KEXüÁRCINTNf"OCOMUNICACTÓ NVTNNXE I'E KAMARON -XD(ONA. OCTUBRE N"XVIII

EDITORIALOctubre és el mes on tots els Kamaronencs estan treballant al cent per cent en la

fabricació del terró o en la producció de complements o primeres matériej per al terró:ametles, caixetes de terró, etc...

Són molts els Kamaronencs que estan treballant, aixd és simptoma de que tot valolt bé PerÓ quan més gent treballant, més risc a l'úora de produir-se un accident.L'accident que va tindre Jordi va ésser un despist que li ha cost¿t i0 dies de baixa.

Des del KAMARO¡üINFO li donem ánims al pare del Flare per a que tinga unarecuperació bona i molt rapid¿. Esperem que puguen fer l,agost en cocentaina.

El 9 d'Octubre va ser celebrat a Xixona amb uns áctes culturals organitzats perl'{untament de Xxona. Destacar d'aquests actes la processó clvica des de f4untarnenta l'Església Vella acompanyats per la Cotla de Dolqainers i Tabaleters "Els Arreplegats,,i la pel.licula en valencid del Geperut de Notre Dame dewalt Disney.

Tenim notícies de Quicg i charly. Aquest dos Kamaronencs seguieixen anyoranel seu poble. Ni la ciutat més bonica del mén ek pot oblidar de I'amor qu. t"*n uXixona. Esperem veure-los molt prompte el 13 de decimbre.

I per ultim fer un crit a tots els Kamaronencs per a que seguisquen escrivint enel KAMARONINFO Aquest periodic de tots que es fimés sr* q* lá participació ésmés elevada. Quarita més gent escriva, tindrem un periddiclné#*io i podrem tindreI'opinió escrita de més Kamaronencs. Aixf que vos anime a qoi.n et pióxim númeroescrigueu tots un article.

Només em quedar dir:Visca Kamaron

KAMARON AMB U2Tot va comengar quan parlant un dia David, Colomina i jo va eixir el tema del

concert de tJ2, i els trts de seguida vam dir d'anar. Poquet a poquet la idea va anaragaffant cos, fins el dia que David es va assabentar que en Valéncia feien un viatge fins a

Barcelona per vore el concert.Ens van dir que el viatge i l'entrada valien 9.000 ptes. i Colomina

acceptar el repte. Amb molta il'lusió passaven els dies fins que va arribar el

esperat.Era dissabte dia 13 de Setembre i vam quedar a les 6'00 del matí per agarrar el

meu cotxe per anar a Alcoi aagarrar un autobús fins a Valéncia.A les 9'15 estávem a Valéncia i vam anar a casa de David a deixar algunes coses

i a les I1'00 vam anar fins a on tenien que eixir els autobusos de Valdncia.Van eixir a les 11'30 un total de I autobusos de Valéncia. A les 14'00 parávem

a dinar a l'entrada de Catalunya i a les 17'00 vam arribar a les portes de l'estadi. Hihavien unes cues impressionants, peró no vam tardar gaire en gntrar.

La primera vista que vam tindre de I'escenari ens va deixar bocabadats. Davids'en va anarjust davant de l'escenari perqué volia vore-ho de propet, i Colomina ijo ens

vam quedar per la gespa fent-nos unes cervesetes. Quan de sobte es va posÍü a ploure

amb dos parells de collons, i ens vam tindre que anar als corredors de l'estadi.A les 20'30 va comengar el concert dels teloners, Placevo que no ens va agadat

gens, i ales 22'15 com estava programat (només es va retardar un qualt d'hora) va

comengar I'espectacle. Quan es va encendre la pantalla (per cert, la més gmn del mon),

ens vam quedar els 65.000 espectadors bocabadats per lo flipant que eren les llumadesque feia.

Al poquet temps de comenqar Colomina i jo vam decidir arrimar-nos més propetper a fer unes fotos, ja que David es va clavar en el mogolló, al principi.

I JO vandia tan

JUAN: De Jijona, puedo decir que es dificil pasar por allí" aunque lo he hechovarias veces. Me impresiona como un pueblo tan pequeño puede tener tanta f;ábrica deturrón. El KAMARONINFO lo veo bien, porque siempre y cuando sea algo cultural, es

interesante,

-PREGUNTAS BREVES:

¿Cómo es la mujer de sus sueños?

¿Qué virtud y qué defecto tiene?

Comida y bebida preferida:

Defina su manera de vestir:

Encuádrese dentro de unaurbana:

No me fijo en el aspecto fisico, prefieroque sea tratable.

Como virtud, la amabilidad; y comodefecto, para mi mujer, que me gusta

mucho el futbol y los deportes en general.

Paella y agua.

Depende de la ocasión, pero sobre todoque no se tenga que planchar lo que mepongo, porque luego me toca plancharlo.

tribu Veo modas y tendencias, pero no tribus,las tribus para las ciudades:

Un libro, una película y una cancjón: Juan Salvador Gaüota, de Richard Bach;Los puentes de Madison; "A fuegoLento", de Rossana.

No, aunque soy católico.¿;Cree en Dios?

¿Qué hace cuando tiene tiempo libre, ydurante los fines de semana?

¿Curinfas horas necesifa dormir paraestar bien?

Ayudo a trabajar a la familia, y cuandopuedo, me gusta salir a comer, pasear e iral tutbol.

Unas 6 horas.

¿Tiene futuro atgun deporte en con la política actuat de losMazarrón? A]'untamientos, no creo que haya futuroen el deporte en ningún pueblo.

Describa muy brevemente Mazarrón: Tiene playas, tiene mucho trabajo en elcampo (tomate) y la gente es muyhospitalaria.

¿I-e interesa la política local? Aunque no pueda opinar de politica,siempre me ha interesado lo que pasa enel pueblo.

en Muy bien, si tuviera que calificarlos de Ia 10 les pondria casi un 10. Sólo echo enfalta un t€atro y cines para el inüerno.

¿Cémo son los fines de semanaMazarrón?

¿Por qué se hizo üsted militar?JUAN: Yo estudiaba en Torre Pacheco Formación Profesional Agropecuaria,

pero era alérgico a ácaros, trigo, cebada... y vela que mi futuro no iba a eil¿r ahí, demanera que me fui voluntario con 16 años en 1979 al servicio mililar. me dieron unaespecialidad que me gustaba mucho (mecránica) y seguí estudiando,

¿Aspira n algún cargo en especial?JÜAlt: Mis aspiraciones están en llegar algrin dla a Subteniente y jubilarme.

¿Que opina del servicio militar obtigatorio?JUAN: Como la gran mayoria de mis compafieros, nuestro sentir es que cuando

antes se haga profesional, mucho mejor, para asl ponernos a la altura de otros ejércitos;la experiencia demuestra que con menqs gente y mejor preparada los trabajos se iealizanmucho mejor,

Y por rriltimo, ¿qué opinión le merece eI entrevistador?JUAN: Ya quisiera yo que todos los entrevistadores fueran como tú, suele ser

paciente, obediente y le da un toque especial a este destino.Aparte, me cae muy bien t¿rnbién porque es colchonero como yo.

F

ii

F

Vam tindre la sort i els collons (a que quasi ens peguen) d'arribar quasi a lataxca que estava propet de I'escenari i allí vam vore el concert super be.

Vam estar molt temps amb la gent de Xixona com Snoory, Luis (el Canari), elVacora, Pito, La Simona i uns quants més, fins que van arribar les 0O'30 i va acabar elconcert i vam tindre que acomiadar-nos amb unes paraules molt significatives ('mos vemen el Bebop").

La gent ens preguntava que significava aixd de KAMARON S.A. (perqué comno, la camisa de Kamaron ben posada) i cada volta déiem una parida diferent.

El üatge de tornada el vam passar tota I'estona dormint fins que vam arribar aValéncia i ens vam anar a dormir a casa de David, i a les 11'30 agarrávem un autobúsfins Alcoi. I aixi va acabar l'expedició del viatge.

MANOLO (ELRELLOTGER)

KAMARON AMB $U2"Estimats Kamaronencs vos salude amb l'ánim de narrar-vos I'experiéncia vivida

per Manel, Colomina i jo, el passat dia 13 de Setembre, al concert a Barcelona d'U2.Eixírem a les 6:00 del matí i amb 2 autobusos arribarem a Barcelona a les 17:00

de la vesprada, després de vore els voltants de l'Estadi Olímpic (on era el concert), PalauSant Jordi i Villa Olímpica entrdrem.

A les 6:30 obriren les portes i entrávem al recinte on el més sorpreneilt a prioriera I'escenari que no ens semblá tant gran, a banda d'aixd i amb la tradicional visit¿ atendes de camisetes, pins, ... em vaig encaminar fins a l'escenari on no hi havia moltagent peró quan en instants anava omplint-se, de sobte va comenqar a ploure i tal volta lespresses o la falta d'experiéncia ( ja que tot el mon ariava prepaüt amb paraigües, ...) vaigtindre que tornar-me fet una sopa amb Manel i Colomina.

La pluja cada volta era més forta i comenqaven els rumors de suspensió delconcert, peró finalment a les 20:30 al mateix temps que parava de ploure eixien els

telonets, en eixe instant la gent comenga a cridar a saltar, tal volta va ésser un delsmoments més emocionants quant tot el mon veia que si es faria el concert.

A les 22:00 deqprés d'uns teloners que van passar amb més pena que glürias'apagaven les llums i s'enllumenava per primera vegada la gfan pantalla de I'escenariamb un grandíssim POP i eiúren els quatre membres del grup comengant un concert enel que a banda de les noves cangons tocaren d'altres molt més famoses (With or Withr¡utyou, Iílhere the streets have no name, In the name of love ...), si que hi ha que ressaltaruna certa nota negaüva quan tmaren la Macarena en anglés, et guitarra es va quedarsense fer res i es sentiren alguns xiulets.

Perd per una altra banda (" en la meua opinió ") va ésser ufls moments vibrants(no soles per l'estadi) un cúmul d'il.lusió, records, alegria, un co4junt de senümentsinenarrables, un somni complit, una il.lusió ansiad¿ que pareix que mai ocorrera i quequm passa no te l'acabes de creure i et limites a escoltar el que per a mi sempre ha sigutuna cosa molt especial.

Perd a banda de sentimenblismes, i amb una torn¿da igual amb autobús axixona, només em queda acomiadar-me amb el record d'una experiéncia única querealqa I'esperit, i que recomane a tot Kamaronenc (que com a mi agd) acomplexa elsseus desitjos i il.lusions. Un fort abraq a tots: El vostre amic:

DavidP.D.: VISCA KAMARON

CONEIXEU A ...?Per J.E. Blanquer

En aquesta ocasió, i degut a uns determinats motius, l'entrsyista la vaig realitzara un sol protagonista, i no a dos, com venia sent habitual; aprofitant la meua condició demilitar vaig dirigir les meues preguntes a un comandament del meu desti en Cartagena,el sergent lr D. Juan zanñra, per aixl conéixer gusts i opinions d'una persona amb laque no solem tractar en la vida civil.

L'entrevista va tindre lloc i dat¿ en cartagena, durant el matí del dijous 2d'octubre, i va rompre un poc amb les nlümes entrevistes publicades en aquests mesospassats, realitzades a gent bast¿nt jove, i en circumstáncies molt més informals que enaquesta ocasió.

Nombre v Aoellidos: ruAN ZAMORA MORALESNombre por el cual es conocido: ruANSdad: 34 añosEstatura: L'79 n.Peso¡ 80 Ke.

Trabaja en el Arsenal de Cartagena, pero vive en Mazarrón.¿Qué opinión Ie merece Jijona, pese a lo poco que sabe de ella? ¿y cl

KAMARONINTO?

gent es va amuntunar a l'entrada i cridava: Penev, Penev, Penev, nosaltres espentávem,cridávem com ningú i tirávem escopinades.

Una vegada dins ens vam instal'lar en la tauleta d'una especie de bar. José

Miguel va llevar natargefa identiñcaüva (que encara consewa) que donava accés a totesles parts del recinte, aixó el va convertir en el'Jefe" d'aquell üa (podíem entrar i eixirper on ens donara la gana).

Esmorzant els nostres cossos es van posar a to, tots eufdrics, vam col'locat elspots de cervesa que havíem begut en un triangle d'uns 18 pots, vam eixir del bar arnb lail'lusió imaginária de que Déu ens havia elegit aquells dia

Anant a no se on, vam passar per una espécie de cafeteria, tots ens vam mirar ivam agarrff els sobrets de sucre per al café, vam comenqff a fer una lluita de @er apoder. El més perjudicat, el Flare, se li va introduir pel bescoll un d'eixos sobrets. Totsdireu, "quiña ximpleria", pot ser, perd si conteu que allí feia una calor de mil dimonis,que el Flare es propens a $nr molt i que quan et cau sucre per l'esqueru te s'apega alcos, aixó es símptoma d'una gran'?utá".

Aquell dia hi havia tant¿ gent que fins per a accedir al pis de dalt hi havia que

fer cola per a pujar per les escales. El nostre amic Charly i unes quantes persones més es

van arrimar a la barana i sense t¿llar-nos un pel van comenqar a impregnar a la gent de

mucositats salivals. La gent üa: Fill de ta mare, ara pujaré i t'ho diré, tots el mirávem ili deien: p*ja, pujgLqug ací-!4

rli{

e4¿9ñ,tw9ñ

I eavu!¡.rIffsror

¡

Passant pel "saló del tabac" (lloc on esta prohibit fumar), tots vam entrar de copi volta. La xica ens va dir que passárem, el primer, Amado que sense lallar-se un pel vatraure el paquet de tabac i va comengar a fumar-se un cigarret. Vam ésser expulsatsd'immediat.

Va aplegar I'hora d'eiúr per a dinar. El primer que vam fer, anar per la guitarrad'Amadet. Vam buscar al conductor i ens la va donar. Ressaltar que al grup es va unirBelda i Raquel.

Buscarem un bar on dinar, ens aposentárem i les "pogalaes" de cervesa anavencaient. En el bar vam poder compruvar el poderiu de Raquel que li deia a Belda amb unscolpets a la cuixa: Belda, no begues, no begues. El pobre Belda accedia a la peticié de laseua núvia.

La cosa s'havia embrutat molt, perd molt. Amado tocava la guiArra s€nse parar,la gent del bar s'animava i tots cantavem i cant¿vem amb la botella de ron. Era fantastic,era al.lucinant, era la festa que ens agrada a tots els Kamaronencs.

Després d'eixe bar vam anar a un altre, on ens van tirar per uencar els gots que

ens havíem servit i dient-li a la dona que no teníem diners per a pagar t¿nta destrossa que

havíem ocasiorurt, i que estavem dispostos a escurar plats, gots i netejar el local. La

cambrera no va accedir i ens va tirar amb unes paraules que els católics no solen usarmolt.

Vam tornar al recinte cap a les quaüe i vam anar al lloc on havíem esmorzat. Elcambrer es va saludar molt gustosament, ja que pel matí ens haviem deixat molts dels

nostres xavos en la caixa registradora. Vam construir una altra vegada la torre ambforma de triangle.

Arribava l'hora d'anar-nos-€n. Amb la guitarra i la targeta identificativad'OPCIONS 95 érem els reis. Ens vam situar en una espécie de balconet i vam cantar:"Asómate al balcon". La gent ens mirava i ens aplaudi4 quina festa, senyor, quina festa.

A la eixida del recinte, un xic jove repartia propaganda, no recorde qui, ü vaagafx els fulls i els va tirar a I'aire. Com quan la mare de Jose Miguel tira les'"al'leluia"en la processó de "l'encontre". El úc en compte de posar cara de mala llet, es va alegrar,li havlem fet la faena de balde.

Tots diem que era rnssa prompte per a tortar-nos, Paco, el cap d'estudis estava

esperant-nos. Érem els ultims.No sé si es tornará a repetir un dia com el que hem contat, pero podem estar

satisfets de l'esperit de festa que !?m crear eixe dia en un lloc tan estrany.

CAZONGO S'HA TORNAT A ENAMORARSituació: dos "marujones" prenen café en el Barbarat:Marujona l.- I\4ari com estAs, saps alguna noticia nova, és a dir, d'algun

enamorament nou.Marujona 2.- Yug a contar-te la nova noücia. Tu coneixes a Cazongo, eixe

xicon tan templat de lade Brossa.

el fill de metge, el del Mas

M l.- Ma¡i sf,

M 2.- Doncs I'altre dia quan, ja cansada de la nit, després d'haver intentat lligaramb Colomina (que una altra volta no em va fer cas), de ürar-li els trastos a lvfanolito elReltotger i de dir-li al Tite que em convidara a que m'ensenyara el seu Xalet, m'en vaiganar a casa. Fins acl tot normal, peró quan vaig passar pels Pinets vaig vore a dos xiconsfent manetes.

LA CUTNA XIXONEI\CA*EL GIRABOIX'

El menjar és una de les parts més importa-nts de la nostra rida. A Xixona tenimuna cuina exquisita, perd molts no la coneixem. que ll¿stiüa. Nosaltres no @em perdreaquesta oportunitat de conéixer la nostra suina. fsnim tanta informació que no sabemper on comenqar: llibres, les ,.agüeles,',

les rnares, etc...En el KAMAR'NINF. ens hem proposat gue cada mes trag'em una recepta

sobre la cuina més típica xixonenca. Á"i que aquest mes será el *Giraboix":'Si la Reina conegueru lo que és giraboirde Madrid se'n vínd¡fu a llepw

"i boi*,.

*Entre els plats de bacallá que ningú pot dubtar de la seua autenticitat, figura el"giraboix" de Xixona, Ningu pot posar .n ¿uti" que aquest plat pot tenir una altra pátria

distinta a Ia de la torronera-lqr4litat-El nom g4.&-gl{a- verb glrar, i ..boix,' o elmorter de má,

una' un bullit, i per altra un 'omullao". En xxona s'oiganitzen conc'rsos on escompeteix per un premi al millor giraboix. Agd significa quJ,r" *¿todes empleats nosempre són els mateixos. El giraboix el coneixen també en pobles i llocs de la Serra deMariola i en ciutats com Alcoi, perd fora d'aquest contorn la seua existéncia es quasidesconegrrda. Posseeix alguns palents propets com és el boltitori i la borrets, els dosprocedents de la muntanya alacantina. El primer, tal com suggereix la seua denominació,és un bullit vegetal ar

3ue se li afegeixen p.nqr*r, nyores i bacaÍá. pot acompanyar-se

tarnbe amb allioli. per la seua part, la borrita ti un origen ,n*tuy.n. crar, ja que hi haborres i borretes en totes les coÍrarques de les serres de Mariola i Aitana. De borra aborreta va tant com dolra a oileti, o de suc a suquet. si s,examinen les receptesd'aquests pfepalats s'observa_que no hi ha prdcücamónt ¿irer¿ncies. sols obeeixen lessegones denominacions. a l'afecció per ers diminuüus que hi ha ara zona. El bacallá escomponent comú dels tres plats.

El que es coneix ñi ñiüü'ñ d"i morrer és ldgic, ja que aquest utensili es

:$n1iT.:,yy |1.biT, H siSbog é1u1d'eixos plats il;;; de dos parrs: per

Ingredients (per a quatres persones):+Mig quilo de penques *l25gr.de crei[es *r00 gr. de fresols xmig ritre d,aigua*una cu¿ de bacailar *dos botifarre. d. .a* *un branc r tres queixals d,aüs *quatre ousdurs *una tomaca madura *una ceba seca *una nyora *pa.

Preparació:Es couen els ous per a que queden durs i es F€para un bon morter d'allioli i pa

torrat. Eil una olla amb aigua es posen els fresols a bullir i quan estan cuites, s'afegeix elbacallá i la ceba.

Quan trenque a bullir es ti¡en les botifarres, el blanc, la tomaca, les creillest¿llades, les penques i la nyora, deixant bullir durant mi{a hora. En una font es posen elsfresols, les penques, les reílles, la ceba i el bacallá. Es tallen els ous a üocets i es

mesclen amb dos cullerades d'allioli i un poc del caldo. Amb aquesta salsa es rega la fontde les verdures. En un plat es posa la molla de nyora i la tomaca, ¿mb el blanc, les

botifarres i els dos ous que queden trossejats. Del morter es trau un plat d'allioli que es

prendrá mullant amb pa torrat. Després es mesclará tot ürant el caldo i menejant amb lamá del morter.

oPCroNS e5 (MÉS QUE UNA EXPOSTCIÓ)En un d'eixos dies que et trobes inspirat i creus que et menjaries el món de dalt

a baix, sense a voltes pensar el que has fet, o com ho has fet. Sense saber si t'ho passar¿s

bé o t'omplirás de fástic, aixi va ser OPCIONS 95 per als Kamaronencs que hi vamanar.

Doncs, OPCIONS 930 va ésser un dia d'eixos, en el que estas eufdric. Crec que

els que vam anar allf teníem un dia d'inspiració divina, peró en l'ámbit de la festa.

Opcions 95 pretenia ser una mostra de les eixides que tenien els estr¡diants de

C.O.U. al acabar aquest curs. Es va celebrar a Valéncia en el mes d'abril de I'any 95, iestava ubicat en el recinte Feriat de Valéncia.

Una vegada, qufft vam anibar al recinte Ferial de Valéncia ens vam ajuntar:Charli, Dani, Amado, Pasqual, Flare i jo, no recorde si faltava algu mes. El Flare gran

mestr€ del torró i del mer{ar va proposff anar a esmorz¿r, tots vam aoceptff la proposta ivam buscar una

recinte era una gfan nau comercial d'uns 20.000 metres quadrats, és a dir,molt gran eixa nau. Doncs crec que vam elegir la porta per la que mes gent hi havia. La

:

M 1.- peró et vas fitxar en qui eren?M 2'- Clar qYe- si tuja saps quejo intente esta¡ al corrent de totes les parelles

noves. Era Cazongo i Meritxell, si, la que treballava en Segle )Oil.M l.- No em digues, el que estds contant-me és veritat. .

M 2.- Que em queda sortera p€r a tota la üda si no et dic la veritat.M 1.- Doncs és-un pare'a que queda molt bé. peró saps alguna cosa més.M 2.- Només sé que va ser de derepent. Ja no se més.Després d'aquesta conversació privada entre dos típiques ..marujones

deliumenge", l'alegre noticia va passar de boca en boca, fins que

"i u" r., oñciai Després

d'una época on les vaques estaYen flaques, aquest pur kamaronenc a trobat una Bumerotaque l'ha arnbaffins al cor.

Esperen, com no, que tots els vaja molt bé, i que dure, que dure, perqué coms'acabg, que li ho pregunten a euico, que itt si que sap.itur.r,,.qüu

CHARLT r Qurco DO¡{EN SENYALS DE VIDAPodeu estar tranquils, van arribar a Paris els nostres benvolguts amics: Heiser i

orelletes de Mono. I una vegada instal'lats van comenqar a inspeccionar la zona enqüestió. Quico, el primer que mirava per la finestra era si estav¿ ben provis de xiques isegons sembla, est'i ple de xiques guapes. Charli mirava on estava el seryici, la cuina, enel seu apartament de 20 metres quadrats, ja que encara és molt despistat. Mireu com estáque em van enviar una carta Kiko i Charly i a Charly se li va ouü¿ar clavar-la dins delsobre. En definitiva estan molt bé.

El seu domini del frances encara no és molt bo, perd diuen que s,ho passen moltbé dient a tot i a to*s "si" i o.no,,.

En quant a la festa, molta festa perÓ molt cara. Qualsevol cubata et costa milpeles. I entrar a les discoteques de 2.500 a 3.000 ptes. amb una consumició. El méseconÓmic segons conten és que pots entrar a una disco pagant una botella. pagues 700francs (13.500 ptes.) i et donen una botella amb ers ,.¡rerior, aclarir que es pot pagarentre varies persones. Resull¿ prou econdmic, segons diuen.

I després de la festa a Charli li entra ran i es fa un "sanwich" de xocolata. Elposa a calentar peró s'ha dorm en el seu sofá de la seua habitació. Es va despertar alauna del mig dia. Ja vos podeu imaginar com estava la cuina. El ..sanwich,, va estarcalentant-se sis hores.

Perd el que demane a tots ers Kamarons que ers escrigueu, que dóna mortaalegria rebre una car[a d'un amic. La direcció qu. .rr"rn porui "rilütim Kamaroninfo

presenta una errada. si els heu escrit, no patiu que la carta arriba de totes formes, peróací posem la direcció sense cap errada ortogrdfica:

eUICO MIRA DOMENECH (Aparramenr 65)CARLOS LAPEZ MIRA (Aparament Tl)

LES LAUREADES DE LA GRANDE ARCI{E4, ALLÉE, BOTTICELLI

92.400 COI.]RBEVOIEPARIS {TELÉFON: 07- 33 14905086s}

T

QUICO I CHARLY AI\IYOREN XIXONAAcí estem en Paríso Charly i jo, ni més ni menys. Dos purs xixonencs en la graa

ciutat de I'amor ( a vore si mos toca alguna cosa).

Ara et poses a pensar i ens recordem de la nit tan meravellós dels PremisK¡maominfo, del sopar d'Amado, del sopar de Pardo, del dinar del Flare (en la seua

pina i en l¿ cervesa calenta), dels sopars de "Llegum'...Aci la gent no sap el que es anar-s'en a un mas i menjar-se unes bones xulletes i

unes botifarres al costat d'una frguera, i sobre tot si les ha fet el Flare.En esta ciutat fa un fred que pela i les xicones van en unes faldetes que li tallen

la respiració a qualswol. Notredame, Torre Effiel, el riu Sena, el museu de Loure, totmolt bonic perd al final et amses i enyores el teu poble, (l'oloreta a mel que fara ara) i alsteus amics.

Sense res més que contaf-vos des d'acl, s'acomiaden els vostres amics Chady iQuico.

PD.- Flare, quan arribem volem vore't amb una novia ben guapa que et lleve

eixa panxa.

ALS KAMARONENCS I COL.LABORADORSAquest es un missatge t¿n per als Kamatonencs com per als col'laboradors del

nostre benvolgut periódic. Com tots molt be sabeu, el KAMARONIINFO és un rcvista que

intentem fer-la tots, escrivint articles sobre coses que ens agfadaria narrar, conta¡ o fer.Aquest és un a¡ticle necessari escriure-lo, ja que tracta de l'economia del nostre

periodic i que comlots,sabeu el mantenim nosaltres mateixa, sense cap ajuda econÓmica

institucional i adminisffativa que ens faria canviar per complet la filosofia d'aquest tantpeculiar periodiquet.

Una vegada complit un aüy en el nostre periódic, símptoma de que tot va bé,

I'economia del Kamaroninfo també compleix un afiy i tenim que demanar-vos I'aportacióeconómica que vau donar I'any passat.

Per a nosaltres, els diners, no és el més important, perÓ sí necessari per a que les

primeres m¿téries que utilitzen en el periódic, com poden ser: segells, sobles, fotocdpies,

fotografies, etc... els puguem utilitzar un altre any.Ja tenim I'experiéncia d'un any i sabem més o menys el que tindrem que gastar-

nos. Per aixó I'aportació econdmica la rebaixem en 1.000 ptes.

Aixi que vos demanem que pagueu la quantitat de 5.000 ptes a qualswolKamaronenc, preferiblement a: Flare, Xavo o Josep Miquel.

També demane als Kamaronencs que li vagen pagant al Flare o a Josep Miquelles 1.000 ptes. corresponents. Si en tres setmanes no ho haveu pagat, el Kamaroninfo no

vos anibara a casfi.

Amb la col'laboració de tots podrem fer un millo¡ i més gran KAMARONIFO.Només em queda donar-vos les gracies a tots p€r anticipat.

VISCA KAMARON