Revistoculturald'AlaiorSetembre 2008 - Número 217

ón Po

Encara ara, quatre-cents cinquanta anys després, faesfereir l'espina dorsal. Esborrona, de tot punt, la pell de laconsciència i de la memòria genètica dels menorquins. En el meupaper de cronista per a la premsa insular, m 'ha tocat de viure unestol fabulós de commemoracions dels fets de la Desgràcia deCiutadella .¡desgràcia, cal remarcar-ho nítidament, de Menorca,i, per tant, de les Balears enteres.- Tanmateix, reviure'ls sempreem crea un sentiment somogut, diria que camal, ben explícit,així que escolt la lectura de l'Acta de Constantinoble, narraciónotarial de la defensa de l'assalt turc, aixecada i rubricada pelscaptius deportats a Constantinoble (l'actual Istanbul) de la màdel notari Pere Quintana. Ho feren el 7 d'octubre de 1558, bonibétres mesos després de l'escomesa sanguinària de mort, pi11atge,robatoris, violacions i devastació perpetrats pels otomans contral'i11a: 15.000 geníssers contra una força local de contenció perdavall de 1.000 efectius mal armats, en una Menorca el cens depoblació de la qual no superava, dit ara a la grossa, els 10.000habitants. Malgrat que conec prou bé -si m'ho permeteu, almil-límetre- el detall històric que conté la dita acta de la Desgràcia,experiment una ràfega de calfreds tan bon punt em planten aldavant el relat èpic i alhora sinistre en el curs de les cerimòniesmunicipals de commemoració.

Idò: en l'edició d'enguany dels actes del Nou de Juliol lesmeves sensacions s'han vist exacerbades amb l'exposició ques'ha preparat per a l'aniversari dels quatre segles i mig. Aprofitper opinar, altrament, que es tracta d'una mostra excel-Ient, d'unaqualitat tècnica i d'una resolució estètica admirables que honorala comissària Àngela Vallés. Ha obert les portes aquests dies, i hiromandran obertes fins ben entrat octubre. Deixau-me que usfaci la transcripció d'un dels textos que campen a les parets de laSala del Roser. Diu: «Després de dies d'heroica resistència, elsciutadellencs són incapaços de retenir l'enemic. Finalment, elnou de juliol l'exèrcit turc accedeix a la ciutat. Se succeeixendies de destrucció, robatoris i matances. Calen foc a Ciutadella,cremen cases, esglésies i convents, l'hospital, la Universitat,arxius, notaries ... Es forma un espectacular incendi; visible desdel mar, segons alguns testimonis. El panorama de mort idestrucció que troben els que tornen després de l'atac ésesfereïdor: «[ ...] May se és vista tan cruel ne crua guerra que totho han posat ajac i sane [...] que no u hagen saquejat en tant que

Setembre 2008

COORDINADOR:Miquel A. Marquès.ADMINISTRADOR:Modest Giménez.EQUIP DE REDACCiÓ:Paco MercadalPere GomilaQuico SintesAnselm BarberJosep LI. AndreuMaca RamosMUNTATGE:Joan Barber PalliserCOL·LABORADORS:Arcadi GomilaNúria Quintana

Pere ReureJosé M~TimonerMiquel À. Umón PonsFOTOGRAFIES:RedaccióFotos SeboCORRECCiÓ LINGüíSTICA:Francesc SintesPaco Mercadal

REPARTIDORS:Cristina Barber RotgerPedro Perea Villalonga

DIBUIXOS:Josep MercadalDISSENY GRÀFIC:RedaccióPUBLICITAT:Publicitat Matas

de dos o tres llegües lluny de la vila no se troba cap bestiar algúviu sinó mort; [...] i tota l'altra gent degollaren i cremaren totesles cases i església que sols no hi restà sinó tres velles [...] i quehavien mortes moltes dones i monges».

Cadàvers insepults a la vora ben bé d'un miler, fumassesde sentor fortíssima, avinagrada i de socarrims, edificis convertitsen runes, saqueig als queviures, persones d'ambdós sexes,menudes i adultes, penjades pel coll, i, sobretot, de l'ordre de4.000 que són fets captius com a mercaderia humana, sotmesa afer la dantesca travessia del mar fins a les costes de l'imperi turcallotjada com a llast a les bodegues de les gairebé 140 galeres, omés, que l'operació de terror havia noliejat.

La Desgràcia, que va ultrapassar els límits merament deCiutadella, és la veritable hecatombe històrica, no ja d'unalocalitat concreta, i no només d'un illot secundari d'un arxipèlag,sinó que ho fou de la història política de la Mediterràniaoccidental, almanco de la baixa edat mitjana ençà. ¿Podria algúassenyalar-me, a les pàgines de la història general de la ComunitatAutònoma, un capítol que superi aquella en drama, en damnificats,en trauma psicològic per al record atàvic d'un poble? Així:¿arribarà el dia que les Balears -O almanco les institucionsautonòmiques cabdals- faran seu el deure de commemorarl'efemèride?

Edició núm. 217 36 pàgines Tiratge: 650 exemplars

9. 07730

AJUNTAMENTD'ALAIOR

CONSELL INSULARDE MENORCAwww.e-menorca.org

EDITA: S'ULL DE SOL, Associació Cultural CI. desALAIOR (MENORCÀr'~~'-- s-

Tel. 971 379053a1e:cel@menorca.web.netsulldesol@gmail.com

IMPREMTA: J. PONS Cra. Nova, 137 - Alaior. DL ME 407 • 1990

S'Ullde Sol s'edita amb la coHaboració parcial de fAjuntamentd'Alaior, el ConselUnsular i del Govern de les 1I1esBalears

2 Oot-teborecions 1I!II!IIIIII!IIIIII!II!!MIII!III!IIIIII!IIII,m!l.. ~....•" Setembre 2008 - 326

MEMBRE ADSCRIT

Govern de les Illes Balears

cuttortal

Elsvesins de la Costades Pou, una proposta

La implicació dels vesins de la Costades Pou en l'enramada anual i elsresultats esplèndids reiterats mereixen unreconeixement. Tal vegada no només pera ells, sinó també als de tots els altrescarrers que any rere any expressen,enramant-los, la seva condiciód'alaiorencs en festes. L'actitud, lacol-laboracló, el divertiment sóntestimoniatge de veïnat fecund, avui queaquesta condició està en franc retrocés.Ells sí que en saben!

No és fàcil muntar tota l'organitzacióque ha fet possible Xina Pou; però, qui norecorda els enramats precedents:l'univers, els fons marí. ..? La creativitat, laparticipació en l'elaboració prèvia, el bonambient, han convertit la Costa des Pouen una de les visites i en un dels actes deles festes amb més força, tot i que noestigui dins el programa oficial. Quan laCosta des Pou espolsa les escales elcalendari apunta Sant Llorenç. Quan enels dies d'agost els visitants es deixensorprendre per l'enramada i ens elogienper saber fer festa d'aquesta manera, elsvesins de la Costa des Pou estananunciant un bell Alaior.

Es tracta de molts i molts anys deser propagadors de bones essències dela gent que viu en aquest poble. Creimsincerament que mereixen, en nom propii en el de tots els altres carrers que tambéhan manifestat la vivesa festiva, deproposar-los com a pregoners oficials deles properes festes.

Setembre 2008 - 327 !lm_.¡¡ _

ACORD SOBRE LA SALLE DESPORRASSAR

Perquè els pobles actuïn demanera intel·ligent no ésaconsellable que ignorin lesrealitats. Quan allò que acaba fixant-se en el pensament dels ciutadanssón mitges veritats o mitgesmentides s'està posant la primerapedra per a l'error següent.

No volem restar mèrits a ningú,ni desmerèixer les bones actitudsque han conduit fins a aquest acordque satisfà les tres parts; però volem deixar molt clar que aquest acord haestat bàsicament la conseqüència de l'opinió manifesta dels ciutadansd'Alaior, que després han tingut en compte les parts negociants. El primerpacte al qual havien arribat l'Ajuntament i el Bisbat excloïa qualsevolbenefici rellevant per al poble ni per a la Salle.

La defensa constant d'una part dels pares i les mares de La Sallereivindicant els seus drets històrics, fins i tot quan la congregació delsHermanos de La Salle havia desistit; i el plantejament des de S'Ull de Soli del Fòrum 3r Mil-lenni que calia defensar uns drets locals sobre l'immoble,van fer reconsiderar els termes de la negociació. Ara que s'ha arribat a unacord satisfactori no és el moment de detallar tot el que constatestimonialment, però sí que volem subratllar contundentment que Alaior iLa Salle han obtingut un acord més favorable per mor de la defensaciutadana d'allò que era una reivindicació justa. Ni les recomanacionsinteressades de silenci, ni deixar la iniciativa exclusivament en mans del'Ajuntament haurien aconseguit res en absolut.

També volem aprofitar per recordar que l'Ajuntament va anunciarque aquest tema seria objecte de debat. Mentre prou gent esperava ensilenci, el pacte s'ha presentat sense contrastar-lo amb altres argumentsque haurien pogut millorar bastant el resultat. Per exemple s'hauriad'estudiar i preveure al PGOU la possibilitat d'organitzar la zona com unaplaça pública entorn de la qual construir el nou edifici perquè la superfíciedisponible tengui major repercussió. Si s'aixeca un edifici amb un enfrontal carrer des Pou Nou, el pati quedarà com un espai només intern i l'enfrontcasarà malament amb un carrer massa estret. Carrer i espai públic sortirienbeneficiats amb la solució que proposam.

Suposam que ha prevalgut presentar l'acord abans de Sant Llorençper tal de penjar-se una medalla més grossa. La imprescindible participacióciutadana només la van aportar aquesta revista i el Fòrum 3r Millenni.

Queda clar que les decisions importants del poble s'enriqueixen molt,i en benefici de tots, si existeixen mecanismes d'anar més enllà del criterimassa limitat de l'Ajuntament. Açò que és una evidència que reportabeneficis quantiosos al nostre poble, està lluny de tenir un tractament clari sistemàtic com a metodologia de treball de la institució.

Enhorabona a tots per l'acord, però especialment als alaiorencs quehan defensat el seu criteri contra les primeres intencions, per poderosesque semblassin, i han sabut persistir fins a fer-se escoltar.

FE D'ERRATESAl.número d'agost, a l'entrevista a Martí Carbonell, pàg. 27, on parla deles excavacions a la Torre d'en Galmés, hauria de dir «la del cercleCartailhac que dirigeix Elena Sintes i la dels Amics del Museu deMenorca»,

Opinió 3

El passat 12 d'agost es van complir els 300 anys de la mortdel bisbe Guillem Goñalons i Coll, fill il·lustre del nostre poble.Va néixer en una família humil el 1642, essent el fill major delmatrimoni format per Jaume Goñalons Cardona i Joana Coll Pons.Va ser batiat el 25 de maig, segurament el mateix dia del seunaixement, com era costum al' època.

Al' edat de quinze anys va anar a Barcelona i va ingressaral Reial Convent de Sant Agustí, on prengué l'hàbit dels paresagustins com a corista. La bona relació que tenia el poble d'Alaioramb els agustins, que aleshores habitaven el Toro, segur quefacilità la vocació del jove Goñalons.

Als vint anys el van anomenar lector i va ensenyar dotzeanys en aquell convent. Tingué alumnes molt aprofitats, que elveneraren com a gran mestre, tot i la seva joventut.

Ordenat sacerdot, va ser prior dels convents de Girona i deSelva, i dues vegades prior del Reial convent de Barcelona, entreels anys 1681 i 1687.

En el capítol de l'ordre celebrat en el convent d'Epila(Aragó), el 19 d'abril de 1687, va sortir elegit mestre provincialdel Govern Eclesiàstic per primera vegada, càrrec que ocupà finsa 1690, any en què va ser vicari provincia!. El 1696 va ser elegitmestre provincial per segona vegada.

Mentre visitava el convent de Reina (València), li va arribarla notícia que el rei Carles II li havia concedit amb data de 13d'abril de 1699, la gràcia del bisbat de Solsona. Va acabar lavisita i el càrrec de provincial el 9 de maig de 1699.

El 3 d'abril de 1700, el papa Innocenci XII el preconitzàbisbe de la Santa Església i li va enviar les bules del seunomenament.

EI13 de juny de 1700 va ser consagrat bisbe a l'església deSant Agustí de Barcelona, i el 6 de juliol efectuà l'entrada a laciutat de Solsona com a bisbe.

Un mes més tard, el 7 d'agost, va signar els edictesconvocant un sínode (reunió de bisbes) que es celebrà el31 d'agosti primer de setembre, per establir les pautes necessàries per regirun bon bisbat. El 1703 convocà un segon sínode.

El bisbe Goñalons era doctor en teologia, graduat per laUniversitat de Barcelona, qualificador del Sant Ofici i Examinadorsinodal dels bisbats de Barcelona i Vic.

Va predicar moltes quaresmes i sermons. Durant el seumandat, va ser alabada la seva prudència, paciència i altres virtutsdignes d'un prelat.

Era d'aspecte molt greu i seriós, la qual cosa feia que almateix temps es fes respectar i estimar pels seus subordinats.

Havent-se proclamat rei d'Espanya l'arxiduc Carlesd'Àustria, es va proposar al bisbe Goñalons el càrrec de presidentdel Consell d'estat, que no va acceptar.

L'any 1708, mentre era de visita a Barcelona, no es trobàgaire bé i es posà malalt. El 12 d'agost de 1708 entregà la sevaànima al Creador, a l'edat de seixanta-sis anys i tres mesos, desprésd'haver governat l'església de Solsona durant vuit anys i dosmesos. Va ser enterrat en el convent de Sant Agustí de Barcelona.

Passat el temps, la seva tomba va ser saquejada, de bensegur que per robar les insígnies de bisbe amb la creu pectoral,l'anell i la resta de materials amb què havia estat enterrat. Els

4 Oot-teborecions l&liA Setembre 2008 - 328

José Ma. Giménez Villalonga

seus venerables ossos van serespargits i mesclats amb laresta.

Quan es va saber aAlaior la notícia del seunomenament com a bisbe, escelebrà amb molta festa i el1699 l'Ajuntament vaencarregar un quadre de lafigura de l'jllustrlssim bisbeper penjar-lo al saló de plens.

L'any 1748 se li va dedicar un carrer amb el nom de carrerdel Bisbe, el1918 se li va afegir el seu llinatge, Goñalons, i quedàcom a carrer del bisbe Goñalons.

En el número 9 d'aquell carrer, allà on va néixer, hi ha encaraavui una pedra esculpida amb la seva mitra episcopal, que va serrompuda durant els successos de 1936. Amb molt de criteri, fapocs anys va ser restaurada.

A Maó també té un carrer dedicat a la seva persona.L'Ajuntament de Maó el va declarar Menorquí Il-Iustre el dia 28de desembre de 1866.

Totes aquestes dades me les va donar el senyor Gumersindo(a. c. s.) amb motiu d'escriure un article sobre el bisbe Goñalonsen el butlletí de La Salle l'any 1993.

Desde 1953

FERRETERIA ISlEÑA e.B.FABRICACIÓ l VENDA AL MAJOR

Tel. 971 37 11 04Camí Nou, 80 Fax 971 37 17 98

OVAQUES,OLLARGANDAIX

L'AjuntaIJtent ha convocat un concurs per omar la rodonad'entrada al poble des de Maó amb una imatge característica dela vila. Ens hem d'alegrar per la feliç idea d'instal-lar una obraescultòrica al poble. Antany teníem na Pixedis de la plaça desRamal, però avui només ens queda la copinya del carrer de JoanHuguet, esculpida pel Sr. Verdú, que era un bon artesà però noun artista creador. Ara, les opcions que s'ofereixen són dues: ouna vaca o un llargandaix. No crec que la vaca sigui un animalrepresentatiu de la nostra població, sinó, en tot cas, de Menorcasencera. Més encara, m'atreviria a dir que és un animal universalperquè, com rates o insectes, a tot arreu n'hi ha.

La segona opció em pareix més interessant, el llargandaixés un animal més nostrat: "s'animal era de pèl, tenia es cap dedragó, tota sa gent d'Alaior va sortir per a veure 'I... H. De totesmaneres, els dracs sempre han estat éssers mitificats i representatsper la imatgeria popular. .. i culta: el drac de sant Jordi en serial'exemple paradigmàtic. A Palma tenen el drac de na Coca, que,segons conta la llegenda, nasqué d'un ou venturer que va dur unvell mercader que feia la travessa entre Alger i Mallorca. Aquestdrac fou abatut per en Bartomeu Coc, cavaller arribat d'Alcúdiaper veure la seva dama. Avui, el famóscocodril jeu dissecat al museuepiscopal. A l'entrada del parc Güell,a Barcelona, un colorista llargandaixgaudinià ens dóna la benvingudaajagut damunt la mitgera del'escalinata.

Ornar una rodona amb unaescultura pot resultar intranscendentper a molta gent, però té la sevaimportància: no deixa de ser una cartade presentació de la població. Lespropostes, és clar, podien haver estatmoltes: una sabata gegant (com aLloseta o Ciutadella), una piconadora (Es Mercadal), una fogassade formatge, la vaca ... és a dir, referències econòmiques totesque han de motivar la inspiració artística. Almenys l'opció delllargandaix no té a veure amb l'economia sinó amb l'imaginaricol· lectiu dels alaiorencs. Però açò de posar animalons enmigde les rodones no m'agrada gaire, ho consider infantil i populista;m'hauria estimat més que fos una proposta adient amb els tempsactuals: una escultura abstracta o un mòbil o una instal·lació ...

En tot cas, aquesta no deixa de ser una apreciació personal.Cal reconèixer que el cavall col·locat a la rodona d'entrada aCiutadella està molt aconseguit. En canvi, a Sant Antoni dePortmany, a l'illa d'Eivissa, també tenen un parell de rodonesabans d'entrar al nucli. En una hi han col-locat dues egües i unpoltre, pasturant, una efígie estèticament insignificant, avorrida,sense força. A una altra, la principal, la que trobam quan entramal nucli urbà, hi ha un ou blanc d'uns quatre metres d'alçadaamb una caravel·la al mig. Les males llengües -sempre n'hi ha-diuen que és l'ou del batle, però tota aquesta simbologia tanextravagant s'explica perquè un pitiús il·luminat, un tal Verdera,sosté -de manera documentada i científica segons ell- que enCristòfol Colom era eivissenc. Per açò l'ou inclou la caravel-Ia,

A Mallorca, amb tota la xarxa viària construïda en el períodemacrocefàlic d'en Jaume Matas, nasqueren una bona partida de

Setembre 2008 - 329 _==__ ¡lI\'!dll\'!¡;¡mll\'!lI!!IIII\'!II\'!I\I_II\'!!m. _1\1 __

rodones, que poc a poc han estat ornades ambescultures de diferents formes i categories: lad'Algaida, amb un cossier, la de Vilafranca, ambuna màquina segadora de l'any tirurit, les que hitenen una peça d'art contemporani: a Binissalem,a Sant Llorenç des Cardessar, a Llucmajor(escultura de la campanera Miquela Vidal), a Inca(una instal·lació d'un artista japonès) ...

El sistema d'elecció de l'escultura a installar a la nostrarodona serà mixt: per una banda, la votació del jurat integrat perexperts i polítics i, per l'altra, la votació del poble. Aplicar la"participació popular" en una elecció de tipus artístic comportasempre un risc: que allò que agrada a la majoria sigui un nyapestèticament parlant. Per evitar aquesta situació, les bases delconcurs preveuen que el jurat pot arribar a atorgar 130 punts,mentre que la votació popular assolirà un màxim de 70 punts.Crec que en qüestions estètiques s'ha de deixar la porta oberta ala participació popular, però aquesta no hauria de sentenciarl'elecció definitiva. Com a demostració del que dic, valguin lesvotacions "populars" dels darrers festivals d'Eurovisió. En Platója ho sabia que les eleccions "populistes" poden errar.

El jurat d'experts i polítics podrà elegir fins a un màxim devuit candidatures perquè siguin sotmeses a votació popular. Novull ni imaginar què passarà si surt elegida la vaca. Com es potconciliar una vaca amb una escultura? La justificació "oficial" ésque "quasi tots venim del camp", que la Fira de bestiar està moltarrelada al poble i que al municipi hi ha un gran nombre d'empreses

dedicades a la curació de formatges.Com he dit abans, no entenc aquestanecessitat de relacionar una obra d'artamb l'economia local. Crec que enshauríem de saber decantar per unaobra que sigui representativa del'actual avantguarda escultòrica mésque deixar-nos endur tant pel vessanteconòmic. Crec que hauríem demostrar-nos a nosaltres mateixos -i alsvisitants- que som o volem ser unpoble modem, amb història al darrere,però amb sentit de futur.

Per açò mateix, crec queinstal-lar a l'entrada del poble una proposta moderna i de futur ésmés vàlida que ficar-hi una vaca o un llargandaix.

A més, això de la vaca recorda massa el bou d'Osborne (comsi fos el seu contrapès), que ens ha estigmatitzat a tots els quevivim a la pell de brau, estiguem o no d'acord amb aquest símbolhispànic. I com que en aquesta illa moltes decisions es prenenpensant més en els visitants que en els nadius, podria succeir quealguns estrangers pensessin que en aquest país no anam gaire mésenfora que dels bous i de les vaques.

I pel que fa al llargandaix, cal dir que ja es fa present cadadivendres de sant Llorenç a l'escenografia del pregó de festes. Fauna partida d'anys, també el recrearen els al·lots d'en Pau Sintesa les carrosses. A més, al poble ja en tenim un d'estable aferrat aun tronc d'olivera i ubicat al segon replà de l'escala que puja daltla Sala. L'autor és l'escultor Antoni Reblet i fou una donació delmecenes alaiorenc Vicenç Rotger. Cada vegada que puj per aquellaescala tenc la impressió que l'animaló se m'afuarà al coll i memossegarà la jugular. En Jaume "Tanus" ha escrit una obra teatralreferida a aquest animaló. Ara només falta que ens en posin unaltre a l'entrada del poble. Què no diria en Tofolet Mascaró siaixequés el cap, pobre home!

5Oot-tsborecions

Pep Gómez Arbona

SANT LLORENÇROBATEl més segur és que quan llegiu aquestes

paraules l'estiu ja sigui història i, qui sap, talvegada hauran caigut el primers ruixats i, elsque més en saben, hauran collit els primers imés bons esclata-sangs.

Però per mi, que sempre estic fora temps,ara és principis d'agost, és Barcelona, carrerAragó, eixample esquerra; fa una calorinsuportable i del carrer puja una renou de malfer. De totes maneres, em consol pensant queen pocs dies tornaré a Menorca, [ustd'aqupen

parell. Falta poc per reviure el pesSigolleig que et remoul'estómac quan trepitges de nou ca teva. A mi sempre em passa,i açò que he anat i vingut ves a saber quantes vegades.

Un poc més animat, em pos un cafè amb gel, engec elventilador, introduesc Aida al CD i, assegut davant l'ordinador,intent escriure qualque cosa coherent, tasca ben difícil perquè,no sé si ho heu provat, però escriure amarat de suor és bencomplicat.

D'aquesta manera, em vénen al cap les festes viscudes,tot el que he xalat durant tants d'anys, els bots a sa Plaça, elsjaleos, les completes, el primer bot davant la Sala, el replecdels caixers per a la colcada, i tantes i tantes coses que per mihan estat sempre indispensables. I de cop, me n'adon que hiva haver un any en què no vaig viure tot açò, que emvan robarSt. Llorenç; fins avui, el meu únic St. Llorenç perdut.

Va ser l'estiu de 1984 quan no vaig tenir més remei queanar a fer la mili (se'm van acabar les pròrrogues i les excuses),a Getafe, Madrid, al RAA, un eufemisme d'artilleria antiaèria.No res: quatre canons antediluvians que encara es movienamb volants manuals i manetes.

Feia ben poc que havia tingut el plaer de rebre el premid'investigació de l'Ateneu de Maó i no m'havien donat permísper anar a recollir-lo. De totes maneres, pobre de mi, esperavaque em donessin uns dies per "las fiestas patronales" (elsdonaven a tothom!), però quina va ser la meva sorpresa quanem van dir, textualment, que "para los polacos no hay permisos".

Em vaig quedar de pedra i enfonsat en la misèria (si ésque era possible estar-hi més que en aquell cau de dròpols iborratxos). Pensant pensant, vaig arribar a la conclusió ques'havien equivocat; santa innocència! I és que jo no era"polaco". Els "polacos" eren els catalans (pobrets, que putejatsestaven). I a mi, menorquí com era, per què se'm consideravacatalà a Madrid? Tal vegada perquè havia gosat rallar catalàamb els "polacos" del quarter?

I així, amb aquests dubtes rodant-me, vaig gosarpresentar-me al sargent de la negativa furibunda (un xusqueroborratxo). Però la seva contestació em va convèncer que eramillor deixar anar el tema de les nacionalitats. "Tu no sólo erespolaco, sino que, adernàs, ~res~un polaco de m~cda" Punt ifinal.

El "polaco de mierda" se'n va anar als barracons,emprenyat, cagant-se amb la mare pàtria i amb.tots els santsque la servaven. Quina culpa en teníem noltros de rallar unidioma diferent i per què li feia tanta ràbia a aquell tros de brutot?

Resignat a perdre'm ses festes, em vaig fer el més enforapossible del sargent antipolonès i vaig intentar que les horess'esvaïssin entre efluvis d'alcohol barat i bocates tirosos decantina. Gairebé com quasi cada dia.

Però el dia va arribar. L'hora del primer toc de flabiol, delpermís davant la Sala i dels primers bots. I jo, estirat en unbanc brut, em fotia "calimochos" sense filtre i em cagava ambtot una altra vegada, sense oblidar-me de les marginacionslingüístiques.

No sé si és perquè som un sentimental o de tan gat queanava, però em vaig posar a plorar, de ràbia, o de tristor, no hosé; oun poc per tot. Però les llàgrimes van començar a sorgirsense fre. I tant plorava que un dels veterans, encara mésborratxo que jo, em vadir: "Pelu (novato, en l'argot quartelari),¿qué t'a pasao que lloras como una nena?", I el cel es va obrir:li vaig'contar tòt. No sabria dir perquè, però em va escoltar finsal fin~. .. I

"¿Y no tienes a nadle.alll? Uamale ahora mismo y que telo cuente todo, con pelós y' señalès' Eh!, pero esto te va acostar un Iitro de calimocho,¿rn'h~s entendio, pelu de loscojones?".

Si allò funcionava, el litro'd'aquella beguda impossibleem va semblar ben poca cosa. Cridaria el meu germà, peròcom no seria a ca nostra-fins ben tard, hauria d'esperar queacabés el [aleo. Sí, aguantaria; com fos, però ho faria.

Quan vaig pensar que ja era bo de fer començar a trobarqualcú a ca nostra, vaig anar a les cabines (no, encara no hihavia mòbils; què voleu, un ja té els seus anyets!) i vaig telefonara Alaior. A la primera res, a la segona tampoc, i quan ja pensavaque no tindria ni temps ni duros, em va respondre una veuentrebancada, riallera i a la que tot li feia gràcia i, de fons, unxivarri impressionant. Però sí, era el meu germà que acabavad'arribar de sa Plaça.

I allò va ser un interrogatori de dalt de tot: Com ha botatl'Amo? Qui ha fet més fes.ta?Es cavall de l'amo en Pau, estàtan laco com semp"'~?! :corr¡ anava en Xec des Borrassos? Ies fabioler, sonava bé? laix\ mil i una preguntes que el pobreno tenia ni temps de respondre.

Per fi, quan va aconseguit que em calmés un poc, em vafer un relat fil per randa de com havia anat tot, des de la sortidade la Sala fins el final del jaleo, des de les completes als botsmés polits.

I jo una altra vegada plorava; com un banau la. Perquèsentia la música del jaleo posantsrne la pell de gallina mentredavant meu s'aixecava orgullós en Sito de Biniaxau, perquèm'enganxava a en Perico Pixonet intentant que fes un botnormal i no aquell daltabaix estrany que sempre feia, perquècridava com un boig quan el cavall d'en José de Sta. Victòriaestirava amb'torça les pòte9 dalt de tot, gairebé en contra deles lleis de fa gravetat, i perquè sentia l'inexplicablementreconfortant tacte de le~ mans plegades del cavall negre del'Amo aguantant-se en¡l'air~ m.entre tota la plaça intentavaposar-se davall. I perquè el So del flabiol m'embolcallava i emtransportava de nou cap.a Aiélior, al costat dels meus, a viurede nou la meva Jêsta.

fl . ¡

Per sortmal mes..no he trobat cap altre sargent ignorantiamp ..!?sperit antipolonès. Ves quina gent que..hi ha pel món!Perquè encara en queden d'aquests, no us penseu que totssón morts.

6 Oot-teborscions ____ 11,111 1 Setembre 2008 - 330

Pere Gomila

La interpretació de les cançons va anar a càrrec de cantantsmenorquins, especialment d'Alaior, que pertanyen a diferentsàmbits musicals, però que van saber transmetre tot l'esperitd'aquestes peces musicals i van aconseguir moments d'especialintensitat i emoció en algunes de les versions. Foren els cantantsMaria Camps, Xisca Caules, Martina Garriga, Miquel Mariano,Montserrat Mercadal, Josep Maria Olives, Simón Orfila, EvaPons, Joana Pons, Susana Ramisa i Antonio Rodrigo "Popi". Hemde destacar tam bé l' excel-lent feina realitzada per Ricard Ramisaen l'adaptació de les partitures i els arranjaments musicals, aixícom en la direcció de l'Orquestra del Festival que sonà totmantenint l'esperit que havia inspirat aquelles obres. La

presentació, àgil i amena, dels cantants i les.~...; ."""...-....--_.""."""'-. cançons va anar a càrrec de Cristina Jimeno i

Jordi Odrí.

Dins l'àmplia oferta cultural que ha viscut Alaior durantl'estiu, un dels actes més destacats i de més ressò ha estat, sensecap dubte, la gala del Festival de la Cançó Menorquina que secelebrà al Camp Municipal d'Esports el dia 31 de juliol. Del'expectació que havia despertat aquesta gala, no només a la nostrapoblació sinó a tota l'illa, en donen fe les 2.000 persones que s'hicongregaren per escoltar aquelles cançons que tant èxit ipopularitat van obtenir als anys 60 dins i fora de Menorca. Tantés així que avui encara es canten algunes d'aquelles cançons,tant en ambients de reunions entre amics i familiars com formantpart del repertori habitual d'alguns dels nostres cantants.

En els dies previs a la celebració de la gala.ja s'havia formatun ambient que ens apropava al Festival. Primeramb la publicació de l'interessant llibre ElFestivals d'Alaior. Una aventura dels anysseixanta, de Josep Portella i després ambl'Exposició que amb motiu dels festivalsromandria oberta a la Sala d'Exposicions del'Ajuntament dels dies 18 al 31 de juliol. Totsdos elements constituïren una engrescadoraaportació prèvia al' acte central de la gala i enespecial el llibre de Portella que ens descobreixla història dels Festivals i ens aporta unesvaluoses dades per al coneixement de com esvan du a terme i de totes les circumstàncies queferen possible aquella aventura. Una aventuraque només la voluntat, la il-Iusió i la fermesade les persones que formaren la ComissióOrganitzadora podien fer possible en uns anysde penúria econòmica i de manca de mitjans detot tipus.

Finalment, en la plàcida nit del 31 de juliol, i amb unaorganització impecable, es va celebrar una gala que entusiasmàel públic assistent. Per a alguns va ser una nit plena d'emoció, derecords i vivències d'aquells anys en què es van celebrar elsFestivals, per a molts joves va ser una nit de descobertes isorpreses, per a tothom va ser el gaudi de poder veure el resultatd'una feina ben feta i de poder escoltar en viu aquelles cançonsque abans havien estat elegides a través d'un procés departicipació ciutadana.

Setembre 2008 . 331 _~~~~R~~~~R~~~~R~~~~R~~~~R¡!i.ITiiJiiITii_ITiiITii..ITiiiii~~~~R~~~~R

Un dels moments més emotius de la galava ser la sorpresa final, amb la presència, noanunciada, de Magda Sintes que interpretà "Unamor en Menorca", cançó guanyadora delprimer Festival i que li donaria fama dins i forade Menorca. En paraules de Josep Portella enreferir-se a aquella primera edició "MagdaSintes, lajove debutant, és la gran triomfadorade la nit, des d'aquell dia tindrà un lloc en elcor d'una generació de menorquins".

L'acte acabà amb la presència al' escenaride la mateixa Magda Sintes, de SantiagoBarber, l'intèrpret masculí d' "Un amor enMenorca" en aquell primer festival, i de JoanMelià com a president de la ComissióOrganitzadora que emprendria aquella

aventura, als quals l'Ajuntament els va lliurar un gravat de PerePons com a reconeixement i homenatge, que féu extensiu a totsels membres d'aquella comissió de la qual també formaven partJosé Giménez, Arcadi Gomila i Onofre Pons que reberen elsaplaudiments del públic. Arcadi Gomila i Tòfol Mus van poderreviure, en qualitat de lletristes, les emocions d'aquells anys enquè aconseguiren els èxits amb cançons com "Xor o i","Volveremos" o "Escolta es vent".

VUELVEJl

MENORcaftue)¡.Leulopira ml! I ptlllll

MlISlCl 1Il:

fl!'lQ(¡,ta tu'!.¡ ¡ hsllval d. lo Ct>ooon Menorquina ygrobad".1'I ¿¡'(OI Cowmb/o por Mogdo

SiMes y Scnliago krber

cot-teboreoions 7

Quico SintesI

FRANCESC CALVET"Ha començat la festas'han encès els llumsles deesses han dansat...És la gran festadels pobles del Cel"

Si una cosa m'haalegrat força aquestesfestes, us he de dir que haestat sens dubte veure esgegantó de la colla degeganters i grallers desCastell, més que ballant,saltironejant, atès que elsque el duien eren al, lots ial, Iotes durant ladesfilada. De sobte elvaig poder entreveure flanquejat per les xeremies i em vacausar molta alegria. En Quico, en Xec, en Francesc Cal vet,tomava a ésser entre nosaltres, encara que de fet no ens haviadeixat mai.

Un homenot, una rèplica de la seva imatge per tal depoder tenir-lo sempre present entre la gent i la festa del poble ...una persona arrelada a la cultura i a les tradicions populars ...

Ha passat el temps d'ençà que Es Mussols iniciaren lesseves actuacions en públic. Record com si fos avui aquellesdeveniment que fou l'espectacle "Trempem sa primavera", asCastell. Aquell dissabte de maig, el recital poètic, evidentmentfou una conspiració poètica. "Un punt molt breu de meravella"Com un nou despertar, una munió de companys ens trobarem i,junts, alenàrem noves veus, en forma de poesia, de dibuixos, desentiments, uns nous aires d'esperança. Uns nous temps per ala il·lusió. Com un despertar, ofegat per l'opressió de ladesesperança. "En depenem molts cops de l'esperança" P.G.

Però qui millor per parlar-nos de qui era en Calvet, quedemanar-ho als que foren els seus amics i companys i quel'estimaren de debò. Per açò a continuació i d'una manerasimulada, farem aquesta entrevista.

Qui va ésser en Francesc Calvet ? Quin era el seu caràcter?

-M.L. Recordar la pintura de F.C., la seva manerad'entendre el món i l'art, l'activisme incessant... m'ha fetrecordar tot el que s'ha perdut amb la transició, amb els pactesentre el franquisme reciclat i els aspirants als sous i privilegisque comporta la gestió del sistema ...

(...) i cap de les persones que una vegada vam tenir la sortque l'atenció o la mirada implacable i a la vegada.immensament humana de l'artista reparés en nosaltres, l'hemoblidat.

( ...) Perquè, a vegades, ens fa l'efecte de viure exiliats ala nostra pròpia terra. Era un luxe tenir amics del tarannà, del'empenta vital i creativa de companys com ell.

-P.X. En Francesc era un artista, un creador, i, com a tal,el seu gust i talent el duien a observar la realitat, la qual cosano permet gaire alegries: misèria i sofriment per tot, incivilitat,ignorància, totes les formes de barbàrie, un sentit degradat dela solidaritat i la justícia, l'apoteosi del mal gust... Tot açòafligeix el cor i empeny cap a la malenconia i el tancament

misantrop. Però no. En Quico era un rebel i sabia fer bona ladita gramsciana: al pessimisme de la raó contraposava ambfúria l'optimisme de la voluntat. Tenia tot el coratge delscreadors, que saben que la realitat és superable. Coratge persuperar tot allò que posa la racionalitat contra les cordes:coratge per fer front al desconcert dels aparells conceptualsmés establerts: contra la cultura de la dominació, de l'odi al'altre.

( ...) Lluitar per la transformació de la realitat en ladirecció de la democràcia i la justícia social suposa fer-ho nosols en el terreny polític i econòmic sinó paral-lelarnent, en elque correspon d'una manera genèrica a la superestructura.

-M.L. Segurament aquests gestors (parI de l'esquerranominal, els de la moqueta i la poltrona) no saben el que és lalluita en el camp de la superestructura de la societat. Potser niho saben ni els interessa aquesta mena de combat per ajudar amillorar .el món, transformar les consciències dels homes en unsentit renovador i positiu.

-P, G. Per la meva part, vaig tenir la sort de participaramb ell en l'aventura que més alegries m'ha donat, que mésm'ha enriquit. En l'època de la transició i gràcies a l'empentade Jordi Vivet, Es Mussols representà per a tots nosaltres unaexperiència inoblidable. En Cal vet, a qui sempre haviaentusiasmat la poesia, a més de participar en el muntatgeplàstic i els cartells, llegia també algun poema que escrivia detant en tant. L'amistat que va néixer d'allà ens duraria sempre.

Com era el seu art? Com era ell?

-P.X. Somniàvem a aixecar un art nou que tingués com afinalitat trencar l'escissió entre art i quotidianitat, tot cercantdissoldre l'art en la realització de cada home i de cada donaconcrets.

M'agradà molt la idea de. fer un gegantàs des Castellaquell qui ho era en estatura humana, artista i personagrandiosa.

-M.L. Han caigut tones d'oblit damunt les concepcionspolítiques i culturals que, d'ençà que iniciaren les sevesacitivitats culturals, movien la pali més conscienciada de lanostra generació, a homes insubstituïbles com aquest de quiparlam. Ells sí quemai no oblidarenel que havienaprès i practicat enels anys mésfoscos delfranquisme: lacultura com a einad'intervenció, l'artcom a instrumentdedesenvolupamentde totes lespotencialitats de lapersona, escletxaper a vèncerl'alienació delsistema,instrument

8 cot-teborsctons Jillii1¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡<r 12; Setembre 2008 - 332

igualment de lluita contra el feixisme i per la llibertat delspobles. Per això mateix la importància que donaven a la poesia,a la pintura, al debat cultural i literari, al paper dels artistes icreadors dins la societat.

-P, G. Calvet és un artista generós amb el seu poble,dinamitzador cultural i sempre emprenedor de projectes

importants ienriquidors, punt dereferència en la vidacultural... (...)Emoció ... que evocala seva figura, el seuexemple d'integritatinsubornable, laseva humanitat, elseu art.

(...) Ara comhomenatge al'artista, a l'amic, al'home ... la sevaobra d'art, austera,estilitzada irealment bella, ... ique serà testimoni"quan es mostri almatí, amb dits de

rosa, l'Aurora", per dir-ho en paraules d'Homer, de l'esclat delprimer sol que besarà la terra menorquina i omplirà de tonscanviants i suggeridors el marc subtil d'aquesta porta.

Tenir de nou al nostre mestre entre nosaltres m'haomplert de records .... poder recordar la seva trajectòria vital il'empremta que va deixar a tota l'illa, emfatitzant que elmàxim homenatge que se li podia fer era que els seus alumnesel portin sobre les seves espatlles per a fer-lo ballar en dies

,PART ICI PAC IOCIUTADANA

+ BIBLIOTECA

d'alegria i goig.

-M.L. En parlàvem amb en F.C. Què els importen elsprincipis, els conceptes polítics que serveixen per a saber elsentit de la teva feina i si el que fas serveix o no per a canviarla societat?

El cinisme i la prepotència més barroera, deia en F.C.,regna arreu enterrant idees, cultura, la sensibilitat i possibilitatdels pobles.

Com ja us he dit al començament, aquesta és unaentrevista que no s'ha fet. Senzillament he posat en boca delsentrevistats paraules seves, és a dir: en algun moment cadascund'ells ha dit i escrit el que us he reproduït, parlant d'en Xec.

Els personatges que han intervingut, per si no els heuendevinat encara, no són altres que en Miquel López Crespí(M.L.), en Pere Xerxa (P.X.) i en Pere Gomila (P.G.).

Ben segur que molta més gent ha parlat d'en Calvet, peròm'ha semblat que ningú com ells han sabut elogiar el que fou,el que ha estat i el que sempre serà com a referent nostre.

Ajuntamentd'Alclor

Vota els llibres que t'agradaria trobar a la Biblioteca Pública d'Alaior

PROGRAMA EL CINEMA D'ALAIOR CINEMA PARTICIPATIU

Vota les pel-lícules que t'agradaria veure al Cinema del Centre Cultural d'Alaior

Trobareu els llistats i dossiers de llibres i pel-llcules a la Biblioteca i a www.alaior.org

Heu de dipositar el vostre vot a l'urna que trobareu a la Bibliotecao enviant un correu electrònic a biblioteca@aj-alaior.org

Regidoria de Cultura, Educació i Participació Ciutadana

Setembre 2008 - 333 ._•..••..•i ---, •••••_•..•,•.•• 9

Si acudim al diccionari cercant el significat de laparaula "ressaca", trobarem que diu: "Corrent d'aigua quees genera dins un port o una badia tancada,especialment de moviment vertical,semblant a la marea". Altrament, en segonterme, també diu: "Pesadesa de capproduïda per una ingestió massiva oexcessiva d'alcohol o d'una altra droga".

Parlant de les passades festes deSant Llorenç, resulta que, encara que éscert que a les nostres festes l'alcohol hi ésben present, no tothom, en acabar-les, estroba malament degut a la beguda, sinó quetambé ens podem sentir cansats de l'esforçque ha representat seguir els actes queestan programats durant els tres dies clausde la nostra festa major. Per açò, i perextensió, aquesta paraula també l'empramper evidenciar la conseqüència d'un certmalestar que ens produeix haver fet, durantuns pocs dies, excessos no per força de naturalesa etílica.

Idò bé, crec que després de la "barrundanga" querepresenten les festes de Sant Llorenç, que hem de"suportar" en plena canícula de l'estiu, podríem dir queestem tots en plena "ressaca". Estem, en certa maneracansats, ja que, a més del que representa estar tres diespendents d'assistir a un acte darrere l'altre, seguir l'activitat,entre festiva i artística, de la Colcada, el frenètic jaleo i elque representa d'esforç haver de rompre amb la rutina,vetllant fins tard i estar l'endemà matí molt prest aixecatper no perdre'ns cap acte important, durant uns dies, entreles pastes per fer entrar en gana, els pastissets, la xocolataamb coca bamba i altres receptes de rebosteria que lesdones menorquines han heretat de les seves mares i àvies,ens hem inflat de menjar i beure. Açò sí, sempre dient queés un excés controlat. Mentrestant ens hem "ben posat",no importa si hem afegit algun quilo de més. Quan s'acabinles festes ja farem de tornar al pes que ens pertoca, encaraque a més d'un li costa déu i ajuda tornar als paràmetresnormals del seu cos.

Paco /VIercada

I és que si, de tant en tant, no podem fer algun "puntescapat" acabaríem amb què la rutina del dia a dia ens

portaria a una excessiva monotonia quetampoc no és del tot aconsellable. Un tempsd'una certa -i controlada- extralimitació esdiu que és bo per al cos, i sobre tot per al'esperit. ..

De tota manera, si un no és propens afer cap "punt escapat" i prefereix que larutina sigui el "sant i senya" de la seva vidaper "in secula seculorum", sempre pot tenirl'al-licient d'anar d'observador. En dies comles festes de Sant Llorenç resulta molt curiósmirar i comparar. En plena ebullició de lafesta, veus com la joventut -i molts que jano són tan joves- han sortit al carrer a ferbulla i passar-s'ho bé durant unes hores,però, junt amb la gent que penses trobar, ique no estranya de veure perquè de fet són"llençats", també pots trobar personatges

que durant tot l'any es comporten d'una manera d'allò mésconvencional i resulta que "no els coneixes", és a dir, quesense que el seu comportament sigui en cap maneracensurable, notes que "han sortit des pas", i que alguns,fins i tot, "han perdut es compàs" i que el seu tarannàhabitual, seriós i conceptual l'han deixat per unes hores acasa seva per trobar-se amb els amics i gaudir, per un curttemps, d'una llibertat que els retrau de preocupacions iproblemes i els ajuda a recarregar les piles per encararamb el màxim d'optimisme les exigències d'una societatexcessivament competitiva i que no perdona el més mínimdefalliment.

En arribar la tardor, les festes de poble quedaranaparcades i ens posarem a treballar força pensant en quèl'any que ve tornarem a tenir l'oportunitat de gaudir d'unsdies en què podem fer el que durant l'any no ens és permès.

De tota manera, qui trobi molt llarg el camí querepresenta esperar dotze mesos per poder sortir de la rutina,si n'és mínimament receptiu, trobarà durant l'any més d'unaoportunitat per fer "punts escapats" que l'ajudin a arribarsense traumes importants a les pròximes festes de SantLlorenç.

retolació

J_~lJiI_* ADHESIUS· PANCARTES

* TREBALLS DE SERIGRAFIA

t CARTELLS EN GENERAL

* VEHICLES INDUSTRIALS

* NÀUTICA· MAQUINARIA

* IMPRESSiÓ DIGITAL

* IMATGES PER A EXTERIOR

* AMPLIACiÓ DE FOTOGRAFIES

* CARTELLS LLUMINOSOS

imatge digitalCI Pare Huguet, 30 • Alaior

Tels. 971372520 - 636114882

retolsbuils@telefonica.net

10

FABRICATS AMB

MATERIAL

CORIAN

Plaça Bassa de Sant Pere, P. 33 - Polígon La Trotxa - 07730 ALAIOR - MenorcaTel. 971 37 1727 - Fax 971 37 Sl 00

Setembre 2008 - 334

Família Carreras Palliser

UN ACLARIMENT DE LA FAMILIA CARRERAS PALLISERSOBRE LES FESTES DE SANT LLORENÇ

Sant Llorenç ha passat sense cap incident a destacar, tal icom ha d'ésser i com tots volem que sigui, encara que la Policialocal estava pendent perquè se sospitava que algú de la nostrafamília en podia fer "alguna de grossa". Però que es vegi quenosaltres no som tan conflictius ni tan violents com segons quivolia suposar.

Quant a la colcada, vam veure que el diumenge de SantLlorenç es va canviar el caixer pagès, sembla ésser que per unproblema que va sorgir el dissabte a darrera hora i el diumengematí. I quan van discutir entre ells no van ésser capaços de posar-se d'acord. Una Junta de Caixers ambmassa ganes de protagonisme, fins alpunt que a vegades s 'han volgutimposar a les decisions del propi batlei caixer batle, obligant-los a rectificarqualque decisió presa abans.

S' han fet una vintena dereunions durant el darrer any per noarribar a aclarir res. La Junta deCaixers d'aquest darrer any ha estatun exemple del que no ha d'ésser unaJunta de Caixers de Sant Llorenç.

Per altra banda, volem quequedi ben clar que la sanció imposadaa Josep Carreras Palliser no té res aveure amb cap tema relacionat ambSant Llorenç de l'any passat, tal i comalgú ha volgut suposar.

Quant al fet de deixar la bandera en un moment donat durantSant Llorenç de l'any passat, aquest fet va quedar aclarit al'Assemblea de Caixers de febrer de 2008: "El caixer fadrí explicaque el diumenge va voler que son pare agafés la canya i, com queno tenia cavall, va demanar al caixer batle permís per deixar-li elcavall per poder-la agafar. Va deixar la bandera a casa seva, es vaposar una camiseta i va entrar a la plaça en el moment que el seupare va agafar la canya per després incorporar-se a la Colcada.Antoni [Pere a Villalonga] confirma que li va donar permís (...)Josep Carreras es disculpa i reconeix que un dels grans errors vaser deixar la bandera".

En el moment en què en Josep va deixar d'ésser membre dela Junta de Caixers i se li va llevar el dret d'ésser caixer fadrí pera enguany, el tema de l'any passat va quedar resolt i tancat.

El motiu pel qual va ser sancionat amb dos anys de noparticipar en la colcada va sorgir arran de la reunió de caixers deldia de Sant Pere, quan en Josep va abandonar aquella reuniójuntament amb son pare, Llorenç Carreras Palliser, sense dir resque ofengués ningú.

Una altra qüestió és la sanció a son pare, la mateixa, de laqual no protestam perquè tenim clar que no ho hem de fer.

Disconforme amb tots els canvis preparats per a Sant Llorençsense estar aprovats oficialment pel propi Ajuntament, son pareva decidir no participar a la colcada d'enguany, va abandonar lareunió, moment en què va ser provocat per un caixer de la Junta, iell va respondre amb energia.

Pocs dies després del dia de Sant Pere, en Josep i son parevan rebre una carta de l'Ajuntament que diu el següent: "Senyor.Atès que en la passada reunió de l'Assemblea de Caixers, celebrada

en data 29 de juny de 2008, va renunciar a participar a les festesde Sant Llorenç 2008 i tenint en compte que va faltar al respecte ala Junta de Caixers i per extensió a la resta de caixers en una reuniótan assenyalada per als Protocols com és la de Sant Pere. Desprésde reunir-se l'Ajuntament i comunicar la decisió a la Junta deCaixers, s'ha acordat: comunicar-li la no participació com a caixera cap festa que es celebri en el terme municipal d'Alaior en untermini de 2 anys. Toni Perea Villalonga. Primer Tinent Batle.Alaior, IOde juliol de 2008".

Primer, en Josep no va renunciar en cap moment i, després,nosaltres creim que aquesta decisiópresa per part de l'Ajuntament ésprecipitada i exagerada. Per açò elnostre primer disgust.

Nosaltres ens demanam sil'Ajuntament pot impedir que uncaixer participi a les festes de calaen Porter i la Festa des Caixers sitenim en compte que hi col-laboraperò no les organitza. Fins a onarriba el poder de decisió d'aquestAjuntament i la Junta de Caixers?

El següent disgust i desacordva ésser quan el caixer batle vareconèixer que no n'hi havia pertant i va donar la seva paraula queen Josep enguany sortiria per Sant

Llorenç, però mantenint la resta de la sanció. Encara que en Josepno hi estava d'acord, ho va acceptar.

Però després d'una reunió de la Junta de Caixers, el caixerbatle va rectificar pressionat, sens dubte, per alguns caixers, dientque si en Josep sortia ells no participarien en la colcada. I,finalment, no van deixar que en Josep hi sortís.

D'aquí el que hem dit abans, sobre la influència de la Juntade Caixers sobre el caixer batle. Després d'aquesta explicació,l'Ajuntament va remetre a Josep una darrera carta que diu:

"Atenent el compromís verbal assumit amb vostè per talque la sanció imposada al Sr. Josep Carreras Palliser per la noparticipació a les festes que organitza l'Ajuntament d'Alaior durantun període de dos anys fos reduïda a la no participació a la festivitatde Binixems, cala en Porter i la Festa dels Caixers de l'any 2008.

Atenent a l'esforç que s'ha fet des de l'Ajuntament perquèaixí fos i després de no poder-ho consensuar amb la Junta de Caixersni amb diversos caixers inscrits a la colcada. Atenent, també, a lesúltimes conversacions mantingudes amb el Sr. Carreras.

Resolc que el Sr. Carreras no participarà a les festes queorganitza I'Ajuntament d'Alaior durant l'any 2008 i que comprenenles festes majors de Sant Llorenç, les festes de cala en Porter i laFesta dels Caixers. Que la no participació només atany a l'any2008, és a dir, entenem que l'any 2009 el Sr. Carreras podràparticipar en totes les activitats festives que s'organitzin o hicol-labori l'Ajuntament d'Alaior, sempre que no es produeixi capfet que faci variar la situació actual. David Moll Mascaró, CaixerBatle. [Alaior, 3 d'agost de 2008]".

Açò demostra que algú té més poder que el propi Ajuntament.

Continua a la pàgina següent.

Setembre 2008 - 335 IMlIII..• llliIllLillllllillllllillllllillllllilllhllli 1II'lIIhlllillllllillliMlIIlIIlIIilll Co/·laboracíons l lIl!lIIIiIIIIIIlIIiJi_III.IIIJIIIlIIiIllllliIllllliIllllliIllllliIllllliIll •• lIIillliiIllllliMk11110illIllU1J&IIII11l11iIllllliIllllliIllllli\hiIll._. lli!

Almanco ens alegram que la sancióes redueixi a un any.

Mai no havíem vist que uncaixer fos exclòs de la colcada icreim que, perquè sigui així, seria peruna causa prou important ijustificada i, que aquest, no és ni debon tros el cas.

L'exclusió d'en Josep creimque ha estat del tot una injustícia ique ha provocat en nosaltres unasensació d'impotència: La màximail·lusió per a un caixer és participaren la festa de Sant Llorenç. Hoespera tot l'any, però veure quealguns que són companys de colcadahan insistit perquè no fos així és bentrist.

Enguany també hi hagut sopars a sesParres i a Miguel de Cervantes

Toni Barber Mir

Enguany s'hanafegit als soparsde festes elsvesins delscarrers de sesParres i deMiguel deCervantes, perprimera vegadaque recordem.Sens dubte ésun bon sintoma.Agraïm que enshagin enviat lesfotos per deixar-ne constància.

No anirà bé mai si sempre hiha algú que demani una sanció peralgú altre. Açò ha de funcionar d'unaaltra manera. I si l'Ajuntament nosap posar ordre, esteim perduts.

Esperam i desitjam que l'anyque ve hi siguin tots aquells que hivulguin ésser i que les pròximesfestes de Sant Llorenç també esdesenvolupin amb normalitat, ambmés normalitat que les d'enguany.

12 Setembre 2008 - 336

Amics i amigues d'Alaior

Propuesta para un Plan de Jardines UrbanosSi en Alaior no tenemos playa, no tenemos puerto,

¿Qué tenemos? Entre otras muchas cosas un granpatrimonio. Una buena idea para este pueblo, que haríadesviarse de la carretera a los visitantes y a los menorquinessería dar a conocer ese patrimonio ¿Cómo darlo a conocer?¿Cómo embellecerlo? Hay que pensar en ideas baratas,que impliquen al pueblo, que hagan participar a la gente yque consigan que se sientan aún masorgullosos de ser de Alaior.

Se nos habían ocurrido varias tosas,y una que pensamos es sencilla: es elEmbellecimiento Verde, del pueblo.¿Cómo? Con un plan de JARDINESURBANOS. Lo de los jardines urbanos noes una idea nuestra pera es unabuenísima idea que ya se esta aplicandoen ciudades como París, Barcelona oValencia. En algunas ciudades, en Paríslas alcaldías publicitan la existencia deesos huertecitos que se incluyen en rutasverdes e incluso se pueden visitar.Espacios perdidos, mal cuidados, separcelan y adjudican; (esto se puedehacer de una manera informal en unsitio pequeño como éste). Coste delproyecto para el Ayuntamiento: un grifoyagua.

¿Dónde estan en Alaior esasposibilidades? El sitio masevidente y con mas espacio seríael solar que rodea el Antiguolavadero que restauró elAyuntamiento, un edificioinmejorable, pera que parece yaabandonado por el desastre de suentorno y porque se ha convertidoen un almacén. Cuando hablas conlos vecinos de este edificio o nosaben dónde esta (es decirdesconocen parte de su patrimonio)o si lo saben se enfadan porquepiensan que sus impuestos con losque piensan se pagó larehabilitación, se han dilapidado y se sienten estafados.

Alrededor hay un buen espacio del que se podríansacar varias mini parcelas. El Ayuntamiento tendría queponer 2 o 3 grifos con agua que se controlarían con unallave de paso a la que tendrían acceso sólo los usuarios.

¿Quiénes serían esos usuarios potenciales?Jubilados, amas de casa, gente que no tiene un pedacitode tierra pera que legusta, incluso algún aula de colegio.El uso es libre. Los niños podrían plantar semillas oplantones para verlos crecer, una especie de aula de lanaturaleza. La gente podría plantar tomates o rosas, cadauno lo que quisiera en su trozo. Obligaciones del usuario:cuidarlo, naturalmente. En el momento en que no pueda ono quiera, su parcela pasa autornaticarnente a otro.

Otros espacios serían los que ya existen y que elAyuntamiento tiene un poco abandonados porque no puedecuidarlos tanto como esos espacios necesitarían. Esos mini

espacios podrían adjudicarse a vecinos voluntarios. Dehecho esto ya se ha hecho en Alaior. El desmonte que haydebajo del mirador donde esta el depósito de agua fue ensu origen plantado y luego podado, regado y mantenidopor una vecina que finalmente consiguió del Ayuntamientoun grifo, pera que luego se ha sentido decepcionada puescuando poda, ella ya no puede recoger la poda y elAyuntamiento tarda y tarda en pasar a recogerla. ¿Qué

se podría hacer para que esavecina no se desalentara?

Otra vecina cuida parte dela pastera que va del carrer sesParres al parking. Precisamenteesta en el espacio de un huertoque el Ayuntamiento le expropió.Ella cuida el trozo dónde le llegael agua. El resto esta fatal. ¿Quése podría hacer para agradecerleesa colaboración alembellecimiento del pueblo? Si aestos vecinos se les consulta, seles pone agua y se les implica,probablemente estaríanencantados de tener ese trozobonito, un trocito que sería de ellospera de todos y que ellosdefenderían como propio conahínco.

El adorno de calles y plazaspor parte de los vecinos sería otraposibilidad. No hay mas que ver laCosta des Frares y la placita de daltses Penyes. La gente que pasa porallí da la enhorabuena a losvecinos y fotografían. Ellos estanorgullosísimos y verdaderamenteesos rincones estan preciosos.¿Qué se podria hacer? Eso sí quelo podría potenciar elAyuntamiento. Una vez al año, sepodría premiar de alguna manerala calle mas cuidada, o la quehubiera hecho un esfuerzo

evidente para mejorar su aspecto verde. Se podríafotografiar, publicarlo en la prensa de Menorca, hacer unaexposición de las calles y rincones adornados, en el propioAyuntamiento e incluso daries un premio simbólico. Eso esbaratísimo, dado que lo aportan los vecinos, da cohesiónvecinal y de integración.

Otro apartado a tener en cuenta son los rincones aembellecer. Son aquellos que han quedado sin trafico yson susceptibles de ser utilizados como jardín de plantasvecinal, jardín de macetas propias. A parte de las callescitadas antes, han empezado a hacerlo en el último tramodel carrer Melians sin coches.

Otro sitio perfecto es el arco con escaleras, sitio demucho paso por delante, pera infrautilizado. En la calle deSant Josep hay un trozo al que no acceden los coches quepodría añadirse a la decoración de ese espacio, que ahoraesta sucio y descuidado.

Setembre 2008 - 337 •••1 ;.;211_••. &.;;.;__ . _. Oot-teborecions 13

Vida cultural

CONCERT DE TROMPETA I ORGUEA l'Església de Santa Eulàlia, el dia l , tingué lloc un concert

de Trompeta i Orgue a càrrec de Vicenç Garcia i Tomé Olives,dos instruments que es complementen molt bé i que oferiren,amb la seva conjunció, una sonoritat en ocasions heroica i enaltres d'interiorisme espiritual. Interpretaren obres de diferentsautors, principalment de l'època barroca, com una peça de concertde Hummel, una" Cantata" i una famosa "Coral" de Bach, unacomposició del propi organista Tomé Olives per a orgue, la"1807", el "Concert en do menor" de Marcello, la "MarxaTriomfal" de Jullander també per orgue sol, una "Sonatina" per atrompeta i orgue del contemporani F.G. Rossier i un "Largo" deG.F. Haendel que tancà el concert, si bé es va bisar la "Coral" deBach.

ELS TROSSOS DE CEL DE PAU SINTESEl dia 1 a la Sala d'exposicions de l'Ajuntament, el pintor

Pau Sintes, l'artista de la fantasia i la imaginació sempre renovada,va presentar una mostra de la seva darrera producció amb el títolde "Trossos de Cel", que va congregar una nombrosa assistència.

Inaugurada l'exposició pel regidor de Cultura, Bep Portella,i felicitat pel batlle, Pau Morlà, que li agraí, públicament, la sevacol·laboració en nombroses activitats culturals del poble, el públicadmirà la seva obra en la qual el color blau del cel, com indica eltítol, és protagonista de l'exposició. Cels amenaçants, núvols de

gines patrocinades per

tempesta, cels esplendorosos amb raigs de sol il-luminantcamps o zones costaneres, o indrets peculiars de Menorca,es mostraven amb la tècnica personal que caracteritza elpintor.

LA CLOTA PRESENTÀ ESVALOT A BAIXAMARAl Pati de La Salle, la Companyia Teatral La Clota va

presentar el seu darrer muntatge Esvalot a Baixamar, unacomèdia de Carlo Goldoni, autor italià del segle XVIII adaptadaal nostre idioma, i una mostra del teatre clàssic, que la Clotainterpretà de forma magnífica, amb escenes de diàleg molt viu,baralles de peixateres i pescadors, que divertí molt el nombróspúblic assistent. Dirigits per Pitus Fernàndez, hi participarenJoaquim García, Marta Marco, Vero Melià, Toni Bagur, JosepEernàndez, Manolo Obrador, Mari Pascual, Carmen Navarro,Carol Suàrez, Jordi Torras, Lluís Vinent i Sergi Marí.Col·laboració important de l'equip tècnic amb l'acurada posadaen escena i efectes especials.

BRILLANT AUDICiÓ DEL CONCERT LíRIC DESANT LLORENÇ

Com cada any, dintre d'un ambient de gran expectació iamb l'Església de Santa Eulàlia plena de gom a gom, es va celebrarel Concert Líric de Sant Llorenç que, a benefici de les obres derehabilitació del temple, cada any organitza Simón Orfila. Unany més l'èxit fou complet, amb uns cantants de gran nivell,acompanyats al piano esplèndidament per Antoni Pons, i ambàries d'òpera i sarsuela que delectaren els espectadors de l'interiorde Santa Eulàlia i dels que ompliren la plaça de l'Església ons'adaptà una pantalla i altaveus. El tenor Ismael Jordi, dotat d'unpotent timbre líric lleuger, les sopranos Mariola Cantarero,esplendorosa de veu, Leticia Rodríguez, de registre líric dramàtic,i Simón Orfila impressionant d'expressivitat i capdal vocal,triomfaren novament i hagueren d'oferir diversos bisos.

"TROSSETS" ESPECTACLE DE DANSAEl dia 14, al Pati de la Salle, l'Associació per a la Dansa,

realitzà un espectacle en què l'Escola de Dansa que dirigeixCristina Blanco, va presentar el muntatge "Trossets" en el quals'interpretaren fragments musical que, mitjançant inspirades ioriginals coreografies, donaven nom al títol d'aquest espectacleque va ser seguit per un nombrós públic. Diverses coreografiessobre músiques romàntiques i també rítmiques, algunes tambéhumorístiques constituïren aquesta vetllada entretinguda iatractiva en la qual participaren, a més de Cristina Blanco, LauraCubas, Menchu Bagur, Auba Saura, Irina Florit, Maria Lozano,Vanessa Alcàzar, Mireia Mascaró, EIsa Puig, Anna Ameller, SílviaGomila, Débora Marcos, Àngels Andreu, Caria Gornés, Sara Pons,Saray Sintes, Natalia Giménez, Ariadna Pons, Jean Rivera, RubénPons, Josep Salas.

Construcciones Olives, S.L.-Avda. Verge del Toro, 50 - Tel. 971 378157 - Fax 971379041E,mail: olives2005@infotelecom.es07730 ALAIOR (BALEARES)

14 Setembre 2008 - 338

CONCERTS D'ORGUEDintre del cicle de concerts d'orgue programats a l'Església

de Santa Eulàlia amb la col-Iaboració de l'Ajuntament i laParròquia i de l'organista Tomé Olives, el dia 15, se celebrà unrecital d'orgue a càrrec de l'esmentat instrumentista amb obresde Bach, Cabanilles, Buxtehude, Tomé Olives, Guridi i altres,una audició acurada i atractiva, amb la sonoritat majestuosa del'instrument.

El dia 22 el concert va ser de salteri i orgue ambl'instrumentista de salteri, Gerti Nader i Olives a l'orgue, unconcert que demostrà la compatibilitat d'aquests dos instruments.Els intèrprets executaren peces selectes de Mozart, Buxtehunde,anònims del segle XVIII (el salteri és un dels instruments mésantics) i altres.

El dia 29, el concert va ser a càrrec de l'organista IzumiKandou, que oferí un interessant programa amb peces de dife-rents èpoques musicals, des del Barroc, passant pel Classicismefins als nostres dies, amb dues obres de la pròpia Izumi Kando.El repertori va mostrar les possibilitats sonores i de registres del'orgue de Santa Eulàlia al llarg d'una interpretació expressiva iplena de sensibilitat.

ACTUACIONS AL MERCAT DE NITDiferents actuacions han animat a sa Plaça les celebracions

que cada dimecres es duen a terme al Mercat de Nit. El dia 6 vaser el quartet "S'Ensamble" amb Cançons diverses com CançóMenorquina, Tangos, Fox lent, i temes tradicionals. El dia 13 vaser "Freesoul" amb cançons de famosos artistes de la músicaanglo-saxona, com Joplin, Areta Franklin, Ray Charles i altres.El dia 20 va ser el trio "The Free Sound Blues" que interpretàigualment temes de compositors i músics de gran èxit en el mercatinternacional. El dia 27 estava anunciada la actuació de "TheSailors".

ILLANVERS DINS EL PATI DES CONVENTEl diumenge dia 17, dins el Pati des Convent, organitzada

pel Departament de Cultura del CIM, amb la col·laboració delsAjuntaments d'Alaior i Es Mercadal i coordinada pels poetesSergi Cleofé i Pere Gomila, va tenir lloc la V edició d'Illanvers,que també es va representar a Fornells el dia anterior. Va ser unavetllada dedicada a la poesia, a la música, a la pintura, amb un

muntatge en el qual van intervenir diferents poetes, recitats queanaven acompanyats de projeccions d'obres de destacats pintorsmenorquins i amenitzat per un fons musical a càrrec de CarlesMangado i s'Ensamble. Llegiren els seus poemes GuillemAlfocea, (recitats per Contxi Masreal), Ignasi Canyardet, SòniaMoll, Arcadi Gomila, Pau Janer, Maite Salort i Pere Xerxa. Es vaobsequiar els nombrosos assistents amb un llibre amb els poemesdel recital i les corresponents reproduccions de les obres delsartistes Marta Bou, José M. Caceres, Pacífic Camps, Toni Cladera,Marianela Gallardo, Carles Gomila, Juanjo Miró, Mercè Orleans,Cristófol Pons, Pere Pons, Març Rabal, Natalia Tamayo i ToniVidal.

ALAIOR POESIAA la Sala d'Activitats Ciutadanes es va obrir una exposició

dels treballs presentats al Llibre Gran de l'Ajuntament de Maó,el anys 2006 i 2007, per autors alaiorencs. Treballs que consistienen una narració o poemes acompanyats d'una pintura adjunta.Els treballs, interessants i originals foren obra de Jordi Odrí iNuria Roman, Pere Gomila i Marcel Villier, Ponç Pons i LlorençPons, Bep Portella i Tomàs Orell, Miquel A. Limon i Diego Ibàñezi Biel Pons i Pacífic Camps.

A la terrassa de la Biblioteca, el dia 22, Sònia Moll i EdgarAlemany oferiren un recital dels seus poemes. Els dos joves poeteshan estat recentment guardonats amb premis de poesia.

HILARI DE CARA PARTICIPA A L'''ENCONTREAMB L'AUTOR"

A la terrassa de la Biblioteca, l'escriptor, poeta, doctor enFilologia Catalana, Hilari de Cara, va participar en el programa"Encontre amb l'autor" parlant dels seus llibres de poemes i lesimpressions i significats que inspiraren la seva execució. Algunesd'aquestes poesies, foren llegides per Biel Pons i Ismael Pelegrí,una producció poètica amb tocs irònics, crítics, eròtics i sens dubtesòlida i de gran força personal.

TUGORES I LES SEVES "IMATGES DE KNOPFLER"A la terrassa de la Biblioteca Jaume Tugores, professor de

guitarra i concertista d'aquest instrument, va donar un concert,el dia 27, amb el títol del CD que ha editat, "Imatges de Knopfler"

un guitarrista i compositor que ha posat música abandes sonores de cinema. Tugores explicà elsignificat de les diferents pel-lícules de les qualsinterpretà la música mentre es projectaven sobre unapantalla imatges de les esmentades cintes. LaPrincesa Prometida (any 88), Local Hero (any 83),Cal (any 84),La Cortina de Humo etc. foren algunesde les pellícules del cinema nord-americà ambmúsica de "Knopfler" que executà Tugores.

AUDICIONS DINS SA LLUNADins el Pati des Convent s 'han celebrat

diverses audicions que han comptat amb una notableassistència de públic. El dijous dia 21, Cris Juanicoamb "Menaix a Truà", va ser el protagonista de lavet11ada, mentre el diumenge dia 24 actuaren elsgrups "Jazz do it" i "Bini Jazz" tota una vetllada debon jazz. El dijous dia 28 actuaren els Grups"Asikides" amb músiques de Grècia i "Cubaneo",musica caribenya de Cuba.

Setembre 2008 - 339 Informació local 15

Desde BalearesHOTELES (GM 1 al 22 de Septiernbre

5 noehes N. extra440 29454 32490 39550 51

23 al 29 de Septiembre5noehes N. extra

HOTEL 2* PCHOTEL 2* tipo S PCHOTEL 3* PCHOTEL 3* tipo S PC

HOTEL 2*HOTEL 2* tipo SHOTEL 3*HOTEL 3* tipo S

PCPCPCPC

440454490550

29323951

EL PRECIO INCLUYE:Avión ida y vuelta en L.R. de Spanair a SANTIAGO o VIGO.Traslados aeropuerto - hotel - aeropuerto para 5 noches o masEstancias inferiores suplemento de 49 € por persona.Seguro turístico, y asistencia de guia en destino.Tasas aéreas incluidas: 40 €

ORGANIZA

= INSTALACIONES=GIMER, S.L.

Av. de sa Indústria, 96Tels. 971 37 19 34 - 971 37 29 70

Fax971371934-Apart.Correos16- ALAIOR-

ELECTRICIDADFONTANERÍACALEFACCIÓNMANTENIMIENTOSAIRE ACONCIONADO

PRESUPUESTOS

16

Redacció

OPER MUSICDurant la segona

quinzena d'agost, en TóbalEsbert i en Jaume Cardona,"Tanus", han realitzat unaexposició conjunta de lesseves o bres a la salamunicipal sota el títold'''Oper Music". Parlamamb en Tóbal, qui ens diuque la idea va sorgir a finalsde l'any passat. En Tanushi ha penjat les sevescaracterístiques dones, queaquesta vegada volienrepresentar les grans divesde l'òpera: Carmen,Turandot, MadameButterfly, Lucia deLammermoor, Aida,Elvira ...

Per la seva part, en Tóbal hi exposà una trentena defotografies centrades en instruments musicals emmarcats endiferents paisatges de Menorca: Favàritx, Pregon da, Binimel-là,el jardí de Santa Ponça ... També mostrava quatre fotografiesrealitzades fa una vintena d'anys quan un matí, amb en Pere Pons,

van anar a les cases de saVall, al barranc de SonBoter. D'aquella matina Ien sorgí un llibret ambunes trenta fotografiesque rebé el nom de«Criato",

A dia d'avui, enTóbal té elaborats 52llibres de fotografiad'autor de temàtiquesvariades: els fars deMenorca, Alaior,Eivissa, un dedicat algran escriptor Jorge LuisBorges titulat "Lasruinas circulares", ambtextos i fotografies, etc.Quan parlam amb enTóbal, no podem deixarde recordar els membres

que integraren aquella formació artística anomenada "Els Setd'Alaior", que va tenir els seus dies d'esplendor durant els anyssetanta i que estava integrada per en Jaume "Tan us", en WagnerSintes, en Josep (Pito) Florit, en Pere Pons, en Ponç Pons i ellmateix.

Ens diu que els caps de setmana acostuma a sortir al campper tal de realitzar les fotografies. No li agrada la foto d'estudi.Si fa mal temps, passa el diumenge matí dins el seu laboratori,on elabora les instantànies que ha realitzat. Es declara unapassionat de la fotografia analògica. Encara que sigui méscomplicada i més cara, sempre que ha de realitzar obra artísticaes decanta per l'opció analògica, que li permet experimentar,analitzar, comprovar... en definitiva, diu que és molt mésgratificant.

Setembre 2008 - 340

UES

DANI

El maig d'enguany va obtenir el primer premi al Salódels Dissenyadors de la Fira Euro-Bijoux que cada anys'organitza a Maó amb participants de tota Europa. La joiaguardonada és un braçalet (esclava) d'or i plata decapatamb metacrilat negre.

El mes de juny va obtenir també el premi del públic aEnjoia't, de Barcelona, amb un penjoll que feia joc amb labracerola anterior.

Darrerament ha participat amb el grup 7 de Joies al'exposició que s'ha fet a la nova botiga ldò de Ciutadella ia la trobada d'artistes a la Migjornale, que se celebrà elmes d'agost as Migjorn Gran. Allà compartia la casa ambel seu amic Pau Garriga, i tots dos exposaven peces bensingulars.

En Dani està molt il-lusionat amb la joieria i ja fa dosanys que estudia a Barcelona, a l'Escola del Treball. Allàcursa el grau superior de joieria artística i enguany ha depresentar el projecte final amb el tema que ha escollit: "Fosaexperimental sobre pedres de Menorca".

A Alaior, té un taller a la casa de la seva padrina i allàpassa estones ben entretingudes donant forma a les sevesidees. És al carrer del Porrassar, número 32, dalt lescambres on el seu avi exercia de sastre.

Atesa la seva joventut, 23 anys, el seu currículum jaés prou extens i interessant. Podríem destacar que ha fetd'aprenent de joier amb el mestre artesà Santi Capó ipràctiques al taller del conegut català Carles Codina, ambqui col-labora en l'elaboració de cinc llibres sobre novestècniques de joieria.

DetallsPERE SALüM

PAPERERIA,REVISTES,REGALS,JOGUINES,LLIBRES

Ruiz i Pablo, 36Tel. 971 372922 - ALAIOR

Setembre 2008 - 341 --4.j¡\_.¡;::t._.,.,.~,.j¡:w.ilíllldi.@.¡\ •• '"

El 2005 va participar al Saló dels Dissenyadors aMadrid i aquest mateix any va fer la restauració de la coronade plata de la Mare de Déu de l'església de Santa Eulàliad'Alaior.

El 2006 es va crear el grup 7 de Joies, que són setpersones unides amb l'objectiu de fer exposicions aMenorca i fora de l'illa. Ja n'han fet algunes a Maó,Ciutadella i Formentera.

El 2007 va participar a la fira Inhorgenta Europe, queva tenir lloc a Munic, i el 2008 al Centre Blanquerna deMadrid amb el tema "Joies, tradició i diversitat".

Altres premis obtinguts són, el 2004, el premi de la IIIFira d'Artesania de Menorca, as Mercadal, dedicat a l'Escolad'Art de Menorca; i el 2005, any en què va participar en elconcurs Joia Mediterrània, de disseny de joieria, convocatpel Gremi de Joiers i Rellotgers de les Illes Balears, vaobtenir un accèssit, un diploma com a segona millor peçaen la categoria de Joves promeses.

ARTESANIAS S.P.

Sucesores de

Can Villalongadesde 1964

ALBARCA8

Carretera Nueva, 68Tel. 971372916

07730 ALAIOR (Menorca)

Informació local l 7

unicipi davant la ~estructura en sí quant a xarxa de comunicacions. Els carrersd'Alaior són estrets ¡la seva situació geogràfica no permetgaires filigranes en aquest sentit l aquest és uninconvenient. Com diu Seguí, "hi ha hagut un error històric,que no ha solucionat cap dels equips que ha governat elmunicipi i ha estat donar l'esquena a Cala en Porter, unnucli al qual se li ha facilitat més la comunicació amblapart de llevant que amb el propi Alaior i això l'ha perjudicat".Per això, una possible millora passa per l'adequació deiaunió entre el nucli de la població i la urbanització, opina.

mbitudar

ILLORENÇ CARRERAS, POLíGON LATROTXA

Encara que Alaior no sigui unapoblació que depengui del turisme almateix nivell que altres municipis, sí quese'n retroalimenta. L'economia alaiorencaés més variada i compta amb un sectorindustrial consolidat, però les fronteres dels

beneficis d'un i altre sector es desdibuixen i, quan un d'ellsminva, normalment l'altre sector també ho fa. LlorençCarreras, president de l'Associació del Polígon la Trotxa,suma a aquesta observació el fet de valorar la necessitatde crear des de/Ajuntament un consell econòmic icomercial que actuï com a sensor de l'activitat del pobleper poder prendre les decisions oportunes en funció delseu indicador. Segons Carreras, aquest punt facilitaria elfet de poder orientar l'empresari, encara que, des del seupunt de vista, "l'administració per sí sola no pot solucionarla crisi" tot i que creu que sí que hi pot ajudar facilitantgestions i no posant traves burocràtiques que frenin elsnous projectes empresarials. Malgrat tot, Carreras ésoptimista: "de crisis ja n'hem passat i de totes n'hem sortitcreant una nova dimensió. Cal cercar alternatives i afrontarnous camins".

JOSÉ NEGRETE, GERENT SANT CRISpíNComençar a veure les noves necessitats

és clau. De fet, mesures ja se'n prenenencara que en ocasions sigui prou difícil. Aixòés el què passa a la Cooperativa San Crispín.El seu gerent, José Negrete, afirma que enun món com el de la cooperativa, en què elsmarges són molt estrets, poca cosa es pot

fer i la vulnerabilitat s'accentua. El marge passa, així, perl'adequació dels costos interns a la davallada de volum decomandes i poca cosa més. Amb tot, hi afegeix que a nivellmunicipal algunes actuacions sí que són possibles, comper exemple, reconsiderar les necessitats per tal de contenirles despeses i, conseqüentment, davallar la recaptació.Segons Negrete, és el moment d'estrènyer-se el cinturó,"es tracta d'anar a allò que és necessari, tant des d'entitatspúbliques com privades, i fins i tot, un cert liberalisme hipot arribar a ajudar, ja que un sector públicsobredimensionat podria ser un entrebanc".

PAU SEGuí, PIMETotes les fonts consultades

coincideixen a senyalar que Menorcadepèn molt del sector terciari i, mésdirectament, del turisme. Però les !

vacances no són un bé de primeranecessitat i, juntament amb el de la '

construcció, aquests han estat els sectors que abans hannotat les conseqüències de la situació econòmica. Comafirma Pau Seguí, secretari general de PIME Menorca, laconstrucció ha estat la que ha estirat el carro els darrersanys, però aquest ara ja s'ha aturat. El fet que Alaior pateixiencara més la crisi, apunta, pot ser degut també a la seva

RAMÓN CARRERAS, CCOOTot i que el turisme sigui un motor

important, cal no deixar de banda la restade sectors econòmics i possibilitar, així,que quan un d'ells fluixegi sigui un altrel'encarregat de prendre-hi el relleu.Segons Ramon Carreras, secretarigeneral de CCOO de Menorca, no hi ha

cap sector que s'hagi beneficiat del context actual perdiverses raons: per una banda, durant els anys de bonança"s'ha anat al negoci fàcil amb inversió segura: la construcciói no s'han posat els fonaments per preveure'n el final.D'aquesta manera, la construcció n'ha patit els efectes itambé tots els altres sectors". Possiblement, hi afegeixCarreras, si hi hagués hagut una bona infraestructura perinvertir en investigació i desenvolupament la davalladas'hagués dibuixat en unes altres línies, com s'ha fet allà ons'ha adaptat l'economia a aquest model. A més, l'encarimentdels sistemes energètics no ha beneficiat gens cap indústriaja que totes en són altament dependents i no s'ha estudiatel problema dins el context menorquí per obtenir energiesalternatives. A tot això, s'hi sumen els inconvenients detransport aeri, on Menorca ha quedat en un segon termeen un panorama competitiu i globalitzat en què lacomunicació és vital i no hi ha lloc per als segons termes.Tot i això, Carreras apunta que l'empresa privada hi ha defer molt per canviar la situació. Des de les administracionscal ajudar donant les eines per fer possible, per exemple,el fet de redreçar determinats negocis. Amb tot, Carrerasrecorda també la importància de diversificar l'economia icom n'és de perillós dependre només d'un sol sector, peraquest motiu, opina que la indústria no es pot deixar moriri que cal posar també els fonaments per a la investigació iel desenvolupament. Un punt rellevant a recalcar que tambémenciona, és la injustícia social que suposa que siguin elstreballadors els primers que paguin les conseqüències deles crisi.

TONIPEREA,PSOEDavant la situació actual,

l'Ajuntament ja ha començat a prendredeterminades iniciatives, algunes mésrecents que d'altres, però totesencaminades cap a la mateixa finalitat.Antoni Perea, primer tinent de Battle, ensdiu que hi ha mesures com ara la

recaptació de l'IBI, que ja fa anys que és la més baixa de:Menorca (0,54). D'altres accions són més recents, coml'ampliació de fins a 600 places d'aparcament devora elpasc urbà per permetre-hi que, tant el turista com l'alaiorenc,puguin fer més còmodes les seves compres al poble. També~'ha potenciat el transport públic amb les urbanitzacions, o'd'altres actuacions corn el canvi a les energies renovables

18 Informació local Setembre 2008 -

als nous edificispÚ15liês i~erfet de prestar ajudes alspropietaris de tots els privats que optin també per aquestavia. Un altre punt en què també es fa feina, malgrat queveurà la llum un poc més tard, és en la projecció del segonpolígon industrial per permetre el creixement de la tndústrlaal municipi. Perea anuncia que, dins el límits del'administració, hi ha la ferma voluntat d'estar en contacteamb les empreses per donar un cop de mà en tot allò queestigui a l'abast de l'Ajuntament.

JOSEP ALLÈS, PSMTambé en aquesta línia es pronuncia el PSM. Josep

Allès afirma que és vital la coordinació entre el sector privati l'administració per poder tirar endavant projectesbeneficiosos i que seria molt positiu donar peu a lacelebració de sessions conjuntes entre els empresaris i elConsistori per estudiar les mancances i posar-hi solució.

JOSEP PORTELLA, EM-lAUna altra de les millores, com

puntualitza Josep Portella, regidor d'EM,passa per poder míUorar el transport aeriper tal d'afavorir el sector turístic. Enaquest sentit, recorda que lescompetències són del Govern central i,

per això, cal pressionar a Madrid per millorar l'actual situaciódels enllaços aeris. I no només per a beneficis turístics,sinó que això també permetria la possibilitat de nousinversors, però avui endia això encara no es pot contemplarsi no és amb una bona comunicació amb el mercat exterior.De moment, però, des de l'Ajuntament s'han impulsat novesrutes turístiques durant aquest estiu que s'han valorat coma exitoses i que han atret els turistes al centre d'Alaior.Malgrat tot, com recalca Portella, no s'ha d'oblidar que vtvimen un mercat lliure i globalitzat que es regula per si mateixi que en temps de bonança prescindeix de lesadministracions, però no ho fa, en canvi, quan hi haadversitats i, si pretén autorregular-se també ha de fer ellmateix esforços per sortir d'aquesta situació. El procés noés fàcil i tothom el pateix, per això, tot i que localment lesmesures són mínimes, es procurarà tirar endavantiniciatives i fer repetides peticions a les administracionscompetents amb la problemàtica.

PEPE PONS, GERENT DE TURISMEDE L'AJUNTAMENT

I no s'ha d'oblidar que unpercentatge molt significatiu delsingressos que rep Menorca, i tambéAlaior, provenen directament delturisme i, si bé és cert que l'oci i ellleure són els primers de què esprescindeix en època de crisi, cal

treballar perquè la tendència a la baixa sigui mínima. Perquèaixò sigui així, Josep Pons, gerent de turisme del'Ajuntament d'Alaior, creu necessari revisar el model turísticja que, com tots els mercats, les seves necessitats tambécanvien i l'oferta s'hi ha d'adaptar. En aquest sentit, creuque seria favorable la millora de les infraestructuresturístiques, el transport que se'ls facilita i, a més a més,estudiar bé a quin segment de mercat cal adreçar-se perassegurar-se que el turista que es rep consumeix elproducte illenc ofert.

JOAN SINTES, PPD'altra banda, Joan Sintes, regidor

del PP, remarca que l'Ajuntaments'hauria d'haver posat a fer feina abansd'arribar a tal situació i que, mentre hi hahagut bonança, aquest ha anat vivint deles llicències d'obres que concedia sensepensar en com podia complicar-se el

futur. Per aquest motiu des del PP es va demanar un plade viabilitat de comptes per estudiar com s'inverteixen elsdiners públics ja que, en diversos casos, com assegura,no s'ha actuat amb unes prioritats lògiques i,conseqüentment, s'han malversat fons públics. Tot i així,Slntes afirma que cal deixar la política a part i mirar pelbenefici d'Alaior i ferpossible que la crisi econòmica hi afectiamb la mínima mesura possible, l així aconseguir resultatstan ràpid com es pugui.

ANSELM BARBER LUZ, DEL CENTRED'ESTUDIS LOCALS (CEL)Per al CEL les propostes són molt concretes,

. segons l'opinió d'Anselm Barber.Lamenta queels quadres dirigents es mirin la crisi des deles altures, oblidant un cop mes que elsafectats greus no són ells sinó els més humils

de la societat. Els costa posar-se en la pell de qui no arribaràni a dia 15 de cada mes.

1r Agilitzar al màxim l'aprovació del Pla General a fique algunes obres pendents puguin ajudar la construcció.Agilitzar la concessió de llicències de naus a l'ampliaciódel polígon, la qual cosa també ajudaria la construcció. (Açòd'agilitzar la burocràcia inútil per activar la construcció hova anunciar el president Antich, però tenc els meus dubtesque a Alaior siguem capaços de aplicar-ho).

2n El Fòrum i el CEL van proposar a tots els partitspolítics, ara fa un any per arribar-hi a temps, un pla conjunt:Ajuntament, propietaris que vulguin i empreses, perrehabilitar i convertir cases tancades del nucli antic enhabitatges rehabilitats que es llogarien com allotjamentsde turisme urbà de qualitat fins amortitzar la inversió idesprés passarien a lliure disposició dels propietaris. Lademanda turística que pot créixer és aquesta per preu iqualitat. Aquest turisme urbà tindria una major repercussiógeneral en el poble per capacitat adquisitiva i per un úsmajor al llarg de l'any.

3r La despesa de l'Ajuntament, que són molts milions,ha de tenir una major repercussió dins el poble, per a lesempreses i per als ciutadans. Açò vol dir no gastar enburòcrates i que enlloc de contractar empreses externesper a cedir-los alguns serveis, com enguany la mateixaescola d'estiu, valdria la pena fomentar que siguincooperatives o empreses locals les que assumeixenaquestes despeses del nostre Ajuntament, multiplicant larepercussió de la inversió. La cooperativa que gestional'escoleta infantil n'és un bon exemple. En les clàusules detot tipus de contractació de l'Ajuntament s'ha de tenir encompte la repercussió econòmica dins el poble.

4t Aquí ningú no fa pràcticament res en innovacióeconòmica i açò ens passarà factura. Si el turisme se'nressent acabarem emigrant. Hi ha tot un futur de l'economiade la cultura i l'oci que ens seria molt profitosa si fóssimcapaços d'avançar-nos, però em dóna la impressió queanam a remolc i mal enganxats.

Setembre 2008 - Informació local 19

Extracte del pregó pronunciat per Joana PonsDistingits habitants i visitants d'aquest estimat poble d'Alaior,autoritats, família i amics, molt bones tardes. Ens omple degoig, i per a nosaltres és tot un honor a la vegada una granresponsabilitat (..)

De sa gent que hi haavui aquí quasi tothom ens coneixi pels que no, us faré aquesta presentació ...Jo sóc na Joana, la que sol cantar.A n'Antoni el que li agrada és sa guitarra tocar.En Xavi toca es requint, no el confonguin amb un guitarró,na Pamela es baix elèctric, i per tancar s'enfiladana Maribel a s'acordió.

Si venim de Son Bou, quan falta un quart per arribar a Alaior,trobam es lloc de Son Pons, aquelles cases que just es veuen.Dalt ses cambres començàrem quasi sense pensar-hoalegries, penes i tristeses, 19 anys de relació,lletres, músiques i gloses que han nascut un poc de tots.Ses primeres cançons que vàrem provareren d'un antic cançoner que m'havien deixata en Xavi, li costava afinar,en Toni estava ben apurat.A poc a poc, i amb paciència tot es va anar arranjantdesprés de mesos d'assajos començàrem a sonar (..)Sant Llorenç em du records ...Quan era joveneta i venia a passejar per Alaioranàvem, de Miquel Cervantes fins al carrer Majoral· lots i al-Iotes, fent ranxos, anàvem amunt i avalli els més grans, si podien, cap al "Rincó" al ball.Jo, vivia a Son Pons i baixava poc a poblequan veníem el diumenge em feia molta il·lusió (..)

Fent feina, el que més m'agradavaera tenir la ràdio al costat.Mentre soldava el temps passava molt més aviatamb la música que posaven jo, cantava ... i cantava ...

També m'agradaria contar ...com una persona com jo, que música no ha estudiatpot pujar a un escenari i no té por de cantar.Tenir coratge és important i també una certa habilitatenvoltada de bons músics, companys, que saben sonarses coses sempre et surten amb més facilitat.Al setembre de l'any 89 vaig tenir un encertfeia temps que cercava músics i vaig trobar na Milagros de Can'Esbert,Perquè no cantava em va demanar (...)cerc músics que em vagin bé , per tornar-ho a armari açò són ses paraules que em va dir... ben cert ...

"Tu tiene que hablar con Toni, que es un al· lot mol bon al·lotque os llevarei mu bien, mi hija ha de tene su número deteléfono, dam e el teu que os pondré en contacto"(i no li agrairé prou mai)

20 Setembre 2008 - 344

1 així va ser que vaig xerrar amb en Toni. La primera vegada.que me'l presentés na Milagros va ser una sort.És molt bon al-lot, és feiner, i tota sa música li agrada,sap fer cançons i adreça les coses quan va tortli agrada la feina de gravació, arranjaments i produccióve de família pagesa i també entona alguna cançóés fill d'en Miquel "garbellet" i de n' Auxiliadora "de sesrambes"d'ells va aprendre cançons com les que tenim gravades ( ..)

D'en Xavi Camps, què els podria dir!que el vaig conèixer gràcies a en Manola Bonet,que després d 'haver xerrat amb en Toni, vàrem quedar d' acorque els presentaria un capvespre passejant per Son Pons.que vaig arribar tard ..i ja s'havien presentat tot sols ( i encaram'ho retreuen!) (..)

Durant la nostra carrera artísticaes grup ha tingut diferents formacionsSempre amb bons músics i amb un gran valor humà.Tots ells varen participar en les diferents gravacions,el que vàrem aprendre d'ells no se'ns esborrarà.

Amb el pas d'aquest anys, moltes coses han passat.Hem estat a festivalsi hem fet concerts per quasi tota Espanyasempre ens han fet molt de cas,en puc dir de bo, que cap de nosaltres s'ho pensava.Potser en aquest poblet és a on més ens estiminja que aquí hem actuat tantes ... i tantes nits.I aprofit l'ocasió que avui tenimper dir-los que estem molt agraïts (..)

Darrerament el grup a part d'en Toni, en Xavi i jotenim l'aportació musical de les dues jovenetes aquí presents.Na Pamela que tenir-la amb nosaltres ens fa ben contentsi na Maribel que refresca amb melodies el repertori.

Na pamela la vam conèixer quan va fer la primera comunió.Al dia posaria la mà al foc, i no em cremaria,que a son pare és a que li fa més alegriaque sigui un músic més d'aquesta formació.

. Na Maribel Sànchez, que, com qui no res,que ens acompanya ja fa més de cinc anys.És alaiorenca adoptada i té posada a Cala en Porter...Sempre està disposada per anar a on sigui a tocar,sona l'acordió, però ara té un projecte molt importanta part de sonar amb nosaltres, ha de tenir un infanti aquí davant de tots vosaltres la volem felicitar.

Fa pocs dies, em van demanar, si en retirar-me havia pensat.A jo em sembla que encara no, sa veritatem sembla que sóc capaç de fer-los passar una estona,si no ben feliç del tot, almenys entretinguda i bona.De la música que fem, bé, ho podran observar,és ben variada i de totes les fonts bevemens agrada fer cançons de la terrai amb melodies de la resta del món poder-les mesclar (..)

He vingut glosant, glosant per fer el pregóI les gràcies volem donar, per la seva atencióAra, el primer toc de flabiol volem escoltarI les festes de Sant Llorenç han de començar

Enhorabona alaiorencs i alaiorenquesper aquest poble tan meravellósCuidau-lo, estimau-lo i sempre serà preciós.

Homenatgea La salle

El dilluns de Sant Llorenç es va retre homenatge alabor social duta a terme per la Salle a Alaior. Desprésd'unes primeres paraules del batle en què va explicar launanimitat del sentir de la Corporació, es van llegir lesdiferents adhesions a l'acte: API MA i Centre de l'lES J.M.Guàrdia, Noves Generacions del PP, Club de Tennis,Jaume Orfila Timoner, Joan Pons Jover, CP Dr. ComasCamps, Agrupació local del PSOE, CB Jovent, CentreCultural, Centre Valencià i Penya Valencianista, CreuRoja Local, CE de Gimnàstica Rítmica.

Seguidament va prendre la paraula el germàvisitador provincial del districte València-Palma de lacongregació, Rafael Matas.

Va recordar com La Salle arribava a Palma el 1904 ipocs anys després, el 1908, ho feia a Alaior de la mà dela iniciativa de Marianna Villalonga. S'unia a la labor queja havien desenvolupat al poble els fraciscans, lesfranciscanes i les carmelites. Els primers centres vanradicar al carrer Menor, després a Santa Rita ...

Va subratllar la generositat inqüestionable delsdiferents germans que durant aquests anys han assumitla direcció; la de la resta de germans, mestres, pares imares. Després es va referir al paper que les diferentsassociacions lasalianes. La primera, el 1914, de l'ÀngelCustodi. Especialment elogià el Patronat fundat el 1917del qual va posar en relleu la gran capacitat organitzativai ser una obra dels joves dirigida pels joves. Els Pares deFamília daten de 1933, tot i funcionar des de 1910. I apartir de 1972 en va prendre el relleu l'API MA actual, dela qual va ressaltar la implicació modèlica de tots elspresidents i presidentes.

L"'alpargata", la secció artística, les sessionscinematogràfiques, l'Hogar La Salle, etc. demostren queno només es tractava de l'ensenyament. Aquí elconferenciant va dir que se sentia emocionat perl'agraïment que avui es retia a tota aquesta feina.

Va tractar el moment present per al qual vademanar:

- Optimisme i esperança en un moment educatiudifícil. Sense por als reptes per una escola per a laciutadania, inclusiva, participativa i pel medi ambient.

- Tornar a creure en la paraula, homes i dones deparaula lluny d'hipocresies.

- El futur de l'educació depèn fonamentalment denosaltres mateixos, pares i educadors.

- Hem de treballar el plus de la generositat,ensenyar a hores i educar sempre.

- Contagiar la humanitat. El vell segle no va acabarbé, s'ha globalitzat especialment la injustícia. Capsistema econòmic que fomenta la injustícia pot ser just.

- Necessitat de seguir apostant per la identitat de lanostra escola, des dels valors de l'evangeli, des delrespecte però des del que som i el sentit ecumènic.

Va acabar amb els reptes per davant:

1) Tancar ferides. Tots sabem el que vull dir: senseentrar en polèmiques hem de donar suport a l'acordsobre La Salle antiga, agrair la mediació de l'Ajuntament icelebrar la decisió que beneficia tothom.

2) Apostar pel futur amb la direcció seglar d'lmmaGonyalons, tenint garantit que els germans seguiranentre nosaltres.

3) Aprofitar per replantejar, repensar una novaestructura de pares, mares i exalumnes en un noupatronat.

4) Aposta pel futur, també per la presència a Alaioramb noves formes i un nou coratge.

5) Va al-ludir al fundador, per dir que tractant-sedels infants, el que compte no són les paraules i lesimposicions, sinó l'exemple, els adults han de ser modelde vida.

Va acabar demanat perdó en nom de laCongregació per allò que no hagin sabut fer, per lesseves mancances i limitacions.

L'acte acabà amb uns presents que l'Ajuntament vadedicar al conferenciant, l'hermano director actual il'API MA.

Setembre 2008 - 345 --------- Informació local 21

Lavantprojecte del

CENTREde

GRAVATas Ramal

Després de mig any de treball, el passat juny el "Taller degravats Centre Internacional Xalubinia-Menorca" va començarla seva activitat. El taller ha obert les seves portes en una aula delprimer pis de l'antiga escola des Ramal.

Volem recordar els objectius d'aquest Centre de gravatsimpulsat per Pere Pons, Natàlia Tamayo i José María Caceres:volen difondre l'art, Alaior i Menorca en els circuits culturalsnacionals i internacionals.

Per açò els cinc objectius bàsics del seu projecte són: durl'art viu a Menorca (poder adquirir gravats a un preu econòmic);convertir Menorca en un referent del món de l'art, consolidarl'ensenyament i impulsar una exposició permanent als pobles del'illa; interessar cap a Menorca aficionats, artistes, inversors iinstitucions artístiques i fomentar el turisme cultural; és unaoportunitat per als joves menorquins d'aprendre les tècniquesdel gravat; i, mostrar i obrir Menorca al món.

En definitiva, el Centre Internacional serà un mostrador delmón del gravat, crearà una col-lecció de gravats, convidarà aartistes nacionals i internacionals, organitzà cursos i s'atorgarancrèdits, donarà a conèixer els joves artistes i mantindrà contactesi intercanvis amb altres centres de gravats.

Fins al moment el Centre ha organitzat dos tallers. El cursd'iniciació va tenir 30 alumnes i ha descobert algun futur artista.El curs de gravat sobre ferro va tenir 9 alumnes, dels quals volemdestacar la seva procedència (Granada, Barcelona, Madrid iAlbacete).

Pons, Tamayo i Caceres ens mostren la carpeta de tresgravats que pensaven realitzar durant aquest estiu i que prest espodrà adquirir a un preu assequible.

»OBILlARLt At~ ~~ 'f!fr • ; : ~JltO~

~ú~~C JlL Irnè~ Q~ALAIOR

PROMOCIÓN en CI S'Androna. Últimas viviendas de 3 hab, 2 baños,comedor, estar, cocina, terrazas, trastero, terrado privado y parkingincluido. Piscina y jardín comunitario.PROMOCIÓN en CI San Paneracio de 8 viviendas, de 2 hab, baño, cocinay comedor-estar. Con trastero de 10m2•

Precios: Infórmese en la oficinaCI J. Huguet, 64· ALAIOR· Tel. 971 371499 Fax 971 372500

E-mail: aim@aimenorquina.com . www.aimenorquina.com

22 Informció local 111_l1lil1lil1li==IIIIIIIIl1li_IIIIIIIIl1li,IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII&_. Setembre 2008 - 346

Miquel À. Marquès

E:

'~~

I FAÇANES f SECCIONS PROPOSTES

Els estatuts de la fundacióEls responsables del Centre treballen amb el Departament

de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut del CIM per tal deredactar uns estatuts d'una fundació. Ens confirmen que el Governde les Illes Balears ha mostrat el seu interès i, probablement.també hi formaran part els ajuntaments que s'hi vulguin adherir.

Les gestions inicials per crear una fundació donaran pas aun ens jurídic que permetrà canalitzar la part econòmica delprojecte.

L'avantprojecte del Centre InternacionalSens dubte és la gran novetat. Pere Pons, Natàlia Tamayo i

José María Caceres estan il-Iusionats amb la proposta del'Ajuntament d'Alaior. L' avantproj ecte és dissenyat pelsarquitectes Joan 1. Gomila i Domènech Enrich.

L'edifici des Ramal és protegit pel Catàleg de protecció depatrimoni i no sofrirà cap canvi. En un primer moment es disposende 500.000 € que, en dues anualitats, seran finançats pel Pla deDinamització Turística d'Alaior, diners aconseguit perl'Ajuntament d'Alaior per rehabilitar l'edifici, adaptar-lo alprojecte i equipar el taller.

S RAST ER"

I I

I

8:/

Carrer Santa Rita, 2 - ALAIOR - Tel. 971 37 93 4

EXPOSICIÓN59,20 m2

RECEPCIÓN

EXPOSICIÓN31,26 m2

ALMACENEXPOS,S,50m2

'i

AGUA-AC1DOS

_.[)IBUJO. - -'PINTURA59,30 m2

-+ ---- -----

RESTAURACIÓNY CATALOGACIÓN

,IÑFORMA !N530m~, i

D'aquesta quantitat, uns 60.000 €seran destinats a adquirir maquinària per altaller (dos tòrculs, una premsa litogràfica iuna taula de xerigrafia), marcs per a exposarels gravats i mobiliari i eines per a fer elsgravats.

Quant a l'avantprojecte, a la plantabaixa es proposa una entrada d'accés alCentre, amb un ascensor que comunica totesles plantes. En una segona entrada hi hauriaun espai genèric dedicat, en principi, a unabotiga.

A la primera planta hi trobam la zonamés pública, a on els visitants podranaccedir-hi. A l'arribada hi haurà una petitasala d'informació i a l'altra part unmagatzem de material expositiu, ambdós de5 m-. L'aula de l'esquerra serà una salad'exposicions (59 m/) d'ús multidisciplinar:s 'hi celebraran exposicions, conferències,recitals poètics, projeccions, etc. Lesexposicions seran temporals, tant les pròpiesrealitzades pels artistes i alumnes del Centre,com d'altres artistes de l'illa i d'exposicionsd'intercanvi amb altres centres d'art.

A la segona aula (58 m'') s'hi ubicaràuna petita biblioteca tècnica d'art, unaoficina i un lloc d'exposició a on es vendrangravats, materials, catàlegs, obra gràfica,etc.

A l'última aula hi trobam la zona delsserveis públics: l'accés de l'ascensor, dosbanys públics, un traster i una recepció, amés de l'escala d'accés a la segona planta.Aquí hi ha un accés al pati del darrera, unlloc idoni per a fer-hi tot tipus d'activitatsculturals al' aire lliure.

Per l'alçada de l'edifici, es podràaprofitar una segona planta, un espai que esva preparar amb ocasió de la darrera granreforma per habilitar es Ramal a escoleta,però que mai havia estat emprat. El fet quela façana no es pot modificar, farà que

aquesta segona aula tindrà set grans finestres que donenal pati, donant el llum necessari per aquest tipus d'espais.

La segona planta és un espai únic sense parets,diàfan, d'uns 150 rrr' que es convertiran en l'espai privatde treball del Centre. Aquí s'ubicarà pròpiament el tallerde gravats. Els arquitectes han previst que, segons el tipusde treballs artístics, aquest espai únic i, gràcies a unesparets mòbils, se puguin crear tres espai segons el tipusd'activitat artística (pintura, gravats i dibuix). A més, alscostats de la paret s'hi ubicaran els útils, materials i deméseines necessàries per als artistes.

A Espanya hi ha dues úniques iniciatives semblantsa la d'Alaior: la Fundació Goya Fuendetodos i el CentroInternacional de Estampa Conternporanea (CIEC) deBetanzos (A Coruña). Quan aquest projecte es faci realitat,Alaior podrà dir que té un dels tres millors centresinternacionals de gravats ubicats a l'estat espanyol.

Setembre 2008 - 347 1IIIII!I!III i¡ Informació local 1iIIlI__ • $ •• _;--, - 23

CENTRE VALENCIÀ A MENORCA - PENYA VALENCIANISTA

ACTIVAPARTICIPACIÓNEN EL VERANO 2008

Esta ya casi finalizado el actual verano 2008, duranteel cual nuestras entidades han sido activas participantes,ya que han contribuido en actuaciones propias de estasfechas y con elias se han ido incrementando los vínculos yamistades.

SANT LLORENÇ 2008Como ya es tradicional en estas fechas, nuestras

entidades arrancaron las fiestas de Sant Llorenç con elcelebrado brindis, desarrollado poco antes del pregà, elcual este año ha tenido especial importancia por lasautoridades que nos han visitado, Presidenta y diferentesconselleras de la entidad insular, el Alcalde y regidores/asdel Ayuntamiento de Alaior, diferentes presidentes ydirectivos de entidades locales e insulares, así comonuestros afiliados, los cuales brindaron por la hermandady los deseos del disfrute de unas felices fiestas patronalesde Alaior.

Adernas de este acto previo a las fiestas, durante lasmismas hemos tenido la afluencia de visitas de alaiorenses,menorquines, valencianos y veraneantes, que se hanacercado a nuestro local para compartir el ambiente festivo

o visionar el transcurrir de la "Colcada" o el desfile de lascarrozas. Entre estas visitas tuvimos la oportunidad desaludar a miembros dellnstituto de la Juventud Valencianay de otras representaciones de la Comunidad que seencontraban en la isla.

FIESTAS SOCIALES I PAELLASTambién hemos participado en diferentes actos

sociales elaborando paellas, gracias a lo cual nuestraentidad se ha convertido en colaboradora de estos actos.Se han elaborado paellas en Alaior (AA.VV. Cala enBusquets), Sant Lluís (Festes de Punta Prima), así comotambién tiene previstas otras para el mes de septiembreen Cala en Porter y algunas aún sin confirmar, lo cualsupone para nuestra entidad un punto de confianza ycolaboración con las asociaciones de la isla.

CONGRESOS DE PEÑAS (ALZIRA Y MURCIA)En este apartado, la Penya Valencianista d'Alaior ha

participado en el 13Q Congreso de Peñas Valencianistasque se celebró en Alzira (Valencia), así como esta invitadaa participar en el CONGRESO NACIONAL de Peñas detodos los clubs de fútbol, que se celebrara en MURCIA, endonde la peña alaiorense ostentara la representación detodas las peñas valencianas que estan fuera de laComunidad levantina, al ser la mas veterana (con 37temporadas de historia), de las peñas que el club che tieneinscritas.

ÉXITO DE VISITAS A LA pAGINA WEBwww.centrevalenciamenorca.com

La pagina Web que inauguraron las entidades (Centrey Peña Valencianista) ha tenido una gran acogida, al recibirnumerosas visitas y felicitaciones por tal edición, así comopor la regularidad de emisión de noticias, ya que cada díapor lo menos se emite una novedad valenciana.

24 Cot-leborecions

Cartes d'anada i tornada

Carta des d'Alaior, agost 2008.

Estimat Alam; com va tot? Aquesta vegada he estatmolt de temps sense escriure't, i ho lament molt, però lescoses han anat com han anat... A l'aturada habitual de lesvacances de l'agost vaig afegir-hi també el juliol, ja ho haspogut comprovar. Aquesta vegada volia parlar-te de duesqüestions, si et sembla bé; en primer lloc la crisi econòmicaque patim a Occident, i que supòs que també us arribarà avosaltres, si és que ja no ho ha fet, i per altra banda, elsrecentment celebrats Jocs Olímpics de Beijing. Anem perparts, perquè em sembla que les dues coses 110 casengaire ...

La crisi (what crisi? com dirien els Supertramp als anys70) econòmica sembla que va de debò aquesta vegada.Però a mi també em sembla que hi ha una certa psicosiamb la ditxosa crisi; no vull dir que no sigui cert quel'economia està patint una aturada important, però tambéem sembla que s'està magnificant. Hi ha gent que pateixmolt, perquè s'han quedat sense feina i no veuen gairesortida, però a la majoria de gent el que li passa és quedurant els anys de bonança ha volgut dur un ritme de vidadesmesurat, fent hores i més hores de feina, que nos'acabava mai, per guanyar un "paston" a final de més ientrar de cap dins eLlaberint consumista a què ens condueixel sistema. Per altra banda, el mateix sistema capitalista hodu de manera intrínseca, quan fa crec, qui ho pateix realmentés el treballador. Mira si no dos casos simptomàtics: una deles majors empreses del sector del "totxo" de l'estat, Martinsaha fet fallida, i les conseqüències han estat dramàtiquesper a milers de famílies, però no creguis que el responsablede l'endemesa passi gaire pena; està cobert per tots elscostats, ell seguirà disposant d'un patrimoni multimilionari.l.'altre cas semblant ha succeït a les illes, concretament aMallorca, amb el famós Vicenç Grande, propietari de Drac,també líder de la construcció, que també ha fet figa, però ellcontinua vivint com un sultà i presidint (sembla que per poctemps) el Reial Mallorca, equip de la primera divisió de futbol.Són les misèries del capitalisme: el poderós sempre estaràa dalt encara que porti a l'infern milers de ciutadans. Nocrec que t'hagi d'explicar res més, ja que tu en saps prou.

Dels Jocs Olímpics només et faré un breu comentari;deixant al marge els tòpics de "millors jocs de la història", ialtres obvietats, voldria explicar el meu parer sobre lescrítiques que s'ha endut la Xina per la seva actitud de norespecte als drets humans. Hi estic d'acord, però una micacansat que sempre es mirin les coses amb les mateixesulleres; Atlanta, als Estats Units, dues olimpíades enrera iLos Angeles al 84 van acollir els Jocs i no es van sentiriesveus defensores dels drets humans a un dels països ons'executen més persones cada any i on es permet alsciutadans tenir armes de foc, amb el que suposa de mortsal cap de l'any. Puc estar d'acord amb què a la Xina esvulneren els drets humans de manera gairebé sistemàtica,però açò no només passa al gegant asiàtic, també a altresllocs, que les mateixes veus moltes vegades veneren ambdevoció.

Adéu estimat germà Alam, fins aviat, una abraçada.Llorenç

Setembre 2008 - 349 Eii!•• Eii!:==---~

/!

! I

Carta des de Roiala, setembre 2QP8.'

Benvolgut amic, ja et trobava a faltar. La veritat és que s'hafet una mica llarg, però també t'entenc; quan no pot ser, no pot ser.Em sembla que planteges una qüestió interessant, pel que fa al'economia. Has de sebre, però que aquí la crisi és estructural, elque vosaltres anomenau crisis és el nostre pa de cada dia; l'atur,la pobresa, la manca de recursos, la fam, són com molt bé saps,una constant en la vida dels habitants de l'Àfrica. Hi ha unadiferència fonamental entre la vostra crisi i la nostra misèria; lavostra economia té moments alts i moments baixos, però el sistemacapitalista i la voràgine consumista en què esteu immersos us duena un carreró sense sortida. Record una conversa amb un amiccomú en la qual em comentava que fa uns anys, la gent escomprava cases per valor de tres-cents o quatre-cents mil eures,hipotecant-se de manera que cada mes havia de pagar més de mileuros al banc. A mi em fa l'efecte que els sous, tot i no estarmalament, tampoc donen per a tant, però es veu que hi ha gentque s'esgavella i gasta a mans plenes, fins i tot el que no té; i aixíno és estrany que els bancs, per molta crisi que hi hagi, cada anysuperin els beneficis. La diferència que et comentava és que percontra, la nostra economia és gairebé inexistent, gràcies sobretotals països rics, aquests que ara pateixen la "crisi". Aquí elsproblemes que m'expliques fan ganes de riure, no tenen raó deser; la crisi és permanent, depenem de la voluntat d'institucions"democràtiques" i "civilitzades" com el Banc Mundial, el FonsMonetari Internacional o l'Organització Mundial del Comerç, quedecidiran si ens perdonen part del nostre deute o si ens donenmés crèdit, sempre tenint en compte si ens hem "portat be".Malauradament el que és real és que els responsables de lesdesfetes són els que no patiran les conseqüències de la crisi, deuentenir els seus comptes corrents a salvament, en algun delsparadisos fiscals que hi ha arreu del món. Així que no t'had'estranyar que aquests personatges que em dius no hagin depassar cap pena; el sistema capitalista és així; en temps de bonançaels rics s'enriqueixen més, en temps de crisi, els pobres s'hi tornenencara més. El més greu, en tot cas, és que els conservadorsdonaran la culpa de tot als ecologistes, els conservacionistes, elsque no volen que es construeixi més, que seran els culpables dela fallida de l'imperi del "totxo", si no ja veuràs ...

Del tema olímpic t'he de fer una confessió, malgrat que crecque tot és un gran muntatge, seguesc els jocs tot el que puc, im'alegra molt quan qualsevol africà, asiàtic o llatinoamericà guanyaalguna medalla. Crec que no et falta la raó en la teva crítica alsque critiquen només la Xina, no deixa de ser una prova de cinismellençar l'opinió pública contra un govern que atempta contra elsdrets humans de manera evident, però no fer-ho amb tots; i quanels Estats Units al 96 i al 84 van organitzar les olimpíades tambéatemptaven contra els drets humans, perquè no ens enganyem, lapena de mort és un atemptat greu contra els drets de les persones.

Per cert, i abans d'acabar, et vull demanar per un tema queno m'has explicat, supòs que perquè ha passat després d'enviar-me la teva carta; he llegit a algun lloc que hi ha hagut un accidenta una central nuclear a Catalunya. No en tenc més notícies, peròaquesta és la demostració que l'energia nuclear no és la respostacontra el canvi climàtic ni per l'esgotament dels combustibles fòssils.La manca de seguretat, però sobretot la manca de transparència id'informació fan que sigui molt poc fiable, almanco tal i com estàplantejat avui. Ja en parlarem.

Salut i una forta abraçada per a tots els teus.Alam

25

Sobre el premi .literari del programadefestes

Rebre el programa de les festes de Sant Llorenç a ca teva ésel senyal que cada any indica que la festa j a és a punt de començar.

El programa s'ha convertit en un element molt importantde Sant Llorenç: a més d'informar sobre tots els actes que secelebraran, és completat amb un treball de tipus històric o béliterari. Des de 1970 el treball que guarneix el programa de festesés el guanyador d'un concurs.

Hem de recordar que els treballs publicats al programa defestes s'han convertit en una eina de coneixement de la història ila cultura d'Alaior. I, a més, avui arriba a totes les cases d'Alaior.Vet aquí la seva importància.

Si repassen els programes de festes, podran comprendre lanostra història perquè, llegint-los, hi trobaran quina ha estatl'evolució de la festa al llarg d'aquest temps. Els de 1907 a 1935destaquen per ser un únic full a on es publicava la relació d'actes.De 1940 en endavant el full es converteix en un llibretó i, a partirde 1948, s 'hi va afegir un treball de caire cultural sobre el poble,els seus habitants o la seva història i cultura.

Quant al concurs, s'ha de recordar que el primer es vaconvocar el 1969 per a guarnir el programa de 1970, i va serguanyat per mossèn Fernando Martí Camps. De llavors ençà,generalment s'han guardonat treballs de tipus històric o cultural.Als anys setanta el premi consistia en una medalla d'or. No seràfins a 1980 que s'introduirà el premi en metàl·lic.

Fins aquí alguns detalls que es poden destacar del nostreprograma de festes.

A 1'hivern passat l'Ajuntament va convocar unes reunionspúbliques per tal de millorar algun aspecte de les festes, i tambées va parlar del programa. Es va proposar que el tema del programafos temàtic; enguany seria relatiu al centenari dels germans deLa Salle a Alaior. I així s'ha fet. Tot per revitalitzar i animar lagent a participar en aquest concurs.

Ho vaig dir públicament a les reunions i ho dic ara. Ambl'experiència d'anteriors convocatòries, no pensava que fos oportúel fet de limitar la temàtica. Però havíem de veure quins eren elsresultats. Tothom convindrà que la resolució del premi d'enguanyno ha estat la manera més pràctica per animar la gent a participar.

S 'hi van presentar dos treballs i acomplien amb les basesdel concurs. El jurat va considerar que cap dels dos treballs erenmereixedors de guanyar el concurs, declarant-lo desert. I no sesap com, es va decidir que el programa fos completat amb untreball que res no té a veure amb la temàtica que s'havia proposatper a 2008.

Pens que s'hauria d'haver fet un esforç per tal d'enaltir elconcurs, si realment es vol que arreli entre els alaiorencs. A més,s'ha de pensar en els autors i en la pròpia entitat al-ludida.

He pogut llegir els dos treballs i cadascun, des de la sevaperspectiva, aporten suficient informació i valor com per tenir-los en compte. S 'havia de donar suport als seus autors, perquètots sabem l'esforç que suposa l'elaboració d'un treball d'aquesttipus. I també a La Salle, institució que era premiada amb aquesta

26 cot-teborecions ;iiiiL2

Miquel Marques

decisió municipal, per tal de donar a conèixer la seva tascaeducativa i social a Alaior.

L'altra aspecte a tenir en compte serien els treballs que noguanyen. Ja fa quasi vint anys que es va editar per part del'Ajuntament els "Records d'Alaior" (1990), un llibre a on vanveure la llum els treballs d'aquells autors que no havien tingut laSOlt de guanyar. el concurs. Va ser una manera de reconèixer-losel seu treball.

Puc parlar d'altres concursos que se celebren a l'illa, de laseva importància i de l'alta participació que obtenen. També sónun planter d'on han sorgit alguns bons escriptors o narradors.

Avui per avui el concurs de Sant Llorenç no té la vitalitat nila importància que es mereix. Ser l'autor del treball del programaés tot un honor que et permet entrar a totes les cases del poble.

Només esper que l'any que ve es publiqui un premi literario d'investigació al programa de festes i que, d'una vegada, esconsolidi el premi de Sant Llorenç. La nostra cultura, la nostrahistòri.a, el nostre poble s'ho mereixen.

PASSA r BOTSABATES l COMPLEMENTS

CI MENOR, 30 - ALAIOR - MENORCATEL. 971 379240PASSAIBOT@MENORCA.ES

Grup de Lectura"El professor de Feng Shui"

És un dels llibres que ens havia quedatpendent de treure en aquestes pàgines dels que vamllegir i comentar durant la passada primavera.

Avui en dia se'n sent xerrar bastant, de FengShui, tècnica que va néixer a la Xina fa devers5000 anys i que a Occident ha arribat recentment iestà començant a calar en la nostra societat.

Podria definir-se com l'art de millorar laconfiguració de qualsevol espai -és a dir, el nostreentorn- de manera que ens proporcioni pau iharmonia i que a la vegada afavoresqui la nostrasalut i prosperitat.

En el llibre, el senyor Wong és un expert enaquesta matèria i gràcies als seus coneixementspodrà resoldre satisfactòriament els nou casos detipus detectivesc que es van tractant.

El més interessant ens va semblar que, més que els casosen si, eren les petites introduccions que hi ha a l'inici de cada un,que ens permeten traslladar-nos al món de la filosofia oriental,tan diferent de l'occidental, en les quals el savi professor transmetles seves ensenyances al petit deixeble Brizna de Hierba, queens feia recordar allò del mestre i el Pequeño Saltamontes de laconeguda sèrie Kung-fu. Hi ha tant de significat acumulat en tanpoques retxes, que la veritat és que no totes s'entenen sensedificultat. Us en posaré uns exemples: "Los enseres de la vida deun hombre no son su vida. Pera los enseres de la vida de unhombre son su vida. ¿Es una contradicción? Sí, peró tambiénno ...No preguntes a los inmortales quan grande es el mundo. Elmundo lo haces tú ".

En el llibre ens expliquen també com Fu Hsi, un home quetenia coneixements d'arquitectura i màgia oculta es va convertiren el fundador del Feng Shui. Un dia que estava observant unestortugues que nedaven en un riu, va començar a fixar-se en elsdibuixos de la closca d'una tortuga, que eren perfectamentmatemàtics i va aprendre que podia existir ordre en les coses, devegades imperceptible, però molt màgic.

Curiós és també quan en una de les cites filosofals, s'afirmaque hi ha quatre coses que no permeten tenir pau a la gent: laprimera és la vida llarga; la segona, la reputació; la tercera, elrang; i la quarta, la riquesa. Els que tenen aquestes quatre cosestenen por dels fantasmes, dels homes, del poder i del càstig.

Un altre és aquell de l'home que se sent angoixat per lesseves càrregues i el mestre li diu que se'n vagi a meditar durant

tres dies a un temple dalt d'una muntanya. Quan torna, troba lacasa ensorrada, que ja era molt vella i el feia patir, havia rescinditel seu contracte de feina, i la dona, que el posava de molt malhumor perquè mirava el vesí, s'havia traslladat a la casa del vesí.L'home va afirmar que això no era el que esperava trobar-se quanregressés de meditar però que realment se sentia profundamentalleugerit de les seves càrregues, alliberat, i per tant més feliç,encara que ho havia perdut quasi tot.

Amb el Feng Shui diuen que les persones poden diagnosticari sanar el seu lloc de residència o de treball i crear harmonia,comoditat i equilibri en quasi qualsevol espai. Els principisfonamentals es basen en la lògica i la senzillesa.

L'autor. Nury Vittachi va néixer el 1958 a Sri Lanka i vaestudiar a Anglaterra, on va iniciar la seva carrera professionalen el camp del periodisme. El llibre intenta ser comercial i ja hiha previst d'editar noves cròniques basades en els casos del senyorWong.

URANO

PÀGINA PATROCINADA PER:

També feimcostat ala cultura ALAIOR, Pla de sa 5inia, 6 ·Polígono La Trotxa

Tel: 971 3711 41 Fax: 971 379200MAÓ I MERCADAL

27Setembre 2008 - 351

d •DESDE ~953

.s« 'll~ ICOOPERATIVA DE CONSUM ~

ASSOCIACiÓ DE CONSUMIDORS I USUARIS

RECEPTES PER A UNA CRISIUns la veien venir des de fa temps. Altres es van posar

ulleres de suro fins després de les eleccions. El que éscert és que la crisi és ja una realitat innegable i els seusefectes es fan notar en major o menor mesura en totes lesllars de Menorca. És el moment de racionalitzar el consum,eliminar les despeses supèrflues i apretar-se el cinturómentre duri el període de vaques flaques. Des de SanCrispín S. Coop. aconsellam unes pautes a seguir quepoden ajudar d'alguna manera a pal-llar els efectes de lacrisi en les economies domèstiques.

El primer dels consells és reduir la utilització del vehicleprivat i substituir-lo pel transport públic o la bicicleta entrajectes curts. El preu del petroli ha estat un dels principalscausants de la crisi i una reducció en la demanda ajudariaa fer-lo baixar, a més de ser més saludable, reduir lacontaminació i descongestionar el trànsit. L'impacte és moltnotable en l'economia familiar.

Racionalitzar el consum elèctric i d'aigua. Hem deconscienciar tots els membres de la família que no es potseguir deixant la tele encesa si ningú la veu; que s'hand'ajustar al màxim els temporitzadors d'aigua i electricitatdels jardins i terrasses; que s'han d'lnstallar atomitzadorsen les aixetes i reduir la capacitat de les cisternes del lavabo;que cal substituir les bombetes per altres de baix consum,etc. Tota l'electricitat que s'estalviï reduirà el consum degasoil de les centrals tèrmiques. Tota l'aigua que s'estalviï

Cooperativa San Cnspín

reduirà el consum dels sistemes de bombeig d'aigua potablei residual i de pas ajudarà a millorar el medi ambient.

Alimentar-se millor. Consumir aliments frescos a casaés més saludable i barat que acudir freqüentment arestaurants. La diferència de cost en còmput anual ésconsiderable i els beneficis per a la salut es posaran demanifest de forma quasi instantània. El mateix es pot dirsobre el consum d'aliments preparats.

Per últim, pot ser que hagi arribat el moment dereflexionar seriosament sobre la passió consumista que ensha portat a desitjar per sobre de qualsevol altra cosa tenirel mòbil més petit, la pantalla plana més gran, l'lpod méspotent i el cotxe més poderós que els del veí. Cal queanalitzem bé el que són necessitats reals i el que sónsimples capritxos. Serà un esforç per a tota la família però,acudint a la saviesa popular, tal vegada torni a posar-se demoda aquell vell refrany: "No es feliç qui més té sinó quimenys necessita".

LA COOPERATIVA INFORMARecordam als nostres socis que a més de

poder canviar els seus punts per regals del nostrecatàleg, ara poden canviar-los per un descompteequiValent amb només demanar-ho en caixa abansde tancar el tiquet. La seva caixera habitual elsinlormarà amb molt de gust.

AMB LA COL'LABORACIÓ DE LA CONSELLERIA DECONSUM DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS

OfERTES SOCIS - BOTIGA PISDURANT EL MES DE SETEMBRE

SOSTENIDORS a 9/95 €TEXANS a 11/90 €

TOVALLOLES DELAVABO a 1199 €

I PER CADA 30 € DE COMPRA ENTREGAM UNA BUTLLETAPER A UN SORTEIG DE DIVERSOS REGALS

28 =6_1III1l1lll1l1lll1l· _IIII1lJJiIlll1l6i_IIII1l ... IIII1ltS;¡IIII1l¡¡¡¡lIII1ld..¡;¡IIII1l_IIII1l.IIII1l.. M Setembre 2008 - 352

·..Quines coses Jaume Cardona "Tanus"

D'ARTISTES I DE SOMNISGran part d'artistes són uns estrafolaris. La resta, uns tímids.

Però en el que, gairebé tots, coincideixen és que sónhipocondríacs. Pateixen malalties molt rares. Són tan estranyesque moltes d'elles no es troben ni en els diccionaris ... Ni tampocels seus metges no troben la medicina adequada per a ells en elVademecum.

Quasi sempre es tracta d' al·lucinacions. O malaltiesincurables, però de les quals, normalment, no se'n moren.

Ara bé, hem de tenir molt en compte que entre elshipocondríacs existeixen dos grups: el dels maníacs i els forçosos.M'explicaré: per exemple, hi havia una senyora de Maó, que esdeia de nom Dolores Fuertes de Barriga. I, és clar, la pobra ambaquell nom, contínuament les mans a la panxa, i ais i ois. El mésnatural del món.

Ara, pel que fa a artistes, amb noms i cognoms normals,ells pateixen infinitat de dolors estranys, i tenen somnis d'allòmés capritxós. Per qualque cosa són artistes.

Podríem anomenar Dalí, que feia tornar boig el seu amic,Sigmund Freud, pare de la psicoanàlisi, quan el de Port Lligat liparlava de coses com el pas del temps pels seus rellotgesimaginaris i doblegats.

ESTIV ÀLIA. SETEMBREDimarts, 2

. Terrassa de la Biblioteca, 21 h.Estiu de Cine ... Musical: De Lovely, d'Irin WinklerHo organitza: Amics i Amigues d'AlaiorHi col· labora: Ajuntament d'Alaior.

Dimecres, 3Sala d'Exposicions de l'Ajuntament d'Alaior, 20.30 h.MarinasExposició de pintura d'EspínOberta fins el 21 de setembre, de 18 a 21 h.

Dijous, 4Pati des Convent, 21 h.Moments a cor (Orfeó Maonès)Concert de gospelEntrada: 5 eurosHo organitza: Ajuntament d'Alaior.

Divendres, 12Pati des Convent, 21 h.AgataConcert de música fusióEntrada: 5 eurosHo organitza: Ajuntament d'Alaior.

Dimarts, 16Terrassa de la Biblioteca, 21 h.Estiu de Cine ... Musical: Havana Blues, de Benito ZambranoHo organitza: Amics i Amigues d'AlaiorHi col-labora: Ajuntament d'Alaior.

Podríem davallar un grapat d'escalons de la fama, i entrobarem uns que si al vespre no mengen ensalada ja no podendormir; d'altres que quan dormen ho fan sempre amb una màdintre la peixera -però, sense piranyes-o Altres que creuen sofrirla malaltia de la son, i no se la poden curar de cap de les maneresperquè sempre estan desperts, i no són capaços d'admetre queells del que pateixen és d'insomni. En fi ...

Entre alguns somnis persistents de persones més o manconormals, tenim el cas curiós, a començament dels anys setanta,d'aquells dos amics, un dels quals somiava cada vespre que pujavaal Toro a peu, i llavors, al matí, en despertar, estava cruixit. Mentreque l'altre amic somiava cada vespre que el visitava Sofia Lorenal seu llit. I quan ho contava al seu amic, el que cada vesprepujava fins dalt el Toro a peu, aquest, amb un pam de nas perl'enveja, li deia:

- I com és que qualque nit no em telefones, home de Déu?

lI' altre li responia:

- Sí,jo ho faig, però ... saps que ho és de mal, resulta que tusempre ets dalt el Toro.

Divendres, 19Pati des Convent, 21 h .Las voces de CórdobaMúsica i cançó popular argentinaEntrada: 5 eurosHo organitza: Ajuntament d'Alaior.

Dimarts, 23Terrassa de la Biblioteca, 21 h.Estiu de Cine ... Musical: Cruzando elpuente, de Fatih AkinHo organitza: Amics i Amigues d'AlaiorHi col·labora: Ajuntament d'Alaior.

Divendres, 26Església de Santa Eulàlia, 21 h.Recital d'òpera: Taller d'Òpera Amadeus. Selecció d'òperesfrancesesEntrada: 5 eurosHo organitza: Ajuntament d'AlaiorHi col, labora: Casal Català de Menorca.

Dimarts, 30Terrassa de la Biblioteca, 21 h.Estiu de Cine ... Musical: Las huellas de Dylan, deFernando MerineroHo organitza: Amics i Amigues d'AlaiorHi col, labora: Ajuntament d'Alaior.

Ajuntamentd'Alaior

Setembre 2008 - 353 l1li11IIIIIII1IIIIIII1IIIIIII,_,.xIlllIlllllll_, _~_; IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII __ Oot-Ieborecions 29

Enguany s'ha public~t un llibre ~utobiogràfic d'unagimnasta, na Tania Lamarca, Es una de les gimnastes que formavapart de l'equip espanyol de gimnàstica rítmica i que va aconseguirl'Or als Jocs Olímpics d'Atlanta el 96. El llibre parla de la sevaexperiència com a esportista d'elit i del desprès de la retirada.Parla molt de la satisfacció personal fent allò que més li agradava,però també de tots els sacrificis i tots els problemes que va tenirdesprés de deixar-ho per adaptar-se a la vida fora de laconcentració i del gimnàs.

Llegir aquest llibre m'ha fet recordar la meva vida com agimnasta, el sentiment de ser una nena dedicada 100% al' esport,els sacrificis realitzats, la satisfacció personal, la retirada obligada,la confusió de després ... L'única diferència que he trobat entreella i jo és el nivell al qual vam arribar, però l'esforç i l'entregaés el mateix.

Aquest setembre farà tres anys que ja no entren, després de8 anys practicant la gimnàstica rítmica. Vaig començar amb larítmica amb nou anys, perquè la majoria de les meves amiguess'hi havien apuntat. D'aquest grup inicial ja hi havia tres de lesvuit nenes que acabaríem donant-ho tot per aquest esport, n'lnmaGonzàlez, na Neus Marquès i na Vanessa Alcaraz. Vaig passar elprimer any entrenant dues hores setmanals amb el grup de base,només fent exhibicions en els dies significatius (Nadal, final decurs ...). El següent any vaig pujar al grup de competició, entrenantuna mica més per així preparar-me per a les competicions aMenorca. Però en aquella època la rítmica era una activitat més,un passatemps sense gaire importància.

En aquest esport, com en la majoria, hi ha diferents nivells;obligatoris (es fa en mans lliures i es el nivell més baix, per lesnenes que comencen en la competició), nivell mitjà, superior iels federats A (nivell d'Espanya) i B (nivell autonòmic).

Durant els primers quatre anys en què vaig competir (dosen obligatori i dos en nivell mitjà) no vaig pujar cap vegada alpòdium, però en cap moment em va afectar, el que importava eracompetir, res més. A finals d'aquests quatre anys l'entrenadorava marxar. Durant el primer trimestre del següent any vam estarentrenant soles o, a vegades, amb la presidenta del club, peròd'aquella manera no es podia seguir perquè era una pèrdua detemps i les companyes i jo ens vam plantejar anar a entrenar a unclub de Maó com ja ho havíem fet algunes de nosaltres. Però lanotícia no va tardar en arribar; la presidenta havia trobat unaentrenadora basca, exgimnasta de la selecció espanyola. Aquestanotícia ens va animar a totes, a qui no li feia il·lusió tenir unaentrenadora que havia estat gimnasta internacional?

Així, el gener del 2003 vam veure arribar, molt nervioses,un cotxe vermell amb la "v" de Vitòria a la matrícula i amb un

30 Oot-teborectons

Mónica Mir

MOLT MÉSQUE UNESPORT

fum negre que sortia del capó; així, dia 2 de gener ens vam quedarsense conèixer-la ja que va ser arribar i anar al mecànic. Encaramés nervioses i amb més ganes, va arribar l'endemà. Maria, MariaEreñaga, així es diu la persona que va arribar a ser com una mareper a totes nosaltres. El primer que va fer va ser posar-nos enlínia i dir-nos que el dia següent ens volia veure a totes amb robaaferrada i negre. Aquesta va ser la primera de les normes, peròno van tardar a venir les següents: per entrenar, cabells benrecollits, punteres cada dia, res de calcetins, res d'ulleres, lentilles(aquesta especialment per a mi), prohibit mirar-se el rellotgedurant els entrenaments, prohibit xerrar entre nosaltres, s'ha dedemanar permís per beure aigua, anar al lavabo o qualsevolactivitat que no tingués res a veure amb l'entrenament, prohibitestalonar-se a les parets, prohibit quedar-se quieta sense fer res,prohibit badallar, res de fer males cares ... Però bé, les normesvan anar sorgint dia a dia. Però no ens importava, cada norma eraun repte per a nosaltres, s'havia de complir i ja estava, no és tandur com pot arribar a semblar. M'imagín que quan va sortir del'entrenament aquell primer dia, tenia poques ganes de tomar, jaque era el més patètic que havia vist en la seva vida, però ellahavia vingut amb moltes ganes de fer feina i, per això, vaaconseguir tot el que es va proposar.

El primer mes va passar volant i a principis de febrer vaescollir una petita selecció de totes les que hi érem per entrenarcada dia dues hores. Algunes vam acceptar entrenar cada dia ialtres no, decidint entrenar només tres dies com abans. En aquestaselecció inicial ja s'hi trobaven na Neus, rr'Inma, na Vanessa,n'Esther García, na Marta Torrent i jo, que som unes de les quevam aguantar fins al final. Les altres van anar deixant la rítmicaa poc a poc o es van canviar de club. I per altra banda, mésendavant se n'hi van afegir dues més, na Bet i n'Els Salom. Apoc a poc vam anar augmentant el temps d'entrenament, fins que

Neus Marquès

Setembre 2008 - 354

vam arribar a les quatre hores diàries de dilluns a dissabte.

Amb sis mesos, només sis, na Maria va aconseguir denosaltres allò que no havia aconseguit mai cap altra entrenadora:quatre campiones de Balears i va portar na Neus i na Bet alcampionat d'Espanya per equips, les quals van aconseguir la 16aposició, la millor aconseguida per gimnastes menorquines finsaquell moment.

Els dos anys següents també van estar carregats d'èxits;més campiones de Balears, una quarta posició al campionatd 'Espanya (el millor resultat aconseguit per gimnastes de Balears),molt bones posicions a l'Internacional realitzat a Huelva (entreles quals, una segona posició), entre d'altres.

Ens passàvem tot l'any fent rítmica, tant estius com hiverns.La Setmana Santa era la més intensa de tot l'any, les competicionseren molt a prop i tocava entrenar matí i capvespre. Els matinsera un entrenament normal de quatre hores, amb la flexibilitat, lapreparació física, els salts, les acrobàcies i les dificultats ifinalment amb els enteros. En canvi, els capvespres erendiferents ..., cap de nosaltres no dèiem res, però totes anàvem ambla mateixa idea a l'entrenament: acabar la feina ràpid per podertomar a casa prest i descansar! Teníem un plàning d' enteros vàlids;fins que no complies el pla no marxaves, podies tenir sort i fer unentera vàlid de cada aparell i amb una horeta i mitja acabar; allòera el millor, vestir-se i sortir per la porta mentre les altrespassaven enteros i més enteros! Però podies tenir un mal dia i sertu la que et quedaves fent enteros mentre les altres anaven desfilantuna per una per la porta ...

Durant l'hivern, després de l'entrenament tocava vestir-nosi recollir-ho tot; el més lògic hauria estat fer-ho de pressa perpoder arribar a casa prest, però no ... érem lentes amb ganes, xerranti xerrant! Després de quatre hores d'estar juntes, però sense dir-nos res, tocava xerrar de com havia anat el dia, de les classes,dels exàmens i, com no, de la rítmica. Na Maria esperava a laporta preparada per tancar, amb cara de "Voleu frissar?". Perònosaltres amb tota la nostra calma, xerrant i rient, sense pensarque eren les nou, que encara tocava arribar a casa, dutxar-se,sopar i fer els deures i estudiar.

Nervis pre-competicions, nervis pre-exàmens, la rítmica iels estudis eren l'únic important de la nostra rutina, era l'únicque fèiem, no hi havia temps de fer res més. Sortir de festa, quèés açò? Sortir a fer una volta els caps de setmana, impossible,perquè havíem de recuperar tots els deures que no havíem tinguttemps d'acabar entre setmana. Record especialment el curs quefeia quart d'ESa, va ser un curs ple de viatges; el de final decurs, un intercanvi que es va fer amb italians, el viatge de la Firade la Ciència, i algun altre més. N'Inma, na Neus i jo, que éremles implicades, no en vam fer cap, no hi podíem anar ja que nopodíem perdre entrenaments.

Moltes vegades, les èpoques d'exàmens i les competicionscoincidien, i açò convertia aquestes setmanes en les pitjors del'any. Els nervis ens menjaven. Durant aquests dies, la paraula"nervis" i totes les seves variants estaven completamentprohibides, eren paraules tabú. Acasa tot eren moments d'histèria,plors, pessimisme ... Qualsevol mare no hagués aguantat tot açòper un simple esport, és molt fàcil dir "Si no pots amb tot, deixesla rítmica i ja està!". Però la meva en cap moment va dir-me resd'açò, ella sabia com d'important era per a mi la rítmica. Eslimitava a aguantar els meus mals moments, a animar-me, aajudar-me en tot el que podia. Fins i tot, si em veia molt atabaladaem deixava perdre alguna hora de classe per poder estudiar oacabar treballs. Ella confiava en mi, sabia que I'hora que perdésla recuperaria i sempre ho feia, la recuperava, m'esforçava almàxim per poder treure endavant les dues coses.

BetSalom

Els estius eren un poc diferents, els matins entrenàvem i elscapvespres els teníem lliures, però estàvem acostumades a no ferres més que rítmica, així que no fèiem gaire cosa més. A lesúniques festes de poble a què anàvem era a les d'Alaior i les deSant Lluís, ja que ens quedàvem a dormir a casa de na Bet. Peròles nostres festes eren molt particulars, ja que ens passàvem elcapvespre i el vespre rodant per la fira, pujant i davallant a larana.

Després de tants entrenaments, les setmanetes de vacancesde Nadal i les de juliol eren el millor. Però tot té les sevesconseqüències ... Per molt que ens donessin "deures" per fer durantaquestes setmanes, tomar a entrenar era el pitjor; una setmanasencera amb agulletes, tot el cos et recordava que havies estatdues setmanes sense fer "res", i mentre t'esforçaves per no posarmales cares durant la flexibilitat o la preparació física (ja que lesmales cares podien suposar conseqüències més greus que lesagulletes, que na Maria s'enfadés), et juraves que a les pròximes

lmma Gonzale«

Setembre 2008 - 355 •••• II__ "IIij1l1lillh._II¿i1illi!i!W!iili cot-teooreoions 31

vacances faries més ben fets els deures i no te'ls passaries pelforro. Però açò mai no s'arribava a complir ... perquè tomavenarribar les pròximes Vacances; si era Nadal, entre dinars i soparsestaves al complet, i si era estiu, feia calor i és millor la platgeta,així que tomaves a maleir les vacances durant una setmana més.

"No vull que se'n vagi mai, mai, mai! Na Maria m'ho hadonat tot". Aquestes són paraules textuals escrites per mi a unallibreta, una espècie de diari en el qual na Neus i jo hi vam escriuredurant aquests tres anys. Però allò que és bo no dura per sempre,després de tres anys na Maria va marxar, però sense cap dubtehan estat els millors anys de la meva vida. Gràcies a na Mariatotes nosaltres hem viscut moments únics i inoblidables. Van sertres anys plens de sacrificis, moltes llàgrimes, esforç, sofriment,prohibicions, normes, disciplina ... Però, al mateix temps, moltesalegries, moments únics, una segona família, una gran satisfacciópersonal i recompenses per l'esforç,ja sigui amb medalles o copes,veure el teu nom al diari, i el que és millor ... la millor recompensa

Vanessa Alcaraz

Pàgina patrocinada per

CENTRAL DISTRIBUIDORA DE MENORCA

DOMINGO MARQUÈS, S.A.

de totes ... un somriure, un gest, un simple "muy bien" de na Maria.

Va ser una època que es va acabar de cop, sense que ensesperéssim que fos d'aquesta manera, sense donar-nos opció. Elsnostres plans de futur van quedar fets miques, cap de nosaltress'havia plantejat la vida sense la rítmica, vèiem el nostre futur tali com el teníem, fent rítmica, no estàvem preparades per deixar-ho, però no vam poder fer-hi res. Les úniques que van tenir opcióvan ser les petites, n'Els i n'Esther, que van marxar amb na Mariai na Bet, que vaser agafada per la selecció espanyola.

Ara, cada una de nosaltres ha trobat un camí diferent, lescoses han canviat molt entre nosaltres, ja no som aquelles nenesa qui ens unia una única passió. Però encara que ja no tinguemaquell vincle que ens unia, les vuit sabem que durant aquells tresanys vam ser inseparables, gairebé com a germanes.

Des d'aquí vull agrair a les set que van estar amb mi durantaquests tres anys: n'Esther, n'Els, na Vanessa, na Marta, na Bet,n'Inma i na Neus i, com no, la protagonista d'aquesta història, naMaria, ja que sense ella aquests tres anys no haurien estatpossibles.

32 Oot-teborecions

EL XANTRE D'ALAIOR (i 2)Josep Sintes Timoner (1865-1948)

En la primera entrega d'aquest article ens vam fer ressò dela faceta docent del senyor Sintes, atès que arribà a ser mestre depersonatges com la senyora Lola Camps o com Gabriel Salord,fundador de la Capella Davídica. Investigacions posteriors ensvan posar al corrent de l'existència d'un altre alumne il-lustre delsenyor Sintes: l'eminent filòleg d'origen ciutadellenc Francescde Borja Moll. Cal donar a aquestes noves aportacions laimportància legítima que tenen, atès que ens proporcionen forçainformació nova sobre aquest alaiorenc distingit. Borja Moll vaestudiar al Seminari Diocesà de Ciutadella durant la segonadècada del segle xx, i fou llavors quan, com ell mateix explica,"el senyor Josep Sintes, mestre de capella de la Catedral iprofessor de música del Seminari, va descobrir que la meva veu,encara que no gaire voluminosa, era agradable, i sobretot quetenia una orella afinadíssima i un gran sentit del ritme", i peraixò el contractà per cantar a les funcions religioses de l'esglésiadel Socors i li ensenyà, a part de solfeig, a tocar el pianopermetent-li "anar a casa seva, mitja hora abans de cada lliçó,perquè estudiàs en el seu piano mentre ell era a la Catedral". Mésendavant, Moll també ens explica que el senyor Sintes "emdeixava papers de música clàssica i tractats de teoria musical,em feia aprendre composicions ben seleccionades, em feia tocar[ ... ] a les vetllades de Sant Tomàs i a les del Cercle Catòlic,m'enviava a escoltar els poquíssims concerts bons que es donavena Ciutadella [... ] i em feia tocar I'harmònium o l'orgue a funcionsreligioses". Moll fins i tot explica que "si qualque vegada vaigcobrar unes pessetes per fer d'organista, va esser per la generositatdel mateix mestre Sintes, que em va pagar -probablement de laseva butxaca particular- la meva actuació en la missa del gall".Les paraules finals de Moll resulten lapidàries: "Aquell mestrede música era tot un senyor, i jo li dec perpètua gratitud per tantcom va fer per mi com a mestre i com a amic i protector".

Tot això no obstant, el treball més ardu i perllongat delsenyor Sintes es concentrà en la capella de la Catedral, amb laqual aconseguí interpretar les pàgines més brillants de músicasacra, especialment les de Tornàs Luis de Victoria, GiovanniBattista Pergolesi, Lorenzo Perosi o Licinio Refice; de fet,Deseado Mercadal no dubta a dir que "Gracias a su dirección, lasfunciones catedralicias alcanzaron un esplendor y emotividaddignas de los mayores elogio s" . S'explica que aquesta capellaestava formada per persones de tots els estaments socials i que,alhora, s 'havia format un petit grup instrumental, majoritàriamentd'instruments de corda, que participaven també en els cantslitúrgics.

Una de les majors recompenses que degué rebre Sintes pelseu treball incansable com a sotsxantre de la Catedral va esdevenirel 14 de juliol de 1913 amb motiu de la visita a Menorca de lainfanta Isabel de Borbó; ho explica així l'esmentat butlletíepiscopal:

"En la Plaza de la Catedral, donde se había levantadoelegante y vistoso altar fue recibida S.A. por el Excmo. Sr. Obispode la Diócesis, revestido de Pontifical, por el IImo. Cabildo yClero en traje de coro. Saludada la Infanta, con expresivo saludode bienvenida por el excelentísimo Sr. Obispo, le dio a besar elLignum Crucis, que S.A. adoró en lujoso reclinatorio, y entonadopor el Clero un himno sagrado, entró en la Catedral, bajo palio,cuyas varas sostenían cuatro Sres. Capitulares y cuatro Sres.Beneficiados de Concordato, cantàndose por la Capilla y Clerosolemne Te-Deum [càntic en acció de gràcies a Déu per algun

benefici rebut. El nom prové dels dos primers mots de l'antichimne cristià Te Deum laudamus], que entonó el Excmo. Sr.Obispo, ocupando S.A. su correspondiente trono en elpresbiterio".

Quan finalitzà el cant d'aquest tedèum en honor de la infantaespanyola, resulta que "Personalmente quiso la Infanta rendir sutributo de adimiración al Rvdo. Sr. Sintes", atès que l'audicióque s'havia escoltat "superaba en mucho las de otras catedrales alas que había asistido".

L'any 1929, l'esdevenir fins aleshores habitual de la capellaque dirigia es va veure bruscament interromput atès quemonsenyor Antoni Cardona Riera, qui era bisbe titular deQuersoneso, realitzà una visita pastoral a la diòcesi menorquina(ho va fer en nom del bisbe Joan Torres i Ribas, que era vell icec) i ordenà el compliment rigorós del motu proprio Tra tesollecitudini que Pius X instaurà l'any 1903. En essència, aquestdocument considerava el cant gregorià (en llatí, òbviament) comla música religiosa universal i paradigmàtica, per la qual cosa noes podia cantar altra cosa en els oficis litúrgics. Això obligà aredreçar el repertori que fins aleshores Josep Sintes havia triatper al cor catedralici: abandonà les obres d'estil més operístic i"vulgar" (com el Miserere del maonès Benet Andreu o el Rèquiemdel també maonès Jaume Alaquer, ambdós de publicaciórelativament recent) i s'inicià amb totes aquelles que el motuproprio papal considerava aptes per al culte catòlic (obres deGoicoechea, Cordella, Mitterer, Perosi ... ).

La Guerra Civil Espanyola suposaria un altre duríssim sotracper a la totalitat de la diòcesi menorquina i, òbviament, per a lacapella que dirigia el senyor Sintes. De fet, la contesa bèl-licasuposaria el final de la seva labor musical al capdavant del corcatedralici, atès que, un cop acabada la guerra, el nou bisbe,Bartomeu Pasqual Marroig, optà per crear, mitjançant una extensacarta pastoral, un nou cor, la Capella Davídica, que l'any 1943posà en mans d'un capellà que havia estat alumne de Josep Sintes:Gabriel Salord Marquès. Com a conseqüència d'això i de la sevaavançada edat, Sintes esjubilà tot i que seguí involucrat en l'aparatmusical de l'església menorquina, essent vocal de la comissiódiocesana de músia sacra fins a la seva mort.

La mort li va sobrevenir després d'una curta malaltia a lesdues del migdia del dia 12 de febrer de 1948, quan estava a puntde complir 83 anys i després de 59 de sacerdoci. El seu funeralresultà multitudinari, sobretot durant l'acompanyament alcementeri, en el transcurs del qualla Banda Municipal interpretàdiverses marxes fúnebres; el moment més emocionant de lesexèquies fou a l'entrada del cementeri, quan, en mig d'un silencisepulcral, la banda ciutadellenca interpretà la composició fúnebrede Mariano San Miguel Urcelay "A la memoria del MaestroBretón", tribut pòstum al senyor Sintes.

Això no obstant, els homenatges a la figura de Josep Sintescontinuarien més enllà de la seva mort i de les seves exèquies.Segons el que ens explica el periòdic ciutadellenc El Iris, l'EscolaMunicipal de Música de Ciutadella oferí el dimecres, 24 de marçdel mateix any 1948, una missa en honor al senyor Sintes alsantuari ciutadellenc de Maria Auxiliadora. Per altra banda, en elconcert de música sacra que el col-legi salesià de Ciutadellaorganitzà el mateix dia 24 de març "como final de las ConferenciasFormativas de cuaresma", el famós músic mercadalenc LlorençGalmés hi estrenà una "Elegia" en honor del finat mossèn Sintes.

Setembre 2008 - 357 eJ!mI!M.!!!i1! .. !!!i1!,!!!i1!.¡¡¡¡¡¡¡¡¡;!!!i1!<!!!i1!I!MI!M&Z!!!i1!i\l!!!i1!¡¡i!!!i1!&&I!!!i1!J __ . cot-teboreoions 33

Miguel Perea Cavaller

NOTABLE PARA LAS

Antes que nada, debemos alegrarnos de que durante lasfiestas no hayan ocurrido incidentes ni heridos graves.

Durante diez días, inc1uyendo los preliminares, queestallaron los días 8, 9,10 Y 11 con las fiestas de Sant Llorenç,pese a que hubo lluvia de estrellas o partículas de satélite, tambiénllamadas Iàgrimas de San Lorenzo, estas no fueron vertidas porAlaior.

Durante los días anteriores hubo actos culturales en labiblioteca y en el Ayuntamiento, ademàs de exposiciones,mercados y trabajos artesanos de tiempo pasado y presentes,"glosat", actuaciones musicales en sa Plaça, el Pati de Sa Llunay en la antigua escuela de La Salle, teatro en la Salle nueva, enlos Pinos la gala recordando las canciones de los festival escelebrados en Alaior entre los años 64 i 67 (aquí hay un pero, yes que creo que merecían un homenaje las personas de Alaiorque actuaron en aquell os festivales y por ende también las queresiden en Menorca, tales como Cosme, Elisa, Nineta de SonBou, Lina Camps, Los Parranderos, Santiago Barber, Manel, Tano,etc., al igual que los impulsores de dichos festivales). El granconcierto de Simón Orfila y compañeros en Santa Eulalia (unsegundo pera: todos los actos han sido de pago y la entrada costaba5, 8, 10 o 15 euros, a excepción de la actuación del grupoS'Albaida, que corrió a cargo de S'Ull de Sol, y el glosat).

Pudimos asistir a actos deportivos: fútbol, petanca, carreraspopulares -aquí cabría poner un tercer pero: creo que RafelQuintana tendría que salir 5 minutos mas tarde que los otros-fórmula radio control, campeonatos de tenis, ajedrez, tenis demesa, basquet, concursos hípicos, etc. También se organizaroncenas de vecinos al aire libre (un cuarto pero: ¿cuando se haràuna cena multitudinari a desde Sa Plaça hasta la Plaça des Ramal,con la colaboración del Ayuntamiento que debería encargarse deaportar las mesas, sillas, la bebida y el postre?).

El domingo día 3, fiesta preliminar en la ermita de Binixemsy traída de la imagen de Sant Llorenç a la ciudad (quinto pero:creo que el recorri do por las calles de Alaior debería ser masextenso).

Llegando al viernes por la noche con el esperado pregón acargo de Joana Pons y sus guitarras, que con sus canciones y supotente voz ofreció una velada memorable; aquí no hay que ponerningún pero, pues siempre es mejor una persona de la ciudad queuna que sólo viene a veranear aquí, entregando Joana Pons ellibro-manuscrito del pregón al Ayuntamiento, y éste, de manosdel alcalde Pau Morlà, le entregó a ella y a sus acompañantes unobsequio. Después tuvo lugar la entrega por parte del alcalde delPenó al caixer fadrí y el primer toc de fabiol a cargo delfabioler.

Sexto pero: el viernes hubo una nota discordante en unasdeclaraciones escritas por parte de una familia de caixers oantiguos caixers, las cuales opino que eran algo salidas de tono,pues todo se puede criticar, y es bueno hacerlo, pero sin pasarse,pues si se hace, muchas veces se pierde la parte de razón quepodían tener; por suerte no llegó a mayores, y es mejor olvidarlo.

El sabado a partir de las 5 fue cuando se dio la salida a lasfiestas, con el repique general de campanas (y séptimo pero:presuntamente habrà repique de campanas para anunciar el iniciode las fiestas el año que viene, 2009) que anunciaban, junto con

CON ALGUNOS PEROSlos cohetes, el inicio de los días de las fies tas mayores, con lasubida a completas, la gran actuación de la banda de es MigjornGran ... Sin embargo -octavo pero- como cada año, pasa que losjóvenes no les dejan recorrer las calles desde el Ayuntamientohasta dalt Sant Pere Nou con soltura, y necesitan mas de doshoras para hacerio; ésta es la moda actual, pero no gusta a todos,pues mucha gente que quiere disfrutar del espectàculo y la músicade dicha banda, no puede gozar de sus melodías y se ensombreceel magnífico espectàculo musical al tener la policía local queempujar al gentío para poder avanzar; si no lo hiciera aún estaríanen es Camí Nou. Aprovecharé la ocasión para felicitar a losvecinos de dicha calle: j Enhorabuena a las casas particulares ycocherasl, que abrieran las puertas para invitar a los transeúntes,y así diversificar los lugares de concentración.

Después, el largo jaleo del sàbado hasta la I de la madrugada(aquí hubo un fallo, pero no imputable a nadie, y fue el tirarespuma -el dueño del bar tenía perrniso para hacerlo- y al ser laprimera vez que se hacía, la espuma que quedó sobre la arena nose secó, y el domingo tuvieran que reponer arena, pero como hedicho era la primera vez y un fallo lo tenemos todos y de él seaprenderà para las próximas fiestas de Sant Llorenç; y creo quesí se puede tirar el domingo después del jaleo, pues acto seguidoentra la brigada de limpieza para retirar la arena, para poder pasarel desfile de carrozas). El sàbado, después del jaleo, begudadesayuno -por la hora que era-o

Domingo, misa y jaleo hasta las 5 de la tarde y con músicade samba a cargo de la banda de es Migjorn Gran, que ademàs dedominar los instrumento s musicales, con su director al frente,éste sabe dominar al gentío. Y para refrescar a los asistentes sepudo tirar agua, con autorización; al final, después el esperado ymas tranquilo desfile de carrozas, pero el alcohol a veces hace delas suyas en algunos representantes jóvenes que daban vida aalguna de las carrozas ... , pera les pongo un notable alto al finpor la magnífica representación de colorido; espero que siga JoanFlorit. Y acabamos con un bonito castillo de fuegos artificialescomo fin de fiestas.

Lunes, misa en honor de los vecinos fallecidos este año(e.p.d.); después en el Ayuntamiento reconocimiento a loshermanos de La Salle, por sus 100 años de magnífica labor enAlaior. Por la tarde, carreras de caballos; gran acierto haberlastrasladado allunes, aunque tal vez los organizadores deberíanplantearse la posibilidad que empezaran a las 19 horas debido algran sol en es Cos. Adernàs tuvimos patinaje, gimnasia rítmica yfin de fiestas dalt sa Plaça Nova, y rock en el Polideportivo.

Buen trabajo y difícil de la Policía Local -siempre hay algúnfallo-, de la Creu Roja, de Protección Civil, de la brigada delAyuntamiento y de la Colla de Geganters.

Algo que ya es imposible de parar es la gran cantidad ingestade alcohol, y actuaciones de personas que si estuvieran sobri asno hubiesen actua do como lo hicieron durante estos días.

Pero como dije al principio, bones festes, armonía yconcordia, como la unión en Cal Bon Jesús de los concejales delPSOE y del PP.

Una propuesta para ellunes por la mañana: programar "jaleod'ases".

34 Oot-leborecions m¡¡;¡RI¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ÇIlll .. RI¡¡¡¡¡!ii!¡g¡¡¡,_!ii!.!ii!.¡¡¡,,,¡¡¡.ijikw!ii!)iiiiiiiiIlll... Setembre 2008 - 358

Fins dia 21--Exposició

Marinas, exposicióde pintura d'Espín

Sala d'Exposicions Ajuntament18-21 h

Setembre i octubreExposició

Alaior, arquitecturai etnologia.L'exposició restaràoberta als escolars

Divendres, 12 i-19Actuació musical

Música fusió, amb Àgata,i cançó popular argenti-na, amb Las Voces deCórdoba, respectoPati des Convent 21 h

Dimarts, 16, 23 i·30Cinema

Estiu de Cine... Musical:- Havana Blues, de 8enito Zambrano- Cruzando el puenle, de Fatih Akin- Las huellas de Dylan, de Fernando MerineroTerrassade la Biblioteca 21 h

HORARIS DE VISITA A TORRED'EN GALMÉS

La Fundació Destí Menorca ens informa del nou horaridels monuments que gestiona al'illa, d'entre el quals destaquenla naveta des Tudons, la torre de Fomells, Fort de MarlboroughiTrepucó.

En el terme d'Alaior gestiona el jaciment arqueològic ielcentre d'interpretació de Torre d'en Galmés.

A partir d'ara el poblat talaiòtic espot visitar de dimarts adissabte, de 9 a 20 h. Els diumenges i dilluns, de 9 a 15 h.Entrada, 3 €. Diumenges, entrada gratuïta.

Recollirem els vostres originalsfins el 26 de setembre

El número d'octubresortirà divendres dia 10

Fins dia 15Visites guiades

Visites guiades alnucli històricd'AlaiorDimecres, 18 h. i divendres, 11 h.

Divendres, 26Òpera

Recital d'òpera: Tallerd'òpera Amadeus.Selecció d'òperesfrancesesEsglésia de Santa Eulàlia 21 h

FESTA DES CAIXERSDivendres dia 26 de setembreA les 21 h. Nit de Glosat al Centre Cultural. En el descanses convidarà tothom a un pastisset i es farà un sorteig d'untelevisor, una càmera digital i un DVD.

Dissabte dia 27 de setembreA les 11 h. A sa plaça des Ramal se celebrarà un GranShow per als més petits. A continuació es farà un sorteigd'una bicicleta per als fillets i filletes.Després els fillets i filletes que vulguin podran anar a feruna volteta amb tren pel centre de la població.

A les 17 h. Sortida del passa carrers de la Banda deCornetes i Tambors d'Alaior acompanyats pel Grup deMajorettes d'Alaior.

Ales 18 h. AI Club de Jubilats es farà entrega de la banderaal Caixer Fadrí. Acte seguit la colcada recorrerà els carrersdel poble.

A les 20 h. A la plaça de la Constitució, se celebrarà el típicjaleo, amenitzat per Los Muchachos. Una vegada acabat eljaleo, com de costum, es farà el caragol.Es disposarà d'una tarima a sa Plaça per a la gent granque vulgui veure el jaleo.

Diumenge dia 28 de setembreA les 9 h. Sortida del passa carrers de la Banda de Tamborsi Cornetes d'Alaior.

A les 9.15 h. Trobada de la colcada davant el bar Géminis.Posteriorment s'anirà a cercar la bandera al Club de Jubilats.

A les 11 h. A l'església de Santa Eulàlia se celebrarà unamissa, a la qual assistiran els Caixers.

A les 12.30 h. A la plaça de la Constitució es durà a terme eljaleo, amb la corresponent entrega de canyes i culleretes.Tot amenitzat per Los Muchachos.

A les 20.30 h. Actuació de Joana Pons i Ses Guiterres a laplaça de la Constitució.

Setembre 2008 - 359 ~ __ #l! • cot-teboractons 35