PROJECTE ‘CIVILITAS’Una transició del Batxillerat a la Universitat,

en servei a la cultura i la societat

Una proposta de la Delegació de Pastoral Universitària l’Arquebisbat de Barcelona en col·laboració amb diferents escoles

• El PROJECTE CIVILITAS és una proposta de formació i creixement humà aprofitantles possibilitats del procés de formació acadèmica i professional.

• Comença al Batxillerat, segueix a la Universitat fins la seva inserció en el món laboral.• A BATXILLERAT, orienta els diferents treballs de RECERCA a través de l’assesso-

rament i mestratge de professors universitaris.• Pretén ajudar a descobrir el sentit de servei i de compromís amb la ciutadania, establint

relació amb persones que treballen en diferents àmbits socials i culturals, de voluntariat.• A través del contacte persona-a-persona, pretén ajudar a descobrir les pràctiques

humanitzadores, creadores de vincles socials i afectius del cristianisme real, viscut deforma personal, dialogant, en la seva vessant pràctica, motor de canvi social i de pro-funda solidaritat humana.

TRES FASES del PROJECTE CIVILITAS

1. PROJECTE CIVILITAS BATXILLERAT• Encamina el TREBALL DE RECERCA• Inicia un Voluntariat

2. PROJECTE CIVILITAS UNIVERSITAT• CURS DE FORMACIÓ: Universitat, Societat i experiència cristiana.• CRÈDITS VARIABLES EN ACCIONS DE

Voluntariat culturalVoluntariat de gestióVoluntariat tecnològicVoluntariat socialVoluntariat artístic

• CRÈDITS EN CURSOS DE FORMACIÓ als CAMPUS

3. PROJECTE CIVILITAS GRADUATS I PROFESSIONALS• CURS D’APROFUNDIMENT: Treball, Societat i experiència cristiana.• GRUPS DE PROFESSIONALS

Direcció del projecte: Francesc Grané / Coordinació: Mar Galceran

1ª FasePROJECTE CIVILITAS BATXILLERAT

Treball de recerca: 150 propostes de treballs de recerca AMB PREMI

Que t’oferim?• La possibilitat de fer el treball de recerca de Batxillerat des de la relació amb persones,

en ONG’s, entitats i institucions d’acció social, cultural o científica molt diverses, a par-tir d’un treball continuat de voluntariat o de servei en les mateixes que podrà continuarquan tu ja hagis entrat a la Universitat.

• La possibilitat de conèixer móns que desconeixes i de poder oferir part del teu temps iles teves capacitats en ajudar a persones que ho poden necessitar.

• Un centre de trobada –CCU– amb altres estudiants que fan TREBALLS DE RECER-CA similars als teus, persones amb qui establiràs una mateixa dinàmica de recerca ambqui podràs compartir sensibilitats i interessos.

• Posem a la teva disposició persones que et guiaran (tant tutors com persones queconeixen en profunditat els àmbits de la recerca que et proposem).

• Finalment posem a la teva disposició el gran llegat de patrimoni cultural de les diòcesiscatalanes mitjançant l’accés, la visita o consulta de les seves fonts documentals (bibliote-ca episcopals, arxius i museus diocesans, esglésies, abadies i monestirs, etc...) per tal quepuguis accedir a la informació necessària per a realitzar alguns dels temes de recerca queet proposem.

PREMI a la RECERCA

A més de fer el treball de recerca pots optar a les diferents convocatòries de premis queconvoca la Delegació d’Universitats de l’Arquebisbat i la Delegació de Mitjans deComunicació:

1. PREMIS LOGOS. Ciències, cultura i cristianisme2. Premi d’assaig breu. CONCURS BÍBLIC INTERCULTURAL3. PREMI BIBLIOCLIP. Concurs de vídeo clips. Creació audiovisual4. Premi CURS AMB FONS, de creació audiovisual:

– Premi a la Solidaritat– Premi als Valors Espirituals– Premi a la Cooperació– Premi al Món Juvenil– Premi per a les famílies– Premi a l’Escola

La publicació de tots els treballs, sencers o un extracte, al Portal www.universitaties.net,així com també dades significatives dels seus autors.

Àrea de llengues (llengua catalana,castellana i literatura)1. Els gèneres literaris a l’A.T2. Els gèneres literaris al N.T3. Poesia i mística en els poetes catalans

actuals4. La poesia de David Jou com a invitació

a l’experiència mística5. Estudi del gènere epistolar

(cartes apostòliques) a la bíblia6. Poesia i transcendència a la Bíblia

(Càntic dels Càntics, Salms)7. Les paràboles dels evangelis8. La simbologia bíblica9. Els relats mítics de la bíblia10. La poesia en els grans místics

del cristianisme

11. El diàleg interreligiós en l’obra de Ramon Llull

12. La dimensió religiosa en l’obra de Joan Maragall

13. El pensament catòlic en l’obra de Jacint Verdaguer

14. El impacte del cristianisme en la poesia de Salvador Espriu

15. L’evolució religiosa en l’obra de Lope de Vega

16. Anàlisi comparatiu de la visió religiosa en l’obra de Machado i Unamuno

17. La literatura cristiana de Miguel deCervantes

18. La literatura cristiana de Susana Tamaro.19. L’experiència creient en la novel·la

de Dostoievski

ETAPES a SEGUIR

1. Presentació del PROJECTE CIVILITAS BATXILLERAT a les Escoles.2. Diàleg Alumne-Tutor o Coordinador de Recerca sobre el tipus de treball.

2.1. Elecció del projecte.2.2. Pistes per l’elecció d’un camp de treball, organització...

3. Trobada al CCU de GRUP BASE, d’estudiants de diferents escoles, amb centres d’in-terès compartits i interessos comuns en àrees temàtiques.

3.1. S’exposen els projectes que es volen fer.3.2. Es presenten possibles professors-guies.3.3. Es presenten les organitzacions on s’anirà a fer l’experiència.3.4. Informació d’interès per la recerca i establiment d’un règim de treball.

4. Presa de contacte amb les organitzacions.5. Elaboració del treball de Recerca.

5.1. Trobades de seguiment amb el GRUP BASE.5.2. Seguiment de la col·laboració amb les organitzacions.

6. Inici del treball de grup un cop acabat el treball de recerca.6.1. Discerniment dels estudis universitaris i preparació per a la transició Batxillerat-

Universitat.6.2. Procés de formació amb el GRUP BASE.6.3. Continuïtat en el servei iniciat en la col·laboració amb l’organització.

7. Recerca de partenaires internacionals: aplicació del servei a través d’organitzacions d’àm-bit internacional.

MOSTRA de més de 150 TREBALLS POSSIBLES

20. La influencia del cristianisme en l’obra de Dante

21. Religiositat de Miguel de Unamuno22. La narrativa cristiana als Segles d’Or.23. El llenguatge dels místics:

Sta. Teresa de Jesús i St. Joan de la Creu24. L’obra catòlica de J.P.Sartre: Barioná,

el hijo del Trueno25. Estudi de l’Anunciació a Maria

de Paul Claudel26. El llenguatge als mitjans de comunicació.27. El tractament del fet religiós a través del

llenguatge en els mitjans de comunicació28. Patrimoni lingüístic religiós en la llengua

parlada.

Àrea de ciències (Matemàtiques,física, química, ciències naturals,biologia, tecnologia,....)29. Reptes actuals en la relació entre

Ciència i Fe30. Científics cristians a Catalunya31. L’obra de David Jou.32. Evolucionisme i creacionisme33. Ecologia i Bíblia34. Científics i cristians a la teva ciutat35. El diàleg fe i ciència a la ciutat on vius36. Els números a la Bíblia37. Els estudis científics de les escriptures

bíbliques38. Cosmologia a la Bíblia39. Límits ètics de la ciència i tecnologia des

de la perspectiva cristiana: Manipulació ienginyeria genètica

40. El pensament religiós dels grans físics del segle XX

41. Interpretacions científiques i teològiques a l’origen de la vida.

42. Els científics i la fe cristiana43. Ciència i consciència cristiana:

reptes de la tecnoètica44. Més enllà de la matèria: què hi ha?45. Perspectiva creient de la cosmologia física46. Einstein i Déu47. La intel·ligència de l’univers: origen i destí48. El cas Galileu: les ombres d’un mite

49. Testimonis d’una experiència cristiana des de la ciència

50. Inventors, descobridors i homes de ciènciaa la teva ciutat

Àrea de ciències socials, economia,filosofia, història, història de l’art iles instrumentals

51. Pobresa i exclusió social a la bíblia.52. L’ús responsable dels bens als evangelis53. La dignitat de la dona als evangelis:

Jesús i les dones54. Els processos migratoris a l’antiguitat. La

historia de l’èxode del poble d’Israel.55. El diàleg intercultural a la bíblia56. Els valors cívics a les civilitzacions

de l’antic testament57. El concepte de dignitat humana

en el cristianisme58. Dones compromeses i significatives de la

Bíblia59. El concepte de llibertat al Nou Testament60. El realisme de la felicitat al llibre de

Cohelet61. Cristianisme i sentit de l’existència62. Llibertat i determinisme en el cristianisme63. Els problemes de la globalització

des de la perspectiva cristiana64. Fonaments filosòfics de la teologia

de l’alliberament65. L’acció social i solidaria de l’església

a la Catalunya de la postguerra66. El Jesús històric, un personatge

controvertit67. El paper de Montserrat en la reconstrucció

de la catalanitat durant la primera meitatdel segle XX

68. Contribució de l’escoltisme del P.Batllorien la ciutadania catalana

69. La contribució del catolicisme lliberal de Julián Marías en la transició democràtica espanyola.

70. Impacte del cristianisme en l’art occidental71. L’espiritualitat d’Antoni Gaudí72. Les assemblees de Pau i Treva durant l’alta

edat mitjana

73. El paper dels monestirs durant l’èpocamedieval.

74. La bíblia en l’art romànic de la Catalunyanord

75. La pintura religiosa de Francisco de Goya76. La recerca de la fe en el cinema de Dreyer77. La recerca espiritual en el cinema

de Lars von Trier78. Simbologia religiosa en el cinema

de Kieslowski79. Déu en el cinema80. Iconografia en el gòtic de la ciutat

de Barcelona81. La figura de la Verge María en la pintura

romàntica82. L’escultura cristiana Barroca83. Simbologia de Déu mitjançant la fotografia

contemporània84. El cristianisme en la música Godspel85. Música cristiana en l’Europa

contemporània.86. Cristianisme i Islam en l’actualitat:

vivències i experiències d’una realitat concreta.

87. La recerca de Déu en St. Agustí d’Hipona88. La teologia racional

de St. Tomàs d’Aquino89. La filosofia dels Pares de l’Església90. La filosofia cristiana en la modernitat 91. El impacte del cristianisme

en el pensament occidental92. L’esperança cristiana davant el mal

i el patiment93. L’escolàstica cristiana de St. Anselm94. La pregunta sobre Déu en l’actualitat95. L’humanisme cristià d’Edith Stein96. La pobresa radical de St. Francesc d’Assís97. Influencia del cristianisme

en el comunitarisme de Habermas98. La dimensió espiritual de l’ésser humà99. El paper de les comunitats cristianes

en el franquisme i postfranquisme100. La transmissió de l’experiència creient

a través de la creació artística101. Justícia social i compromís cristià:

anàlisi d’un cas concret

102. La simbologia cristiana a Màtrix103. La música sacra a l’alta edat mitjana104. Historia del pessebrisme a Catalunya105. Simbologia religiosa en els eslògans

publicitaris106. Les processons de Setmana Santa:

vivència religiosa i tradició popular107. Les històries bíbliques

de la Capella Sixtina108. La transmissió del missatge cristià

des del futbol: el cas d’Etoo109. La recerca de Déu en la música

jove actual110. Els bisbes bascos en el procés

de construcció de la Pau a Euskadi111. El rostre de Crist en l’actualitat:

estudi i anàlisi d’un testimoni particular112. Altruisme i vida interior: estudi i anàlisi

d’un cas particular113. L’orígen cristià de la festa major

de la teva ciutat/poble114. La persecució religiosa a Catalunya.115. Sants de Catalunya: més enllà

de les caricatures116. Actualització del significat dels patrons

de la teva ciutat117. Mounier, Maritain.118. La Mercè i la festa de l’alliberament

d’esclaus.119. Sant Cugat, Santa Juliana i Semproniana

i les imposicions del poder romà des de l’experiència cristiana

120. Personatges importants del segle XX

en la vida de l’Església a la teva ciutat121. Els sants de cada carrer: significat actual122. Pràctiques socials aportades

pel cristianisme en l’economia de la teva ciutat/poble.

123. La vida rural i la seva significació124. L’orígen del calendari i el repartiment

del temps125. La simbologia religiosa de la teva

ciutat/poble i la seva actualització126. La setmana tràgica i Joan Maragall127. El retaule de la parròquia/basílica

de la teva ciutat

128. Els orígens dels Centre d’Estudis de les parròquies.

129. L’aportació dels Agrupaments Escoltesen els anys de la democràcia.

130. La pedagogia dels esplais com a concreció d’un cristianisme pràctic

131. Formes pedagògics d’herència cristiana132. Edith Stein i la seva proposta pedagògica133. Alternatives a les idees bàsiques

de l’Escola Nova des del pensamentd’Edith Stein.

134. Cristians catalans morts en els camps de concentració nazis.

135. Socialisme i cristianisme,una revisió crítica.

136. Cristians i demòcrates sota el franquisme137. La simbologia religiosa en la Sagrada

Família o altres obres de Gaudí.138. L’aportació de Taizé al cristianisme

a Catalunya.139. El significat antropològic

de la simbologia religiosa.140. Cristians militants en els diferents partits

polítics catalans del moment actual141. Formes de vida alternatives proposades

per comunitats cristianes142. L’aportació de les comunitats

contemplatives a la vida social de la teva ciutat

143. Dones i místiques a la Catalunya del segle XX i XXI

144. El cant com a forma d’expressió culturala les comunitats contemplatives

145. La organització econòmica de les comunitats religioses

146. Economia compartida en les comunitats religioses

147. El significat de “pobresa”en el discurs cristià actual

148. Formes de pobresa en la CatalunyaContemporània

149. Santuaris de Catalunya: funció social150. El tractament del cristianisme

en Pedro Almodóvar151. Intel·lectuals i cristianisme

en la Catalunya contemporània152. Món intel.lectual i cristianisme:

la comparació del França i Espanya153. Els orígens cristians del sindicalisme

a Catalunya154. El significat de “Déu” en el discurs

dels intel·lectuals actuals155. La ridiculització del cristianisme

a Polònia (TV3)156. El tractament del fet religiós

a la televisió. Cristians i musulmans en paral·lel

157. Periodistes i presentadors cristians.Els límits de la seva acció pública

158. Infoètica. Continguts159. El paper de les peregrinacions

a Catalunya160. Romiatges i aplecs durant el segle XX

161. Símbols religiosos en la publicitat162. La simbologia religiosa cristiana

en la cantant Madonna163. El pensament cristià de Jordi Pujol164. Cristians en el PSUC i el PSC165. La formació de UDC.

Carrasco i Formiguera166. El pensament cristià en els mestres

del periodisme català167. L’acollida d’immigrants per part

de les parròquies del Maresme168. La creació d’empreses en les comarques

barcelonines. Empresaris cristians169. Un plantejament cristià de l’empresa170. Carles Cardó

CONTACTE

CCU - Comunitat Cristiana UniversitàriaCarrer Villaroel, 81. baixosBarcelonaCorreu electrònic de contacte: cedithstein@dpuniversitaria.orgTelf 93 323 33 68