1batxillerat Història del Món Contemporani · Regnat de Felip II d’Espanya 1661-1715 Lluís XIV de França 1714 Tractat d’Utrecht 1700-1746 Felip V 1746-1759 Ferran VI 1789

batxillerat1

Història del Món

ContemporaniEugenio García AlmiñanaPablo Gomis LlorcaFernando Latorre NuévalosRamón Sebastián Vicent

CCoooorrddiinnaaddoorr:: Eugenio García Almiñana

COMUNITAT

VALENCIANA

BAVV5314_Frontis 17/7/08 16:40 Página 3

Història del MónContemporani

©ÉS PROPIETAT

Eugenio García AlmiñanaPablo Gomis LlorcaFernando Latorre NuévalosRamón Sebastián VicentEditorial ECIR, S.A.

Fotografia:Arxiu ECIR/GODOFOTO

Disseny d’interior:Disseny gràfic ECIR

Edició: Editorial ECIR

Impressió: Indústries gràfiques Ecir (IGE)

Il·lustracions:Disseny gràfic ECIRDisseny i il·lustració coberta:Valverde i Iborra / Disseny gràfic ECIR

Fotografia:Arxiu ECIR/Godofoto

Dipòsit legal:V-2878-2008

I.S.B.N.: 978-84-9826-398-5.

Vila de Madrid, 60 - 46988 - P. I. Font del Gerro - PATERNA (València)Tels: 96 132 36 25 - 96 132 36 55 - Mòbil: 677 431 115 - Fax: 96 132 36 05E-mail: [email protected] - http://www.ecir.com

batxillerat1

Reservats tots els drets. Ni latotalitat, ni part d’aquest lli-bre no pot ser reproduït otransmés mitjançant procedi-ments electrònics o mecanis-mes de fotocòpia, enregistra-ment, informació o qualsevolaltre sistema, sense el permísescrit de l’editor.


El desenvolupament dels continguts es realitza amb una clara exposició dels continguts, acompa-nyats de múltiples il·lustracions i fotografies de gran qualitat, així com de textos.Mapes, gràfiques i textos van acompanyats sempre d’activitats que compleixen la fun-ció didàctica de consolidació i pràctica dels coneixements adquirits, igualment contribueixen aobtindre destreses interpretatives i procedimentals.Totes les il·lustracions porten una referència en el text que proposa el moment en què hade posar-se l’accent en aquesta il·lustració bé siga un mapa, una gràfica, una fotografia o un text.S’ha inclòs un glossari de termes històrics al final del llibre, en el moment en què se cita elconcepte s’inclou una G en color roig per a indicar que aquest terme es troba més exten-sament explicat al glossari final.Completa els continguts una secció titulada Personatges clau, en la qual es ressenya unabreu biografia d’alguns dels personatges més importants de la història contemporània.

Els temes conclouen amb un taller d’història en el qual es van treballant al llarg del tot el lli-bre, els diferents procediments i destreses pròpies de la Història (comentari de textos,de mapes, gràfiques, iconografia històrica, etc.).

Doble pàgina amb una imatge gran motivadora i exemplificadora dels continguts del tema, el peu de foto desenvolupa ja una xicoteta introducció a algun aspecte bàsic deltema.En la pàgina dreta, apareix un eix cronològic il·lustrat on es marquen els principals fets(socials, econòmics, bèl·lics, etc. diferenciats, a més, per diferents símbols) del període històricdel tema.La presentació es tanca amb un text historiogràfic sobre el tema i unes activitats per afixar alguns continguts essencials així com per a l’exploració d’idees prèvies.

Descobreix el teu llibre

PRESENTACIÓ DEL TEMA

10 11U.D. I Transformacions en el segle XIX Tema 1. L’Antic Règim

Ball de màscares a la Sala dels Espills del Palau de Versalles (França). Durant l’Antic Règim (segles XVI-XVII i XVIII) els grups privile-giats (noblesa i alt clergat) gaudien d’una sèrie de privilegis enfront de la resta de la societat que s’anomenava Tercer Estat (burgesia,pagesia i minories marginals). Al control polític i econòmic cal afegir-hi, per als grups privilegiats, els drets jurisdiccionals que els per-metia exercir justícia en tribunals propis. La noblesa i el clergat no pagaven impostos i ocupaven els llocs preminents en les manifes-tacions públiques (processons, teatres, església...).

1 Població i agricultura en l’antic règim

2 El senyoriu i les formes d’explotació del camperolat

3 Manufactura i comerç

4 La societat de l’antic règim

5 Monarquía absoluta i despotisme il·lustrat

6 La Il·lustració

7 La crítica dels il·lustrats a l’Antic Règim

1500Roma substitueix Florència coma centre del Renaixement

1545Concili de Trent

1618-1648Guerra dels 30 anys

1648Pau de Westfàlia1556-1598

Regnat de Felip II d’Espanya

1661-1715Lluís XIV deFrança

1714Tractatd’Utrecht

1700-1746Felip V

1746-1759Ferran VI

1789RevolucióFrancesa

1788-1808Carles IV

1756-1763Guerra delsSet Anys

1783Independènciadel Estats Units

1688Revolució Gloriosa aAnglaterra

1665-1700Carles IId’Espanya

1701-1714Guerra de Successió espanyola

1715-1774Lluís XV de França

1774-1793Lluís XVI de França

1642-1648Guerra civilanglesa

1517-1556Regnat de Carles I d’Espanya i V d’Alemanya (Casa d’Àustria)

Conflicte, guerra, batalla o atemptat Esdeveniment cultural, religiós i científic Esdeveniment polític o social

1520Protestantisme.Martí Luter

1534Acta de Supremacia d’Enric VIII d’Anglaterra

1759-1788Carles III (Borbó)

En defensa de l’origen diví del poder

“Primera proposició: l’autoritat reial és sagrada. Déu estableix els reis com a ministres seus i regna per ells sobre els pobles. Ja hem vist que totpoder ve de Déu. Els prínceps actuen, doncs, com a ministres de Déu i lloctinents seus en la Terra.

Segona proposició: la persona dels reis és sagrada. Es desprèn de tot això que atemptar contra ells és un sacrilegi.

Tercera proposició: s’ha d’obeir el príncep per un principi de Religió i de consciència.

Hi ha, doncs, quelcom de religiós en el respecte que se li deu al príncep. El servei de Déu i el respecte als reis són coses que estan unides.”

JACQUES-BÉNIGNE BOSSUET: Política extreta de les pròpies paraules de les Santes Escriptures, (1709).

1621-1665Felip IV d’Espanya (Àustries)

1598-1621Felip IIId’Espanya

A CTIVITATS1. Observa el ball de màscares. Com demostra la noblesa el seu poder econòmic? Raona la teua resposta.

2. Repassem la cronologia. Escriu per què són importants els personatges històrics que s’han relacionat en les imatges.

3. Els reis van adquirint cada vegada més poder a mesura que avança l’Antic Règim. En què es basa el poder reial segons el text deBossuet? Has de tindre en compte que hi ha altre corrent de pensament que incideix en que els reis han de tindre els seus poderscontrolats (Locke).

L’Antic Règim11

Segle XVI Segle XVII Segle XVIII

En aquest gravat del segle XVIII es representa el clergat i la noblesa trepit-jant el camperolat, el qual suporta una pesada carga.

14 15U.D. I Transformacions en el segle XIX Tema 1. L’Antic Règim

A. Els senyorius i les institucions feudals

En el marc rural europeu del segle XVIII persistien encararelacions socials i econòmiques típicament feudals, allò ques’anomena el règim senyorial. Els senyors (nobles i eclesiàstics)exercien un immens poder sobre la terra i els camperols que hitreballaven. [Fig.4].

Als senyors els corresponia l’anomenat «domini directe» osuperior sobre la terra, i a les famílies camperoles el «dominiútil». El domini directe dels senyors comportava el dret a rebreuna sèrie de rendes, impostos i prestacions sobre les terres culti-vades pels camperols. És l’anomenat territori senyorial o senyo-riu.

A més a més, els senyors exercien unes altres facultats,com ara la justícia, el govern dels pobles i les viles, l’anome-nat senyoriu jurisdiccional, al qual se solia agregar l’explota-ció en exclusiva (monopolis) d’una sèrie d’instal·lacions detransformació dels productes agraris (molins, forns) i el dretexclusiu de l’explotació de diversos recursos –com ara lacacera o tambe la pesca–, l’explotació del bosc, etc. [Fig.5].

A aquesta forma de domini sobre la terra i sobre els campe-rols, típicament feudal, s’afegien unes altres institucions feudalscom les primogenitures (G) o terres vinculades a un determinatllinatge nobiliari que permetien la concentració de la terra enmans d’una reduïda aristocràcia nobiliària. Per la seua part,

l’església mantenia una gran part dels seus béns amortitzats, ésa dir, que no es podien vendre; eren els anomenats béns demans mortes (G) i, a més, percebien el delme (G) dels campe-rols. Tot això constituïa un obstacle, en impedir el mercat lliure dela terra, i frenava el progrés agrari.

A l’Europa occidental i mediterrània pràcticament haviadesaparegut la servitud, i el camperolat era lliure. General-ment, els senyors es desentenien del control directe de l’explo-tació del senyoriu i cedien el domini útil sobre els camperols. Amés, es limitaven a rebre les rendes en censos de diners o enespècie; fins i tot els monopolis o drets exclusius solien arren-dar-los a canvi d’una renda. Tot i això, una bona part de laproducció quedava en mans dels senyors. Només en el casd’Anglaterra es pot dir que el regim senyorial caminava cap ala desaparició.

A l’Europa central i de l’est (Àustria, Prússia, Polònia i,sobretot, Rússia) no sols continuaven les formes més dures delrègim feudal, sinó que, a més, els camperols estaven sotmesosa servitud. La seua situació a penes podia diferenciar-se del’esclavitud. En aquestes zones d’Europa, aquest dur règim feu-dal fins i tot es va reforçar en el segle XVIII.

B. Las societats rurals

La vida quotidiana de la societat i de la família camperolaen l’Antic Règim transcorria en el marc de la comunitat rural,formada pel conjunt de famílies que convivien al voltant d’unaparròquia o vilatge. La seua vida no era fàcil ja que l’econo-mia i l’alimentació depenien del resultat de les collites [Fig.1 i3]. A més, estaven sotmesos, com hem indicat, a diversescàrregues i obligacions imposades pels senyors (noblesa,Església i el poder del rei) i, fins i tot, en alguns casos, a la ser-vitud.

La comunitat rural, [Fig.2] en alguns llocs, encara organit-zava comunitàriament el conreu de la terra i protegia els seusdrets de propietat i aprofitament comuns sobre les muntanyes iels guarets. També moltes famílies camperoles completaven elsseus ingressos amb el treball que realitzaven en les seuescases.

Però la societat rural estava molt lluny de ser homogènia.A mesura que avançava l’època moderna (segles XVI, XVII iXVIII) a les comunitats rurals més desenvolupades es distingiendiverses classes de camperols: una minoria de camperols ricso benestants que disposaven de explotacions grans o mitjanesamb atifells i animals de treball propis, els camperols mitjans iuna multitud de jornalers, de pobres i captaires a la recerca detreball. Aquestes diferències s’accentuaven al nord i a l’oestd’Europa occidental, més urbanitzada i mercantil, on va sorgiruna burgesia de grans propietaris i arrendataris, aliena aaquestes comunitats rurals.

En la imatge, una escena del treball dur (sega) a què estava sotmésa elcamperolat.

El venedor de pa i les aiguaderes, obra de Jean Michelin (1650). Museu delLouvre (París).

En les economies de l’Antic Règim, les males collites provocaven l’escasse-tat i la carestia amb les seues seqüeles: la fam i la mort; i contribuïen a mésa crear fortes tensions socials que, de vegades, desembocaven en motinsen el camp i la ciutat. En la imatge un gravat anònim del 1709 en què esreparteix pa als pobres al Louvre.

2

1

4

3

5

EL SENYORIU I LES FORMES D’EXPLOTACIÓ DEL CAMPEROLAT22

Tipus de senyoriu

Senyoriu jurisdiccional• Alguns senyors (noblesa i clergat) tenen tribunals de

justícia propis.• Alta justícia: poden imposar la pena de mort.• Justícia mitjana: mutilacions.• Justícia baixa: multes.

Senyoriu territorial

• Propietats de la terra, per part dels senyors (noblesa iclergat) que tenen registrades mitjançant escripturesnotarials.

Senyoriu jurisdiccional i territorial• Drets privatius: són aquells que obliguen al camperolat

(pagament d’impostos, treballar gratis alguns dies...).• Drets prohibitius: són aquells que prohibeixen a la page-

sia coses concretes (p. ex.: caçar en el bosc senyorial).

PROCEDIMENTS

ESQUEMA DEL COMENTARI

REALITZEM

EL COMENTARI

DE TEXT

PAUTES GENERALS

ANÀLISI

I EXPLICACIÓ

NUMERACIÓ

DE LÍNIES

• Diverses lectures per a la seua total comprensió• Subratllat dels conceptes o frases més interessants• Forma expositiva ha de ser molt senzilla• Cal evitar les opinions personals excepte en la part final del comentari

Anàlisi i comentari del textB

NaturaPer la seua forma:

• Textos informatius• Textos narratius

Pel seu contingut:• Textos demogràfics• Textos socials• Textos polítics• Textos econòmics• Textos culturals

Pel seu origen:• Fonts primàries (de

l’època)• Fonts secundàries

(textos historiogràfics)• Fonts hemerogràfiques

(premsa)

• Segueix l’ordre del text. És fàcil però no el més aconsellable

• Classifica les idees del text en fonamentals i secundàries. És més aconsellable

• Barreja els dos anteriors

Forma• Llenguatge i vocabulari d’època utilitzat

Contingut o explicació• Idea principal del text (si n’hi ha vàries, comentarem una a una i n’establirem les

relacions)• Idees secundàries

Valoració i conseqüències• Síntesi final interpretativa (sentit global del text)• Conseqüències fonamentals, ordenades (econòmiques, socials, polítiques...)• Valoració d’actituds

Moment històric(contextualitzat. Breupanorama de l’època)

Origen• Públic o privat

Destinatari• Particular o col·lectiu• Tot el poble

(constitució, unallei...)

Autor• Breu biografia

Intencionalitat

• De 5 en 5 per a facilitar la posterior remissió durant l’explicació del text

Natura i circumstàncies del text

A

Mètode lògicB

Mètode mixtC

Mètode literal o progressiu(lineal)

A

Manual de drets feudals

“Art. 2n. Els habitants d’Essigey que tinguen foc illoc han de lliurar cadascun una gallina en el primerdia de quaresma entrant i una corvea del braç(1) percada llaurador, en l’època de la sega del fenc.

Art. 3r. Cada camperol que tinga cavalls o bous iarnesos deu també anualment una corvea d’arada enèpoca de sembra.

Art. 5é. Li pertany a aquest senyor la justícia alta,mitjana i baixa(2) en tota la seua extensió.

Art. 9é. Cap dels habitants té el dret de pesca, nide caça sobre l’extensió del territori d’aquest Essigey,baix la pena de consfiscació dels aparells i multa detres lliures i cinc sols.

Art. 10é. En tot temps el senyor pot tindre els seusboscos en banalitat i prohibició(3), sense que li sigapermissible a ningú prendre-hi fusta ni portar-hi ani-mals baix pena de tres lliures i cinc sols.”

Manual de Drets d’Essigey, (1780).

(1) Prestació personal de treball obligatori i gratuït que els camperolshavien de realitzar durant determinats dies o èpoques de l’any en lareserva senyorial. Era un residu de la servitud medieval ja pràcticamentdesapareguda en l’Europa occidental.

(2) L’exercici de l’alta justícia o justícia criminal implicava que el senyorpodia imposar penes de mort, de mutilació i de bandejament. La mitjanai baixa justícia comprenia la facultat d’imposar multes fins a determinadaquantia.

(3) Banalitats o monopolis senyorials.

El camperolat que patia els drets feudals. En la imatge una escena campestre delsegle XVIII.

En aquest cartó per a tapís de Goya del segle XVIII (La verema) es veu els propieta-ris del camp que pertanyen al grup privilegiat.

A CTIVITATS1. Realitza un comentari del text del “Manual de Drets d’Essigey”. Segueix l’esquema de la pàgina anterior.

El comentari de textos històrics

EELLSS PPRROOCCEEDDIIMMEENNTTSS EENN HHIISSTTÒÒRRIIAA

Circumstàncies històriques

DESENVOLUPAMENT DEL TEMA

Una doble página de d’activitats finals de síntesi basades en documents, amb la finalitat deconsolidar no només els conceptes del tema sinó també les destreses i procedimentsadquirits.

Carta de la Superiora de les Carmelites de Blois a una dama de París (1662)

“Els pobres del camp semblen esquelets desenterrats; la pastura dels llops és hui l’aliment dels cristians, perquè quan posseeixencavalls, ases i qualsevol altre tipus d’animals morts o ofegats s’alimenten d’aquesta carn corrompuda que els fa més morir que viure.

Els pobres de la ciutat mengen com els porcs un poc de les seues deixalles en aigua pura, i es consideren feliços de tindre el seualiment. Arrepleguen als rierols i al fang trossos de cols a mitjan podrir i per a fer-los coure amb sal demanen amb insistència l’aiguadel bacallà salat que es llença.

(…) De debò, no n’hi ha cap dia en què no es troben pobres morts de fam a les seues cases, als carrers o als camps; el nostre capellàacaba de soterrar-ne un que ha trobat al camí.

En fi, la misèria i l’escassetat es tornen tan universals, que s’assegura que en els llocs veïns la meitat dels camperols es veu reduïdaa pastar herba i que n’hi ha pocs camins, que no estiguen vorejats de cossos morts.”

P. CLÉMENT, Histoire de la vie et de l’administration de Colbert, contróleur géneral des finances, París, 1846.

La religiositat era molt important a l’Antic Règim. Hem dit que l’Església teniamolt de poder i l’alt clergat pertanyia al grup dels privilegiats.

Respon les següents qüestions:

a. Quin rei espanyol és el que apareix retratat per Coello? Consulta la crono-logia.

b. A quin grup social pertanyen els que l’acompanyen?

c. En què es demostra el poder de l’Església?

d. Realitza un comentari sobre la moda en la vestimenta, cabells... en l’Es-panya de finals del segle XVII.

El cafè i la xocolata eren begudes que estaven de moda en els segles XVIIi XVIII. Observa el quadre i escriu la resposta.

a. De què són precursors aquest tipus d’establiments?

b. Realitza un comentari detallat de com era l’interior i quines partstenien.

c. Compara la manera de vestir dels anglesos del XVII amb els espanyols.Escriu les principals diferències. Fixa’t en el quadre de la pàgina ante-rior.

a. Quin era l’Estat més poblat d’Europa Occidental?

b. Quina posició tenia Espanya?

c. Quina evolució va tindre la població europea en el s. XVIII?Raona la teua resposta.

Realitza un comentari d’aquest mapa conceptuala. Quin era el mitjà de vida del camperolet francés?

b. Quina relació hi ha entre la fam i la mortalitat?

c. Consulta la cronologia inicial del text, qui governava a França?

d. Quines eren les causes de mortalitat a l’Antic Règim?

1

Fran

ça

Toda

Eur

opa

(exc

epte

Rús

sia)

Alam

anya

Itàlia

Gra

n Br

etan

yaIrl

anda

Espa

nya

Portu

gal

Esca

ndin

àvia

Àust

ria-B

ohèm

iaBè

lgica

Holan

daSu

ïssa

Euro

pa o

rient

al

(exc

epte

Rús

sia)

140

0

120

100

80

60

40

20

Milions d’habitants

Principis del segle XVIII

Mitjans del segle XVIII

Finals del segle XVIII

“Adoració de la Sagrada Forma” perClaudio Coello. Sagristia del Monestirde l’Escorial (Madrid), 1685.

Coffee house” (casa de cafè). Obra anònima del 1668. British Library. Londres.

Evolució de la població europea en el segle XVIII(en milions habitants).

2

REI

ESTAMENT PRIVILEGIAT

Noblesa

Clergat

ESCÀS % DELTOTAL DE LAPOBLACIÓ

Alta

Mitjana

Baixa

AltLA MAJORIA DELA POBLACIÓ

Burocràcia estatal (militars)

Camperols amb propietats mitjanes

Camperols amb propietats xicotetes

Camperols sense terres (treballen les terres del Senyor)

Baix Clergat

Treballadors assalariats

Minories socials

Mercaders “altes finances”

No hi ha comunicació social

ESTAMENT NO

PRIVILEGIATPOBLE

PLA

3

4 5

AACCTTIIVVIITTAATTSS DDEE SSÍÍNNTTEESSII

ACTIVITATS


ÍndexUNITAT CONTINGUTS DE LA UNITAT SECCIONS FINALS

ELS PROCEDIMENTS EN HISTÒRIAEl comentari de textos històrics .................................. 26

ACTIVITATS DE SÍNTESI ................................................ 281

2

L’Antic Règim

La Primera RevolucióIndustrial

1. Població i agricultura en l’Antic Règim ............................................................ 122. El senyoriu i les formes d’explotació del camperolat .................................. 143. Manufactura i comerç .......................................................................................... 164. La societat de l’Antic Règim .............................................................................. 185. Monarquia absoluta i despotisme il·lustrat...................................................... 206. La Il·lustració .......................................................................................................... 227. La crítica dels il·lustrats a l’Antic Règim .......................................................... 24

ELS PROCEDIMENTS EN HISTÒRIAEl comentari d’un croquis .............................................. 54


1. Què és la revolució industrial? .......................................................................... 322. La primera revolució industrial a la Gran Bretanya

(1750-1850) ............................................................................................................ 343. Les transformacions de la indústria britànica:

innovacions i noves fonts energètiques ............................................................ 424. La indústria tèxtil del cotó .................................................................................. 445. La siderometal·lúrgia ............................................................................................ 466. L’expansió de la revolució industrial a l’Europa continental .................................................................................................................. 48

10

30

3Crisi de l’Antic Règim i primeres revolucions liberals

ELS PROCEDIMENTS EN HISTÒRIAEl comentari d’una imatge històrica ............................ 78


1. La independència dels Estats Units.................................................................... 602. La formació d’un gran Estat ................................................................................ 623. La Revolució Francesa: causes i orígens .......................................................... 644. Les fases de la Revolució Francesa (1789-1799)............................................ 665. El Consolat i l’Imperi Napoleònic...................................................................... 746. De l’expansió a l’enfonsament de l’Imperi ...................................................... 7658

4 Liberalisme, Romanticismei Nacionalisme

ELS PROCEDIMENTS EN HISTÒRIAEl comentari d’una pintura històrica ............................ 104


1. L’Europa de la Restauració .................................................................................. 842. El triomf de la burgesia: liberalisme i romanticisme ...................................... 863. El nacionalisme ...................................................................................................... 884. Les revolucions liberals del 1820 i l’emancipació d’Hispanoamèrica ........ 905. Les revolucions liberals del 1830 ...................................................................... 926. Les revolucions del 1848 .................................................................................... 967. La unificació italiana .............................................................................................. 1008. La unificació alemanya .......................................................................................... 10282

Unitat Didàctica 1:Transformacions en el segle XIX .................................................................................................. 8

5 Els canvis socials. El moviment obrer

ELS PROCEDIMENTS EN HISTÒRIAText comentat sobre la 1a Internacional .................... 128


1. Els canvis socials: la societat industrial.............................................................. 1102. Les condicions de vida de les classes treballadores ...................................... 1123. Els orígens del moviment obrer britànic: del ludisme al cartisme ............ 1144. Els orígens del socialisme .................................................................................... 1185. La consolidació de les teories socialistes ........................................................ 1206. La Primera Internacional de Treballadors ........................................................ 1247. Crisi i dissolució de la Primera Internacional ................................................ 126

6 Les grans potències europees

ELS PROCEDIMENTS EN HISTÒRIAEl comentari de gràfiques................................................ 148


1. La Gran Bretanya victoriana................................................................................ 1342. França: de Napoleó III a la III República .......................................................... 1383. L’Imperi d’Àustria-Hongria .................................................................................. 1424. Els imperis turc i rus. El problema dels Balcans ............................................ 1445. La política internacional en la transició del segle XIX al XX .................... 146

108

132

7La Segona Revolució Industrial il’Imperialisme

ELS PROCEDIMENTS EN HISTÒRIAUn exemple comentat de gràfiques.............................. 174


1. El trànsit de la Primera a la Segona Revolució Industrial .......................... 1542. La Segona Revolució Industrial.Transformacions demogràfiques i agràries .. 1563. La Segona Revolució Industrial.Transport, comerç i nous invents ................ 1584. Les noves potències econòmiques:Alemanya i EE.UU. .............................. 1605.Transformacions socials en la 2a Revolució Industrial ................................ 1626. Colonialisme i Imperialisme .............................................................................. 1647. L’administració colonial ...................................................................................... 1668. El repartiment d’Àfrica........................................................................................ 1689. La colonització d’Àsia.......................................................................................... 170

10. Les peculiaritats de l’imperialisme dels EE.UU. i Japó ................................ 172152

8La Primera GuerraMundial i el nou ordreinternacional

ELS PROCEDIMENTS EN HISTÒRIAEl temps històric................................................................ 198


1. Les causes de la Primera Guerra Mundial ...................................................... 1822. Característiques i fases del conflicte ................................................................ 1843. Conseqüències de la guerra (I): EE.UU. relleva Europa ................................ 1864. Conseqüències de la guerra (II): feminisme i sufragisme.............................. 1885. L’Europa de Versalles ............................................................................................ 1906. La Societat de Nacions i els problemes europeus ........................................ 194180

9La Revolució russa del 1917:antecedents i desenvolupamentrevolucionari

ELS PROCEDIMENTS EN HISTÒRIALa premsa com a font històrica .................................... 224


1.Antecedents de la Revolució: el tsarisme i l’oposició a l’autocràcia.......... 2042. De la revolució del 1905 a la Primera Guerra Mundial .............................. 2103. Les dues revolucions del 1917 i el triomf dels bolxevics ............................ 2124. La nova Rússia en temps de Lenin .................................................................... 2165. Economia: del comunisme de guerra a la NEP .............................................. 2206. L’URSS: un sistema econòmic de planificació centralitzada ........................ 222202

Unitat Didàctica II: El món en crisi: de la Primera a la Segona Guerra Mundial .................................................. 178


UNITAT CONTINGUTS DE LA UNITAT SECCIONS FINALS

ELS PROCEDIMENTS EN HISTÒRIAUn exemple de comentari de premsa històrica ........ 248


Economia i societat en el període d’entreguerres

1. Els efectes econòmics de la Primera Guerra Mundial .................................. 2302. Expansió econòmica i distensió internacional ................................................ 2323. El crack del 29 i la depressió .............................................................................. 2344. Les conseqüències de la crisi .............................................................................. 2365. Les solucions a la crisi (1933-1945) .................................................................. 2386. Europa enfront de la crisi .................................................................................... 2407. La dona en el període d’entreguerres .............................................................. 2428. Canvis socials en el període d’entreguerres .................................................. 2449. La vida quotidiana en el període d’entreguerres .......................................... 246228

11L’ascens dels règims totalitaris. Feixisme, nazisme iestalinisme

ELS PROCEDIMENTS EN HISTÒRIALa lectura d’un fotomuntatge ........................................ 272


1. Democràcies i dictadures en l’època d’entreguerres.................................... 2542. Els totalitarismes de dreta: feixisme i nazisme................................................ 2583. La Itàlia feixista ...................................................................................................... 2604. De la República de Weimar a l’Alemanya nazi................................................ 2645.Totalitarisme d’esquerres: l’URSS davall la dictadura de Stalin.................... 270

12 La Segona Guerra Mundial iles seues conseqüències

ELS PROCEDIMENTS EN HISTÒRIAElaboració d’un mapa conceptual.................................. 294


1. Els orígens de la Segona Guerra Mundial ........................................................ 2782. La Segona Guerra Mundial (1939-1945) .......................................................... 2823. Els horrors de la Segona Guerra Mundial ...................................................... 2884. Conseqüències de la Segona Guerra Mundial ................................................ 290

252

276

13 La política de blocs i laGuerra Freda

ELS PROCEDIMENTS EN HISTÒRIAComentari de la fotografia històrica ............................ 320


1. La bipolarització del món .................................................................................... 3022. El naixement dels blocs militars i l’equilibri del terror ................................ 3043. Els conflictes de la Guerra Freda ...................................................................... 3064. La fi de la política de blocs i de la Guerra Freda .......................................... 3145. La política exterior de les superpotències ...................................................... 3166. La nova configuració geopolítica després de la desintegració de l’URSS...... 318

14Els processos de descolonització a Àsia iÀfrica

ELS PROCEDIMENTS EN HISTÒRIAComentari i anàlisi d’una pel·lícula històrica .............. 342


1. Els moviments d’emancipació nacional i la crisi de l’imperialisme ............ 3262. La descolonització d’Àsia .................................................................................... 3303. La independència del món Àrab ........................................................................ 3324. La qüestió del Pròxim Orient ............................................................................ 3345. La descolonització de l’Àfrica Negra ................................................................ 3386. El final de la descolonització .............................................................................. 340

300

324

15 El món capitalistaELS PROCEDIMENTS EN HISTÒRIAEl comentari del mapa històric ...................................... 366


1. Bases per al desenvolupament de l’economia capitalista després de la Segona Guerra Mundial ........................................................................................ 348

2. La reconstrucció econòmica d’Europa ............................................................ 3503. El naixement de la Comunitat Econòmica Europea ...................................... 3524. L’expansió econòmica capitalista fins l’any 1973 ............................................ 3545. Els anys de prosperitat als principals països capitalistes (I) ........................ 3566. Els anys de prosperitat als principals països capitalistes (II)........................ 3587. El final de l’etapa de creixement: causes de la crisi del 1973...................... 3608. La crisi econòmica (1973-1982) i les seues conseqüències ........................ 3629. Els intents de solució a la crisi i el seu significat............................................ 364346

16 El món comunistaELS PROCEDIMENTS EN HISTÒRIAFonts orals en Història .................................................... 386


1. Expansió de l’economia de planificació centralitzada a Europa central i oriental .................................................................................................................... 372

2. Evolució econòmica de l’URSS fins la crisi del petroli.................................. 3743. Etapes econòmiques del Bloc de l’Est fins la crisi dels anys setanta ........ 3784. La crisi econòmica del comunisme europeu i de l’URSS ............................ 3805. L’enfonsament del sistema de planificació centralitzada .............................. 3826. Xina: de la revolució socialista a l’economia de mercat .............................. 384370

17El món actual: canvis polítics i territorials desdel 1991

ELS PROCEDIMENTS EN HISTÒRIAUn exemple comentat de mapes històrics.................. 410


1. El nou ordre internacional posterior a la Guerra Freda.............................. 3922. Estats Units i Rússia en l’actual ordre mundial .............................................. 3963. Les crisis nacionalistes de l’Europa de l’Est i dels Balcans .......................... 3984. Les tensions al Golf Pèrsic .................................................................................. 4005. El Pròxim i Mitjà Orient ...................................................................................... 4026. El terrorisme internacional i les seues implicacions...................................... 4047.Altres zones inestables del planeta.................................................................... 4068. Drets humans i conflictes armats ...................................................................... 408390

18 Entre dos mil·lennisELS PROCEDIMENTS EN HISTÒRIALa redacció d’un treball monogràfic ............................ 436


1. Canvi tecnològic entre dos segles .................................................................... 4162. Un món globalitzat ................................................................................................ 4203. La UE i altres projectes d’unió econòmica en el món actual .................... 4224. Els desequilibris econòmics del Planeta .......................................................... 4245. Els problemes del subdesenvolupament .......................................................... 4266. La resposta a les desigualtats.............................................................................. 4287. La societat de la informació ................................................................................ 4308. La vida quotidiana en la transició del segle XX al XXI ................................ 4329.Vells i nous moviments socials en el món actual ............................................ 434414

Unitat Didàctica III: El món després de la Segona Guerra Mundial ........................................................................ 298

Glossari .................................................................................................................................................................................. 440


Gran Bretanya es va convertir en la primera potència fins l’esclat de la Primera Guerra Mundial. En la imatge, un oli sobre tela de SirLuke Fildes, titulat Demandants de bons d’alberg per a la nit (detall), 1874, que ens mostra els grups socials més pobres de lasocietat britànica.

BAVV5314_01 17/7/08 18:47 Página 8

Unitat Didàctica ITransformacions

en el segle XIX

Tema 1 L’Antic Règim

Tema 2 La Primera Revolució Industrial

Tema 3 Crisi de l’Antic Règim i primeresrevolucions liberals

Tema 4 Liberalisme, Romanticisme iNacionalisme

Tema 5 Els canvis socials. El moviment obrer

Tema 6 Les grans potències europees

Tema 7 La Segona Revolució Industrial il’Imperialisme

E ntre els últims anys del segle XVIII i la fi del segle XIX es van esde-venir una sèrie de canvis fonamentals que van incidir de forma

decisiva en el segle XX. Cinc van ser, almenys, les forces motrius del segleXIX: el liberalisme, el nacionalisme, el capitalisme, el socialisme i l’impe-rialisme.

L es revolucions liberals de la fi del segle XVIII (Revolució Francesadel 1789) i de la primera part del segle XIX van acabar amb l’An-

tic Règim i van instaurar, progressivament, un nou règim basat en elsprincipis del liberalisme. Al seu costat, el nacionalisme seria una altra deles forces motrius que van donar lloc a l’aparició de nous estats nacio-nals a Europa i Amèrica.

P aral·lelament, en el segle XIX es va produir la Revolució Industriali la implantació del capitalisme. Però molt prompte, davant del

predomini d’un estat liberal de tarannà conservador, d’un sistemaeconòmic capitalista basat en la propietat privada i d’una societat declasses davall l’hegemonia de la burgesia, van sorgir corrents crítics: elsocialisme i l’anarquisme. D’altra banda, el segle XIX va ser de clar pre-domini europeu que es manifesta en un altre fenomen, l’Imperialisme ila formació de grans imperis colonials a l’Àfrica i Àsia.

L ’esclat, el 1914, de la «Gran Guerra» o Primera Guerra Mundial,marca el final de les transformacions iniciades en el segle XIX.

BAVV5314_01 17/7/08 18:47 Página 9

10 U.D. I Transformacions en el segle XIX

Ball de màscares a la Sala dels Espills del Palau de Versalles (França). Durant l’Antic Règim (segles XVI-XVII i XVIII) els grups privile-giats (noblesa i alt clergat) gaudien d’una sèrie de privilegis enfront de la resta de la societat que s’anomenava Tercer Estat (burgesia,pagesia i minories marginals). Al control polític i econòmic cal afegir-hi, per als grups privilegiats, els drets jurisdiccionals que els per-metia exercir justícia en tribunals propis. La noblesa i el clergat no pagaven impostos i ocupaven els llocs preminents en les manifes-tacions públiques (processons, teatres, església...).

1 Població i agricultura en l’antic règim

2 El senyoriu i les formes d’explotació del camperolat

3 Manufactura i comerç

4 La societat de l’antic règim

5 Monarquía absoluta i despotisme il·lustrat

6 La Il·lustració

7 La crítica dels il·lustrats a l’Antic Règim

L’Antic Règim11

BAVV5314_01 17/7/08 18:47 Página 10

11Tema 1. L’Antic Règim

1500Roma substitueix Florència coma centre del Renaixement

1545Concili de Trent

1618-1648Guerra dels 30 anys

1648Pau de Westfàlia1556-1598

Regnat de Felip II d’Espanya

1661-1715Lluís XIV deFrança

1714Tractatd’Utrecht

1700-1746Felip V

1746-1759Ferran VI

1789RevolucióFrancesa

1788-1808Carles IV

1756-1763Guerra delsSet Anys

1783Independènciadel Estats Units

1688Revolució Gloriosa aAnglaterra

1665-1700Carles IId’Espanya

1701-1714Guerra de Successió espanyola

1715-1774Lluís XV de França

1774-1793Lluís XVI de França

1642-1648Guerra civilanglesa

1517-1556Regnat de Carles I d’Espanya i V d’Alemanya (Casa d’Àustria)

Conflicte, guerra, batalla o atemptat Esdeveniment cultural, religiós i científic Esdeveniment polític o social

1520Protestantisme.Martí Luter

1534Acta de Supremacia d’Enric VIII d’Anglaterra

1759-1788Carles III (Borbó)

En defensa de l’origen diví del poder

“Primera proposició: l’autoritat reial és sagrada. Déu estableix els reis com a ministres seus i regna per ells sobre els pobles. Ja hem vist que totpoder ve de Déu. Els prínceps actuen, doncs, com a ministres de Déu i lloctinents seus en la Terra.

Segona proposició: la persona dels reis és sagrada. Es desprèn de tot això que atemptar contra ells és un sacrilegi.

Tercera proposició: s’ha d’obeir el príncep per un principi de Religió i de consciència.

Hi ha, doncs, quelcom de religiós en el respecte que se li deu al príncep. El servei de Déu i el respecte als reis són coses que estan unides.”

JACQUES-BÉNIGNE BOSSUET: Política extreta de les pròpies paraules de les Santes Escriptures, (1709).

1621-1665Felip IV d’Espanya (Àustries)

1598-1621Felip IIId’Espanya

A CTIVITATS1. Observa el ball de màscares. Com demostra la noblesa el seu poder econòmic? Raona la teua resposta.

2. Repassem la cronologia. Escriu per què són importants els personatges històrics que s’han relacionat en les imatges.

3. Els reis van adquirint cada vegada més poder a mesura que avança l’Antic Règim. En què es basa el poder reial segons el text deBossuet? Has de tindre en compte que hi ha altre corrent de pensament que incideix en que els reis han de tindre els seus poderscontrolats (Locke).

Segle XVI Segle XVII Segle XVIII

BAVV5314_01 17/7/08 18:47 Página 11


A. El sistema demogràfic

Les societats de l’Antic Règim (G) eren predominantmentrurals i agràries. El seu sistema demogràfic es caracteritzavaper l’estreta dependència entre el creixement de la població il’economia agrària. Així, el creixement de la població entre elssegles XVI i XVII va ser molt reduït en contrast amb els seglesXIX i XX [Fig.3].

En general, les poblacions europees de l’Antic Règimtenien una sèrie de trets comuns:

a) Una natalitat alta (al voltant del 40 per mil) lleugeramentsuperior a la mortalitat, a causa del desconeixement de mèto-des anticonceptius, i al desig de tindre el nombre més alt pos-sible de fills, ja que se sabia que la mortalitat infantil era moltelevada, amb la qual cosa tots no viurien.

b) Una mortalitat molt elevada (entre el 30 i el 35 per mil)i una esperança de vida molt baixa (al voltant dels 30 anys):particularment elevada era la mortalitat infantil (al voltant del200 per mil).

c) Un creixement natural que a penes superava el 2 per milanual.

Aquestes poblacions patien flagells periòdics com la pesta,les malaties, les crisis de subsistència, la fam i la guerra. Elsefectes més mortífers els causava la pesta, coneguda com anegra o bubònica que assolava Europa des del segle XIV i quees va agreujar a mitjan segle XVII per a desaparéixer a la fi delsegle XVIII. No obstant això, unes altres malalties epidèmiques(febra groga, malària) o endèmiques (tifus, tuberculosi, pigota)causaven enormes estralls entre la població infantil i juvenil. Lescrisis de subsistència provocades per les collites roïnes, espe-cialment de cereals, van ser, sens dubte, un altre dels factors dela mortalitat extraordinària. També les guerres en l’èpocamoderna (Guerra dels Trenta Anys en el segle XVII o les guerresnapoleòniques del començament del XIX) produïen una morta-litat molt per damunt del normal.

Aquestos factors i la necessària adaptació del creixementdemogràfic a la disponibilitat de recursos agraris, expliquenl’existència d’etapes d’estancament, de retrocés o de creixementlent de la població que es reflecteixen en els gràfics en forma dedents de serra [Fig.1]. Només a partir del segle XVIII, en parti-cular des de la segona meitat, el creixement de la població vaser elevat, en preludi del canvi en el règim demogràfic.

1.200

1.100

1.000

900

800

700

600

500

400

300

200

1001670 1680 1690 1700 1710 1720 1730 1740 1750 1760 1770 1780 1790

BATEJOS

SOTERRAMENTS

• Comenta l’evolució general de la línia de naixements(batejos).

• Com va ser l’evolució de la línia de defuncions?

• Escriu els anys en què les defuncions superen els naixe-ments.

• Quines són les principals causes de mortalitat en l’AnticRègim?

Evolució demogràfica de la parròquia de Saint Maclou, Rouen (França), entre 1670 i 1790

POBLACIÓ I AGRICULTURA EN L’ ANTIC RÈGIM11

1

BAVV5314_01 17/7/08 18:47 Página 12


B. L’agricultura tradicional

A tot Europa, en l’època de l’Antic Règim, l’economiaagrària (agricultura i ramaderia) era l’activitat essencial i elprincipal manteniment de la majoria de la població. Aquestaactivitat agrària es basava en una agricultura tradicional queocupava la major part de la població activa (més de dos ter-ceres parts).

Les rotacions tradicionals, biennal o triennal amb guaret(G) en camps oberts, basades en el conreu de cereals (blat iségol) i la ramaderia extensiva, bàsicament ovina i cabrú,cotinuaven predominant en els camps d’Europa. [Fig.2]

És per això que el creixement de la població hi estavalimitat per la disponibilitat de terres cultivables i la producti-vitat. A l’inici de l’època moderna, la major part de les terresfèrtils i més adequades per al cultiu ja havien sigut rompudes.

En el segle XVIII, malgrat l’endarreriment de l’agriculturaeuropea, el conjunt de la producció agrària va créixer, acausa de l’extensió de les terres de conreu a costa de la rom-puda de boscos i terres balderes, a la conversió de pasturesen terres cultivables, a l’aplicació de tècniques de drenatgeper a dessecar terrenys pantanosos; i sobretot, a la intensifi-cació dels conreus, l’ampliació del regadiu i la substitució decultius tradicionals pels cultius hortícoles en les zones pròxi-mes a les ciutats.

Només en alguns llocs d’Europa com els Països Baixos enels segles XVI i XVII i a la Gran Bretanya en el segle XVII esva mamprendre una autèntica modernització. A Anglaterraanaven a tindre lloc una sèrie de transformacions que ben bémereixen ser qualificades de revolució agrària, i que estudia-rem més endavant.

PAÏSOS 1550 1660 1820

3,0 4,9 11,5

17,0 21,9 30,5

1,2 1,9 2,0

8,0 8,0 14,0

11,0 12,0 18,4

12,0 12,0 18,1

60,1 71,4 116,5

Anglaterra / Gran Bretanya

Països Baixos

Espanya

Àrea italiana

Àrea alemanya

Europa occidental

França

Evolució de la població a l’Europa Occidental(1550-1820)

3

L’agricultura francesa al final del segle XVIII

«La bogeria meravellosa és que en les nou dècimes parts dels encerclaments a França, el sistema d’administració és el mateix queels dels open fields(1), és a dir, els guarets predominen per regla general i, en conseqüència, el ramat boví i l’oví d’una granja no és rescomparat amb el que hauria de ser (…).

Encara se seguix la rotació d’1. guaret, 2. ségol, i 1. guaret, 2, ségol, 3. abandonament a les males herbes i la ginesta; i tot això ensòls capacitats per al millor sistema Norfolk(2). Amb uns sistemes tan miserables, de què serveixen els encerclaments? (…)

Quan observem algunes de les millors, més pregones i fèrtils margues que es poden trobar al món destinades al bàrbar sistema derotació, comú a totes elles, d’1. guaret, 2. blat, 3. cereal de primavera, i que el producte d’aquest cereal de primavera és menysprea-ble, estem convençuts que una agricultura com la d’aquest regne es troba en la mateixa situació que en el segle X».

ARTHUR YOUNG: Viatges durant els anys 1787, 1788 i 1789… pel regne de França 1792-1794.

(1) Camps oberts, propis de les terres cerealistes.(2) Conjunt de tècniques que consistien essencialment a drenar el sòl, adobar-lo i eliminar-ne el guaret mitjançant l’alternança de cultius. En concret, el conegutcom a sistema Norkfolk consistia en la rotació contínua de cultius sense guaret que esdesenvolupava en quatre anys, tot alternant el blat, les plantes farratgeres (naps), l’ordi il’alfals o el trèvol.

• Defineix els conceptes guaret, rotació de cultius i camps oberts.

• Què eren els encerclaments?

• Quina és la crítica principal que se li fa a l’agricultura francesa del XVIII?

2

(en milions d’habitants)

• Quins són els tres països la població dels quals va augmentar mésentre 1550 i 1820?

• Quina posició hi ocupa Espanya?

1Cereal

2Guaret

Blat Nap

Ordi Trèvol

1Blat

2Guaret

3Altre cereal

BIENNAL TRIENNAL QUATRIENNAL

BAVV5314_01 18/7/08 11:55 Página 13


A. Els senyorius i les institucions feudals

En el marc rural europeu del segle XVIII persistien encararelacions socials i econòmiques típicament feudals, allò ques’anomena el règim senyorial. Els senyors (nobles i eclesiàstics)exercien un immens poder sobre la terra i els camperols que hitreballaven. [Fig.4].

Als senyors els corresponia l’anomenat «domini directe» osuperior sobre la terra, i a les famílies camperoles el «dominiútil». El domini directe dels senyors comportava el dret a rebreuna sèrie de rendes, impostos i prestacions sobre les terres culti-vades pels camperols. És l’anomenat territori senyorial o senyo-riu.

A més a més, els senyors exercien unes altres facultats,com ara la justícia, el govern dels pobles i les viles, l’anome-nat senyoriu jurisdiccional, al qual se solia agregar l’explota-ció en exclusiva (monopolis) d’una sèrie d’instal·lacions detransformació dels productes agraris (molins, forns) i el dretexclusiu de l’explotació de diversos recursos –com ara lacacera o tambe la pesca–, l’explotació del bosc, etc. [Fig.5].

A aquesta forma de domini sobre la terra i sobre els campe-rols, típicament feudal, s’afegien unes altres institucions feudalscom les primogenitures (G) o terres vinculades a un determinatllinatge nobiliari que permetien la concentració de la terra enmans d’una reduïda aristocràcia nobiliària. Per la seua part,

l’església mantenia una gran part dels seus béns amortitzats, ésa dir, que no es podien vendre; eren els anomenats béns demans mortes (G) i, a més, percebien el delme (G) dels campe-rols. Tot això constituïa un obstacle, en impedir el mercat lliure dela terra, i frenava el progrés agrari.

A l’Europa occidental i mediterrània pràcticament haviadesaparegut la servitud, i el camperolat era lliure. General-ment, els senyors es desentenien del control directe de l’explo-tació del senyoriu i cedien el domini útil sobre els camperols. Amés, es limitaven a rebre les rendes en censos de diners o enespècie; fins i tot els monopolis o drets exclusius solien arren-dar-los a canvi d’una renda. Tot i això, una bona part de laproducció quedava en mans dels senyors. Només en el casd’Anglaterra es pot dir que el regim senyorial caminava cap ala desaparició.

A l’Europa central i de l’est (Àustria, Prússia, Polònia i,sobretot, Rússia) no sols continuaven les formes més dures delrègim feudal, sinó que, a més, els camperols estaven sotmesosa servitud. La seua situació a penes podia diferenciar-se del’esclavitud. En aquestes zones d’Europa, aquest dur règim feu-dal fins i tot es va reforçar en el segle XVIII.

En la imatge, una escena del treball dur (sega) a què estava sotmés el cam-perolat.

El venedor de pa i les aiguaderes, obra de Jean Michelin (1650). Museu delLouvre (París).

2

1

EL SENYORIU I LES FORMES D’EXPLOTACIÓ DEL CAMPEROLAT22

BAVV5314_01 18/7/08 11:55 Página 14

En aquest gravat del segle XVIII es representa el clergat i la noblesa trepit-jant el camperolat, el qual suporta una pesada càrrega.


B. Las societats rurals

La vida quotidiana de la societat i de la família camperolaen l’Antic Règim transcorria en el marc de la comunitat rural,formada pel conjunt de famílies que convivien al voltant d’unaparròquia o vilatge. La seua vida no era fàcil ja que l’econo-mia i l’alimentació depenien del resultat de les collites [Fig.1 i3]. A més, estaven sotmesos, com hem indicat, a diversescàrregues i obligacions imposades pels senyors (noblesa,Església i el poder del rei) i, fins i tot, en alguns casos, a la ser-vitud.

La comunitat rural, [Fig.2] en alguns llocs, encara organit-zava comunitàriament el conreu de la terra i protegia els seusdrets de propietat i aprofitament comuns sobre les muntanyes iels guarets. També moltes famílies camperoles completaven elsseus ingressos amb el treball que realitzaven en les seuescases.

Però la societat rural estava molt lluny de ser homogènia.A mesura que avançava l’època moderna (segles XVI, XVII iXVIII) a les comunitats rurals més desenvolupades es distingiendiverses classes de camperols: una minoria de camperols ricso benestants que disposaven de explotacions grans o mitjanesamb atifells i animals de treball propis, els camperols mitjans iuna multitud de jornalers, de pobres i captaires a la recerca detreball. Aquestes diferències s’accentuaven al nord i a l’oestd’Europa occidental, més urbanitzada i mercantil, on va sorgiruna burgesia de grans propietaris i arrendataris, aliena aaquestes comunitats rurals.

En les economies de l’Antic Règim, les males collites provocaven l’escasse-tat i la carestia amb les seues seqüeles: la fam i la mort; i contribuïen a mésa crear fortes tensions socials que, de vegades, desembocaven en motinsen el camp i la ciutat. En la imatge un gravat anònim del 1709 en què esreparteix pa als pobres al Louvre.

4

3

5 Tipus de senyoriu

Senyoriu jurisdiccional• Alguns senyors (noblesa i clergat) tenen tribunals de

justícia propis.• Alta justícia: poden imposar la pena de mort.• Justícia mitjana: mutilacions.• Justícia baixa: multes.

Senyoriu territorial

• Propietats de la terra, per part dels senyors (noblesa iclergat) que tenen registrades mitjançant escripturesnotarials.

Senyoriu jurisdiccional i territorial• Drets privatius: són aquells que obliguen al camperolat

(pagament d’impostos, treballar gratis alguns dies...).• Drets prohibitius: són aquells que prohibeixen el campe-

rolat coses concretes (p. ex.: caçar en el bosc senyorial).

BAVV5314_01 18/7/08 11:55 Página 15


A. Manufactura i indústria rural.La protoindustrialització

En l’època de l’Antic Règim, particularment en els seglesXVII i XVIII, es mantenien les formes tradicionals de la produc-ció manufacturera: el sistema gremial i les manufactures reialso concentrades, a les ciutats; i la denominada indústria rural.La producció manufacturera més important era la tèxtil,basada en l’elaboració de teixits de llana, lli, seda i cotó.

L’activitat artesanal dels gremis, d’origen medieval, haviaexperimentat pocs canvis. El sistema gremial va tindre vigentsels seus privilegis fins a la fi del segle XVIII i el començamentdel XIX. Aquestos privilegis els permetien monopolitzar la pro-ducció manufacturera a les ciutats. La seua preocupació pri-mordial era mantindre una elevada qualitat en els seus pro-ductes. La seua producció era limitada i estava destinada a unmercat reduït, als privilegiats.

Les manufactures reials o concentrades naixen al segleXVII, en el marc d’una política mercantilista (G) característica,sobretot, de les monarquies absolutes, de foment de la indús-tria. Però aquesta classe de manufactures concentrades engrans «fàbriques» van mantindre un sistema típicament arte-sanal sense quasi innovacions tècniques i una producció espe-

cialitzada, ja fóra en articles de luxe (tapissos, porcellanes,sedes), destinats als palaus reials o als grups privilegiats; jafóra a cobrir les necessitats militars de les monarquies (cons-trucció naval i armament).

L’activitat manufaturera rural o indústria rural va conéixerun impuls important en els segles XVII i XVIII. Aquesta classed’organització de la producció manufacturera, coneguda coma putting-out system, es va desenvolupar de manera dispersaen el medi rural, al marge de la rigidesa dels gremis. Estavadirigit per comerciants que buscaven formes d’incrementar iabaratir la producció davant la demanda creixent dels mer-cats urbans, nacionals i internacionals. Aprofitaren el baixpreu de la mà d’obra dels artesans rurals, als quals finança-ven i subministraven les primeres matèries i s’encarregaven decomercialitzar-ne la producció.

La indústria rural [Fig.1] va contribuir a formar una mà d’o-bra experta, a acumular capital i a generar una experiènciaempresarial. Molts historiadors consideren aquesta com unafase protoindustrial que va preparar el terreny per al desenvo-lupament industrial basat en el sistema de fàbrica, tot i que nosempre l’anomenada protoindustrialització va acabar perdesembocar finalment en processos d’industrialització.

Davant de la incapacitat del sistema manufacturer gremial de respondre a la demanda urbana i al creixement dels mercats internacionals, a causa de l’in-tens comerç colonial en els segles XVII i XVIII, la manufactura rural va conéixer un gran impuls.

1

MANUFACTURA I COMERÇ33

BAVV5314_01 18/7/08 11:55 Página 16


B. Comerç interior i comerç exterior

En l’activitat comercial, el comerç terrestre quasi no vapatir modificacions, i va mantindre l’aïllament de zones moltpròximes per la manca de camins, per les duanes interiors ipels diferents sistemes de pesos, mesures i monedes. Contrà-riament, el comerç marítim va crear una rica burgesia que esva establir als ports.

El creixement comercial més intens es va produir en elcomerç colonial amb Amèrica, Àfrica i Àsia [Fig.3]. Elsimperis espanyol i portugués van obtindre els beneficis enl’explotació dels metalls preciosos d’Amèrica a través de lamà d’obra indígena i el comerç de les espècies a l’Orient.Però en els segles XVII i XVIII, les noves potències —Holanda,França i Anglaterra— disputaren amb èxit el predomini colo-nial a espanyols i portuguesos. La lluita per l’hegemonia del’eix comercial fonamental, l’Atlàntic, es va inclinar finalmenta favor d’Anglaterra (cap al 1763 el tonatge anglés represen-tava un terç del total d’Europa).

El comerç colonial americà constituïa la primera i princi-pal àrea comercial europea. La gran demanda a Europa deproductes com el café, el tabac, el sucre, el cotó, va fomentarel desenvolupament de les grans plantacions a les colònies

americanes que s’explotaven amb una nombrosa mà d’obrad’esclaus negres transportats des de l’Àfrica. El tràfic denegres i les plantacions colonials es van convertir en el prin-cipal negoci del comerç colonial [Fig.2].

El sud-est asiàtic i, sobretot, l’Índia, constituïen la segonade les àrees comercials en expansió, on el comerç europeu,predominantment britànic, es fornia d’espècies, te i teixits decotó.

L’expansió del comerç atlàntic es va convertir en la basedel creixement econòmic d’Europa fins a la Revolució Indus-trial. Com veurem més endavant, el naixement de la modernaindústria tèxtil del cotó, motor de la industrialització a laGran Bretanya, va estar estretament relacionat amb elcomerç colonial.

Els descobriments geogràfics i la formació dels primers imperis colonials,durant els segles XVI, XVII i XVIII, van ser la causa de l’enriquiment delseuropeus i una de les bases del progrés econòmic de l’Europa occidental.En la imatge El port de Toló, oli de Vernet, 1756.

3

2

Més de sis milions d’esclaus negres, transportats en vaixells negrers —britànics, portuguesos i francesos— en condicions infrahumanes (un 30%morien en la travessia) es van destinar a les colònies angleses i francesesdel Carib (un 54%) a la colònia portuguesa del Brasil (30%), a l’Amèricaespanyola (un 10%) i a les colònies britàniques d’Amèrica del Nord (6%).En la imatge, càstig a un esclau negre en una plantació a Santo Domingo.Aquarel·la anònima del segle XVIII.

BAVV5314_01 18/7/08 11:55 Página 17


A. Una societat estamental

En la societat de l’Antic Règim existien desigualtats políti-ques, socials i econòmiques evidents. Era una societat esta-mental, és a dir, estava dividida en tres nivells o estaments: lanoblesa, el clergat i el Tercer estat o Estat popular. Cadascund’aquestos estaments es diferenciava dels altres, sobretot, pertindre un codi de lleis que concedia a uns privilegis (alt clergati noblesa) mentre que als altres els mancaven els drets (Tercerestat).

B. Els privilegiats

Els estaments privilegiats (la noblesa i l’alt clergat) gaudiende nombrosos privilegis: jurídics (codi de lleis pròpies i ade-quades al seu rang), polítics (monopolitzaven la majoria delsalts càrrecs de l’exèrcit, l’administració i l’església) i fiscals(estaven exempts del pagament de la major part dels impostos).[Fig.1].

Aquestos estaments privilegiats eren grups tancats, als qualsno es deixava entrar ningú que no acreditara la seua noblesaheretada («honor») o atorgada pel rei («mèrit»). Fins que jahavia passat bona part del segle XVIII, la noblesa, l’alt clergat ila monarquia compartiren el poder dins d’una estructura socialestable. A més, l’esperit conservador de la noblesa i de l’altclergat es va mantindre gràcies a una sèrie de «vincles» jurídicso legals (drets senyorials), politicosocials (monopoli dels altscàrrecs) o econòmics (vinculació de propietats agràries).

Els aristòcrates, com a propietaris de grans dominis, conti-nuaven exercint molts dels antics privilegis [Fig.2] dels senyorsfeudals: drets de justícia local i vigilància de vilatge; drets demonopoli; drets privatius i exclusius; dret a exigir dels campe-rols una àmplia gamma de tributs, rendes i serveis feudals. Elsmembres de l’alt clergat es nodrien, quasi sense excepció, deles files de la noblesa, i a més de les rendes que, com a senyorsfeudals, rebien dels arrendaments i tributs feudals, cobraven, enocasions, el delme.

A mitjan segle XVIII, davant del moviment ascendent d’unarica burgesia que tractava d’aconseguir un títol de noblesa,l’aristocràcia tracta per tots els mitjans de defensar i revalorit-zar els seus privilegis i honors, el seu monopoli sobre elscàrrecs polítics, administratius, militars i eclesiàstics, i tambéactualitzar les rendes i els drets senyorials en allò que esconeix com la «reacció aristocràtica».

A la majoria dels països d’Europa els nobles i l’alt clergat exercien unenorme poder sobre la vida dels altres (el Tercer Estat o estat popular), jafóra com a governants, magistrats o terratinents, i monopolitzaven els altscàrrecs de l’Exèrcit, l’Església o l’Estat. En la imatge, oli anònim del 1760,on es veuen els assistents a les noces de l’emperador Josep II, pertanyentsal grup privilegiat

Els privilegis

«Privilegi significa una distinció útil i honrosa de la qualgaudeixen uns certs membres de la societat, mentre que laresta en manca. N’hi ha diverses classes: 1. Aquells que podenanomenar-se inherents a la persona en raó dels drets del seunaixement. 2. Els que es van cedir mitjançant les cartes delpríncep (…)

És molt just que la noblesa, que té el deure de servir l’Estaten els exèrcits o almenys oferir persones per a complir aquestaobligació, i que magistrats dignes de consideració per l’ampli-tud i importància de les seues funcions i que fan justícia, gau-disquen de distincions honroses que al mateix temps són larecompensa al servei que presten (…)»

JACOURT: «Privilegi», article de l’Enciclopèdia, 1751-1772.

• Quines diferències hi havia entre els privilegis de naixement i elsatorgats pels reis? Raona la teua resposta.

2

1

LA SOCIETAT DE L’ANTIC RÈGIM44

BAVV5314_01 18/7/08 11:55 Página 18


C. Els no privilegiats: el Tercer Estat i l’ascensde la burgesia

El Tercer Estat era socialment més heterogeni però tenia encomú la manca de drets i de privilegis. Hi destacava unareduïda però rica burgesia de grans comerciants i grans arren-dataris de terres; unes classes mitjanes formades per funciona-ris, membres de les professions liberals (advocats, metges),artesans i xicotets comerciants. Però els grups més nombrososde l’anomenat Tercer Estat eren les classes treballadores urba-nes i, sobretot, el camperolat (entre el 80% i el 90% de lapoblació).

La burgesia urbana —mercantil i financera— i rural —pro-pietària o arrendatària de terres— estava prou desenvolupadaa França, Anglaterra i Holanda. En el segle XVIII aquestos bur-gesos tractaren d’aconseguir dels monarques un títol nobiliari.Per això, sovint, més que reinvertir els seus beneficis en elcomerç o en la indústria, els empraven en la compra de càrrecsen la judicatura, en l’administració o en el govern d’una ciutat[Fig.4].

La burgesia va adoptar una actitud doble: conservar els pri-vilegis que tenia des de la Baixa Edat Mitjana i fins i tot incre-mentar-los mitjançant matrimonis amb la noblesa, i buscarl’ampliació dels seus poders polítics i socials. Aquest creixentpoder econòmic de la burgesia i l’aspiració a compartirtambé el poder polític, ens mostra la imatge d’una burgesia al’ofensiva i una noblesa a la defensiva, i això va originar lareacció aristocràtica tendent a recuperar posicions, teòrica-ment amenaçades per la burgesia ascendent.

Per la seua banda, el camperolat [Fig.3] va mantindre unesperit conservador fins a mitjan segle XVIII. Però des de ladècada del 1760, la pressió demogràfica i la pujada del preudels arrendaments; la persistència, en alguns casos, de la ser-

vitud; el pagament dels drets feudals o senyorials i el delme,van tindre com a conseqüència l’agitació rural davall la formade les típiques revoltes antisenyorials. Però també al si de lesclasses treballadores urbanes, les crisis de subsistència de finalde segle van provocar la carestia dels aliments i els motinspopulars.

La societat estamental en el segle XVIII estava experimentantuna sèrie de canvis demogràfics, econòmics i socials que ana-ven a desembocar en la crisi de l’Antic Règim per la incapaci-tat d’aquesta societat tradicional de realitzar una sèrie d’ajusts,com ara donar solució a l’aspiració de la burgesia de gaudirdel poder polític o la del camperolat de lliurar-se de les càrre-gues i l’opressió feudal a què estava sotmés.

La burgesia ascendent

«Les ciutats havien augmentat consi-derablement. S’havien fundat placescomercials com Lió, Nantes, Bordeus,Marsella, París (…), que havien crescut demanera sorprenent; i mentre els noblesabandonaven les seues terres per a vindrea arruïnar-se ací, els plebeus obtenien d’acítresors amb l’ajuda del seu treball. Totesles xicotetes ciutats de província havienarribat a ser, més o menys comerciants;quasi totes tenien manufactures o algunobjecte particular de comerç. Totes estavenpoblades de xicotets burgesos més rics i

més industriosos que no els nobles, i quehavien trobat el mitjà per a enriquir-se (alservei dels nobles), quan no podien lliurar-se a les més altes especulacions.

Havien rebut, en general, una educa-ció que els era més necessària que alsnobles, els quals, uns per naixement i perla seua riquesa, obtenien els primers llocsde l’estat sense mèrit i sense talent, men-tre que els altres estaven destinats aesllanguir-se en els treballs subalterns del’exèrcit (…)

Així, a París i a les grans ciutats, la bur-gesia era superior en riqueses, en talent i

en mèrit personal. Tenia a les ciutats deprovíncia la mateixa superioritat sobre lanoblesa rural, i sentia aquesta superioritat,tot i que a tot arreu era humiliada.»

MARQUÉS DE BOUILLÉ (1739-1800):Memòries sobre la Revolució Francesa, t. II.

• Què diferenciava la noblesa i la burgesia aFrança?

• Quin és el significat dels termes manufac-tures i noblesa rural?

4

3

“La carreta” de Louis le Nain (S. XVII) ens mostra una escena camperola.

BAVV5314_01 18/7/08 11:55 Página 19


A. Monarquia absoluta

En la major part dels Estats d’Europa [Fig.2], la forma degovern predominant era la monarquia absoluta de dret diví,en la qual tot el poder (executiu, legislatiu i judicial) es con-centrava en les mans d’una sola persona, el monarca.Aquesta concentració dels poders en mans del rei, sobirania(G) absoluta, es justificava en el fet que aquestos poders elshavia rebut de Déu, i sols n’era responsable davant d’Ell.

L’aplicació d’aquestos postulats era molt diferent segons elsllocs.

En els Estats on la monarquia absoluta era dèbil i l’aris-tocràcia poderosa, com Suècia, Dinamarca o Polònia, lamonarquia havia de compartir la sobirania amb els esta-ments privilegiats i, per tant, el poder reial es trobava limitat.Contràriament, les noves grans potències del segle XVIIIamb monarquies absolutes poderoses, com Prússia i Rússia,van crear un exèrcit potent i una burocràcia eficaç al llarg del’esmentat segle. A Rússia, el tsar o emperador tenia unpoder tan absolut, tan il·limitat, que s’hi pot parlar de governdespòtic o autocràtic.

En les grans monarquies tradicionals d’Europa (França,Espanya i l’Imperi Austríac), l’autoritat reial no tenia límits nicontrol en teoria, però en la pràctica es trobava limitada pelpoder que hi exercien també els estaments privilegiats, lanoblesa i l’església.

L’única excepció era la monarquia «limitada» de la GranBretanya. Des de la Revolució Gloriosa del 1688 es va san-cionar per primera vegada la divisió dels poders, la llibertatde premsa, la inamovibilitat dels jutges i el dret a la propie-tat privada. Els poders del Parlament es van ampliar, en espe-cial en allò relatiu a l’aprovació dels impostos. No obstantaixò, el rei conserva una sèrie de prerogatives, com ara lesd’anomenar els ministres i negar-se a sancionar les lleis pre-sentades pel Parlament.

El Parlament britànic estava format per dos cambres(Lords i Comuns) de la qual només la Cambra dels Comunsera electiva. Tenia, en el segle XVIII, un caràcter predomi-nantment rural i aristocràtic.

B. L’absolutisme il·lustrat

Tot i que al llarg del segle XVIII, l’Estat absolutista vaconéixer canvis en el seu funcionament, aquestos no vanafectar l’estructura fonamental del poder absolut. Amb el sis-tema polític instaurat per les monarquies reformistes, conegutcom despotisme il·lustrat o absolutisme il·lustrat, es preteniaque el monarca, sotmés a la llei i subordinat a la utilitatsocial, deixara de ser el propietari del regne per tal de con-vertir-se en el primer servidor de la comunitat nacional.

Alguns monarques, com ara Frederic II de Prússia, Cata-lina II de Rússia, Carles III d’Espanya i Josep II d’Àustria esvan mostrar tolerants amb les idees reformistes de la Il·lus-tració, i fins i tot van acollir en la cort alguns grans il·lus-trats, com és el cas de Voltaire i de Diderot. També elsministres i un sector minoritari de la noblesa i el clergat, esvan mostrar favorables a les noves idees del segle de lesllums. Però aquestos dèspotes il·lustrats estaven preocupatsabans que res per l’eficàcia, i s’esforçaren per «racionalit-zar» l’Estat de tal forma que resultara reforçat el seu poderteòricament absolut.

L’absolutisme il·lustrat o «despotisme il·lustrat» s’inscriuaixí en la línia de l’absolutisme del segle XVIII; és a dir, enel reforçament de l’Estat dins d’un marc territorial nacional,

L’absolutisme monàrquic

«És només en la meua persona on resideix el poder sobirà,el caràcter propi del qual és l’esperit de consell, de justícia i deraó; és a mi a qui deuen els meus cortesans l’existència i l’au-toritat; la plenitud de l’autoritat que ells no exerceixen mésque en el meu nom resideix sempre en mi i no pot tornar-semai contra mi; només a mi pertany el poder legislatiu sensedependència i sense divisió; és per la meua autoritat que elsoficials de la meua Cort procedeixen no a la formació, sinó alregistre, a la publicació i a l’execució de la llei; l’orde públicemana de mi, i els drets i els interessos de la Nació dels qualsse sol fer un cos separat del Monarca, estan units necessària-ment al meu i no descansen més que en les meues mans».

Discurs de Lluís XV en la sessió del Parlament(1) de París, 3 de març del 1766.

(1) Els parlaments eren tribunals sobirans per a administrar justícia ennom del Rei. També eren òrgans de registre de les lleis i els decrets reials.

• En l’absolutisme, qui concentra el poder legislatiu, executiu ijudicial?

• Explica els termes poder sobirà, cortesans, Nació.

1

MONARQUIA ABSOLUTA I DESPOTISME IL·LUSTRAT55

BAVV5314_01 18/7/08 11:55 Página 20

Monarquies febles Monarquies parlamentàriesMonarquies absolutes Imperi Alemany

REGNED'ESPANYA

REGNEDE

PORTUGAL,

Lisboa

Madrid

ILLES BALEARS

Gibraltar(G.B.)

(Esp.) (Esp.)(Esp.)

REGNEDE

FRANÇA

París

Dunkerque

Rennes Versailles

Nantes

Bordeus

Avinyó

L'Havre

GinebraBerna CONF.

SUÏSSA

DUCATDE

SABOIA

SARDENYA

MAR MEDITERRANI

OCEÀ ATLÀNTIC

CÒRSEGA

Rep.de

GènovaDUC.DE

TOSCANA

PARMA

Milà

Roma

Nàpols

Palerm

SICÍLIA

REGNEDE

NÀPOLS

EST.de

L'ESGLÉSIAR

EP.

DE

VENÈCIA

MÒDENA

Malta

REGNE UNITDE LA

GRAN BRETANYAI IRLANDA

Londres

Glasgow

DublínIRLANDA

ESCÒCIA

ANGLATERRA

MARDEL

NORD

PROVÍNCIESUNIDES

Amsterdam

REGNEDE

DINAMARCA

Estocolm

Cristiània

MARBÀLTIC

REGNE DENORUEGA

REGNEDE

SUÈCIA

IMPERIRUS

REGNE DE POLÒNIA

Varsòvia

REGNED'HONGRIA

Buda

PestViena

Praga

Berlín

Copenhaguen

ÀUSTRIA

BOHÈMIA

I M P E R I O T O M À

Istanbul

Atenes

MARNEGRE

Esmirna

Tessalònica

VALÀQUIA

MOLDÀVIAJEDISA

BÒSNIA

SÈRBIA

Belgrad

RAGUSA

SACREIMPERI

SAXÒNIA

BAVIERAEstrasburg

HANNOVER

RE

GN

ED

EPRÚSSIA

Königsberg

Brusel.les

Luxemburg

Nancy

Canàries(Esp.)

en l’expansió econòmica davall la protecció estatal (mer-cantilisme) i en el desenvolupament comercial en mansd’una burgesia que proporcionava administradors i finan-cers a la mateixa monarquia.

C. El govern i l’administració dels Estats del’Antic Règim

En general, el Estats absoluts eren poc eficients per la difí-cil coexistència entre dos tendències antagòniques: l’auto-nomia corporativa dels gremis, les esglésies, els senyorius,els municipis, les universitats i els funcionaris (que compravenels càrrecs i els transmetien de generació en generació),enfront del centralisme absolutista [Fig.1].

Els impostos no estaven repartits equitativament i la recap-tació n’era ineficaç. L’Església i la noblesa cobraven igualmentimpostos i els que aportaven a les arques de l’Estat eren moltinferiors als que es recaptaven del Tercer Estat. El sistema fis-cal era arcaic i quasi no patia modificacions, la qual cosa feiaque l’Estat recaptara el mateix durant dècades mentre que laquantitat de diners que es gastava augmentava contínuament.

L’administració de justícia depenia de l’Estat, i el mateixpassava amb la llei. Però la jurisdicció reial, per tal d’impo-sar-se, va haver de lluitar contra les jurisdiccions senyorialsdes de la Baixa Edat Mitjana. L’intent dels monarques d’uni-ficar i centralitzar l’administració i el govern va fracassar perla concurrència d’uns altres poders que feien impossible elprojecte.

• Quins territoriseuropeus vaperdre Espanya enla Guerra deSuccessió (1701-1714)?

• Escriu els Estatsamb monarquiesfebles, absolutes iparlamentàries.

• En quina situacióterritorial estrobaven l’ImperiAlemany i l’àreaitaliana?


Europa i Espanya en el segle XVIII2

BAVV5314_01 17/7/08 19:00 Página 21


A. El moviment il·lustrat

El segle XVII conegut com el «Segle de les Llums» va seruna època de gran vigor intel·lectual que va abastar quasitotes les branques del coneixement. La Il·lustració (G) va serun moviment intel·lectual i científic l’objectiu del qual erail·lustrar la societat europea de l’època mitjançant la difusióde la ciència, la tècnica, les arts i el pensament. Enfonsa lesarrels en els canvis en les concepcions polítiques, científi-ques i religioses de l’anomenada revolució científica delsegle XVII (en la qual destaquen, entre altres, el matemàticanglés Isaac Newton, el filòsof francés René Descartes il’anglés John Locke) en compartir amb ella la idea que laraó i la llibertat de pensament eren l’únic mètode per aassolir l’autèntic camí del coneixement científic i per a des-truir les creences establides, la superstició i l’obscurantisme.

Els il·lustrats expressen la total confiança en la raó coma instrument de crítica de tot allò existent (les creences reli-gioses, l’organització social i política, etc.) i en la llibertatde pensament, sobretot en les qüestions religioses i científi-ques, les dos en benefici del progrés, de la felicitat i delbenestar. Aquestes idees que propugnen la llibertat de pen-sament i la tolerància van portar els il·lustrats a una llargalluita contra el poder religiós, gran competidor polític i cul-tural.

El programa educatiu dels il·lustrats es basava a acon-seguir l’autonomia i la llibertat individual, per això l’afanyper instruir i per elevar el nivell cultural de les nacions i elsseus pobles, per traure’ls de la ignorància o bé alliberar-losdel pes d’una educació tradicional en mans de l’Església.

Tot i que la Il·lustració no constitueix un sistema filosòficde pensament i adopta diferents formes en cadascun delspaïsos europeus, es poden indicar alguns principis comuns:1. La confiança en la raó com a mètode universal per aassolir el coneixement, sotmetent a crítica totes les idees oteories que no estiguen contrastades per l’experimentació.2. La defensa de la llibertat de pensament i la tolerància,tant en les qüestions científiques com en les religioses, peraixò els atacs al dogmatisme, a la superstició i a la into-lerància religiosa [Fig.1].3. La idea del progrés concebut com la facultat dels éssershumans per a assolir la riquesa, el benestar, la felicitat i lajustícia.

4. La crítica, més o menys moderada, a l’organitzaciósocial vigent basada en els privilegis de sang en lloc debasar-se en el mèrit, la capacitat i l’esforç de l’individu; alcaduc sistema feudal; i al poder absolut justificat noméspel seu origen «diví». [Fig.3] [Fig.4].

B. La difusió de les idees il·lustrades

L’Enciclopèdia o Diccionari raonat de les ciències, de les artsi dels oficis, publicada entre el 1715 i el 1773, pels francesosD’Alembert i Diderot, representa un dels esforços més significa-tius per compilar en una obra monumental (17 volums i 11volums de làmines) tot el saber científic i cultural del moment. Hivan col·laborar els intel·lectuals més actius que van rebre el nomde «filòsofs». Es pretenia posar a l’abast del públic tots elsconeixements i descobriments. Des de la publicació, l’activitatdels il·lustrats serà incessant i determinarà l’aparició d’un nou

El despertament de Voltaire a Ferney, segons l’oli del pintor Huber, realit-zat el 1772. L’Il·lustrat francés que més va criticar l’església va ser ell (1694-1778). Va creure que l’anticlericalisme seria prou per a combatre totes lesformes d’intolerància. Gran admirador del règim liberal britànic, tanma-teix va donar suport a una monarquia, forta però il·lustrada

1

LA IL·LUSTRACIÓ66

BAVV5314_01 17/7/08 19:00 Página 22


marc d’idees que representaran una ruptura amb l’Antic Règim.Els nous espais públics (els salons i les acadèmies) van contri-buir en gran manera a la difusió de la ciència, el pensament, laliteratura i l’art.

La Il·lustració va ser un moviment minoritari i va trobarpocs partidaris entre la noblesa [Fig.2]. Va atraure, sobretot,les classes mitjanes professionals (advocats, metges, periodis-tes, escriptors, funcionaris i professors). També va tindre uncert ressò entre els xicotets comerciants, artesans i negociants.

Per tant, resulta raonable afirmar que les bases socials de laIl·lustració es trobaven en el món burgés que havia començata formar-se a l’Europa occidental. Així, en els medis urbanses va crear un estat d’opinió favorable a les noves idees.

Les noves idees de llibertat i igualtat dels ciutadansdavant de les monarquies absolutes i els privilegis, es manifes-taran per primera vegada en la Declaració d’Independènciade les Tretze Colònies Angleses d’Amèrica del Nord del 1776,i en la Revolució Francesa del 1789.

Els salons dels palaus de la noblesa il·lustrada van ser un dels espais públics que van afavorir la difusió de les noves idees.

Crítica a la monarquia absoluta

“La llibertat de l’home en societat consisteix en no veure’s sot-més més que al poder legislatiu, establit de comú acord en l’Estat,i en no reconèixer cap autoritat ni cap llei llevat de les creades peraquest poder (...). Resulta evident que la monarquia absoluta,considerada per alguns com l’únic govern del món, és efectiva-ment incompatible amb la societat civil, i que en conseqüència, nopot constituir una forma de poder civil (...). Des que cessa la llei,comença la tirania (...). Per això, tot personatge al poder que abusede l’autoritat concedida per la llei i se servisca de la força que dis-posa per a imposar als súbdits obligacions no previstes en la llei,deixa de ser magistrat. I des del moment en què actua sense auto-ritat, se li pot oposar resistència (...).”

JOHN LOCKE: Dos tractats sobre el govern civil (1690).

• Escriu les diferències entre aquest text i el de Bossuet de la pàgina depresentació d’aquest tema.

• Què significa “oposar resistència”?

3

2

Crítica a la desigualtat social i política

“Concep dins de l’espècie humana dues sorts dedesigualtat: una que anomene natural o física, doncs estroba establida per la Natura i que consisteix en ladiferència d’edat, de salut, de les forces del cos, i de lesqualitats de l’Esperit moral o de l’Ànima; una altra quepot anomenar-se desigualtat moral o política, perquèdepèn d’una espècie de convenció i que es troba esta-blida o almenys autoritzada pel consentiment delshomes. Aquesta consisteix en els diferents privilegis delsquals gaudeixen uns en perjudici dels altres, com ara sermés rics, més poderosos que aquestos o en condicions defer-se obeir.”

JEAN JACQUES ROUSSEAU: Discurs sobre l’origen i els fonamentsde la desigualtat entre els homes (1754).

• Defineix els conceptes de desigualtat natural i moral per aRousseau.

4

BAVV5314_01 17/7/08 19:00 Página 23


A. El pensament polític

Entre els escriptors de la Il·lustració, n’hi hagué moltsque van rebre el nom de filòsofs. Propugnaven la llibertatde pensament i expressaven el rebuig a la monarquiaabsoluta, als privilegis, al tradicionalisme i a la intoleràn-cia religiosa. Afirmaven que tots els individus posseeixenuns drets naturals, i que els governs s’han instituït amb lafinalitat de garantir aquestos drets. Els il·lustrats recolzen lateoria del «contracte social», i encara que discrepen al’hora d’interpretar aquest contracte, coincideixen a criticari rebutjar l’origen diví de la monarquia.

El concepte de societat civil segons el va formular l’an-glés John Locke (1632-1704), deriva de dos idees: el «con-tracte social» i el Dret natural. En els Dos tractats sobre elgovern civil (1690) exposa que la societat civil va nàixerd’un contracte entre els individus que acordaren lliurementabandonar l’estat de natura per tal de constituir una socie-tat civil amb la finalitat de garantir millor els seus drets (lavida, la llibertat i la propietat). Locke considerava la monar-

quia absoluta incompatible amb la societat civil, i defensaque el poder executiu i el poder legislatiu suprem estiguenseparats.

El baró de Montesquieu (1689-1755) és la millor mos-tra de l’il·lustrat d’extracció nobiliària. En la seua obra L’es-perit de les lleis (1748) explica que no hi ha un sistema degovern perfecte per a tots els països però, tanmateix,rebutja la monarquia absoluta que hi ha a França i esdeclara partidari d’un sistema de govern semblant a l’an-glés: una monarquia moderada, en la qual es trobe assegu-rada la llibertat mitjançant la divisió dels poders [Fig.1], detal manera que cadascun del poders (executiu, legislatiu ijudicial) poguera controlar els altres dos.

Una postura més radical és la que va sostindre Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) qui, en les seues obres,fixa l’atenció de manera especial en el problema social. Enel seu Discurs sobre l’origen i fonaments de la desigualtatentre els homes (1754) addueix que l’home primitiu sal-vatge era feliç en estat natural, mentre que, en iniciar-se lacivilització i la propietat va aparéixer la desigualtat. Peraixò critica la propietat i defensa a ultrança la igualtat detots el individus. En el Contracte Social (1762) ens mostraque l’estat social establit no és el natural, però encara queha destruït la innocència i la llibertat primitives de l’home,almenys ha d’oferir-li alguna cosa millor [Fig.2].

El contracte entre governants i governats ha d’actuar pertant en benefici del que Rousseau anomena la «VoluntatGeneral» i la formulació de bones lleis iguals per a tothom.Aquesta concepció de la «Voluntat General» s’identificaamb el poble. Per primera vegada s’afirma el principi de la«sobirania popular», per la qual cosa molts autors parlende la «democràcia rousseauniana», la influència de la qualserà enorme en el context de les revolucions liberals.

B. El pensament econòmic

Les idees il·lustrades en l’àmbit de l’economia van donarlloc a dos doctrines: la fisiocràcia i el liberalisme econòmic.La fisiocràcia, segons un dels màxims teòrics, F. Quesnay,descansa en el principi que l’única font de riquesa és l’agri-cultura, mentre que el comerç no és productiu i la indústrianomés treballa amb productes procedents de la terra, elstransforma però no crea riquesa. Per això, el principal grup

El principi de la divisió dels poders

«En cada Estat hi ha tres classes de poders: el legislatiu,l’executiu de les coses pertanyents al dret de gents i l’executiude les que pertanyen al civil.

La llibertat política en un ciutadà és tranquil·litat d’esperitque prové de l’opinió que cadascú té de la seua seguretat; i pertal que en gaudisca, cal que siga tal el govern que cap ciutadàtinga cap motiu per témer un altre.

Quan els poders legislatiu i executiu es troben reunits enuna mateixa persona o corporació, aleshores no hi ha llibertat,perquè cal témer que el Monarca o el Senat faça lleis tiràniquesper a executar-les de la mateixa manera.

En l’Estat en què un home o una sola corporació de prò-cers, o de nobles, o del poble, administrara els tres poders i tin-guera la facultat de fer les lleis, d’executar les resolucionspúbliques i de jutjar els crims i les conteses dels particulars, totes perdria enterament.»

MONTESQUIEU: L’esperit de les lleis (1748).

• Per què Montesquieu és crític envers la monarquia absoluta queés la que impera en la seua època?

• Quina influència tenen les idees de Montesquieu en la democrà-cia actual?

1

LA CRÍTICA DELS IL·LUSTRATS A L’ANTIC RÈGIM77

BAVV5314_01 17/7/08 19:00 Página 24


social és el dels propietaris de la terra i els cultivadors; laresta són persones «estèrils». Un deixeble de Quesnay, Tur-got, ministre de Lluís XVI va ser l’iniciador del liberalismeeconòmic a França, en indicar que s’ha de deixar en lliber-tat l’individu per a produir i fixar els preus i salaris, expres-sat en la coneguda màxima: «Laissez faire, laissez passer; lemonde va de lui même» (Deixeu fer, deixeu passar, el mónva tot sol).

Però l’autèntic creador de la doctrina del liberalismeeconòmic va ser l’escocés Adam Smith (1723-1790).Segons ell, la riquesa d’un país resideix en el treball delsseus habitants. Per això, l’home ha d’actuar per l’impuls delseu interés personal (individualisme econòmic) i realitzarl’activitat econòmica que millor li semble, sotmès únicamenta les «lleis naturals» de l’oferta i de la demanda. Per aaconseguir aquesta llibertat d’acció, els governs han deconcedir una llibertat a la producció nacional i en el comerçinternacional (liberalisme econòmic).

Per tant, condemna les reglamentacions i els obstacles allliure comerç i preconitza el lliurecanvi. Smith creu ferma-ment que en aquest lliure joc de les «lleis naturals» tota lasocietat aconsegueix avantatges. Els consumidors obtenenbéns barats i els obrers poden moure’s lliurement dins delspaïsos a la recerca d’un treball millor pagat. És, per tant, laplasmació d’una doctrina fonamentada en la lliure inicia-tiva individual, moguda pel desig de lucre i per la lliurecompetència en la producció i els preus.

Rousseau va elaborar una doctrina, l’eix principal de la qual seria ladefensa d’una democràcia igualitària on tots els poders pertanyen alpoble. Així, davant de la concepció del poder en les monarquies absolutesde l’Antic Règim ell afirma que el poder emana de la voluntat popular, ésa dir, de la sobirania popular

El liberalisme econòmic

«Tot home, sempre que no viole les lleis de la justícia, ha de quedar perfectament lliure per a abraçar el mitjà que millor li sembleamb la finalitat de cercar la seua manera de viure, i que puguen eixir les seues produccions a competir amb les de qualsevol altre indi-vidu de la natura humana.

Segons el sistema de la llibertat negociant, al Sobirà només li quedaran tres obligacions (…): la primera, protegir de la violència ode la invasió d’altres societats independents; la segona, posar, tant com siga possible, a cobert de la injustícia i opressió; la tercera, la demantindre i erigir unes certes obres i establiments públics, als quals mai no poden assolir, ni acomodar-se els interessos dels particu-lars, o de pocs individus, sinó els de tota la societat en comú (…)»

ADAM SMITH: Investigació sobre la Natura i les Causes de la Riquesa de les Nacions (1776).

• Quina és la principal font de riquesa d’una nació, segons el text?

• Quin és el paper de l’Estat?

3

2

BAVV5314_01 17/7/08 19:00 Página 25

ESQUEMA DEL COMENTARI

REALITZEM

EL COMENTARI

DE TEXT

PAUTES GENERALS

ANÀLISI

I EXPLICACIÓ

NUMERACIÓ

DE LÍNIES

• Diverses lectures per a la seua total comprensió• Subratllat dels conceptes o frases més interessants• Forma expositiva ha de ser molt senzilla• Cal evitar les opinions personals excepte en la part final del comentari

Anàlisi i comentari del textB

NaturaPer la seua forma:

• Textos informatius• Textos narratius

Pel seu contingut:• Textos demogràfics• Textos socials• Textos polítics• Textos econòmics• Textos culturals

Pel seu origen:• Fonts primàries (de

l’època)• Fonts secundàries

(textos historiogràfics)• Fonts hemerogràfiques

(premsa)

• Segueix l’ordre del text. És fàcil però no el més aconsellable

• Classifica les idees del text en fonamentals i secundàries. És més aconsellable

• Barreja els dos anteriors

Forma• Llenguatge i vocabulari d’època utilitzat

Contingut o explicació• Idea principal del text (si n’hi ha vàries, comentarem una a una i n’establirem les

relacions)• Idees secundàries

Valoració i conseqüències• Síntesi final interpretativa (sentit global del text)• Conseqüències fonamentals, ordenades (econòmiques, socials, polítiques...)• Valoració d’actituds

Moment històric(contextualitzat. Breupanorama de l’època)

Origen• Públic o privat

Destinatari• Particular o col·lectiu• Tot el poble

(constitució, unallei...)

Autor• Breu biografia

Intencionalitat

• De 5 en 5 per a facilitar la posterior remissió durant l’explicació del text

Natura i circumstàncies del text

A

Mètode lògicB

Mètode mixtC

Mètode literal o progressiu(lineal)

A

El comentari de textos històrics

EELLSS PPRROOCCEEDDIIMMEENNTTSS EENN HHIISSTTÒÒRRIIAA

Circumstàncies històriques

BAVV5314_01 17/7/08 19:00 Página 26

Manual de drets feudals

“Art. 2n. Els habitants d’Essigey que tinguen foc illoc han de lliurar cadascun una gallina en el primerdia de quaresma entrant i una corvea del braç(1) percada llaurador, en l’època de la sega del fenc.

Art. 3r. Cada camperol que tinga cavalls o bous iarnesos deu també anualment una corvea d’arada enèpoca de sembra.

Art. 5é. Li pertany a aquest senyor la justícia alta,mitjana i baixa(2) en tota la seua extensió.

Art. 9é. Cap dels habitants té el dret de pesca, nide caça sobre l’extensió del territori d’aquest Essigey,baix la pena de consfiscació dels aparells i multa detres lliures i cinc sols.

Art. 10é. En tot temps el senyor pot tindre els seusboscos en banalitat i prohibició(3), sense que li sigapermissible a ningú prendre-hi fusta ni portar-hi ani-mals baix pena de tres lliures i cinc sols.”

Manual de Drets d’Essigey, (1780).

(1) Prestació personal de treball obligatori i gratuït que els camperolshavien de realitzar durant determinats dies o èpoques de l’any en lareserva senyorial. Era un residu de la servitud medieval ja pràcticamentdesapareguda en l’Europa occidental.

(2) L’exercici de l’alta justícia o justícia criminal implicava que el senyorpodia imposar penes de mort, de mutilació i de bandejament. La mitjanai baixa justícia comprenia la facultat d’imposar multes fins a determinadaquantia.

(3) Banalitats o monopolis senyorials.

El camperolat que patia els drets feudals. En la imatge una escena campestre delsegle XVIII.

En aquest cartó per a tapís de Goya del segle XVIII (La verema) es veu els propieta-ris del camp que pertanyen al grup privilegiat.

A CTIVITATS1. Realitza un comentari del text del “Manual de Drets d’Essigey”. Segueix l’esquema de la pàgina anterior.

BAVV5314_01 17/7/08 19:00 Página 27

Carta de la Superiora de les Carmelites de Blois a una dama de París (1662)

“Els pobres del camp semblen esquelets desenterrats; la pastura dels llops és hui l’aliment dels cristians, perquè quan posseeixencavalls, ases i qualsevol altre tipus d’animals morts o ofegats s’alimenten d’aquesta carn corrompuda que els fa més morir que viure.

Els pobres de la ciutat mengen com els porcs un poc de les seues deixalles en aigua pura, i es consideren feliços de tindre el seualiment. Arrepleguen als rierols i al fang trossos de cols a mitjan podrir i per a fer-los coure amb sal demanen amb insistència l’aiguadel bacallà salat que es llença.

(…) De debò, no n’hi ha cap dia en què no es troben pobres morts de fam a les seues cases, als carrers o als camps; el nostre capellàacaba de soterrar-ne un que ha trobat al camí.

En fi, la misèria i l’escassetat es tornen tan universals, que s’assegura que en els llocs veïns la meitat dels camperols es veu reduïdaa pastar herba i que n’hi ha pocs camins, que no estiguen vorejats de cossos morts.”

P. CLÉMENT, Histoire de la vie et de l’administration de Colbert, contróleur géneral des finances, París, 1846.

La religiositat era molt important a l’Antic Règim. Hem dit que l’Església teniamolt de poder i l’alt clergat pertanyia al grup dels privilegiats.

Respon les següents qüestions:

a. Quin rei espanyol és el que apareix retratat per Coello? Consulta la crono-logia.

b. A quin grup social pertanyen els que l’acompanyen?

c. En què es demostra el poder de l’Església?

d. Realitza un comentari sobre la moda en la vestimenta, cabells... en l’Es-panya de finals del segle XVII.

a. Quin era el mitjà de vida del camperolet francés?

b. Quina relació hi ha entre la fam i la mortalitat?

c. Consulta la cronologia inicial del text, qui governava a França?

d. Quines eren les causes de mortalitat a l’Antic Règim?

1

“Adoració de la Sagrada Forma” perClaudio Coello. Sagristia del Monestirde l’Escorial (Madrid), 1685.

2

AACCTTIIVVIITTAATTSS DDEE SSÍÍNNTTEESSII

BAVV5314_01 17/7/08 19:00 Página 28

El cafè i la xocolata eren begudes que estaven de moda en els segles XVIIi XVIII. Observa el quadre i escriu la resposta.

a. De què són precursors aquest tipus d’establiments?

b. Realitza un comentari detallat de com era l’interior i quines partstenien.

c. Compara la manera de vestir dels anglesos del XVII amb els espanyols.Escriu les principals diferències. Fixa’t en el quadre de la pàgina ante-rior.

a. Quin era l’Estat més poblat d’Europa Occidental?

b. Quina posició tenia Espanya?

c. Quina evolució va tindre la població europea en el s. XVIII?Raona la teua resposta.

Realitza un comentari d’aquest mapa conceptual

Fran

ça

Toda

Eur

opa

(exc

epte

Rús

sia)

Alam

anya

Itàlia

Gra

n Br

etan

yaIrl

anda

Espa

nya

Portu

gal

Esca

ndin

àvia

Àust

ria-B

ohèm

iaBè

lgica

Holan

daSu

ïssa

Euro

pa o

rient

al

(exc

epte

Rús

sia)

140

0

120

100

80

60

40

20

Milions d’habitants

Principis del segle XVIII

Mitjans del segle XVIII

Finals del segle XVIII

Coffee house” (casa de cafè). Obra anònima del 1668. British Library. Londres.

Evolució de la població europea en el segle XVIII(en milions habitants).

REI

ESTAMENT PRIVILEGIAT

Noblesa

Clergat

ESCÀS % DELTOTAL DE LAPOBLACIÓ

Alta

Mitjana

Baixa

AltLA MAJORIA DELA POBLACIÓ

Burocràcia estatal (militars)

Camperols amb propietats mitjanes

Camperols amb propietats xicotetes

Camperols sense terres (treballen les terres del Senyor)

Baix Clergat

Treballadors assalariats

Minories socials

Mercaders “altes finances”

No hi ha comunicació social

ESTAMENT NO

PRIVILEGIATPOBLE

PLA

3

4 5

BAVV5314_01 17/7/08 19:00 Página 29

Documents

1batxillerat Història del Món Contemporani · Regnat de Felip II d’Espanya 1661-1715 Lluís XIV de França 1714 Tractat d’Utrecht 1700-1746 Felip V 1746-1759 Ferran VI 1789