-
7/29/2019 12 -desembre- 2007
1/19
1
nm. 12 -desembre- 2007
Editorial
Revisem la despesa
Afinals de desembre i comenaments de gener sacumulen unes festes
que ensconviden a comprar amb tanta fora que, per a moltes famlies,
suposen el temps de
ms forta despesa anual. s una activitat, la de comprar, que ha
adquirit tanta
importncia en la vida moderna que b podem dir que s la nova
religi: anar de
compres s la nova litrgia; els centres comercials, els nous
temples; la publicitat,
levangeli renovat i els logos shan convertit en els smbols i
signes de la moderna
religiositat que dna sentit a lexistncia.
-
7/29/2019 12 -desembre- 2007
2/19
2
Les generacions dels nostres avis utilitzaven ben poc el diner
perqu era costum
intercanviar productes. Els nostres avis consumien perqu per
viure hem de
consumir, per des de fa unes dcades shan invertit els termes i
ara sembla que hom
viu per consumir, no consumeix per viure. Quan sarriba a una
exageraci es cau en el
terreny de la patologia i el consumisme seria la desviaci del
consum equilibrat per
viure una vida de qualitat. Viure al marge daquest fenomen
consumista no s pas
fcil, sobretot per als ms joves, que no han tingut temps de
formar-se una
personalitat. La publicitat s tan brutal i la pressi social tan
forta, que a vegades les
persones que segueixen uns criteris de consum ordenats acaben
marginades; sn
considerades extravagants.
Ser ben difcil sortir daquest cercle diablic perqu hem convertit
el mn en un
mercat. Ja no s un mn amb mercat com sempre havia estat, ara el
mn s un granmercat provedor de felicitat i ens hem de preguntar si
no s la gran buidor, la gran
infelicitat de molts que sost el mercat desproporcionat que s el
consumisme. Est
ms que demostrat que consumir en desmesura no afecta les nostres
satisfaccions
vitals. En canvi, la Terra no pot suportar un excs de consum.
Cada persona que viu
als EUA necessita de mitjana 10,3 hectrees de terreny per
satisfer les seves
exigncies de consum; al Jap, 4,3; a Alemanya, 5,3, per les
disponibilitats del
planeta sn d1,7 hectrees per persona. Actualment la petjada de
la Xina s d1,2
hectrees i 0,8 la de lndia. Quin futur ens espera quan aquests
pasos consumeixin
com nosaltres? Un 80% dels humans viu sense autombil, sense
refrigerador ni
telfon, quin dret tenim nosaltres a frenar que adquireixin
aquests bns dels quals
nosaltres fa tants anys que gaudim? Per fer possible que tothom
disposi dels bns
bsics, no s absolutament imprescindible que deixem aquesta
malaltia del
consumisme forassenyat?
La democrcia ms genuna s prendres seriosament la possibilitat
de
lautodeterminaci personal i com ms sumem per anar cap a un
consum
responsable, ms fcilment aconseguirem invertir una situaci que
no pot pas durar.
s clar que el consum responsable ha de comenar per totes les
administracions
pbliques; cal que donin exemple de contenci sensata. Tanta
illuminaci a les vies
pbliques en aquests dies nadalencs, no requereix un
replantejament per donar
exemple? Seguirem el dia de Reis trepitjant la catifa de
caramels que amb tanta
desmesura shan llanat alguns anys? A Torroella i als altres
pobles del Montgr i del
Baix Ter, tindrem ajuntaments coratjosos per planificar de
manera integral la despesa
-
7/29/2019 12 -desembre- 2007
3/19
3
i la sostenibilitat, comenant per evitar la contaminaci lumnica?
Assessoraran i
premiaran amb els impostos aquells ciutadans que demostrin unes
bones prctiques?
Sn preguntes que aviat hauran de ser exigncies.
Consell de redacci
Sistema pioner a tot l'Estat per reduir la
incrustaci de la cal a les canonades i
installacions particulars. L'Ajuntamentde Torroella ha posat en
marxa un nousistema que permet reduir lesincrustacions de cal
en
canonades i installacionsparticulars, mitjanant lautilitzaci de
C02. Aquestatcnica, que s'aplica en la indstria, nos'havia
utilitzat, fins ara, en la distribucid'aigua potable. Torroella es
el primermunicipi de l'Estat espanyol quelimplementa.
El cementiri de Torroella De Montgr. Enles taxes a aplicar lany
2008, no hasofert cap increment el seu import anualde 12 euros per
nnxol. I per lainformaci facilitada, que pot tenir certinters, hem
tingut coneixement de queen el cementiri hi han 757 nnxols,
24columbaris i 2 panteons i que el preu
dun nnxol s de 710 euros.
Mirant-ho b, val ms
aparcar b!. Els preus de laretirada de vehicles malaparcats, per
les gruesmunicipals, augmenten en
alguns municipis de forma considerable.A Torroella de Montgr la
puja simportant, del 20 per cent.Mostra de colleccionisme
torroellenc a
la capella de sant Antoni. La GranEnciclopdia Catalana
defineixcolleccionisme com "el fetde colleccionarsistemticament
objectes
d'un inters histric oartstic especial, osimplement rars." No
obstant el mn delcolleccionisme es com el tnel deltemps: qui entra
en ell, mai en sortir.Les petites o grans meravelles del passati
del present, prenen possessi d'unpacfic ciutad i el converteixen en
unser estrany que, durant tota la sevaexistncia, va emmagatzemant
peces,certament interessants, de les quegaudeix en vida, que
exigeixen cada diams espai i que, en el millor dels casos,llega a
la seva mort, ms enll de laprpia generaci.LAjuntament de Torroella
descarta el
llac per fer-hi esqu nutic, pel seu gran
impacte ambiental. LAjuntament ha
http://localhost/emporionou/images/stories/num12/procediment%20antical%20aigua%20torroella.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/procediment%20antical%20aigua%20torroella.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/procediment%20antical%20aigua%20torroella.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/procediment%20antical%20aigua%20torroella.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/aparca.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/aparca.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/aparca.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/aparca.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/collecconisme.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/collecconisme.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/collecconisme.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/collecconisme.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/collecconisme.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/aparca.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/procediment%20antical%20aigua%20torroella.jpg
-
7/29/2019 12 -desembre- 2007
4/19
4
comunicat a la Federaci Catalanad'Esqu Nutic, promotora del
llacartificial per fer-hi un centre d'esqunutic, juntament amb la
Generalitat, laseva negativa al projecte, tot i que
encara no ha rebut cap proposta oficial. Iho justifica, tant pel
seu gran impactenegatiu en la zona, la plana agrcola delPinell, com
per defensar l'actual paisatgei territori com a dinamitzador
econmic.Dues conferencies sobre Francesc
Gimeno i els paisatgistes del Montgr. Laprimera tingu lloc el 3
de novembre, aCan Quintana Museu de la Mediterrnia,
a crrec de Mariona Seguranyes, doctoraen humanitats,
historiadora de lart icomissria de l'exposici FrancescGimeno i els
paisatgistes del Montgr.La conferenciant va resseguir les passesdun
home, en Francesc Gimeno atret icaptiu dun paisatge, el cel de
lEmpordi el Montgr. Aquesta natura no
motllurada pel home, creadaper una ma divina, amb la
quesidentifica. Lamor que sentper Caterina Massaguer, ambqui
sespos, els fills i eltreball de pintor de parets, per cobrir
lesseves necessitats quotidianes, foren labase sobre la que
desenvolup el seuart, que compart estretament amb la
seva inquietud sobre linfinit, amblestudi de la Bblia.Gimeno
coincid amb un jove Josep Plaque el qualific de malet, i
queposteriorment escrigu un Homenotsobre lartista que no refugia de
la sevagorra i espardenyes de vetes deproletari.La conferencia fou
seguida duna visita
comentada a l'exposici que permettant un millor coneixement de
la sevaobra, com la dels que lacompanyaren enla primera estada a
Torroella, RamnCall i Modest Urgell i dels que
sinspiraren en el Montgr per la sevaobra pictrica, com el seu
fill MartGimeno, Joaquim Mir o Josep MariaMascort que va dedicar
tota la seva vidaa treballar aquest paisatge.La segona conferncia
an a crrec de
Joan Badia i Homs historiador. Unasetmana desprs tingu lloc la
segona deles conferncies sobre
la vida i lobra deFrancesc Gimeno. Elconferenciant destacel fet
que Torroella suna de les claus ms importants de lavida del pintor
i laltra el seu carcterindependent, amb tossuda tenacitat finsal
isolament ms exagerat, amb
conscient rebuig a patrocinis quequalific de pirates,fins aix
emprendreu i que, dacord amb el relat deJosep Pla, el port a acudir
a les salesdexposici barcelonines vestit dobrer,rialler i satisfet
depater els burgesos ipseudo intellectuals.Finalitzada la
conferncia sestabl untorn de preguntes i respostes, que don
lloc a una veritable taula rodona, que esperllong llargament. La
tesi final s quehem de prescindir dels adjectius ambque Pla i la
critica el qualificaren i tenir lacertesa de que si el seu cognom
fos altrei altre el seu treball, pintor de parets,estarem parlant
dun artista plenamentcomparable a un Van Gogh.
http://localhost/emporionou/images/stories/num12/marionasegu.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/marionasegu.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/marionasegu.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/marionasegu.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/marionasegu.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/joanbadia.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/joanbadia.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/joanbadia.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/joanbadia.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/joanbadia.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/marionasegu.jpg
-
7/29/2019 12 -desembre- 2007
5/19
5
Ni que dir que ambdues conferncieshan estat complementaries
ienriquidores sobre lobra i la vida deFrancesc Gimeno.Si lobra de
Francesc Gimeno i els
paisatgistes del Montgr s del vostreinters, visiteu la exposici
i entreu a lasecci dimatges daquesta revista ontrobareu reprodudes
les obresdaquesta exposici.Millores en la carretera C-31 en el
tram
Verges a Torroella. El Departament dePoltica Territorial i Obres
Pbliques dela Generalitat ha iniciat la licitaci per
millorar aquest tram, bsicament en larenovaci total del ferm,
amb un preu desortida de 765.000 . A ms, l'accipreveu mesures
destinades a millorar lasenyalitzaci, les barreres de seguretat
iels elements de drenatge.
Un autobs escolar, que portava
alumnes de lIES Montgr de Torroella,est a punt de bolcar a
Fontanilles. Unautobs amb una quarantena d'escolarsva estar a punt
de bolcar quan elconductor es va veure obligat a deixarpas a un
cami de gran tonatge.L'autobs, que recull els nens i nenes depobles
del voltant i els porta a l'IES,transportava una quarantena
d'escolars,
i feia la ruta de tornada des de Torroellafins a Fontanilles. El
conductor va haverd'arraconar-se per no topar amb elcami, que anava
en sentit contrari, vaperdre el ferm en el marge, per no vaacabar
de bolcar perqu un tronc degrans dimensions el va falcar. Un
delspares afectats va alertar ahir de laperillositat d'aquest tram
de carretera:
s realment una carretera molt estreta icada dia hi passen
camions de gransdimensions. Avui s'ha pogut evitar untragdia, hem
tingut molta sort, per quidiu que no tornar a passar. L'autobs
no ha acabat de bolcar perqu hi haviaaquest tronc, sin no s qu
hauriapassat, va dir.
Fer fora els estornells de Torroella, amb
sons de rapinyaires. Actualmentl'Ajuntament, que ja ha emprs
accionscontra els coloms i elsgavians, ha decidit fer-ho
contra una altra au queprovoca moltesmolsties als vens,
elsestornells, que ocupen els arbres de tresespais pblics, la plaa
Quintana iCombis, lespai entre Can Quintana i labiblioteca i la
plaa dels Dolors.L'actuaci es concreta a intentar
foragitar-los per mitj de sons quereprodueixen sobretot els dels
seusdepredadors.
La descentralitzaci de lEstartit a
estudi, amb el Departament de
Governaci de la Generalitat.L'Ajuntament de Torroella de Montgr
ilAdministraci Local del Departament
de Governaci de la Generalitat hancomenat a analitzar la
viabilitat del'entitat municipal descentralitzada(EMD) de
l'Estartit i tenen previstesaltres reunions per
contrastartcnicament els estudis jurdics ieconmics, que veuen
viable ladescentralitzaci.El director d'Administraci Local,
Carles
http://localhost/emporionou/images/stories/num12/estornells.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/estornells.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/estornells.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/estornells.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/estornells.jpg
-
7/29/2019 12 -desembre- 2007
6/19
6
Bassaganya, va assenyalar que caldemanar al mn local que a
l'hora deformular noves entitats jurdiques, coms el cas de les EMD,
es faci des de lareflexi, i des de la viabilitat i el consens
de l'Ajuntament mare. L'alcalde JoanMargall, va recordar que la
possibilitatde crear una EMD de l'Estartit s unasoluci de consens
entre totes les forcespoltiques del municipi.A Catalunya hi ha 58
EMD, per no n'hiha cap a Girona. A part de l'Estartit,tamb aspira a
una descentralitzaciMediny, de Sant Juli de Ramis.
Els pantans del Ter al mnim.Actualment molt per sota de la
mitjanadels ltims anys. El conseller de MediAmbient Francesc
Baltasarha advertit que si continuala falta de pluges esmantindr el
decret de
sequera. L'embassament de Susquedaest al 33,7% de la seva
capacitat, lameitat que fa un any. El de Sau, al 27,7%, fa un any
estava al 64,6%. No obstantl'aigua de l'aixeta de 3 milions
decatalans ve del Ter.De tota l'aigua que s'extreu noms un6% es
destina al consum hum de lescomarques gironines. Un 71% va cap
a
Barcelona, un 20% s per als regants, iuns 10 hm a l'any es
deixen per al cabalcirculant del riu a Torroella. A ms elgovern va
aprovar obres de millora iampliaci de la connexi, que
permetrgarantir labastament a la comarca delMaresme entre Canet i
Santa Susanna.LAteneu Naturalista de Girona ja hacriticat la
decisi, i ha assegurat que
estan preocupats pel que pot ser unanova detracci de cabals del
riu.La dessaladora del Prat, s unaesperana per restar pressi al
Ter, si bexisteix el temor que aquesta aigua es
faci servir per a noves necessitatsbarcelonines. L'Ebre podria
ser unasoluci, el problema, per, s que la lleino permet portar
aigua de l'Ebre a forade la seva conca.El Roine seria una altra
soluci. El Roinet una llargada de 812 Km. i el seu cabalmig es de
1.710 m3/s. i la amplada a laseva desembocadura es de 1.018 m.
La
Cambra de Comer s'ha afegit sempre ala petici d'augmentar el
cabal del Ter, iperqu el subministrament a l'rea deBarcelona no
quedi desats, proposa eltransvasament del Roine, ja que aix
esgarantiria prou qualitat i cabal per al Ter.Segons el seu
president, DomnecEspadal, la llei del 1959 ha quedat
desfasada, i necessitem aigua per al regagrcola i les indstries,
perqu avegades n'hi ha tan poca que les centralshidroelctriques no
poden treballar.Espadal ha advertit que aix minva elpotencial
econmic de les comarquesgironines.
L'escriptura de les dones a la llibreria
El Cucut de Torroella de Montgr. ElGremi de Llibreters de
Barcelona iCatalunya ha organitzatel cicle de lecturesD'Ulisses a
Ulisses, en24 llibreries d'arreu delpas, amb el ttolL'escriptura de
les dones. El passat dia16, a El Cucut de Torroella de Montgr,
la
http://localhost/emporionou/images/stories/num12/pantadesau2.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/pantadesau2.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/pantadesau2.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/lescripturadones.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/lescripturadones.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/lescripturadones.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/lescripturadones.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/lescripturadones.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/lescripturadones.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/pantadesau2.jpg
-
7/29/2019 12 -desembre- 2007
7/19
7
mestra i regidora Dolors Bassa presentl'escriptora Judit Pujad
que dissertsobre el mn femen en la seva obra Elmon femen de Judit
Pujad.
L'Ajuntament de Torroella vol limitar elsfocs a l'aplec de Santa
Caterina pel risc
d'incendi. Es crearan dos focscomunitaris per comenar a fomentar
laseva reducci. L'alcalde, Joan Margall, vamanifest que s'emetr un
ban que
explicar aquesta novaregulaci dels focs a SantaCaterina i remarc
que es
vol apostar per lapedagogia, demanant, alpropi temps, la
mximacollaboraci per mirar
d'evitar la dispersi de focs i fomentarels comunitaris. El que
es pretn esdonar compliment al decret deprevenci d'incendis, una
petici dels
Agents Rurals, i anar d'aquesta manerafomentant gradualment la
reducci delseu nombre i del risc que podencomportar.
T futur el nostre planeta? Aquesta es lapregunta que formula la
II Jornada dePoltica Internacional organitzada perCan Quintana i
l'Ajuntament de Torroella
de Montgr, dedicada enguany aanalitzar el futur delplaneta.
Lobertura de lajornada fou a crrecdAntoni Roviras directordel Museu
de laMediterrnia.La conferncia inaugural a crrec del
capd'Internacional de Televisi de
Catalunya, Mart Anglada, que foupresentat pel periodista de TVE
icollaborador d'El Punt, Llus Falgs,vers sobre el futur del
planeta.Seguidament, desprs duna pausa caf
es desenvolup una taula rodona sobreel present i el futur del
planeta terra, enqu participaren Josep Calb, doctor enCincies
Fsiques i professors de la UdG;el periodista i excorresponsal de
TV3 aWashington Ramon Rovira i el periodistad'El Punt Josep
Martinoy.A la tarda, el president del Consell Cataldel Moviment
Europeu, Joaquim
Llimona, expos la seva visi sobre lasituaci actual i el futur de
l'espaimediterrani. Conferncia que fouseguida per un ampli debat
sobre lageoestratgia poltica mundial, en quparticiparen
l'economista i politlegXavier Ferrer, el catedrtic de
CinciesPoltiques i director de l'Institut
Universitari d'Estudis Europeus, FrancescMorata, i la professora
de DretInternacional de la UdG, Francina Esteve.Cuid de les
conclusions de la jornada elperiodista Llus Falgs i de la
cloendalalcalde de Torroella de Montgr JoanMargall
http://localhost/emporionou/images/stories/num12/futurdelplaneta.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/futurdelplaneta.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/futurdelplaneta.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/futurdelplaneta.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/futurdelplaneta.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num12/santacaterina3.jpg
-
7/29/2019 12 -desembre- 2007
8/19
8
Santa Maria dels Masos i
Santa Maria de Palau
Paisatges torroellencs
Avui el recorregut pels nostres paisatgesens portar als dos
extrems del masssdel Montgr, a dues esglesioles arreladesen
histries torroellenques antigues de
ms de mil anys, per de molt diferentfortuna.
Un pl ms amunt de la carreteralEstartit, sota la torre Moratxa,
hi halesglsia de Santa Maria del Mar o SantaMaria dels Masos. Al
paratge shi hantrobat restes dun petit nucli dpocaromana, amb
vestigis arquitectnics de
murs fets de grans blocs de pedra, quepodrien ser indicis dun
embarcador, jaque el mar daquells temps shi acostavaprou. Aquest
establiment va ser habitatfins a les acaballes de ladominaci
romana. Elpoblat devia serabandonat durant un
perode curt de temps,fins que, ja a lEdatMitjana, shi fund
unmonestir anomenat deSanta Maria de Crcer. Avui en resta unapetita
esglsia, ben conservada, queforma part duna propietat privada,
dinsde lmbit dun cmping. Lesglsia soberta el dia de la Mare de Du
de
setembre, shi diu missa, shi ballensardanes i shi fa festa
popular.
Anem a laltra banda de muntanya.Durant lpoca romana i fins
fa
relativament poc, un llac separava el queara s Sobrestany (daqu
ve el nom) delque ara s Bellcaire. La ciutat i el portd'Empries
eren el centre econmic dela zona. El territori, ben diferent
delactual, estava travessat per vies moltantigues que els romans
varen aprofitar imodernitzar. Una de les ms importantsera el cam
d'Empries, que passava persobre dels contraforts de la banda
detramuntana del masss.A la vora daquest cam hi sorg una villao
establiment rom, que recorda molt elde Santa Maria dels Masos, en
aquestcas lluny de mar, de cara a lestany deBellcaire, que dur
tamb, seguramentfortificada, des del comenament fins a
la fi de lpoca romana. Al damunt shiedific segles desprs, en
pocamedieval, una esglsia, Santa Maria dePalau, que avui encara
queda en peu, toti que en runes. Al seu reds hi hagu unpoblat, les
restes del qual sn perexcavar.Tot un conjunt que mereix millor
tracte,com podrs veure si thi arribes. No
costa gaire danar-hi, s a la zona de laTorre Ferrana, prop del
mas Cremat.
-
7/29/2019 12 -desembre- 2007
9/19
9
Confederaci
El model destat pactat desprs de lallarga dictadura va quedar
dibuixat a laConstituci de lany 1978. Lestat de lesautonomies que
ha marcat la vida
poltica dels darrers trenta anys quedafortament qestionat des de
fa un tempstot i que no ens trobem en un perodeeconmic de vaques
flaques, que squan solen aflorar elsdescontentaments. Val la pena
ferprevisions perqu els temps de crisisempre han seguit els
dabundncia iquan les coses vagin a mal borrs, millor
que tinguem la casa endreada.
Lestat de les autonomies no ha resoltlencaix de Catalunya, ni el
dEuskadi,malgrat els intents de mantenir unesrelacions fraternals
entre el centre i laperifria per part dalguns poltics que,com el
cas de Pasqual Maragall, hi han
deixat la pell. Les retallades de lEstatut,encara pendent del
que dir elConstitucional; el constant atiament, perpart dalguns
mitjans de comunicaci,contra Catalunya; les maneres de ferduna
dreta espanyolista caverncola; lesmoltes deficincies
infraestructurals quepatim; prendre conscincia que senseestat
Catalunya pot acabar perdent la
seva cultura... tot plegat ha originat quesiguem molts els que
volem revisar lasituaci actual.
Des de la meva adolescncia, quan vaig
llegir Pi i Margall, mha semblat que elmodel confederal s el ms
just delssistemes possibles dorganitzaciterritorial perqu, a
diferncia del modelfederalista, en el qual des de dalt esconcedeix
descentralitzaci, s des debaix que, gaudint de plena sobirania,
espacta amb qui es vol i amb els termesque ms convinguin, digual a
igual;asseguts en una taula rodona sensepresidncia podrem arribar a
bonsacords amb els pobles ibrics, Portugalinclosa (Saramago no fa
gaire vapronunciar-se favorablement). Peraquesta uni mai pot ser
fruit dunaimposici des del centre, sin de lallibertat de cadascun
dels seus pobles de
cedir voluntriament algunescompetncies que necessiten una visims
global. Just a linrevs del que passaara.
La confederaci permet aquestes unionsa diferents nivells; es pot
arribar a unaconfederaci mundial passant per unadeuropea. La
coordinaci de pobles
forts i sobirans em sembla la mscorrecta per mantenir la riquesa
culturalara en perill a causa de la mundialitzaci.s un bon model
per satisfer el desig detenir els governs propers i, seguramentel
ms important: evitar que el mnderivi vers un nic govern
centralitzat,sigui a Nova York o a qualsevol centre de
concentraci de poder, que converteixi
-
7/29/2019 12 -desembre- 2007
10/19
10
els humans en simples robots al serveidels interessos econmics
de minoriesinteressades.
Tots Sants
Diada important. Sn Fires a Girona,Sant Narcs. Els torroellencs
fem unamica nostres aquestes Fires. Que heuanat a Fires?, solem
dir-nos. Lexposicis interessant i de molta concurrncia,all hi
trobes de tot. Petits i grans ens hopassem b a les Fires de
Girona.
Sn dies per degustar (fets nostres ocomprats) els saborosos i
energticspanellets, castanyes, moniatos,cacauets... Molts anys
enrere, aTorroella hi havia una dona, la Burrera,que torrava les
castanyes al carrer. Alcapvespre, al passeig de Quintana iCombis
Fora Portal, que en diem
nosaltres hi feia una gran fogata ambllenya prima i una mica
verda perqu fesfum (les castanyes ho requereixen). Lescoa amb una
gran paella tota ella plenade forats, a fi que la clova de
lescastanyes queds tova i fossin de bonpelar. Una vegada cuites,
les posava enuna panera i les abrigava amb unamanteta negra perqu
no es refredessin
i les pogus vendre ben calentones, queaix eren ms bones. Anvem a
comprar-ne una paperina que ella mateixaconfeccionava amb fulls de
paper dediari, amb qu feia una mena de
cucurutxo. Ja tenia calculat quantes n'hiposava, segons si te'n
venia unapaperina petita o una de gran. Norecordo b el preu, per
deuria ser unapesseta la paperina petita i dues la gran.Eren
bonssimes..., per quedvem ambles mans ben emmascarades. Com
hacanviat tot aix! Qui pot pensar, avui, defer una fogata al
passeig per torrar
castanyes? S que encara ens agrada ferla castanyada, amb
moniatos cuits alforn i tot plegat regat amb un bon got degarnatxa,
i, ja ho sabeu, amb bonacompanyia i franca i animada conversa.
En aquest mes denovembre els dies
sn curts, una micatristos, els arbres jaes despullen de lesseves
fulles, que abans de morir llueixenles ltimes gales, agafen els
colors msbonics, ms variats de tot lany, i esdesprenen dels
branquillons que les hansostingudes des del seu naixement, a
laprimavera, fins ara.
Tamb s diada de visitar els nostresdifunts als cementiris. s una
tradicibonica. Ja hi ha gent que els visitafreqentment, per una
vegada lany enaquests dies, tothom coincideix enaquest retrobament
amb els familiars,els amics, els qui hem estimat i que jaens han
deixat, l'absncia dels quals
-
7/29/2019 12 -desembre- 2007
11/19
11
sentim profundament. En aquesta visita,solem portar un bonic ram
de flors.Aquest any han fet uns dies esplndids iels nostres
cementiris jo vaig visitar elde Ull i el de Torroella estaven
plens
de flors a vessar. No sabria dir quiposava el ram ms bonic. Vaig
quedaradmirada de tanta gent com hi havia i dela illusi i devoci
amb qu eracollocada cada ofrena, aix com del'emoci de la
visita.
En aquests dies sens fa ms present laidea de la mort, no hi
volem pensar,
per ms que mai ens conviden arecordar que la nostra vida s
finita i quetamb un dia, com els arbres,a la nostratardor, serem
fulles que ensdesprendrem dels branquillons, i potsertamb podr ser
amb els nostres colorsms bonics, com lestimaci, la
lleialtat,lamistat..., i molts altres que haurem
adquirit i cultivat al llarg de la nostravida. Aquests adorns no
ens els pottreure ning i s el millor que tenim.
Regals
Tenim la sort de viure en un lloc on aprimers de desembre, si
volem, podemcomenar a pensar en quin regal farem
a cadascuna de les persones queestimem. En principi , quan fas
un regalho fas perqu vols, perqu et surt delnima. Pensar, comprar,
elaborar, etc.,sn accions que les fem a gust, perqu
volem que la persona que ho rebi spigaque lestimem, volem que
estigui b alnostre costat, volem expressar-li que simportant per a
nosaltres. Tot i aix, devegades fer un regal es converteix enuna
cosa feixuga i, sobretot pels volts deNadal, el tema dels regals
pot arribar atenir-nos ben atabalats.
De vegades, els humans som aix decomplicats. Fer un regal sha
convertit enuna cosa materialista. Sembla que quanms car sigui all
que regalem, msillusi far a la persona que el rebr.Sabem que aix s
ben lluny de ser aix,per continuem trencant-nos les banyes
pensant en regals materials, per fer-losun determinat dia:
Nadal, Reis,aniversari... I s que la societat deconsum se les sap
molt llargues i, a unsms i a daltres menys, ens fa caure en
elparany ms materialista de la qesti.
-
7/29/2019 12 -desembre- 2007
12/19
12
Ben mirat, els millors regals, els que lamajoria de vegades
recordem tota lavida, sn aquells que anem rebent enpetites dosis
cada dia i que no snnecessriament comprats. Sn aquells
regals que fan sentir b a qui els dna i aqui els rep. Sn aquells
regals que,noms quan els vivim, quan elsexperimentem, som capaos de
fer-los. I,per tant, sn aquells regals que quaneduquem, des de la
famlia i des delescola, hem de ser-ne conscients per talde poder
crear uns referents per alsnostres fills i per als nostres
alumnes.
Per posar un exemple: una nena convidaels seus amics a la festa
daniversari. Lafamlia de la nena demana a les famliesdels seus
amics que no portin cap regalperqu el millor regal que li poden fer
sel danar a la festa daniversari,compartir un temps, uns jocs,
un
berenar amb ella i passar-sho b.
I per continuar posant exemples senzills:
Regala un Bon dia!! quan et lleves. Regala un somriure, a
primera hora
del mat, quan arribes a la feina.
Regala un pet, una abraada... alteus fills, als teus pares.
Regala una paraula amable a unfamiliar, a un company... encara
queet sembli que no li cal.
Regala una mica del teu temps perescoltar, per ajudar,
peracompanyar...
Regalat a tu mateix un temps dedescans, de reps, de
silenci...
Regalat un temps per passejar igaudir del paisatge.
Regalat un temps per estar amb lafamlia.
Regala una entrada de cinema, deteatre, de concert, per
compartir-laamb aquells que saps que elsagradar.
Regala un agrament a aquells queet regalen totes aquestes
petitescoses.
......
Noms cal estar atent al nostre voltantper anar trobant aquests
petits regalsquotidians que ens ajuden a fer la vidamenys montona,
ms agradable i mshumana.
Lagenda llatinoamericana
Cada any, a la tardor es posa en marxa laCampanya de
lAgendaLlatinoamericana. El tret de sortida s lapresentaci que sen
fa a Girona alsvoltants de St.Narcs. Aquesta Campanyaes fa a alguns
pasos llatinoamericans, adiversos llocs de Catalunya i on t
msincidncia s a Girona, on se nediten
7.000.
-
7/29/2019 12 -desembre- 2007
13/19
13
A Torroella es va presentar el dia 24 denovembre. Els pares de
lAgenda sn elteleg Jos M. Vigil i el bisbe PereCasaldliga; t 17
anys dexistncia. Elsescrits sn molts i variats i provenen de
plumes illustres, i tots ells giren entorndun tema que escullen
els personatgesesmentats. Enguany el tema s: LAPOLTICA SHA MORT...
VISCA LAPOLTCA. s un tema ben interessant.Assenyala que hi ha una
polticadestestable, que ha de morir, que hemde fer morir. I s la
poltica delABSENTISME.
LA POLTICA SHA MORTs la poltica daquells que cmodamentinstallats
en la societat del benestar esdesinteressen dels afers collectius;
snles vctimes de la societat de consum;sn, en sntesi, els que ms
bconjuguen els verbs tenir i consumir. Si
dediquen algun temps a la poltica, snels pocs minuts que els
porta anar avotar cada quatre anys.
VISCA LA POLTICAs la poltica PARTICIPATIVA. Ladaquells que
creuen que hi ha moltescoses a fer en el mn poltic i social i quees
comprometen en la lluita per fer-ho
realitat, la daquells que sorganitzenamb altres perqu saben que
nomscollectivament es pot fer front alsproblemes i necessitats de
la societat, ladaquells que busquen camins i mitjansper reclamar i
exigir canvis i millores(assemblees, consultes,
referndums,etc.).
Josep M. Terricabres, en la presentacide lAgenda a Girona, el 25
doctubre,deia que hem de triar entre ser sbdits ociutadans. Deia
que avui el sbdit no sun pobre, un marginat, com abans, i que
maldava per deixar de ser-ho i esdevenirciutad, sin que els
sbdits davuipoden ser persones molt benestants iriques, per que sn
uns resignats. Iremarca Terricabres que el que ens faciutadans s la
nostra capacitat decomproms social i poltic.
Deixeu-me acabar amb una cita del
mateix Terricabres: s la revoluci quetenim lobligaci de forar,
perqu lanostra vida ha de ser una vida poltica,una vida de
participaci pblica, unavida de comproms ciutad. Sn moltesles
accions que es poden fer en aquestadirecci, des de les famlies, les
escoles,les empreses, els grups de joves i de
grans, des dels mitjans de comunicaci,des del carrer, des de les
esglsies i elspartits poltics. Tots ens hem de renovar,i noms ho
aconseguirem si femlexperincia duna nova implicac en lavida
collectiva. Perqu no hi hagisbdits. Tant si vivim al camp com a
laciutat, la vida democrtica viva irenovada depn de tots nosaltres,
depn
que tots tinguem el coratge de voler serciutadans, i que
finalmenmt en siguem.
-
7/29/2019 12 -desembre- 2007
14/19
14
Rehabilitar per revitalitzar el
nucli histric
Ara fa set anys vaig assistir a unesjornades que es van celebrar
a Vic,
organitzades per lInstitut de Promoci iEconomia daquesta ciutat,
sobreEstratgia de rehabilitaci dels centresurbans. En una de les
ponnciespresentades, el periodista Vicente Verddeia: El segle
vint-i-u ser el segle de laqualitat de vida i dins della,
lareivindicaci del petit comer deproximitat s equivalent a la
demandaduna interrelaci simbitica on ensjuguem la intensitat, la
pluralitat ilafabilitat com un ampli i importantaspecte de la
nostra vida urbana. I enaquest aspecte hi orientava larevitalitzaci
dels nuclis antics de lespoblacions.
Histricament el comer sha situat a lazona central de la vila i s
constatableque el carrer ha funcionat com a lloc detrobada i de
relaci entre les persones, ique lactivitat comercial ha estat
un
element fonamental de dinamisme iatracci. El nucli histric de
Torroella,tenint com a centre la plaa de la Vila iels carrers del
seu voltant, ha estat unespai que ha complert sempre
aquestafunci.
Laparici de noves formes de vida i denous formats dequipaments
comercials
ha amenaat i posat en perill aquestafunci comercial i social del
nucli antic.La prdua del petit comer al centre dela poblaci faria
perillar la dotaci devida daquest espai.Previsor amb aquests
canvis, des delAjuntament, fa uns vuit anys es vaposar en marxa un
pla de rehabilitaci
del nucli antic per dotar-lo dels elementsque el fessin atractiu
per al pblic. Foulanomenat Projecte Patrimoni.
Amb aquest projecte es va aconseguiridentificar i catalogar el
nostre patrimoni(Llibre Blanc del Patrimoni) i
preservar-lo(Ordenana de protecci del paisatgeurb) amb ms de 800
fitxes de
protecci. Es va iniciar una campanya derehabilitaci de faanes
durant la qual esvan rehabilitar les faanes de la plaa dela Vila i
de molts altres edificis pblics iprivats, i es va iniciar la
rehabilitaci decarrers i places fent-los ms adequats iagradables
per passejar i comprar, quesn dues activitats complementries quecal
poder fer amb comoditat.
-
7/29/2019 12 -desembre- 2007
15/19
15
Al cap de cinc anys dhaver-se iniciataquesta rehabilitaci els
resultats que espoden evidenciar sn, fins aquestmoment,
satisfactoris. No hi ha dubte
que la transformaci del centre del nuclihistric de la vila ha
propiciat el passeig iel desenvolupament comercial que haatret
torroellencs i gent de les rodalies acomprar, passejar i gaudir de
lespropostes culturals que es fan en aquestnucli.
s una llstima que aquest pla de
restauraci i rehabilitaci shagi aturat.Durant quatre anys no sha
fet cap mscarrer i aquesta s una tasca que noshauria daturar. Sense
presses, persense pauses.
Si el nucli antic, el que ens dnaidentitat, el moll de los de la
vila,
funciona, el negoci dels comeros potfuncionar i la via de
relacions socials, laconvivncia ms humana i la qualitat persobre de
la quantitat pot ser una normade conducta que ens benefici a
tots.
Pandora al Congo
DAlbert Snchez Piol
Des de la Fira de Frankfurt, un delsllibres que han tingut ms
xit, entrealtres, ha estat Pandora al CongodAlbert Snchez Piol.
Nosaltres tambhem llegit aquest llibre, ja ho sabeu, dins
el nostre club de lectura Llegim? queorganitzem cada mes a la
biblioteca.
Dentrada, podem dir que no s un llibreque ens hagi enganxat
gaire, com es diupopularment, per s que hi hemreconegut una bona
escriptura. El quevam comentar primer s que el llibre tdiferents
histries: la histria de ThomasThomson, un noi fora innocent que
viua despesa i que, encara que vol serescriptor, sha de conformar a
escriureper als altres; la histria de MarcusGarvey, que s tota una
aventura com ladels clssics dStevenson o de Twain; lahistria dels
germansWilliam i Richard, uns
aristcrates arrogants irics; i altres histriescom la de la
guerra o laromntica histria de lasenyora Pinkerton i elsenyor
MacMahon.Lenginy per lligar totesaquestes histries s molt encertat:
larelaci de Marcus i Thomas, la relaci de
Thomas i lastut advocat, la relaci de latortuga i la senyora
Pinkerton, tot t unpaper important dins la novella queajuda a
formar una estructura especialde tota la histria.Per aix us
recomanem ferventment quela llegiu i que caigueu de quatre
grapesdins el llibre; un cop acabat, s bonicveure com el lector se
sent totalment
-
7/29/2019 12 -desembre- 2007
16/19
16
identificat amb el protagonista. Un copms us convidem:
Llegim?
Consum i marques
Reflexions
Aviat sentirem arreu nadales sobre elnaixement dun petit nen en
una cova,pobret, nuet, pelat de fred... i hocelebrarem consumint
com bojos.En una reflexi anterior ja em vaig referira aquesta
tendncia compulsiva alconsum. El ttol era prou clar: De
laparador a la deixalleria. Ens sobra allque abans ens era tan
fonamental i aviatnhem de prescindir, i anar per un altre.En
aquesta recerca de mai acabar, un diava arribar el fenomen de les
marques.El sistema de marques fa que unproducte bsic, que es pot
trobar enformat estndard, sembli diferent. Esmagnifica el valor de
diferncies minses
dun disseny rpid i fcil. Cal que alconsumidor li impressioni la
marca perella mateixa.Richard Sennet, un dels socilegs ipensadors
actuals ms profunds, ensproposa exemples patents. Enreprodueixo un.
Volkswagen ha deconvncer el consumidor potencial queles diferncies
entre un modest Skoda i
un Audi dalt standing quecomparteixen aproximadament el 90%del
producte industrial- justifiquen lavenda del darrer a un preu de ms
deldoble que laltre. Com pot ser que una
diferncia del 10% pugui inflar-se fins al100%? El consumidor que
entra en el jocperd el sentit de la proporci i pren coma objecte
real el valor del que enllenguatge tcnic es diu el daurat i no
laseva plataforma. Per aix els anuncisseran tan diferents, tamb. El
de lSkodapresentar els avantatges tcnics, lesprestacions; el de
lAudi oferir una
imatge de poder econmic, de triomfsocial. s lefecte marca. El
que es vens una imatge destatus, no unautombil, no un rellotge, no
untelevisor, ni un anorac, unes sabates ouns pantalons.El triomf de
les marques ha estatarrasador. Hi ha consumidor que ni tan
sols mira els avantatges o defectes dunjersei nou, noms de quina
marca s. Sino hi veu marca, o no li sona, no elcompra. He vist un
consumidor jove tancaptiu del fenomen que en veure en unasamarreta
la imatge del Che Guevarapreguntava: com sen diu,
daquestamarca?
Deixeu-me acabar amb un desig.Ara que ve Nadal, consumiu, aneu a
lesbotigues, feu regals, que cagui el ti,celebreu lentrada dany,
que vinguinuns bons Reis. I tot amb seny.
-
7/29/2019 12 -desembre- 2007
17/19
17
Europa surt de la incertesa
A mitjan octubre ha tingut lloc a Lisboaun Consell Europeu,
reuni dels capsdestat i de govern de la UE, molt
important per la transcendncia quepoden tenir les seves
conclusions sobrela dinmica poltica comunitria. Es vaarribar a un
consens sobre el nou Tractatde Reforma, tal com se lha anomenat,que
substitueix la non nata i moltdebatuda Constituci europea.De fet,
per, el que sha aprovat a Lisboas molt similar al que ja contenia
la
Constituci europea, aix s, shanrebaixat tots els continguts
identitariseuropeus, com eliminar del redactatdisposicions sobre la
bandera, lhimne ola moneda europeus i tamb shan fetconcessions als
estats, especialment alRegne Unit, a Polnia i als Pasos Baixos,que
han rebaixat una mica ms elcontingut europeista del Tractat i,
totaix, per aconseguir un consens, peraltra part necessari, i poder
presentar-sedavant els ciutadans europeus i el mnamb els deures
fets, amb un Tractat queha de permetre donar limpuls poltic a laUE
i nha de millorar leficciainstitucional i operativa, que no s
pocacosa.
Aix doncs, la UE comptar amb unpresident estable, elegit per dos
anys imig i renovable una vegada. El cap de ladiplomcia tamb tindr
ms capacitat.Sestableix, a partir de 2014, el vot per
doble majoria, el 55% del nombredestats i el 65% de la poblaci,
per a lapresa de decisions, tot i que els afers depoltica exterior,
pressupostria i fiscal,seguiran exigint la unanimitat. Mspoder per
al Parlament Europeu i tambms mbits de decisi passen a lafrmula de
majoria qualificada encomptes de la unanimitat. Els
parlaments estatals tindran mscapacitat dinfluncia, fet que
resta foraa la Comissi i no aporta protagonismeals rgans
subestatals.
En definitiva, estem davant duna bonaeina que, si hi ha
veritable voluntateuropeista en els governs dels estats,
pot permetre un impuls polticsignificatiu a la UE, molt
necessari,davant el mom globalitat en que enstrobem, per la prpia
ciutadaniaeuropea i pel mn en general.
Rac de poesia
El 8 doctubre de lany 1916 i en el
nmero 43 dEmporion es va publicar la
-
7/29/2019 12 -desembre- 2007
18/19
18
poesia de Narcs Gotarra SARDANAEMPORIUM.
Ens complau avui reproduir-lantegrament, en el Rac de Poesia
del
nm. 12, de l1 de desembre del 2007,per un doble motiu: per haver
servitdinspiraci al mestre Vicen Bou i Gelien una de les seves
composicions, i pelseu ttol que la podria convertir, sensdubte i
amb tots els seus mrits, enlhimne del nostre Emporion ja
quasicentenari.
Hem rebut per a sa publicaci la lletraduna sardana composta per
l'inspiratmestre en Vicen Bou.Tractant-se d'una poesia sobre la
qualdesenrotll una aplaudida sardananostre volgut amic, ens
complaem ainsertar-la.
SARDANA EMPORIUM
Emporium, flor de joventque enaltiu la nostra dansa,
no us rendiu ni un sol moment quan ssa la fi es descansa.
Vostres cors porteu contentsi enlaireu nostra senyera,
siguin vostres pensamentsd' amor sant a nostra terra.
Agafeu-vos de les mansque comena la sardana, puntegeu-la tot
dansantque s la dansa catalana.
Vostres escaients vestes
donen riquesa a les festesdels pobles us presenteu.
Vostra roja barretinaa l' estil de la marina
amb quin orgull la porteu.
Aquestes ratlles tan blavesde les faldilles ornadesamb un gran
lla catal,mateix si fssiu regines
de les daurades petxinesde limmens mediterr.
Acompanyeu la promesaamb escaient franquesa
fins al rotllo que es va fent,mostreu la vostra grandesa
a tot el dems jovent.
Emporium, flor de joventque enaltiu la nostra dansa,
no us rendiu un sol momentquan s's a la fi es descansa.
NARCS GOTARRABarcelona, 1916
Cinema i espectacles
-
7/29/2019 12 -desembre- 2007
19/19
19
Fet i Fumut...!
tatay
