1Col·lecció «XARXA JOVE» • Núm. 2

186 PROPOSTESPER A L’ASSOCIACIONISME JUVENILPER UNA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA

2

CRÈDITS

El treball que ha desembocat en el documentque tens a les mans es va iniciar amb un se-minari, celebrat el dia 2 de desembre de 2000a la seu de la Fundació Jaume Bofill. El grup depersones convocades, vinculades al mónassociatiu, sindical, polític i de l’Administra-ció, van abocar unes primeres idees que vanpermetre posar fil a l’agulla a l’elaboraciód’aquest informe.

La tasca de sistematització, de redacció pos-terior i de recopilació i recerca de noves pro-postes ha estat en mans de la Fundació Fer-rer i Guàrdia en coordinació amb el ConsellNacional de la Joventut de Catalunya.

El document final ha comptat amb la col·la-boració i les aportacions de les entitats juve-nils membres del CNJC que, reunides en unseminari al Centre Cívic La Sedeta el dia 30 dejuny de 2001, varen treballar noves esmenesi propostes per al document.

Coordinació: Marina JarqueConsell Nacional dela Joventut de Catalunya

Realització: Jordi Serrano i BlanquerFundació Francesc Ferreri Guàrdia

Equip assessor: Gemma MartínDavid SempereElisabet BeltranFundació Francesc Ferreri Guàrdia

Agraïm la col·laboració a:

Participants en el seminari a l’Aula Provença:

Dolors Camats, Carles Campuzano, Teresa Climent, MeritxellFerret, Àlex Garcia, Laura Giménez, Jordi Gutiérrez, Jordi Ibáñez,David Masip, Laura Mencia, David Pérez, Josep Maria Rañé, AlbertSancho, Anna Santacana i Jordi Solé

Dipòsit legal: B-6.904-2002Publicat el febrer de 2002

Disseny: insòlit

Participants en el seminari al Centre Cívic La Sedeta:

Anselmo Abeso, Josep Alías, Jordi Arcarons, Dani Arellano, NoemíAyguasenosa, Alfonso B. Bolado, Jordi Bosch, Dolors Camats, XescoCamps, RafaCortés, Elisabet Esteve, Jordi Farriol, Teresa MariaFiguerola, Marina Gallés, Marc Garcia, Marina Gay, Òscar Gimeno,Raimon Goberna, Oriol Illa, Marina Jarque, Carlos L. Belafonte,Mar Llopis, Laura López, Mireia Martínez, Blanca Mas, FabiánMohedano, Roger Morales, Dani Moreno, Manuela Nzambi, PereOleguer, Òscar Oliver, Yolanda Olmos, Gisela Porcel, Andrés Querol,Òscar Riu, Esther Roca, Ferran Rosell, Albert Sancho, Jordi Sardà,Marc Sarroca, Arsenia Torao, Elba Ubri, Álvaro Valls, Joan Vidal,Oriol Vila i Albert Vives

3

186 PROPOSTESPER A L’ASSOCIACIONISME JUVENILPER UNA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA

4

5

P R E S E N TA C I Ó

A l’última Assemblea General Ordinària (AGO), ce-lebrada a Vic, presentàvem l’informe “100 propos-tes per l’associacionisme juvenil. Per una democrà-cia més participativa”. Amb aquesta presentaciópreteníem obrir un debat amb la voluntat que fosde molta utilitat per la tasca que es realitza des deles entitats.

L’informe definia, apuntava i concretava tot un se-guit de propostes de caràcter puntual que haviende permetre’ns millorar en la nostra tasca i assolirun major reconeixement pel treball que dia a diarealitzen els nostres associats i les nostres associ-ades al capdavant de les entitats.

Aquesta era una demanda concreta de millora d’as-pectes fiscals, laborals, legals, administratius o definançament, que no ens ha de ser aliena a l’horade consolidar i d’ampliar el moviment associatiujuvenil a Catalunya. El document conegut com a100 propostes (i que finalment han estat 186) voljustament això: fer del Consell l’espai de reivindi-cació comuna de qüestions que amoïnen les enti-tats i que són d’interès comú. Per tot això i perpoder definir amb més cura i precisió tot allò queés millorable en el dia a dia de la nostra tasca, ésimportant la implicació del conjunt d’associacions.

Aquest és el resultat d’un treball de més de 9 me-sos. Ratificat el mes de novembre de 2001, en elmarc d’un comitè executiu, tenim l’eina que elCNJC necesitava: una eina que millora la tasca d’in-terlocució que es fa a les administracions. Comen-

cem, doncs, amb aquest segon estudi de la nostracol·lecció Xarxa Jove, una tasca més àrdua que esmaterialitzarà amb l’assoliment d’aquest llarg llis-tat de demandes i necessitats que tenim el movi-ment associatiu juvenil. I aquest seguiment el fa-rem en el marc del CNJC.

De fet, ja ho hem començat a fer: el Pacte per al’Ocupació Juvenil a Catalunya n’és una bona mos-tra. És el primer pacte per a l’ocupació que inclouun apartat relatiu a l’associacionisme juvenil i, enaquest sentit, s’han recollit els suggeriments ela-borats en aquest informe en matèria d’ocupació,per tal d’implementar-los en les línies polítiquesd’actuació del Pacte.

Un cop més, amb les nostres 186 propostes, hemdeixat palès que des del moviment associatiu ju-venil que representa el CNJC, la tasca desenvolu-pada per les entitats pot millorar quantitativamenti qualitativament si s’assumeixen aquestes petitesmillores. Millores consensuades i legitimades pelsjoves i les joves que contribuïm amb el nostre es-forç i el nostre compromís a assolir una societatmés justa, més solidària i més cohesionada. Somcapaços, junts, de generar propostes per al con-junt de la gent jove.

Oriol Illa i Garciapresident

Barcelona, febrer de 2002

6

7

Í N D E X

A. Introducció .....................................................................................................................................9

B. Introducció metodològica ............................................................................................................11

C. Criteris generals ............................................................................................................................13

D. Millora de la relació del MAJ amb l’Administració pública ..........................................................15

E. Suport al moviment associatiu juvenil .........................................................................................19

F. Locals i equipaments ....................................................................................................................21

G. Fiscalitat i legislació .....................................................................................................................23

H. Relació del MAJ amb el món empresarial i altres organitzacions .................................................25

I. Relació de l’escola amb el MAJ ....................................................................................................27

J. Participació estudiantil .................................................................................................................29

K. Relació dels mitjans de comunicació amb el MAJ ........................................................................31

L. Millora de la gestió de les entitats i de la formació ......................................................................33

M. Reforma dels partits polítics i de les lleis electorals .....................................................................35

N. Estudis ..........................................................................................................................................37

O. Cooperació juvenil internacional ..................................................................................................39

P. Moviment associatiu juvenil, ecologia i mobilitat ........................................................................41

Q. El MAJ: eina d’incorporació social ................................................................................................43

R. Poder per al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya .........................................................45

S. Feminitzar el MAJ .........................................................................................................................47

T. Documents consultats ..................................................................................................................49

8

9

A . I N T R O D U C C I Ó

Tot i que s’ha avançat, la nostra democràcia conti-nua essent molt dèbil. El trencament de la nostratradició democràtica encara té efectes en laquotidianitat de la participació. La cultura partici-pativa encara se’n ressent. Ens costa trobar mo-dels i criteris que des de tots els àmbits de la nos-tra societat ajudin a incrementar el nombre i laqualitat de la vida associativa. Tenim una demo-cràcia amb un perfil baix.

El moviment associatiu juvenil (MAJ)1 en el marc delTriangle Jove declarava: “apostem per avançar en eldesenvolupament d’una democràcia participativa quedoni protagonisme a les associacions de joves com aagents de control de tota acció política que afecta lajoventut, com a elements de participació activa en eldisseny de les polítiques de joventut i com a factorsde socialització democràtica”2 .

Avançar cap una democràcia participativa és, pertant, una tasca de tots i totes. Cal la col·laboracióde totes les institucions públiques i privades i delconjunt de la societat. És un repte nacional. Admi-nistració pública i associacions no són dos ensantagònics sinó formes complementàries del sis-tema democràtic.

Cal fer explícit per part dels poders públics “el com-promís de codecisió en les polítiques de joventut idemostrar-lo en el seu disseny i la sevaimplementació”3 . Cal democratitzar el poder. Pertant, cal donar poder als consell locals de joves i ales entitats juvenils.

Estem vivint un moment força contradictori en lapromoció de l’associacionisme. D’una banda, ens

trobem amb una opinió generalitzada que constatauna manca de participació i interès per les qüesti-ons col·lectives, especialment entre la gent jove. Peròde l’altra, el suport a la participació que s’està fentdes de les institucions és un suport al voluntariatindividual i assistencial. A més la desaparició de laprestació social substitutòria posa al descobert duesqüestions: d’una banda, que hi ha una sèrie de ne-cessitats socials que han de ser cobertes d’algunamanera; de l’altra i lligat a la manca de participació,que a les entitats els costa trobar persones que s’im-pliquin en els seus projectes.

Ens trobem, doncs, en un moment de canvi quecal aprofitar per iniciar un debat que ens perme-ti replantejar quin model de compromís de la ciu-tadania volem. En aquest sentit, es fa necessarirealitzar un esforç de reflexió sobre el movimentassociatiu i la seva relació amb els poders pú-blics i el mercat, en la direcció d’intentar pro-moure una societat amb un teixit associatiu ric isòlid.

Moltes de les propostes que segueixen fa més de10 anys que el moviment juvenil les reclama senseque la sensibilitat de les institucions hagi estat finsavui gaire encoratjadora4 . Les propostes que se-gueixen cal llegir-les amb la idea que estem davantde situacions complexes. Existeixen molts nivellsde l’Administració pública amb graus de respon-sabilitat i amb situacions de partida molt diferents.Cal, doncs, entendre que estem parlant de reali-tats i de problemes complexos que, en cada cas,requeriran aplicacions diferenciades i pensades apartir de les condicions concretes i del moment enquè vulguin plantejar-se.

1 Entenem el MAJ com l’expressió de l’exercici del dret a l’associació per part dels joves i les joves, en totes les seves possibles formulacions, desd’aquelles més consolidades i estructurades fins a aquelles més embrionàries i senzilles.

2 Declaració sobre la participació juvenil, Triangle Jove, CNJC. Palma de Mallorca, nov. 1999

3 “Projecte Jove 2mil. Un projecte per a la plena ciutadania de la gent jove”. 2n esborrany. Consell de la Joventut de Barcelona. Barcelona, 4de desembre 2000

4 Vegeu, per exemple, el que ja es deia l’any 1988: Propostes per una política de joventut a Barcelona, CJB, Barcelona, 1988.

10

Existeixen, almenys, dos documents de referènciaque emmarquen teòricament i ideològicament lespropostes que aquí es fan. Ens referim a les Líniesde política juvenil del Consell Nacional de la Jo-ventut de Catalunya (CNJC)5 i a l’estudi Joves iparticipació a Catalunya, realitzat per la FundacióFrancesc Ferrer i Guàrdia6 .

Les propostes que trobareu en aquest treball s’inspi-ren en la tradició del CNJC que, en paraules d’EduardVallory, es podrien resumir així: hi ha “un dèficit de-mocràtic que el compromís del teixit associatiu in-tenta pal·liar, i que tan sols amb el treball decidit iconjunt dels poders públics, de la ciutadania consci-ent i del món associatiu podrà superar-se”7 .

5 Línies de política juvenil. CNJC. Barcelona, 1999

6 Joves i participació a Catalunya. Fundació Ferrer i Guàrdia. Ed. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1999 (especialment a partir del’apartat 13, pàg. 153, on hem intentat expressar en propostes els obstacles i les dificultats que tenen les entitats i els joves associats)

7 Eduard Vallory –expresident del CNJC–, en la introducció del llibre Vint anys. CNJC (1979-1999) Reconstruint la participació democràticaa Catalunya. Fundació Ferrer i Guàrdia. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1999 (pàg. 17)

11

B . I N T R O D U C C I Ó M E T O D O L Ò G I C A

Aquest treball que teniu a les mans és un encàrrecdel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya ala Fundació Ferrer i Guàrdia. L’objectiu de la recercaés investigar les mesures de tot tipus que es podenprendre per tal d’incrementar la participació juvenilassociada a Catalunya.

Els objectius específics són:

1. Detectar mancances i problemes en les actu-als polítiques de promoció de la participacióque es realitzen des de les administracionspúbliques i formular propostes alternatives ocomplementàries.

2. Detectar possibles vies de millora en el funci-onament de les associacions que puguin aju-dar a incentivar la participació.

La metodologia s’ha concretat en diverses etapes:

A. Es va celebrar un seminari d’experts, a la seu dela Fundació Bofill, per tal de fer una primeraaproximació. Se’n van extreure un seguit d’ide-es que van ser recollides per la relatora GemmaMartín Sirarols (directora de la Fundació Ferrer iGuàrdia). Amb aquestes idees i els debats plan-tejats, la Fundació Ferrer i Guàrdia va realitzarun primer esborrany de l’informe (febrer 2001).

B. El CNJC va enviar un qüestionari a totes lesentitats del Consell per tal que fessin propos-tes per millorar la participació de la joventut.

C. Paral·lelament, el CNJC va fer una tasca de re-copilació de documents i materials que ens po-guessin servir per aprofundir o per recollir pro-postes que des de diverses instàncies s’han ela-borat al llarg del temps a l’entorn de la partici-pació.

D. La Fundació Ferrer i Guàrdia ha realitzat tam-bé un treball de recerca del seu Centre deDocumentació Juvenil encaminat al mateix ob-jectiu.

E. Es va celebrar un segon seminari, al Centre Cí-vic La Sedeta, on les entitats membres del CNJCvan introduir noves propostes i esmenes aldocument. El CNJC va recollir i analitzar lesnoves aportacions i va confeccionar el segonesborrany de l’informe (setembre 2001).

F. Es va presentar i aprovar el tercer esborrany(novembre 2001) en el marc del comitè exe-cutiu del CNJC, l’òrgan, entre assemblees, derepresentació dels màxims responsables de lesentitats.

Així mateix, volem fer constar que hi ha hagut tresdocuments de treball dels quals hem obtingut for-ça idees. En els casos que n’hem transcrit quasiliteralment la proposta hi ressenyem al final i entreparèntesis el número que li correspon a la biblio-grafia. Als seus autors volem adreçar-los el nostrereconeixement.

Finalment, volem assenyalar que aquest recull depropostes té l’objectiu de fomentar el debat. Hau-rà de ser un debat molt ampli en el qual, des dediferents ideologies i des de diferents àmbits de lavida associativa, política i institucional, caldrà anareixamplant els espais de llibertat per a l’acció cívi-ca dels joves i les joves.

La qüestió no s’esgota aquí. El foment de l’associa-cionisme juvenil i les mesures que hi vagin encami-nades és un treball que caldrà fer sempre si volemconstruir entre tots i totes una democràcia de qua-litat, participativa i cívica en una societat plenad’oportunitats per a les persones i les col·lectivitats.

12

13

C . C R I T E R I S G E N E R A L S

1. Cal aprofundir en la democratització de lapresa de decisions i deixar més espai al mo-viment associatiu juvenil (MAJ) com a integrantde la societat civil que relliga la ciutadania iles institucions.

2. L’Administració ha de reconèixer el paperfonamental de l’associacionisme juvenil–veritable escola de formació en valors– pelque fa a l’aprofundiment democràtic i a laparticipació social.

3. Cal canviar la relació entre l’Administraciópública i el moviment associatiu juvenil. Hiha massa recursos i poder a l’Administració imolt pocs al MAJ. A més proximitat de les ins-titucions públiques amb els ciutadans i lesciutadanes hi ha d’haver més recursos. Calcapgirar l’actual situació.

4. Associacionisme juvenil i reequilibri terri-torial. Cal tenir en compte que no totes lesassociacions es troben concentrades en gransnuclis de població i, per tant, cal que els re-cursos arribin a tot arreu per aconseguir unequilibri territorial associatiu i promoure, així,la participació.

5. Les entitats demanen que l’Administracióconfiï en la societat civil. Constatem quel’Administració no té prou en compte el mo-viment associatiu i el valora poc.

6. Cal actuar més decididament a favor delMAJ perquè més joves s’associïn. Per tal ques’impliquin més joves, cal donar suport als queja estan associats i/o facilitar que organitzin elseu propi projecte.

7. L’Administració ha de potenciar la societatcivil però el tercer sector no pot ser una excu-sa per deixar de fer actuacions pròpies de l’es-tat del benestar. Ara bé, si l’Administració nosap com arribar-hi, pot deixar-ho en mans deles entitats de base associativa que ho sabenfer. El moviment associatiu assumeix camps i

cobreix noves necessitats socials, però cal es-tar amatent que això no signifiqui beneir lespolítiques reduccionistes de l’estat del benes-tar. Quan l’Administració externalitza un ser-vei, sovint en disminueix el pressupost iprecaritza les entitats que el gestionen. En totsaquells casos que les administracions públi-ques atorguin concessions de serveis a la soci-etat, cal que estableixin una dotació pressu-postària regular. Sovint els retards en l’ingrésde les dotacions econòmiques per a les enti-tats que gestionen aquests serveis impedeixenla consolidació dels projectes i afecten negati-vament la qualitat d’aquests.

8. Cal un canvi de mentalitat per aclarir què hande fer les administracions públiques i què hade fer el MAJ. Cal ampliar el principi de sub-sidiarietat entenent-lo no només com una ces-sió de competències de l’organisme superior al’inferior sinó també de les administracions capa les entitats, permetent així una interlocucióreal del moviment associatiu juvenil amb lesadministracions públiques.

9. Després de vint anys d’experiència en modelsde participació democràtics ens refermem enel criteri que els consells de joventut, així comla feina a les entitats, són un bon instrumentde participació política i de representació ins-titucional. Cal revisar l’estatus dels consells dejoves per veure quines són les seves funcions,la seva autoritat institucional, i dotar-los demés autonomia i capacitat de decisió. Cal laregulació formal dels consells de joventuttenint en compte els criteris recollits en la Guiade suport a la creació dels consells locals de jo-ventut del Consell Nacional de la Joventut deCatalunya.

10. Els responsables territorials de les federacionsnacionals han de ser reconeguts com interlo-cutors formals i han de tenir representativi-tat davant les administracions locals per sig-nar convenis de col·laboració i per posar enmarxa consells locals de joventut.

14

11. Un dels models de gestió que podem tenir encompte és el model alemany: quan cal portara terme un programa que afecta els i les joves,s’estableix un pressupost i és el MAJ qui disse-nya el programa i qui el porta a terme. Ens sem-bla que, de tots els models de polítiques dejoventut, és un dels que més elements ens potaportar al debat sobre la necessitat de comp-tar amb un model propi.

12. Proposem definir un model català de relaci-ons entre l’Administració i les entitats ju-venils que recuperi el paper de la societat ci-vil com a motor de la societat catalana. Es tractad’un model mixt basat en relacions de reci-procitat.

Per una banda, els joves i les joves s’associen per-què volen participar en els afers col·lectius. Noesperen que l’Estat –Generalitat, ajuntaments– tin-gui la iniciativa. Un 20% de joves organitzats* estàcontribuint, des de l’actitud emprenedora i soli-dària, en tasques per a la col·lectivitat. Ho fan desdel compromís social. Saben que la ciutadania ator-ga drets però també exigeix deures. Un dels tretsmés genuïns de la democràcia és una preocupacióper la comunitat.

Per altra banda, l’Administració pública ha d’estarpreparada per assumir factors diversos, entre elsquals el control, la crítica, la demanda de més trans-parència, el debat entre iguals, la codecisió i lacoresponsabilització. El fet de no haver tingut ins-titucions nacionals pròpies provoca una actitud dedesconfiança sana i racional envers els gestors pú-blics i, per tant, la necessitat de transparència. Ar-ribem tard a molts debats, però potser en aquest elpropi tarannà del país connecta perfectament ambels debats ideològics que, a França i Anglaterra8 ,no arriben a concretar.

13. Cal influir en els mitjans de comunicació percrear una opinió pública a favor de la imat-ge dels joves i les joves i de l’associacio-nisme juvenil. Cal un canvi de mentalitat enel tractament de la informació i en el llenguat-ge utilitzat mediàticament en les qüestions queafecten la joventut.

14. La participació dels joves i les joves ambdiscapacitat. Cal fomentar i donar recursosa la participació dels joves i les joves ambdiscapacitat, tenint en compte totes les qües-tions que afecten directament aquest col·lec-tiu: eliminació de barreres arquitectòniques,treball en la integració de la diferència, etc.

8 Anthony Giddens (La tercera vía. Ed. Taurus. Madrid, 1999) i Alain Touraine (¿Cómo salir del liberalismo?. Ed. Paidós. Barcelona, 1999)plantegen la necessitat de trobar un millor equilibri entre l’Estat i la societat civil i, encara que parteixen de models diferents, tenen eldenominador comú de cercar –amb resultats desiguals– l’increment del pes de la societat enfront de l’Estat.

*L’enquesta a la joventut de Catalunya (1990) indica que aproximadament el 30% dels associats joves ho estan en entitats esportives. Així, lataxa dels joves associats i associades a Catalunya, sense considerar les persones joves associades a entitats esportives, se situaria en el 20% dela població entre 15 i 29 anys.

15

D . M I L LO R A D E L A R E L AC I ÓD E L M O V I M E N T A S S O C I AT I U J U V E N I L

A M B L’ A D M I N I S T R AC I Ó P Ú B L I C A

15. S’ha d’elaborar un nou contracte entre elspoders públics i el món associatiu en el quales defineixin unes línies d’actuació públiquesi exigibles 9 (7).

16. Cal canviar un mecanisme pervers que consis-teix en el fet que es generen molts deuresper a les entitats i pocs per a l’Adminis-tració (per exemple, una entitat no es pot pre-sentar a una convocatòria si no ha justificatl’anterior. Però sovint l’Administració treu unanova convocatòria i no ha pagat l’anterior).

17. És necessari un compromís de les administra-cions públiques de fer un esforç per adaptar elseu funcionament i el seu tracte als ritmes i ales formes de fer de la gent jove: dinamisme,llenguatge, calendaris, immediatesa, etc. Cal quees mostrin sempre amb disposició al diàleg iflexibilitzar tots els tràmits administratiusperquè no es converteixin en insalvables (4).

18. Cal una reforma urgent de la funció públi-ca –hem heretat un sistema pensat pel règimanterior– orientada a la professionalitat, l’efi-càcia i el servei al ciutadà. A més, i com aconseqüència lògica d’aquesta reforma, pro-posem un nou tipus de relació entre la ciuta-dania activa –sovint crítica– i el funcionariat.Proposem que el funcionari esdevingui un ci-vil servant, que traduït literalment vol dir unservidor públic. Es tracta de capgirar l’actualrelació i construir un nou tipus de relació fo-namentada en la confiança.

19. Cal una formació específica (mitjançant, perexemple, l’elaboració d’un material didàc-tic) per als interlocutors de les adminis-

tracions públiques que treballen amb lasocietat civil sobre què són i què fan les en-titats juvenils. La manca d’experiència d’allòque significa el fet associatiu per part delsfuncionaris encarregats de les qüestions departicipació ha generat una pseudoculturaque empitjora les relacions. Aquestapseudocultura és una translació mal inter-pretada i mal entesa dels coneixements dela gestió empresarial.

20. Cal fer un codi ètic de l’Administració pú-blica respecte a la participació. L’Adminis-tració ha promogut els codis ètics sense ado-nar-se que posen més traves a les entitats.Aquest fet denota la incomprensió del feno-men associatiu i la desconfiança envers la ciu-tadania. Reclamem que les institucions s’in-terroguin sobre l’enorme distància que hi haentre els seus discursos i la seva actuació i so-bre el sentit de la democràcia.

21. Calen mesures per eliminar la burocràcia.A més llunyania dels polítics envers la ciuta-dania, més complicada és la relació, i, per tant,més papers es demanen i s’incrementa la bu-rocràcia. En els darrers 10 anys ha augmentatdesmesuradament la burocràcia. Per això, calun programa de desburocratització. Cal sim-plificar la gestió burocràtica de la relació ambel MAJ. El procés de burocratització s’expres-sa gairebé fins a l’absurd quan les entitats pre-senten sol·licituds. Cada cop és més compli-cat sol·licitar una subvenció: sempre es dema-nen els mateixos papers. Cal doncs millorar lagestió, els coneixements, els sistemes d’arxiu,adaptar els horaris d’atenció al públic als ho-raris associatius, etc.

9 Els números entre parèntesis que hi ha al final d’algunes propostes responen al document de referència d’on s’ha extret el fragment, literalment,o en el qual s’inspiren les propostes. El número en concret és el que correspon a la bibliografia citada al final d’aquest treball.

16

22. Cal també simplificar els processos admi-nistratius, és a dir, tota la tramitació. Perexemple, una administració no hauria de de-manar a les entitats els documents relatius aaltres administracions –hisenda, seguretatsocial, ajuntaments, Generalitat, etc.–, sinóque hauria de sol·licitar-los directament.Aquest procediment ja el té en compte lalegislació (Llei de procediment administratiu),però els joves i les joves o bé no la coneixeno bé opten per no exigir els seus drets da-vant d’uns interlocutors dels quals depènl’ajuda a la seva entitat.

23. Cal que cada institució unifiqui els canals i elscriteris per accedir a subvencions i convenis.És a dir, que els terminis, calendaris, formula-ris i criteris siguin els mateixos en cada un delsàmbits d’actuació de cada institució.

24. Cal transparència en els mecanismes de presade decisions de l’Administració. És a dir, calfacilitar l’accés a la informació, al procedimentde decisió i a la publicitat en l’atorgament.

25. Cal que s’estableixin sistemes clars de sub-vencions amb indicadors –que cal elaborar–per tal que no afavoreixin la discrecionalitat.Si hi ha mecanismes clars de control s’evita elclientelisme.

26. Cal aclarir els organigrames i les funcions.Els actuals organigrames de les institucions sónincomprensibles per als ciutadans i les ciuta-danes. D’aquesta forma s’impedeix la transpa-rència necessària per tal que les entitats, enaquest cas, puguin actuar.

27. L’Administració ha de definir els interlocu-tors polítics clars amb capacitat de decisióque tindran les entitats. Cal crear “centres defoment/suport de l’associacionisme” descen-tralitzats en el territori que permetin un bonaccés a totes les entitats.

28. Cal descentralitzar la distribució d’informa-ció i els punts de recollida de sol·licituds desubvencions per tal de facilitar més els tràmits

i possibilitar l’accés de les entitats a aquestesoportunitats.

29. S’ha d’implantar la finestreta única informà-tica de tramitació administrativa de formaque tothom pugui realitzar els tràmits admi-nistratius des de qualsevol ordinador connec-tat a Internet i garantir, d’aquesta manera, quela informació rellevant arribi a tot arreu (4).

30. Cal establir un calendari lògic per als ajutsa les associacions: normatives i formularis,comunicació de l’import concedit (4).

31. Les normatives de subvencions haurien desortir l’últim trimestre de l’any, preferent-ment cap al mes de setembre, per tal de possi-bilitar la planificació anual de les entitats.

32. L’import concedit d’una subvenció s’hauria decomunicar cap a l’última quinzena de l’any.

33. Cal que els imports concedits per a una sub-venció es facin efectius d’una forma regular.Cal, doncs, establir criteris de pagamentque permetin el funcionament regular deles entitats i adoptar, per exemple, el ma-teix sistema de la Unió Europea per al paga-ment dels projectes: 80% de la quantitat sub-vencionada a l’inici del programa i el 20%restant un cop justificat aquest.

34. Proposem que es justifiqui la subvenció rebu-da i no el total del pressupost del projecte sub-vencionat.

35. Cal passar de la subvenció puntual al conve-ni. Treballar per projectes reduïts en el temps iestar pendent de les subvencions no facilita latasca de les entitats ni els permet la planificació.

36. Del conveni anual cal passar al conveni derenovació automàtica, en el qual noméss’haurien de discutir anualment els capítolsextraordinaris del conveni. El suport econò-mic a les entitats juvenils ha de centrar-se enconvenis plurianuals si es volen generar pro-jectes a llarg termini.

17

37. Cal incidir en el suport a les federacions i ales estructures de coordinació. Cal fomen-tar la coordinació associativa i reconèixer lesfederacions com a garants de la qualitat de lesentitats de base, ja que simplifica la tascad’aquestes darreres i les allibera del treballburocràtic, alhora que disminueix la burocrà-cia a les institucions.

38. Cal resoldre les dificultats creixents enl’àmbit de l’Administració local a l’hora derealitzar convenis amb les entitats juve-nils. S’argüeixen problemes de gestió adminis-trativa i legal que sovint amaguen una falta desensibilitat de l’Administració local i dels seusgestors envers el MAJ.

39. Cal convertir les subvencions finalistes ensubvencions al finançament ordinari. A ban-da de sotmetre les entitats a una activitat admi-nistrativa permanent, les subvencions s’han con-vertit en un intolerable mecanisme de dirigismeinstitucional de les iniciatives de la societat civili han eliminat el diàleg entre iguals. El resultat ésque han situat les relacions de les entitats amb

les administracions en un sotmetiment de factode les primeres respecte a les segones.

40. Les ajudes a les entitats han de ser dife-renciades per tal d’aconseguir aquests dos ob-jectius, els quals ara, en general, no es tenenen compte: infraestructures i compra o lloguerde locals i suport global a l’entitat-estructura(vegeu l’apartat sobre espais i equipaments).

41. S’ha de potenciar l’adquisició de patrimoniper part de les associacions (7) (vegeu l’apar-tat sobre espais i equipaments).

42. L’Administració pública hauria d’entendre que,quan realitza campanyes de sensibilitzaciósobre aspectes que afecten els joves, s’hau-rien d’atendre dos principis. Primerament, con-sultar els consells de joventut sobre la idoneï-tat de la campanya i el seu desenvolupamenti, segon, intentar que fos el propi MAJ qui, ambels seus canals més directes, la dugués enda-vant. Les campanyes contra la sida, els emba-rassos no desitjats, els accidents de trànsit,etc., en serien un bon exemple.

18

19

E . S U P O R T A L M OV I M E N T A S S O C I AT I U J U V E N I L

43. És prioritari donar suport a les estructuresde les associacions.

44. Calen mesures per afavorir la contractació deprofessionals per part del MAJ. Cal tractarles mesures per afavorir la contractació de pro-fessionals per part del MAJ com un objectiuestratègic en un doble sentit. Per una banda,ajudarà a vertebrar una societat civil més fortai, per altra banda, pot generar nova ocupació iesdevenir-ne un nou filó. Pensem que seria boestablir ajuts a la contractació de professionalsamb els criteris següents: 100% de finançamentpúblic pel primer professional per a les entitatsamb un/a treballador/a, 50% pel segon profes-sional per les entitats amb dos/dues treballa-dors/es i 25% pels tres següents per a les enti-tats amb un màxim de sis treballadors/es.

45. Cal replantejar l’enfocament dels plansd’ocupació al MAJ. Els plans d’ocupació te-nen com a objectiu inserir persones amb difi-cultats, però entenem que aquest objectiu nopot recaure en les associacions no especialit-zades. No es pot confondre col·laborar en lainserció laboral de joves amb dificultats ambels ajuts necessaris per a la contractació de pro-fessionals de les entitats. Cal, doncs, impulsarplans d’ocupació finançats i ajustats a les ne-cessitats de les associacions (7).

46. Proposem un sistema d’excedència de fun-cionaris al servei de l’associacionisme ju-venil. En altres països europeus és un sistemaque funciona prou bé: l’Estat té en compte lapossibilitat que els seus funcionaris puguin tre-ballar a les entitats juvenils durant un tempsdeterminat. Funciona com una excedència tem-poral durant la qual l’Administració continuaretribuint el/la seu/seva treballador/a. Plante-gem que es doti un programa de 200 professi-onals de l’Administració pública –especialmentprovinents de l’ensenyament i d’altres àmbits–per tal que treballin durant un temps en algu-na entitat del MAJ a partir de les necessitatsque les mateixes entitats plantegin. Es refor-

çaria la qualitat i la quantitat dels recursoshumans del MAJ, cosa que faria possible unsalt qualitatiu molt considerable.

47. Un bon mecanisme transparent i neutre d’aju-da al MAJ seria que l’Administració públicaes fes càrrec de les despeses derivades deles assegurances de les entitats juvenils.

48. Cal multiplicar per deu els recursos que lesinstitucions destinen al foment de la par-ticipació democràtica dels joves i de les jo-ves. No es té present la riquesa que es derivade l’existència del MAJ a Catalunya, tant entermes de treball voluntari (PIB ocult) comquant a escola de participació democràtica. Laindependència no va lligada al tipus de font definançament sinó a la salut democràtica d’unpaís.

49. Proposem crear nous sistemes de foment dela participació. Per exemple, es podrien esta-blir models que definissin amb claredat fórmu-les gairebé automàtiques de finançament i su-port públics. Especialment en la fase de consti-tució i primers passos. Per exemple, si un grupde joves vol crear una associació, l’Administra-ció els hauria de garantir un local i un mínim definançament.

50. Cal fer plans de promoció de l’associacio-nisme juvenil. Nacionals, municipals, de bar-ri, d’escola, etc. Cal que en cada àmbit de lavida ciutadana s’estableixin plans concrets –ob-jectius, metodologia, pressupostos i fórmulesd’avaluació– que facin possible l’augment dela participació juvenil.

51. Cal crear complicitat entre institucions i enti-tats que han de pactar un sistema que permetiavaluar anualment els resultats dels con-venis i com aquests incideixen directament enel funcionament i assoliment dels objectius deles entitats de base. Creiem que actualment esposen massa traves a l’hora d’accedir a les sub-vencions i no es valoren adequadament els re-

20

sultats obtinguts. Percebem que es valora mésla factura justificativa de la subvenció rebudaque no pas el contingut i el resultat de la tascadesenvolupada.

52. En el cas d’activitats que el moviment asso-ciatiu no cobreix, caldria establir col·labo-racions entre les administracions i el movi-ment associatiu juvenil per tal de portar-lesa terme.

53. Quan l’Administració defineix les línies d’ac-tuació i les entitats es converteixen en simplesexecutores, parlem d’una prestació de serveis,que no es diferencia de la contractació de ser-veis com són la neteja dels carrers, el mante-niment de jardins o la recollida de brossa. Cre-iem que s’estan aplicant criteris de gestió queno atenen a les missions dels projectes i a la

natura del fet associatiu. Creiem que cal cap-girar aquest model. Cal, doncs, aplicar unaclàusula social en les contractacions deserveis de determinades qüestions relaciona-des amb la participació juvenil i amb l’educa-ció del lleure: formació, casals d’estiu, casalsde joves, casals infantils, etc. En els darrersanys, s’ha generalitzat la idea que cal traspas-sar a l’empresa privada amb afany de lucre pro-jectes institucionals que entren clarament enel terreny del foment de la participació. Aques-tes empreses aprofiten l’espai creat pel MAJpretenent fer-ne un negoci i, de fet, guanyenconcursos quan les administracions públiquesno valoren el treball associatiu.

54. Cal crear un fons de crèdit preferencial pera les entitats a través de l’Institut Català deFinances (7).

21

F. LO C A L S I E Q U I PA M E N T S

55. Cal establir una línia de suport a lapatrimonialització del MAJ. Les dificultats detenir locals en condicions continua essent,avui, uns dels obstacles fonamentals per a l’in-crement de la participació juvenil, alhora queun dels elements més clars per a la consolida-ció i la preservació de la independència de lesentitats. Per tant, proposem un pla de localsper al moviment associatiu juvenil. Caldria es-tablir una línia de suport a la compra de lo-cals i a la inversió en material fungible per partde les associacions juvenils. El sistema podriaser el de finançar amb recursos públics fins al75% dels cost de la compra d’un local fins unlímit de 25 locals/any. Sembla clar que el MAJhauria de generar un ampli debat sobre les pri-oritats en l’aplicació d’aquesta proposta.

56. És necessari finançar els espais i equipamentsjuvenils gestionats o cogestionats per gent jove,mitjançant convenis de 3 o 4 anys (4).

57. Calen ajuts públics per al lloguer i el man-teniment dels locals de les associacions ju-venils (4).

58. Cal una línia de suport per finançamentd’obres per a l’eliminació de barreres ar-quitectòniques als locals de les entitats ju-venils i als equipaments culturals, lúdics, es-portius etc. destinats a infants i joves.

59. Casals d’associacions. Es podrien crear ho-tels o casals d’associacions a les 38 ciutats capsde comarca, a les 16 ciutats de més de 50.000habitants i a les 25 ciutats de més de 20.000habitants. En total uns 62 locals. Podrien ser ala vegada la seu dels consells de joves locals i/o comarcals. Es podria implementar amb unacord nacional pel qual el Govern de la Gene-ralitat es fes càrrec del 50% del cost, el Con-sell Comarcal del 25% i l’ajuntament del 25%.On la ciutat no és cap de comarca però té mésde 20.000 habitants, l’ajuntament es faria càr-rec del 50%.

La gestió aniria a càrrec dels consells de joves. Cre-iem que es podria fer a un ritme de sis per any, perla qual cosa en 10 anys comptaríem amb una po-tent xarxa de locals. Els ajuntaments es farien càrrecdel finançament de la gestió.

60. Cal un compromís de les administracions pú-bliques per tal que es garanteixi que la gentjove pugui decidir sobre el disseny i la gestiódels espais i equipaments juvenils. Cal esten-dre les experiències actuals de cogestió i au-togestió que superin els models consultius (4).

61. Cal adaptar els horaris dels espais i delsequipaments juvenils a les necessitats de lagent jove: utilització d’aquests a les nits, capsde setmana i festius (4).

62. Pacte per optimitzar els espais públicsexistents. El diàleg constant ha de portar aun pacte per a la utilització d’espais públics.En molts casos les entitats juvenils pateixende la manca d’espais per desenvolupar la sevatasca amb dignitat i qualitat suficients. Actu-alment, els equipaments escolars estaninfrautilitzats, així com els centres cívics i al-tres equipaments públics. En aquesta futurautilització no es poden tractar les entitats coma empreses privades i, per tant, no poden estarsubjectes a les lleis del mercat quant a preus icontraprestacions (4) (vegeu apartat sobre re-lació escola/MAJ).

63. En aquesta línia proposem un canvi de menta-litat en la gestió d’equipaments municipals. Calcaminar cap a la gestió popular dels centrescívics. Per fer possible aquest canvi és neces-sari fer reformes als centres cívics per crearespais per als joves. Tenint en compte que elsjoves i les joves han estat expulsats/ades pelsadults dels centres cívics, pensem que és horaque els responsables en prenguin nota. Cal ana-litzar què ha passat amb el famós discurs delsequipaments intergeneracionals. La manca d’ex-periència i formació dels gestors públics en

22

participació cívica de la joventut ha fet que,durant més d’una dècada, als joves els hagiestat molt difícil participar en un centre cí-vic. La indefinició del model de gestió, implí-cit en la seva concepció original, i el fracàsde la seva implantació fa que avui sigui deltot imprescindible que es prenguin mesures.La més important és acceptar un fet evident,els joves i les joves necessiten espais propisen els equipaments públics; d’altra forma elfracàs està garantit. El MAJ ja ho havia plan-tejat anteriorment però almenys ara, vistes lesconseqüències, les institucions públiques hau-rien d’assumir la seva responsabilitat i escol-tar les veus alternatives. Amb espais propisper als joves en els centres cívics –entradaindependent, apropiació de l’espai, estètica,etc.– hi podrien conviure persones de totesles edats.

64. Cal facilitar a les associacions d’estudiants lo-cals a les universitats (vegeu apartat sobremoviment estudiantil).

65. Cal facilitar a les associacions d’estudiants lo-cals als instituts (vegeu apartat sobre movi-ment estudiantil).

66. Proposem que la xarxa de cases de colònies exis-tent pugui facilitar cases amb dret a cuina.

67. Cal establir un acord per tal que l’oferta deles cases de colònies s’adeqüi a la deman-da. En aquest sentit, moltes entitats es trobenque organitzen activitats amb un nombre de par-ticipants que està per sota del mínim exigit perles cases de colònies. Per tant, cal crear un nouconsens que adeqüi l’oferta i la demanda.

68. Cal crear ajuts adreçats a les entitats del MAJ pera la compra, l’adequació i la gestió de les ca-ses de colònies i els terrenys d’acampada.

69. Planificació urbanística i equipaments ju-venils. Creiem que els urbanistes no han estatgens sensibles a les necessitats de participaciódemocràtica. Sigui per desconeixement o sim-plement per desinterès, el cert és que en el pla-nejament urbanístic continuen mancant-hiespais per a joves. Pensem que és molt fàcilpreveure aquestes necessitats i, en canvi, moltdifícil solucionar-les després, un cop acabat elprojecte. És lògic que 25 anys enrere no existísaquesta sensibilitat, fins i tot estem disposatsa acceptar –és una mostra més de l’enormepaciència demostrada pel MAJ català– que enaquests 25 anys hi havia altres necessitats, peròno estem disposats a acceptar que els urba-nistes i els respectius responsables polítics ensfacin esperar 25 anys més.

70. Cal replantejar-se definitivament la qüestió delsalbergs de joventut. Fa 20 anys ja es qüestiona-va que en un país amb una oferta turística tanimpressionant com la nostra, les institucions pú-bliques es responsabilitzessin d’una qüestió quetenia més connotacions de prestigi institucio-nal que no pas de resoldre problemes dels i lesjoves catalans. Ara és evident que la xarxa d’al-bergs està en crisi i que s’han destinat un muntde recursos, milers de milions, que haguessinestat més ben aprofitats si s’hagués fomentatuna xarxa de locals per a joves. Demanem inte-gració de tots els albergs en una xarxa úni-ca, unificació de tarifes i carnets i aclarimentde descomptes per a joves. Prioritat clara delsjoves en l’accés i la cogestió.

23

G . F I S C A L I TAT I L E G I S L AC I Ó

71. Plantegem la supressió de l’IAE per a les en-titats del MAJ, i com a mesura transitòria, pro-posem l’atorgament automàtic d’una subven-ció pel mateix import.

72. Plantegem la supressió de l’IBI per a les en-titats del MAJ, i com a mesura transitòria, pro-posem l’atorgament automàtic d’una subven-ció pel mateix import.

73. Calen canvis normatius que facin que les ins-titucions discriminin positivament les en-titats del MAJ en la contractació de serveis ibéns i en l’avaluació de projectes en els con-cursos públics. Massa sovint es primen les em-preses amb afany de lucre que no tenen encompte els objectius cívics i d’escola demo-cràtica que han de presidir determinats serveisper als joves (casals, colònies, etc.).

74. S’ha d’avançar en la qüestió de la fiscalitat. Calque la legislació espanyola no sigui tan restric-tiva per a les donacions. Calen canvis en aques-ta direcció que poden significar que les entitatssiguin més independents. Proposem que les pri-meres 25.000 pessetes tinguin el 100% de des-gravació en l’IRPF tant per a les associacionscom per a les fundacions. Ara les desgravacionsper donacions són d’un 10% per a les associa-cions i d’un 20% per a les fundacions.

75. Cal estudiar l’impacte de l’IVA en les activi-tats del MAJ.

76. Cal estudiar l’impacte de l’impost de societatsen el MAJ.

77. Cal proposar a la Coordinadora Catalana deFundacions que tingui present la realitat delMAJ i les recomanacions del CNJC sobre la novallei d’incentius fiscals.

78. Cal un acord del Parlament de Catalunya perestablir un model de consell local de jovesfonamentat en aquests quatre criteris: indepen-dents, democràtics, representatius i associatius10.

79. Cal derogar la llei del voluntariat. Ja en elseu moment les entitats juvenils van avisar queaquesta no era una bona llei, advertiment ig-norat pels polítics, que no en van fer cas i lavan aprovar. Passat el temps suficient, creiemque, davant del fracàs de la seva aplicació, calderogar-la.

80. Mesures laborals. Proposem que l’Adminis-tració bonifiqui el 100% de la quota patronala les associacions juvenils (amb una restric-ció, només per als contractes d’estructura –fins a 10 treballadors/es– però per a qualsevoltipus de contractació).

81. Estudiar la creació d’un conveni col·lectiu deltercer sector on s’incloguin les entitats juvenils.

82. S’ha d’assegurar el dret a la plena ciutadaniadels joves i de les joves immigrants i tambéde la gent jove que són fills i filles d’immigrants.Això vol dir recursos educatius específics a lesescoles, recursos per a fer una tasca efectivad’educació de carrer, en definitiva, assegurar elscanals d’integració social per a aquesta gent jove,que han de convertir-se en un exemple demestissatge i riquesa cultural (4). El MAJ té moltsprojectes engegats per afavorir la integració d’in-fants i joves, però si les institucions no resolen elproblema general –acompliment de la Declara-ció Universal dels Drets Humans– difícilmentreeixirà. Demanem la participació dels i de lesimmigrants que resideixin de forma estable aCatalunya en la decisió i la composició del po-der polític, és a dir, el dret a vot i el dret a serescollit i escollida com a representant polític (4).

10 Vegeu: “Què són i com es creen els consells locals”. CNJC. Barcelona, 2000

24

83. Pel que fa al moviment okupa –que entenemcom una expressió més del MAJ–, plantegemla necessitat de despenalitzar l’ocupació pa-cífica. Cal una reforma de l’article 245.2 delCodi penal. Cal que les institucions dialoguinamb els joves i les joves okupes i siguin capa-ços de posar a la seva disposició locals en con-dicions per realitzar les seves activitats.

84. Cal crear un nou concepte de local públicmunicipal gestionat directament pels joves iles joves. Aquest esquema es pot estendre aaltres realitats dels moviment associatiu (ve-geu l’apartat sobre espais i equipaments).

85. Cal estudiar la possibilitat d’establir un impostper a aquells habitatges que es mantinguindesocupats durant un temps determinat.

86. Cal estudiar la possibilitat d’establir una tipo-logia d’arrendament (masoveria urbana) pel

qual l’arrendatari/ària arrenda l’habitatge a l’ar-rendador/a a canvi que aquest/a es compro-meti a mantenir o millorar les condicions del’immoble. En aquest tipus de contracte, l’ha-bitatge a arrendar ha de ser un habitatge deso-cupat per un determinat temps o bé que ne-cessiti una rehabilitació.

87. MAJ i judicis a menors de 18 anys. Caldriaencarregar un estudi específic sobre el paperque podrien tenir els consells de joventut enl’assessorament als jutges en els processos ju-dicials per a la protecció dels drets dels jovesi les joves i els infants jutjats i tenir present elfinançament adequat. Existeixen exemples enla legislació comparada. Aquesta idea podriaservir alhora per tal que els consells fossincapaços de fer propostes per millorar la le-gislació sobre la protecció de la infància il’adolescència.

25

H . R E L A C I Ó D E L M A J A M B E L M Ó N E M P R E S A R I A LI A LT R E S O R G A N I T Z AC I O N S

88. Cal promoure l’ajut privat a l’associacionis-me juvenil per tal de finançar activitats.

89. El CNJC s’ofereix per coordinar iniciatives i ferformació per als dirigents del món empre-sarial i dels bancs i les caixes perquè cone-guin l’associacionisme.

90. Calen criteris més professionals per part de lesentitats financeres que apliquen penalitzacionsen els crèdits a les entitats juvenils, derivadesdel seu desconeixement i no del risc que su-posen.

91. Canvi de criteri de les obres socials de lescaixes. Cal que els recursos es destinin a pro-moure l’associacionisme o que hi hagi una lí-nia que es dediqui a joventut tal i com fins aras’ha fet amb la gent gran. Segurament, aquestinterès per la gent gran es deu a la lluita de lesentitats financeres pel control dels fons de lespensions i no als objectius socials.

92. Banca ètica: cal incentivar amb crèdits tousla iniciativa social del MAJ. Aquest aspecte ésespecialment important pel que fa a lapatrimonialització del MAJ.

93. És important una sensibilització i una implica-ció més grans del MAJ amb el comerç just iamb el tractament que fan les empreses delsdrets socials i laborals així com dels criterisde sostenibilitat. Cal que les entitats tinguin encompte aquests criteris no només en la sevatasca de sensibilització sinó també en la con-tractació de serveis i proveïdors.

94. Incorporar els objectius dels fons d’inversiósolidaris (menor retribució, però el banc/la cai-xa es compromet a destinar-los a temes soli-daris) a les iniciatives del MAJ.

95. Les administracions han de deixar de mo-nopolitzar l’esponsorització privada ja quesuposa fer la competència deslleial a les enti-tats juvenils perquè els impedeix l’accés al’esponsorització privada i, per tant, neguen ladarrera possibilitat de finançament de les ac-tivitats juvenils.

96. Les empreses desconeixen el MAJ. A d’al-tres països, les empreses dediquen part delsrecursos perquè els empleats facin tasca soci-al: hores laborals, ús d’infraestructures, ajuts,diners, locals, etc.

97. És important que des del món empresarial esreconegui el valor formatiu que té la parti-cipació associativa i, en aquest sentit, afavorirtant que les empreses la facilitin als seus treba-lladors i a les seves treballadores com que lavalorin entre els criteris de contractació.

98. Cal un esforç per aconseguir que les multina-cionals apliquin a Catalunya els mateixos cri-teris, pel que fa al foment de la participació,que en el país d’origen.

99. Cal fer un esforç per tal de treballar conjun-tament amb les cooperatives de treballassociat, atès que es comparteixen els matei-xos objectius: equitat, democràcia, utilitat so-cial i intercooperació.

26

27

I . R E L AC I Ó D E L’ E S C O L A A M B E L M A J

100. La participació i la infància. Tot i que no ésl’objectiu d’aquest treball, pensem que seriabo reflexionar paral·lelament sobre propostesque ajudin a fer pedagogia del fet participatiuentre els infants. Les entitats de lleure infantilhi tenen un gran paper. Les escoles han derecuperar el sentit d’espai comunitari, edu-catiu i de convivència. A més, l’espai de lesescoles està molt desaprofitat. Fa 25 anys,en la comunitat educativa ja existien veusque reclamaven l’ús de les escoles per partdel barri i el moviment cívic en horarisno lectius. Avui encara és un repte no asso-lit. La cooperació juvenil ho ha reivindicatincansablement durant tot aquest temps. Se-ria inacabable la llista de documents que hoproven11 .

101. Cal destinar una línia pressupostària per talque sigui possible la utilització dels espaisescolars en hores no lectives. Han fracas-sat totes les bones voluntats per manca derecursos. És un problema de finançament.

102. Calen reformes arquitectòniques i recursoshumans per tal d’obrir les escoles a la societat.

103. Cal reclamar a les institucions públiques –Ge-neralitat i ajuntaments–, consells escolars iAMPAS que promoguin activament l’ús delsespais escolars per part del MAJ.

104. Cal fer atenció, en el camp escolar, a l’educa-ció per a la participació democràtica (7). Pro-

posem introduir crèdits variables, dins l’ense-nyament reglat, sobre participació democràti-ca, dissenyats i impartits, en part, per associa-cions, com a forma d’educar en la democràciai acostar el moviment associatiu juvenil als in-fants i joves. Proposem també introduir en elsprogrames de les matèries comunes una partsobre participació democràtica. Això implica-ria també la formació del professorat en rela-ció amb aquestes qüestions.

105. Calen campanyes massives i de qualitat perfomentar la participació en les eleccionsdels consells escolars.

106. Proposem que el Departament d’Ensenya-ment assumeixi, amb l’objectiu d’assolir unaacció educativa integral, com a àmbit dereferència educativa: la formal –des de l’es-cola–, la no formal –des de les associacionsd’educació en el lleure– i la informal –famí-lia, amics, mitjans de comunicació...

107. Cal reforçar la intercooperació entre edu-cació formal i no formal. Aquesta inter-cooperació ha de permetre, entre altres co-ses, donar un suport específic a les entitatseducatives, aprofitar els coneixements, els re-cursos i l’experiència pel que fa als infants ia la gent jove i enfortir les relacions exis-tents entre els diferents àmbits educatius perimplementar polítiques que atenguin totesles necessitats de la gent jove en matèria edu-cativa (7).

11 Vegeu documents del II Congrés de la Joventut de Catalunya. CNJC, 1988. A Vint anys. CNJC (1979-1999). Generalitat de Catalunya.Barcelona, 1999

28

29

J . PA R T I C I PAC I Ó E S T U D I A N T I L

108. Cal potenciar al màxim l’associacionismeestudiantil a l’ensenyament secundari.Però aquesta potenciació no tindrà èxit si noes fa realment efectiva la participació estu-diantil als òrgans de govern dels centres i sino es creu en una veritable coresponsabilit-zació de l’alumnat en la direcció dels cen-tres (7). Caldria fer una avaluació dels ob-jectius que tenien els consells escolars quanes van crear i el pobre nivell de participacióaconseguit.

109. Cal redactar una carta dels drets i deures delsi de les estudiants que garanteixi el dret dereunió, vaga i mobilització.Així mateix caldrà exigir a totes les escoles(públiques, concertades i privades) el com-pliment d’aquesta Carta.

110. Calen ajudes per a les associacions d’es-tudiants: professionals, activitats, etc. S’hau-ria d’aconseguir establir un seguit de mínimsestàndard (infrastructura, recursos materials)en cada IES que funcionés amb un cert auto-matisme.

111. S’han de fer campanyes massives i de quali-tat promogudes per les AMPAS i les associa-cions d’estudiants per promoure la parti-cipació estudiantil, amb el suport de les ad-ministracions.

112. Cal dur a terme una Reforma de la gestióuniversitària per fer atractiva i accessiblela participació en els òrgans de govern uni-versitari. L’actual sistema és obsolet, com-plicat, burocràtic i esdevé una barrera a laparticipació estudiantil12 .

113. Una condició prèvia per fomentar la partici-pació dels estudiants i les estudiants en launiversitat és que coneguin els seus objec-

tius i la seva organització. Per tant, la insti-tució hauria de donar a conèixer el funcio-nament de la universitat. Òbviament, siels estudiants no coneixen les possibilitatsparticipatives de l’àmbit en el qual es tro-ben, difícilment hi participaran. Per tant, con-siderem que una de les maneres que perce-bin que la universitat és un àmbit de partici-pació específic és que la mateixa institucióassumeixi la tasca pedagògica de mostrar launiversitat com un espai de participaciócol·lectiva (3).

114. De la mateixa manera, també és necessarique la institució tingui un ampli coneixementde quines associacions hi ha i les seves acti-vitats i els seus objectius per poder realitzarun bon foment de l’associacionisme univer-sitari. En aquest sentit, la institució hauriad’actualitzar el cens de les associacionsactives de manera anual (3).

115. Considerem que s’han de potenciar més lesiniciatives que sorgeixen dels propis es-tudiants i limitar les iniciatives instituci-onals que envaeixen els espais participatius.En aquest sentit, en el cas que la universitatvulgui potenciar determinades activitats or-ganitzant serveis, seria convenient que no hofes sota la forma d’associació perquè fa unús indegut d’aquesta fórmula legal. D’altrabanda, l’existència de serveis extracadèmicsamb forma d’associació pot desmobilitzariniciatives associatives que sorgeixen delspropis estudiants (3).

116. Creiem que seria de gran utilitat la creaciód’un consell per definir la concessió desubvencions, en el qual la institució univer-sitària cedís part del protagonisme a les as-sociacions perquè decidissin totes elles de ma-nera conjunta com repartir el pressupost.

12 Vegeu una explicació dels problemes i situacions més detallada a: Joves i participació a Catalunya. Fundació Ferrer i Guàrdia. Generalitatde Catalunya, Barcelona, 1999 (pàgines 97 a 108)

30

Aquest consell hauria d’estar format per totesles associacions en actiu i la institució uni-versitària hauria de tenir el paper de modera-dor (3).

117. En el cas que la institució doti de tècnics lesassociacions, qui ha de valorar la seva feinaés l’associació i no la institució università-ria. Hauria de ser l’associació qui delimitésles tasques i competències del/la tècnic/a iqui pogués decidir sobre la seva permanèn-cia a l’entitat.

118. Per fomentar la participació electoral propo-sem que la institució estableixi i proporcioniun marc de difusió per a la campanya elec-toral informant del funcionament universitarii el paper dels i les estudiants en el seu go-vern. També hauria de realitzar una tasca pe-dagògica sobre la necessitat de la participa-ció electoral. Aquesta campanya hauria de serun marc en el qual tots els candidats i totesles candidates poguessin i haguessin d’expo-sar clarament les diferents alternatives que pre-senten per al govern de la universitat (3).

119. Un altre aspecte que la institució universitàriahauria de replantejar conjuntament amb elsi les estudiants és el paper dels seus repre-sentants. Seria convenient que els estudiantspoguessin incidir en la presa de decisions enaquells àmbits que els afecten. I prendre me-sures perquè fer de representants no sigui in-compatible amb la pràctica acadèmica coma estudiants, per exemple, compatibilitzantels horaris lectius dels representants amb lesseves obligacions pel fet se ser-ho (3).

120. Si la institució universitària té la intenció defomentar una cultura participativa, no no-més cal fomentar l’associacionisme o la par-ticipació electoral, sinó educar en la parti-cipació, cosa que comença amb el fet que

les aules siguin un espai on hi hagi marge peral debat i la discussió entre personal docenti alumnat en igualtat de condicions, ja queel millor marc per a la participació democrà-tica és un marc d’igualtat i no de desigualtat(3).

121. De cara a la difusió de les entitats i de lesseves activitats concretes, cal buscar vies al-ternatives a la penjada de cartells perquèaquest mitjà està saturat. Una iniciativa enaquest sentit seria reduir al màxim la publi-citat d’empreses privades per tal que els es-pais o cartelleres siguin utilitzades per lesentitats juvenils (3).

122. Cal millorar el finançament de les publi-cacions de les associacions (7). Són bonsmecanismes de comunicació de les entitatsamb les persones associades i el públic ob-jectiu al qual es dirigeixen.

123. Cogestió de les residències universitàriespúbliques amb les associacions d’estudiants.S’ha de revisar el concepte de residència d’es-tudiants. Les residències han de ser un focusdinamitzador de la vida universitària i gene-rar activitats per als estudiants (7).

124. Cogestió dels serveis universitaris ambles associacions estudiantils universitàries:biblioteques, aules d’informàtica, aules d’es-tudi, gimnasos i instal·lacions esportives,aules per a reunions, bars, restaurants, etc.

125. S’han d’afegir a l’oferta de crèdits lliures as-signatures sobre participació i gestió d’as-sociacions (7) i les formes de participacióuniversitàries.

126. Cal treballar per facilitar espais en leswebs de les universitats i suport tècnic pera les entitats estudiantils.

31

K . R E L A C I Ó D E L S M I T J A N SD E C O M U N I C A C I Ó A M B E L M A J

127. Cal donar a conèixer la realitat del movimentassociatiu juvenil. Fer una tasca tant infor-mativa com formativa del fet participatiu. Caltrencar imatges preconcebudes i incidiren una visió positiva de la gent jove enels mitjans de comunicació.

128. Reclamem que les institucions públiquesdeixin d’instrumentar mediàticamentl’altruisme cívic centrat només en l’existèn-cia del voluntariat institucional i les ONGD.

129. El CNJC reclama que la publicitat institucio-nal que només es contracta als grans mitjansde comunicació tingui en compte els mit-jans informatius de les entitats juvenils.El conjunt de revistes i butlletins de les enti-tats juvenils tenen més difusió que la majorpart de diaris.

130. El CNJC es proposa per coordinar iniciati-ves, formar i informar els mitjans de co-municació sobre allò que afecti el MAJ.

131. Cal una gran campanya per donar a conèi-xer les entitats i el CNJC. La verbalitzaciódel missatge es podria plantejar sobre laidea: “Som més de cent mil”. Cal fer cam-panyes als grans mitjans de comunica-ció sobre les possibilitats de la partici-pació democràtica. Avui, aquestes cam-

panyes només les fan entitats paraestatals iles institucions a favor del voluntariatmediàtic (Marató, etc.).

132. Cal que les entitats coneguin i aprenguin elllenguatge mediàtic i el CNJC pot ser l’es-pai on poder formar-se en aquest àmbit.

133. Els mitjans de comunicació públics TV3,Catalunya Ràdio, TVE, COM Ràdio, ràdiosmunicipals, etc., han de dedicar espais, enhores de màxima audiència, per a la in-formació i les activitats que realitza elMAJ. Aquesta característica hauria de seruna de les diferències clares amb els mitjansde comunicació privats.

134. L’accés a les noves tecnologies és una priori-tat per al MAJ ja que són un instrument bà-sic per al funcionament quotidià de les enti-tats. És per aquest motiu que volem la gratu-ïtat d’accés a Internet (banda ampla) per ales associacions juvenils. Pensem que seriarelativament senzill que quan les instituci-ons públiques negociïn el seu accés, inclo-guin les entitats del MAJ presents en el seuàmbit territorial. S’hauria d’establir també lagratuïtat d’allotjament de les webs associa-tives i garantir els recursos per al seu mante-niment periòdic així com per a formació enmatèria de noves tecnologies.

32

33

L . M I L LO R A D E L A G E S T I Ó D E L E S E N T I TAT SI D E L A F O R M A C I Ó

135. Cal assumir la necessitat d’una millora enels processos de direcció i gestió internsde les entitats. Millorar la comunicació in-terna, la circulació de la informació, la presade decisions...

136. Cal generar un debat sobre la contractacióde professionals pel MAJ. Sabem que, perla pluralitat del propi MAJ, conviuen experi-ències i punts de partida ideològics diver-sos, però es pot reprendre la discussió ence-tada als anys vuitanta a partir de la gran ex-periència acumulada.

137. El MAJ es planteja guanyar la batalla del llen-guatge de la participació. Volem recupe-rar el valor cívic de la paraula soci/a, mili-tant, associat/ada, etc., vinculat al civisme,a la democràcia i a l’exercici de la llibertatenfront del concepte d’usuari/ària o volun-tari/ària, vinculats a un determinada visió noparticipativa propiciada per l’Estat.

138. Cal apostar per les noves tecnologies. És ne-cessari un pla d’adequació a les noves tec-nologies de tots els espais i equipamentsjoves amb un pressupost adient (4). Especial-ment a les zones rurals.

139. El CNJC hauria de gestionar una web amb totsels enllaços sobre entitats i organismes queofereixin ajudes a la participació juvenil, in-cloent-hi els diferents àmbits i temes.

140. La Generalitat hauria d’homologar nomésles escoles de formació en el lleure delsmoviments educatius.

141. La formació per al treball voluntari vin-culat a les entitats juvenils ha de ser

gratuïta o amb aportacions simbòliquesper part de la gent jove. És una mesura tam-bé neutra i una bona prova de reconeixe-ment institucional. El ciutadà o ciutadanatreballa altruistament per a la societat i lasocietat es fa càrrec de les despeses deri-vades de la seva formació.

142. Incorporar continguts d’educació per a la in-tegració, de drets humans universals i decultura de la pau en la formació bàsica delsmonitors/es i directors/es de lleure infantil ijuvenil, al mateix temps que cal promoureespais de reflexió i d’intercanvi d’experiènci-es entre els educadors (7).

143. Els educadors i les educadores han de serun reflex de la interculturalitat del país enquè vivim, essent un model vital positiutant per als infants com per a les famílies.Cal fomentar la participació d’educadorsi educadores d’orígens culturalsinfrarepresentats, en cursos de formacióde monitors, facilitant beques i incorpo-rant-hi continguts sobre la inclusió social.Els cursos no han de ser exclusivament pera població d’origen immigrat.

144. Cal destinar recursos en qüestions de for-mació gerencial. L’associacionisme de qua-litat genera associacionisme. Per a nosaltresuna persona voluntària és un professional queno cobra i un professional associatiu és unvoluntari que cobra.

145. Cal dissenyar i acceptar models de gestióassociativa que incorporin criteris desostenibilitat, d’ètica econòmica, de bonespràctiques laborals, d’autocrítica, en defini-tiva, d’equilibri social.

34

35

M . R E F O R M A D E L S PA R T I T S P O L Í T I C S I D EL E S L L E I S E L E C T O R A L S

146. Cal demanar el compromís dels partits polí-tics pel que fa a les seves formes d’orga-nització interna per facilitar una democràciaparticipativa més gran que permeti als i les jo-ves fer-hi un paper real. Tot i coneixent la di-versitat de situacions segons el partit, cal can-viar la manera tradicional d’entendre la mili-tància ja que allunya la gent jove del compro-mís polític.

147. Pel que fa a la participació política formal,cal incentivar la participació activa dels iles joves en els partits polítics (7).

148. Cal fer un seguiment de les prioritats políti-ques dels partits per tal que s’apropin ala sensibilitat juvenil i als seus problemesde forma que els joves i les joves percebinque els polítics també els estan representant.

149. Cal un debat sobre la importància de les orga-nitzacions polítiques juvenils. Caldria queels partits els donessin més autonomia. Els par-tits polítics les haurien d’entendre com un es-tímul per a la innovació i el relleu generacional.

150. Cal augmentar els ajuts a les organitza-cions polítiques juvenils. Una de les difi-cultats més grans que tenen les organitza-cions polítiques juvenils és la seva depen-dència dels partits respectius. Per tant, ésnecessari dotar-les de recursos que els per-metin ser més independents i els ajudin aconstruir un discurs propi que sigui inno-vador en el terreny de les prioritats i delsenfocaments polítics.

151. Dret al vot als 16 anys a les eleccionsmunicipals. Aquest és un debat que quedà

aparcat durant la transició democràtica. Calreplantejar-nos la qüestió altra vegada. Pen-sem que als darrers temps als joves se’ls hantancat moltes vies d’emancipació, i malgratque aquesta no és una proposta que resolguiel problema de fons, simbolitzaria una volun-tat política de fer possible la intervenció i laparticipació dels i les joves en els afers col·lec-tius, en aquell àmbit que els és més proper.Existeix el precedent del dret de vot dels ciu-tadans i ciutadanes de la UE en les eleccionsmunicipals i la reclamació d’estendre aquestdret als immigrats i immigrades extracomuni-taris. Pensem que podria tenir un efecte posi-tiu reforçar la idea que els programes dels par-tits polítics recullin la sensibilitat juvenil.

152. Volem posar en evidència la infrarepre-sentació de la gent jove a les institu-cions representatives. No proposeml’adopció del criteri de les quotes a lesllistes electorals d’acord amb el pes demo-gràfic dels joves en la piràmide d’edats ca-talana, però sí que incidim en la necessitatd’incrementar quantitativament el seu pes.Més que una proposta de canvi normatiu,és una proposta a la consciència dels nos-tres dirigents polítics.

153. Cal introduir en el debat polític les pre-ocupacions i la sensibilitat del jovent.Si analitzem els grans problemes que hanafectat els joves i les joves –i que en al-guns casos els continuen afectant– veuremuna gran diversitat quant a la rellevànciadonada per part de cada partit polític enles seves agendes de prioritats, i quan s’hanpres mesures els seus efectes han estat gai-rebé nuls.

36

37

N . E S T U D I S

154. Cal dedicar més recursos a conèixer el ter-cer sector i, especialment, el MAJ a Cata-lunya.

155. Cal estudiar l’associacionisme juvenil aCatalunya. Calen monografies sectorials pertal de tenir un coneixement més acurat de larealitat: estudiantil, del lleure infantil, dellleure juvenil, de les organitzacions políti-ques juvenils, etc.

156. Calen estudis monogràfics sobre l’associ-acionisme català, per franges d’edat, per talde poder valorar el grau d’associacionismedels joves i de les joves en relació amb elsadults.

157. Cal un millor coneixement dels mitjans eco-nòmics del MAJ: fonts de finançament –pú-

bliques i privades–, despeses de funciona-ment, despeses per activitats, serveis, etc.

158. Cal estudiar el PIB ocult del MAJ, és a dirtot allò que aporta el treball voluntari delMAJ a la societat13 .

159. Cal estudiar el volum de despesa que el MAJdedica, per diferents conceptes, a l’Estat(IVA, Seguretat Social, etc.).

160. Cal estudiar els pressupostos del conjuntd’administracions catalanes destinats ales associacions juvenils.

161. Cal fer un estudi sobre l’estat actual dels localsper a joves (municipals, associatius, dimensi-ons, serveis, distribució sobre el territori, etc.)i sobre les necessitats prospectives de locals.

13 Vegeu una explicació més detallada i un exemple a: Joves i participació a Catalunya. Fundació Ferrer i Guàrdia. Generalitat de Catalunya.Barcelona, 1999 (pàgines 91 i 92)

38

39

O. C O O P E R AC I Ó J U V E N I L I N T E R N A C I O N A L

162. Un dels sectors associatius que estan ambmillor disposició en el procés de mundia-lització és sense dubte el MAJ català. La ma-jor part de les entitats pertanyen a potentsxarxes internacionals.

El pes polític d’una entitat en una federació de caireinternacional es deriva, molt sovint, de la quota quepaga a l’organització, per aquesta raó proposem queles entitats que ho desitgin rebin l’equivalent a laquota que han de pagar de forma automàtica. Aques-ta és una de les diferències més clares entre el nos-tre cas i alguns països europeus. Els governs sabenque, sent presents en les organitzacions internacio-nals no governamentals, el pes del país arriba onells no arribaran mai. Per les especials circumstàn-cies de ser nació sense estat pensem que aquest ti-pus de suport és molt més necessari.

163. Cal dotar econòmicament les associacionsper tal que desenvolupin més activitats in-ternacionals.

164. Cal el compromís del Govern perquè finan-ci les activitats juvenils internacionalsque es realitzin a Catalunya. És una bonaforma de donar a conèixer Catalunya enàmbits de creació d’opinió i de formació defuturs líders europeus que està molt desa-profitada. Tot i que estem en un país ambmolta simpatia per la realització d’aquesttipus d’activitats, les dificultats econòmi-ques fan que els responsables catalans si-guin molt poc valents a l’hora de proposarla realització d’esdeveniments internacio-

nals joves al nostre país. Alhora, creiem queés una bona forma de projectar internacio-nalment Catalunya.

165. Cal un compromís per finançar fins a 25 mi-lions/any aquelles organitzacions i federa-cions juvenils de caire internacional quevulguin tenir la seu a Catalunya. Podria serun objectiu compartit entre el govern nacio-nal i el municipal.

166. Cal un compromís per tirar endavant un delssomnis de la cooperació juvenil catalana desde fa més de 15 anys: la construcció d’uncentre de trobades internacionals a Bar-celona o rodalies. La inexistència d’un cen-tre d’aquestes característiques incrementa lesdificultats de ser amfitrions d’aquest tipusde trobades, ja que els costos d’allotjamenten hotels i els costos de la traducció simul-tània compliquen i encareixen molt la realit-zació d’aquest tipus d’activitats. Aquest cen-tre hauria de servir per facilitar i fomentarl’accés a la informació en matèria de rela-cions internacionals, així com per estimularel treball conjunt entre el MAJ i les instituci-ons de treball internacional.

167. Caldria establir un programa específic de su-port a activitats de cooperació realitzades perles entitats amb els seus partners en païsosdel tercer món. Pensem que el valor de lasolidaritat adquireix, així, la idea de la coope-ració entre iguals i entre joves, valors afe-gits que cal potenciar.

40

41

P. M O V I M E N T A S S O C I AT I U J U V E N I L ,E C O LO G I A I M O B I L I TAT

168. Energies alternatives i entitats juvenils. Pro-posem establir un pla nacional per a la im-plantació de sistemes d’energies alterna-tives a les seus de les entitats juvenils i pro-grames d’estalvi energètic.

169. Es podria estudiar un sistema de cogestiód’espais naturals periurbans (propers alsnuclis urbans) en el qual les entitats juvenilses fessin càrrec de la gestió quotidianad’aquests espais.

170. El CNJC promourà una campanya de suporta les entitats per incrementar l’estalvi ener-gètic, l’ús d’energies alternatives i la cul-tura ecològica.

171. Transports públics i moviment associa-tiu juvenil. Caldria estudiar un acord ambel sistema de transports públics per tal quetotes aquelles entitats que realitzen activi-tats fora dels seus locals poguessin viatjargratuïtament o amb cost simbòlic.

172. El camí escolar. Els consells, les entitats i,molt especialment, les entitats estudiantilshaurien de tenir un paper en el disseny defutures instal·lacions educatives i en el dis-seny dels plans d’urbanisme que facilitenl’accés no motoritzat dels joves a l’escola.Facilitaria anar caminant al col·legi, reduiria

el perill d’accidents, promouria l’ús de la bi-cicleta, etc. Els joves guanyarien en autono-mia personal i en responsabilitat.

173. Els infants, els i les joves i la ciutat. Elsajuntaments podrien estendre el criteri an-terior al conjunt de la planificació urbanísti-ca. D’aquesta forma, a banda de la consultaals poders econòmics, comercials, etc., po-dria escoltar la veu dels consells de joves querepresenten la sensibilitat del 25% dels ciu-tadans de la seva ciutat.

174. La gestió dels residus. Les entitats juvenilshaurien de fer pedagogia de la importànciaque té per a la nostra societat la gestió adequa-da dels residus; a més, en el seu dia a dia, hau-rien de tenir en compte les tres erres: reduir,reutilitzar, reciclar. Els locals de les entitatshaurien de ser, amb l’ajuda de les adminis-tracions locals, punts on es desenvolupés laseparació de residus: vidre, paper, plàstic iresidus orgànics, però també fins i tot piles.

175. Les agendes 21. Les associacions juvenilshan d’esdevenir interlocutors actius durantel procés d’elaboració de les agendes 21 lo-cals. També haurien de preocupar-se per laseva posterior portada a terme. Així mateix,el CNJC hauria de treballar activament peraconseguir una agenda 21 catalana.

42

43

Q . E L M OV I M E N T A S S O C I AT I U J U V E N I L :E I N A D ’ I N C O R P O R A C I Ó S O C I A L

176. El MAJ s’ha demostrat com una bona einad’incorporació social. Un dels elementsclau en l’estratègia d’incorporació socialde les persones o col·lectius en riscd’exclusió és el reconeixement de la sevaciutadania així com la potenciació dell’exercici actiu d’aquesta ciutadania perpart d’aquelles persones o col·lectius. Enaquest sentit, cal integrar el MAJ en aquestaestratègia. Cal un pla de suport a aquellesentitats que es plantegin l’acolliment d’in-fants i joves amb necessitats d’integracióen les seves associacions per tal de fer-hoen condicions dignes.

177. Cal donar resposta a les necessitats es-pecífiques de les famílies immigradesmitjançant l’acompanyament de les prò-pies entitats per incentivar i promoure laparticipació d’aquestes famílies i els seusfills en activitats de lleure. En aquest sen-tit, a més, cal garantir una proposta edu-

cativa que incorpori elements de les sevescultures (7).

178. Cal promoure la relació i l’intercanvi entreel conjunt de les entitats del MAJ i les as-sociacions d’immigrants, per tal de facilitarel coneixement mutu i una major participaciódels nois i les noies d’origen immigrat (7).

179. Cal tenir present que moltes famílies tenenreticències a deixar participar els seus fills iles seves filles en activitats lluny de la llar fa-miliar. Caldria, doncs, tenir en compte la pos-sibilitat d’oferir casals d’estiu que podrienanar forjant la confiança entre els pares. D’al-tra banda, caldria assegurar des dels agrupa-ments i els centres d’esplai, el compromís defer seguiment als infants i joves que participina l’estiu per tal de fomentar l’associacionisme(7). Cal reconèixer el paper de les entitats edu-catives com a agents socialitzadors a travésde l’educació dels infants.

44

45

R . P O D E R P E R A L C N J C

180. Gestió per part del CNJC de serveis de laSecretaria General de Joventut. Existeix elprecedent que en el consell rector de l’Insti-tut Català de Serveis a la Joventut existientres places que escollia el CNJC. Creiem quela filosofia d’aquest criteri cal reinterpretar-la en vista de la nova situació de les políti-ques de joventut de la Generalitat, un copcreada la Secretaria General de Joventut.

181. Dotar el CNJC d’un local propi de 1.000metres quadrats i sense barreres arqui-tectòniques, per acomplir les funcions queles entitats i la societat li requereixen i faci-litar-ne l’accés als joves i les joves ambdiscapacitat. L’actual local va ser una bonasolució de la Generalitat reinstaurada, peròja en el seu moment s’entenia com una solu-ció provisional. Tot i que el CNJC va ser pio-ner a l’Estat, avui compta amb uns locals irecursos que ens situen molt per darrere delsnivells raonables.

182. Cal que els serveis d’informació a jovessiguin gestionats pels propis joves. Pro-posem que siguin els consells de joves elsque gestionin els serveis d’informació juve-nil. Cal entendre la informació com a parti-cipació. El model s’hauria de vincular tam-bé a les entitats per tal que hi participin.Les entitats locals podrien ser els punts d’in-formació de base d’un vast i complex siste-ma informacional interactiu que acosti la per-sona jove a l’accés a la informació de la màdel MAJ.

183. Cal potenciar els consells de joventut lo-cals perquè es pugui organitzar un teixit as-sociatiu capaç d’assumir experiències de co-gestió i autogestió (4).

184. Garantir la presència del CNJC en totsaquells àmbits de decisió dels diferentsdepartaments del govern i d’altres orga-nismes públics que afecten els i les joves.

46

47

S . F E M I N I T Z A R E L M A J

185. Horaris de participació. S’han de fer com-patibles els horaris de la participació amb ladisponibilitat de les persones associades.

186. Associacionisme juvenil feminista. Per llui-tar contra la discriminació de les dones en

tots els àmbits de la vida, cal que el conjuntdel MAJ –i especialment els consells de jo-ves– i l’Administració pública donin suportespecíficament a les organitzacions de donesjoves, per tal d’afavorir els àmbits de debat,reflexió i propostes en aquesta qüestió.

48

49

T. D O C U M E N T S C O N S U LTAT S

1. Línies de política juvenil. CNJC. Barcelona, 1999

2. “Segona carta de la joventut catalana”, dins IICongrés de la Joventut de Catalunya. CNJC, 1988

3. L’associacionisme i la participació estudiantila les universitats de Catalunya. CNJC,Barcelona, 2001

4. “Projecte jove 2mil. Un projecte per a la plenaciutadania de la gent jove”. 2n esborrany. Con-sell de la Joventut de Barcelona. Barcelona, 4de desembre de 2000

5. Declaració sobre la participació juvenil. TriangleJove, CNJC. Palma de Mallorca, novembre 1999

6. Propostes per una política de joventut aBarcelona, CJB. Barcelona, 1988

7. Document de modificació de les propostes d’ac-tuació recollides en l’esborrany: “Cap a un PlaNacional de Joventut”. Barcelona, 22 de maigde 2000. A banda d’aquestes aportacions sobrel’articulació dels eixos del PNJ, aquest docu-ment recull el resultat de la discussió i del tre-ball que es va plasmar en el document Línies depolítica juvenil i partint del qual es van fer lespropostes d’actuació presentades en el docu-ment Cap a un Pla Nacional de Joventut

8. Resolució sobre el document Cap a un Pla Na-cional de Joventut. Aprovada per l’Assemblea

General del Consell Nacional de la Joventut deCatalunya. Manresa, 26 de març de 2000

9. Resolució del CNJC sobre l’elaboració del PlaNacional de Joventut. Aprovada per unanimi-tat per l’Assemblea General del CNJC.Barcelona, 18 de desembre de 1999

10. Vint anys. CNJC (1979-1999). CNJC. Genera-litat de Catalunya. Barcelona, 1999

11. Joves i participació a Catalunya. Fundació Fer-rer i Guàrdia. Generalitat de Catalunya,Barcelona, 1999

12. Jordi Planas: Formació per a la iniciativa. Elsdirigents d’iniciatives d’autoocupació juvenil ila seva formació. Fundació Ferrer i Guàrdia.Barcelona, 1988

13. Organizaciones juveniles y empleo. Fundació Fer-rer i Guàrdia. Barcelona, 1999

14. Nuevas oportunidades de ocupación en el ter-cer sector. Una aproximación, económica, labo-ral y organizativa del tercer sector en España.Fundació Ferrer i Guàrdia. Barcelona, 2000

15. Martínez, R. i Berney, J. (1991). Enquesta a laJoventut de Catalunya 1990. Barcelona. Gabi-net d’estudis socials, Direcció General de Jo-ventut, Departament de la Presidència, Gene-ralitat de Catalunya

50

51

52

Amb la col·laboració de: