Juny 2008 - Número 214

Revistaculturald'Alaior

ENERGIASOLAR

U PAlPÚBliC DECALAEN PORTER

CONJUGARPAISATGE IECONOMIA

OFERTACULTURALPERAL'ESTIU

Entrevista:JULIOANTONIO

Miquel Àngel Limón Pons~ ~~ ~"V' t" ::f"'"-d'Wç0~,:r~~~:_1:~;>:;~~t~_7;;%!~/;~p;:'((",~,,(~èw;{«~~;~~7~ ,,ç ',0 %

Uns ~ncsdura cl!ràmiiia'~na Elices

EDITA: S'ULL DE SOL, Associació Cultural CI. des Forn, 9. 07730ALAIOR (MENORCA)Tel. 971 379053 a/e: cel@menorcaweb.net

sulldesol@gmail.comIMPREMTA: J. PONS Cra. Nova, 137 . Alaior. DL ME 407 • 1990

S'Ullde So/s'edita amb /0 coHaboració parcial de fAjuntamentd'Alaior, e/ Consell/nsu/or i del Govern de les Illes Ba/ears

Tot atapeint un cúmul de quaranta anys copiós i positiu-exposat ara grosso modo-, el catedràtic de l'Escola d'Enginyersde Camins de Madrid, Manuel Elices Calafat, ha entrat enl'etapa jubilar; açò és, en la fase en què hom cessa formalmentla carrera docent al capdavant d'una càtedra, i,consegüentment, abandona l'escalafó actiu de la vidauniversitària. Ara, d'aquí a sis mesos, tan bon punt resti enllestitel procés administratiu, rebrà el nomenament de catedràticemèrit de l'escola tècnica superior a la qual ha servit en el cursd'una vida entera, de dia i de nits. I açò de nits no és pas forçarcap hipèrbole poetastre, ni llançar encens a les portes d'unajubilació, no. És, més tost, que el professor Elices ha acostumata desplegar jornades incansables de treball els matins, elscapvespres i els vespres més enllà del sopar fins ben bé launa de la matinada -a vegades més- com a règim habitual,naturalíssim, de dedicació a la ciència. En efecte, la seva obrahaurà resultat excepcional, primer, com a alumne dequalificacions enlluernadores i sobergues en dues carreresestudiades alhora (enginyeria i físiques). I, després, com aprofessor que aviat es va saber enfilar a les cotes del màximprestigi i la màxima distinció, adés en les aules en el paperdocent, adés en la funció d'investigador pioner d'extraordinarisfruits.

Dia 2 d'abril li arribà el setantè aniversari (Maó, 1938),límit legal per ocupar una càtedra a Espanya. Per açò mateix,les gairebé cinquanta persones que formen el seu Departamentde Ciència de Materials li han retut un homenatge dereconeixement, unànime i específic, emotiu i directe al cor. Pera dia 6 de juny es prepara, encara, el comiat universitari mésformal, de volada acadèmica. Però, entretant, aquest dijousem vaig fer present a l'adéu privat -emotiu, espontani i sincer-que li han atorgat els companys. Vaig volar a Madrid i, d'aquí,reunit un grup distès i fraternal de catedràtics, administratives,doctorands, subalterns, becaris, férem tots cap a la ciutat deSegòvia. En ruta a bord d'un autobús, s'aprofità eldesplaçament per visitar les instal-lacions d'una empresa deconstrucció i explotació d'autopistes que connecten Madrid ambla zona nord-oest de la Península, tot travessant el ventre delparc nacional de Guadarrama, de pics encara ara engelabritsper les últimes farines de neu. Hi veiérem una organització(Iberpistas) capdavantera, moderna, d'alta tecnologia. Com

Juny 2008

COORDINADOR:Miquel A. Marquès.

ADMINISTRADOR:Modest Gimènez.

EQUIP DE REDACCiÓ:Paco MercadalPere GomilaQuico SintesAnselm BarberJosep LI. AndreuMaca Ramos

MUNTATGE:Joan Barber Palliser

COL· LABORA DORS:Arcadi GomilaNúria Quintana

Pere ReureJosè M" TimonerMiquel À. Limón Pons

FOTOGRAFIES:RedaccióFotos Se bo

CORRECCiÓ LINGüíSTICA:Francesc SíntesPaco Mercadal

REPARTIDORS:Cristina Barber RotgerPedro Perea Víllalonga

DIBUIXOS:Josep Mercadal

DISSENY GRÀFIC:Redacció

PUBLICITAT:

Publicitat Matas

calia sospitar, va succeir que els enginyers de l'empresa havienpassat per les aules del professor Elices, amb grans records ipletòrica admiració pel mestre. La direcció, abans de reprendreel viatge, volgué lliurar-li un regal prou simbòlic: un rellotged'arena «<tempusfuqit»), sobre una base de granit (símbol d'allòque és sòlid) extret de les perforacions de la colossal serraque divideix la província de Madrid amb les seves veïnes delnord, entrats a Castella-Lleó. Així que vam posar peu damuntla ciutat de l'aqüeducte romà, compartírem un dinar. Ens elserviren al Palaeio de la Floresta, un casal blasonat del segleXVI, situat en el carrer de sant Agustí, petri, silent, assossegat,de murs daurats vellíssims, d'arestes romes. Com erad'esperar, ens cuinaren -i ho diré ara amb la lletra castellanaliteral- «un cochinillo asado en el tradicional horno de leña,servido en andas y partido con plato a la vieja usanza, al estilode Duque, maestro asador de Seqovia». Va resultar deliciós,de carn blanca i brèvola, de pell cruixent com làmines de vidreambarí fràgils. Però, creieu-me, que, per damunt d'altres detalls,va pagar la pena de veure-hi tot un senyor catedràtic dematerials (algú que ha dedicat la vida sencera a estudiar perquè es rompen les coses i quines propietats mecàniquespresenten els materials) fent trossos una indefensa porcellaextàtica, fornejada fins a la rnedulIa, damunt les civeres. I mésencara, quan hagué de rematar la litúrgia d'una canònica rostidacastellana tot fent esclatar el plat en terra en mil fragments.Déu meu, com són les coses humanes! Hom consagra unabiografia a la comprensió científica de la fractura per evitar-la iguanyar-la, i, després, en les hores de la jubilació, acabaresumint-ho en una contundent, una estrepitosa i irreversiblefractura d'un plat ceràmic reduït a meres desferes! Per sort, elprofessor Elices només haurà trencat aquest plat,acadèmicament parlant. Ben segur que continuarà un feixd'anys més dirigint el que és, potser, el més presHgiósdepartament de Ciència de Materials de les escoles d'enginyersespanyoles -i fins del món-o Ara toca que les Balears doninalgun senyal de vida i que, aviat, li facin la trencadura ceràmicaque una trajectòria excel-lida com la seva reclama -si volemquedar en pau amb la història de la ciència del nostre rodalgeogràfic, s'entén.

Edició núm. 214 36 pàgines Tiratge: 650 exemplars

MEMBRE ADSCRIT

. '. -p AJUNTAMENT: ,; D'ALAIOR

'~

11Govern de les liles Balears

CONSELL INSULARDE MENORCAwww.e-rnenoroa.orq

2 Ool-leborecioris Juny 2008 - l 82

Editorial Redacció

ENERGIA SOLARr

COMPROMIS I NEGOCIL'energia solar

podria ser un nou àmbitd'inversió econòmica.De les energiesalternatives sembla queés la més convenientper damunt de l'eòlica iels agrocombustibles.L'eòlica té elsinconvenients del'impacte visual, lesvelocitats del vent quela fan eficient són unpoc diferents alsrègims dominants aMenorca, i provoca lamort d'ocells, algunsd'ells protegits i en viesd'extinció.

Els agrocombustibles, segons els experts, nosuposen un estalvi gaire gran de contaminació per CO2

Alhora les expectatives de negoci provoquen unasubstitució dels conreus, un encariment i escassetatd'aliments bàsics que agreugen la fam de molts milionsde persones. En la mesura que la Xina, l'índia i altrespaïsos s'incorporin al desenvolupament i al consumd'aliments al nivell d'Europa o Amèrica del Nord, els seusmés de 2.500 milions d'habitants poden suposardemandes enormes de conreus. Es calcula que quan laXina consumesqui la proporció de carn que consumeixenels europeus necessitaran el 50% de les reserves decereals del món per engreixar la ramaderia necessària.

El premi Nobel d'economia Hartmut Michel diu, enuna entrevista que publicam, que per produir etanol esrequereix un procés en el qual pràcticament esconsumeix tanta energia com la que s'obté. Posa

l'exemple que encaraque no es comptil'energia a invertir perobtenirbiocombustibles,Alemanya necessitariaque tota la sevasuperfície se sembràsde conreus energèticsper obtenir l'equivalental seu consum elèctricactual. La captació delsvegetals de l'energiasolar en la fotosíntesiper crear biomassa ésmolt baixa. Elbiocombustible que espot produir per unitatde superfície i any

conté menys del 0,4% de l'energia solar que ha rebutaquesta superfície en el mateix temps. En comparació,les cèl-lules fotovoltaiques són entre 50 i 100 vegadesmés eficients pel que respecta a convertir l'energia solaren elèctrica, i necessiten de molta menys superfície. Elscultius energètics són una manera molt poc eficientd'utilitzar el territori.

L'energia fotovoltaica està fortamentsubvencionada a Europa, però el règim d'ajudesestablertes per les administracions han afavorit les gransempreses decantant un cop més els ciutadans de lapossibilitat d'entrar en el negoci i de beneficiar-se de lessubvencions. Hauria estat més intel-liqent muntaralgunes empreses mixtes que haguessin permèsredistribuir millor els avantatges i permetre l'entrada en laproducció dels petits capitals dels ciutadans per mitjàd'empreses mixtes o cooperatives de productors.

A Menorca hi havia tot un exemple a desenvolupar:emprar la superfície pública des Milà, ja alterada pelsfems i el parc eòlic, per construir un gran parc fotovoltaicper mitjà d'una empresa mixta (capital de les institucionspúbliques insulars, d'empreses especialitzades i de petitsinversors d'entre els ciutadans interessats). Ben segurque hauria estat un èxit i un estímul alternatiu iinnovador.

DetallsPERE SALüM

PAPERERIA,REVISTES,REGALS,JOGUINES,LLIBRES

Juny 2008 - 183 l1li. _

Ruiz i Pabla, 36Tel. 971 372922 - ALAIOR

FE D'ERRATESAI número de maig, als Records Gràfics, el número3 correspon a Bartomeu Pons Taltavull.

Opinió 3

Antoni GómezMetge

Passejant pel Mercat Central de València, no vaig poder ferde menys que aturar-me a una parada on venien caragols. Allà hihavia canastres i canastres de caragols, i com que la gent delcamp a València ha mantingut el valencià com a llengua habitual,a diferència del valencià urbanita que ha fet del castellà la sevallengua habitual, els noms dels diferents tipus de caragols estavenen la nostra llengua.

Vaquetes, xonetes, moros, cristians i avellanencs, són elsnoms dels diferents tipus de caragols que allà es venien. Desprésvaig recordar que la meva mare ja ens havia dit que a Valènciaels caragols es deien d'altra manera que a Menorca.

Els nostres bovers, allà s'anomenen moros. A les monges,les anomenen cristians o vaquetes, segons si són més blanques omés fosques; i xonetes si s'agafen a la muntanya.

I els nostres caragolins, allà s'anomenen avellanencs. Mirausi és de rica la nostrallengua!

Vaig continuarpassejant pel mercat, i esveu que amb les darrerespluges havien agafat proucaragols, ja que hi haviamoltes parades plenes delsanimalons, i fins i tot alscarrers dels voltants vaigpoder veure particularsamb senalles plenes decaragols de tots tipus.

I amb tants de caragols, s'em va venir a la memòria unaanècdota que vaig viure a Ferreries, els primers anys d'exercirde metge.

Un dia em van cridar d'un lloc per anar a visitar l'amo, isegons em va contar madona, feia dies que estava refredat i lihavia pujat la febre.

Després de la consulta vaig anar cap el lloc, que estavaprop des Barranc d' Algendar, i em vaig trobar l'amo dins el llittapat amb tres o quatre mantes suant com un bou, i amb una tosseca i sense poder arrabassar-la. Vaig ordenar retirar totes aquelles

4 Col-Iaboracions Juny 2008 - 184

mantes i els vaig explicar que si el tapaven tant tindria més febre,i després de demanar-li quan havia començat la febre i unesquantes coses més, el vaig auscultar. Certament aquell homeestava carregat de pit, i la pneumònia era a prop. Quan els vaigdir que m'havien d'haver cridat abans, ells van respondre quenormalment els refredats sempre s'havien curat amb remeiscasolans, però que aquesta vegada no els havien servit de res.

Quan els vaig demanar quins remeis havien emprat, l'amoem va dir que primer havia emprat Vicks, que cada dia es feiapassar gola avall, que encara que era una medicina forta, altresvegades li havia fet bo. Em vaig quedar de pedra, ja que maihavia sentit dir que la pasta Vicks es podia emprar untant la golai fent-la empassar avall.

I, amb temor, també em va dir que, veient que amb els Vicksel refredat no millorava, també havia emprat un remei antic queson pare li havia dit que era mà de sant pels refredats de pit:menjar tres caragols bovers vius cada dia. Es veu que vaig posarcara rara,ja que l'amo, tot seriós, em va dir que havien estat malsde passar, però que ell amb glops d'aigua se'ls havia menjat.Segons ell, la tos havia millorat, però com la febre continuava,van decidir que m 'havien de cridar.

No vaig voler demanar més detalls de l'operació, i li vaigreceptar un antibiòtic i un mucolític. "1 dels caragols què faig?",

em va demanar l'amo. "El quevulguis" li vaig contestarprudentment.

Als tres dies madona emva venir a veure, i em va dirque la febre havia mancat i quesemblava que la tos era mésmadura. Vaig insistir queacabés el tractament, i vaigdonar el cas per resolt.

Aquesta setmanapassada va ser una bonasetmana de caragols a

Menorca, i fins i tot jo en vaig agafar uns quilos. Hi havia unsquants bovers ben grossos, i encara que a mi m'agraden molt elscaragols, vaig pensar que no seria capaç de menjar-me'ls crus.

1 voltros?

~--"~---

Carrer Santa Rita, 2 - ALAIOR - Tel. 971 37 93 4

CULTURA DE LESFORÇPere Reure

En els inicis de l'expansiód'Internet, una de les primeres

visions de futur que alguns experts havienimaginat plantejava uns escenaris en els qualstot estaria connectat en xarxa amb l'objectiu defer-nos la vida més fàcil. Ara bé, açò de "mésfàcil" té moltes i variades interpretacions, desde la més entusiasta a la més catastrofista, enmigde les quals s'hi trobaria, per exemple, l'actitud vital d'un conegutque no té telèfon a ca seva perquè diu que encara no s'ha temutque l'hagi de menester.

Quan va venir a Mallorca Vincent Cerf, un dels creadorsd'Internet, va explicar amb pèls i senyals detalls d'aquella visió,com la de la bàscula de bany connectada al frigorífic i a la consultadel metge de règim, de tal manera que cada vegada que la balançadetecti un augment de pes ho faci saber, mitjançant un correuelectrònic, al metge, i, si l'augment passa de mida, pot arribar abloquejar la porta de la gelera.

D'exemples com el descrit en podeu trobar a cada passa. Sianau a comprar a qualsevol supermercat, comprovareu com,després de fer el compte, el petit ordinador indica a la caixera(normalment sol ser una dona; què hi farem!, encara no hemavançat prou en la igualtat de gènere) la quantitat que ha de tornarcom a canvi. Ara ja m'hi he acostumat, però la primera vegadaque vaig adonar-me d'aquest fet em va cridar molt l'atenció. Ésque les dependentes s'equivoquen sovint a l'hora de tornar elcanvi i açò provoca pèrdues importants als comerços? O és queel sistema informàtic del que gairebé disposen tots els establimentscomercials duu aquesta aplicació incorporada?

De petit, quan ajudava en el negoci familiar, ma mare m'hotenia ben predicat: "mira bé es canvi; no frissis, compta bé sesmonedes! ... " Les moltes advertències arribaven al moll delcervellet i em tenien ull viu darrere del taulell. Avui, tornar elcanvi no és un problema, encara que l'operari sigui gairebé unanalfabet: el miniordinador, després de llegir els codis de barres,suma el compte i treu la resta del canvi. El dependent no s 'had'esforçar gens ni ha de pensar; únicament ha de tenir ànsia depassar mecànicament tots els productes del client davant del lectori la maquineta farà la resta. No hi ha possibilitat d'error, tot estàcontrolat. O sigui, que arribarà el dia en què aquest subjecte seràsubstituït per un ordinador més efectiu.

És el que ha passat amb els viatges: ara tenim la possibilitat decomprar un OPS (Global Positioning System) que resol elsproblemes d'ubicació i d'orientació que pugui tenir qualsevolviatger, encara que sigui per anar de Maó a Ciutadella. Sens dubteque aquest artefacte ha suposat una millora, especialment per aaquells o aquelles que no saben orientar-se i es perden quan hanrecorregut dues illetes de cases. Viatjar ha deixat de ser unaaventura per passar a ser una seguretat. Qualsevol marge desorpresa deixa de tenir sentit en benefici de la seguretat. Així, noes podria repetir aquella anècdota protagonitzada per l' al· Iota que,tot viatjant per les autopistes italianes, no feia més que repetir:"ara passam per Uscita" ... "ara tornam a passar per Uscita". Alfinal va adonar-se que, en l'idioma del Dante, "uscita" nosignificava el nom de cap ciutat, sinó, simplement, "sortida (del'autopista)". Avui, en lloc de mirar el paisatge, miraria lapantalleta del seu OPS i seguiria com un benet les instruccionsque li hauria donat el miniordinador satel·litzat. Fins i tot ja n'hiha molts que detecten els radars policials! I les campanyes

Juny 2008 - l 85 Ool-teborecions 5

publicitàries presenten el producte sota el següenteslògan: "de cada vegada serà més difícilperdre's". No obstant, un estudi va posar demanifest que els taxistes de Londres tenien elcervell més desenvolupat per la dinàmica mentalque suposa conèixer la ubicació dels carrers de lacapital britànica, escollir l'itinerari més adequat irecordar-se del sentit dels carrers.

En qualsevol cas, està en decadència utilitzar lament, fer valer les capacitats humanes per a dirigir la nostra vida,que deixam cada vegada més en mans d'enginys efectius queeliminen marges d'error i ho fan tot més mecànic i segur.

Un altre d'aquests artefactes de darrera generació, que, diuen,ens fan la vida més fàcil -O més divertida- i que a mi em semblapatètic, és veure com els al·lots -i no tan al· lots- juguen amb laconsola "Wii". Aquesta galindaina ha provocat que els menuts-aquests menuts que de cada vegada estan més grassos perquèmengen greixos a carretades- facin gimnàstica sense moure's dedavant la pantalla del televisor. Aquesta gimnàstica immòbilconsisteix en una carrera virtual per una pista d'atletisme virtuald'un estadi olímpic virtual. Per tant, l'esforç que fan els jugadorsté més de virtual que de real, però el que no té res de fictici sónels guanys que la Wii de Nintendo ha proporcionat al presidentde l'empresa. Hiroshi Yamauchi s'ha convertit en l'home més ricdel Japó amb una fortuna de més de 5.000 milions d'euros, segonsla revista Forbes, mentre que el valor de les accions de Nintendos'ha triplicat en dos anys. Després de comprovar el panorama,record amb més nostàlgia que mai aquells partits que fèiem elsmigdies al pati de l'escola quan acabava l'horari lectiu. Quedàvemxops de suor i la fam rosegava els nostres ventrells, una suor iuna gana que eren ben reals, no com aquesta suor virtual delsjugadors de saló. També hi ha persones grans que s'atreveixen amoure el cos tot seguint les instruccions de la Wii.

Ara que el curs acadèmic és a punt d'acabar, milers i milersd'estudiants s'esforçaran per aprovar les assignatures queconfiguren llurs cursos respectius; tot i així, el sistema alleugeriràuna mica més que antany el nivell d'exigència perquè la novareforma educativa (la quarta en vint anys) els permet d'obtenir elgraduat de Secundària amb tres assignatures suspeses a laconvocatòria de setembre. Tanmateix, no entenc per què inculcarla cultura de l'esforç entre els nostres infants si, segons un informerecent de la OCDE, tenir títol universitari al nostre país gairebéno ofereix avantatges (tot just un 5% més) enfront d'aquells queno en tenen, a l'hora de trobar feina. 1, d'acord amb les dades del'Eurostat, un terç dels universitaris de la Unió Europea té feinesamb un grau de qualificació inferior a la dels estudis que hancursat. I, segons un estudi de la Agencia Nacional de Evaluaciónde la Calidad y Acreditación (ANECA), el 31 % dels titulatsespanyols estudiaria una carrera diferent si pogués tornar enrere,i el 9% no n'estudiaria cap.

Fa una vintena d'anys, es va posar de moda dir que laUniversitat era una fàbrica d'aturats. Era inexacte: molts titulatsno aconseguien treballar en allò que havien estudiat, però tenirtítol era un passaport d'accés a altres feines. Tenir o no tenir títol,del que fos, sí que importava. 1 com que jo som dels d'aquellageneració i vaig aconseguir la meva feina després d'esforçar-meper obtenir un títol universitari, tendesc a pensar que sí que pagala pena, encara, seguir les mateixes passes. I més en una comunitatautònoma com la nostra, col· lacada a la coa del país pel que fa anombre d'universitaris, amb només un 4% de la població.

Serafí Pons Barro

OPORTUNITAT PER A ALAIORTothom sap, a hores d'ara, que l'antic col-leqi La Salle

del carrer des Porrassar és propietat del Bisbat. Ja fa unsanys que la congregació de Germans de La Salle, il'Associació de Pares han traslladat les seves activitats aunes noves instal·lacions ubicades entre l'Institut Or.Guàrdia i el Col·legi Dr. Comas.

El Bisbat sembla voler rendibilitzar l'edifici i els solarsque l'envolten per tal de posar les bases d'unautofinançament, sòlid enel temps, de la Diòcesi deMenorca.

Hi ha hagutnegociacions ambl'Ajuntament, i ben segurn'hi haurà d'altres. El quesí vull fer és aprofitaraquest escrit permanifestar la meva opiniódel que hi hauria d'haveren aquest espai immens.

AI meu entendre,l'edifici, que es va construirals anys 60, s'had'enderrocar. Encara queestiguéssim acostumats aveure'l ens podem posard'acord que és un nyapestètic, que romp la siluetadel poble. S'ha de derruirperquè es disposaria d'unespai seguit -nointerromput- per poderalçar un grup d'equipaments que el poble necessita amburgència. Si es deixa l'edifici enmig del pati i l'hort, tenim elde sempre: un edifici antic, que s'haurà d'adaptar a lanormativa de construcció i accessibilitat del segle XXI peresser emprat. Potser surtin vicis de construcció de l'època,com ara aluminosi, problemes amb les canonades d'aigua idesguassos, les finestres s'hauran de repassar o canviar.En definitiva, la falta de funcionalitat en comparació a lestècniques constructives actuals faria que l'edifici fos unaltre cas com els de "Cas Corbo" o "Nuestro Hogar", que

han quedat obsolets per a les necessitats de la societatactual. No discutesc en cap moment la funció que han detenir en el nucli antic, com a edificis històrics: catalogacióque l'antiga escola de La Salle des Porrassar no té ni tindràperquè és un edifici sense aquest valor històric.

Idò bé, la meva proposta és la de tirar a terra l'edifici iaprofitar el solar buit, des del carrer des Porrassar, a partirde la casa on es fa el betlem (abans anomenada Hogar la

FABRICATS AMBMATERIALCORIAN

Plaça Bassa de Sant Pere, P. 33 - Polígon La Trotxa - 07730 ALAIOR - MenorcaTel. 971371727 - Fax 971378100

6

Salle), fins a l'hort del col-Ieqi que hi ha a la part de darrerai dóna davant el carrer de Sant Pancraç. No sé els metresde solar que quedarien lliures per a un nou projecte, peròserien molts.

Crec que aquest espai immens, que té una vistaimmillorable al seu darrere, donaria per fer-hi una actuacióconjunta (Bisbat, Ajuntament i altres institucions), ons'inclourien en un projecte integrat: el que el Bisbatlegítimament té dret a fer-hi (siguin pàrkings o algunsapartaments, etc.); un auditori/teatre de 1.000 butaquesmínim (en teníem un, el més gran de Menorca, de 1.500butaques, que es deia Cine España); una biblioteca, d'uns1.000 metres quadrats, de nou disseny i moderna,necessària pel fet de ser Alaior la seu universitària deMenorca; un nou edifici per a l'escola de música ja quel'actual està saturat (no hi caben més alumnes), i tampocés de l'Ajuntament sinó que ens el deixen.

Finalment, vull esmentar que aquest futur parc culturaleducatiu hauria de tenir cura que els seus edificis siguineficients hídricament i energèticament i d'accés universalper a totes les persones, de manera que pugui serconsiderada com una miniecociutat tal i com hauran de serles ciutats del futur.

Oot-teborecions Juny 2008 - l 86

Anselm Barber Luz

Participació clutodcno.alguns exemples dels incrèduls

La participació ciutadana era l'essència de la democràciaque van inventar els grecs. Ells es reunien i debatien sobreels problemes obertament, s'obligaven a assumir càrrecs, ientre tots feren prosperar la seva civilització. Avui, els políticsde tots els partits recorren a aquest concepte per compensarel descrèdit de moltes institucions i el desinterès. Is'equivoquen. El descrèdit es compensa amb fer-se creïbles iel desinterès amb propostes interessants per al poble. El valorde la participació rau en la visió plural, en la intelliqènciacompartida. Instrumentalitzant la participació, també lapodriran, n'allunyaran les persones.Contrastem alguns casos.

- El Consell va aprovar un reglament de participacióciutadana després de molts de mesos i doblers per a un equipd'experts de la universitat i de diferents reunions amb lesassociacions de Menorca, que un cop més vam acudir fidelstot i esperar que ens tornarien a trair. Després de 4 o 5 anys lapart del reglament que imposa obligacions al Consell encaras'ha de dur a la pràctica. Un dia em vaig acollir a la part que jafuncionava i vaig formular una pregunta al Consell respectede per què uns rebien certa ajuda econòmica i no la rebienaltres en les mateixes condicions. Vaig esperar mesos. Vaiginsistir. Res. Després de sol·licitar una reunió personal, vamsaber que la resposta era massa compromesa.

- Durant una les exposicions públiques del Pla general

Península desde MENORCADESTINO Dias operación FECHtlS O.W RTLMXJV SD

tI.LICANTE 16m AL 10109 llOE 180 E

ASTURIAS 16m AL 17109 130 E 250 E

BARCELONA JUNIO-OCTUBRE 90 E 150 ElUl7 AL 15109 110 E 180 E

BILBAO JUNIO.SEFT 120 E 190 EIUI7 AL 15109 130 E nOE

LISBOA 16m AL 17109 160 E 280 E

MADRID JUNIO·OCTUBRE IODE 170EIUI7 AL 15109 120 E 200 E

DESTINO D~lS operacón FECHAS OW ItTLMXJVSD

OPORTO 16/07 AL 10/09 160E 280 E

PAMPLONA 16/07 AL 10/09 140 E 250 E

S. SEBASTlAN 16/07 AL 17/09 140 E 250 E

SANTIAGO 16/07 AL 17/09 140 E 250E

VALENCIA I JUNIO·SEPT 90B ISO E12/07 AL 15/09 110 B 180 E

SEVJllA I 16/07 AL 17/09 IlO E 210 E

vrrORIA 16107AL 10109 130 E 220 E

ZARAGOZA I 17107AL 18/09 120 E 200 E

ORGANIZA MlllATOURS~.-- ~%~ -4 .••~ ~Dt:~''>

~

As$ .: GRUPO GEA~ Carrer Ramal, 53

i~:9Ç=-d" ( - Tel.971 37 28 02 - Fax 971 37 86 96~ 07730 ALAIOR

THAlASSA

d'Alaior, el Centre d'Estudis Locals va fer diferents al· legacionsque ens van ser rebutjades; ens va saber greu perquè sabíemque eren transcendents per al poble. Posteriorment lesmateixes al· legacions les van presentar altres i sí que van serconsiderades. Per què? Segurament perquè va influir el seutítol o el seu pes polític. Quin concepte podem tenir del valorque atorguen alguns polítics a la nostra participació?

- Davant el projecte de pluvials del Govern de les Illes detirar l'aigua de pluja a la mar i de pas triturar bona part d'unindret natural, vam esbravar-nos a fons, perquè l'Ajuntamentno tenia alternatives, en vam trobar i les hi vam oferir. Però jaens temíem que els costaria als superfuncionaris del'Administració acceptar allò que els oferíem simples ciutadansde peu, ells encara avui insisteixen a tirar l'aigua i a fer gransobres.

- Les ONG de Menorca vam elaborar l'any passat undocument estratègic de política juvenil i prevenció revisat perintellectuals i experts de relleu de l'Estat, el presentàrem a lesinstitucions. Pràcticament se n'han oblidat. Tornaran aencarregar un altre estudi i ens tornaran a convidar a reunionsperquè facem de testimonis de la seva gran preocupació peltema, però que molts cops només arriba a encarregar un nouestudi.

- Hem estat molts els que, per allò del reglament departicipació ciutadana d'Alaior, al llarg d'anys hem intentataportar quelcom. Perdíem unes hores de feina i acudíem al'Ajuntament i, bé perquè un expedient estava barrejat o béperquè prèviament l'havies de demanar per escrit o bé per...acabava que et comunicaven per carta que no podies consultar-lo o t'ho autoritzaven quan res ja no valia la pena. Una bonamanera d'allunyar els ciutadans de la casa gran. Per por?

- El Fòrum d'ONG de Menorca, ja fa 2 anys, va remetre atotes les institucions quines eren les nostres opinions inecessitats respecte de com l'Administració ens perjudica moltamb la seva forma burocratitzada de gestionar la relació ambles associacions ciutadanes. Ni resposta. La setmana passadael Consell organitzà unes altres jornades sobre la Llei desubvencions però no avança el més mínim a alleugerir la sevaimpotència.

I, d'exemples, en podria posar un i un altre i un altre, peròno vull cansar i ho deixaré per quan faci falta.

La participació ciutadana avui té dues malalties: una ésla burocratització del funcionament que ha afavorit que quitreballa en l'Administració (polític o funcionari) pugui excusar-se del compromís amb el poble; l'altra és la manca total dedemocratització de la gestió. Ho he dit altres vegades, elsproblemes de la democràcia només s'aclariran amb mésdemocràcia: la democràcia de la gestió. Açò no ho entenen.Després vindrà algú a parlar-nos de llistes obertes com a remei.Amb les llistes obertes, per exemple, no seria legítim exclourede la gestió regidors molt votats, encara que el seu color políticno fos afí a la majoria de govern.

Participació ciutadana sí, però de veritat: amb mésregularitat, sense cap entrebanc, amb la burocràciasubordinada a la voluntat popular, i creure en les solucions deldebat obert i compartit. Com feien els grecs.

Juny 2008 - 187 ----------- Oot-teborecions 7

DE QUAN ~ALAlaR HI HAVIAMt:S DE

. '

BOTIGUES DE CaMEV

El més característic d'aquella època és que la majoriadels productes es pesaven i es venien a granel, embolicatsamb paper, perquè el plàstic encara no havia fet la sevaintromissió. La gent comprava així el sucre, la vianda,l'arròs, etc., els licors venien dins garrafes i per a la llet, l'olii el vi, cadascú havia de dur el seu propi recipient de casa.

Moltes botiguetes tenien també un poc de merceria ivenien botons, cremalleres, elàstic, colònies i altres.

El tracte dels botiguers era de tu a tu amb els clients iallò era com una gran família perquè la gent compartia elsmoments bons i dolents de tot el poble.

Avui en dia, estic segura que molts de nosaltres trobama faltar el tracte exquisit que ens donaven aquells botiguersi botigueres de fa més de trenta anys, homes i dones queamb el seu servei proper feien feliços els usuaris, que solienanar-hi diàriament, no com ara que compram per a moltsde dies.

Aquesta feina que us presentam ha estat possiblegràcies a una de les poques botigueres de botigues petitesque queden a Alaior, na Magdalena Rotger de Can Tiago,que té molt bona memòria i li agrada recordar les cosesd'enrere, perquè formen part de la història personal de cadaun de nosaltres i ens poden servir per esser millors.

CARRER DES MELlANSA prop de la carretera hi havia na Maria Capó i pujant capamunt, na Guida Massanes, la mare de na Maria i na JuanitaManyola i dalt de tot, Can Pepe Pino, que venia tot tipus detrempes per al porc.

'I

IBLES

Ca na Manyola

BASSA ROTJADe dalt a baix, hi havia na Maria Massera (on després hi vahaver la rellotgeria), Can Bep de Torralba, de comestibles iroba, a la qual, na Magdalena Rotger explica que hi vaestar llogada des dels 13 fins als 16 anys i d'aquí li ve elgust per la botiga. Recorda que en Jesús tenia un carroamb una bístia i s'enduia tots els aliments pesats per anara vendre'ls als llocs.Més avall hi havia na Magdalena de sa cooperativa, naJuanita Manyola, na Maria Manyola, Can Coca, i Can PepeJeroni.

CARRER DEL SOCORSHi havia Can Ros i després la va regentar na Pura.

ES BANYER I CARRER DES FORNCa na Maria Bombo (tia de na Maruja), Ca na MariaBonjesús (la mare de na Mari d'en Dante) i Can Fletxa, alcap de cantó del carrer des Frares.

CARRER MENORCan Xiu, ara Ca na Juanita, regentada pel seu fill Toni; CanFeliç, que els darrers anys només venia roba. Més amunt,en el cap de cantó del carrer de l'Àngel n'hi havia una altraque també li deien Can Feliç

CARRER DE L'ESGLÉSIACan Sabateret, on ara hi ha Sorea.

8 Ool-Ieborectons 1lll¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡. __ .m.s.!!i'!!i*!!i!!i!!i!&&!!i%!&&%!i!Wi!-.'Ii' liSi!- !fi!M."M Juny 2008 - 188

CARRER D'EN BARÇOLACa na Dorita i Can Jon, dels paresd'en Mercurio.

CARRER DES BERRECSCa na Castellana, i al cap de cantóvenien petroli.

ES PORRASSAR VELL I ESPORRASSAR NOUCa na Maria Puput, devora La Sallepetita, Ca na Nena Torres, a saPalmereta, Ca na Pura, Ca naMarianna Vinyes, Ca na GuidaGuarda, davant sa plaça Nova.

CARRER DE SANT DIEGOVELLCan Librado i després Ca na MariaL1opis.

Ca na Cuida d'en Pepe

Juny 2008 - 189 .¡.&M_MIlll,Illl&t.IlllWIlllW_Illl_&ilM

Maca Ramos

Ca na Dorita

CARRER DES RAMALCa na Guideta (na Guida d'en Pepe),Ca na Bombo, Ca na Guideta desRincó, Can Confit, Can Cando.

PLA D'EN BORRÀSCan Fonoll

CARRER DE SANT ANTONICa na Mascarona

PLAÇA DES RAMALCa na Magina

HORARIS DE FARMÀCIES A ALAIOR

Arran dels articles publicats el número anterior respectede les farmàcies, la Farmàcia Castell ens ha fet arribarels horaris generals d'atenció. Ben segur és un boncomplement que havíem d'haver inclòs en aquellainformació.

Farmàcia Mascaró Pons. CI des Porrassar Vell, 2,DI a dv: 9:00 - 13,30 h i 17.00 - 20,30 hDissabtes alternatius: 9.00 - 13.30 h i 18,00 - 20,00 hDiumenges alternatius: 10,00 - 12.30 hFarmàcia Castell Timoner. CI Major, 7,DI a dv: 9:00 - 13.30 h i 17.00 - 20,30 hDissabtes alternatius: 9.00 - 13.30 h i 18.00 - 20,00 hDiumenges alternatius: 10.00 - 12.30 h

Farmàcia Palmer Barceló. Centre Comercial de SonBou, Tel: 971378395,

Farmàcia Quintana Mascaró. Av. Central de cala enPorter. Tel: 971 377 44 7.

Servei d'urgències: consultau la cartellera, a la porta dtotes les farmàcies,

Ool-leborecions 9

Miquel À. Marquès

SOBRE LES OBRES AL'AJUNTAMENT

El passat 3 de gener, és a dir, avui farà cinc mesos,des del Centre d'Estudis Locals ens vam interessar perunes obres d'adequació de la planta baixa, que voliarealitzar l'Ajuntament d'Alaior, per acomplir amb lanormativa de barreres arquitectòniques.

Ens dirigírem al Servei de Patrimoni del CIM i al'Ajuntament. Només el Servei de Patrimoni del CIM ensva respondre immediatament, indicant quina era la propostainicial de l'obra i quines les diferents propostes alternatives.

Vam ser atesos pel regidor de Cultura, qui ens vaexplicar el contingut de l'expedient, però en canvi, encaraesper una resposta oficial des de l'Ajuntament a la nostrapetició. Consider que no tornar una resposta a la nostraproposta es contradiu amb l'esperit que es vol difondre desde dalt la Sala, amb allò de la participació ciutadana.

Pel que ens explicaren, l'obra consistirà en obrir unaporta al carrer de Darrera La Sala, que dóna a dins la Salad'Activitats Ciutadanes, tot tancant devers una quarta partd'aquella sala, fent dues rampes d'accés, una des del carreri l'altra de dins la sala cap a l'entrada de l'ajuntament.

Aquesta obra que es vol fer només donarà accés alregistre d'entrada i mai a les plantes soterrani, primera isegona, i per tant, serà una obra que no solucionarà gairebéres.

Vam recordar que l'Ajuntament és declarat Béd'Interès Cultural i que aquesta obra ens privarà de gaudirals ciutadans d'una Sala d'Activitats Ciutadanes amb unesdimensions adequades per a les activitats socials i culturalsdel poble.

La necessitat d'aquest espai públic per a les entitatsculturals del poble la va deixar prou clara Pere Gomila enel seu article "La Sala d'Activitats Ciutadanes" el passatmes de gener en aquesta revista.

Ho repetiré ara: consider que és una obradesmesurada, amb una despesa excessiva i que té unasolució molt més senzilla: construir la rampa d'accés ala porta principal i posar les portes de forja a la bandade dins l'edifici, clavades al vestiment de pedra, ambla qual cosa la fesomia de l'edifici es mantindria il'objectiu de salvar momentàniament l'impediment deles barreres arquitectòniques també.

Podríem parlar de la distribució d'espais de treball alregistre d'entrada, amb noves funcions. Però açò sónqüestions que han de resoldre els mateixos treballadors itècnics de l'empresa, amb lògica i enginy.

Finalment, voldria reflexionar sobre dos fets que hanpassat aquests dies al poble. En primer lloc, la presentaciópública del nou reglament de participació ciutadana i, ensegon lloc, les obres a la farmàcia Mascaró.

Fa uns dies, es va presentar la nova proposta dereglament de participacióciutadana. Està molt bé ferreglaments com aquest,però s'han d'acomplir i,sobretot, s'ha d'escoltar deveritat el ciutadà i donar-liuna explicació adequada.

En segon lloc, m'hefixat en les obres que s'hanfet a la Farmàcia Mascaróper eliminar les sevesbarreres arquitectòniques:en un espai amb mésdesnivell que a l'ajuntament,el problema s'ha resoltsatisfactòriament. No cal capcomentari més.

CI Es Ramal, 79Tel. i fax 971 37 22 3607730 Alaior Menorca

10 Oot-teborecions Juny 2008 - 190

Quico Sintes

LA FAMILIADESIGUAL

La família pot ser una unitat d'anàlisi, entesa com elconjunt de persones que viuen a la mateixa llar i quecomparteixen pressupost. On les decisions de cadascundels individus pot estar condicionada per la de la resta demembres, i per obviar aquesta endogeneïtat s'ha d'analitzarla unitat que els ajunta i que justificaria les seves decisionsindividuals. El grau de desigualtat de rendes general entreles llars pot arribar a mostrar l'alt percentatge de llars enrisc de pobresa. Una pobresa relativa que se sol atribuir aaquells individus amb uns ingressos inferiors a undeterminat percentatge dels de la mitjana, associat al nivellde benestar del territori de referència. Una pobresa per tantrelativa i que podrem denominar "el risc d'ésser pobre".Així empíricament hem de dir que el creixement econòmicno necessàriament ha de generar un procés autònom dereducció de les desigualtats/pobresa.

El nivell de disparitat de recursos entre les llarsdemostra la caracterització sociodemogràfica de laprecarietat econòmica a Menorca. La capacitat de despesaés una variable que de manera més immediata incideixsobre el nivell de benestar material dels individus. D'ençàalgunes dècades a més de la utilització del nivell de rendao despesa, s'han anat introduint altres dimensions quetambé es consideren determinants per definir el nivell debenestar material. Entre aquests indicadors hi ha lescondicions de l'habitatge i l'estat de salut, en la seva relaciócausal als ingressos. Val a dir que presenta dues variables:la percepció subjectiva de l'estat de salut i la impossibilitatde desenvolupar tasques per causa d'alguna malaltia odiscapacitat crònica.

És palesa l'existència a la societat menorquina decomençament del segle XXI d'un gruix important d'individusen situació de precarietat, no només econòmica sinó tambéper la seva privació d'habitatge i de l'estat de la salut. Elcreixement econòmic no genera per se una tendència areduir la taxa de pobresa, i s'emfatitza, en aquest sentit, lanecessitat de polítiques de suport des del sector públic.Les ajudes per fomentar un major nivell educatiu no noméstenen efectes positius per reduir tant les desigualtatseconòmiques com el risc de pobresa sinó que també tenenefectes positius sobre l'eficiència econòmica global. Lafamília és un dels principals contextos d'aprenentatge tantdels pares com dels fills. D'acord amb això, els estudisetiològics assenyalen alguns factors d'interès, tant delsmodels educatius utilitzats en la criança, com del context ila dinàmica familiar en la qual es produeix eldesenvolupament educatiu dels fills. El fet que el cap defamília tingui un nivell educatiu baix afavoreix que els seusfills no accedeixin a nivells educatius superiors a la mitjana,i per tant, hi ha una certa tendència al manteniment de lesdesigualtats en el temps.

La distinció, entre d'altres possibles causes, entrel'existència de preferències intertemporals molt esbiaixadesenvers el present o de restriccions de liquiditat queimpedeixen la inversió en capital humà, constituiria un pasdecisiu en l'establiment de polítiques públiques educativesmés eficients.

Pere Gomila

EL NOUMULTIPLEXPERA TV3

La propera aturada dels canals analògics hauriarepresentat fins fa poc la pèrdua irremeiable de TV3, Canal33 i la televisió valenciana. L'absència de freqüènciesassignades a aquestes cadenes autonòmiques que emetenen català, ens hauria deixat en una situació precària en unàmbit audiovisual que, avui, compta amb una presènciamassiva de canals de parla castellana. Un desavantatgeque hauria estat injust, discriminatori, perjudicial, des dequalsevol punt de vista.

Hem hagut de lluitar prou perquè el senyal de TV3 fosVisible a les nostres illes. Des del començament, ambèpoques d'incertesa i d'impediments legals, en momentsen què tot semblava complicar-se, contra polítiques hostils.Ho férem des del convenciment que rebre a casa nostraels canals que emeten en català representava un dret queno se'ns podia furtar i que responia a la més absoluta deles normalitats. I és així que sempre hem considerat lògic inatural poder veure TV3 en els nostres televisors. Tanmateixuna nova inquietud es presentà davant la imminència delsilenci analògic.

Ara, amb la concessió d'un nou multiplex per part delMinisteri amb la finalitat que puguem rebre les cadenesque emeten en llengua catalana, sembla que arribam per fia l'establiment d'un àmbit de comunicació catalanoparlantque ens permetrà compartir els senyals de les nostrestelevisions amb prou garanties per no haver de témer méscomplicacions. Aquesta és una bona notícia, però en capcas no s'ha d'entendre com una concessió especial, sinócom la resposta als nostres drets col-lectius i individuals.

És evident, per a qualsevol que ho vulgui veure, quela nostra llengua passa per una situació prou delicada. Sibé podria semblar que gaudeix d'una bona salut observadades de l'àmbit institucional i de l'ensenyament, el seu ús alcarrer es troba cada vegada més restringit a les gransciutats i els catalanoparlants contemplam com a casa nostracadadia resulta més difícil poder viure d'una manera normalen català. A sobre hi hem d'afegir els atacs i les pressionsque s'exerceixen des de Madrid, especialment per part dela dreta i mitjans afins; les andanades d'aquells que volenatiar el foc de la guerra lingüística; o les incomprensiblesactituds d'algun senador catalanoparlant que s'estima mésdefensar les directrius del seu partit que els interessos dela comunitat que, en teoria, representa.

Com que no guanyam per sobresalts i sorpreses enaquest tema, quan es produeix una bona notícia, per petitaque sigui, sembla com si ens arribés una alenada d'airefresc després de dies i dies d'humitat enganxosa, feixuga,densa, irrespirable. I la concessió d'aquest nou multiplexés una notícia d'aquelles que ens alegren i ens fan respirarfondo. La construcció d'un àmbit audiovisualcatalanoparlant, amb totes les cadenes que emeten en lanostra llengua, és una eina imprescindible per poderavançar cap una certa normalitat i resulta indispensablecom ajuda a la supervivència d'una llengua minoritzada comla nostra en aquest món tan globalitzat, uniformador iculturalment empobridor.

Juny 2008 - 191 Ool-teborecions l l

Quico Sinies

ARBRES CAIGUTS,ARBRES DEL TEMPS

I, un bon dia, els arbres ja no hi eren. Havien estatarrabassats. Amatents, ens havien vist créixer a les sevesombres, al seu esguard i recés. A l'ensems no ens vingué denou a ningú. Cap dels vesins i residents en aquest carrer obríles seves persianes ni alçà les celles més del que acostumena fer. La cosa ja estava feta des de feia temps. La cura pelsarbres del carrer, s'havia anat descuidant. La poda que rebiend'una manera ferotge, incontrolada i sense prejudicis n'era unavençament. Semblava com si els llenyataires contractats hofessin més a posta, cada vegada que ho feien; els tallavencom si anessin a "tant per quilo d'arbre", com fent-ho a l'engròs,més que no pas al detall.

El mobiliari urbà ha passat a ser només açò. Tant si sónarbres, com bancs, com si són heràldiques papereres, vestidesamb bosses d'escombraries, que el vent s'encarrega d'alçar.

Res a veure amb jardiners afeccionats que el poble tingué,que acaronaven com qui acarona un nounat, cada planta i cadaflor. I quines roses que florien a la primavera, a cada racó, acada contrada ...

Per començar, les regades eren inexistents. No hi haviani les canonades ni els tubs. La creixença, que haviendemostrat amb els anys, els abraçava de tal forma que ni quanplovia l'aigua podia regar-los. Aleshores havien d'endinsar lesseves arrels, ben endins, i així, per soterranis i escletxes,assedegar-se amb la humitat que podien trobar-hi. Eren nomésmobiliari de decoració. Amb els anys s'havien constituït com apart inesborrable, com a fisonomia pròpia del carrer on elshavien plantat. Quan ho feren, aleshores podien entreveuretots i cadascun dels hortets, de les vinyes, amb les sevescasetes, que allí hi havia. D'açò ja fa temps, tant que nomésen queda el record. De tots els trasts només en queda un, a lareraguarda. Erm de fruita, ple d'herbes que amaguen el quefou.

Després vingueren les obres. A cadascuna hi haguél'encarregat de torn d'exercir la funció de podador, quan no detallador, segons vingués al cas. Ja fos el braç de la grua, ja fosper la bastida, o si més no per l'ombra que els feien lesbranques als pintors, als guixaires, als paredadors. Sempre hi

12

havia els arbres que els feien nosa. Amb l'ocupació perennedels llocs d'aparcament, les vesines feia temps que nogamaven les fulles quan queien. Tampoc ho feien elsescombriaires de torn, els quals, en tot cas, s'avesaven aamagar-les davall dels cotxes estants. Coses del temps! Iarribaven les pluges descontrolades i convertien tot el carreren un bassal, amb tot de petits verinals, rierols i torrents quecorrien cap avall. Ara ja no hi són. AI seu lloc, i per allò de lesofertes de primavera, se'ls aplicarà la rebaixa del dos per un.On sempre n'hi havia hagut, les fotos de l'any de la neu així hodemostren, ara n'hi haurà només la meitat, per mor de facilitarl'aparcament als conductors. No sé de quin tipus seran;d'arbres, n'hi ha de tots colors i de tots els tipus. Tampoc notindran arbres aquells que els arrabassaren d'antuvi, ambnocturnitat i mig d'amagat, perquè ja no els volien. Ni els arbrestampoc a ells, valgui la redundància. Hi haurà arbres, unsquants, vés a saber de quin color. Potser siguin morats, perallò dels borns que s'acosten cada temporada. Ho potser siguindel color de les banderes tricolors, tot recordant el llinatge delpoble. O bicolors, en honor a l'heroi defensor. El temps ens hodirà, no pas els arbres, ni la gent que atrafegadament, cadadia s'esguardava mentre caminava, amunt i avall, trepitjant lesseves penombres.

Adéu siau, arbres del carrer i del temps. I que l'asfalt nous esborri de la nostra memòria.

Oot-teborecions Juny 2008 - 192

Elsarbres nous sembratsARBRE DE LA SEDA

Són arbres que provenenoriginàriament de l'Àsia subtropical, tot i ques'han estès molt a les zones costaneresespanyoles. Són de fulla caduca. Arriben atenir una alçada entre 8 i 12 metres i unaamplada d'entre 6 i 8 metres. És un arbremolt polit, amb llargues branques i que sovintestan "combades". A la tardor perd el seufullatge. Floreix tant a començaments d'estiu com també aprincipis de la tardor. Els seus fruits maduren a la tardorperò es mantenen bastant de temps sense caure. Lesseves flors són perfumades, de color crema i color carmí.L'ombra que dóna és ampla, encara que no molt tapada.Per les seves vistoses flors i el seuagradable fullatge resulta ser molt valoratpels amants de la jardineria.

Com que és de llenya fluixa, no suportagaire bé que li tallin les seves branques mésgruixudes, i per açò se li ha de donar formamolt prest perquè no cicatritza les sevesferides o ho fa molt malamanent. És peraquest motiu que no se'l pot podar, sinó quenomés se'l pot aclarir i buidar, és a dir, tallar-li només les rames més llargues que no volsque creixin més per les puntes, i traient totesles que es creuin o destorbin

Durant el seu primer any de vida, convéregar-lo dues vegades per setmana a l'estiu iuna vegada per setmana durant laprimavera i la tardor. A partir del segon any,

les regades es poden anar reduint per mor de la humitatque anirà trobant amb les seves arrels.

Requereix un ambient càlid i assolellat. Prefereix elsterrenys alcalins i no és gaire propens a tenir plagues nimalalties.

Una particularitat que tenen aquestsarbres és que a les nits o quan plou o estànivolat, les seves fulles que estan compostesper fulles més petites, de forma ovalada, esdobleguen, es corben. Quan la fulla cau,aquests arbrers també tenen una formapreciosa atès que queda la seva silueta depara-sol i les seves branques un poctorçades.

La varietat que s'ha sembrat a Alaior''l'ombrella'', es diferencia en què té les fullesd'un color verd més intens i les flors són decolor rosa fort amb les puntes vermelles, adiferència de l'espècie habitual que té lesflors de color rosa pàl-lid.

L'Ajuntament d'Alaior convocala primera edició del Concurs de Microrelats 3-333.

Bases del Concurs de Microrelats 3-333

1. S'acceptaran tot tipus de relats de tema lliure, inèdits i encatalà.2. Hi poden participar menors de 31 anys, residents o nascutsa Menorca.3. S'admetrà un màxim de tres obres per autoria.4. En cap cas podran presentar-se obres que hagin estatpremiades amb anterioritat.5. L'extensió del treball no ha de superar un màxim de 333paraules. El text ha d'estar mecanografiat a doble espai en unfull DIN A-4 amb tipus de lletra Arial 12, on hi consti el títoldel relat i el pseudònim de l'autor.6. Els treballs s'han de presentar dins un sobre tancat. Dinsaquest, s'ha d'adjuntar un altre sobre a la part exterior delqual hi figuri el títol del treball i el pseudònim. A l'interior hihan de constar les dades personals de l'autoria (noms, cognoms,adreça, telèfon i correu electrònic).7. En el cas que l'original s'enviï a través de correu electrònic,ca) enviar un document Word amb el text escrit amb el tipusde lletra Arial 12 a doble espai. Les dades personals s'hand'afegir al final del document Word amb la lletra en color blanc.

Juny 2008 - 193 ----------

G;'~ fj-L-~ks~

Ajuntamentd'Alaior

8. Els treballs s'hauran de fer arribar ala Biblioteca Pública d'Alaior (c.Major, 16). O bé a través del correuelectrònic, a qualsevol de les següentsadreces: educacio.cultura@aj-alaior.org o biblioteca@aj-alaior.org.9. El termini d'admissió dels treballs finalitzarà abans de les20 hores del dia 15 d'agost.10. La composició del Jurat es donarà a conèixer oportunament.11. El veredicte del Jurat serà inapel·lable. El Jurat es reservael dret de declarar desert el concurs si, al seu criteri, els treballspresentats no reuneixen la qualitat suficient.12. El veredicte es donarà a conèixer el dia 29 d'agost de 2008.13. El premi consta d'una beca per assistir als XXXVII PremisOctubre, que s'han de celebrar del21 al24 d'octubre de 2008a València.14. Qualsevol esdeveniment no previst en aquestes bases seràresolt pel Jurat.15. La presentació dels originals pressuposa l'acceptacióÍntegra d'aquestes bases.

Ool-Ieborectons 13

4 Vents

LAjuntament autoritzel primer dels quatreparcs solars previstsal municipi

La junta de govern de l'Ajuntament d'Alaior vaaprovar, el passat dia 20 de maig, la llicència d'obres iinstal-lació d'una horta solar de 180 KW a la finca deSanta Marianna. Es tracta del primer dels quatreprojectes de parcs fotovoltaics que es volen instal-tar alterme municipal que ha rebut llum verda. Els tres restantsestan pendents de resolució administrativa per part dediferents administracions.

En el cas de la segona horta solar prevista al CamíVell del Toro, que promou la societat Infinito 666, estàpendent de la declaració d'interès general per part delConsell Insular de Menorca. Els projectes restants, a lesfinques de Daia Vell i Son Cartet, són els de majorenvergadura, els que més polèmica han generat a travésdels mitjans de comunicació, i els que estan en tràmit davantla Comissió Balear de Medi Ambient pendents de l'aprovacióprèvia abans de la seva autorització per part de laConselleria d'Indústria del Govern de les Illes Balears, lallicència com activitat classificada per part del Consell i,finalment, la concessió de permís d'obra municipal.

L'alcalde Pau Morlà explica que els dos projectes, elde Daia Vell i Son Cartet, disposen de l'informe positiu perpart de l'Ajuntament si bé reconeix que, en un principi, laresolució de la junta de govern local era contrària a laconstrucció d'aquests camps solars. El canvi de posturarespon al fet que els dos projectes s'ajusten als criteris fixatsel novembre passat per part del Consell Insular i elsAjuntaments, amb el vist-i-plau de la Conselleria d'Indústriadel Govern Balear. Es tracta de criteris que s'apliquen atots aquells projectes d'arreu de l'illa que actualment estanen fase de tramitació i que defineixen els paràmetres queha de complir qualsevol lnstal-lació d'energia fotovoltaicaen sòl rústic (criteris d'ús del sòl, paisatgístics, tècnics iconstructius) .

Des de la propietat de la finca de Daia Vell assegurenque el seu projecte compleix amb tots i cadascun delsparàmetres que es recullen a l'esmentat document. Estracta d'un parc solar d'1,4 MW de potència; amb 14generadors i un total de 5 transformadors que ocupa unasuperfície de 12.000 metres quadrats, menys de l' 1 percent de l'extensió de tota la finca. Segons el corresponentestudi d'impacte ambiental, la lnstal-lació no preveul'obertura de nous vials; contempla el soterrament de lalínia fins a la finca de Rafal Fort -sense afectar cap zonade barranc-; els encoratges seran sense formigó i esplantarà una pantalla vegetal amb ullastre, tot i que el parcno genera cap impacte visual a la zona, com queda palèsen el treball de camp realitzat a 10 punts dels voltants de lainstal-lacló, entre els quals hi ha el nucli de Son Bou i elpoble des Migjorn Gran. La planta fotovoltaica, a més,permetrà resoldre els dèficits d'aquesta finca: la mancad'electrificació de Daia Vell i de la finca vesina de Santa

14 Informació local

El parc solar de Daia Vell ocupa menys de 1'1% del terrenyde tota la finca pròxima a Son Bou.

Catalina.Els promotors van registrar el projecte el setembre de

2007, després d'haver realitzat les consultes pertinents ambles administracions per tal que s'ajustés a la normativavigent. A dia d'avui, encara estan pendents d'uns tràmitsque, en principi, ja confiaven a tenir resolts.

El fet que la finca de Daia Vell no tengui llum, però,esdevé un dels principals problemes. Des del GOB, MiquelCamps explica que un dels criteris tècnics que s'exigeixena aquests tipus de projectes és l'existència a la mateixafinca d'una xarxa de 15 KW per a l'evacuació de l'energiaelèctrica generada. "La necessitat de fer una línia nova -explica Camps- implica un impacte afegit i un tràmitadministratiu més, en tant que Agricultura també had'autoritzar l'electrificació de la finca". Per part de l'entitatecologista, veurien amb bons ulls que s'autoritzi aquestaplanta solar sempre i quan se soterri la nova línia elèctricai es modifiqui la ubicació de les plaques solars per no afectarla zona qualificada de ZEPA. Per la resta, entenen que elsterrenys on es vol ubicar el parc fotovoltaic no tenen captipus de valor ni generen impacte paisatgístic a la zona.

De fet, Camps assegura que s'ha de procurar unequilibri entre el benefici de l'energia solar -l'única apostad'energia renovable realment alternativa a l'illa- i l'efectenegatiu sobre el territori de les installacions.

El camp de Son Cartet preveu la instal-lació de 20generadors solars de 97,5 KW amb una potència total de 2MW i la construcció de 20 centres de transformació. Sobreaquest projecte, els ecologistes diuen que planteja unimpacte paisatgístic important en tant que la instat-lació ésben visible des de la carretera de Son Bou i que, per tant,l'única manera de fer-lo viable és reduint el projecte inicial.

Des del Consell Insular de Menorca, el consellerd'Ordenació del Territori, Marc Pons, assegura que esvetllarà perquè tots els projectes compleixin amb els criterisconsensuats entre administracions, "uns criteris queserveixen per ser transparents amb la presa de decisions",afegeix. En aquests moments, l'administració insularredacta els informes, no vinculants, sobre Daia Vell i SonCartet, per remetre a la Comissió Balear de Medi Ambient.

Juny 2008 - 194

HARTMUT MICHEL Premi Nobel de Química"Amb els biocombustibles no s'estalvien emissions deca 11

2 MÓN ICA SALOMONE 12/09/2007 (El Pals.corn)

Hartmut Michel, alemany, 59 anys, va rebre el premi Nobelde Química el 1988 -conjuntament amb Johann Oeisenhoferi Robert Huber -en haver determinat, per ctistet-toçretie derajos X i en una bactèria, el funcionament en detall de lafotosíntesi -le reacció més important del món, segons el jurat-. La fotosíntesi utilitza la llum solar com a font d'energia perobtenir substàncies orgàniques. Michel segueix a l'InstitutMax Planck, estudiant la funció d'enzims que tenen un paperen la respiració i en el metabolisme. A la reunió dels premisNobel celebrada aquest estiu a Lindau (Alemanya), Michelno va parlar del seu treball sinó d'una de les seves aficions:els biocombustibles. Segons va mostrar a Lindau, elscombustibles d'origen vegetal no són una bona opció percombatre el canvi climàtic: no estalvien emissions de CO2 ipromouen la desforestació de l'Amazones. "No som l'únicque diu açò, només cal fer càlculs per veure-ho. Passa queels polítics no volen escoltar aquesta idea», diu Michel.Segons una directiva de la Unió Europea, el 5,75% de totel transport basat en energies fòssils haurà de sersubstituït per biocombustibles abans del 2010. És unaestratègia equivocada?

Recomanaria eliminar aquesta directiva: amb elsbiocombustibles no s'estalvien emissions de carboni. Ésevident que hem de reduir les emissions de diòxid de carbonisi volem frenar o reduir l'escalfament global, hem de canviard'energies fòssils a energies renovables. Però la producció il'ús de biogàs o els biocombustibles no són neutrals quant aproducció de CO2, perquè almenys el 50% de tota l'energiacontinguda al biogàs o en el combustible procedeix de fontsfòssils.Ho pot explicar una mica millor?

Per produir alguns biocombustibles, com l'etanol, fa faltainvertir molta energia en forma de fertilitzant, de transport ...i també en el destil-lat de l'alcohol. El que obtens en fermentarel vegetal és semblant al vi, amb un 10% d'alcohol, i calconvertir-lo en 100% alcohol. Per açò cal invertir gairebé tantaenergia com la que hi ha a l'etanol. I si obtens aquesta energiade combustibles fòssils, acabes emetent més CO2 del queemets simplement utilitzant gasolina al cotxe.No és una cosa que pugui millorar amb noves tècniquesde cultiu, amb més investigació en general?

El problema de partida és que l'eficiència global de lafotosíntesi és molt baixa. Menys de l'u per cent de l'energiasolar s'emmagatzema en forma de biomassa, i no hi ha gairepossibilitats de millorar açò. El biocombustible que es potproduir per unitat de superfície i any conté menys del 0,4%de l'energia solar que ha rebut aquesta superfície en el mateixtemps.O sigui que caldria cultivar superfícies enormes perobtenir suficient biocombustible ...

Fins i tot si no tenim en compte l'energia que cal invertiren produir els biocombustibles, cal tenir en compte que cobrirla demanda d'electricitat a Alemanya amb biocombustiblesexigiria dedicar tota la superfície del país a cultius energètics.En comparació, les cèl-lules fotovoltaiques són entre 50 i

100 vegades més eficients respecte a convertir l'energia solaren elèctrica, i necessiten de molt menys sòl. Els cultiusenergètics són una manera poc eficient d'utilitzar el sòl.Ha parlat també del risc de desforestació associat a l'úsde biocombustibles .

Si, els biocombustibles estan fomentant la pèrdua deselva tropical a Indonèsia, Malàisia, algunes zones d'Àfrica ial Brasil. AI Brasil és la soja: cada vegada es cultiva més imés soja a la selva. I cremar selva per produir soja alliberauna quantitat enorme de diòxid de carboni a l'atmosfera.A la seva conferència ha dit fins i tot que és més eficient,i estalvia més emissions, utilitzar directament els cultiusper escalfar-se.

Sí, posats a cultivar, el major estalvi l'obtindríem utilitzantfusta per a calefacció, en comptes de petroli o gas natural.El petroli es deixaria només per als cotxes. D'aquesta maneratripliques o quadrupliques l'eficiència, no pagues l'impost deconvertir la biomassa en combustible.Però també ha dit que produir biocombustibles és mésbarat energèticament en alguns països que en d'altres.Són els biocombustibles rendibles almenys en algunspaïsos?

Si el biocombustible es produeix a partir de la canya desucre en els països en què aquest cultiu creix com si fosherba, sense fertilitzant, com Brasil, sí que pot ser un procésrendible. AI Brasil s'exprem la canya i la restes de la plantas'utilitzen per destil-lar alcohol. Però a Europa, amb blat oremolatxa, no és rendible. Aquí no es dóna la canya de sucre.I si s'utilitzen mètodes biotecnològics, enzims, quedigereixin tota la planta inclosa la lignina: per augmentarl'eficiència de la producció de biocombustible?

No es guanya gaire. L'eficiència de conversió debiomassa en combustible oscll-la entre ela, 15% i el 0,3%. Iles cèl-Iules fotovoltaiques tenen ja una eficiència entre el15% i el 20%. I també són interessants les altres maneresd'aprofitar l'energia solar, com l'energia solar tèrmica.Així que segons la seva opinió cal fomentar l'energiasolar.

La millor manera de solucionar el nostre problema ésamb l'energia solar, l'inconvenient és que les cèllulesfovoltàiques són encara molt cares. Podríem tenir una granjasolar al Sàhara, per exemple, i convertir l'energia ques'obtingui en alguna altra forma d'energia que es puguitransportar, com l'hidrogen. Açò, fins que es desenvolupincables superconductors a temperatura ambient.Si està tan clar que els biocombustibles no són unaopció, per què tot el món aposta per ells?

És que es tracta d'una idea molt atractiva, el terme bioven molt... Però no som l'únic que critica els biocombustibles.Només cal veure els càlculs.

Juny 2008 - 195 ---------- Informació local 15

Elrepte del camp menorquí:Conjugar el paisatge amb l'economia

El paisatge de Menorca ésun dels màxims exponentsdels que gaudeix l'illa i el quela fa tan atractiva als ulls detothom, ja sigui per alsmenorquins com per alsvisitants. De fet, aquest ésel valor principal que cercael turisme, el major motoreconòmic de l'illa. Elsparatges de Menorcacombinen els boscosd'alzines i ullastres amb lestanques llauradesprincipalment de farratgeque estampen de verd elscamps a l'hivern i a laprimavera, i d'un color terrósi groguenc a l'estiu i a latardor. Gran part d'aquests terrenys els gestionen elsagricultors, per la qual cosa el sector primari és clau permantenir les postals que es fotografien a diari. En aquestpunt de partida, cal ser conscient que mantenint el camp,tant a nivell de ramaderia com d'agricultura, s'aporta unvalor afegit al territori, cosa que repercuteix de manerapositiva a les altres activitats econòmiques que tambétroben una base en aquest paisatge, com ho són totes lesrelacionades amb el turisme.

Malgrat tot, el manteniment de les terres no sempre éscosa fàcil. Temps enrere les tasques al camp no eren comles d'avui en dia, es funcionava amb la pràctica del'agricultura intensiva i sense les ajudes amb què avui escompta. Conseqüentment, moltes finques s'havien deplantejar el fet de deixar la terra per tal de no tenir despeseso pensar en reorientar el seu negoci. Per aquest motiu esva arribar a un ritme d'abandonament arriscat, en què cadaany una mitjana de deu llocs desistien de seguir treballantla terra. El fet és que, des de fa dos anys, cap lloc ha tancatportes per dedicar-se a un altre sector. La reorientació deles feines i la productivitat al camp hi han tingut un paperdecisiu, així com la creació del Contracte Agrari de laReserva de Biosfera (CARB).

Un cop vist que els productes menorquins no podiencompetir amb els preus de fora tot i dedicar-se a la produccióintensiva, des de l'administració es van estudiar lespossibles sortides a què es podia optar. Com explica TuniAllès, Consellera d'Economia i Agricultura del ConsellInsular de Menorca, les claus per tirar endavant el sectores resumeixen en tres factors: la reconversió, la reorientaciói la diversificació. I entorn a aquesta filosofia es fa feina i esva desenvolupar el CARB, un llistat de requisits al qual elsagricultors i ramaders s'hi podien adherir per tal de rebreles ajudes que brindava l'administració sempre i quan, acanvi, s'acomplís amb els objectius de manteniment de leszones verdes, una agricultura de qualitat, ecològica iautòctona entre d'altres requisits. Enguany el CARBpresenta la seva quarta convocatòria i cada vegada hi hamés sol· licituds d'adhesió, per la qual cosa s'estudien anyrere any canvis i increments d'ajudes per a tots aquellsque s'hi acullin. En resum, es tracta de desenvoluparpolítiques de suport als valors afegits que poden deduir-se

4 Vents

del sector, si, gràcies a lafeina al camp, es manté elterritori aquesta praxis calcompensar-la i això és elque fa el CARB. El següentpas a plantejar-se perreduir encara mésdespeses pot ser el deplantejar accions conjuntesper fer possiblel'autosuficiència, d'aquestamanera, i pas a pas, espoden anar modelant lespropostes que signifiquin lamillora per al camp i per aqui el treballa.

I les polítiques perincentivar el camp noacaben amb el CARB, sinó

que s'impulsen cursos dins el sector, es munten fires perdonar a conèixer el producte propi i diferenciat i espersegueix la qualitat de la collita amb aquella màximasegons la qual més és menys. Com afirma Joan Florit,Coordinador General del GOB, diversificar la producció ésun factor clau ja que cal mirar més enllà del sector làctic.La producció de vi, mel o de moltes llavors autòctones ques'han recuperat, ajuda a reconvertir el làctic que en el seumoment potser es va arribar a sobredimensionar iconseqüentment es va ofegar ell mateix. D'altra banda,deixar al marge l'agricultura intensiva que ofega la terra idecidir-se a apostar per la qualitat i no la quantitat fa quees pugui optar a uns preus competitius i que la feina alcamp sigui viable amb unes rendes dignes.

Des de la direcció de l'OBSAM, l'ObservatoriSocioambiental de Menorca, Sergi Marí recorda que caltirar endavant el sector sempre i quan les pràctiques quedesenvolupin siguin viables en l'entorn del paisatgemenorquí i sostenibles econòmicament, per això el debatrau en conjugar les dues condicions.

Menorca és un territori capdavanter pel que fa aquestsnous models de feina al camp, i això s'aplaudeix des delsobservadors del sector de fora de l'illa, on sovint s'ha optatper camins no prou beneficiosos o, fins i tot, forçaperjudicials per al territori. A més, cal veure que cada terraha d'actuar segons el seu context, i que certes explotacions,com per exemple la del biocombustible, a Menorca no serienviables degut a la necessitat de grans extensions de terrenyi a la gran quantitat d'aigua que es necessitaria emprar.Així, cal un estudi previ del territori i del seu entorn per dura terme activitats factibles i realistes dins del seu marc. Uncop iniciades aquestes pràctiques cal no deixar-hi de ferfeina i seguir estudiant com treure la rendibilitat de la terratot mantenint-hi el propi paisatge i sense alterar la restad'activitats econòmiques que de retruc se'n beneficien. Auna illa com Menorca, que és Reserva de Biosfera i en quèel 80% del territori és gestionat pels agricultors, no es potdeixar cap pràctica del camp sense estudiar-ne lesconseqüències que hi pot haver per a uns i altres, i sobretot,per a la mateixa Menorca.

16 Informació local .'¡m; 'E@E'E'E.E''''- Juny 2008 - 196

A.B.,

ELNOU ESPAIPUBLIC DE CAlA EN PORT IR

Aquestes setmanes s'està acabant el nou espaipúblic de Cala en Porter que substituirà l'anterior ons'ubicava l'edifici municipal. Falten 15 dies per completarles darreres mstal-lacions i acabar el terra de la plaçaamb colors naturals. L'obra conté dos nivells. En elsuperior, arran de l'encreuament de les vies principals dela urbanització, s'ha executat una enorme plaça quepodrà acollir qualsevol tipus d'esdeveniment festiu ociutadà per la cabuda i les característiques. Compta ambuna petita graderia, una mena de pòrtic de fusta on situarqualsevol escenari i instal-lacions de llum adients. Laplaça es completa amb una caseta folrada de fustadissenyada per contenir una oficina d'informació, vàters iun annex per a diferents funcions complementàries a l'úsde la plaça.

En el nivell de baix s'han fet diferents dependènciesper a la vida social de la urbanització. Destaca una gransala multiusos de 230 m2 que podrà acollir molts tipusd'activitats. És un espai rectangular obert a l'entorn perun enorme finestral. AI costat, al llarg de l'edifici i al'enfront que dóna a la baixada a la platja s'han executatdiferents espais: dispensari del metge, dispensari de lainfermera, local de l'Associació de Vesins, despatx de lapolicia local, oficina de correus, oficina del serveid'aigües, espai per als serveis socials i oficina de lagerència de turisme. AI costat hi ha uns vàters que hande servir aquestes oficines i dispensaris i també la salade multi usos.

Tot al voltant de l'edifici s'ha fet una intervenció enaccessibilitat de rampes suaus, sense dificultatsarquitectòniques. S'han respectat tots els arbres que hihavia i s'ha engrandit la zona enjardinada. Davall elsarbres s'ha instal-lat una zona de jocs gimnàstics per apersones majors, d'una casa danesa especialitzada enaquests materials. Més enllà també hi ha un parc infantil.Els responsables han pensat servir així tant els avis comels néts en un espai compartit. Tot aquest contorncompta amb un enllumenat que ressaltarà el lloc i enpermetrà un ús nocturn.

Juny 2008 - 197 ----------

El resultat és un gran centre per a l'oci i ladinamització social de Cala en Porter. Les obres es vaniniciar el gener i havien d'estar acabades temps enreresegons el compromís que havia adquirit el constructor.L'arquitecte autor del projecte és Guillem Coll. L'obra l'haexecutada Construccions Olives. El cost estimat ha estatde 663.000 € i es calcula que les ampliacions dedespesa no superaran el 15 % del previst. Aquestainversió ha anat a compte del Pla de dinamitzacióturística que gestiona l'Ajuntament i que té aportacionsde diferents administracions, especialment del governcentral. No s'ha previst fer cap inauguració fins a lesfestes de Cala en Porter.

Informació local l 7

Entrevista

.Qo~u..-e(l)

E.2e:J~IDQ.

Cí3UOe'B..-OQ.

Cí3e00>-oa..

JULIOANTONIO GOÑALONS

Quan a la Unió jugaven en Rincón i en Carmelo Pérez jo elsvaig deixar una cotxeria que era del meu sogre perquè hideixessin el cotxe. El meu sogre tenia un bar i feia servir lacotxeria de magatzem. Allà hi tenia les reserves del gin iells, a més de deixar-hi el cotxe, s'ho van beure tot. Ladeixaren buida.

Comparam aquests actituds, salvant les distàncies,amb les que mantenen determinats jugadors de primeradivisió a l'actualitat, més atents a anar de festes que a rendirdins el camp de fubtol.

Açò dels jugadors no és nou. Record l'any 60 quan laUnió fou Campió de Balears i jugà la lIigueta d'ascens a 2aDivisió. Vingué a entrenar-nos en Valle, que havia estatjugador del Barça i en una visita a Barcelona va demanar alseu exclub de poder entrenar al Miniestadi, que no és elmateix que hi ha ara. Quan acabàrem l'entrenament ensdeixaren els vestidors, on hi havia una piscina i allò va seruna xalada. Quan sortírem assistírem a un entrenament delBarça i, just darrera jo, vaig sentir dos senyors quemantenien una conversa. Un dels comentaris sobre unjugador que es deia Villaverde va ser aquest: "Això no éspossible. Tota la setmana ha anat de festes i demà no estaràper jugar!" ... De manera que açò sempre ha passat. L'any56 va venir en Kubala que, en aquest sentit, era un desastre.Però només pel seu nom s'omplia l'estadi, tant si jugava bécom malament.En aquella època els àrbitres a vegades no s'hopassaven gaire bé ...

Durant el meu període van tenir qualque problema.Hem de tenir en compte que quan les coses no van prou béés més fàcil donar les culpes a un tercer. És cert que tenir elpassadís d'accés a les seves casetes sense barana, comestava aleshores, feia que els àrbitres estiguessindesprotegits. Amb una ocasió tiraren un àrbitre escalesavall ...

Sorgeix el tema de la pressió que sofrien els jugadorsquan anaven a determinats camps i les reaccions desprésdels partits, en una època en què el futbol es vivia amb unagran passió dins els camps de tercera.

En la meva trajectòria me n'han passat de tots colors.A Muro, per exemple, el camp estava situat dins La Salle i

per anar als vestidors s'haviade passar per una espècie depassadís descobert quetravessava el pati del col-leqi.Des de dalt et podien tirar detot. El motiu d'alterar la cosaera que la gent s'estimaval'equip i ho vivia ambintensitat. Els aficionats defora feien el mateix que elsaficionats d'Alaior. I elsjugadors també hi posavenmolta passió, encara quepràcticament jugaven per nores. El primer any jo cobrava600 pessetes cada mes.

AI llarg de lahistòria del CEAlaior han estatmolts els jugadorsd'altres pobles quehan vingut areforçar l'equip.Alguns d'aquestsjugadors han deixatun recordinesborrable entreaquells que elsveieren jugar afutbol i en la històriadel club. Und'aquests jugadorsva ser JulioAntonio, defensa

de l'equip alaiorenc durant les temporades 55-56 i 56-57,que va destacar no només per la seva qualitat i bon joc, sinótambé perquè va sentir-se els colors del club com unalaiorenc més i va defensar-los amb la màxima dedicació itreball. Gràcies a aquesta circumstància, i a la seva activitatprofessional com a lampista, en Julio va establir un fortslligams en el nostre poble. Ens hem reunit amb ell perrecordar aquella època i per parlar de la seva experiènciaesportiva i dels canvis que s'han produït en l'ambient delfutbol a Menorca.Com es va produir la seva vinguda a l'Alaior?

Vaig venir cedit. Jo era jugador de la Unió, però vaigtenir la desgràcia que ma mare es posà malalta en el momentque s'havia contractat un partit entre la Unió i l'Alaior durantles festes de Sant Llorenç i no vaig poder jugar. Aleshoresm'hagueren de substituir i el jugador que posaren al meulloc va complir molt bé i quan vaig poder tornar havia quedatell de titular. Jo tenia 19 o 20 anys i no podia acceptar dequedar a la banqueta. Així, a través d'en Dinus (BernardinoThomàs Morro) es produïren converses entre els dos clubsi em cediren a l'Alaior. Aquell any entràrem al club en Gas ijo. A la segona temporada vingueren en Ferro, n'Abril (esCurro), n'Eulogio Martínez, en Pei, juntament amb n'Orfilade Ciutadella. D'aquesta manera, el segon any fórem mésels jugadors importats queels locals.

Foto: Arxiu Pere AlzinaSe solia comentar quealguns jugadors quevenien de fora com afigures no treien elrendiment que tocava ique s'ho prenien unamica a la lleugera ...

Aquells al-lots queanaven un poc de figurestingueren la mateixaactitud a Alaior i a Maó.Feien totes les animaladesque us pugueu imaginar.

18 Entrevista Juny 2008 - 198

Pere Gomila, Paco Mercadal, Quico Sintes~ que els dirigents havien

venut el club. Jo crec quesi s'hi hagués posat prouinterès s'haurien pogutarreplegar prou doblersper eixugar el deute. Ambl'Spòrting es va perdrel'estimació pel club il'ambició de l'ascens.Abans la rivalitat entre laUnió i el Menorca creavaaquesta ambició. Elresultat de tot és que s'haperdut l'afició que hihavia abans. La directiva

del club era digna de respecte, però hi faltava l'estimació detota una vida.

Seguim parlant amb Julio de les seves experiènciesen el món del futbol. AI seu despatx hi ha algunes fotografiesdels equips en què jugava. Quan les miram ens comentaque molts d'aquells companys ara ja no hi són. El tempstambé ha produït molts canvis en la concepció del joc i enl'afició.

El futbol que jo vaig viure no és el d'avui ni el de 15anys enrere. Ja no hi ha aquella afició, ni aquella passiód'abans. Quan vaig venir a l'homenatge que es féu a Alaiora en Mevis i en Garí ja no hi vaig trobar allò que jo haviaviscut en el camp a la meva època. Vam assistir a un partitque ja no tenia aquell ambient, aquell caliu que es respiravaquan jo jugava. Ja no hi ha aquell entusiasme, ara la gentestà més ben preparada però abans era una altra cosa. Emsembla que aquella estimació pels colors també se n'ha anatper avall. Tot es va difuminant.Va ser l'únic futbolista de la seva família?

Jo vaig ser l'únic. El meu germà petit, que fa trentaanys que viu a Segòvia, tenia por de les pilotes i després johe tingut dues filles, així que tampoc s'han donat altres casosde futbolistes a la meva família. Jo estic molt orgullós detotes les coses bones que he viscut. I el dolent, a vegades,ho canvies pel graciós.

Continuam parlant encara una estona dels records iles anècdotes del futbolista i també de l'empresari que hacontinuat el negoci familiar, al seu despatx de s 'Arraval. Através de la seva conversa, amena, interessant i vívida hempogut conèixer una mica més la història del CE Alaior i d'unaèpoca en què el futbol era una de les poques distraccionsque la gent podia tenir.

Solíem entrenar elsdimarts, dimecres idivendres. Havia de venir •els matins aAlaior i perdre fi'la feina. Econòmicamentno em compensava. Sortque treballava amb el meupare i en aquest sentit hotenia bastant bé. Jo sóc jala tercera generació queha mantingut el nostrenegoci de fontaneria. Síque he de dir que el clubposava un taxi a la mevadisposició per anar i venirels dies d'entrenament. Però jo m'estimava els colors i nojugava per doblers.Com eren els desplaçaments fora de Menorca?

Anàvem amb el vaixell de Ciutadella fins Alcúdia, onsolíem pernoctar a la pensió Riera de Sa Pobla, gràcies aun acord amb en Mevis Pinxa que aleshores era delegat del'equip. Allà solien donar-nos sempre patata bullida. Jo non'havia menjada tant mai! La nit del dissabte, que hiquedàvem a dormir, no sortíem mai, ens vigilàvem anosaltres mateixos, perquè si algú sortia de festetes després,al camp, no podia rendir de veritat més de 10 minuts i eljugador del costat havia de redoblar els esforços.En aquella època s'havia parlat que la relació delsjugadors menorquins amb les figuretes que venien defora era un poc tensa ...

El que passava és que si jo suava la camiseta voliaque el del costat també ho fes. Si ens trobàvem amb algúque volia fer el gandul en parlàvem entre alguns companys,però una volta acabat, s'havia acabat. De totes maneresquan vingueren més jugadors de fora jo ja no jugava al'Alaior. Nosaltres hi posàvem tota la passió. Jo puc dir queno vaig lesionar ningú mai, però dins el camp t'havies de ferrespectar. N'Helios, per exemple, era un tros de pa, peròtenia caràcter i dins el camp era un pulmó. Mai no estavacansat, sempre era dins el joc.Després de la seva etapa al CE Alaior va retornar al seuclub d'origen?

Sempre em vaig quedar a la Unió. Quan vaig començara jugar a futbol ho vaig fer en un equip que es deia SantAntoni, que era parròquia a Sa Raval abans de ser sala decultura. Aquell equip es va integrar al Menorca, però la mevafamília era de la Unió i jo els vaig escoltar i va ser així quevaig fitxar amb el que seria sempre el meu club. El que emsap greu és la manera com va acabar la meva relació ambla Unió. Després de tants anys de jugar-hi i de posar-ho toten l'equip, vaig haver de saber a través del diari que ja nointeressava a la Unió i que havia acabat. Allà era un costumfer les coses així. En Pau Bamba també va tenir un comiataixí. Elegant no ho va ser gens.Creu que la fusió de la Unió amb el Menorca per crearl'Sporting va ser positiva?

Positiva no ho va ser gens. Hi hagué un parell detemporades que va anar bé, però després ja no. En la Uniósempre ens trobàvem en els primers llocs de la classificaciói fins i tot havien jugat un parell de lIiguetes d'ascens aSegona. Hi havia amor propi i estimació pel club. I amb elMenorca passava igual. Però quan es féu la fusió jo ni tansols vaig anar a votar. Vaig considerar que ja estava tot fet i

Juny 2008 - 199 ---------- •• Entrevista 19

Miquel À. Marquès

Després de cinc mesos d'incertesa i gestions peraconseguir un lloc on treballar, a mitjan juny el «CentreInternacional Xalubinia-Menorca- comença a caminar amb elseu primer taller de gravats.

El Centre obre les seves portes en una aula del primerpis de l'antiga escola des Ramal.

Tot i l'inici de l'activitat acadèmica, encara queden moltsaspectes per resoldre: la creació d'una fundació per donarseguretat jurídica, el projecte de rehabilitació de l'edifici i lesposteriors obres, etc.Els precedents del Centre Internacional

El primer que cal aclarir és que el Centre no és cap escolamunicipal. La iniciativa és privada i rep el suport de lesadministracions públiques (Departament de Cultura del ConsellInsular, Ajuntament d'Alaior, Ajuntament de Maó i Govern deles Illes Balears).

Els responsables del Centre ens expliquen que a Espanyahi ha dues úniques iniciatives que s'assemblen a la d'Alaior:la Fundació Goya Fuendetodos amb fons artístics de Goya i,sobretot, el Centro Internacional de Estampa Conternporanea(CIEC) de Betanzos (A Coruña).

Per la seva part, el Museu de Marbella i la Fundació Mirósón museus que, a més, organitzen tallers de gravats.Els cursos que brinden Pons, Tamayo i Caceres

El Centre és format per tres professors: Pere Pons,Natalia Tamayo i José María Caceres, que brinden els següentscursos:

CURS D'INICIACIÓ. A mitjan mes de juny i durant tot eljuliol es realitzarà un «Curs d'iniciació i perfeccionament detècniques de gravat». Aquest curs s'ofereix a tot tipusd'alumnes, tant a majors com a fillets, en grups de 10-12persones. Durant cada tardor, hivern i primavera es farancursos de característiques semblants a aquest.

CURS D'ESTIU DE GRAVAT SOBRE FERRO. Durantquinze dies d'agost s'oferirà un «Curs de tècnica de gravatdamunt ferro». És una tècnica poc coneguda que pot atreure

Informació sobre els cursos:Pere Pons (610967657)Natalia Tamayo (654 71 70 28)xalubinia-menorca@hotmail.com

l'interès dels artistes. Serà un curs intensiu i tindrà una duradade 80 hores, de dilluns a dissabte, de 9 a 14 h. Els capvespress'oferiran diferents visites culturals.

Amb el temps, els universitaris que participin en aquestscursos obtindran crèdits, que seran vàlids per a tota Europa.

Ambdós cursos es finançaran amb la matrícula delsalumnes i l'ajut econòmic del Departament de Cultura delConsell Insular. L'Ajuntament d'Alaior aporta l'espai des Ramal.Projectes de futur. Segona Exposició Internacional

El Centre organitzarà una exposició internacional anual.L'any que ve se celebrarà a l'illa la Segona ExposicióInternacional Xalubínia-Menorca. Obrirà les portes el juny de2009 a la sala d'exposicions del Roser, a Ciutadella. S'hanconvidat més de 50 artistes, que representen més de 25nacionalitats distintes. Tot un projecte d'intercanvi multicultural.

Amb aquesta iniciativa, el Centre Internacional volconsolidar un dels seus objectius: difondre la seva tasca artísticaper tots els municipis de l'illa, fins aconseguir que en cada poblehi hagi un espai dedicat a l'art a través del gravat. D'aquestaforma, es pretén que el seu fons artístic faci un itinerari per totsels pobles de l'illa.

Amb el temps s'obrirà una botiga en el propi Centre desRamal. En aquest punt de venda els interessants podranadquirir l'obra realitzada en el propi taller i altres materialsrelacionats amb l'art del gravat.

Un altre projecte que intentaran engegar aquest mateixestiu és l'elaboració d'una carpeta de gravats. I, finalment, estreballa en la idea d'editar un llibre d'artista, amb la participaciód'un escriptor reconegut a nivell mundial. L'edició seràcomplementada amb tot un seguit de gravats i ja s'han convidatdiferents escriptors, d'entre els quals destaca algun premiNobel.

20 Entrevista Juny 2008 - 200

Aquest estiu l'oferta cultural per a residents i visitantsestarà composta del mercat de nit, les visites guiades, elfestival de músiques del món, l'exposició as Convent sobrearquitectura i etnologia, les visites a l'església de SantaEulàlia i una promoció local en els establiments turístics.

Enguany l'Ajuntament ha aconseguit programar unaoferta amb diferents elements que poden servir d'atractiuals estiuejants. Sens dubte, el finançament del Pla dedinamització turística ho ha fet més possible. AI mercat denit dels darrers anys, que ha anat agafant popularitat, s'hihan sumat les iniciatives del Centre d'Estudis Locals,l'exposició des Convent i les visites guiades que amb lacollaboració de la parròquia també faran possible la visitadiària a l'església de Santa Eulàlia. Per la seva part laRegidoria de Cultura ha preparat el festival de músiquesdel món. Turisme de l'Ajuntament ha recolzat una iniciativaprivada de promoció del municipi als hotels on es passendiferents vídeos i es du a terme una degustació deproductes menorquins. De tota aquesta oferta s'ha preparatuna divulgació molt extensa a fi d'arribar a tots els raconsde Menorca.

L'exposició des Convent. L'Ajuntament ha encomanatal Centre d'Estudis Locals que muntàs una exposició d'estiu,com en anys anteriors. Feines dalt s'era i Oficis en l'oblit vanser visitades per una mitjana de 10.000 persones. Enguanyel CEL va proposar a la Regidoria de Cultura que el temapodria ser el patrimoni arquitectònic i etnològic. Estarà obertade dimarts a diumenge de 18 a 21 h.

Festival de músiques del món. La Regidoria deCultura ha previst que els dijous es duguin a terme diferentsrecitals de música al Claustre des Convent o en altres espaisoberts. Hi actuaran grups de l'illa i altres de mar enllà.

Visites guiades. Els turistes podran visitar una mostradels llocs més representatius del poble per mitjà de dossistemes. Els dimecres a partir de les 19 h i els divendres ales 11 h una guia els acompanyarà en la visita més

ARTESANIAS S.P.

Sucesores de

Can Villalongadesde 1964

ALBARCAS

Carretera Nueva, 68Tel. 971372916

07730 ALAIOR (Menorca)

A.B.

completa, passaran per les interioritats de l'església deSanta Eulàlia, l'Ajuntament, els túnels antiaeris, es Conventi acabaran fent una petita degustació de menjars autòctonsi visitant una mostra de productes d'empreses locals.

La resta d'hores, podran fer la mateixa visita per mitjàdel guiatge d'un aparell mp4 amb imatges i traducció a sisidiomes. L'elaboració d'aquesta visita és del Centred'Estudis Locals que compta amb la col-laboracló deTurisme de l'Ajuntament, de la Parròquia i d'un grup dejoves voluntaris dels centres escolars.

Promoció als hotels. Isabel Martín és la joveemprenedora que ha muntat un servei per als hotels enquè promociona el coneixement sobre l'illa i el termemunicipal. Enguany l'Ajuntament li ha contractat una majorpresència als hotels del terme d'Alaior. L'activitat s'emmarcaen les ofertes per als vespres d'animació dels establimentshotelers. Es projecten diferents vídeos divulgatius, es dura terme una degustació i s'informa de les diferentspossibilitats de l'oferta de l'illa.

Mercat de nit. Tots els dimecres de l'estiu a partir deles 19 h i fins a les 20.30 h hi haurà mercat de nit. Seguiràamb la dinàmica dels anys anteriors en què ha anat creixenten afluència en haver arrelat en l'oferta complementàriainsular. El mercat, organitzat per l'Ajuntament, es du a termegràcies a la participació dels artesans que cada cop sónmés i enriqueixen l'atractiu de la visita amb una diversitatcreativa de productes. Com a complement al mercat, igualque els anys anteriors, s'han programat una sèried'actuacions musicals.

Juny 2008 - 201 -~~~~~-----_. Informació local .i"~¡¡¡¡~¡g¡~.~#E¡~~~~~#Ei@~¡E~¡¡¡##_ 21

Redacció

i SIUli de SoL de festa

El diumenge 6 de juliol, apartir de les 20.30 h, al Pati desConvent, S'Ull de Sol i s'Albaidabrindaran una festaconjuntament.

S'Ull de Sol volcommemorar l'edició dels seusdos-cents primers números,mentre que s'Albaida festeja elsseus primers deu anysd'interpretar música folk.

L'acte consistirà en unapresentació de la festa, que faran els membres d'aquestaredacció, mentre es projectaran imatges del que s'hapublicat a la nostra revista al llarg dels darrers divuit anys.

Per la seva part, l'aniversari de s'Albaida ens portaràa descobrir el disc Xalandria, que va ser presentat en públicel passat mes d'abril. S'ha dit del seu darrer disc que contéritmes alegres, vitals i joves. Us convidam a tots a descobrir-los en la nostra festa.

Finalment, el grup completarà el concert amb unaselecció de cançons del seu repertori, que recordarà elsinicis de la història del grup. D'aquesta forma es donarà

continuïtat a la celebració del desè aniversari del grup demúsica folk més conegut de l'illa.

S'Albaida s'ha consolidat com el grup de música folkamb més projecció musical de Menorca. Els seus treballsdiscogràfics així ho demostren. Des que van realitzar laseva maqueta Romanços i cançonetes de la Mediterrània(1998), han editat tres discs compactes: Llucalquelba(2000), Mateixos Temps (2002) i El llenguatge de les pedres(2006). Ara ens presenten Es Pas d'en Revull (2008) iXalandria (2008), els dos darrers treballs musicals queajuden a celebrar els seus deu anys de camí musical.

+ Biblioteca + ParticipacióNOU HORARI

La Biblioteca Pública d'Alaior incrementa les hores d'obertura al públic.A partir del dia 16 de juny, l'horari d'atenció al públic serà el següent:

Ajuntamentd~/aiorDE DILLUNS A DISSABTE, MATINS de 9 h a 13.30 h

DE DILLUNS A DIVENDRES, CAPVESPRES de 18.30 h a 21.30 h

TRIA DE LLIBRESA partir d'aquest mes de juny, els usuaris de la Biblioteca podran elegir els llibres de ficciófavorits a través de votació popular, en la qual podran participar tots els posseïdors del carnet dela Biblioteca majors de 14 anys. L'Ajuntament adquirirà els llibres que hagin rebut un majornombre de vots. En el futur, la votació també serà per a llibres de no ficció i altres productesculturals.

22

(Ajuntament d'Alaior/Cultura i Educació)

Informació local .-.M .W".P,.¡.¡;.¡m.¡'.' e.*.'.i ••.•" ·.!i%!l!l!!i%Da Juny 2008·202

300.000 €per a tobrode SantaEulàlia

La notícia va esclatar el passat 19 de maig, quan elGovern de les Illes Balears i el Consell Insular deMenorca van anunciar que ajudarien a pagar el sobrecostde l'obra de rehabilitació de la parròquia Santa Eulàlia.

El Govern inclourà en el pressupost de 2009 laquantitat de 200.000 €, mentre que el Consell Insularfarà el mateix per aportar 100.000 €.

La fase de l'obra de rehabilitació interior eravalorada amb un pressupost de 728.000 €, dels quals elGovern va aportar-ne 491.000 €, mentre que el Bisbatde Menorca es va fer càrrec dels 237.000 € restants. Elpressupost de l'obra ha patit un desviament de 300.000€, apujant el cost total de l'obra en més d'un milió d'euros.

Pere Oleo, rector de Santa Eulàlia, va destacar laimplicació de tots els ciutadans en l'obra de recuperacióde la parròquia, sumada al suport de les administracionspúbliques.

El cost de les obresLa primera fase de les obres va consistir en repicar

les parets exteriors de tot l'edifici, es van obrir els arcsque hi ha sobre les capelles i es va arranjar la teulada.El pressupost inicial era de 138.000 € i va pujar fins als322.602 €.

La segona fase de l'obra ha consistit a recuperarl'interior de l'església, restaurar la torre del campanar,l'excavació arqueològica, la recuperació i instal-lació del'orgue i l'adquisició i posada en funcionament de lestres noves campanes. El nou pressupost és de 1'028milions d'euros. El cost total de l'obra de Santa Eulàliapuja a 1'35 milions d'euros, aproximadament.

Quant a l'entrada econòmica, s'ha de destacarl'aportació de la ciutadania a través de diferentsconceptes: la Festa de la Primavera (62.000 €), donatius(77.250), gravats de Pere Pons (14.755), altresaportacions artístiques (39.000), llibre sobre la parròquia(4.500), concerts de Sant Llorenç (57.000) i venda derajoles (60.000), sumant un total aproximat de 314.505€.

També s'han de destacar els diners aportats durantla primera fase, per la Parròquia (36.000), el GovernBalear (84.296) i l'Ajuntament i el Consell Insular(48.000), sumant 168.296 €. Per a la segona fase elGovern aporta 491.000 euros i el Bisbat de Menorca237.000, que sumen 896.296 euros de finançament total.Fins al moment s'ha sumat 1'21 milions d'euros perfinançar l'obra, aproximadament.

Miquel À. Marquès

Dissabte¡ 7 de juny

CONCERT D/ORGUE,A SANTA EULALIA

La Comissió de rehabilitació de la Parròquia de SantaEulàlia ha organitzat per a demà, dissabte 7 de juny,un interessant concert d'orgue que anirà a càrrec del'organista Montserrat Torrent i Serra.

El concert se celebrarà a Santa Eulàlia a les 20.30h i l'organista interpretarà obres de Joan Cabanilles,Dietrich Buxtehude, J.S. Bach i Oliver Messiaen.

Es pot afirmar que estem davant una oportunitatúnica de gaudir d'una de les més brillants organistesde l'estat espanyol.

Montserrat Torrent i Serra ha dedicat la sevaactivitat a la interpretació i a l'ensenyament. Va ser,durant molt de temps, catedràtica d'orgue delConservatori Superior Municipal de Música deBarcelona i és reconeguda com una excel-lentpedagoga.

Ha impartit diferents cursos universitarisinternacionals, classes de màsters i ha format part dejurats internacionals. Ha actuat a Espanya, a diferentspaïsos europeus i hispanoamericans, a Estats Units ial Marroc.

A més, ha enregistrat un gran nombre de gravacionsen òrgans històrics. La seva música s'ha pogut escoltara l'orgue de Santa Maria de Maó i al Socors deCiutadella.

Recentment, Montserrat Torrent i Serra ha estatproposada per a ésser nomenada Doctora HonorisCausa per la Universitat Autònoma de Barcelona.

FESTA DE PRIMAVERALa Comissió de rehabilitació de la Parròquia de

Santa Eulàlia ha organitzat per al pròxim divendres,13 de juny, una nova edició de la Festa de Primavera.

Com cada any, se celebrarà dalt Sant Pere Nou apartir de les 19 h. Es posaran a la venda moltes pastessalades i dolces, begudes refrescants i postres, perquèels assistents puguin fer la bereneta i el sopar.

AI llarg de la vetllada se realitzaran diferents sorteigsi els assistents podran gaudir d'actuacions musicals,tant per als més petits com per als grans.

Enguany els artistes convidats són: Banda deTambors i Cornetes d'Alaior, Pinyeta Pinyol, laRondalla d'Alaior, Eva Pons, Joana Pons i lesGuitarres, Grup de Jazz Binijazz, Grup musical deSanta Eulàlia i na Janet i na Silvia amb els seusacordions. I un any més, la vetllada serà presentada iconduïda per Sebastià Ameller.

Juny 2008 - 203 111Informació local 23

Vida culturalA.G.

CONCURS DE FOTOGRAFIA I MOSTRA DEREBOSTERIA

El dia 3 el Centre Cultural va inaugurar el XXXVIII ConcursInsular de Fotografia amb una col-lecció molt interessant d'obresen les quals destacava un nivell de qualitat molt apreciable i unaelevada participació. Amb felicitacions i paraules d'agraïmentper part del president del Centre Cultural, Sebastià Florit, MagíMuñoz, director general de Cultura del CIM, Laurècia Seguí,regidora de l'Ajuntament i representant de l'alcalde, foren lliuratsels premis, que es concediren a Joan Sans Pons, Cristina BarberBarranco, Joan Gómez Pons, Gabriel J. Cardona Morlà, i ColomaFlorit Pons.

Seguidament fou oberta la VIII Mostra de Gastronomia querealitza l'Associació de Mestresses de Casa, just després del'Exposició fotogràfica, en la qual, les associades demostren lesseves especialitats en rebosteria i cuina amb una vistosa i acuradademostració que varen degustar els assistents.

CONCERT D'ACORDIÓ I GUITARRAEl dia 4, a l'Espai Cultural Rotger, Joventuts Musicals, en

col·laboració de Sa Nostra, va presentar un concert a càrrec delGrup «Per Sonare» format per José Pablo Polo (guitarra) i CeliaAdrian (acordió) una formació cambrística poc freqüent queresultà molt atractiva i agradable. Els instrumentistes demostrarengran domini tècnic i precisió interpretativa. Tocaren obres deTornàs Gubisch, Jan Truhlar, amb temes folklòrics txecs, ClaudioTupinambà amb aires brasilers, Simon Baggio, José M. SànchezVerdú i Astor Piazzola. A través de les obres de tots aquests autorsdemostraren recursos i sonoritats complementàries de les notesdel pentagrama, que donaren efectes especials a les composicions.

GABRIEL JULIÀ AL CENTRE CULTURAL

El dia 8, dintre de la Festa de la Societat del Centre Culturalel professor Gabriel Julià va dissertar sobre «L'heretatge culturaldel segle XVIII. El pintor Andreu Galvis», una xerrada que vaser precedida per una presentació a càrrec de l'historiador iperiodista Miquel A. Limón que destacà la personalitatintel·lectual del conferenciant i la seva densa tasca d'investigacióhistòrica. La xerrada de Julià es va centrar en el període de lesocupacions estrangeres, com és la dominació anglesa al segleVIII, i l'aportació cultural que suposà per a Menorca on,juntamentamb artistes vinguts de fora, començaren a sobresortir nomsillencs, com l'artista destacat Andreu Galvis Pons que deixànotables obres d'art, entre elles les pintures a l'oli de la capellade Baptisme.

Pàgines patrocinades per

CERTAMEN ANUAL DE FLORS I PLANTES A LA SALLE

Els dies 10 i 11, a la Sala Polivalent del Centre EducatiuLa Salle, es va celebrar el 53è Certamen de Flors i Plantesque es va veure concorregut amb un gran nombre de vistososexemplars, uns 189 entre els quals destacaven roses, enexposicions individuals, plantes, rams centre, ramssilvestres, cactus, etc, en una mostra plena de color, de

delicadesa i de bon gust en la confecció de brots d'art floral.

Presidida pel batle Pau Morlà i el director del Col-legi,hermano Joan Duran, que va tenir paraules de felicitació i degratitud per l'esforç i dedicació dels collaboradors, jurat iparticipants, foren nomenats els premiats en el concurs queatorgava quadres de flors de la pintora Cari Grau. Es van lliurartres premis de la Secció Rosa, tres premis de la Secció RamCentre, tres premis de la Secció Ram Silvestre, tres premis de laSecció Cactus i tres premis de la Secció Planta, a més del premiper sorteig entre tots els participants, «Herrnano Bernat».

MOSTRA ANTOLÒGICA DE SANSUGUET

El dia 12, al Centre Cultural, va ser inaugurada una MostraAntològica de Pintura del pintor local Sansuguet, en ocasió de laseva propera nominació per part de l'entitat esmentada de Socid'Honor del Centre Cultural. Paco Sans, que va adoptar el nomartístic de Sansuguet, va fer donació d'un quadre al Centre enreconeixement al nomenament. A la mostra hi havia obra delpintor des dels seus començaments, quan estudiava a l'Acadèmiade Belles Arts de Madrid, fins a obres de la seva darrera producció,passant per les èpoques de la seva trajectòria a París, Toledo iMenorca. El president del Centre, Sebastià Florit, va glossar lapersonalitat artística del pintor. Sansuguet agraí les mostres deconsideració demostrades envers ell.

MIQUEL A. LIMON DISSERTÀ SOBRE EL SANTUARIDEL TORO.

El dia 15, sempre dintrede la Festa de la Societat delCentre Cultural, i emmarcadaen la magnífica exposició deCol-leccionisme organitzadapel Grup Filatèlic iNumismàtic de l'entitat,l'historiador i periodistaMiquel A. Limón va realitzar

una magnífica dissertaciósobre el Santuari del Toro,amb el tema «El Toro. Unaefemèride entre mil».L'efemèride méstranscendent del Santuari,va comentar elconferenciant, es produíara fa cent anys, (any1908) quan el Bisbat va

Construcciones Olives, S.L.-Avda. Verge del Toro, 50 - Tel. 971 378157 - Fax 971 379041E.mail: olives2005@infotelecom.es07730 ALAIOR (BALEARES)

24 Informcíó local 1lII._íii¡~litllllt!tE;¡¡¡j;¡¡h;¡¡iillll¡¡_";¡¡.iiiIllIliiillllliiillllliiilllll_iiii··li:3 ..•• Juny 2008 - 204

adquirir la propietat, que estava en mans privades, de l'edifici.Aquesta acció va representar per al Santuari una època de granesplendor i expansió de la devoció popular. En la seva xerrada vaexplicar els fets històrics i llegendaris d'aquest monument iefemèrides diverses de la seva història.

ACTUACiÓ DE LA CORAL KANTOREI DE POZUELODEALARCON

El dia 16, al Centre de Cultura Sant Diego, convidada perla Coral Mixta del Centre Cultural i en visita d'intercanvi amb laCoral d'Alaior, la Coral de la ciutat de Pozuelo de Alarcón de lacomunitat de Madrid, va oferir un concert conjuntament amb laCoral Mixta. Va ser un acte simpàtic i atractiu en el qual espogueren escoltar les veus compactes i ben coordinades del cormadrileny i les intervencions per part de la Coral Mixta delCentre Cultural, amb les actuacions solistes de Xisca Caules iPedro Mercadal. AI final les dues formacions actuaren enconjunció i el resultat fou una audició que el nombrós públicassistent acollí amb gran satisfacció. Com a comiat hi hagué unintercanvi de records entre les dues corals.

CONCERT DE JORGE BLASCO

L'Espai Cultural Rotger el dia 18 va ser, novament, testimonid'un concert de Joventuts Musicals amb la col·laboració de SaNostra. El jove pianista Jorge Blasco, tot demostrant unaimpecable tècnica instrumental i una exquisida sensibilitat, vaoferir un concert de piano amb obres de diferents autors i èpoques.Començà pel període barroc tardà de Bach, el classicisme deHaydn, la música romàntica de Liszt i finalment l'impressionismede Ravel i Falla. Interpretà les obres «Preludi i Fuga» del quadern«El clavecí ben temperat» de Bach, una Sonata de Haydn, una«paràfrasi de concert» de Liszt sobre l'òpera de Verdi Rigoletto ivalsos de Ravel i la «Fantasia bètica» de Falla. Per acabar, oferídues propines davant les ovacions del públic.

RECONEIXEMENTS A SANSUGUET I A TÒFOL VINENT

El dia 18, al Centre Cultural, en el decurs d'un acte de Concert acàrrec de la Coral Mixta dirigida per Luba Klevtsova iacompanyament al piano d'Orest Lemekh, van ser tributats unreconeixement al pintor Sansuguet, en mèrit a la seva llarga ifecunda trajectòria artística durant el qual fou nomenat Socid'Honor del Centre, i un homenatge pòstum a qui va ser fins a laseva sobtada defunció fa uns mesos, Tòfol Vinent, membre isolista de la Coral Mixta. Van participar en el concert els solistesJosé Sintes, Dolores Navarro, José M. Olives, Xisca Caules, PedroMercadal, Toni Juan i Montse Mercadal. El pintor Paco Sans,«Sansuguet», va rebre i agraí el títol de Soci d'Honor i els familiarsde Tòfol Vinent el reconeixement al seu pare.

ERNEST FORTUNY A LA SALLE

El dia 15, a la Biblioteca del Col·legi La Salle dins elsactes de la Festa Patronal de l'esmentat centre educatiu, ErnestFortuny, mestre d'escola, professional de la docència i molt bonconeixedor del món educatiu, dissertà sobre el tema: «Què educamés, el que diem o el que fem?», una xerrada que es va veuremolt concorreguda i que despertà l'interès dels assistents ja queva ser desenvolupada de forma amena, aclaridora i amb esquitxosd'humor. Va posar exemples d'actituds de pares i educadors enquè posà de manifest com el sentit de la imitació en els infants ésmolt accentuat i si l'actuació dels majors es contradiu amb elmissatge educatiu suposa un mal testimoni per als fills.

L'ESCOLA D'ADULTS EXPOSA LES SEVES MANUALITATS

El dia 23, a la Sala de Cultura Sant Diego, l'Escola d'Adultsque dirigeix Isabel Ferrer, va inaugurar una extensa mostra demanualitats realitzades durant el passat curs 2007 - 08, unaexposició que va ser inaugurada pel batle Pau Morlà, i membres

de la Corporació Municipal, el qual va lloar la gran tasca duta aterme per l'escola i felicità a tots els qui aportaren el producte dela seva feina i les seves afeccions a l'exposició. Isabel Ferrer vademanar un aplaudiment per la professora de fil, Àngels, que esjubila després d'uns quants anys de dedicació a l'escola. La mostraera molt variada i extensa i es veié incrementada amb la novaclasse de restauració de mobles, que presentà bells elements, i unvariat nombre d'objectes com coixins, jocs de taula i de llit,tovalloles, roba pintada i punt de creu, quadres, cortines, mantellsen patchwork i confecció. Un acurat testimoni d'hores de feina ipaciència ornades amb la fantasia i la imaginació personal decada al umna.

TEATRE A LA SALLE

El Grup Artístic La Salle va posar en escena, els dies 25 i31, la comèdia A l'armari i al llit al primer crit, un vodevil queva produir grans rialles als espectadors que passaren amb aquestaobra una vetllada molt divertida. El repartiment va estar integratper Llúcia Bagur, Xisca Riudavets, Maria Riudavets, BegoRiudavets, Nesto Cardona, Tere Mascaró i Sebastià Florit, dirigitsper Domènec Enrich, de qui també va ser obra una escenografiamolt ben aconseguida. Els participants i director reberen fortsaplaudiments per la seva acurada representació.

CONCERT DE VIOLÍ I PIANOA l'Espai Cultural Rotger, tingué lloc el darrer concert de

la temporada de Joventuts Musicals amb la actuació de SalvadorEsteve (violí) i Vanesa Santanach (piano) que oferiren unexcel·lent concert davant d'un auditori que omplí la sala fins a laporta. La interpretació va ser vibrant, envoltada de sentiment idelicadesa i forta expressivitat en els moments vius de laprogramació. La «Meditació» de l'òpera Thais de Massanet, unapeça plena de tendresa i melangia, molt popular, una sonata deBeethoven, una sonata de Brahms i l'obra «Tzigane, Rapsòdiade Concert» de Ravel, que té un final vibrant i agitat, ple deceleritat i amb una lluminosa sonoritat, va ser el programadesenvolupat pel duo.

Juny 2008 - 205 111

Informació local ----------- 25

Grup de Lectura Sacramento Ramos

DIARIO DE UNA DorisLessingBUENA VECINA

La trobada de dia 29 de març fou per comentar elllibre de la premi Nobel de Literatura 2007, Doris Lessing,"Diario de una buena vecina."

Filla d'un oficial britànic, Doris va néixer a l'actualIran i es va criar a l'actual Zimbabwe. L'any 50, separadaja dues vegades, deixa enrere dos fills i es trasllada aviure al Regne Unit. Allà començà la seva carrera literàriamarcada pel seu compromís social, polític i feminista. És,sens dubte, una visionària del seu temps.

El llibre tracta de la relació d'amistat que s'estableixentre Janna, una dona madura i realitzadaprofessionalment, i Maudie, una dona gran i malalta quees manté viva gràcies al seu orgull.

A partir d'un possible sentiment de culpa per nohaver fet prou per la seva mare i el seu marit abans demorir, Janna inicia una relació d'ajuda envers Maudie i, apoc a poc, desfent-se de tots els seus perjudicis, esdedica a tenir cura de les seves necessitats mésbàsiques.

Es tracten molts temes: la relació d'ajuda peratendre les necessitats primàries de les persones majors,la compassió, la solitud, la llibertat de morir com un vol,tot i que no sigui com els altres voldrien, la solidaritat, elssentiments d'esgotament i estrès de les cuidadores (en laseva majoria dones), la mort i el fet de morir-se, l'atencióals hospitals ...

El grup va coincidir que l'escriptora fa arribar d'unamanera magistral els sentiments d'impotència i soledatde les persones grans quan veuen minvades les sevesfacultats físiques i psíquiques. El llibre, tot i estar escrit fauns 25 anys, és d'una actualitat abrasadora i fareferència a l'estat en què es troben moltes personesmajors, sobretot a les grans ciutats, soles i abandonadesi que refusen l'ajut dels serveis socials perquè aixòsignificaria acceptar que ja no poden valer-se per ellesmateixes, que en certa manera han perdut el valor méspreuat de la vida: la llibertat de decidir.

PÀGINA PATROCINADA PER:

També feimcostat ala cultura

\'>·'\.V\,\: .a pa ll¡-;;('r.com

ALAIOR, Pla de sa Sínia, 6 ·Polígono La TrotxaTel: 971 37 11 41 Fax: 971 379200

MAÓ I MERCADAL

26 Ool-leborecions lIII••• 4.*----I!I&I!Ig;pI!l'@-&--&m··Juny2008-206

Nuria Quintana

Viure en catalàEl passat 20 ~e maig al programa de TV3 El Club, Albert

Om va entrevistar Angel Colom. Després de passar 4 anys alMarroc, Colom ha retornat a Catalunya. Una de les preguntesque li va fer Om fou que esmentés algunes diferències entre laCatalunya del 2004 i l'actual. El primer que va respondre Colomva ser que quan se n'havia anat de Catalunya si ell parlava encatalà se l'entenia, ara, si volia prendre's un tallat al bar haviade demanar un cartada.

Sempre he sentit dir que a Menorca és on es manté millorel costum de xerrar el català de forma quotidiana. Així ens hodeia el nostre professor de català, Biel Majoral, a la Universitat.Ell, que recorria les tres illes donant classes, ens explicava quea Eivissa el català està en vies d'extinció, quasi no es parla nien l'àmbit domèstic, i que a Mallorca, com que queda més bésocialment parlar el castellà, el mallorquí només s'utilitza entreels membres de la família. Davant aquestes afirmacions d'unexpert de la llengua com en Majoral, jo em vaig sentir bensatisfeta i orgullosa de Menorca i els menorquins.

Però he començat a filar prim i a observar què passarealment amb el català a la nostra illa. La setmana passada emvaig quedar reclosa sis hores a l'aeroport de Menorca a causadel temporal que banyava l'aeroport del Prat. Durant aquestameravellosa estada en la nova terminal vaig poder comprovarque cap de les persones que em van atendre entenia el català.No estam parlant que un catalanoparlant canviï la llengua alcastellà quan es dirigeixi a un castellanoparlant per respecte,per comoditat, etc ... , sinó que el catalanoparlant (en aquestcas jo) es veu obligat a parlar en castellà perquè el seuinterlocutor no l'entén en absolut. A part d'això, em preocupa

també, la forma de demanar-me que els parlés encastellà, gairebé com si la nostra llengua fos unparlar cavernícola que per suposat ningú no entén.

Segurament a alguns això no us semblaràgreu, però canviau els protagonistes per unmoment: imaginau que treballau a Madrid, no provaríeu maid'adreçar-vos a algú en català o d'exigir que us parlin en catalàperquè no enteneu el castellà. Idò, aquí això passa diàriamenti és viscut amb normalitat.

Explicant aquesta experiència a na Maria Dolors ella emva comentar que l'escriptor Josep Maria Espinàs es va proposarparlar català durant tot un dia. M'explic: volia no haver de girarla seva llengua al castellà al llarg de 24 hores normals de laseva vida a Catalunya. No ho va aconseguir. Canviem un altrecop els protagonistes: imaginau-vos un anglès, un italià, etc ... ;per a ells parlar la seva llengua diàriament sense interferènciesés un fet, per a nosaltres és un repte. I em pregunt: per quènosaltres en el nostre país hem de canviar de llenguaconstantment? I per què ho feim? És per què creim que és lanostra obligació com a parlants d'una llengua minoritàriarespecte a un parlant de llengua majoritària?

Ser bilingüe a l'igual que trilingüe i etc ... , és un avantatge,en això, hi estam d'acord, per tant parlar diferents llengües ésmolt positiu. Però jo em pregunt: per què practicam altresllengües estatals que no són la nostra només elscatalanoparlants, gallegoparlants, euskeroparlants dins el nostrepropi país?

Amb això no vull menysprear la llengua castellana enabsolut, només vull deixar constància que el compromís ambla nostra llengua l'hem de mantenir i fer efectiu cada dia, i quecal tenir present, com deia Antoni Bassas en el seu article dediumenge 11 de maig a l'Avui, que cada vegada que no parlamel català a algú en el nostre país l'estam discriminant.

Anteller y Enrieh, S.L.INSTALACIONES ELÉCTRICAS - ANTENAS TV - FONTANERíA - CLlMATIZACIÓN

ELECTRODOMÉSTICOS - MUEBLES Y MAMPARAS BAÑO

CI San Pancracio, 10 - 07730 ALAIOR - Tels. 971 37 11 63 - 971 37 13 63 - Fax 971 37 90 58

MUEBLESMODULARES

Consulte precios ycarta de colores

. Se precisan oficiales enelectricidad y fontanería

MAMPARASDucha o bañera

desde

ABIERTO de lunes a viernes de 7.30 a 13.30 y de 15.00 a 19.30 h.

Juny 2008 - 207 ----------Ool-teborecions ,.wt.¡¡¡íh.® E.¡¡¡¡¡." •• @.¡.i.ó".&#.li.'M.·••&.¡eMill' 27

llorenç Pons í lIabrés

Cartes d'anada i tornadaObriu les portes mentre ens necessitau i lestancau amb clau quan ja no som"productius". Rebutjau oficialment el racismei la xenofòbia mentre proposau normes queens tracten de delinqüents.

Carta des d'Alaior, maig 2008.

Hola Alam, com va tot? Esper que bé, per aquí les cosesvan al seu ritme; les notícies van plenes de la controvèrsiasobre el transvasament, o mini, com diuen alguns que permetique els efectes de la sequera a Catalunya, i concretament al'àrea de Barcelona siguin més suportables, tot i que lesdarreres setmanes ha plogut bastant arreu (també una micaaquí), i també sobre la suposada crisi al PP, on tothom hi te adir. Ja veus que en el fons, coses d'una importància relativa; simés no en comparació amb el que volia que comentéssim: lanova normativa europea sobre els immigrants. Camuflada comla unificació de la normativa sobre immigració de tots elsestats membres de la Unió Europea, s'ha aprovat la norma quepermetrà tenir empresonats fins a 18 mesos aquelles personesimmigrants que es trobin en situació irregular, abans de serrepatriats. Bé, no crec que et vengui de nou, no? A mi tampoc,però sempre hi ha coses que continuen sorprenent-me, com arala postura de certs "partits d'esquerra", com ara el nostrePSOE. No deixa de ser hipòcrita que mentre podem aprofitarels "serveis" dels immigrants, que en venguin tants comvulguin, i a la mínima que hi ha desacceleració econòmica, totsfora o al seu particular Guantànamo. Fins en aquests moments,a Espanya el període d'internament abans de la repatriació ésde 40 dies, de manera que l'increment és espectacular. Ah, iuna altra perla de la normativa és que no es garanteixl'assistència legal gratuïta. A aquest pas em sembla que commés democràtics i més civilitzats ens consideram, més enssemblam a aquells de la raça ària, o als de l'apartheid ...

Es preveu que aquestes mesures afectaran uns 8 milionsde persones, més totes aquelles que des dels seus països rebenles ajudes dels seus familiars a Europa. Moltes ONG han alçatles veus contra la normativa, però el ressò ha estat mínim. A mim'agradaria fer una reflexió sobre un tema: és legal tenir algúretingut sense haver comès cap delicte? En cas de sertècnicament legal, és ètic? Sense cap mena de dubte, es tractad'un atac als drets humans sense precedents, perquè quan deiaque serien empresonats, no ho deia per dir, la normativa preveuque en cas d'estar saturats els centres d'internament per aimmigrants (presons "light"), aquests podran ser reclosos apresons. A més, un altre dels articles precisa que els menorsimmigrants sense acompanyar també seran objecte de lanorma ... I a tot açò, un eurodiputat del PSOE ho justifica dientque hi ha països que tenen temps d'internament superiors aaquests 18 mesos, i que per a ells suposa una rebaixa de lasanció! Ho trob senzillament increïble. Tu com ho veus?

Esper la teva resposta.

Llorenç

28

Carta des de Roiala, juny 2008.

Estimat Llorenç, crec que ja t'he dit diverses vegades quela meva capacitat de sorpresa és extraordinàriament petita quanparlam de la solidaritat del Nord vers el Sud. No potsorprendre'm aquesta fortalesa que voleu construir a Europa,perquè la vostra suposada solidaritat ja fa temps que no és mésque un miratge; des del Nord seguiu fidelment les consignes deles grans corporacions econòmiques, però no podeu quedar tanmalament, heu de fer alguna cosa per aquests pobres "negrets",teniu la veu de la cúria vaticana que de tant en tant recuperaalguna de les idees de Jesús i es queixa de la pobresa, teniu elsgovernants que de tant en tant han de fer alguna visita oficial aÀfrica i no hi poden anar amb les mans buides, teniu lesmultinacionals que ens prenen els nostres recursos i la nostrasalut i no poden deixar morir Àfrica. Teniu, en definitiva,moltes excuses per fer cimeres internacionals contra la pobresa,mentre incompliu sistemàticament els acords del 0,7% d'ajudaal desenvolupament. Us queixau amargament del deute externque hem de pagar els països empobrits mentre ens seguiupujant els interessos del deute. Obriu les portes mentre ensnecessitau i les tancau amb clau quan ja no som "productius".Rebutjau oficialment el racisme i la xenofòbia mentre proposaunormes que ens tracten de delinqüents. Us queixau del governmilitar de Myanmar que no deixa entrar ajuda humanitàriaquan els causants últims de la pobresa estructural que pateixensou vosaltres. Sou una paròdia barata del pitjor teatre del'absurd.

Ja ho veus, no em sorprèn, però açò no vol dir que nocontinuï posant-me de mala llet quan en parlam. Perdona'mperquè estic posant-vos a tots dins el mateix sac, però nooblidis que tots en teniu la culpa: tan poc us importam queajudau a pujar al poder feixistes com en Berlusconi a Itàlia, iallà on no governen les dretes dures, moderau tant el discursque se us arriba a confondre. Pel que sé, a part dels grups del'esquerra europea alternativa, només alguns socialistesfrancesos es van oposar a la norma de reclusió dels immigrants"il-Iegals", els mateixos que es van oposar a una constitucióeuropea absolutament neoliberal; la resta, com va dir fa unsanys n 'Ignacio Ramonet precisament a Alaior, només esdiferencien de la dreta en l'amabilitat de les paraules, però enels fets, poques diferències ...

Ja tornarem a parlar; que aquesta vegada he estat jo el quehe tret la mala llet!

Una besada molt grossa per a tots.

Alam

Oot-toborecions Juny 2008 - 208

Pep Gómez Arbona

Avui capvespre caminava pel meu poble.Malauradament (per jo, és clar), feia prop d'un any que nohi venia, i l'he trobat canviat, i crec que no hi tenia res aveure la primavera. Sa Plaça era tota aixecada, es carrerdes Forn tancat; m'ha semblat que tot eren obres. Llavors,caminant caminant, he arribat fins a l'església, pensantadmirar la nova cara de Santa Eulàlia. Però, sense voler,com si fos una bufada de vent la que m'hi ha empès, m'hetrobat Dalt sa Muntanyeta. Què hi feia allà? Per què lescames m'hi havien dut? Les cames o l'inconscient?

Bé, ja que hi era he provat d'aprofitar el temps i hecomençat a pensar (ves per on, m'agrada perdre el tempsamb açò), a resseguir l'argument d'una de les històries queno fa gaire us vaig escriure. Com era per dintre aquellaprimera casa on vaig viure? De què me'n recordava? Quinsd'aquells records eren només meus?

Quan vaig tornar a ca nostra, en la tranquil-litat de NaMacaret, vaig tancar els ulls intentant visualitzar-la. I elprimer que em va venir al cap és que jo la recordavaenorme, amb cels rasos alts i estances espaioses (arasembla ser que no ho era, de gran, però tot és qüestió deproporcions: jo era petit, per tant, la casa gran). Des delcarrer, s'hi entrava a través de dos esglaons de pedra(també molt alts!) pels quals jo m'enfilava de quatre grapes.La porta, amb pestell de ferro que jo només arribava a tocar,donava a un rebedor on mon pare devia tenir el despatx,"la consulta" li dèiem a ca nostra (però açò no ho recordgaire). Tot dret pujava una escala amb barana negra queduia al primer pis. Però el que sí tenc molt present, com siho veiés ara mateix, és que a l'esquerra s'obria una galeriaon ma mare rentava i estenia i, a més, nosaltres, els tresgermans, hi jugàvem.

Aquesta galeria em sembla que tenia un munt devidres, i s'obria a un pati petit i tancat, amb pasteretes quesempre eren plenes de flors i testos amb ramells de fullesmolt verdes i lluentes. Però aquell pati, per a mi, per al méspetit, era gairebé zona prohibida. I era allà, a la meva "zonazero" de la casa, on hi havia els dos llocs més misteriosos(i qui sap si perillosos!): el femer i el soterrani. Aquests dosindrets eren el centre de les meves més negresimaginacions. Vés a saber què hi havia allà dins. Tal vegadaera el cau de monstres innombrables, el refugi dedesconeguts malfactors, o el niu d'on naixien els pitjorsmalsons. Només de sentir rallar d'aquells dos innombrables,

Pàgina patrocinada per

CENTRAL DISTRIBUIDORA DE MENORCA

DOMINGO MARQUÈS, S.A.

Juny 2008 - 209 -1IIIIIIII1IIIIIIII--1IIIIIIII----

és avui i encara m'agafen esgarrifances. Fixau-vos si hosóc, d'impressionable.

De fet, ara que ho pen s bé, l'única imatge clara quetenc d'aquests dos espais prohibits és la d'un foratrectangular en una paret de cantons emblancats, situatenfront de la porta de la galeria (el femer), i de la bocafosca d'una cova amb les voreres també molt emblancades,a la qual es baixava per uns esglaons desgastats illenegadissos (el soterrani). Açò només ho podia veurequan, agafadet de la mà del meu germà gran, m'atrevia adesobeir les lleis dels espais tancats (i no sé com ell m'hiduia, perquè segurament s'hi jugava un bon paquet). Elque és segur és que, tot sol, mai no m'hi hauria apropat.

Tant m'impressionaven aquells dos indrets, els primersforats foscos de la meva vida, que crec que fins i tot hi vaigsomniar més d'una vegada. De totes maneres, es veu queno era gaire valent jo de petit, perquè segurament un esperitmés emprenedor i curiós s'hauria ficat en embolics que jomai no vaig cercar. Explorar el desconegut més enllà de laclaror, arriscar-me per conèixer aquells enfonys foscos iprohibits, eren coses que la meva ment de fillet atemorit nitan sols gosava a plantejar-se. No sé si van ser mos paresels que em van posar la por al cos, o si amb la mevadesfermada imaginació infantil en vaig tenir prou; però,veritablement, el femer i el soterrani em produïen una porirracional. Evidentment, ara no hi trob explicació, a aquelltemor, però llavors ni la cercava. Em feien por, i prou.

Així que, ara, en aquest exercici de remembrança,m'adon que només tenc d'aquella casa una imatge clara,un record únicament meu: el d'allò prohibit, del perillós il'amagat.

Com som. Perquè podria recordar-me de moltes altrescoses, com del menjador del primer pis, on mon pare perNadal posava un arbret engalanat i escoltàvem nadales enel tocadiscos; o d'aquella cuina tan petita on ma mare feiauns menjars boníssims (sempre ha estat una gran cuinera),amb piques rodones de terrissa; o de les cambres ondormíem, embolicats entre llençols blancs i humits, on, finsi tot, jo havia nascut. Però tot açò està difuminat pel tempsi la inconsciència innocent del que no recorda més que allòque el colpeix de veritat.

I, no ens enganyem, les pors cisellen ben fort i,desgraciadament, de vegades més que les alegries.

Per sort, les vaig superar, aquelles pors. O crec queho he fet.

Som on hi ha gentamb ganes desaber

Ool-Ieborecions III' •• J§#.¡ •• ~.'%.*.""""""_ 29

J'an t!t¡;SDE¡;3

COOPERATIVADE CONSUM ~ teva!t;rASSOCIACiÓ DE CONSUMIDORS I USUARIS

ELS PRODUCTES "MIRACLE"

Davant l'arribada de l'estiu són moltes les personesque, preocupades per exhibir un físic agradable, esposen en mans de productes o dietes "miracle", totcercant una drecera al tradicional camí de reduir laingesta de calories i fer exercici físic.

Ja sigui per televisió, ràdio o premsa, aquestsproductes es venen com el descobriment del segle, ambbeneficis que freguen el miracle i avalats per suposatsprofessionals de la medicina que actuen com aprescriptors.

Això no obstant, la realitat és tossuda i cadasetmana ens despertam amb notícies sobre aquestesempreses que fan referència a fraus, estafes o efectessecundaris nocius per a la salut.

Lamentablement la justícia va més lenta que elmercat i continuen aflorant aquest tipus de productes, avegades distribuïts per estructures de tipus piramidal,

Cooperativa San Crispíncom Herbalife, que suposen un frau clar a la legislaciólaboral, alhora que proporcionen copiosos beneficis alsseus promotors a costa dels infeliços que són obligats acomprar un lot de productes per a la seva distribució.

La Cooperativa de San Crispín recomana que usposeu en mans del metge de capçalera quan vulgueuiniciar una dieta. Ell coneix millor que ningú el nostrehistorial mèdic i podrà adreçar-nos al professional mésadequat per definir una dieta i, al mateix temps, ensaconsellarà sobre l'exercici més ajustat a la nostra edat icondició física.

Els productes "miracle" administrats de formairresponsable poden provocar seriosos desequilibris en elnostre metabolisme i aquests podrien iniciar una espiralpatològica indesitjada.

LA COOPERATIVA INFORMABus informatiu de l'AG de ConsumidorsEl 16 de juny visitarà la nostra Central el bus informatiud'ASGECO (Asociación General de Consumidores), a laqual pertany San Crispín, que desenvoluparà la campanyainformativa sobre hàbits saludables i consum responsable.El bus informatiu se situarà davant la façana de la central iamb mètodes audiovisuals i materials gràfics informarà elsconsumidors sobre com millorar la seva salut i cuidar elmedi ambient tot practicant un consum responsable.Durant aquesta acció se sortejarà una bicicleta entre totsels fillets que aportin el seu punt de vista sobre aquest tematan important.

AMB LA COL'LABORACIÓ DE LA CONSELLERIA DECONSUM DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS

OFERTESSOCIS - BOTIGA PISAQUEST MES, TENIM D'OFERTA:

CAMISETESHOME-DONA-FILLET A 3,00

BANYADORS D'HOME A 6,70

,30 Oot-teborecions Juny 2008 - 210

...Quines coses Jaume Cardona "Tanus"

UN RECONEIXEMENT BEN,i' &J 1 fiJi ;1$&1"$Q§$!J a d @M@@I-Mffi • $ $ MIlI. G ¡DI..!!

MERESCUT A SANSUGUETEn Paca Sans Huguet, avui conegut en el món de la pintura

com Sansuguet, durant els anys cinquanta ajudava el seu pare,Xica Sans, un bon mestre de paret seca, i a les vesprades, abansde sopar, i mentre la seva mare escalfava l'oliaigo, o amb un oude fusta sargia els mitjons, en Paca, amb un tros de llapis, damuntun paper dibuixava tot tipus d'objectes que tenia al seu abast, desde la vulgar i humil patata, a la seva pròpia imatge reflectida enun mirall. Fins que un bon dia, ja amb vint-i-set anys, deixà elseu poble d'Alaior i la seva casa, per partir cap a Olot, i allàinicià l'aventura amb el pinzell i els colors, la seva gran passió, itambé obsessió.

Per a un jove com ell, nascut en una illa petita com ésMenorca, allò representava un fet que requeria molta valentia igran coratge. Partir. Amb tot el que significava i comportava laparaula "partir" en aquells temps; no era cosa qualsevol, nitampoc cosa fàcil. La nostra illa aleshores resultava un imant demolt més forta atracció que ho és en l'actualitat, quan agafar unavió i partir cap a la Xina pareix pràcticament el mateix que anara... Ciutadella.

Ell, en Paca, amb quatre monedes a la butxaca, procedentsd'una petita herència i una voluntat de ferro, va partir, dient "javeurem què passa". En una paraula, ho va saber fer. I la veritatsia dita, juntament amb el seu bon ull pel dibuix, i la sort, que en

= INSTALACIONES=GIMER, S.L.

Av. de sa Indústria, 96Tels. 971 37 19 34 - 971 37 29 70

Fax 971 37 19 34 - Apart. Correos 16

- ALAIOR-

ELECTRICIDAD,FONTANERIACALEFACCIÓNMANTENIMIENTOSAIRE ACON-

PRESUPUESTOS

Juny 2008 - 211 ----------

el fons sempre l'acompanyaria; per dir-vos que fins i tot hi tr;barÍal'amor. '

Ja un poc més endavant descobriria París, capital europeaconsiderada la ciutat llum, i on un bon grapat de pintors com ells'hi guanyaven les garroves retratant turistes americans pel barride Montmartre o per les vores del Sena, mentre el cèlebrechansioner Maurice Chevalier cantava al so d'un acordió les sevesromàntiques cançons, També això ho va viure el nostre artista,

Més tard, i com si fos un nou Greco, desembarcà a Toledo,i conquerí aquella antiga capital i el cor dels seus habitants" elsquals encara avui l'estimen i el troben a faltar. Però el temps, pera ell, com per a tothom, ha anat passant. I en Paco va retornar a laseva Menorca.

Avui el podem trobar en un lloc enllaçat plenament amb laprehistòria, com és Talatí, allunyat del trull d'aquelles gransciutats, on pinta amb la mateixa força, llibertat i color com hofaria un jove de quinze anys,

Per tant, ens sembla que ja li ben pertoca el merescutreconeixement a la seva tasca pictòrica per part del poble que elva veure néixer. I ha estat el Centre Cultural d'Alaior la institucióque molt encertadament, i primer que cap altra, ho ha fet, i l'hanomenat, aquest any 2008, l'artista Sansuguet com a soci d'honorde l'entitat. Enhorabona.

Desde 1953

FERRETERIA ISlEÑA e.B.FABRICACIÓ l VENDA AL MAJOR

D'ARTICLES DE FERRETERIA

Tel. 971 37 11 04Camí Nou, 80 Fax 971 37 17 9807730 - ALAIOR Mòbil 609 89 11 46

cot-teborecions 31

Miquel Fuguet Mercadal

DITES I CANÇONS POPULARSEn Miquel de Son Fabiol ens ha fet arribar les següents dites i cançons populars:

Dites popularsEs Mercadal tenen tres coses bones: ets amargos, es carquinyols i ses dones.

Un dia vaig anar a Maó i vaig trobar na Llucia i en Pere de Vuitmenor.Tia Maria, conco Benet: alça sa cama i tira un pet.

Es Mercadal s'esfondra; que s'acabi d'esfondrar i es mestres de s'escola ho anirana adobar.

Sant Antoni gloriós, anomenat de Viana, enviau-me un jove formós, que vengui debona gana, que tengui vaques i bous, que fan ous i també blat dalt sa cambra.

Sentir es paput, mati banyat i vespre eixut.

Cançons menorquines"Sa mare que no ho sentiu, I sa guitarra per vós sonasa filla que vós teniu, I ha d'ésser sa meva dona."

"Sa mare li diu que és blanca I i jo també l'hi trob; I ella blanqueja d'enfora, I vesque deu fer de prop.""Es carrer de s'Arraval I és un carrer molt petit, I a les onze de sa nit I vàrem perdreun davantal, I sa mare surt as portal I amb un pam de salivó; I si no em dau esdavantal, dormireu a sa presó."

"Sa mare des vell Arnau I dormia en faldaret, I quan es poble se'n va entèmer I escarbó anava a duret."

Carrer des Ramal, 87 - baixos - ALAIOR - MENORCATel i Fax 971 372999 - lamardellibres@ya.com

comunicació

servei de premsa • ràdio • televisiópublicitat • publireportatges • fotografiaedició de revistes • tríptics • catàlegs

correccions de textos • traduccionsproducció audiovisual • pàgines web

Avinguda Son Morera, 28, baixos. FerreriesTel. i fax 971 373582. Mòbils 918887470/71 172

4vents@premsamenorca.com

32 Oot-taborecions

José M. Timoner

LO QUESOMOS

El quehacer de cada día de laexistencia resuelve los problemasque el vivir mismo conlleva. Puedeser que hayamos ten ida un pasadobrillante pero que actualmente nosencontremos deprimidos y abatidos;hay que pensar en un futuraesperanzador lIeno de casas buenasy agradables de la vida.

Dentro de un ideal puedelucharse de mil formas. En algunoshombres el destino se ha portadamejor que con otros. Todos loscaminos conducen a un principio y lasenda de la virtud es la moralidadque todo lo consigue. Vivir en libertades la suprema condición de toda serhumana. Todos queremos la salud,suprema bien. La. honradez reflejadapor el pensamiento y esculpida en laacción constituye la verdaderasabiduría del ser humana. Siconsagramos nuestras acciones a losotros que estan a nuestro alcanceresistiremos a la tentación deextraviarnos en la senda de loimposible.

Somos lo que somos y tenemosque perseguir constantemente unideal asequible a nuestras facultades.

PASSA r BOTSABATES l COMPLEMENTS

CI MENOR, 30 - ALAIOR - MENORCATEL. 971 379240PASSAIBOT@MENORCA.ES

Juny 2008 - 212

Miquel À. Marquès

ELS HEROIS DEPEREREURE

Fa poc, Pere Reure parlava sobre la sorprenent vigènciad'un personatge, Miquel Barçola Cardona. I també va emprardos termes molt encertats: mite i heroi.

Darrerament, per qüestions de feina, he fet una visita guiadaal nostre poble, que consta de 14 llocs de visita: l'aljub des Banyer,l'Escola Laica, es Convent, sa Plaça amb els casinos, can Joan ina Margarita Comas Camps, l'Ajuntament amb el molí d'oli romà,can Josep Miquel Guàrdia Bagur, elcarrer Menor i la Guerra Civil, SantaEulàlia i les descobertes arqueològiques,el molí de l'Àngel i els anglesos, saPlaça Nova i el quarter dels espanyols,el carrer de ses Guixes, can JosepMascaró Pasarius i el call jueu al carrerdel bisbe Gonyalons.

Davant les preguntes de més d'unjove, he contestat el mateix:sortosament, la història i la culturad'Alaior és molt més que el capítol dela mort de Barçola. En tot cas, sempreels explicam primer els fets històrics idesprés l'ús manipulador de la figura deBarçola.

L'altra cosa és que les classesdirigents, de diferents èpoques i ambinteressos distints, hagin fomentat laseva figura com la d'un heroi local finsa convertir-lo en un símbol. Un delsdarrers capítols es va viure quan el 1987es va aprovar com a bandera d'Alaiorla que era d'en Barçola, un símbol mésque després s'ha estès durant les festesd'estiu.

Vull recordar allò.ja publicat a Alaior. Guia dels municipisde Menorca, editada per Hora Nova. Els fets històrics són de totsconeguts: Miquel Barçola Cardona (1588-1644) era un hisendatalaiorenc que neix el 15 de març de 1588. D'estament de màmajor, per la seva categoria social va ocupar diferents càrrecspúblics al llarg de la seva vida: fou bat1e (1628, 1630, 1632 i1643), oïdor de comptes i jurat clavari.

Barçola era propietari dels llocs de Binifabini, L1ucatx ises Coves. El9 de juliol de 1644 era jurat clavari (màxim càrrecmunicipal) i comandava les milícies locals de defensa. Aquelldia es va produir un atac de dues galiotes amb 200 musulmans alnord de l'illa, a l'Olla de ses Coves. Es van enfrontar als cristians(150 homes). En la batalla Francesc Pons i Miquel Barçola vanser morts. Fins aquí els fets objectius.

La manipulació de la figura de BarçolaLa mort de Miquel Barçola l'any 1644 va entrar a dins la

història local com la d'un heroi defensant Menorca dels infidels.Els seus descendents, el 1844, li van dedicar un monòlit al camíde s'Albaida.

El mite del personatge s'ha teixit amb el temps. Tot vacomençar quan l'escrivà municipal, el 1845, va canviar,

involuntàriament o no, el nom del carrer de ses Guixes o d'en·Batle pel carrer del batle, donant a entendre que allà hi haviaviscut Barçola.

Al segle XX el nom de Barçola és un símbol utilitzat pelsconservadors. El 1933, el col-legi La Salle s'havia de dissoldreper llei i els germans i el Patronat canvien el nom del centre pelde col-legi Barçola.

Una dècada més tard, l'any 1944, Alaior va celebrar el tercercentenari de la seva mort i al número 4 del carrer de ses Guixeses va posar una pedra commemorativa, que diu que allà va viureBarçola. Se'l tracta d'heroi local i la seva figura és aglutinadoraper fomentar un patriotisme local, impulsat pelnacionalcatolicisme del moment.

L'ús de Barçola com a símbol de la ideologia conservadorano acabava aquí. Als anys seixanta, al poble hi ha dos equips

masculins de bàsquet, un és el Barçola;es fan carreres de cabriol al «CampCapità Barçola» (avui camp de futbol-7). Durant la dictadura, el Frente deJuventudes a l'i lla té tres centúries:Capitan Barsola a Alaior, 8 de Febreroa Ciutadella i Àguila Imperial a Maó.

Al teatre es representava des de feiadècades l'obra teatral Na Catalina de laCova, de Bartomeu Janer Pons, estrenadal'any 1896 i representada als anys 60 i70. I ja hem parlat sobre la banderaoficial del nostre poble.

Però encara avui el tema de Barçolaés recurrent: es vol posar Barçola al camíde Son Gall que, com a mínim, se'lconeix amb quatre noms populars més.

L'any 1995, quan es vanoficialitzar els noms populars en oficialsd'Alaior es parla sobre si el carrer de sesGuixes, dedicat a Miquel Barçola, ésdescrit com a hisendat o jurat clavari.

En realitat, haurem de convenir queMiquel Barçola Cardona va ser un

hisendat del segle XVII que, per la seva posició social, va ocupardiferents càrrecs públics i ostentava una presència social. De fet,Barçola mai va viure tan lluny com ho és el carrer de ses Guixes.Va viure entre el carrer Major i sa Plaça, centre del poder locald'Alaior durant molt temps, com no podia ésser d'una altra maneradurant la seva època. Tot la resta és el resultat d'alimentar lafigura d'un heroi i d'un mite.

~O\\lLIARLt At~ ~~ rf!ff ·0 ~ ~I\rO~

~ú~~C .JlL r8l',r~ Q~ALAIOR

PROMOCIÓN en CI S'Androna. Últimas viviendas de 3 hab, 2 baños,comedor, estar, cocina, terrazas, trastero, terrado privado y parkingincluido. Piscina y jardín comunitario.

PROMOCIÓN en CI San Paneracio de 8 viviendas, de 2 hab, baño, cocinay comedor-estar. Con trastero de 10m2.

Precios: Infórmese en la oficinaCI J. Huguet, 64 . ALAIOR· Tel. 971 37 1499 Fax 971 372500

E-mail: aim@aimenorquina.com . www.aimenorquina.com

Juny 2008 - 213 ---------- Oot-teborecions 33

Divendres, 13Festa

Festa dePrimavera

Dalt Sant Pere Nou 19 h

* Mercat de Nit

Dimecres, 19 h. A partir del 25 de junySa Plaça i voltantsAjuntament d'Alaior.

* Visites guiades al nucli històricd'Alaior

8issabte,7Lectura comentada -~~----

8issabte,7Concert

El maestro de Feng5hui, de NuryVittachiBiblioteca Pública

Concert d'orgue, acàrrec deMontserrat Torrent

19 h Església de Santa Eulàlia 20.30 h

Diumenge, 29Concert Recollirem els

vostres originalsfins el 20 de junyConcert de la Coral

Sant Antoni

Església de santa Eulàlia 20.30 h

El número dejuliol sortiràdivendres dia 4

Tot l'estiuDimecres, 18 h i divendres, 11 hCentre d'Estudis Locals i Gerència de Turisme del'Ajuntament.

Els destinataris són els nostres visitants, però també lapoblació d'Alaior i Menorca.Les visites sortiran des de l'oficina d'informació turística.En grups de 10-20 màxim, per la tipologia dels carrers i delsllocs on anar.Amb visites a l'església de Santa Eulàlia, dalt es Munt del'Àngel i sa plaça Nova, el túnel antiaeri de davalll'església, l'Ajuntament d'Alaior, es Convent.Les visites inclouran explicacions sobre la situaciógeogràfica del poble i el seu entorn, i un resum de la històriad'Alaior: des de l'època preromana fins a l'actualitat,passant per la Menorca musulmana i la conquestacatalanoaragonesa; la dominació britànica; la guerra civil...Els retrats de la Sala Consistorial permetran donar aconèixer personatges destacats de la història local.El recorregut acabarà amb la reproducció d'un fabricó desabaters, i una petita exposició de productes autòctons i tastde productes locals.

34

* Exposició d'estiu: Alaior, Arquitectura iEtnologia

Tot l'estiuDe dimarts a diumenge, de 18-21 hSala de Cultura Sant DiegoCentre d'Estudis Locals, i Ajuntament.

Els destinataris de l'exposició són els habitants de l'illa i elsturistes ocasionals de l'estiu. També cal preveure la visitadels escolars cap al mes d'octubre.El projecte donarà a l'Ajuntament d'Alaior una oferta culturaldurant els mesos d'estiu i, alhora, permetrà als ciutadans veureel treball realitzat per protegir el patrimoni del municipi. Peraltra banda, contribuirà a donar a conèixer i respectar el nostrepassat i el nostre patrimoni cultural, etnològic i històric.Del recorregut total de l'exposició se'n poden destacar lessegüents parts:Una gran caixa negra central on es podran veure als seus quatrecostats quatre audiovisuals que fan referència a: l'etnologiaprotegida, l'arquitectura urbana protegida, les utilitats delpatrimoni oblidat, les rutes del patrimoni. Als costats hi hauràfoams amb informacions referides a cada tipus de patrimoni.Un bloc de petits foams amb informació sobre la llei deprotecció i els diferents tipus de protecció existents. Tambés'incidirà en la importància de conèixer-ho.Una secció amb fotografies dels principals monuments delmunicipi.AI terra hi haurà diverses rutes per visitar el patrimoni, ambpetites guies. La intenció és que després de visitar l'exposicióel visitant tengui ganes de conèixer sobre el terreny el patrimonique acaba de descobrir.

Informació local Juny 2008 - 214

retolació

J_~•.•iI_imatge digital

CI Pare Huguet, 30 - Alaior

Tels. 971372520 - 636114882

retolsbu ils@telefonica.net

t ADHESIUS. PANCARTES

t TREBALLS DE SERIGRAFIA

t CARTELLS EN GENERAL

t VEHICLES INDUSTRIALS

t NÀUTICA. MAQUINARIA

t IMPRESSiÓ DIGITAL

t IMATGES PER A EXTERIOR

t AMPLIACiÓ DE FOTOGRAFIES

t CARTELLS LLUMINOSOS

~lIMPJA1100liliiiiIVIIOIlIIID l' UNIDAD:

4,88€2a UNIDAD:

244€, La dosis sale a 0,11 €

biniQreu• •l' UNIDAD:

14,98€ ArieLdet. polvo50 dosis

Di umenges o~ertDomingos Ab7erto

de 9 a 14 h

AguaFont D'OR

,5L. l' UNIDAD:

1,39€2a UNIDAD:

Io 69€, Ellitro sale a 1,14 e

ViñaSaLceda

l' UNIDAD:l' UNIDAD:

2,29€Avinguda de sa Indústria, 23 . Polígon Industrial La Trotxa· ALAIOR

APARCAMENT GRATUïT PER ALS CLIENTS /APARCAMIENTO GRATUITO PARA LOS CLIENTES

6,38€

Juny2008-215 -------- Col-Iaboracions 35

Records gràfics

L'ESCOLA DE DaNYA PEPITA (1931-1932)

Miquel À. Marquès

(Fotografia cedida per Margarita Triay Pons)

La fotografia ens mostra el grup de filletes que anaven a escola a ca Danya Pepita Morera; les alumnes tenien entre 5 i 14 anys d'edat. L'escola eraal mateix habitatge particular de la mestra: vivia al carrer de Santa Rita, núm. 1, al primer pis. Era i és un gran espai a on les filletes assistien a lesseves classes. Per jugar, solien sortir al pati del darrera de la casa. Danya Pepita era la dona del menescal d'Alaior i va exercir durant molts anysl'educació .. Després de la Guerra Civil, la trobarem, juntament amb la senyora Sans, impartint classes dalt sa Plaça Nova.

D'esquerra a dreta, primera filera: Margarita Gamés Pons, Emilio; Magdalena Quintana, des Bessó; Joana Adelaida Gomila Melià, Codony; Mariad'en Situs d'Addaia; Antònia Orfila; Aurora Gomila; Llucia Tinus.

Segons filera: Juanita Manuela; Angelita Petrus Villalonga; Anita Juanico; Antònia Gamés Pons, Emilio; Teresa Canals; Joana Alzina; PacaLlapis; Anita Cardona Vinent; Aurèlia Morlà; Benita Serol; Àngela Sintes; Isabel Casals.

Tercera filera: Magdalena Camps; Maria Pons, Bessó; Maria; Josefa Orfila Capó; Catalina Gonyalons Mascaró, Nineta des forn o Nineta de canBrissio; Donya Pepita Morera; Nineta; lnés Sintes; Margarita Nadal; Rafela Salam.

Quarta filera: Antonia Pons Melià; Elvira Bassa, Sivina; Margarita Caules, Ditet; Margarita Massanet; Nineta Cànovas; Juanita Sintes; LaietaCartet; Leonor Gornés; Maria Sintes, Buet.

Cinquena filera: Regina Petrus Juanico, Pani; Aurèlia Sintes; Magdalena Sintes, Buet; Maria Juanico Quintana, Renou; Antònia Riudavets;Margarita Alzina, Esterlina; Margarita Gamés, Setu; Eugènia Petrus.

Sisena filera: Benedicta Mercadal; Margarita Triay Pons; Antònia Cartet; Tonieta Rellotge; Francisca Renou; Asunción Gamés; Francisca de canPetit de s'A igua; Aguedita Mercadal; Antonia Leonor Petrus Juanico, Pani.

Dita del mes «Maig ventós i juny calent, fan bo vi i bon forment»