2.3.- La dictadura feixista.

Règim totalitarifeixista des del 1925

Mussolini té tot el poder: és cap de govern i governa per decret

“Ell (Mussolini) és nomenat i revocat pel rei, davant el qual és responsable del’orientació de la política general del govern; és l’encarnació suprema del poderexecutiu; tria els seus ministres, que són responsables davant el rei, però tambédavant d’ell; ell decideix el nombre de ministeris i pot assumir personalmentdiverses carteres ministerials; forma part del Consell de tutela dels membres dela família reial; les Cambres no poden abordar cap qüestió sense el seu consenti-ment previ; transcorregut un termini de tres mesos, té el dret de tornar a presentarun projecte de llei prèviament rebutjat per una de les dues Cambres; de la mateixamanera pot tramitar i sotmetre a votació d’una de les dues Cambres una proposicióde llei rebutjada per l’altra Cambra (...). Qualsevol que atempte contra la vida, laintegritat física o la llibertat del cap de govern serà mereixedor d’una reclusió ladurada de la qual no serà inferior a quinze anys, i en cas d’un atemptat fatal, se’lcastigarà amb la pena de mort. Qualsevol que ofenga amb actes o paraules al capde govern serà castigat amb una pena de reclusió de sis a trenta mesos.”

Llei del 24 de desembre del 1925.

El Parlament es queda sense poders i passa a dependre del Gran Consell Feixista, que triarà els seus membres

“És perfectament concebible que un Consell Nacional de les Corporacionssubstitueisca en la seua totalitat a l’actual Cambra de Diputats, que mai va serdel meu gust. És anacrònica fins en la seua denominació; però és una institucióque ja existia quan nosaltres entrarem, amb el seu caràcter aliè a la nostramentalitat i a la nostra passió de feixistes. Aquesta Cambra pressuposa un mónque nosaltres hem demolit; pressuposa l’existència de diferents partits políticsi, sovint, una injúria a l’esperit de treball. Des del dia en què vam suprimir lapluralitat de partits, la Cambra de diputats ha perdut la seua raó de ser.”

B. MUSSOLINI: Discurs del 14 de novembre del 1933.

Es prohibeixen tots els partits, menys el partit feixista (PNF)

Es prohibeixen els sindicats de classe i les vagues: sindicat vertical icorporatiu únic (feixista), defensant la burgesia i controlant els obrers

El govern nomena les autoritats provincials i municipals

L’administració és depurada i la policia política persegueix l’oposició

S’enquadra a tots els grups socials en associacions feixistes: xiquets, dones, estudiants, treballadors, jubilats,...

Control ideològic de la societat: ensenyament, censura, mitjans,...

- Quin és el significat del nom duce?- Duce ve del llatí dux, que deriva de duco i significa “el que condueix”.- Qui és el Duce?- El Duce és Benito Mussolini, el creador del feixisme, el renovador de la societat civil, el cap del poble italià, el fundador de l’imperi.- Què vol el Duce per al poble italià?- Vol millorar-lo moralment i materialment, garantint-li el màxim de treball i benestar; i vol que, a través de l’educació i l’organització política, sindical, esportiva i moral del feixisme, siguem sempre conscients de les seues finalitats i la seua missió al món.- Per què el Duce és el fundador de l’Imperi?- Perquè condueix i guanya, contra una coalició de 52 estats, la guerra colonial més gran de la història, guerra per augmentar el prestigi, la grandesa i la vida de la Pàtria feixista. A través d’aquesta guerra i la conquesta d’Etiòpia Itàlia ha tingut el seu gran Imperi.

Il Primo Libro del Fascista, Roma, PNF, 1938. (Catecisme feixista).

“El control de la premsa quotidiana i periòdica de tot tipus va ser efectiu en la segona meitat dels anys’30 (...). El ministeri de Cultura intervenia en tot, des de l’elecció dels directors i els periodistes fins als temes i la manera de tractar-los, fins i tot en les regles tipogràfiques a respectar. Mitjançant aquestesdirectrius tipofràgiques, és del Ministeri de Cultura d’on venia l’ordre d’escriure sistemàticament Duceamb majúscules amb la finalitat de subratllar la superioritat de Mussolini sobre tots, fins i tot sobre elrei. Si s’afegeix a açò el fet que el Ministeri de Cultura tenia tots els poders en matèria de segrest i desuspensions, decidia l’oportunitat de tota nova iniciativa periodística, controlava les subvencions i lesconcessions de carnets de premsa (...). D’aquest poder se’n derivava una capacitat potencial de condi-cionar i manipular les masses a través de la creació d’un univers cultural homogeni que impedia elsdiscursos dissidents.”

RENZO DE FELICE: El feixisme, un totalitarisme a la italiana?, 1988.

Signa els Pactes del Laterà amb el papa Pius XI: l’estat italià financia l’església i l’església dóna suport al règim feixista

Política exteriorexpansionista

Campanya per recuperar Trieste i annexió definitiva del FiumeExpansionisme colonial: ocupació d’Etiòpia i proclamació de l’ImperiAjuda militar a Franco en la Guerra Civil Espanyola (1936-39)

2.4.- Un marcat dirigisme econòmic (I).

Tres pilarsIntervencionisme estatalProtecció de la indústria nacionalTendència a l’autarquia econòmica

Tres etapes

1922-26: cert liberalisme, però controlant i reprimint el moviment obrer

1926-30

Intervencionisme estatal i protecció de la indústria nacional,imposant el sindicalisme vertical (Carta del Lavoro)

Les gransbatalles

Batalla de la lira: sobrevalorenla moneda per prestigi

Baixada de les exportacions

Batalla del blat, amb l’objectiud’autoabastir-se

Descens als cul-tius intensius

Batalla dels naixements: incentius a la natalitat

Creixementdemogràfic

Construcció de grans obres públiques

Propaganda ibaixa l’atur

Des del1930

Més autarquia i intervencionisme (crisi): l’Estat controla l’economia

Es crea l’IRI per comprar i ajudar a les empreses amb problemes

S’impulsa la indústria armamentista

2.4.- Un marcat dirigisme econòmic (II).

VALORACIÓ

Creix sobretot la indústria, que s’estanca durant la crisi (1930-35)i sols es recupera a partir del 1936 amb la indústria d’armes

Es beneficia sobretot la gran burgesia, perquè baixen els salarisreals i puja l’atur (de 80 mil en 1926 a un milió en 1934)