que ens permetin portar una vida més racional, on la conciliacióde la vida familiar i de les necessitats individuals i col·lectives es vegin sa-tisfetes des de pràctiques plenament democràtiques i autogestionades. En de-finitiva, des de pràctiques llibertàries. Si hi estàs interessat, passa pel sindicat.El futur és nostre.