tarragona ~ reus ~ costaDaurada

diarimésmésdiari DIVENDRES29 D’ABRIL DE 2011

núm. 1.782www.diarimes.com

El Parlament aprova una partida pressupostària per la ciutat JudicialHo fa a instàncies del PPC, que demana la inversió per a Tarragona. P2

TARRAGONA

La vaga de la brossa enfronta set ajuntaments i els sindicatsPROTESTA Torredembarra, Roda de Barà, Creixell, Arboç, Bellvei, Llorenç del Penedès i Bonastre són els afectats; els consistoris diuen que no es compleixen serveis mínims. P10

Els jugadors celebren el primer punt del partit ahir en una disputa que va omplir el pavelló de gom a gom.

OLIVIA MOLET

El Reus Deportiu d’hoquei empata davant del Barça (2-2)REUS Els reusencs podrien ser campions de l’Ok Lliga si guanyen la propera jornada a la pista del Liceo, el dissabte 7 de maig. P14

AVUI TAMBÉ

EXTRA

L’actualitat del sector i de les empreses a 2011: l’Any de la Química. P15-27

2 - diarimés 29/04/11TARRAGONA

LAIA DÍAZUna seixantena de mem-bres de la Confederació Ge-neral del Treball (CGT) es van tancar ahir durant tot el dia a la primera planta de l’Antiga Facultat de Lle-tres. L’objectiu és reclamar a l’Ajuntament un local on poder-hi desenvolupar la seva activitat sindical.

El secretari general de CGT a Tarragona, Andrés Luque, va explicar que «ens quedarem aquí de manera indefinida perquè des del passat mes d’octubre que esperem que l’alcalde ens rebi». Tot i això, sí que van

tenir una trobada amb els regidors Manel López Pas-ca i Lola Herrera, que els van assegurar que a l’antiga Facultat de Lletres hi havia espai per a ells. «Ens van dir que amb un mes ho tindrí-em solucionat i com que ha passat més temps i no ens contesten ni el telèfon, hem decidit passar a l’acció», va sentenciar Luque.

Durant el dia, es va apro-par fins al lloc de la tanca-da el regidor de Seguretat Ciutadana, Carles Castillo, amb el qual es van reunir i van acabar acordant que aquest proper dilluns man-

tindrien una reunió per in-tentar trobar una solució. «Decidim acabar la tanca-da perquè sembla que hi

comencen a haver propos-tes en ferm i que ha deixat de ser paper mullat», ex-plicava Luque. A banda, en

aquesta trobada prevista per dilluns també es fixarà una pròxima reunió amb l’alcalde.

PROTESTA

Una seixantena de membres de la CGT es tanquen a la Facultat de LletresReclamen que se’ls cedeixi un local

Els representants del sindicats es van tancar al primer pis de l’antiga Facultat des de primera hora.

CRISTINA AGUILAR

Foment imposa mesures cautelars al vaixell Burgas 3

El capità del vaixell Bur-gas 3 ha rebut la notifi-cació sobre les mesures cautelars que ha d’adop-tar per autoritzar la seva sortida a la mar, que són el dipòsit de 300.000 eu-ros a causa de la conta-minació per abocament al mar i 3.692 euros per cobrir les despeses du-tes a terme per Salva-ment Marítim. Foment va detectar el Burgas 3, de bandera búlgara, com a presumpte autor d’una contaminació marina lo-calitzada en una inspec-ció aèria el passat dia 25 d’abril a unes 16 milles de Cap la Nao. Quan el vaixell va atracar al port de Tarragona, Capitania Marítima el va inspeccio-nar i va procedir a la seva detenció.

Protecció Civil prova el funcionament d’un total de 38 sirenes

Protecció Civil va provar ahir el funcionament de les 38 sirenes a les àre-es d’influència dels Polí-gons Nord i Sud. El prin-cipal objectiu d’aquest exercici és comprovar el nivell auditiu i el bon funcionament dels apa-rells i, per altra, donar a conèixer i familiaritzar la població amb els sons d’avís perquè sàpiguen com reaccionar en cas necessari. Una de les pre-ocupacions de Protecció Civil és la desconeixença de molts ciutadans quan s’efectua un exercici de sirenes tot i les xerrades que s’han estat fent en di-verses escoles i entitats. El 112 va rebre 190 truca-des ciutadanes aquest di-mecres quan sonaven les sirenes. REDACCIÓ

LAIA DÍAZLa Comissió de Justícia del Parlament de Cata-lunya va aprovar ahir al matí la inclusió d’una par-tida pressupostària en els pressupostos del 2011 de la Generalitat per iniciar les obres de la Ciutat Judicial de Tarragona.

La proposta de resolu-ció la va presentar el grup parlamentari del Partit Po-pular (PP). En el text sol-licitaven textualment «que el Govern de la Generalitat prevegi en el projecte de pressupostos de la Genera-litat per l’any 2011 la cons-

trucció de la nova Ciutat Judicial de Tarragona». En un primer moment però, Convergència i Unió (CiU) hi havia presentat una es-mena en què es modifica-va el text i únicament es comprometien a «priorit-zar l’inici de les obres que permetin tenir enllestida la Ciutat en aquesta legislatu-ra», sense fer esment a cap partida pressupostària.

El diputat del PP, Rafa Luna, va explicar que «no estàvem disposats a ac-ceptar aquest canvi en la proposta i és per això que finalment CiU va deci-

dir presentar una esmena transaccional en la comis-sió d’ahir i la seva esmena final deia el mateix que la nostra proposta».

Així doncs, el Parlament

va acabar aprovant la pro-posta del PP amb l’esmena transaccional de CiU que «ens servirà perquè en el cas que no compleixin amb el que s’ha acordat podrem

reclamar-los que no van aprovar només una pro-posta del PP, sinó que tam-bé van aprovar una propos-ta feta per CiU», remarcava Luna.

D’aquesta manera els pressupostos de la Genera-litat per aquest 2011 inclou-ran una partida pressupos-tària per poder començar les obres de la Ciutat Judici-al dins d’aquest mateix any i, a banda, el Govern tam-bé es va comprometre ahir en aquesta mateixa sessió a tenir en funcionament aquest equipament durant aquesta legislatura.

D’altra banda, el Parla-ment també va acceptar una altra proposta del PP en què sol·licitaven impul-sar la descongestió dels jut-jats socials de Tarragona.

Floria: «Estan fent teatre»La portaveu del Partit dels Socialistes (PSC) a l’Ajun-tament, Begoña Floria, va voler remarcar que «l’únic que volen és enganyar la ciutadania, perquè això que han fet és teatre». La portaveu va destacar que «l’anterior Govern de la Generalitat ja va aprovar a principis d’octubre la li-citació del projecte i ara no calen propostes, ni resolu-cions, perquè el que hauri-en d’haver fet és incloure la partida pressupostària just en el moment de la licitació, just després de començar a governar, i el que cal fer amb urgència és començar l’obra sencera».

Els pressupostos del 2011 inclouran una partida per la Ciutat JudicialHo va aprovar ahir el Parlament a instàncies d’una proposta presentada pel PP

En l’aprovació també es va acordar que la Ciutat Judicial funcioni aquesta mateixa legislatura

GENERALITAT

diarimés - 329/04/11 TARRAGONA

ALBA PORTATarragona s’ha consolidat el darrer any com a des-tí turístic. Així es desprèn de l’estudi de la Fundació d’Estudis Turístics de la Costa Daurada, que des del març de l’any passat fins al febrer d’enguany ha realit-zat 874 enquestes als turis-tes que han visitat la ciutat.

Els resultats de les en-questes evidencien que la ciutat «es comença a veure com un autèntic destí tu-rístic», segons va apuntar el president del Patronat Municipal de Turisme, Ser-gi de los Rios. Respecte del 2009, creix el nombre de vi-sitants que diuen que el mi-llor de la destinació és «tot», amb un 5,8%, tot i que un 7,2% diuen que el millor és el patrimoni. Segons De los Rios, «això vol dir que som un destí compensat».

El perfil dels visitants respon a una franja d’edat d’entre 35 i 44 anys, d’ori-gen català i de classe mitja-na baixa. La majoria de vi-sitants, un 44%, organitzen el viatge per internet, una xifra que augmenta res-pecte el 2009, quan només ho van fer el 15%. A més, de l’estudi es desprèn que els

visitants han augmentat, de mitjana, el nombre de nits que passen a la ciutat. «Això vol dir que a la llarga hi pot haver més demanda d’hotels i això pot atreu-re inversions a la ciutat», va apuntar De los Rios. Tot i això, els turistes es gas-

ten, de mitjana, 287 euros per persona i estada, tren-ta euros menys que el 2009, quan es gastaven 320 euros.

La valoració global que fan els enquestats de Tar-ragona com a destí turístic és, en una escala de l’1 al 5, un 4,6, respecte al 4,4 del

2009. El més ben valorat són els recursos arqueolò-gics i històrics, seguit de les facilitats per als vianants i la seguretat. De los Rios va destacar que la neteja de les platges i el mar també obté bona nota, amb un 4,5. «La platja no és l’eix central del

nostre turisme, però sí que és un complement a la vi-sita, i anys enrere ho haví-em descuidat, però ara es comença a tenir en comp-te», va defensar el regidor. Pel que fa a la gastronomia, des de Patronat de Turisme també es considera un eix que complementa la visita, ja que els restaurants estan valorats amb un 4.

Per definir Tarragona amb una paraula, un 8,8% dels enquestats utilitzen «meravellós», seguit d’«his-tòric» i «romans».

El pitjor, la vida nocturnaEls resultats de l’enques-ta també recullen que el menys ben valorat pels tu-ristes és l’entreteniment i la vida nocturna, que obté de nota un 3,8. El gerent de Tarragona Turisme, Carles Sanz, va argumentar que es tracta d’una característi-ca que, per millorar-la «s’ha de fer pensant-ho bé i amb cura, perquè pots perju-dicar altres qüestions ben valorades pels turistes com la tranquil·litat i el benes-tar, i cal buscar equilibris». La senyalització també té mala nota, tot i que millora respecte del 2009.

TURISME

Els visitants qualifiquen la ciutat de «meravellosa» i en valoren els recursos arqueològics i històrics

LA VALORACIÓQUE ELS TURISTESFAN DE

TARRAGONA

1= Molt deficient5= Excel·lent

Neteja de les àrees públiquesSeguretatAmabilitat de la gentServei d’allotjamentTransports públicsFacilitats per als vianantsEntreteniment i vida nocturnaAmbient naturalNeteja de les platges i el marEquipaments de les platgesRecursos arqueològics i històricsSenyalitzacióRelació qualitat/preu

4,34,64,54,43,94,73,84,34,54,24,83,94,3

Respecte l’any anterior

4,6

4,4

GRAU DE SATISFACCIÓ

GENERAL 2010

GRAU DE SATISFACCIÓ

GENERAL 2009

PERFIL DELTURISTATURISTA EDAT ORIGEN CLASSE

SOCIALESTADA TRANSPORT

Entre 35i 44 anys

20,3%Catalans

28,7%Resta estat

Mitjana-baixa

(30,8%)

7,6 nitsde

mitjanaCotxe (51%)

Despesa mitjanaDespesa mitjana

287 €

Els turistes posen bona nota al patrimoni i suspenen l’oci nocturn

De los Rios diu que ha estat ERC qui ha portat estabilitat al consistori

El cap de llista d’ERC a l’Ajuntament de Tarra-gona, Sergi de los Rios, ha replicat que ha estat ERC qui ha portat esta-bilitat a l’Ajuntament de Tarragona. De los Rios ha fet aquestes declaracions després que Maribel Ru-bio, regidora de CiU, cri-tiqués que Ballesteros, «si fos una persona valenta, el 2007 hauria decidit go-vernar en minoria». Ar-ran d’aquestes declaraci-ons, De los Rios ha volgut recordar a la regidora que la responsabilitat política l’any 2007 «era comptar amb un govern estable, amb majoria, que pas-sés pàgina a la inactivitat que es va produir a Tarra-gona arran de la disbau-xa del govern de Joan Mi-quel Nadal». REDACCIÓ

La Cambra portarà a Tarragona els millors ‘coach’ del país

La Cambra de Comerç de Tarragona ha presentat el cicle de jornades La bona empresa, una iniciativa que portarà a Tarragona els millors coach del país per donar a conèixer les eines més adients per as-solir la motivació empre-sarial i personal necessà-ria per afrontar amb èxit els reptes del dia a dia. Aquesta proposta forma-tiva començarà el 5 de maig. REDACCIÓ

4 - diarimés 29/04/11PUBLICITAT

diarimés - 529/04/11 TARRAGONA

Els Tarraconins s’agermanaran amb el Super 3 en el seu tercer aniversari

INFANTIL

ALBA PORTAEl Club dels Tarraconins celebrarà el seu tercer ani-versari amb una festa a l’avinguda Vidal i Barra-quer el proper diumenge 8 de maig. En aquesta festa, els Tarraconins s’agerma-naran amb la família del Club Super 3, el club infan-til més gran del món que enguany celebra el seu vin-

tè aniversari.Enguany, la festa dels

Tarraconins doblarà el nombre d’hores i també de tallers. Així, l’horari serà d’onze del matí a set de la tarda, i hi haurà un gran es-pectacle central al migdia i 22 espais més amb jocs i tallers. A la tarda, l’activi-tat més destacada és l’ac-tuació de Macedònia. L’eix

vertebrador de l’aniversa-ri és ensenyar Tarragona al món, per això els Tar-raconins hauran d’escriu-re missatges sobre la ciutat que després llançaran dins de milers de globus.

El Club arriba al tercer aniversari amb 8.951 socis, i s’espera que, per la fes-ta, hi passin almenys 5.000 persones.

Unes 700 persones participaran en un «guateque» organitzat per jubilats

OCI

ALBA PORTAUn grup de jubilats ha de-cidit organitzar el primer «guateque» de Tarragona. Luis Ignacio és un dels im-pulsors d’aquesta inicia-tiva, i assegura que l’ob-jectiu és «passar-ho bé, divertir-se, i no perdre el nostre temps d’oci». La fes-ta se celebrarà dissabte a partir de les set de la tarda

al Refugi número dos del Port de Tarragona, i es pre-veu que hi participin unes 700 persones, ja que aquest és el nombre d’invitacions que han repartit els orga-nitzadors.

La festa ha estat impul-sada per l’Associació per la cultura i l’oci de la tercera edat, tot i que s’ha fet ar-ribar la proposta i les invi-

tacions a totes les associa-cions de gent de la tercera edat de la ciutat. Segons els promotors, «si la cosa surt bé, podria celebrar-se de manera periòdica», apun-ta César Grinyó. Tant Igna-cio com Grinyó consideren que a la ciutat es fan moltes activitats per la gent gran, però cap està relacionada amb l’oci.

6 - diarimés 29/04/11TARRAGONA

Ballesteros es va reunir amb representants de l’Hospital Joan XXIII.

CRISTINA AGUILAR

L. DÍAZ / A. PORTAL’alcalde i candidat del PSC, Josep Fèlix Balles-teros, es va reunir de nou ahir amb diversos mem-bres de la Junta de Perso-nal de l’Hospital Joan XXI-II. Ballesteros va criticar la decisió d’ajornar l’execució del pla d’ajust sanitari fins

després de les eleccions del proper 22 de maig, que «re-percutirà greument en la qualitat assistencial».

L’alcalde va afirmar que «per molt que ens diguin que les retallades encara no han començat, que no ens prenguin per tontos, per-què en l’actualitat ja hi ha

44 llits tancats, els quirò-fans de tarda no funcionen i a partir de divendres tam-bé se’n tanca un de matí, hi ha una planta inutilitzada, al juny no es renovarà cap dels 140 contractes tem-porals i s’ha demanat que es redueixi la qualitat d’al-guns aparells com els mar-

capassos, perquè siguin més econòmics, un fet que indubtablement és greu».

Per la seva banda, la can-didata de CiU a l’alcaldia, Victòria Forns, ha criticat Ballesteros per «jugar amb una situació dolorosa». Se-gons Forns, el PSC «mani-pula i utilitza la por». Del mateix parer es va mostrar Jordi Turull, portaveu de CiU al Parlament de Cata-lunya, que en una visita a Tarragona va lamentar que els socialistes facin «cam-panyes d’engany, intoxica-ció i alarmisme».

Tem una greu repercussió en la qualitat del servei sanitari

Ballesteros acusa el Govern d’amagar les retallades quan «ja han començat»

SALUT

diarimés - 729/04/11 PUBLICITAT

8 - diarimés 29/04/11REUS

VEÏNALS

Immaculada i Sol i Vista mantenen la seva lluita contra les expropiacions

ANTONI RAMOSEls veïns d’Immaculada i Sol i Vista mantenen la seva lluita contra les expropiaci-ons previstes en el projec-te de la Llei de Barris que s’està executant en aquesta zona de la ciutat. Per això, ahir van presentar a l’Ajun-tament de Reus 280 signa-tures demanant la modi-ficació del projecte per tal s’eliminin «les 19 expropia-cions de Sol i Vista i les vuit d’Immaculada», segons van informar els represen-tants de l’AV Immaculada.

Segons van assegurar des d’aquesta entitat, «no hi

ha hagut cap diàleg i tam-poc s’ha tingut en compte els veïns ni la seva situació en la redacció del projecte, que preveu expropiacions innecessàries a gent gran que no té gaires recursos econòmics».

Segons van explicar els veïns, «les cases i immobles afectats estan en bon estat i reformades i alguns pro-pietaris encara estan pa-gant contribucions especi-als». El que no entenen des d’aquests barris reusencs és que es vulguin enderro-car cases es bon estat per construir-ne de noves. Se-

gons van assegurar, «hi ha molta opacitat en tot aquest procés» i per això demanen que «només es facin expro-piacions per a construir zo-

nes verdes, parcs o carrers que millorin el barri».

La recollida de signa-tures ha estat la prime-ra acció reivindicativa i properament podria tenir

continuïtat. Així, la nit de dilluns, se celebrarà una reunió entre les associa-cions de veïns d’Immacu-lada i Sol i Vista per tal de decidir els propers passos a seguir en el procés. Els ve-ïns no descarten noves mo-bilitzacions per tal que es modifiqui el projecte de la Llei de Barris.

Les actuacions a la zona preveuen una inversió de 12,3 milions d’euros durant quatre anys. Tot i que va entrar en vigor al 2010, les transformacions físiques del barri no començaran a veure’s fins al 2012.

Els veïns van presentar 280 firmes per modificar el projecte de la Llei de Barris

Les associacions de veïns es reuniran el proper dilluns per marcar els nous passos a seguir

A partir de demà, se celebra a la ciutat el Meeting Inter-nacional Special Olympics Reus 2011, un esdeveniment que reunirà uns 500 esportistes procedents de 34 entitats catalanes, d’Aragó, Múrcia, Andorra i Itàlia. L’acte inau-gural tindrà lloc aquest vespre, a partir de les vuit, al Pa-velló Olímpic Municipal de Reus. REDACCIÓ

ESPORT

Acte inaugural del Meeting Special Olympics 2011

El cap de llista d’ERC, Àngel Cortadelles, va ser ahir el protagonista del cicle #reusfutur2015. El candidat inde-pendentista va proposar la creació d’un observatori local per tal de «generar nous reptes que ens ajudin a desenvo-lupar-nos», alhora que va apostar «perquè hi hagi punts de trobada per generar innovació entre els estudiants».

ERC

Cortadelles, protagonista del cicle #reusfutur2015

ANTONI RAMOSConvergència i Unió va pre-sentar ahir les seves pro-postes en l’àmbit de la cul-tura de cara a les eleccions municipals del proper 22 de maig. Entre el centenar de punts que s’inclouen en el programa convergent, el cap de llista, Carles Pellicer, i el responsable de Cultura de la federació nacionalis-ta, Joaquim Sorio, van des-tacar la creació d’un hotel

d’entitats a l’edifici del Mu-seu Salvador Vilaseca, que es traslladaria a una altra ubicació; situar el Museu d’Art i Història de la plaça Llibertat al Vapor Vell, i la creació del Centre d’Estudi Modernistes.

Cal destacar, però, que Carles Pellicer va assenya-lar que «en l’àmbit de la cul-tura no s’han fet malament les coses, tot i que hi ha co-ses a millorar».

POLÍTICA MUNICIPAL

CiU proposa fer un hotel d’entitats a l’edifici del Salvador Vilaseca

CiU va presentar les seves propostes culturals ahir al matí.

OLÍVIA MOLET

OLÍVIA MOLETPOLÍTICA MUNICIPAL

El Casal de les Dones de Reus va ser l’escenari ahir de la presentació de la candidatura d’ICV-EUiA de cara a les eleccions municipals del proper 22 de maig. La llis-ta ecosocialista va tenir un padrí de luxe en la figura de Joan Herrera, president del grup parlamentari d’ICV-EUiA al Parlament de Catalunya. REDACCIÓ

Joan Herrera apadrina la llista d’ICV-EUiA

diarimés - 929/04/11 REUS

FESTES

Carme Ruscalleda converteix el cartell de Sant Pere en un gran àpat

MÒNICA JUSTEl cartell de Sant Pere vol convidar els reusencs a gau-dir del gran àpat de la Festa Major. Aquesta és la volun-tat que persegueix l’autora d’enguany, la cuinera Car-me Ruscalleda, que ha tras-lladat la seva creació al món de la cuina, amb la intenció que «provoqui ganes de ce-lebració i festa».

Ruscalleda va assegurar ahir, durant la presenta-ció de la peça, que va rebre «amb molta il·lusió» la pro-posta de l’Ajuntament, però va reconèixer que l’ha des-vetllat més d’una nit perquè

«ha estat tot un repte i una gran responsabilitat».

Finalment, i després de treballar-hi intensament, la peça s’ha dissenyat a partir de la fotografia d’una taula del restaurant de l’autora, a sobre de la qual ha dibuixat amb cera diversos elements característics de la Fes-ta Major. Així, a dins de les copes s’hi poden veure el Drac, la Mulassa i l’Àliga i a sobre del tovalló, la Rosa de Reus. Tampoc hi falta l’oli, un element característic de la ciutat, i el pebre, «que remet a la pólvora que tant present hi és per Sant Pere»,

va explicar Ruscalleda.La cuinera de Sant Pol de

Mar va renunciar a cobrar per aquesta feina, però fi-nalment l’àrea de Cultura ha cregut oportú retribuir-la amb 2.000 euros, la ma-teixa quantitat que l’any passat, «ja que qualsevol creació s’ha de pagar», se-gons va apuntar la regidora

de Cultura, Empar Pont. La regidora va remarcar tam-bé que el cartell representa un pas cap a la internacio-nalització

Ruscalleda, que sol uti-litzar el dibuix per il·lustrar els seus aperitius, tornarà a Reus al juny per assistir en algun dels actes de la Festa Major.

Vol provocar «ganes de celebració i festa»

Empar Pont i Carme Ruscalleda, mostrant el cartell.

OLÍVIA MOLET

10 - diarimés 29/04/11CAMP DE TARRAGONA

Noves tendències a la Fira de Música al Carrer de Vila-seca

La dotzena edició de la Fira de Música al Carrer de Vila-seca s’inaugu-ra avui però no arrenca-rà completament fins el proper 6 de maig. Avui es presenta amb un concert a la Sala Zero de Tarrago-na, a càrrec del grup San-ti Balmes + Julián Saldar-riaga. En total, seran 46 concerts, dos dels quals tindran lloc a Tarrago-na i, la resta, al municipi vila-secà. Kike Vela, di-rector de programació, explica que «les noves tendències tindran un gran pes en aquesta edi-ció, en la qual, com en les anteriors, l’objectiu serà donar sortida a grups emergents». Una de les novetats d’enguany serà la inclusió del Teatre del Centre de Vila-seca com a escenari, o espai de programació. L’Hort del Centre, la plaça de Vol-tes, l’Oficina, el Parc de la Formiga, l’Auditori Josep Carreras i el carrer seran els altres indrets on es re-alitzaran els concerts. El gruix de les actuacions es duran a terme entre els dies 6 i 7 de maig.

ALBA PORTAContinua la vaga de treba-lladors de Cosbapsa i An-drés Alcántara que afecta el servei d’escombraries a set municipis del Tarragonès i el Baix Penedès. La vaga, que secunden 75 treballa-dors, va començar dimarts a la mitjanit, i els consisto-ris afectats denuncien que no s’estan complint els ser-veis mínims. «Els treballa-dors tenen raó, perquè fa tres mesos que no cobren, però no està bé que s’in-compleixin els serveis mí-nims», va lamentar ahir l’alcalde de l’Arboç, Carles Ribé. El batlle, fins i tot, va cri-

ticar que un piquet infor-matiu impedís, dimecres a la nit, que dos operaris complissin amb els ser-veis mínims. Per pal·liar la situació, el consistori uti-litza la brigada municipal per netejar. Precisament per això, Manuel Ruiz, el secretari d’organització de CCOO, va lamentar que els consistoris «no estiguin col·laborant» amb la lluita dels treballadors, i va qua-lificar d’«immoral i il·legal» l’actitud del consistori de l’Arboç. Ruiz fins i tot va apuntar que l’alcalde «po-dria tenir algun interès fosc amb Cosbapsa».

A Torredembarra la situ-

ació també és complicada, a causa de l’incompliment dels serveis mínims. El re-gidor de Serveis, Juan Pérez, va explicar que el consistori ja ha sol·licitat un informe al Departament de Sanitat «perquè si hi ha perill sa-

nitari, puguem utilitzar la brigada municipal per rea-litzar la neteja». Pérez tam-bé va criticar que l’empresa «continua desapareguda».

Els treballadors, per la seva banda, van realitzar diverses concentracions

per expressar el seu males-tar, una d’elles ahir a Roda de Barà. Des de CCOO insis-teixen que la vaga és inde-finida i que els consistoris podrien resoldre-ho con-tractant una altra empresa perquè gestionés la nete-ja. La vaga es du a terme de forma indefinida a les po-blacions de Torredembarra, Roda de Barà, Creixell, l’Ar-boç, Bellvei,Llorenç del Pe-nedés i Bonastre.

PROTESTA

Els consistoris asseguren que no es compleixen el serveis mínims

A l’Arboç, el consistori utilitza la brigada municipal per realitzar tasques de neteja

La brossa ja es comença a acumular en els municipis que pateixen la vaga des de dimarts

Ajuntaments i sindicats, enfrontats per la vaga de la brossa

La brossa, en municipis com Roda de Barà, s’acumula al costat dels contenidors.

CRISTINA AGUILAR

diarimés - 1129/04/11 CAMP DE TARRAGONA

MÒNICA JUSTPromotors, constructors, agents immobiliaris, advo-cats i economistes es van donar cita ahir a l’Hotel Termes de Montbrió per in-tercanviar experiències en-torn al món de l’habitatge, en una jornada en què van remarcar la importància d’apostar de nou pel sector immobiliari i de la cons-trucció. També van dema-nar als bancs que obrin l’ai-xeta del crèdit.

L’economista Gonzalo Bernardos es va mostrar contundent a l’hora de par-lar de la banca i va criticar que són precisament els bancs «els que han ator-gat crèdits a gent a qui no li haurien d’haver donat i ara són incapaços de donar un cop de mà als que han tin-gut un problema, un error o simplement mala sort». En aquest mateix sentit, va po-sar de manifest que la ma-

joria de persones afectades per aquesta situació són joves que es troben al vol-tant dels 30 anys, i que, «si tot continua com fins ara, s’acabarà amb una genera-ció que representa el nostre futur».

Per tal d’intentar trobar una sortida a la situació, l’economista va llençar a l’aire la possibilitat que part dels seus impostos s’uti-litzin per ajudar a aquesta gent, «per solidaritat».

I és que la banca es va

endur bona part de les crí-tiques dels professionals que van prendre part en la jornada. Així, el secretari d’habitatge, Carles Sala, es va preguntar que «si l’ad-ministració dóna una se-gona oportunitat als bancs, per què ells no la donen a les famílies?».

Els diferents ponents van posar de relleu la necessitat de treballar per la recupe-ració del sector de la cons-trucció. Així, tal com va re-marcar el secretari general de l’Agrupació Provincial de Promotors Construc-tors d’Edificis de Tarrago-na (APPCE), Joan Mercadé, «cal aconseguir que es cre-gui de nou en el sector im-mobiliari, i per això hem de crear un valor afegit».

L’acte es va dur a ter-me durant tot el matí, i va comptar amb l’assistència de més d’un centenar de persones.

ECONOMIA

Els professionals volen reactivar de nou la construcció amb «valors afegits»

Els bancs, blanc de les crítiques dels actors del sector de l’habitatge

La jornada va tenir lloc a l’Hotel Termes de Montbrió.

OLÍVIA MOLET

12 - diarimés 29/04/11BALL PARLAT DEL SANT CRIST DE SALOMÓ

REDACCIÓSalomó enceta aquest pro-per diumenge dia 1 de maig les representacions del tra-dicional Ball de Sant Crist, una tradició molt arrelada en aquesta la població del Tarragonès que cada any s’aboca a la representació d’aquest espectacle de re-construcció històrica amb què es recupera un dels episodis més destacats de la història de la població.

El Ball del Sant Crist de Salomó és un espectacle que combina teatre i dansa i que pertany al gènere dels balls parlats, amb una llar-ga tradició a les comarques del Camp de Tarragona.

L’obra posa escena una llegenda d’arrels medie-vals i, tal com es fa constar en tot el material informa-tiu i divulgatiu de la festa,

explica que davant la fam que patia el poble i tota la comarca, un mercader sa-lomonenc, de nom Josep Nin, va decidir embarcar en direcció a l’Alger, a la re-cerca de blat.

Durant el viatge va fer tractes amb un mercader musulmà anomenat Ma-homet i va descobrir la imatge d’un crucifix, peça que va decidir adquirir com fos.

Davant la negativa inici-al de Mahomet, Josep Nin li va oferir a canvi el seu pes en plata. Acceptada la condició, i arribat el mo-ment de la pesada, el ca-nastró només acceptava trenta monedes. Sentint-se enganyat, Mahomet es va desdir del tracte i es negà a lliurar la imatge.

Josep Nin va recórrer a la

justícia reial. El rei manà repetir l’operació davant la seva presència, amb el mateix resultat que abans: el Crist pesava només els diners que Judes havia co-brat per la seva delació.

No sense alguns entre-bancs, Josep Nin embarcà la imatge i la portà a Salo-mó. El Sant Crist esdevin-gué el patró de la vila i va desvetllar una extraordi-nària devoció, fins i tot a les comarques veïnes.

Festa d’Interès NacionalInicialment, el Ball del Sant Crist es representava a l’ex-terior, com a espectacle de carrer per actualment, des de l’any 1972, i amb l’asses-sorament de l’Institut del

Tea tre de Barcelona, es fa a l’església, cada any durant els quatre primers diu-menges de maig. A més, el

1999 va ser declarada Festa Tradicional d’Interès Naci-onal i l’any passat, declarat Element Festiu Patrimoni-al d’Interès Nacional.

ValoracionsEl president del Patronat del Ball de Sant Crist de Sa-lomó destaca la gran par-ticipació dels joves de la població, que s’impliquen molt en aquesta festa i ga-ranteixen la seva continu-ïtat. Així, aquest any s’han

incorporat nous balladors a la representació, cosa que l’entitat organitzadora valora molt positivament. D’altra banda les previsi-ons pel que fa a visitants, els responsables del Patro-nat esperen que, com cada any, «el Ball aplegui un gran nombre de persones interessades al llarg dels quatre primers diumen-ges, 1, 8, 15 i 22 de maig, en què tindrà lloc la represen-tació».

cultura

Destaca la incorporació constant de la gent jove del poble

L’espectacle, que pertany a la categoria de balls parlats, és Festa d’Interès Nacional

El ball de Sant Crist, la tradició continua amb forces renovades

Els joves s’incorporen cada any a la representació del Ball del Sant Crist.

CEDIDA

Es pot veure la representació els quatre primers diumenges del mes de maig

Fotografia de l’escenificació del Ball del Sant Crist.

CEDIDA

diarimés - 1329/04/11 CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

Els tornados i les fortes tempestes registrats en el sud i l’est dels Estats Units han causat més de 220 morts i han provocat danys materials en set estats, segons les autori-tats nord-americanes. L’estat més afectat per aquest tem-poral ha estat Alabama on, de moment, s’han registrat 131 víctimes mortals. EUROPA PRESS

TRAGÈDIES

Tempestes i tornados deixen 220 mort als EUA

Un tribunal militar de Bahrain ha sentenciat a mort qua-tre homes acusats de matar dos agents de Policia durant les recents manifestacions pro-democràcia que ha viscut el país, segons van informar activistes de Drets Humans. A més, el tribunal ha condemnat a tres persones més per relacionar-se amb els fets. EUROPA PRESS

JUDICIAL

Sentenciats a mort per matar dos policies a Bahrain

Un possible atemptat es cobra 15 vides i deixa 20 ferits a Marràqueix després d’una explosió

Una explosió durant el migdia d’ahir va deixar quinze morts i vint ferits a Marràqueix. Segons el Ministeri de l’In-terior marroquí, es tractaria d’un atemptat. Entre les víc-times es troben dos francesos i un britànic i, segons un comunicat de l’agència oficial MAP, «s’ha obert una inves-tigació per determinar les circumstàncies d’aquesta explo-sió». Segons un fotògraf de Reuters, present en el lloc dels fets, l’explosió es va produir a una cafeteria que estava ple-na de gent i fonts oficials marroquines van indicar que en-tre els desapareguts apareixen «clients i empleats del cafè». Les mateixes fonts van precisar, a falta de dades oficials, que l’incident es podria haver produït a causa de l’incendi de diverses bombones de gas a l’interior de l’establiment. La plaça és una destinació habitual dels turistes i també la freqüenten els venedors. EUROPA PRESS

CONFLICTES

L’Audiència de Barcelona ha condemnat a vuit anys de presó per estafa i falsedat documental un home que es feia passar per directiu d’Adif per vendre pisos en nom de l’empresa ferroviària. L’home, fill d’un inspector de Ren-fe, va demanar paga i senyal per diversos pisos al costat de l’Estació de França, que no eren d’ell ni d’Adif. ACN

JUDICIAL

Vuit anys de presó pel fill d’un inspector de Renfe

Una col·lisió entre un tren de Rodalies i un tren-hotel prop de l’estació barcelonina del Clot-Aragó va provocar, ahir al matí, divuit ferits de caràcter lleu i el desallotja-ment de 70 viatgers d’un dels combois afectats. El xoc es va produir quan el tren de Rodalies va envestir el tren-hotel, que estava buit. ACN

TRANSPORT FERROVIARI

Divuit ferits en un xoc de dos trens a Barcelona

Una dotzena de representants sindicals de CCOO, UGT i USTEC·STEs es van negar ahir a abandonar la sala del Departament d’Ensenyament, on es va celebrar la mesa sectorial per concretar com serà l’elaboració de les plan-tilles dels docents i els reajustaments pressupostaris pre-vistos. ACN

EDUCACIÓ

Delegats sindicals es tanquen a Ensenyament

El president del grup parlamentari del PSC, Joaquim Na-dal, qualifica «d’injustificable rigidesa inflexible» la posi-ció de la vicepresidenta econòmica del Govern espanyol, Elena Salgado, que va assegurar que no pagaria aquest any a Catalunya els 1.450 MEUR corresponents al fons de competitivitat. ACN

ECONOMIA

Nadal carrega contra la «rigidesa» del PSC La banda terrorista ETA deixarà de demanar l’impost revolucionari als empresaris

La banda terrorista ETA va emetre ahir una carta a la Con-federació d’Empresaris de Navarra (CEN) per comunicar-li que cancel·la l’exigència del denominat impost revolucio-nari als empresaris en el marc de l’alto al foc. El president de la CEN, José Antonio Sarría, explicava que després de rebre la carta, dimarts, recórrer als «mitjans habituals» per comprovar la seva autenticitat i, en entendre que era «au-tèntica», va decidir fer-la pública. Sarría també concretava que la carta anava dirigida a ell mateix i s’hi sol·licitava que «poséssim en coneixement dels empresaris en particular i de la societat en general que l’exigència del pagament de l’impost revolucionari, com ells l’anomenen, és a dir, car-tes d’extorsió, ha quedat cancel·lat». ETA afegeix que «això s’ha de prendre com una conseqüència de l’alto al foc per-manent». EUROPA PRESS

TERRORISME

El subgrup de SI en el Parlament català va registrar ahir una proposició de llei per prohibir «la instal·lació i ex-hibició de la bandera espanyola» a l’exterior dels edificis públics de Catalunya que depenguin de la Generalitat, els ajuntaments, els consells comarcals i les diputacions. EUROPA PRESS

POLÍTICA

SI planteja prohibir la bandera espanyola

Els tres diputats no adscrits imputats en el cas Gürtel, Alberto López Viejo, Alfonso Bosch Tejedor i Benjamín Martín Vasco, van presentar ahir la renúncia al seu escó a l’Assemblea de Madrid per «responsabilitat i com a úl-tim gest» al seu partit (PP), segons van informar fonts properes als polítics. EUROPA PRESS

JUDICIAL

Els tres diputats imputats renuncien al seu escó

14 - diarimés 29/04/11ESPORTS

ANTONI RAMOSEl Reus Deportiu haurà d’esperar al resultat del Vic-Liceo de demà per saber si el punt sumat ahir davant el FC Barcelona (2-2). Reu-sencs i blaugranes van lliu-rar una batalla en un Palau d’Esports ple a vessar que no va deixar content nin-gú, ja que els locals podrien veure’s superats pel Liceo

i els visitants van quedar sense opcions en la lluita per l’OK Lliga, Els del Baix Camp són líders amb tres punts de marge sobre els gallecs, als quals visitaran en el proper partit, en què podrien proclamar-se cam-pions. Tot i avançar-se en el marcador mitjançant Raül Marín, els reusencs van veure com el Barça va cap-girar el resultat. Finalment, el pitxitxi del Reus Depor-tiu va situar l’empat final en el marcador (2-2).

Partit molt intens en els primers minuts amb apro-ximacions perilloses per ambdós equips que no van trobar el camí del gol. Des-prés d’un inici amb inter-canvi de cops, els reusencs van agafar les regnes del joc. La insistència dels roig-i-negres va trobar premi al quart d’hora, quan un con-tracop de Marc Gual va dei-xar la pilota morta de l’àrea

blaugrana que Raül Marín, venint des del darrere, va convertir en gol (1-0). L’es-forç dels primers minuts va fer baixar la intensitat dels locals en el tram final de la primera part, un fet que va aprofitar el Barça per situ-

ar l’empat a quatre del des-cans mitjançant Adroher (1-1). En la represa, el FC Barcelona va sortir més en-dollat al partit i va portar el pes del joc en tot moment, en gaudir de bones opor-tunitats per avançar-se. La

insistència visitant va cul-minar al minut 38 amb un gol de Borregán, que va sor-prendre Trabal amb un fort xut llunyà (1-1). Tot i el cop, la resposta reusenca no es va fer esperar i en menys d’un minut Raül Marín va

culminar un contracop, re-tornant l’empat al marca-dor (2-2). En el tram final, el Reus Deportiu va buscar el gol de la victòria, però fi-nalment aquest no va arri-bar i va deixar les taules al lluminós.

HOQUEI PATINS

Raül Marín va ser el doble golejador dels reusencs en un partit molt intens

El Reus empata contra el Barça (2-2) i podria ser campió contra el Liceo

El partit va ser molt disputat fins al final.

OLÍVIA MOLET

LES DADESCLASSIFICACIÓ

Equip J G E P GF GC P

1.REUS 24 19 1 4 102 56 58

2.Liceo 23 18 1 4 86 53 55

3.Barcelona 24 16 3 5 106 51 51

4.Noia 23 13 3 7 77 63 42

5.Vilanova 23 11 5 7 90 72 38

6.Igualada 23 12 2 9 77 67 38

7.Vic 23 11 3 9 64 65 36

8.VENDRELL 23 9 2 12 53 72 29

9.Blanes 23 7 4 12 67 77 25

10.Alcoi 23 7 1 15 67 81 22

11.Voltregà 23 6 4 13 61 89 22

12.Tenerife 23 6 2 15 67 101 20

13.GEIEG 23 3 7 13 47 89 16

14.Lloret 23 3 4 16 49 77 13

RESULTATS

Jornada24,OKLliga

Alcoi-Vilanova demà

Noia-VENDRELL demà

Igualada-Voltregà demà

Blanes-GEIEG avui

Lloret-Tenerife demà

Vic-Liceo demà

REUS-Barcelona 2-2

PRÒXIMAJORNADA

Alcoi-Barcelona

Vilanova-Noia

VENDRELL-Igualada

Voltregà-Blanes

GEIEG-Lloret

Tenerife-Vic

Liceo-REUS

ReuS 2bARcelONA 2Reus. Trabal, Molet, Caldú, Ca-sanovas i Gual. També van ac-tuar Raül Marín i Negro Páez.Barcelona. Fernández, Reinal-do Garcia, Borregán, Ordeig i Panadero. També van actuar D. Páez, Adroher i Carlos Ló-pez. Gols. 1-0, Raül Marín (15’); 1-1, Adroher (21’), 1-2, Borregán (38’); Raül Marín (39’). Àrbitre. Galán i Gómez. Van mostrar targeta blava al local Molet (16’) i al visitant Reinal-do (16’). Incidències. 3.500 es-pectadors van omplir el Palau.

16 - diarimés 29/04/112011, L’ANY DE LA QUÍMICA

REDACCIÓL’Organització de les Na-cions Unides ha declarat el 2011 com l’Any Internacio-nal de la Química. El mo-tiu d’aquesta declaració és el fet de celebrar els èxits del camp de la química i l’aportació i contribució que aquesta ha fet a la hu-manitat.

Aquest any coincideix amb la commemoració de diferents esdeveniments destacats en el desenvo-

lupament del món de la química i és que enguany es compleix el centenari de la concessió del Premi Nobel de Química a Marie Curie, i constitueix, així, l’oportunitat per reconèixer la contribució de les dones a aquest àmbit de coneixe-ment científic. A més, es commemora el centenari de la fundació de la Interna-cional Association of Che-mical Societies, precurso-ra de la Unió Internacional

de Química Pura i Aplicada i també se celebra també el 350 aniversari de la publi-cació del llibre The Sceptical Chymist de Robert Boyle, al 1661, que marca l’origen de la química com a ciència moderna.

Aquesta celebració de

l’Any Internacional de la Química al 2011 té com a lema «Química: la nos-tra visa, el nostre futur». Aquesta commemoració permetrà portar a terme ac-tivitats en tot el món durant aquest any per destacar la importància de la química

en la sostenibilitat del pla-neta i la millora de la nostra vida. La iniciativa compor-ta que es donarà un impuls a la ciència química, que és una de les bases de la nos-tra qualitat de vida i del seu futur.

Moltes seran les activi-

tats que es portaran a ter-me arreu de l’estat espan-yol. Per a tots els interessats que vulguin conèixer to-tes aquestes propostes a l’entorn de la química, hi ha la web www.quimica2011.es del Ministeri de Ciència i In-novació de l’estat espanyol.

ACTUALITAT

Es vol celebrar la contribució de la química a la humanitat

Les Nacions Unides han declarat el 2011 com l’Any Internacional de la Química

La indústria química i petroquímica tenen una important presència al Camp de Tarragona.

CEDIDA

«Enguany es commemoren moltes efemèrides a l’entorn del món químic»

Des de fa anys, la Pobla i la indústria petroquímica convivim en harmonia. La bona relació entre els municipis i la indústria beneficia l’interès general de tot el territori i és molt positiva per als municipis i per a la pròpia indústria química. A la Pobla treba-llem conjuntament amb la indústria per garantir el creixement del nostre municipi i, per tant, el be-nestar i la qualitat de vida dels nostres veïns i veï-nes, que, com a alcalde, és la meva màxima prioritat.

El nostre municipi viu a l’entorn del complex pe-troquímic més gran del sud d’Europa. Per això, els pobletans i pobletanes sabem molt bé què signi-fica viure i conviure amb la indústria petroquímica

i, sincerament, crec que el balanç general és molt positiu per a tots. La in-dústria petroquímica ge-nera riquesa als territoris i, el que és més impor-tant avui dia, genera llocs

d’ocupació. Sens dub-te, en el panorama actu-al de crisi, comptar amb una indústria consolida-da, compromesa, segura i respectuosa amb el medi ambient és una garantia

de creixement i prospe-ritat i, també, un impuls per a les economies del nostre territori que hem de recolzar.

Els municipis com la Pobla hem acollit i inte-grat la indústria quími-ca a la nostra societat, la qual cosa certifica, en el dia a dia, l’excel·lent rela-ció que mantenim. Unes relacions que hem de cuidar i potenciar pel bé comú de la nostra gent i de la pròpia indústria qu-ímica.

Però en aquesta convi-vència hi ha un aspecte especialment important per a nosaltres: la segure-tat i el respecte pel medi ambient. Des de l’Ajunta-ment que presideixo, el de la Pobla de Mafumet, no abaixem la guàrdia i exi-

gim al nostre veí indus-trial les màximes garan-ties de seguretat, tant en les instal·lacions com en els processos productius, i de respecte mediambi-ental. En aquest aspecte, puc dir que la resposta de la indústria petroquímica aquests anys ha estat molt positiva i satisfactòria.

No obstant això, hem de continuar treballant cada dia per reafirmar el com-promís de col·laboració, respecte i convivència existent entre la Pobla i la indústria química, i a l’inrevés. Aquest compro-mís ens permetrà que, en-tre tots, puguem avançar, prosperar i millorar la qualitat de vida dels po-bletans i pobletanes, de les seves empreses i del territori en general.

La indústria i els municipis, una relació positiva per a tots

Joan Maria Sardà i PadrellAlcalde de la Pobla de Mafumet

OPINIÓ

«La indústria petroquímica genera riquesa als territoris i és important avui dia»

«La Pobla de Mafumet ha acollit i integrat la indústria química a la nostra societat»

diarimés - 1729/04/11 2011, L’ANY DE LA QUÍMICA

REDACCIÓL’empresa Macyr 6 S.A.L treballa cada dia per mi-llorar la seva productivi-tat i prova d’això és que desenvolupa els projectes dels seus clients, tal com mostren les fotografies que acompanyen l’article.

L’empresa Macyr 6 S.A.L

porta més de 30 anys d’ex-periència en el sector de la química, especialit-zant-se en la reparació

EMPRESA RECOMANADA

Aquesta empresa treballa cada dia per millorar la productivitat

Macyr 6 realitza projectes dels seus clients amb gran professionalitat

Mostra d’alguns dels projectes portats a terme per Macyr 6 S.A.L.

CEDIDA

CEDIDA

de maquinària industri-al. El seu equip humà for-mat per 15 persones ava-len la professionalitat del servei allà on els necessi-tin, però sobretot concen-trant-se a la província de

Tarragona.Els serveis que ofereix

als clients es divideixen en dos camps, el primer és el servei del meca-nitzat. Aquest es dedica principalment a les mà-

quines com el torn, la fre-sadora i la mandrinadora. Així mateix, l’altre camp, Macyr 6 S.A.L realitza tot tipus de soldadures, d’acer carboni, d’acer in-oxidable o alumini.

I disposa d’un servei 24 hores per als seus clients, en el que trobaran perso-nal altament especialitzat per a solucionar qualsevol tipus de problema i aten-dre les seves necessitats.

«Macyr 6 S.A.L porta més de 30 anys en la reparació de maquinària industrial»

18 - diarimés 29/04/112011, L’ANY DE LA QUÍMICA

Un dels objectius prio-ritaris de Repsol és el d’in-vestigar al més alt nivell per generar nous productes que donin resposta a les neces-sitats dels seus clients.

Repsol afronta el do-ble desafiament de donar resposta a una demanda d’energia cada vegada més gran i més exigent man-tenint un elevat nivell de compromís amb el medi ambient. La I+D+i és, sen-se cap dubte, l’eina més va-luosa per assolir aquest fi, a través de la qual s’estudien i desenvolupen formes al-ternatives d’energia i s’obté el màxim aprofitament de tots els processos produc-tius.

La tecnologia és la ciència que permet posar en pràc-tica la I+D+i. És per això que el principal actiu de la

Companyia en aquest sentit el constitueixen el coneixe-ment i la capacitat tecnolò-gica dels prop de 400 tèc-nics i investigadors que, al Centre de Tecnologia Rep-sol, s’encarreguen del de-senvolupament a curt, mitjà i llarg termini, així com de la millora contínua de l’efi-ciència i la qualitat tècnica i mediambiental dels pro-cessos i productes, a través dels quals s’obtenen èxits rellevants en tots els sectors energètics.

El 2009, Repsol va inver-tir 65 milions d’euros en activitats d’I+D executa-

El Centre Tecnològic de Repsol és una veritable ciutat de la Ci-ència.

CEDIDA

Un dels objectius prioritaris i importants de la Companyia Repsol són els projectes d’I+D+i

REPSOL

Repsol aposta per la investigació, el desenvolupament i la innovació en col·laboració amb centres de tecnologia i universitats.

CEDIDA

En el Centre de Tecnologia de Repsol es van gestionar 65 milions d’euros en I+D+i durant l’any 2009

des directament en els seus centres de tecnologia, si-tuats a Móstoles (Espanya) i La Plata (Argentina), als quals cal sumar uns altres 10 milions d’euros en pro-jectes duts a terme en dife-rents unitats de negoci de la Companyia.

Repsol manté una polí-tica activa de col·laboració amb centres de tecnologia i universitats d’àmbit públic i privat, tant nacionals com internacionals, i participa en programes de finança-ment d’I+D promoguts per diferents administracions. Durant el 2009 va formar part de 18 projectes impul-sats per l’Administració es-panyola i en 8 projectes de la Unió Europea, augmen-tant la seva participació en projectes de I+D en coope-ració amb altres entitats.

Repsol té una política de col·laboració amb centres tecnològics i universitats privades i públiques

Prop de 400 tècnics i investigadors treballen en el centre tecnològic de la Companyia

diarimés - 1929/04/11 2011, L’ANY DE LA QUÍMICA

20 - diarimés 29/04/112011, L’ANY DE LA QUÍMICA

Repsol participa tant en projectes propis com compartits per crear nous coneixements

REPSOL

La Companyia ha desenvolupat una generació de plàstics per hivernacles

Repsol participa tant en projectes propis com en projectes compartits per a crear nous coneixements.

Entre les fites realitzats, la Companyia ha desenvo-lupat una nova generació de plàstics per hivernacles respectuosos amb el medi ambient que permeten gaudir de cultius diversifi-cats durant tot l’any.

Aquesta fita s’emmarca dins del Projecte CENIT Mediodía (Multiplicació d’Esforços per al Disseny, Optimització i Desenvo-lupament de Hivernacles Avançats) en el qual, amb la coordinació de Repsol, han participat 26 compa-nyies.

Aquest projecte dóna su-port a investigacions en-caminades a l’eficiència energètica en hivernacles i contempla investigació de caràcter estratègic en el camp de l’agricultura sota plàstic.

L’objectiu general ha es-tat establir les bases que permetin desenvolupar un nou concepte d’hivernacle avançat, altament auto-matitzat, amb més eficièn-cia en els consums d’aigua i energia i que permeti cul-tius diversificats i rendi-bles durant tot l’any en di-ferents climes espanyols, mitjançant un sistema de producció integrada.

Les activitats de Repsol dins el projecte s’han di-rigit al desenvolupament tecnològic de nous materi-als plàstics, en dues línies d’actuació: nous desenvo-lupaments en plàstics per a cobertes d’hivernacle i substrats plàstics per a cultius sense sòl.

Ara els plàstics de nova generació que cobreixen els hivernacles aconseguei-xen un control més eficaç

de la llum, la temperatura i les propietats superficials del film, i el desenvolupa-ment de substrats plàstics permet reciclar i valoritzar les cobertes d’hivernacle una vegada que ha acabat la seva vida útil.

A més, s’han desenvolu-pat dins del projecte sis-temes electromecànics (climatització, subminis-trament de fertilitzants, moviment de plantes...), sistemes biològics auxili-ars (polinitzadors i lluita integrada contra plagues), gestió de productes (clas-sificació, processament i envasament de vegetals),

coproductes i residus i subministraments d’ener-gia i aigua renovables.

Els resultats obtinguts amb aquesta investigació permeten realitzar cultius diversificats i rendibles du-rant tot l’any i en diferents zones climàtiques del país mitjançant el sistema de producció integrat.

Els avenços aconseguits amb les investigacions a Repsol no s’apliquen úni-cament en els plàstics destinats a l’agricultura. El sector automobilístic i el sector industrial i de la construcció també se’n beneficien gràcies a haver treballat en termoplàstics vulcanitzats, ja que per-meten una colorabilitat

més variada, facilitat de processament i més resis-tència a la temperatura i olis, i en l’àmbit de l’ali-mentació es han desenvo-lupat envasos plàstics que permeten incrementar el temps de conservació de

productes peribles asse-gurant que no es malme-tin en tres anys.

A més a més d’aques-ta línia d’investigació, al Centre de Tecnologia de Repsol s’estan realitzant estudis amb microalgues

per fer biocombustibles de segona generació, s’està desenvolupant la primera xarxa per a la recàrrega de cotxes elèctrics a Espanya, s’investiga constantment en la millora dels com-bustibles de competició,

i s’ha innovat amb Solar-Gas com a solució energè-tica per a la llar que combi-na l’energia del gas amb el recurs inesgotable del sol, amb la qual cosa s’aconse-gueix més eficiència i res-pecte al medi ambient.

A dalt a l’esquerra, imatge de treballadors de Repsol. A la dreta i sobre aquestes línies, exemples dels hivernacles i del que trobem en ells.

El projecte CENIT Mediodía dóna suport a investigacions sobre eficàcia energètica

Repsol ha desenvolupat nous materials plàstics per a cobertes d’hivernacle

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Núm.40. Abril de 2011

ACTUALITAT EMPRESARIAL

www.cronica.diarimes.com

L’aeroport reusenc tanca l’any amb pèrdues milionàries

P2-3

Mas Foraster exporta quasi la meitat de la seva producció arreu del món

P14-15

El celler té una producció de més de cent mil ampolles i exporta al Canadà, Estats Units i Europa

Autocares Nika ha estat guardonat a Madrid com a «Millor empresa de l’any»

P16

Aquesta empresa tarragonina ha estat la primera de la demarcació a rebre aquesta distinció

Confiteria Padreny, un establiment amb quasi dos-cents anys d’història

P16-17

Aquesta botiga és la més antiga de Reus, i la seva clau de l’èxit són els productes artesanals.

Mallafré segueix la seva expansió arreu d’Espanya, sense deixar d’exportar

P12-13

L’almassera tanca l’any 2010 amb un 10,2% més de punts de distribució al territori espanyol.

Se celebren les segones Jornades d’Innovació i Excel·lència en el sector públic a la ciutat de Cambrils

P14

Joan Pedrerol Gallego. Director del Complexe Indústrial de Repsol a Tarragona.

«Repsol fa una aposta per la formació dels joves»

P4-5

El sector de l’automòbil ha de continuar estrenyent-se el cinturóLes dades del sector no deixen de ser negatives; malgrat això, l’activitat reparadora va creixent a poc a poc

P18-20

Els peatges troncals de l’autopistaa Tarragona ja són història

Després de quasi dos anys d’obres, finalment es podrà anar de Barcelona a València i Saragossasense aturades intermèdies

P8-9

Superen els 4 Meur, 3,5 menys que les de l’any 2009

P10-11

La factura de l’absentisme laboral a Catalunya

supera els 2.100 milions d’euros

L’absència de treballadors al seu lloc de treball és una realitat a tot el teixit empresarial espanyol

2 REPORTATGE

El cost de l’absentisme a Catalunya va ser de 2.193 milions d’euros el 2010

ABSENTISME LABORAL EN TEMPS DE CRISI

Un estudi del Departament d’Economia i Empresa de PIMEC

mostra com amb la cri-si econòmica s’ha redu-ït l’absentisme laboral a Espanya. Així, les hores no treballades per cau-ses ocasionals en 2010 van disminuir pel que fa a 2009, la qual cosa ha permès que la taxa d’ab-sentisme a Espanya s’hagi situat en el 5,07% davant del 5,25% de 2009, indi-ca la patronal catalana. En 2010 el cost directe de l’absentisme per causes ocasionals a Espanya es va situar en l’1,15 % del PIB, segons l’informe.

La indústria és el sector amb la taxa d’absentisme per causes ocasionals més elevada (6,2%), mentre que la construcció és el que la té més baixa (4,1%), i el sector serveis se situa en la mitjana (4,9%).

La major disminució d’hores no treballades s’ha produït en la modali-tat d’incapacitat transitò-ria (IT), que des de 2007 manté una tendència cla-rament a la baixa.

En concret, la incapa-citat temporal representa el 65% de les hores no treballades per causes ocasionals; mentre que altres causes d’absentis-me i diferents a la IT són la maternitat, les hores no treballades per raons tècniques i econòmiques, i els permisos remunerats.

L’informe s’ha elaborat quasi íntegrament a par-tir de l’Enquesta Trimes-

tral de Costos Laborals de l’Institut Nacional d’esta-distica (INE), i en menor mesura, amb informació procedent de l’Institut Català d’Avaluacions Mè-diques (ICAM) i de la Se-guretat Social.

Aquest estudi sobre ab-sentisme de la patronal catalana actualitza l’an-terior, d’abril de 2008, i recull dades compreses entre 2005 i 2010.

El cost per l’empresaEl cost laboral mig per a les empreses a l’any 2010 va ser de 30.324€ per treballador, formats per 22.503€ de cost sa-larial i 7.821€ d’altres costos, entre els quals les cotitzacions obligatories. La dinàmica d’aquestes variables durant el perí-ode 2007-2010 segueix la mateixa tendència a créixer que en anys pre-cedents, per tant, posa en relleu que la situació de crisi econòmica i alts nivells d’atur han influït poc a l’hora de pactar els augments salarials. A Ca-talunya els costos labo-rals es xifren a 2010 en 32.420€ per treballador i any, un 6,9% superior als del conjunt d’Espanya, conseqüència d’un major pes del sector industrial a Catalunya (sector amb

costos superiors a la res-ta).

La indústria, la més afectadaL’evolució de les dife-rents partides de costos és semblant a la del con-junt de l’Estat, i són les diferències més rellevants i el major creixement de tots els costos respecte a Espanya, excepte en les subvencions i bonificaci-ons de la Seguretat Social, que en el cas català dismi-nueixen.

Per sectors d’activi-tat, els costos laborals més elevats del 2010 els trobem a la indústria, amb 34.187€ per treba-llador a l’any. En segon lloc, la construcció amb 30.945€, seguida de molt a prop pel sector serveis, amb uns costos laborals anuals per treballador de 29.435€. Durant el perí-ode 2007-2010 el sector que ha experimentat ma-jors augments de costos laborals ha estat el de la construcció, amb un crei-xement anual del 3,9%, seguida de la indústria i dels serveis, amb creixe-ments anuals del 3,3% i el 2,8%, respectivament. Aquest augments contras-ten amb les necessitats requerides per un context econòmica de crisi.

L’absència dels treballadors del seu lloc de treball és una realitat que es produeix per un ampli ventall de motius en el dia a dia de les empreses, i aquest fet porta associats uns costos. Segons un estudi de Pimec, s’estima que el cost directe de l’absentisme per causes ocasionals a Espanya l’any 2010 va ser de 10.800 milions d’euros. A Catalunya aquesta xifra ronda els 2.200 milions.

La indústria és el sector en què s’observa una taxa d’absentisme per causes ocasionals més elevada (6,2%).

EL DETALL

Disminució de la taxaLa taxa d’absentisme ha disminuït a Espanya

del 5,25% el 2009 al 5,07% el 2010, i a Catalunya ha passat del 5,37% al 5,13%.

Mercè Veciana

3Abril de 2011

Com combatre l’absentisme laboralL’absentisme justificat per causes mèdiques és, probablement, el més habitual. Convé controlar-ho a par-tir dels parts mèdics i de les mútues amb la finalitat de quantificar-ho i identificar què ho provoca, ja que en alguns casos l’empresa pot interve-nir per reduir-ho aplicant una cor-recta política de prevenció de riscos laborals.

L’absentisme injustificat relacio-

nat amb l’incompliment de l’horari de treball pot controlar-se a través d’una fitxa d’accés a l’edifici (entrada principal o pàrquing) o de l’hora en què el treballador encén i apaga el seu ordinador o altres màquines que utilitzi diàriament.

L’absentisme presencial per l’ús, amb finalitats personals, d’Internet, el correu electrònic o el telèfon pot reduir-se amb una adequada comu-

nicació. L’empresa pot transmetre quin és la seva política en aquesta matèria en les entrevistes de selecció o a través d’una clàusula específica en els contractes de treball, de ca-ràcter informatiu.

Sempre que no es vulneri cap dret fonamental del treballador, l’empre-sa està autoritzada a limitar l’accés a Internet i a altres eines o materials que els empleats no necessitin per

dur a terme les seves tasques.Una adequada política de moti-

vació és, sens dubte, la millor arma per lluitar contra l’absentisme. Per aplicar-la és necessari esbrinar qui-nes mesures poden contribuir a aug-mentar la satisfacció dels empleats i implantar accions concretes. Una de les més valorades és la flexibilitat ho-rària, ja que ajuda a compaginar la vida familiar i laboral.

EN CONTEXT

EL COST DEL’ABSENTISME

LABORAL

EL COST DEL’ABSENTISME

LABORAL

TAXA D’ABSENTISME GLOBALCA

TALU

NYA

2008 2009 2010 2008 2009 2010

5,13% 5,07%

ESPA

NYA

GRANSSECTORS

indústria

6,2%

serveis

4,9%

construcció

4,5%

4,1%

2010

6,0%

5,0%

PATRONS D’INCAPACITATTEMPORAL

OsteomuscularsSistema respiratori

InfecciosesTraumes i causes externes

Mentals i de comportamentSímptomes no classificats

Sistema digestiuAltres

malalties 5% 10% 15% 20% 25%

COSTOS PER TREBALLADORCatalunya

32.420€29.254€

2007 2010

Cost salarialtotal anual

Altres costosPercepcionsno salarials

Cotitzacions obligatories

Subvencions ibonific. S.S.

8.549€

24.140€21.726€

7.528€

-291€-269€

4 ACTUALITAT

PROTAGONISTES

JOSÉ OSUNA ÉS REELEGIT PRESIDENT DE LA FEGCO

L’empresari José Osuna ha estat reelegit de forma unànime com a president de la Federació de Gremis de la Construcció (FEGCO) de Tarragona. La candidatura d’Osuna era l’única que es presentava per ocupar el càrrec de presi-dent dels constructors.A més, durant la junta cele-brada també es van designar

la resta d’integrants de la Junta, tots ells reelegits de la legislatura anterior, amb l’única excepció d’Antoni Franch, que passa a ser designat tresorer. Així doncs, la Junta de FEGCO queda composta de la manera següent: Vicepresidents: Xavier Garcia, Daniel Asensio, Salvador Pallarès, Isidre Domènech i Alfons Gaya. Tresorer: Antoni Franch. Secretari: Rafael Tomàs. Comptable: Gerard Prats.Amb la seva reelecció, Osuna ha manifestat la seva voluntat de continuar lluitant per aconseguir la recuperació del sector i per defensar els interessos dels seus integrants.

CHRISTIAN STEIN, NOU DIRECTOR DE MÀRQUETING DE SEAT

Christian Stein (Neuilly, França, 1970) ha estat no-menat director de Màrque-ting de Seat. Es va incor-porar al seu lloc a principis d’abril i reportarà directa-ment al director comercial, Paul Sevin.Stein és llicenciat en Cièn-cies Econòmiques i Socials i graduat en Administració d’empreses per l’École de

Commerce et Management - EM Lió Business School, situada a Lió (França). S’incorpora a Seat procedent de PSA, on ha exercit tota la seva carre-ra professional. Va arribar al grup automobilístic francès el 1991 i allí ha ocupat diversos llocs de responsabilitat relacionats amb l’activitat comer-cial i el màrqueting. Des de 2008, era el director de Màrqueting de Peugeot a Regne Unit, després de quatre anys ocupant el mateix càrrec a Bèlgica i Luxemburg. Poliglota –parla francès, anglès, holan-dès, alemany i espanyol–, Christian Stein està casat i té tres fills.

ESTEbAN bLANCO, ELEGIT NOU PRESIDENT DE CONAIF

L’Assemblea General Ex-traordinària Electoral de la Confederación Nacional de Asociaciones de Empre-sas Instaladoras (CONAIF), integrada pels representants de totes les associacions provincials confederades, ha elegit Esteban Blanco Serra-no com a nou president de la confederació. Esteban Blanco és en-

ginyer tècnic industrial i màster en Climatit-zació per la Universitat de Valladolid i expert en instal·lacions de gas, actualment presideix l’Associació d’Empresaris Instal·ladors del sector de Valladolid (AVAIN-INCAFO), així com la Fe-deració d’Associacions d’Empreses Instal·ladores de Castella-Lleó (FEINCAL). A la Confederació Nacional forma part de la junta directiva, ha estat membre de la comissió d’empreses Colaboradores de Repsol Gas i des de 2006 ponent de la Comis-sió de Calefacció, Climatització, a.c.s., Legionella i Productes Petrolífers Líquids.

Repsol és una empresa molt compromesa amb els joves i els estudiants. Quines són les últimes actuacions en aquest sentit?Amb els joves fem moltes coses i variades. Per un cantó, tenim els progra-mes de formació d’opera-dors de Planta Química, que són una de les por-tes principals d’entrada a l’Empresa. El Complex ja porta en funcionament gairebé trenta anys i es-tem enmig d’un canvi de generació. Els veterans se’n van cap a casa i en el seu lloc arriba gent jove, formada i amb empenta. És un procés natural però que permet que molts jo-

ves tinguin la seva prime-ra feina a Repsol i que, a més, tinguin per davant unes perspectives de fu-tur crec que molt atracti-ves, perquè la companyia té centres de treball a molts països i qualsevol dels joves que ara s’in-corpora als centres de la Pobla de Mafumet i el Morell pot continuar la seva trajectòria professi-onal a Canadà, a l’Argen-tina, al Perú o a Trinitat i Tobago, per citar alguns exemples.

Per altra banda, tenim programes de beques amb el Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili, que permeten que alguns joves amb talent

i ganes i que per proble-mes familiars i econòmics no poden incorporar-se als estudis universitaris, tinguin la possibilitat de fer-ho. Sempre m’agra-da comentar que aques-tes beques no busquem només estudiants de Química (que semblaria raonable si ho miréssim com una mena d’inversió per la companyia) sinó que estan obertes a es-tudiants de tots tipus de carreres universitàries. És una inversió que fem pensant en la societat en general: crec que no es pot malmetre el talent dels joves i que la societat necessita persones for-mades en totes les disci-

plines. I per això ho fem: per no perdre joves valu-osos, perquè la societat els necessita.

Comentar també al-guns programes especials adreçats a la formació de joves en matèries ja més específiques del nostre sector, com poden ser els cursos i màsters que desenvolupem al nostre Institut de Formació de Móstoles. Tenim beques i ajuts específics per aquests estudis i algunes d’aquestes ajudes són ex-clusives per a estudiants de Tarragona.Repsol és una de les companyies químiques que treballa per formar i incorporar persones

discapacitades en els seus centres de treball. Quins projectes duen a terme en aquest sentit?Segurament el més des-tacat ara mateix –per desacostumat– és el pro-cés que fem per tal que persones amb discapaci-tat puguin incorporar-se als cursos d’operador de Planta Química. La Com-panyia ha fet en els dar-rers anys un estudi en les seves refineries per tal de veure quins llocs de tre-

ball poden ser ocupats per aquestes persones i un cop determinats, hem dissenyat la formació que caldria que rebessin per tal que els poguessin ocupar amb tota normali-tat. I estem treballant en aquesta línia.

A nosaltres ens agrada treballar amb el concep-te de “capacitats dife-rents”. Tots som diferents i tots tenim capacitats diferents. Les persones que tenen una minus-

Des de 2008 Joan Pedrerol Gallego és director de Repsol a

Tarragona Mercè Veciana

INDÚSTRIA QUÍMICA

Joan Pedrerol Gallego. Director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona

«La companyia actua amb transparència sobre el que es fa i com es fa»

5Abril de 2011

INTERMEDIACIÓ FINANCERA

PIMEC ha ajudat 4.000 pimes amb el mediador de crèdit i renegociat 300 Meur Tarragona es situa en el tercer lloc a Catalunya, amb un 12% d’empreses

La patronal ha fet arribar al Govern aquestes dades sobre la seva gestió com a mediador financer des de finals de 2008. Així, la patronal ha fet de in-termediari amb bancs i caixes per a prop de 4000 pimes i les gestions han significat la renegociació d’un deute aproximat de 300 milions d’euros. La mitjana de deute renegociat per empresa és de 100.000 euros. La mitjana de treballadors de les empreses ajudades ronda els 8 per plantilla i cap ha presentat concurs de creditors. Per províncies, un 65% de les pimes ajudades són de Barcelona, el 15% de Girona, el 12% de Tarragona, i el 8% de Lleida. Malgrat que la feina feta per la patronal es positiva, recorda que el percentatge de pimes que segueixen tenint problemes de viabilitat per culpa de la restricció creditícia és alt, i considera que la responsabilitat per solucionar aquest problema es de tots els agents i les institucions, que incideix en l’ocupació i en l’oportunitat per sortir de la crisi.

Malgrat que les dades d ’ a t u r

afectaran ben aviat a prop de cinc milions de persones, amb tot el que això suposa per la situació crítica que travessa la nos-tra economia i conseqüentment la viabilitat social del nostre model de convivència, existeix una altra referència que ha passat pràctica-ment desapercebuda als mitjans de comunicació, la pèrdua de mes de dos - cents mil petites empreses i autònoms, que els darrers mesos han deixat d’existir, assestant “una punyalada” sense precedents a un dels sectors vitals per l’autentica creació de llocs de treball.Certament la desaparició d’aquesta referència empresarial, no ha tingut

el reso mediàtic, perquè el seu pes no es trasllada a la societat mitjançant grans manifestacions ni amb decla-racions pomposes de representants sindicals, doncs no podem oblidar que aquests milers d’empreses cons-titueixen opcions de caire familiar o unipersonals, sense la capacitat de poder exigir determinades actua-cions politiques per defensar la seva aposta empresarial.

Per qualsevol govern, sigui del color que sigui, la defensa d’aquest emprenedors hauria de constituir una qüestió fonamental en la seva tasca de direcció del país, per tant, seria bo que entre tots es fessin els esforços que calguin per poder tor-nar a aquestes persones la il·lusió per un futur que avui pràcticament ha quedat esmicolat davant les re-ferències de supervivència diària. La manca de crèdit, o la persecució in-discriminada de les administracions de torn, segurament legal però man-cada d’una necessitat imperiosa per la personalització de cada una de les opcions, hauria de constituir un punt a endegar de manera urgent

pels que avui tenen responsabilitat de govern a tots els nivells.

Ningú pot obviar que la creació de feina només serè possible quan molts d’aquests dos - cents mil em-presaris, avui esborrats del sistema, tornin a optar per “jugarse-la” nova-ment, segurament apostant i sacri-ficant el poc que els hi queda; per tant seria bo començar a implemen-tar mesures de gestió publica que afavoreixin sense límits a aquells que han estat els primers sacrificats en una crisis de la que seguim sense veure la llum al final del túnel.

En definitiva, que el crèdit torni i que les politiques fiscals i laborals afavoreixin a la pinya que consti-tueix aquesta part tant vital de la mi-croeconomia del nostre país, és un objectiu que no es pot retardar més, sent obligació dels ajuntaments, ens comarcals, Generalitat i Estat, el trobar les vies necessàries perquè la il·lusió, confiança i l’esperança torni a retrobar a aquestes opcions em-presarials avui abocades al seu atur.

www.lluisbadia.cat

TRIBUNA

L’altre atur

LLUÍS BADIA.Advocat

valia física, per exemple, tenen unes limitacions per algunes coses, però precisament perquè la tenen, han desenvolupat altres capacitats. I el joc d’aquestes diferents ca-pacitats és el que ens per-met a tots enriquir-nos.I li puc dir que tot això neix i ho fem perquè ens ho creiem. No és un “pro-grama de maquillatge” o una moda. En absolut. Li puc assegurar que ho te-nim claríssim, que ho es-

tem experimentant cada dia i que cada dia tenim més clar que hem escollit un bon camí i una bona pràctica. Després dels vessaments de cru al mar de prin-cipis d’any, Repsol va prendre mesures al res-pecte i va crear comissi-ons per reforçar la pre-venció. Ens pot explicar les mesures adoptades i quina valoració en fan? La Comissió de Segui-ment creada a partir de

la reunió que el president de Repsol va tenir a Tar-ragona amb les autoritats autonòmiques, munici-pals i estatals, neix d’una proposta feta per la Com-panyia, que vol no només actuar amb transparència (com crec que sempre fem) sinó també que no hi hagi cap dubte sobre el que es fa i sobre com es fa, i que les administraci-ons competents tinguin informació “en vivo y en directo” i, a més, puguin donar les seves opinions i aportar els seus criteris. Però una vegada feta la proposta i acceptada per part de les autoritats que van assistir a la reunió, ha estat l’Administració que hi pres la iniciativa, cons-tituint la Comissió, deter-minant-ne els objectius, la periodicitat de les re-unions i els instruments que cal utilitzar per tal que la societat en general rebí també tota aquesta informació. El fet que sigui preci-sament l’Administració –concretament la Sub-delegació del Govern de l’Estat– qui condueixi el funcionament de la Co-missió remarca i destaca la transparència amb la qual Repsol vol portar tot això.Quines han estat les causes d’aquests vessa-

ments?En el cas del pantalà la causa va ser un porus en una de les línies producte que tenim allà. En el mo-ment de fer servir la cano-nada per carregar un vai-xell, la pressió va fer que pel porus sortís producte cap a l’exterior i anés a l’aigua. Com sigui que totes les operacions que es fan al pantalà, espe-cialment les de càrrega i descàrrega de vaixells, es-tan permanentment con-trolades i supervisades, l’incident es va detectar molt ràpidament i això va permetre no només que la quantitat de producte caigut a l’aigua fos poca, sinó també que pogués-sim actuar de pressa per tal de recollir-lo abans no s’escampés. Com és sabut, en menys de vint-i-quatre hores es va resoldre la si-tuació. El cas de la Plataforma requereix una explicació una mica més tècnica, però bàsicament podem dir que va ser una caigu-da de producte al mar a causa de la concurrència de diferents factors. En tot cas, tenim clares les causes i ja hem actuat per resoldre-les. I també en aquest cas, el fet de de-tectar el problema de ma-nera ràpida va comportar que poguéssim començar

les tasques de recollida de manera immediataA més a més de les co-missions, la companyia va anunciar unes inver-sions milionàries per reforçar la seguretat. Quines són aquestes in-versions i quan es posa-ran en marxa?No és exacte dir que la companyia va anunciar “inversions milionàries”. El que va explicar la Com-panyia i el que ha com-promès és la revisió dels plans de manteniment que ja teníem dissenyats i l’avançament d’algunes actuacions que s’havien de fer en els propers anys, i que es faran o comen-çaran aquest mateix any. Òbviament, avançar unes feines i unes actuacions que estaven programa-des a dos o tres anys vista comporta un esforç eco-nòmic, ja que l’empresa invertirà de cop –per dir-ho d’alguna manera– allò que hauríem invertit en diferents exercicis econò-mics.

El que sí que són in-versions noves o mesures específiques comprome-ses arran dels incidents de què estem parlant, són aquelles que tenen a veure amb la millora dels sistemes de detecció d’hidrocarburs a l’aigua i altres mesures comple-

mentàries, però adreça-des, com dic, a una més efectiva remediació de les conseqüències d’inci-dents d’aquest tipus.

En resum: hem re-plantejat els programes i calendaris del mante-niment de les nostres instal·lacions –pantalà, rack i plataforma– hem accelerat algunes inversi-ons i hem compromès la implantació de mesures i sistemes que ens ajudin a una ràpida reacció i re-mediació en cas que, ma-lauradament, es produís un incident similar.Quina ha estat la res-posta dels grups ecolo-gistes i quina és la rela-ció que tenen amb ells?La reacció ha estat diversa i des de diferents mane-res de veure les coses. En tot cas, el que sí que val la pena destacar és que alguns grups han volgut rebre explicacions i tenir informació de primera mà i han parlat amb nosal-tres, ja sigui en la sessió informativa realitzada en el marc de la Comissió de Seguiment o ja sigui amb trobades bilaterals. Crec que més enllà de les opi-nions que públicament han manifestat, el fet de buscar i demanar infor-mació diu força de la seri-ositat d’alguns d’aquests grups o col·lectius.

FOTO: CEDIDA

LES FRASES

Formació«Crec que no es pot malmetre el talent dels joves i que la societat necessita persones

formades en totes les disciplines»

Nous pous d’extracció«Esperem la resposta del ministeri d’Indústria per realitzar les obres de connexió dels pous a

la Plataforma Casablanca»

6 ACTUALITAT

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DE L’OFERTA D’OCUPACIÓ

MADRIDCATALUNYA

PAÍS BASCANDALUSIA

GALÍCIAPAÍS VALENCIÀ

CASTELLÀ I LLEÓASTÚRIES

ARAGÓNAVARRA

MÚRCIACANTÀBRIA

ILLES CANÀRIESLA RIOJA

ILLES BALEARSCASTELLA - LA MANXA

EXTREMADURACEUTA I MELILLA

ESTRANGER

18,79%

18,44%13,28%

9,98%

7,73%7,35%

6,50%3,39%

2,57%2,32%

1,68%1,57%

1,36%

1,19%1,09%

0,76%0,74%

0,02%1,22%

EL MERCAT DE TREBALLINFORME INFOEMPLEO.COM 2010

84,17%

6,03%

5,52%

4,28%

RÀNQUING DELS SECTORS AMB MÉS OFERTESDE TREBALL

Sanitat

Farmàcia

Consultoria

Electrònica

Alimentació

Química

Comerç

Telecomunicacions

Industrial

Metal·lúrgia

Banca i inversió

Hosteleria i turisme

Construcció

Distribució majorista

Maquinària i equip mecànica

Catalunya

Espanya

1 62 73 14 175 26 197 48 99 3

10 1611 2012 813 514 1815 14

OFERTA PER ÀREES FUNCIONALS

42%D

EP. C

OM

ERC

IAL

SERV

EIS

GEN

ERA

LS

PRO

DU

CC

IÓ

FIN

AN

CES

IA

DM

INIS

TRA

CIÓ

ATEN

CIÓ

AL

CLI

ENT

ASS

ESSO

RIA

JURÍ

DIC

A

DIR

ECC

IÓG

ENER

AL 17,6%12,8%

6,1%3,232,8

LLOCS DE TREBALL MÉS DEMANATSVariació

Comercial

Cap de vendes

Administratiu

Visitador mèdic

Director comercial

Comercial de televenda

Tècnic comercial

Gerent/Director

Metge

Auxiliar comptable

Cap de zona

Delegat de zona

Visitador farmacèutic

Executiu grans comptes

Cap d’equip comercial

Dependent

Advocat

Cap d’Àrea Mèdica

Cap de Comerç Exterior

Auxiliar administratiu

22,38%

3,55%

2,80%

2,48%

1,87%

1,79%

1,71%

1,66%

1,66%

1,36%

1,31%

1,26%

1,26%

1,20%

1,15%

1,12%

0,99%

0,96%

0,91%

0,88%

15,68%

3,15%

3,16%

1,79%

1,40%

1,15%

3,19%

1,70%

1,49%

1,91%

1,18%

1,72%

1,15%

1,23%

0,62%

0,79%

0,80%

0,61%

0,71%

0,77%

2010 2009CANALS DE LES EMPRESES PER PUBLICAR

LES OFERTES LABORALS

INTERNET

CONTACTESPERSONALS

PREMSA

EMPRESESSELECCIÓ

PROMOCIÓINTERNA

CURRÍCULUMESPONTANI

27% 21%

20%

20%17%

8%

DISTRIBUCIÓ PER EDAT DE L’OFERTA D’OCUPACIÓ

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30%

20-25 anys26-30 anys31-35 anys36-40 anys41-45 anys

+ de 46 anys

EXPERIÈNCIASOL·LICITADA

CÀRRECS DIRECTIUS

COMANDAMENTS

EMPLEATS

5,81 anys

4,96 anys

2,13

7Abril de 2011

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DE L’OFERTA D’OCUPACIÓ

MADRIDCATALUNYA

PAÍS BASCANDALUSIA

GALÍCIAPAÍS VALENCIÀ

CASTELLÀ I LLEÓASTÚRIES

ARAGÓNAVARRA

MÚRCIACANTÀBRIA

ILLES CANÀRIESLA RIOJA

ILLES BALEARSCASTELLA - LA MANXA

EXTREMADURACEUTA I MELILLA

ESTRANGER

18,79%

18,44%13,28%

9,98%

7,73%7,35%

6,50%3,39%

2,57%2,32%

1,68%1,57%

1,36%

1,19%1,09%

0,76%0,74%

0,02%1,22%

EL MERCAT DE TREBALLINFORME INFOEMPLEO.COM 2010

84,17%

6,03%

5,52%

4,28%

RÀNQUING DELS SECTORS AMB MÉS OFERTESDE TREBALL

Sanitat

Farmàcia

Consultoria

Electrònica

Alimentació

Química

Comerç

Telecomunicacions

Industrial

Metal·lúrgia

Banca i inversió

Hosteleria i turisme

Construcció

Distribució majorista

Maquinària i equip mecànica

Catalunya

Espanya

1 62 73 14 175 26 197 48 99 3

10 1611 2012 813 514 1815 14

OFERTA PER ÀREES FUNCIONALS

42%

DEP

. CO

MER

CIA

L

SERV

EIS

GEN

ERA

LS

PRO

DU

CC

IÓ

FIN

AN

CES

IA

DM

INIS

TRA

CIÓ

ATEN

CIÓ

AL

CLI

ENT

ASS

ESSO

RIA

JURÍ

DIC

A

DIR

ECC

IÓG

ENER

AL 17,6%12,8%

6,1%3,232,8

LLOCS DE TREBALL MÉS DEMANATSVariació

Comercial

Cap de vendes

Administratiu

Visitador mèdic

Director comercial

Comercial de televenda

Tècnic comercial

Gerent/Director

Metge

Auxiliar comptable

Cap de zona

Delegat de zona

Visitador farmacèutic

Executiu grans comptes

Cap d’equip comercial

Dependent

Advocat

Cap d’Àrea Mèdica

Cap de Comerç Exterior

Auxiliar administratiu

22,38%

3,55%

2,80%

2,48%

1,87%

1,79%

1,71%

1,66%

1,66%

1,36%

1,31%

1,26%

1,26%

1,20%

1,15%

1,12%

0,99%

0,96%

0,91%

0,88%

15,68%

3,15%

3,16%

1,79%

1,40%

1,15%

3,19%

1,70%

1,49%

1,91%

1,18%

1,72%

1,15%

1,23%

0,62%

0,79%

0,80%

0,61%

0,71%

0,77%

2010 2009CANALS DE LES EMPRESES PER PUBLICAR

LES OFERTES LABORALS

INTERNET

CONTACTESPERSONALS

PREMSA

EMPRESESSELECCIÓ

PROMOCIÓINTERNA

CURRÍCULUMESPONTANI

27% 21%

20%

20%17%

8%

DISTRIBUCIÓ PER EDAT DE L’OFERTA D’OCUPACIÓ

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30%

20-25 anys26-30 anys31-35 anys36-40 anys41-45 anys

+ de 46 anys

EXPERIÈNCIASOL·LICITADA

CÀRRECS DIRECTIUS

COMANDAMENTS

EMPLEATS

5,81 anys

4,96 anys

2,13

8 ACTUALITATINFRAESTRUCTURES

De Barcelona a València i Saragossa sense aturades

El Ministeri de Foment ha posat en marxa aquest mes d’abril la modificació del

sistema de peatge entre Martorell i Salou. Així, els peatges amb origen o destí en els enllaços de Gelida, Sant Sadurní d’Anoia, Vi-lafranca Nord, Vilafranca Centre i Reus esdevenen inferiors als actuals, men-tre que la resta de trams entre Barcelona i Tarra-gona es manté invariable. Una altre canvi és l’entra-da en servei de l’enllaç de Gelida, que permetrà els usuaris de la zona enllaçar amb el sentit sud de l’auto-pista, fet que no era possi-ble fins ara.

Amb la nova modificació de Foment, se suprimei-

xen les barreres de peatge troncals del Vendrell i Tar-ragona, a l’autopista Bar-celona-Tarragona i la bar-rera del Mediterrani, de l’autopista Saragossa-Me-diterrani. Això significa que es pot fer el recorregut com-plet per les dues autopistes sense parades intermèdies. Aquest nou sistema –de-senvolupat per les conces-sionàries d’Acesa i Aumar, del grup Abertis– permetrà circular de Barcelona a Va-lència i Saragossa sense re-alitzar aturades.

La migració a aquest nou sistema suposa, a la pràcti-ca, la recollida d’un tiquet a l’accés a l’autopista i el consegüent pagament a la sortida. En aquest sentit, es preveu que abans de l’estiu es durà a terme el desman-tellament físic de les esta-cions de peatge troncals.

Fins que no culmini aquest desmantellament, s’habilita-ran tres carrils lliures a cada estació troncal per a perme-tre el pas dels vehicles que, d’aquesta manera, no s’hau-ran d’aturar.

D’altra banda, les soci-etats concessionàries de l’autopista Barcelona-Tar-ragona (Acesa) i Tarragona-València (Aumar) han acor-

Després de 17 mesos d’obres, el Ministeri de Foment ha posat en marxa el sistema de peatge tancat que consisteix a eliminar els peatges troncals de manera que els vehicles només es paren a l’entrada de l’autopista per recollir el tiquet i a la sortida per pagar.

Mercè Veciana LA XIFRA

20milions d’euros és la inversió que ha destinat Acesa al

projecte de l’AP-7 a Tarragona

9Abril de 2011

dat el cobrament conjunt del peatge en aquestes dues autopistes, i s’ha suprimit la barrera troncal de Cambrils. Per tant, els recorreguts entre Barcelona-Tarrago-na, Tarragona-València i Saragossa-Mediterrani es podran dur a terme sense parades intermèdies.

El nou sistema no com-portarà cap tipus d’incre-ment en els recorreguts, mentre que les tarifes d’al-guns es reduiran. Els recor-reguts interns entre Gelida i Vilafranca seran gratuïts per als vehicles lleugers que dis-posin del sistema de Vía-T.

Un projecte iniciat al 2007La implantació del peat-ge tancat entre Martorell i Vila-seca/Salou completa el projecte d’ampliació a tres carrils a l’AP-7 entre Me-diterrani (enllaç de l’AP-2 i l’AP-7) i Vila-seca/Salou (Tarragona), i ha suposat la reforma d’11 enllaços: Mar-torell, Gelida, Sant Sadurní, Vilafranca Nord, Vilafranca

Centre, Vilafranca Sud, Alta-fulla, Tarragona, Reus, Vila-seca/Salou i Cambrils, a més de l’esmentada supressió de quatre barreres troncals.

A l’abril de 2006, després de la signatura del conveni entre el Ministeri de Foment i Acesa, companyia d’Abertis Autopistas, les obres del ter-cer carril es van iniciar al setembre de 2007. Al juliol de 2008, Acesa va anticipar el desmantellament de peat-ges troncals del Vendrell, en sentit sud, i el de Tarragona, en sentit nord. Amb l’objec-tiu d’atendre l’augment de capacitat que es va derivar de la progressiva posada en servei del tercer carril, es va augmentar el nombre de vies de circulació disponi-bles a les dues estacions de peatge (Tarragona en sen-tit València i el Vendrell en sentit Barcelona.

Les obres d’ampliació de l’autopista AP-7 a Tarrago-na s’integren en el projecte d’ampliació de l’AP-7 entre la Jonquera (Girona) i Vila-seca/Salou, i signifiquen la

millora substancial del cor-redor estratègic del Medi-terrani, la major capacitat del qual redundarà en la millora del servei a l’usuari.

Inversió de 500 milions d’eurosLa inversió prevista per al conjunt d’actuacions supo-sa un desemborsament pro-per als 500 milions d’euros (200 milions d’euros dels quals corresponen al pro-jecte de l’AP-7 a Tarragona) per part d’Acesa, conces-sionària del grup Abertis, i estableix un nou model de retorn de la inversió en con-cessions madures, sense re-córrer a increments de tari-fa o extensió de terminis deconcessió.

A fi d’assegurar el retorn de la inversió d’Acesa, es tindran en compte els in-gressos més elevats que comportarà el trànsit induït per l’ampliació a un tercer i quart carril.

La majoria de conductors que aquests dies estan cir-culant per l’Autopista AP-7 entre Barcelona i Tarragona han mostrat la seva satis-facció davant l’eliminació dels peatges troncals ja que suposa un estalvi de temps considerable i augmenta la fluïdesa de trànsit, i evitarà que es formin les retencions tipiques de cada any.

EXEMPLES DE REDUCCIÓ DE TARIFES

EL DETALL

Reducció de tarifesEl nou sistema no comporta cap increment en els recorreguts, mentre que les tarifes d’alguns

trams es reduiran.

EN BREUParc Central amplia la seva oferta amb nous operadorsParc Central ampliarà la seva superfície co-mercial amb la cons-trucció d’una nova ga-leria de 6.475 metres quadrats que es desti-narà a nous locals co-mercials i de restau-ració i a un espai per a 6 sales de cinema d’última tecnologia amb una capacitat to-tal per a 1.300 espec-tadors.

De la mateixa ma-nera que les instal-lacions experimenta-ran canvis en positiu, també l’oferta comer-cial creix dia a dia. El projecte d’ampliació de Parc Central anirà en paral·lel a l’obertu-ra de nous operadors que, com en ocasions anteriors, garantiran la màxima qualitat de servei cap al consumi-dor. Aquestes obertu-res tindran lloc en els propers mesos, motiu pel qual s’informarà de tots els canvis que es duran a terme en l’estructura del centre comercial.

En el termini d’uns mesos, Parc Central preveu obrir un espai dedicat a la perfume-ria, amb l’obertura d’un centre comercial Druni a les antigues instal·lacions de l’ope-rador Pizza Grill.

Ajudes per a les indústries agroalimentàries

Un total de 30 indús-tries agroalimentàries catalanes rebran 5,1 milions d’euros cor-responents al paga-ment dels ajuts per a la millora dels proces-sos de transformació i comercialització dels productes agraris.

Aquests ajuts es con-cedeixen per dur a ter-me inversions destina-des a la construcció o adquisició de béns immobles, maquinària, instal·lacions de pro-grames informàtics, entre altres. Tarragona i Lleida, amb 10 expe-dients cadascun, i amb 1,8M€ i 2M€ respec-tivament, s’emporten gairebé tres quartes parts del total.

10 ACTUALITAT

L’Aeroport de Reus perd 4 milions d’euros durant el 2010

RESULTATS AEROPORTS CATALANS

El tancament del 2010 ha ob-tingut resultats ben diferents pels aeroports

catalans gestionats per AENA. L’aeroport del Prat ha elevat un 54% el seu saldo negatiu per les amortitzacions de la construcció de la Termi-nal 1. En total, va perdre 73,88 MEUR en l’exer-cici del 2010, 28,3 més que els 45,58 MEUR del 2009. També tanquen el 2010 amb pèrdues Reus -4,64 milions pràctica-ment 3,5 MEUR menys que l’any 2009 que es va

tancar amb 8,13 MEUR negatius i Sabadell (-6 milions d’euros). L’únic aeroport que aconse-gueix beneficis nets en aquest 2010 és el de Girona que tanca l’exer-cici amb 10,55 milions d’euros guanyats. Amb aquests números, l’aero-port de Vilobí és el cin-

què en beneficis de l’Es-tat.

A pesar d’aquestes xifres negatives, l’EBITDA (el re-sultat abans d’impostos) a l’aeroport del Prat va millo-rar un 11,7%: així, ingres-sant 91,13 milions, quan el 2009 havien estat 81,56, un 8% superior. La millora es deu als ingressos per l’ex-

plotació de la infraestructu-ra, que van créixer un 9,2% i van arribar als 334,13 MEUR en un any, el 2010, en el qual també va augmen-tar el volum de tràfic aeri.

Les despeses de manteni-ment també van créixer, un 8,3%, durant el primer any en el qual la Terminal 1 va estar plenament en funcio-nament. I les despeses per l’amortització de la T1 van augmentar un 27,4% fins arribar als 153,64 MEUR. El 2009, Aena va ingressar per l’explotació de l’aero-port del Prat un total de 309,56 milions d’euros. La millora de l’any passat en

aquest capítol s’explica es-pecialment per la crescuda de la xifra de negocis, que ha passat de 303,25 milions el 2009 als 331,09 mili-ons que Aena va recaptar el 2010.

El nombre de passat-gers que van passar pel Prat l’any passat va créi-xer un 6,4%, més que a qualsevol altre gran ae-roport de la xarxa d’Aena.

Girona, el queguanya mésL’Aeroport de Girona ha tancat el 2010 amb uns beneficis de 10,55 MEUR i és l’únic aeroport català

que tanca l’any en positiu ja que Barcelona, Sabadell i Reus presenten números vermells. El 2009, les instal-lacions de Vilobí d’Onyar (Selva) també van generar beneficis a AENA per valor de 11,14 MEUR, uns resul-tats lleugerament superiors als del 2010. A Girona, Aena es gasta 23,7 MEUR però, per contra, ingressa més de 37 MEUR. En el conjunt de l’Estat, Aena registra uns números negatius amb 275 MEUR de pèrdues. Girona és el cinquè aeroport estatal que més beneficis genera, per darrere de Palma (32,12 MEUR); Alacant (31,96),

L’Aeroport de Reus va perdre 4,64 milions d’euros en l’exercici del 2010, pràcticament 3,5 milions menys que l’any 2009 que es va tancar amb 8,13 milions d’euros negatius, segons dades fetes públiques per Aena. Els aeroports del Prat i Sabadell també van tancar l’exercici passat amb pérdues, mentre que Girona és l’únic aeroport català que va guanayar 10,5 milions d’euros al 2010.

Reus va perdre 3,5 milions d’euros menys que l’any 2009 que es va tancar amb 8,13 MEUR negatius.

EL DETALL

Girona, el més rendibleL’únic aeroport que aconsegueix beneficis

nets en aquest 2010 és el de Vilobí que tanca l’exercici amb 10,55 milions d’euros guanyats.

M. Veciana

PROMOCIÓ INTERNACIONAL

Una setentena de cellers catalans es promocionen a tercers païsosLa inversió total que han presentat les bodegues és de 22 milions d’euros

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha rebut 278 progra-mes de promoció de productes vinícoles en els mercats de tercers països a la convocatòria dels ajuts de la mesura d’informació i promoció de l’OCM del vi.En total s’han presentat 68 sol·licituds que englo-ben cellers, associacions, organitzacions professio-nals i denominacions d’origen. Els programes de promoció que s’han presentat són per a la inter-nacionalització dels productes vinícoles catalans. Així, la majoria dels projectes presentats són per missions comercials, promocions o campanyes en el país de destinació o assistència a fires interna-cionals. En la campanya anterior, el nombre de sol·licituds presentades van ser de 60 i el nombre de programes 230. La inversió total que han pre-sentat els cellers sol·licitants per a la promoció a tercers països és de 22 milions d’euros.

REPUTACIÓ CORPORATIVA

Mapfre es manté entre les 10 empreses més valorades de l’informe MercoJosé Manuel Martínez escala dues posicions i es col·loca en el número 13 de la llista

Mapfre es manté en la posició número 10 en l’Informe Merco 2010 (Monitor Español de Reputación Corporativa), amb un total de 7.269 punts (1.602 més que en l’edició anterior) i com l’asseguradora més valorada en aquest estudi, que avalua el prestigi i la imatge corporativa de les empreses.El President de Mapfre, José Manuel Martínez, amb un total de 5.265 punts, ha ascendit dues posi-cions en la classificació de líders empresarials més valorats, fins a situar-se en la posició número 13, amb 1.743 punts més que en l’edició anterior. Respecte al rànquing sobre les millors empreses de Responsabilitat Social Corporativa, que aquest any s’elabora per primera vegada, Mapfre ha aconse-guit un total de 4.403 punts, amb la qual cosa es col·loca en la posició número 20. L’Informe Merco 2010 s’ha elaborat a partir d’un qüestionari realit-zat a més de 15.000 directius.

PLA TARRAGONA 2022

La Cambra de Comerç valora positivament l’acord per tirar endavant el Tarragona 2022La institució ja va fer possible el ‘Tarragona 1999. Els fonaments per a un nou segle’

La Cambra de Tarragona, com a institució integra-da al Grup Impulsor, valora positivament l’acord assolit per les institucions del territori per tal de ti-rar endavant del Pla Tarragona 2022, una eina que ha de contribuir a estructurar de forma coherent i planificada l’estratègia de la ciutat. En aquest mateix sentit cal recordar que la Cam-bra de Tarragona va ser una institució que va fer possible el pla “Tarragona 1999. Els fonaments per a un nou segle”. Aquest exercici estratègic es va realitzar l’any 1986, i va ser pioner pel siste-ma de participació pública, el qual va aconseguir il·lusionar la ciutadania dibuixant un nou escenari per a l’inici segle XXI. D’aquella experiència en van quedar dos magnífics llibres: una diagnosi i unes línies estratègiques. El repàs d’aquell primer pla estratègic de Tarragona palesa que encara els grans anhels i expectatives que es proposaven no han estat superats.

11Abril de 2011

DINAMITZACIÓ ECONÒMICA

Empreses i administracions parlen d’igualtat d’oportunitatsL’Organisme Autònom Desenvolupament Local de la Diputació de Tarragona ha organitzat la 5a Trobada de les comunitats pràctiques d’igualtat. Prop de trenta persones van acudir a la cita, a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils. A tra-vés d’aquesta activitat, que se celebra amb èxit des de l’any 2009, Desenvolupament Local con-vida administracions i empreses de la demarca-ció a compartir experiències, bones pràctiques, dubtes, idees i solucions en matèria d’igualtat. El format de la trobada rep el nom de comunitats pràctiques perquè reuneix persones amb carac-terístiques o interessos professionals comuns a fi de desenvolupar un coneixement especialitzat.

El Conseller Lluís Recorder obre la nova etapa de l’IDECE

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Re-coder, ha donat el tret de sortida a la nova etapa de l’IDECE, l’organisme autònom de la Generali-tat de Catalunya amb el qual es pretén reactivar la dinamització econòmica de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, així com donar suport al teixit associatiu i cívic de les Terres de l’Ebre. L’objectiu del De-partament és enfortir la funció que desenvolupa l’institut per tal de convertir-lo en el mecanisme de dinamització econòmica de les comarques de l’Ebre.

FOTO: CEDIDA

Tenerife Sur (17,6) i Gran Canària (14,92). L’any pas-sat, va tancar l’exercici amb 10,55 MEUR de beneficis, unes xifres en la línia del 2009, quan l’aeroport va registrar al seu compte d’ex-plotació un marge positiu d’11,14 MEUR.

En el capítol d’ingres-sos, l’aeroport va gene-rar 37,6 MEUR. Si això es compara amb el 2009, les instal·lacions van registrar 39,68 MEUR. Pel que fa a les despeses, l’aeroport va generar 23,7 MEUR. Les despeses també estan en la línia del 2009, quan Girona es va gastar 24,09 MEUR.

Per altra banda, l’Aero-port de Reus va perdre 4,64 MEUR en l’exercici del 2010, pràcticament 3,5 MEUR menys que l’any 2009 que es va tancar amb 8,13 MEUR negatius. Els in-gressos d’explotació de l’ae-roport han estat de 10,86 MEUR, prop de 2 MEUR menys que l’any anterior, tot i que també s’han acon-seguit rebaixar les despeses en més de 4 MEUR i situar-se als 15,5 MEUR.

Durant el 2010, l’Aero-port de Reus també ha millo-rat l’EBITDA que se situa en els 680.000 euros negatius, mentre que al 2009 supera-

va els 3 MEUR de pèrdues. Dels 10,54 MEUR de xi-fra de negoci de l’Aeroport de Reus durant el 2010, 7,5 MEUR corresponent a serveis aeroportuaris, men-tre que 2,98 són per ser-veis comercials. Pel que fa a les despeses, dels 15,53 MEUR, 4,54 se’ls empor-ta el capítol de personal, i 3,99 les amortitzacions. En la mateixa linia està l’aeroport de Sabadell que també presenta perdúes. El compte global d’Aena és negatiu, amb unes pèrdu-es de 275,07 MEUR, dels quals el 75,8% el generen Madrid i Barcelona.

JORNADA COMERÇ

«La nova llei unificará la normativa actual per potenciar el model català de comerç»El director general de Comerç va participar a la jornada celebrada a Tortosa

La Cambra de Comerç de Tortosa i PIMEC Co-merç han organitzat una jornada per analitzar les perspectives de futur per al comerç a les Terres de l’Ebre.L’acte, celebrat a la Cambra de Tortosa, ha comptat amb la participació del director general de Come-rç, Josep Ma Recasens, i el director del Consorci de Comerç, Artesania i Moda, Miquel Rodríguez. Josep Ma Recasens ha explicat les principals línies mestres d’actuació que portarà a terme la Direcció General de Comerç durant aquesta legislatura i que «estaran centrades, per una banda, en la orde-nació del comerç de Catalunya a partir d’una nova Llei general que unificarà, actualitzarà i comple-mentarà la normativa actual per tal de potenciar el model català de comerç; i per l’altra, en el foment, la promoció i la dinamització del comerç gràcies als nous programes de suport al comerç impulsats pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda».

PROJECTE INNOVADOR

El programa Genera fomenta l’emprenedoria corporativa entre les empreses catalanesLa iniciativa arribarà a 40.000 empreses i fomenta les oportunitats de negoci

El Departament d’Empresa i Ocupació, conjun-tament amb un total de cinc institucions em-presarials i territorials de Catalunya, promou el Programa Genera amb l’objectiu de fomentar l’emprenedoria corporativa entre les empreses ca-talanes. El Programa Genera és un projecte inno-vador que té l’objectiu de fomentar l’emprenedoria corporativa entre les empreses catalanes per con-tribuir al seu enfortiment i consolidació en el teixit empresarial, així com en la creació d’ocupació i d’oportunitats. L’emprenedoria corporativa es basa en la identificació i el desenvolupament de noves oportunitats i projectes de negoci dins d’una em-presa que ja està en funcionament, amb l’objectiu d’afavorir l’expansió i el creixement de l’empresa gràcies a la consolidació d’aquestes noves àrees de negoci. Més de 40.000 empreses es beneficiaran del Programa Genera, a través del qual els socis participants transferiran el seu know-how.

COOPERATIVES

Préstecs fins a 20.000 euros per a cooperatives de menys de 5 anys Un conveni amb la Fundació Acció Solidària activa els crèdits sense comissions

La constitució del fons Asca – Seira per a joves empreses cooperatives és el resultat del conve-ni signat entre la Fundació Seira i la Fundació Solidària Contra l’Atur amb la finalitat de generar préstecs per a les cooperatives amb menys de 5 anys d’existència. Els préstecs, fins a 20.000€ i sense comissions, s’adrecen a les cooperatives joves de qualsevol sector afiliades a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.Amb la signatura del conveni, les dues entitats desitgen oferir una resposta immediata a les coo-peratives creades recentment, que veuen condi-cionat el seu creixement a causa de la restricció creditícia generalitzada.Dotat amb 100.000€ per part de la Fundació Seira, el fons estarà gestionat per la Fundació Acció Solidària contra l’Atur, una entitat de llarga trajectòria en la generació d’oportunitats laborals per a persones en situació d’atur.

LA XIFRA

73milions d’euros són

les pérdues que va comptabilitzar l’aeroport del Prat

durant el 2010

FOTO: OLÍVIA MOLET

12 EMPRESA

Mallafré creix a l’Estat espanyol i s’estén al mercat internacional

EXPANSIÓ I INNOVACIÓ

Fa 10 anys que Josep Maria Ma-llafré va decidir apostar per la divers i f icació

dins del sector de l’oli produint una gamma d’olis aromatitzats amb un sistema d’elaboració diferent a la resta de pro-ductors, premsant la ma-tèria primera juntament amb l’oliva i obtenint un oli amb una textura, gust i color diferent, i una producció limita-da a causa que s’elabora només a la temporada de l’oliva. El resultat ha es-tat l’obtenció d’un pro-ducte de qualitat que ha obtingut una gran acolli-da tant al mercat nacio-nal com a l’internacional. Així, encara que aquests últims anys no han estat els millors per les empre-ses catalanes, Mallafré no ha deixat de créixer i ha tancat l’any 2010 amb un 10,2% més de punts de distribució a tot l’Es-tat espanyol consolidant el seu negoci amb més de 500 punts de distri-bució. Així, els productes Mallafré es poden trobar a establiments especialit-zats d’Andalusia, Castella -Lleó, Galícia, País Basc o Balears. Això es tradueix en un 71% de les vendes nacionals provenen del

mercat català i un 29%, de la resta l’Es-tat. Pel que fa a l’exportació, l’empresa ha tancat l’any amb un resul-tat excel·lent, el 70% de la seva xifra de negoci prové dels mercats exteriors, ma-joritàriament dels països e u r o p e u s , com Itàlia, que repre-senta un 31% de les seves exportacions, seguida de Alemanya i França, amb un 28% ca-dascuna, però també distribueix a al-tres països com Bèlgica, Holanda, Regne Unit i Estats Units. A més, l’em-presa ha augmentat en 6 punts respecte a l’any 2009 les seves vendes als Emirats Àrabs, i repre-senten un 10% dels seus ingressos en exportació. En relació a la seva factu-ració, Mallafré ha tancat l’any 2010 amb 2 mili-ons d’euros d’ingressos i una producció anual de 600 tones d’oli.

A q u e s t e s xifres demos-tren l’esforç realitzat per Mallafré per fer arribar els seus pro-ductes el més lluny pos-sible, però sense oblidar un dels seus punts forts, insígnia de la casa: la inno-vació, amb la qual ha de-mostrat que en un sector tan tradicio-nal com el de l’oli també es pot reno-var. Així, l’al-massera s’ha posicionat al

capdavant de la producció dels ja co-neguts olis aromatitzats amb llimona, mandarina, taronja, farigola, romaní, bitxo, all, cafè o ginge-bre, aquest últim presen-tat durant la darrera fira Alimentària. Per enguany la marca té previst llan-çar al mercat un nou oli d’oliva extra verge aro-matitzat amb alfàbrega que es comercialitzarà en breu; a més d’un nou oli d’oliva extra verge ecològic, amb la intenció

de potenciar aquesta lí-nia de productes. A curt i mitjà termini Josep Ma-ria Mallafré, propietari de l’empresa, ens explica que s’ha marcat com a objectius continuar am-pliant la gamma d’olis aromatitzats, potenciar la línia d’olis ecològics i continuar incrementant el nombre de punts de distribució a tot Espa-nya.

L’activitat de l’empresa es centra en la producció d’olis, amb els aromatit-

zats com a producte es-trella, ja que són els que tenen més èxit a causa principalment de les no-ves sensacions que apor-ten a la cuina moderna d’avui en dia. Però, a més, compta amb una línia

d’olis ecològics de fruita seca (avellana, ametlla, pistatxo i llavors de car-bassa) elaborats mitjan-çant premsa hidràulica, és a dir, pressió en fred, que permet etiquetar el seu oli amb la denomina-

L’almassera de Riudoms especialitzada en la producció i innovació de productes derivats de l’oli incrementa la seva presència al mercat espanyol, en un 10,2%, especialment a Catalunya, País Valencià, Balears, Madrid, Galícia i Canàries, a més de continuar la seva expansió internacional

Núria Arlandes

EL DETALL

ExportacióEl 70% de la xifra de negoci prové de

l’exportació amb presència al mercat europeu, l’americà i els Emirats Àrabs

EMPRESA 13Abril de 2011

ció «premsat en fred» (ca-racterística que reunei-xen pocs olis del mercat). També comercialitza i produeix oli extra verge d’oliva, a més juntament amb els olis aromatitzats i fruita seca ofereix altres productes gurmet com els patés d’oliva i olives, a més de la seva línia de productes cosmètics na-turals elaborats artesa-nalment com són els olis d’ametlla i el sabó natu-ral.

GuardonsCal destacar que els olis aromatitzats han estat

guardonats per diferents organismes internacio-nals com la Medalla de Plata a l’oli aromatitzat amb llimona atorgat per l’Agence pur la Valorisa-tion de Produits Agricola l’any 2004 i 2005 al Saló World Edible Oils de Pa-ris.

L’any 2010 l’oli aro-matitzat de taronja va obtenir la medalla d’or al I Concurs Nacional d’Oli d’Oliva de la fira Me-diterrània Terra Oliva, celebrada a Jerusalem. Aquest any Mallafré es presentarà per primera vegada als premis de la

California Olive Oil Council,

que tindran lloc el mes que ve.

Mallafré és una empre-sa familiar fundada l’any 1934 a Riudoms que ha anat introduint al llarg de la seva trajectòria la tecnologia necessària per fer d’aquesta una em-presa capdavantera en el sector oleïcola, única en el seu gènere gràcies a les seves quatre prem-ses hidràuliques, un joc de curres i tres sistemes continus, dos amb siste-ma d’extracció parcial i un altre de continu per l’oli ecològic.

Actualment disposa de cinc gammes de produc-te, i exporta a 10 països d’arreu del món.

FOTO: CEDIDA

Els olis aromatitzats de Mallafré s’elaboren aixafant l’oliva i la matèria primera de forma conjunta mantenint les seves propietats naturals.

LA XIFRA

2milions d’euros ha

estat la facturació de l’any 2010 amb una producció anual de

600 tones

CONCILIACIÓ LABORAL

Consum tanca l’any amb un 11% més en productivitatAquest augment ha estat gràcies al seu pla de conciliació laboral i igualtat d’oportunitats, on ha invertit 4,7 Meur aquest 2010

La cooperativa de su-permercats ha presentat aquest més el document, «+de 50 Mesures per conciliar» on reuneix to-tes les iniciatives que ha elaborat dins del seu Pla de Conciliació i Igualtat iniciat el 2007, i que comprèn 62 mesures amb l’objectiu que els seus treballadors cone-guin el beneficis que poden gaudir, en aquest sentit. La implantació d’aquestes mesures ha estat progressiva i ha suposat una inversió de 4,7 milions d’euros, cosa que representa 474 euros per treballador l’any 2010, a més d’un creixement productiu de l’11% en els últims quatre anys. Per altra banda, també ha supo-sat l’atracció i retenció de talent, una reducció

de l’absentisme laboral en un 33% i de la rota-ció en un 55%, que han facilitat el desenvolupa-ment d’un millor clima laboral.

Entre les mesures pre-sentades cal destacar, l’última que Consum ha posat en marxa a prin-cipis d’aquest mes, una paga extraordinària de 300 euros anuals per a persones en discapaci-tat, cosa que contribuirà a una millora de la seva qualitat de vida i un mi-llor desenvolupament de la seva tasca professio-nal. Una altra de les me-sures establertes recent-ment és la compensació econòmica a qualsevol treballador o treballa-dora, que per causes ali-enes a la seva voluntat, hagi de fer 15 dies de vacances fora de l’èpo-

ca estival. A més a més, podem dir que la mesura pionera en el sector ha estat el permís de pater-nitat retribuït de quatre setmanes, malgrat que la llei finalment no es va posar en marxa, tal com estava previst.

Consum Supermercats és la més gran coopera-tiva de l’arc mediterra-ni, compta amb prop de 600 supermercats a tot Espanya entre Consum i la seva franquícia Char-ter, 144 són a Catalunya i dels quals 16 són a Tar-ragona. L’any 2009 va facturar 1584,1 milions d’euros, 1,7% més que l’any anterior i va obte-nir un benefici de 30,7 milions, un 6,6% més, amb una cartera d’1,5 socis-clients i gairebé 10,000 treballadors./ Núria Arlandes

MEDI AMBIENT

Oceanis instal·la el primer punt de recàrrega per a ecomotosLa companyia Grup Oceanis, amb seu a Reus i dedicada a l’eficiència energètica i la recàrrega de cotxes elèctrics, rea-litza el primer projecte de punt de recàrrega de motocicletes elèc-triques de lloguer per a l’empresa SmouRent.

L’electrolinera està a

l’Hotel Abba Garden a Esplugues de Llobregat (Barcelona) per donar servei tant als clients com altres usuaris.

A més, el Grup dispo-sa d’un servei tant de projecte i instal·lació i manteniment de les instal·lacions com del sistema Go Point per-

què les empreses que tinguin o vulguin aquest servei es puguin ad-herir amb una sèrie d’avantatges per als pro-pietaris d’aquest.

Aquest sistema inno-vador aporta beneficis i utilitats com el mante-niment o el seu control remot.

INAUGURACIONS

El Centre mèdic simonet espai_salut obre centre a ReusAquest nou centre mè-dic privat ha obert a Reus l’edifici Simonet amb l’objectiu de co-brir les necessitats del mercat mèdic privat a la ciutat i a la seva zona d’influència, comple-mentant l’oferta actual del territori i oferint una alternativa de qualitat, a

més d’aportar innovació amb la incorporació de diverses especialitats mèdiques.

La inversió realitzada arriba fins al mig milió d’euros i compta amb unes instal·lacions de més de 600m2, dividits en 15 despatxos de con-sulta, un laboratori, una

sala d’extraccions i una sala polivalent. El centre està posant en marxa els seus serveis progressiva-ment i estarà a ple ren-diment a finals d’any. A més a més, complemen-tarà la seva oferta amb un cicle de conferències gratuïtes de temàtica mèdica.

14 EMPRESA

Mas Foraster elabora 105.000 ampolles i n’exporta un 40%

EMPRESES FAMILIARS

El Celler Mas Fo-raster s’ubica a la vila de Mont-blanc, capital de la Conca de Bar-

berà, marc incomparable per la seva bellesa natural i arquitectònica, com re-presenta la Ruta del Cister i també excepcional per la seva riquesa vinícola. Mas Foraster és un celler fami-liar que elabora vins úni-cament amb els raïms que cultiva a les seves vinyes. Es va fundar l’any 1998, tot i que la família Foraster cul-tiva les vinyes des de fa més de 150 anys.Actualment, i després de tres generacions, al capdavant del negoci hi ha Julieta Foraster i

el seu fill Ricard Sebastià Fo-raster. Els fundadors de Mas Foraster van ser el seu avi i el seu tiet (els dos Josep Foras-ter).

Als inicis van començar ela-borant 10.000 ampolles de dos vins i actualment n’ela-boren 105.000, repartides entre cinc vins (un de blanc i quatre de negres). D’aquesta producció un 40% l’exporten a països com els Estats Units, Canadà i a tot Europa. «En els nostres vins cerquem la mà-xima expressió que ens dóna la terra; vins amb caràcter i profunda aroma mediterrà-nia, que combinen equilibri i elegància», ens explica Ricard Sebastià. Per fer-ho utilitzen una agricultura integrada amb el medi natural i tenen el compromís de no augmentar mai la seva producció per cep i per tant els seus vins sempre seran d’una producció limi-

tada, perquè creuen que és «l’única manera de garantir-ne la millor qualitat».

Mas Foraster compta amb 29 hectàrees de vinya i ac-tualment elaboren el raïm de les 20 millors. De les nou restants en venen el raïm que cultiven. Totes les vinyes es troben a menys d’un quilò-metre del celler en els ves-sants de les muntanyes.

Les varietats que cultiven són: Garnatxa blanca, Maca-beu, Parellada, Chardonnay, trepat, Ull de llebre, Cabernet Sauvignon, Garnatxa negra i Syrah. Ricard Sebastià ens explica que van començar elaborant dos vins: “Josep Fo-raster Collita (un vi jove molt afruitat, fresc i molt golós) i Josep Foraster Criança (un vi amb 12 mesos de criança en bótes de roure francès que és potent i estructurat, però també té un profund caràc-

Mas Foraster és un celler familiar, situat a la capital de la Conca de Barberà, que elabora vins únicament amb els raïms que cultiva a les seves vinyes. Es va fundar l’any 1998, tot i que la família Foraster cultiva les vinyes des de fa més de 150 anys.

Mercè Veciana

JORNADES D’INNOVACIÓ I EXCEL·LÈNCIA

Emili Duró defensa l’optimisme per ser més competitiu«En lloc de criticar, hem de copiar els que ho fan bé». Així de contundent es va mostrar el consul-tor Emili Duró durant la conferència impar-tida a les 2s jornades d’Innovació i Excel·lència del sector públic que es van realitzar a Cam-brils. Duró va defensar

la importància de saber gestionar amb optimis-me les administracions públiques per poder ser més competitius. En aquest sentit, va deixar ben clar que es tracta «de l’actitud amb què afron-tes els problemes»; «com més positiu i disposat al canvi s’estigui, més fàcil

serà afrontar la crisi ac-tual».

Les jornades han comptat amb 220 inscri-ts, procedents de Cata-lunya, València, Astúries, País Basc i Mallorca, i l’objectiu és promoure l’excel·lència i les bones pràctiques en la gestió de les Administracions. Emili Duró va oferir una conferència de dues hores a un públic totalment entregat.

FOTO

: OLI

VIA

MO

LET

Actualment, i després de tres generacions, al capdavant del negoci hi ha Julieta Foraster i el seu fill, Ricard Sebastià Foraster. Els fundadors de Mas Foraster van ser el seu avi i el seu tiet (els dos Josep Foraster).

LA XIFRA

29hectàrees de vinya

és l’extensió de Mas Foraster i s’elabora el raïm de les 20 millors

15Abril de 2011

ter mediterrani). L’any 2001 vam incorporar el Josep Fo-raster Selecció (un vi de re-serva que passa 18 mesos en bóta nova de roure francès, que només elaborem en les millors anyades). L’any 2007 hi vam incorporar el Josep Foraster Blanc Selecció (el nostre vi blanc; part fermenta en bóta de roure francès i hi té una criança de cinc mesos. És un vi molt untós, fresc i amb molta personalitat). Fi-nalment el 2009 hem elabo-rat el Josep Foraster Trepat 2009 (un dels pocs vins ne-gres elaborats amb la nostra varietat més autòctona, el Trepat, que té una criança de cinc mesos en bóta de roure francès. És un vi negre subtil, elegant, original i fresc)». El Trepat és el tret més diferen-cial del Celler Mas Foraster ja que tan sols n’hi ha 1.100 hectàrees al món i 1.000 són

a la Conca de Barberà. Actualment només hi ha quatre tre-pats negres al món.

Produc-ció ecolò-gicaTota la pro-ducció del celler Foras-ter és ecolò-gica, encara que no po-sin el segell a les ampo-lles. «Ho fem perquè cre-iem que és la millor manera de cuidar les nostres vinyes i per tant la millor manera de fer vins que expressin tota la personalitat de les nostra ter-ra», manifesta Ricard Sebas-

tià. Els vins de la Conca són vins força desconeguts però amb gran potencial. Com-binen estructura i potència amb frescor i caràcter medi-terrani. Això és gràcies al fet

que la comarca té altitud i sòl per fer vins amb cos, però tam-bé té contrast tèrmic (dia-nit) a l’estiu i molta influència de la marinada, que aporta l’acide-sa que els dóna frescor.

Tots els vins de Mas Foraster tenen puntu-acions de més de 90 punts en guies espe-cialitzades. El Josep Foraster Collita ha estat

considerat com un dels cinc millors vins joves d’Espanya per la Unión Española de Someliers.

La crisi econòmica afecta molt el sector vitivinícola,

ja que el consum nacional en restaurants ha baixat. L’exportació és vital però Ricard també creu que en aquest moment hi ha una gran oportunitat pels vins catalans dins de Catalunya, «ja que per fi s’està comen-çant a adquirir consciència de la gran qualitat dels nos-tres vins; és una tasca llarga, però a poc a poc l’anem fent entre tots i ja s’estan veient resultats». La Julieta, el seu marit i el seu fill afronten el futur amb molta il·lusió. «Nosaltres volem mantenir i sempre millorar el nivell de qualitat en els nostres vins i això suposa no incrementar gaire el volum d’ampolles, però volem consolidar l’ex-portació i, dins de la nostra producció, fer-nos un bon lloc en el mercat català». Te-nir un celler significa inver-sions constants (barriques,

dipòsits, promoció,…), però a part Mas Foraster vol re-convertir algunes vinyes, canviar l’embotelladora… En el món del vi el que vas guanyant ho has d´anar re-invertint en les terres i el celler, perquè sinó quedes obsolet», ens apunta Ricard. L’enoturisme és bàsic per arribar a la gent. Ja fa anys que es va posar de moda fer visites als cellers i vinyes on s’explica tot el procés d’ela-boració dels vins i els tasts, cates i degustacions. Mas Foraster també s’apunta al carro de l’enoturisme i or-ganitza visites al seu celler. Però la promoció no s’acaba aquí, també tenen una web bastant dinàmica, facebook (quasi 1.000 persones), fan sopars maridatge arreu, de-gustacions a botigues que venen els seus vins, assistei-xen a fires internacionals...

FOTO: OLIVIA MOLET

16 EMPRESA

Confiteria Padreny, l’establiment més antic de Reus

EMPRESES AMB HISTÒRIA

Reus pot pre-sumir de ser una de les ciu-tats comercials amb més rique-

sa i tradició del territori català. Dins d’aquesta riquesa trobem comer-ços centenaris, de tota la vida que conviuen amb noves firmes, franquícies i grans centres instaurats recentment. Una de les pedres precioses d’aquest comerç tradicional és la Confiteria Padreny, la bo-tiga més antiga de la capi-

tal del Baix Camp. Situada al carrer Hospital, a es-cassos metres del centre comercial del Pallol, s’ai-xeca la façana de l’Antiga Casa Padreny (1815). El fundador, Josep Padreny, va començar a vendre pas-tes en unes golfes del carrer Montserrat, molt a prop de l’actual emplaçament. Eren temps convulsos, poc fèrtils per als negocis, però no els únics anys difícils que ha co-negut la confiteria Padreny al llarg de la seva història. Contra tots els obstacles imaginables, l’esforç obsti-nat de sis generacions ha mantingut sempre aquest

negoci familiar entre les pastisseries de referència a Reus. Glòria Vicheto Cap-devila és el present i el futur de la Padreny. Representa la segona generació més jove d’una estirp amb molta solera a la ciutat, a la qual pertany el creador d’un dels invents reusencs del segle, l’almendrina.

Un negoci de dones La Glòria porta els números de l’establiment, però és la seva mare, Marisa Capdevila, qui amb el seu carisma en-cara supervisa la feina a les entranyes de la confiteria. I és que en aquesta família les

A pocs metres del centre comercial del Pallol, hi ha la confiteria Padreny, l’establiment més antic de Reus, que data del 1815. Actualment ja hi passa la sisena generació i al capdavant s’hi troba Glòria Vicheto Capdevila. El tret diferencial de la casa Padreny són els productes artesans.

Josep Padreny va ser el fundador d’aquest comerç

l’any 1815. El va instal·lar en unes golfes del carrer Montserrat, molt a prop de l’actual emplaçament

per dedicar-se a elaborar productes de pastisseria

artesans. El negoci va passar de pares a fills i

actualment ja van per la sisena generació.

Mercè Veciana

RECONEIXEMENTS

Autocares Nika obté el guardó a l’Empresa de l’Any a Madrid L’empresa tarragonina ha obtingut aquest pre-mi en l’especialitat de transport discrecional de viatgers, emmarcat dins la XIX edició dels premis Empresas del Año, celebrat a Madrid i que concedeix la revista d’àmbit estatal Autobuses & Autocares, i on es va

aplegar la plana major dels transportistes es-panyols. A més, aques-ta és la primera vegada que una empresa de la demarcació rep aques-ta distinció. El premi el va recollir el fundador de la companyia, Josep Maria Miquel, que va agrair la distinció com a

reconeixement a l’esforç de molts anys, al treball constant i la millora con-tinuada del servei.

Autocars Nika va ser fundada l’any 1972 a Ta-rragona, i actualment va per la tercera generació.Consta d’una flota de 37 autocars i una plantilla de 53 treballadors. El fundador de l’empresa, Josep Maria Miquel, en el moment que va recollir el premi

FOTO

: CED

IDA

17Abril de 2011

dones han tingut sempre un paper molt important i deci-siu. A la mort del seu pare, l’any 1963, Capdevila es va fer càrrec del negoci. Abans ho havien fet la seva àvia, i la seva besàvia, i la mare d’aquesta, Maria Padreny, fi-lla del fundador. «Les dones d’aquesta família sempre hem estat lluitadores», ex-plica Marisa, que es va tras-lladar amb la seva família a Reus, i a força de caràcter i valentia va aprendre no no-més a pilotar el negoci, sinó a ser capdavantera. Amb la incorporació de Marisa a l’empresa, es va obrir una nova línia de negoci: el cà-

tering. «Els gustos de la gent canvien. Calia adaptar-se a la nova demanda i el càte-ring era un negoci de futur», assegura Marisa.

Tradició artesanaLa botiga es diferencia de la resta de pastisseries per la tradició artesana. Els seus productes són gairebé els de sempre, fets a mà i amb productes de primera quali-tat. «Busquem la qualitat per damunt de tot i procurem elaborar segons la demanda per servir productes el més recent possible», ens explica Glòria Vicheto. Tot i les noves tendències,

les grans especialitats de la botiga –renovada de cara al públic el 1992– es basen en fórmules antigues i amb gran acceptació. És el cas del menjar blanc (crema tí-pica reusenca, amb farina d’ametlla) i els panellets. D’aquests últims, que l’any 1926 van rebre la medalla d’or de l’exposició de Lie-ja, se’n poden comprar tot l’any, i se n’han enviat a la Xina, Japó, Perú, Xile i els Estats Units. Els temps canvien i amb les dificultats sorgeixen noves iniciatives, a les quals, de moment, la Confiteria Pa-dreny no s’apunta, ja que «la

nostra manera de treballar és molt artesana», ens diu Glòria. Per poder cobrir tota la demanda, cada any es mol a Casa Padreny una tona d’ametlles. Marisa ha estat testimoni actiu de la gran transformació que s’ha pro-duït en el sector els últims quaranta anys. No només en l’estructura de producció, sinó en els gustos de la cli-entela.

Abans la base de la pas-tisseria eren, sense variació, els dolços. Amb excepcions, gran part de la clientela pre-fereix ara estructures menys «empalagoses», amb incor-

poració de tocs frescos com la fruita.

Mones de PasquaI en aquesta època de l’any, el pastís més venut és la mona de Pasqua. Però la cosa ha evolucionat i la his-tòrica rosca amb ous durs ja gairebé no es ven i ha donat pas a l’actual pastís, amb una figura de xocolata que pot prendre mil formes diferents, segons les modes i tendències.

L’any passat a Catalunya se’n van vendre 660.000 unitats, segons el Gremi de Pastissers, un xifra similar a la de l’any anterior. El per-

sonatge de dibuixos animats Bob Esponja va dominar les vendes i s’espera que en-guany segueixi la mateixa tendència.

Però el veritable secret de les mones de Casa Padreny és el rovell. Mentre en altres establiments s’elabora utilit-zant tot l’ou, segons Marisa, a l’obrador de la Padreny es prescindeix totalment de la clara. «Sóc molt exigent en tot el que faig. Fins i tot primmirada», segons asse-nyala Capdevila, que assegu-ra que l’únic secret de l’èxit és «treballar sense descans i posant il·lusió en tot el que fas».

18 MONOGRÀFIC

Les vendes de cotxes continuen caient el 2011

EL MERCAT AUTOMOBILÍSTIC

L’activitat de ven-des de vehicles ha sofert un des-cens molt signi-ficatiu durant el

primer trimestre de l’any que pot comprometre d’una manera alarmant els resultats finals de l’exercici 2011. Concre-tament, durant el primer trimestre del 2011 s’han venut a la demarcació de Tarragona 1.850 turis-mes, una xifra que repre-senta un 45,1% menys que en el mateix període de l’any passat en el qual es van vendre 3.371 ve-hicles. Pel que fa als tot

Les vendes de vehicles a les comarques de Tarragona continuen caient aquest primer trimestre. Les xifres no són gens esperançadores i marquen una tendència pessimista pel sector, que no es recupera de la crisi econòmica. Així doncs, les vendes de turismes han baixat un 45% respecte al mateix període del 2010. Els tot terrenys, en canvi, han experimentat un baixada del 3,7%.

Mercè Veciana

VENDADE VEHICLES

TURISMES TOT TERRENY DERIVAT TURISME MOTOCICLETES FURGONETES CAMIONS CAMIONS ARTICULATS

PRIMERTRIMESTRE 2011

PRIMERTRIMESTRE 2010

VARIACIÓ

-45,10% -3,70% -47,70% -12,01% -1,20% -40%166,70%

3.371

1.850

486

468

330

172

522

459

167

165

21

56

25

15

VENDADE VEHICLES

19Abril de 2011

terrenys les vendes han anat molt millor i tan sols han disminuït un 3,7%, i han passat dels 486 que es van vendre al 2010 als 468 d’aquest primer tri-mestre.

Les motocicletes tam-bé han experimentat una davallada en les vendes, en passar de les 522 que es van vendre el 2010 a les 459 d’enguany, cosa que representa un des-cens del 12,01%.

Des de l’Associació Empresarial de Tallers de Reparació i Venedors d’Elements (Astave), que aglutina unes 700 em-

preses del sector a les comarques de Tarragona, apunten algunes solu-cions per recuperar les vendes i millorar el clima que es respira.

L’aplicació de plans d’ajuda a l’adquisició de vehicles dirigida als par-ticulars i a les empreses, a l’estil del pla Prever, generarien un canvi en la tendència del mercat amb un resultat positiu per als compradors, per a les empreses del sec-tor i per a la pròpia Ad-ministració mitjançant l’increment d’ingressos per impostos, taxes, entre

d’altres aspectes.Per altra banda, l’ac-

tivitat de reparació de vehicles s’ha vist afec-tada pel menor ús dels vehicles i el descens de l’activitat econòmica en general. Tot i així, des d’Astave apunten que el descens del treball no és tan significatiu com en l’activitat venedora.

PessimismePel que fa al tancament d’empreses, als acomia-daments i a la baixa d’au-tònoms, les xifres no són gens optimistes. Entre els anys 2008 i 2010 el sec-

tor ha passat de 1.844 treballadors autònoms a 1.616. I respecte als as-salariats, l’ocupació ha passat de 5.688 treballa-dors a 3.940.

En relació a les mar-ques més venudes a Tar-ragona des de comença-ment d’any, encapçala el rànquing de matriculaci-ons la casa Renault, amb 196 matriculacions, se-guida de les firmes Peu-geot i Volkswagen, amb 193 i 192 unitats venu-des, respectivament. Les marques Ford i Nissan, amb 159 i 151 unitats venudes, respectivament,

van ser també represen-tatives al llarg de l’any, en ocupar el quart i cin-què lloc entre les més de-manades a la província. La segueixen en volum Seat i Toyota, amb 141 i 137 unitats, respecti-vament, seguides de Ci-troën (135), Opel (122) i Audi (103).

L’esperança del sector se centra en la millora de l’activitat reparadora, donat l’increment d’an-tiguitat del parc d’auto-mòbils, i en la millora de l’activitat comercial en general. “És molt difícil donar missatges positius

davant les dificultats que travessen les empreses”, ens apunten des d’Asta-ve.

No obstant això, es veu molt difícil tornar a les xifres de vendes de vehi-cles anteriors a l’inici de la crisi financera.

L’associació considera que l’activitat reparado-ra millorarà pel que fa a l’últim exercici i que l’ac-tivitat venedora (tal com manifesten els fabricants de vehicles) s’incremen-tarà, però sense opcions d’aconseguir les xifres de vendes rècord que es van aconseguir l’any 2006.

VENDADE VEHICLES

TURISMES TOT TERRENY DERIVAT TURISME MOTOCICLETES FURGONETES CAMIONS CAMIONS ARTICULATS

PRIMERTRIMESTRE 2011

PRIMERTRIMESTRE 2010

VARIACIÓ

-45,10% -3,70% -47,70% -12,01% -1,20% -40%166,70%

3.371

1.850

486

468

330

172

522

459

167

165

21

56

25

15

VENDADE VEHICLES

20 MONOGRÀFIC

ESTALVI PÚBLIC

L’ Administració estalviaria 225 milions si llogués els vehicles La despesa de compra es reduiria en un 20%, al qual caldria sumar l’estalvi derivat d’externalitzar la seva gestió i manteniment

El conjunt de les Admi-nistracions Públiques espanyoles podria estal-viar més de 225 milions d’euros si llogués a llarg termini els vehicles que componen les seves flo-tes en lloc de recórrer a la compra directa, la qual cosa suposaria una reducció de la despesa de prop del 20%, segons un estudi d’Arval, com-panyia especialitzada en renting del grup BNP Pa-ribas.

Concretament, el cost mitjà d’adquisició d’un

vehicle per renting amb les característiques que requereixen les AA.PP. no supera els 18.000 euros, davant dels més de 22.500 euros en què aquests oscil·len sota el model de compra direc-ta, la qual cosa es tra-dueix en un estalvi de 4.500 euros per vehicle.

De les prop de 100.000 unitats que ac-tualment formen el parc de les AA.PP. únicament una tercera part es troba sota el model de lloguer a llarg termini amb serveis

inclosos, davant d’una gran majoria adquirits mitjançant la tradicional compra directa.

Actualment, prop de 2.000 entitats públiques concentren el 5% dels cotxes de renting que es mouen a Espanya, i són els ajuntaments –amb una xifra propera als 1.500– els principals usuaris d’aquest tipus de vehicles. L’Administració Central agrupa el 40% total de la flota mentre que les autonomies i mu-nicipis representen el

31% i 29%, respectiva-ment.

Els vehicles emprats pel sector públic es desti-

nen a multitud de funci-ons, algunes de les quals suposen un gran desgast d’ús i manteniment, per

la qual cosa exigeixen cotxes sempre a punt; tal és el cas dels cossos de seguretat o emergències.

L’Administració central agrupa el 40% total de la flota.

El preu dels vehicles usats a Tarragona cau un 5% al març

AUTOMOCIÓ

El preu mitjà dels vehicles usats a Tarragona va tancar el mes de març amb una caiguda del 4,6% respecte al mateix període de l’any anterior, fins a situar-se en 10.062 euros. El descens a Catalunya aconsegueix el 3,8% davant de l’any anterior.

El preu mitjà dels vehicles usats a Tarra-gona va tancar el passat mes

de març amb una caigu-da del 4,6% respecte al mateix període de l’any anterior, fins a situar-se en 10.062 euros. Per la seva banda, el preu del vehicle d’ocasió (VO) a nivell nacional va alleu-gerir el seu descens fins al 4,7%, va aconseguir 12.844 euros i retallar en 300 euros la seva di-ferència respecte a la mitjana europea, segons l’Observador europeu de preus, elaborat per la pla-taforma de vehicles a la

xarxa AutoScout24. L’es-tudi de l’AutoScout24, que mou el 40% dels vehicles usats que es ve-nen a Espanya assenyala que aquest estrenyiment de les diferències entre Espanya i Europa es va deure principalment a la caiguda de les tarifes mitjanes del continent, que durant el mes de març es van reduir en gairebé 250 euros, fins a

situar-se en 13.445 eu-ros.

D’aquesta manera, Alema-nya (15.894 euros) i Itàlia (14.727 euros) continuen sent els països més cars del conjunt analitzat, molt per davant d’Espanya (12.844) i Holanda (12.714). La llis-ta es completa amb la pre-sència d’Àustria (12.344), que al març va moderar el seu fort creixement, i de Bèlgica (12.148), arrosse-

gada per una lleugera ten-dència negativa.

El lleuger repunt dels im-ports del VO a Espanya du-rant el mes de març (+0,4%) no només va permetre mo-derar el volum de la caiguda en termes anuals, sinó que a més suposa un primer pas cap a la recuperació dels preus, fortament llas-trats per l’elevada antigui-tat (81,6 mesos) i rodatge (94.400 quilòmetres) dels vehicles a la venda.

En aquest sentit, el di-rector general de Auto-Scout24, Gerardo Caba-nyes, va subratllar el gran potencial de creixement d’aquest sector a mitjà termini.

EL DETALL

Cost mitjàEl cost mitjà d’un cotxe de segona mà a la

província de Tarragona és 3.400 euros inferior a la mitjana europea

M. V.

El preu mitjà d’un vehicle de segona mà a la demarcació de Tarragona ronda els 10.000 euros.

Caigudes de preu a tot Espanya

Per regions, les Illes Canàries i la Comunitat de Ma-drid van ser les que van marcar els preus més alts al tancament del passat mes de març, amb 16.939 i 14.275 euros, respectivament, mentre que Extre-madura (10.105 euros) i Castella-la Manxa (11.209 euros) van ser les que van presentar uns preus més baixos. Durant l’últim any, els majors descensos es van produir a Cantàbria (-8,3%) i Balears (-7,7%), seguides de Navarra i Aragó (-7,3% en tots dos ca-sos), Múrcia (-6,9%), Castella-la Manxa (-6,5%), Comunitat Valenciana (-5,9%), La Rioja (-5,7%) i Andalusia (-5,4%), Madrid i Extremadura (-4,6% ca-dascuna). Per la seva banda, el País Basc va registrar una caiguda inferior a la mitjana nacional (-4,1%), igual que Catalunya (-3,8%), Galícia (-2,6%) i Canàries (-2,2%). En el sentit oposat, Astúries i Castella i Lleó van ser les úniques comunitats on van augmentar els preus, amb repunts del 2,5% i el 0,5%, respectivament.

CEPTA 21Abril de 2011

Quins recursos té al seu abast l’empresari que neces-sita més fons per mantenir el seu negoci quan les entitats financeres no cedeixen més crèdit? L’accés a fons per mantenir la liquiditat és un dels grans reptes que han d’afrontar molts empresaris i empre-nedors i que els obliga a buscar nous camins. Amb l’objectiu de donar pistes i ajudar els responsables d’empreses que es troben en aquesta dificultat, CEPTA va organitzar el passat dijous 14 d’abril una jornada in-formativa destinada a donar les claus als participants per conèixer i buscar alterna-tives de finançament, una trobada informativa que es repetirà a les delegacions de la CEPTA de Valls i Reus en els propers dies.

La trobada es va estructu-rar sota el títol “Quins me-canismes de finançament té la pime si ja no pot comptar amb el seu banc?” i es plan-tejava com un fòrum en què els participants podien ex-posar el seu cas particular, amb la finalitat de trobar les solucions més encertades per a cada cas. L’objectiu de

l’experiència era conèixer i trobar alternatives al finan-çament bancari tradicional i establir noves pautes per continuar innovant. Entre d’altres, la trobada també va servir per aprofundir en la situació actual real de la pime a l’Estat espanyol, les etapes i les vies de finança-ment més encertades, els mètodes de recerca de socis, la compravenda d’empreses i el procés d’inversió, entre d’altres. Després d’aquesta primera sessió que es va dur a terme a Tarragona, prope-rament la xerrada es traslla-darà a les localitats de Valls i Reus.

Entrevistem un dels po-nents de l’acte, l’inversor Jordi Compte, que aquest dijous va assistir a la seu de la confederació empresarial de l’avinguda de Roma per parlar de la seva experiència en l’entrada d’inversors a les empreses per refinançar-les, al costat dels responsa-bles d’EuroDorada Capital Financer, coorganitzadors de l’acte, juntament amb el Club CEPTA Financer i Fis-cal.Una de les principals con-seqüències de la crisi eco-

nòmica són els problemes de finançament que acusen les empreses. Per què es produeix aquesta circums-tància?Estem vivint un procés de trencament del model de la nostra economia tradici-onal, un procés que, lluny d’aturar-se, seguirà actiu durant els propers tres o quatre anys. Les empreses de l’Estat espanyol estan molt poc capitalitzades en termes generals, fet que les obliga a haver de recórrer a recursos externs, ja sigui a través d’entitats bancàries o amb altres solucions com les que proposem nosaltres. Quines són aquestes solu-cions?Principalment, aportem a les empreses que tenen problemes de finançament la solució de l’entrada de la inversió privada dins de l’es-tructura de l’empresa. L’entrada d’inversors en una empresa no és una operació de risc?No, perquè nosaltres pro-posem una aportació d’in-versors amb una estructura especialitzada que serveix per obrir noves portes i so-lucionar el seu problema de

finançament. A quina tipologia responen els inversors que gestionen des d’EuroDorada Capital Financer?Són, principalment, em-presaris que diversifiquen la seva inversió i dediquen una part de la seva activi-tat a participar d’una altra empresa, cosa que significa que destinen part dels seus recursos a alleujar el ja co-mentat problema de liquidi-tat i, alhora, també aporten la seva experiència en el fun-cionament de l’empresa. I no és un repte que els em-presaris hagin de compar-tir la seva empresa, sovint

una pime, amb estranys? Hi estan disposats?Molts, a causa de l’actual si-tuació socioeconòmica, que no és previst que canviï a curt termini, es plantegen fer el pas. A més, cal tenir en compte que es tracta de pe-tits i mitjans inversors que entren en l’empresa d’una manera minoritària, de ma-nera que el pes en la presa de decisions continua es-tant a les mateixes mans. Quant tarda una empresa a notar els beneficis de l’en-trada de capital gràcies a inversors externs?Depèn de l’empresa però, normalment, en un període

d’entre tres i sis mesos ja es poden començar a notar els primers efectes de l’entrada de nous socis. Quins són els principals dubtes que tenen els em-presaris que assisteixen a les sessions informatives?En general, hi ha un gran desconeixement de les vies de finançament a través de la recerca de nous socis, per la qual cosa ens entretenim molt a explicar-ho detallada-ment. La majoria dels dubtes se centren en el procés de compartir capital amb els nous socis que entren i en el cost que representa aquest procés per a l’empresa.

«Proposem noves vies de finançament empresarial mitjançant la recerca de nous socis»

ENTREVISTA. Jordi Compte. Convidat a l’acte sobre finançament de les pimes i director d’un fons d’inversió.

Intervenció de l’inversor Jordi Compte i el soci consultor d’Eurodorada Capital Finance, Àngel F. Pérez.

FOTO: CEDIDA

Tot i que l’Estat espanyol és el segon país amb més pimes de tot Europa, amb 3 milions de petites i mit-janes empreses, només el 23% d’aquestes petites i mitjanes empreses té pà-gina web activa i en fun-cionament i el 60% no ha considerat mai la possibi-litat de crear-ne una. Tot i que l’hegemonia d’Inter-net es consolida dia a dia i ja s’ha creat un perfil de compradors a través de la xarxa molt estable, for-mat per un 65,4% espa-nyols usuaris i un volum de compres on line que el 2009 va mobilitzar 10,4

milions d’usuaris, avui en dia el 58% de les pimes afirmen que Internet “no és necessari” per la seva empresa i un 47% admet que “desconeix” la tec-nologia per implementar eines 2.0 en la seva em-presa, segons la informa-ció facilitada per ONTSI a partir de dades recollides de l’INE.

Per aquest motiu, CEP-TA encoratja les empre-ses, especialment les pi-mes, a entrar al món del 2,0 “Conecta tu Nego-cio”, que es va dur a terme el passat 27 d’abril a la seu de Cepta a Tarragona

en la qual van participar 55 microempreses. En la sessió, organitzada per CEPTA i CEPYME, con-juntament amb Google, Strato, MRW i Orange; en col·laboració amb la revista Emprendedores i el suport institucional del Ministeri d’Indústria, es van tractar tots els passos que cal seguir per posici-onar la pime a Internet i es va oferir un taller de com crear la pàgina web institucional de l’empre-sa pas per pas i d’una ma-nera senzilla i totalment gratuïta

L’objectiu de CEPTA

és treballar per conti-nuar obrint els camins que ofereix Internet a les empreses i emprene-dors, tant a través de la formació com a través d’accions de consultoria estratègica en xarxes so-cials per les empreses. En aquest sentit, el proper

30 de maig se celebra la segona edició del curs “Eines i Tecnologies 2.0 que tractarà de manera intensiva una selecció estratègica de les eines i tecnologies que cada em-presa necessita per entrar al món 2.0 i moure’s a la xarxa. El curs tindrà lloc a

les instal·lacions de CEP-TA de l’avinguda de Roma de les 16 a les 20 hores fins al proper 15 de juny i tractarà sobre les eines de comunicació que hi ha a l’abast dels empresaris. En definitiva, gràcies a CEPTA estar a Internet és més fàcil que mai.

FORMACIÓ

Quant de temps deixaràs passar abans de promocionar la teva empresa a Internet?

Curs que es va dur a terme a Cepta el passat 27 d’abril

22 TENDÈNCIESMOTOR

Montblanc presenta un article d’escriptura exclusiu i limitat

NOVETATS

Limitada únicament a 4.810 unitats, la xifra que correspon amb l’altura de la muntanya Mont Blanc en metres, aquesta Patron of Art Limited Edition és un homenatge fet a mesura pensat per Maecenas, ja que està decorada amb símbols de la seva vida i molt influïda per l’estètica romana. El disseny d’aquest article d’escriptura està inspi-rat en les columnes dels temples romans; el cos s’ha creat en laca jaspia-da.

Sony proposa una experiència de cinema a casa diferentSony presenta tres nous sistemes Blu-ray™ 2.1: els BDV-EF200, BDV-L600 i BDV-L800. Permeten streaming de vídeo directe des d’Internet amb BRAVIA® Internet Video. Potser pensa que un sistema de cinema a casa 2.1 sacrifica part de la qualitat sonora, però el so virtual surround S-Force PRO 3D que incorporen l’única cosa que sacrifica són els molests cables. Aquest so es veu complementat per la tecnologia de Reducció de soroll IP.

Moschino Forever, una aroma fresca, sensual i modernaMoschino Forever, una nova fragància masculina que concentra les essències contradictòries que donen personalitat a la marca. Una aroma atemporal que s’inspira en les creacions de Moschino i que reinterpreta els conceptes clàssics amb elegància i ironia. Una eau de toilette creada per a un home amb una forta per-sonalitat que li permet ser original i únic. Autèntic, provocador, agut observador de la realitat.

Preu 20.000 eurosPneumàtics205/55 R16

Consum mitjà (l/100 km)7,7

Cilindrada1.798 cc

Nombre cilindres4 en líniaPotència

120-88/5500 cv - kw/rpmMaleter

501 litresVelocitat màxima

197 km/hAcceleració 0/100

10,7 segonsCanvi

manual, 5 velocitatsCarrosseria

turismeCombustible

Benzina

FITXA TÈCNICA

El cotxe familiar amb esperit esportiu

MAZDA 6 ACTIVE 1.8

El renovat Mazda6, amb un estil i un rendi-ment millors que mai, és l’opció perfecta per tots els que busqueu diversió al volant, fia-bilitat comprovada i un disseny únic.Un equipament supe-rior en tots els nivells i els diferents estils de carrosseria converteixen el Mazda6 en el cotxe ideal per a una àmplia varietat de conductors.La versió Activi, entrada de gamma, ve ja equi-pada amb control de creuer, ordinador de bord, lector CD amb MP3, climatitzador dual... La versió Style està dotada, a més d’altres elements, de l’assistent d’arrencada en costa. I la versió su-perior d’aquest model, el sofisticat Mazda6 Sportive, compta amb un nivell d’equipament realment luxós que in-clou assistent de canvi de carril, tapisseria de cuir i sistema d’accés i arrencada sense clau.Indubtablement, el Maz-da6 4 portes, el Mazda6 5 portes i el Mazda6 Wagon constitueixen les opcions ideals tant per

a conductors de serveis executius i de flota com per a clients particulars.El disseny del Mazda6 sempre ha girat entorn de les seves destreses esportives. L’aspecte dinàmic i atrevit del nou model no deixa lloc a dubtes: amb ell tindràs diversió al volant garanti-da durant molt temps.Els tres estils de carros-seria presenten un perfil lateral de línies suaus i elegants i uns contorns pronunciats dels para-cops. La planta ampla i les potents espatlles característiques de tots els Mazda prometen una experiència de conducció realment intensa.Els enginyers de Mazda creuen en la filosofia de «l’estratègia del gram», que consisteix a fabricar vehicles cada vegada més lleugersEl nou Mazda6 presenta llandes d’aliatge més lleu-geres i una carrosseria més rígida que empra acer d’alta resistència a la tensió. Això resulta en més estalvi de combusti-ble i una conducció més precisa potenciada per l’excel·lent rendiment aerodinàmic del cotxe.

Una novetat en el Ma-zda6 és la motorització 2.0 DISI, que injecta combustible atomitzat di-rectament en el cilindre i permet una relació de comprensió més alta del normal.La distribució de potèn-cia i parell és més suau, flexible i eficient, les emissions de CO2 més baixes (5% com a màxim) i l’estalvi de combustible més alt que en el model anterior. Amb el 4 portes i el 5 portes, el motor DISI produeix unes emis-sions de CO2 de tan sols 159 g/km.

Surt al mercat en tres carrosseries diferents: esportiu, sedan i familiar

NOU FORD FOCUS

La nova generació del Ford Focus arriba al mercat a Europa a principis de 2011, amb la seva excitant gamma de tres models amb un esportiu 5 por-tes dos volums, un distingit sedan 4 portes i un elegant 5 portes familiar.Amb més de 10 milions d’unitats venudes des del seu llançament el 1998, el Ford Focus s’ha convertit en un ferm favorit entre els consumidors del món sencer pel seu excel·lent va-lor, confort i seguretat i, per sobre de

tot, per ser molt divertit de conduir. El nou model també surt a la venda simultàniament a Amèrica del Nord, tant amb la carrosseria sedan 4 portes com el 5 portes dos volums.Distingit pel seu exclusiu i esportiu disseny, el nou Focus està ple de més tecnologies i equipaments assequibles que mai abans en el seu segment. El Focus de la nova generació també ofereix als clients els més alts nivells de qualitat i d’acabats.

TENDÈNCIES

23Abril de 2011

Citroën llança la sèrie especial At-lante Millenium, un autèntic monovo-lum dins de la gam-ma Jumpy. Equipat amb els motors dièsel d’última generació HDi 120 i HDi 135, associats

a caixes de canvi manuals de sis velocitats, suposa el topall de la gamma d’aquest model en aspectes com l’equipament i el confort interior.El nivell de confort del Citroën Jumpy Atlante Millenium no té res a envejar al que té una ber-lina. Incorpora, de sèrie, climatitzador automàtic bizona, connecting Box (Bluetooth + USB + Pren Àudio), parabrisa atèrmic, cristalls supertintats, així com un grup addicional de calefacció a la zona posterior. Quant a les opcions, el Pack Atlante Millenium reforça la seguretat del vehicle amb el control d’estabilitat ESP.

Microsoft Corp. i Toyota Motor Corp. (TMC) han establert una aliança estratègica i tenen previst crear una plataforma mundial per als serveis telemàtics de nova generació de TMC, a partir de la plataforma Windows Azure. La tecnologia telemàtica és la incorporació de les telecomuni-cacions i les tecnologies de la informació en els vehicles; comprèn sistemes GPS, dispositius de gestió energètica i altres tecnologies multimèdia. Com a part d’aquesta aliança, les dues empreses tenen previst participar en una inversió de més de 8 milions d’euros a Toyota Mitjana Service Co., una filial de TMC que presta serveis d’informació

digital als clients de Toyota. L’objectiu d’ambdues empre-ses és col·laborar per desenvolupar i desplegar aplica-cions telemàtiques a la plataforma Windows Azure.

www.laempresafamiliar.com

LLIBRES

LA XARXA

Lacoste presenta la nova col·lecció de bosses de colors

Ara que s’acosta l’estiu, Lacoste llança la seva nova col·lecció de bosses de cinc colors i cinc formes di-ferents. Perquè s’adaptin a les necessitats de tothom, Lacoste presenta la bossa blava de niló amb ansa de mà (145 euros). La bossa de niló negra amb ansa per portar a l’espatlla (149 euros). De color blanc, bossa llarga de niló amb ansa de pell curta (115 euros). I el vermell crossover de niló (145 euros).

L’únic portal a Espanya per resoldre els dubtes de l’empresa familiarAquest portal dedicat a l’empresa familiar és l’únic a Espanya exclusivament dedicat a oferir informació sobre qüestions relacionades amb les empreses familiars. Aquí disposarà de multitud de serveis que l’ajudaran a crear el consell de família i el protocol familiar i li permetran obte-nir suggeriments i notícies de gran utilitat per al desenvolupament de la seva empresa.

www.ecomur.com

Portal d’economia i ensenyament amb més de 10 anys a la xarxaEcomur va néixer al curs 2000-01 de la mà d’un estudiant d’economia que volia introduir a la classe d’Economia les noves tecnologies. Al principi servia de portal amb molts enllaços per ensenyar llocs web als alumnes, que no esta-ven gaire introduïts a Internet. Els continguts i enllaços es van incrementar amb l’objectiu de ser un lloc web útil per a professors i estudiants.

Citroën Jumpy Atlante Millenium: espai, confort i seguretat

Microsoft i Toyota anuncien una aliança estratègica en tecnologia telemàtica

Un llibre creat per 470 experts de 45 països

Títol: Generación de modelos de negocioAutor: Osterwalder, Alexander y Pigneur, YvesEdita: Deusto

Més que un llibre convencional, aquest llibre és una guia pràctica sobre innovació empresarial iexposa d’una manera pràctica i visual tècniques i models usats, a dia d’avui, per les principals empreses del món, tals com a 3M, Ericsson o Deloitte. El llibre es va realitzar d’una manera col-laborativa.

Informació de com gestionar les herències

Títol: Todo lo que necesitas sa-ber sobre herencias ydonacionesAutor: Alejandro Ebrat Edita: Deusto

Aquesta guia ens ofereix tota la informació necessària per gesti-onar amb tranquil·litat les nos-tres herències familiars i pren-dre les decisions més encertades per obtenir el millor resultat econòmic. El llibre inclou anèc-dotes personals i exemples reals,a més de les particularitats decada autonomia.

Com invertir a la Borsa amb criteri

Títol: Todo lo que siempre quiso saber sobre bolsa y nadie lesupo explicarAutor: Vicente HernándezEdita: Gestión 2000

La Borsa dista poc del pòquer i com bé diuen els afeccionats«Si a la taula no saps qui és el cosí, és que el cosí ets tu». La desinfor-mació i la falta de coneixement fan que molta gent perdi els seus estalvis a la Borsa. Aquest llibre dóna al lector les pautes i les claus per invertir amb criteri i no per-dre els diners.

Consells per buscar el millor camí

Títol: Haz que funcioneAutor: David AllenEdita: Alienta Temàtica: Gestió del temps

Després de més de cinc anys d’espera, arriba el nou i esperat llibre del màxim especialista en gestió del temps i inventor del mètode GTD (Getting Things Done). Haz que funcione és un full de ruta que ofereix al lectorconsells pràctics sobre quin camí prendre per aconseguirles nostres metes.

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

ACTUALITAT EMPRESARIAL

Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L.Directora comercial: Contxi Joancomercial@tshcomunicacio.comRedacció Mercè Veciana, Núria ArlandesFotografia: Olivia Molet, Roser Sans, Cristina AguilarCorrecció: Joan BasaganyaDisseny: Carles Magrané

TSH COMUNICACIÓ 2008, S.L.C. Sant Agustí, 21, 3er

43003 TarragonaTel.: 977 211 154

CONTRACRÒNICA

Un mes més, l’escalada de l’atur con-tinua ferma en el seu

avanç. Ja són 4.696.600 persones, segons l’última Enquesta de Població Activa que publica l’INE, les que engrosseixen les llistes de l’atur. La de-socupació, la principal causa de preocupació de la població espanyola com afirmen les últimes enquestes, fa estralls en sectors que, abans de la crisi, eren motor de

l ’ econo-mia a Espa-n y a c o m

la

construcció o l’automo-ció. No obstant, hi ha altres sectors que se-gueixen generant ocu-pació, encara que sigui a un ritme alentit en comparació dels anys de bonança econòmica. Aquest informe d’Adecco pretén llançar un raig de llum a aquests més de 4 milions d’aturats i orien-tar-los en la seva inces-sant recerca d’ocupació. Adecco, gràcies a la seva experiència i coneixe-ment del mercat laboral, ha pres el pols a les seves empreses client i avança quins seran els perfils més buscats el 2011: gestor de cobraments, mosso especialista, carre-tillero, manipulador d’ali-ments, tramitador de sinistres, cambrer

de pis, comerci-

al i secre-t à r i a

d e

departament. Després de l’informe d’Adecco Pro-fessional dels + buscats 2011, on la consultora de selecció anticipava quins seran els llocs al-tament qualificats més demandats, ara Adecco presenta aquestes previ-sions que completarien una visió àmplia de les necessitats actuals del mercat laboral espanyol, malgrat l’actual crisi, posant en relleu aquells llocs de treball de menor qualificació però gran demanda. Aquests llocs suposen una opció real per trobar una ocupació ja sigui per a persones amb o sense experièn-cia en ells. Són treballs que podrien absorbir aturats d’àmbits com la construcció, la indústria o els serveis, permetent-los fins i tot un canvi d’orientació en la seva carrera professional. Igualment, els períodes formatius per completar l’adequació als llocs no exigeixen, en molts ca-sos, una durada perllon-

gada en el temps, com és el cas de carreti-llero o ma-

n i p u l a d o r d ’ a l i m e n t s ,

sinó que la forma-ció pot obtenir-se mit-jançant cursos breus i seguir desenvolupant-la

a l’una que l’experi-ència laboral.

Al ciutadans francesos se’ls va pregun-tar en una enquesta per què França estava sortint de la crisi i països com Espanya encara no, a la qual cosa una senyora va respondre que era perquè

a França no es parlava tot el dia de la crisi com a Espanya. Doncs he arribat a la conclusió que potser tenen raó i l’efecte psicològic de la pa-raula crisi el tenim tan arrelat que no ens deixa veure el sol.

Que estem en crisi és un fet, només cal fer una ullada a qualsevol mitjà de comunicació i veurem que aquesta paraula surt cada dos per tres però com fan els francesos pot ser hauríem de co-mençar a deixar de parlar-ne i donar pas a fets que ens facin oblidar-la. Hem de començar a mi-rar l’ampolla mig plena i no mig buida.

A Tarragona, com a tot arreu, també la notem però podem veure que hi ha empreses que en aquest context segueixen traient pit i no volen tirar la tovallola, qualsevol manera és bona per fer-ho notar, la tossuderia de seguir-se donant a conèixer i obrint portes als diferents mercats exportant la marca de casa nostra arreu del món. Altres rebent reconeixements per fer els deures ben fets al llarg de la seva trajectòria empresarial, o bé fent polítiques laborals per a cuidar els seus treballadors tant si és amb incentius com amb conciliació o amb igualtats. Aquesta premissa es pot extrapolar a qualsevol punt de l’Estat.

Leopoldo Abadia, un senyor que sap explicar els motius d’aquesta crisi d’una manera planera, em va comentar un dia, durant una entrevista, que havia assistit en una jornada d’emprenedoria i s’havia quedat meravellat del munt d’idees em-presarials que s’havien exposat i que s’estaven desenvolupant arreu del territori espanyol com una empresa que feia tot el material d’escalada que utilitzen els escaladors que van a l’Himàlaia. “Això és el que hem d’explicar que la resta ja ho sabem”, en va apuntar.

Doncs prenem exemple dels francesos i dels consells del senyor Abadia i provem-ho, dolent no pot ser i si algú li anat bé endavant, reflexio-nem, és bo, bonic i barat.

L’efecte psicològic de la paraula ‘crisi’

EDITORIAL

XIFRES I LLETRES

24.100milions d’euros són els ingressos del gegant sud-coreà de l’electrònica de consum el 2010

1.889milions d’euros és el benefici operatiu durant el primer trimestre de l’any 2011

S amsungva registrar un benefici ope-ratiu de 2,9 bilions de wones (uns 1.889 milions d’euros) durant el primer trimestre de l’any, xifra que suposa un descens del 34% pel que fa al mateix període de l’exercici anterior. La baixada va ser conseqüència del debilita-ment de la demanda per part dels consumidors així com del descens dels preus en els tele-visors i de les pantalles planes de cristall líquid. El guany, no obstant això, està en línia amb les previsions dels analistes.

Adecco avança quins són els sectors amb més demanda

Cal revisar els esborranys de la Renda per evitar errorsEls Tècnics del Minis-teri d’Hisenda (GEST-HA) han sol·licitat a l’Agència Estatal de l’Administració Tribu-tària (AEAT) que els permeti participar en el disseny dels criteris informàtics que s’apli-caran en els esbor-ranys de declaració del la Campanya de Renda corresponent a l’exercici 2010. Els Tècnics d’Hisenda estimen que els esbor-ranys de la passada campanya ocultaven més d’una trentena d’errors i omissions de caràcter estatal i d’altres omissions en les deduccions autonòmiques, la qual cosa va induir a clar error als contribuents, provocant un paga-ment més alt o una devolució menor a la seva declaració.Els equívocs més ha-bituals són les dades relatives al nombre de fills i la seva edat, el percentatge de titula-ritat sobre comptes...

On trobar feina si estàs a l’atur

,

diarimés - 2129/04/11 2011, L’ANY DE LA QUÍMICA

REPSOLCEDIDA

Pàgina inicial del portal que serveix com a espai d’informació.

D’acord a la importància de la recerca i innovació per a Repsol, a la pàgina web de la Companyia s’ha realitzat un nou canal de comunicació, anomenat Canal d’Innovació i Tecno-logia. Aquest canal és un espai interactiu i dinàmic que s’ha realitzat en col.la-

boració amb el Centre de Tecnologia de Repsol, i es realitza una visita virtual a les instal lacions del centre tecnològic que la compa-nyia té ubicat a Mòstoles.

Durant aquesta visita són els propis investigadors els que expliquen les seves ex-periències, estudis i projec-

tes diaris a través de deu ví-deos referits, per exemple, a lubricants, motors, asfalts, escumes i plàstics.

Informació detalladaA més, en aquest mateix apartat, com a novetat, s’ha llançat un bloc d’innovació tecnològica, en el qual set-

manalment Repsol comu-nica diferents aspectes de la I + D + i que porta a terme (com ara la recent inaugu-ració de la primera estació de servei sostenible al país) obrint d’aquesta manera un diàleg amb les persones que estan interessades en la ciència i en el desenvolu-pament de formes d’actua-ció sostenible.

Per poder consultar aquest web la seva direcció és El http://www.repsol.com/es_es/corporacion/conocer-repsol/canal-tec-nologia/.

La Companyia ha engegat aquest espai interactiu pels usuaris

S’obre un nou espai de comunicació, el ‘Canal d’Innovació i Tecnologia’

TECNOLOGIA

22 - diarimés 29/04/112011, L’ANY DE LA QUÍMICA

Les obres d’ampliació del Moll de la Química del Port de Tarragona continuen a bon ritme

PORT DE TARRAGONA

El Port de Tarragona inverteix en aquesta obra un total de 76,5 milions d’euros i guanyarà un total de 18 hectàrees de terrenyL’aposta estratégica del Port per donar un millor servei a la indústria del territori es consolidarà amb l’ampliació del Moll de Química, una obra que farà possible que en un parell d’anys arribin a Tarragona vaixells de càrrega química de grans dimensions i disposar d’una lína d’atracada de 1.200 metres addicional a la ja existent. El Port de Tarragona, que inverteix en aquesta obra un total de 76’5 milions d’euros, guanyarà un total de 18 hectàrees de terreny al mar i disposarà de les millors instal·lacions portuàries de la Mediterrània pel que fa al suport logístic a aquest tipus d’activitat industrial tan important per a l’activitat econòmica de les comarques tarragonines.

L’ampliació del Moll de la Química és una de les líni·es estratègiques del Port de Tarragona per incremen·tar la seva competitivitat logística a la mediterrània en clau de present i de fu·tur i alhora per continuar millorant els serveis ofer·tats a les empreses quími·ques instal·lades als polí·gons industrials de l’entorn de Tarragona. Aprofitant el seu gran calat, que ja cons·

titueix un dels trets disti·tintius de les instal·lacions portuàries tarragonines en el conjunt de la Mediterrà·nia, el Port de Tarragona aposta per anar més enllà i es prepara per tal de poder acoilir els vaixells de càrre·ga de productes químics i petroquímics de màximes dimensions que ja operen en l’actualitat en els mer·cats intrernacionals. La importància de l’ampliació del Moll de la Química, en termes de competitivitat,

és que un cop l’obra estigui operativa els operadors del Port de Tarragona podran aplicar una millor econo·mia d’escala en el transport dels seus productes, asso·lint un costos més reduïts i una major celeritat en el transport de les mercade·ries.

Pel que fa a l’estat de les obres, aquest 2011 el Port de Tarragona invertirà uns 26’5 MEUR dels 76’5 MEUR globals del projec·te, adjudicat a les empreses

FCC Construcció i Copisa. Aquest primer periode de l’any s’està dedicant a les operacions de dragatge ne·cessàries per a la posterior ampliació del moll. L’ac·tuació l’està duent a terme el vaixell «Zheng He», amb bandera de Luxemburg i to·talment nou, que té previst dragar fins a un milió de metres cúbics fins a arribar als 22,5 metres de calat.

El Moll de la Química es troba a la part de ribera del Riu Francolí, al costat

de la seva desembocadu·ra. En l’actualitat el moll li·mita amb l’esplanada d’hi·drocarburs, amb el Moll de Castella i amb el Moll de Ca·talunya, adossat al dic de Llevant davant de la dàrse·na interior del Port de Tarra·gona. El Moll de la Química té una superfície total actu·alment de més de 14 hectà·rees i una línia d’atracada de 880 metres. L’equipament està exclussivament dedicat al tràfic de líquis químics a granel. Amb l’ampliació, doncs, el Moll de la Quími·ca passarà a tenir més de 32 hectàrees de superficie i més de 2.000 metres línials d’atracada amb nous punts especialment pensats per als vaixells màximes di·mensions i calats.

Més punts d’atracada i serveis L’ampliació comportarà a més un certs canvis i redis·tribució tècnica de l’actual Moll de la Química. A ban·da del trasllat de l’actual punt d’atracada número 4, que amb l’ampliació es veu·rà afectat ja que actualment ocupa un espai que en futur serà terra ferma, el projecte preveu la construcció d’un moll amb calaixos de for·migó armat amb tres noves aliniacions L’aliniació A, a

la part interior del Port i da·vant del moll de Catalunya, estarà integrada per 14 ca·laixos i tindrà uns 495 me·tres de longitud. L’aliniació B, paral·lela al Moll d’Anda·lussia, tindrà una longitud de 373 metres i integrarà un total d’11 calaixos nous. L’aliniació C, finalment, perllonga l’actual tanca·ment que limita amb el riu Francolí. La perllongació tindrà uns 367 metres. En total, doncs, el Moll de la Química ampliarà les seves línies d’atracada en 1.119 metres, gràcies a la instal·lació de 33 calaixos de 33,75 metres d’eslora, 16,75 me·tres de màniga i 17,4 metres d’alçada. El rebliment dels prop de 2.5 milions de me·tres cúbics de material que seran necessaris per a l’am·pliació procediran del dra·gatge de les dàrsenes adja·cents al mateix moll. Les dotacions i instal·lacions, el projecte preveu un vial perimetral al voltant de les noves aliniacions, així com la seva corresponent il·luminació de vials i de les zones d’atracada, la cana·lització de les xarxa d’aigua potable i contra incendis, la xarxa de drenatge i les canalitzacions preparades per al futur cablejat de tele·comunicacions.

A dalt, imatge virtual de com quedarà el Moll de la Química del Port de Tarragona. Sobre aquestes línies, plànol del projecte de l’ampliació d’aquest equipament portuari.

diarimés - 2329/04/11 2011, L’ANY DE LA QUÍMICA

Avui en dia, perquè un sector sigui competitiu han de coincidir molts factors: tecnologia, mà d’obra,

instal·lacions, recursos naturals, siste-mes productius, etc. Però, especialment avui, en un context de globalització en què les primeres matèries es poden tro-bar en un punt molt determinat del pla-neta i els consumidors finals en altres punts que poden ser molt distants en-tre si, un dels factors especialment relle-vants per a la competitivitat d’un sector, i que condiciona especialment la loca-lització dels centres productius, són els costos logístics. Per aquesta raó, el fet de disposar de connexions marítimes i terrestres eficients és una qüestió fona-mental a l’hora de garantir la competiti-vitat d’un sector tan globalitzat com és la indústria química.

En efecte, la nostra indústria quími-ca i petroquímica rep anualment mili-ons de tones de primeres matèries que necessiten unes instal·lacions portuàri-es amb capacitat i uns serveis portuaris eficients. En aquest sentit, el Port de Tar-ragona disposa actualment d’aquestes instal·lacions portuàries connectades directament amb la indústria química. Però, a més a més, en aquests moments ofereix l’element més valuós: el cost més competitiu.

Com s’ofereix aquest cost competitiu? En el transport marítim, com en altres sectors, hi ha economies d’escala, això vol dir que és més barat transportar, per exemple, 100.000 tones de producte en

un sol vaixell de 100.000 tones que no pas en 10 vaixells de 10.000 tones. El pro-blema és que aquests grans vaixells no poden entrar en tots els ports, per limi-tació de les instal·lacions portuàries, fo-namentalment pel calat (la profunditat del vaixell). El Port de Tarragona facilita l’entrada d’aquests grans vaixells gràci-es, precisament, al fet que té els millors calats de la Mediterrània. Per això és im-portant mantenir i continuar millorant aquest avantatge competitiu amb vista al futur. La indústria nàutica continua evo-lucionant i ja s’estan construint vaixells de majors dimensions que els actuals

i des del Port volem estar preparats per poder-hi operar. Per aquesta raó, l’ampli-ació del moll de la química és clau ja que permetrà no tan sol ampliar la superfície i les instal·lacions portuàries dedicades a aquest tràfic, sinó també a poder operar amb vaixells més grans i permetre que els nostres clients es puguin beneficiar d’aquestes economies d’escala. Però la indústria química, a més d’importar pri-meres matèries, també exporta produc-tes elaborats per altres tipus d’indústries que, novament, poden estar pròximes al nostre territori o en punts molt distants. Novament, perquè aquesta indústria si-gui competitiva necessitem serveis logís-tics eficients i barats. Com podem oferir-los? Bàsicament amb tres aspectes: amb serveis regulars de contenidors que con-nectin directament el nostre Port amb tots els destins del món; amb uns acces-sos terrestres adients que facilitin la cir-culació de camions i amb uns serveis fer-roviaris eficients que connectin el nostre territori amb el hinterland de la Penín-sula ibèrica i amb el centre d’Europa. Per aquestes raons, des del Port estem treba-llant intensament en aquests aspectes. El desenvolupament del tràfic interoceànic de contenidors ja és una realitat al nostre Port després de l’arribada de DP World i el repte en què estem treballant conjun-tament és el d’incrementar el nombre de prestadors de serveis marítims en la nos-tra terminal i la connexió directa amb to-tes les àrees geogràfiques del planeta, es-pecialment amb l’Extrem Orient.

Pel que fa als accessos terrestres, ja disposem actualment d’una xarxa no congestionada i amb gran capacitat, però cal planificar avui les necessitats futures per garantir que aquestes con-nexions no siguin mai un coll d’ampolla. A més a més, cal resoldre la gran man-cança viària actual, que és l’autovia Tar-ragona - Montblanc i la seva prolonga-ció fins a Tàrrega. Finalment, respecte als serveis ferroviaris, el Port està tre-ballant en la construcció d’una terminal intermodal que doni servei tant al tràfic portuari com al terrestre. Ja tenim unes excel·lents connexions ferroviàries amb les zones centre i nord de la Península ibèrica, però cal resoldre l’accés sud a la terminal intermodal de Port i la conne-xió d’ample UIC amb Europa.

En definitiva, si som capaços de cul-minar amb èxit tots aquests projectes, i des del Port estem convençuts que ho fa-rem, aconseguirem que aquest territori tingui excel·lents instal·lacions portuà-ries per a les primeres matèries, serveis regulars de contenidors amb tots els destins mundials, connexions per car-retera no congestionades i serveis ferro-viaris regulars amb la península i amb el centre d’Europa. És a dir, estarem aconseguint que aquest territori tingui una ubicació privilegiada des del punt de vista logístic. I això ens garantirà la competitivitat del sector químic, l’atrac-ció de noves inversions al nostre territo-ri i la creació de riquesa i valor per als nostres ciudatans.

La indústria química i el Port de Tarragona: «Una aliança que crea valor per al territori»

Josep Andreu i Figueras

President de l’Autoritat Portuària de Tarragona

OPINIÓ

24 - diarimés 29/04/112011, L’ANY DE LA QUÍMICA

REDACCIÓ / ACNLa URV estrenarà el proper curs acadèmic tres esco-les de doctorat dedicades als àmbits de la química, la prehistòria i l’arqueologia. Això és el que es va acordar durant la trobada del Pol del Coneixement del Cam-pus d’Excel·lència Inter-nacional de Catalunya Sud

(CEICS). El Pol, que es plan-teja com un «ecosistema del coneixement i innovació», té la química com un dels cinc pilars fonamentals i troba en aquestes escoles un nou punt d’atenció.

En aquest sentit, i sota el paraigua de la celebració de l’Any Internacional de la Química, es va acordar la

organització, durant el pro-per mes de novembre el Fò-rum Internacional CEICS. El congrés, que no s’havia organitzat fins ara, i que es portarà a terme anualment, comptarà amb la presència de diversos Premis Nobels relacionats amb el món de la química i que es troba-ran a Tarragona.

Aquesta reunió se celebrarà cap a finals d’aquests any

Tarragona acollirà una trobada de Premis Nobels en matèria de química

TROBADA ACN

El rector de la URV, Francesc Xavier Grau, explica l’objectiu de les tres futures escoles de doctorat.

REDACCIÓAquest 2011 ha estat decla-ra Any Internacional de la Química, per les Nacions Unides. Dins d’aquesta de-claració, també s’ha volgut retre una mena d’homenat-

ge a la contribució de les dones en el camp de la cièn-cia química. Amb el teló de fons del centenari de l’ob-tenció del Premi Nobel de Química per part de Marie Curie, s’ha volgut declarar

també enguany com a Any Internacional de les dones científiques. D’aquesta ma-nera, i sent conscient, del que això comporta, es vol fer notòria la contribució de les dones a aquesta ciència.

En aquesta celebració es vol també fer patent les di-verses aportacions femeni-nes amb el que a l’actualitat es coneix com a ciència sos-tenible quan es fa referèn-cia a la química.

EFEMÈRIDE

Amb aquesta declaració es vol fer notòria aquesta contribució femenina

Enguany es commemora l’aportació de les dones al camp de la química

CEDIDA

diarimés - 2529/04/11 2011, L’ANY DE LA QUÍMICA

La prioritat de qualsevol alcal-de és la de millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes. Des de l’Ajuntament de Perafort, tre-ballem perquè cada dia els veïns i veïnes de Perafort i Puigdelfí se sentin orgullosos del seu municipi i gaudeixin del benestar, la como-ditat i la tranquil·litat de viure-hi.

Però el benestar i la qualitat de vida estan molt relacionats amb la realitat personal que vi-vim cadascun de nosaltres. La crisi ha afectat empreses, tre-balladors i sectors que tradi-cionalment eren un dels grans motors econòmics del nostre territori, com el turisme i l’oci. Però també ha afectat els ajun-taments, que han vist com s’han limitat els seus recursos per po-der fer front a nous projectes.

Aquesta situació també ens ha ensenyat a seguir avançant amb menys recursos, sent més

originals i buscant alternatives, suports i polítiques que ens per-metin garantir el creixement global del nostre municipi. Un objectiu en el qual tots els ac-tors implicats hem d’estar units i esforçar-nos per recuperar el més aviat possible la situació de normalitat en l’economia glo-bal i, el que és més important, en les economies domèstiques, dels nostres veïns i veïnes.

En aquest sentit, és important assenyalar i destacar el paper protagonista que està adquirint el sector de la indústria al nos-tre territori i, especialment, de la indústria petroquímica, que durant dècades ha contribuït al creixement social i econòmic del nostre territori. De fet, tots tenim un familiar o conegut treballant en aquest sector.

A Perafort i Puigdelfí som conscients de la importància de

la indústria en el nostre entorn i, per això, sempre hem treba-llat conjuntament pel bé comú. La col·laboració mútua ens per-met treballar i buscar solucions que garanteixin un futur millor a tots els nostres veïns i veïnes.

I en aquest esforç per aconse-guir una qualitat de vida millor per a tots nosaltres, no podem oblidar les polítiques mediam-bientals, amb les quals sempre s’ha implicat, també, la indús-tria petroquímica. Des del nos-tre Ajuntament sempre hem estat acurats i rigorosos amb el compliment mediambien-tal; per això, exigim al nostre veí industrial, com a la resta dels veïns i veïnes de Perafort i Puigdelfí, el màxim respecte pel medi ambient i la màxima seguretat en els seus processos productius. Fins ara, la resposta que hem rebut ha estat més que

satisfactòria.Estic convençut que si mante-

nim en marxa el motor que des de fa dècades ha contribuït a moure econòmicament el nos-tre territori, de ben segur que estarem en condicions de supe-rar d’una vegada la situació de crisi que ara vivim. Hem de se-guir exigint la mateixa respon-sabilitat i compromís de sempre a la indústria, però també l’hem d’ajudar.

Ara, més que mai, és el mo-ment de mirar endavant ple-gats, habitants i indústria, ve-ïns tots.

La indústria és un suport per al creixement global del nostre municipi

Joan Martí Pla i PlaAlcalde de Perafort i Puigdelfí

OPINIÓ

«És important assenyalar i destacar el paper protagonista que està adquirint el sector de la indústria al nostre territori i, especialment, de la indústria petroquímica»

L’Assemblea General de l’AEQT celebrada la tarda de dimecres 27 d’abril va escollir de nou Anton Va-lero com president de l’en-titat per un mandat de tres anys més, un càrrec que ocupa des d’abril de 2008. L’elecció es va efectuar per unanimitat de tots els membres de l’Assemblea, ja que era una candidatura única consens.

La Junta Directiva està integrada per deu vocals

d’entre els quals el Pre-sident tria dos vicepresi-dents: Joan Pedrerol (Rep-sol) i Jesús Loma (Bayer), que també segueixen en els càrrecs.

Valero, en el seu parla-ment, després d’agrair el suport de l’equip humà de l’Associació i la confiança en els incorporats a la Jun-ta, va mostrar l’esperança en el futur del sector, tant en el procés de recupera-ció de l’activitat industrial

i econòmica, gràcies a les exportacions principal-ment, com per les opor-tunitats que ofereix l’Any Internacional de la Quí-mica.

«Esperem, amb el tre-ball de tots, en el dia a dia, poder complir i satisfer

tant les expectatives en els objectius com els reptes que, sota el lema Quími-ca, la nostra vida, el nostre futur busquen incremen-

tar l’apreciació pública de la Química com a eina fo-namental per a satisfer les necessitats de la societat, promoure l’interès dels jo-

NOMENAMENT

L’elecció es va efectuar per unanimitat de tots els membres

L’Assemblea de l’AEQT escull de nou Anton Valero com a president de l’entitat

Anton Valero ha estat reelegit president de l’AEQT.

ves per la Química i gene-rar entusiasme pel futur creador de la Química», va dir.

En el breu parlament, va repassar el seu man-dat destacant que, mal-grat la conjuntura de crisi en què s’ha desenvolupat, «hem plantejat el Pla Es-tratègic per als propers anys, del qual va sorgir el Pacte paper Desenvo-lupament, com a eina de treball per consolidar el Clúster Químic de Tarra-gona, integrant als agents i públics implicats amb el sector, en el que hem defi-nit com el nou paradigma de la Química a Tarrago-na: aglutinar a municipis, administracions i entitats socioeconòmiques que interaccionen amb l’acti-vitat industrial, de mane-ra que el sector es projec-ta com a conjunt molt més ampli que la producció i l’AEQT».

Valero va mostrar l’esperança en el futur del sector, en l’activitat industrial i en l’economia

«Sempre hem estat rigorosos amb el compliment mediambiental; i exigim al nostre veí industrial, com als veïns de Perafort i Puigdelfí, el respecte pel medi ambiental»

26 - diarimés 29/04/112011, L’ANY DE LA QUÍMICA

EUROPA PRESSEl sector químic espanyol va tancar l’exercici del 2010 amb una xifra de negoci de 53.169.000 d’euros, fet que suposa un creixement del 11,4% respecte a l’any an-terior, ha informat la Fede-ració Empresarial de la In-dústria Química Espanyola (Feique).

Aquest creixement es va veure influït per l’impacte del preu del cru en les ma-tèries primeres d’origen pe-trolífer, especialment en

l’àmbit de la química bà-sica, la xifra de negocis va créixer per sobre del 25%.

A més a més, l’alt nivell d’internacionalització del sector químic espanyol i la seva capacitat d’accés a mercats exteriors van ser els factors que en gran manera van propiciar el comporta-ment del 2010.

D’aquesta manera, l’any passat les exportacions van créixer un 17%, fins a pràc-ticament 25.000 milions d’euros, i es va elevar simul-

tàniament el percentatge de vendes que el sector químic realitza en mercats exteri-ors respecte al total, ràtio que experimenta una mi-llora del 5% i s’eleva fins al 46,7%.

Després de la successi-va caiguda de l’activitat del sector registrada el 2008 i 2009, període en el qual va acumular un descens de la producció de l’11,1%, l’any passat es va tancar amb un creixement sòlid de l’acti-vitat productiva del 6,2%,

cosa que permetrà comple-tar el 2011 la recuperació dels nivells productius pre-vis a la crisi internacional, va assenyalar la patronal. Tot i això, Feique va indicar que, si bé tant la xifra de ne-gocis com les exportacions

registren resultats que su-peren els màxims assolits abans de la crisi, l’ocupa-ció continua «estancada». D’aquesta manera, ha con-siderat que per recuperar l’ocupació «serà necessa-ri generar noves inversions

productives, preferentment en aquells sectors industri-als quals per la seva capa-citat de penetració en mer-cats exteriors i la seva major competitivitat internacio-nal no depenguin de mane-ra exclusiva del consum».

SITUACIÓ DEL SECTOR

El sector químic espanyol eleva fins a l’11,4% la xifra de negoci durant el 2010

El sector químic a l’estat espanyol està tenint uns bons resultats econòmics malgrat la crisi.

cedida

El creixement es va veure influït per l’impacte del preu del cru

diarimés - 2729/04/11 2011, L’ANY DE LA QUÍMICA

Dow Chemical Ibérica ha celebrat avui l’acte de lliu·rament del Premi Anual de l’Empresa de Serveis. Aquest reconeixement, que premia la seguretat amb què treballen les com·panyies de serveis de Dow, recau en aquesta ocasió en dues empreses, ja que des·prés d’haver realitzat el re·compte de les puntuacions atorgades en funció dels criteris establerts pel Pla d’Avaluació de les Empre·ses de Serveis, han resultat igualment mereixedores d’aquest distingit guar·dó les empreses NAVEC i CYMI en les àrees de cons·trucció i manteniment, respectivament. Ambdues han destacat per una rea·lització de treball en camp impecable i un gran suport de les seves gerències.

Amb aquest reconeixe·ment, Dow destaca anu·alment la bona actuació i nivell de seguretat de les seves companyies de ser·veis. En aquest sentit, el lliurament del Premi Anu·al de l’Empresa de Serveis és el resultat de la valoració d’un conjunt d’avaluacions i inspeccions que perme·ten a Dow designar la mi·llor companyia, en criteri de seguretat laboral, que treballa a les seves instal·lacions. Aquest premi, que en aquesta ocasió reco·neix l’esforç i dedicació de NAVEC i CYMI, forma part de l’ampli Pla de Seguretat que Dow realitza amb l’ob·jectiu d’aconseguir un es·pai de treball lliure d’acci·dents i d’incidents. És a dir, la xifra de zero incidents i zero accidents.

Aquestes empreses han rebut la placa commemo·rativa que les acredita com a guanyadores d’aquesta merescuda distinció du·rant la celebració de la gala del Premi Anual de l’Em·presa de Serveis. José Luis Salazar Orio, Director de Divisió d’Indústria i Ener·gia de CYMI; Javier Alman·doz, Director de Divisió de Manteniment del grup NAVEC, i Jaume Albareda Gerent d’OM Manutenció han recollit els guardons de mans d’Anton Valero, President i Director Gene·ral de Dow Chemical Ibè·rica. L’acte ha comptat, a més, amb la presència de representants dels De·partaments de Seguretat, Manteniment, Construc·ció i Compres.

Així mateix, durant el

seu parlament Anton Vale·ro ha assegurat que «Dow Chemical Ibèrica se sent molt orgullosa de tenir en·tre els seus col·laboradors a empreses especialitzades que, sobretot, mantenen un ferm compromís en ma·tèria de seguretat i respon·sabilitat, ajustant·se així a la nostra política de zero incidents i zero accidents. Igualment important és el respecte al medi ambient, la sostenibilitat i la qua·litat, conceptes aquests en què les empreses guar·donades també disposen d’un compromís. Vull re·cordar que, per aconseguir aquests objectius, neces·sitem la implicació de tots

els nostres empleats, tant els directes de Dow com els de les empreses especi·alitzades, i en el cas de les companyies avui premia·des, l’objectiu es compleix a la perfecció».

Empreses guardonadesPel que fa a les empreses guardonades, NAVEC és un Grup Empresarial que presta la més àmplia i efi·caç gamma de serveis per a la indústria, a partir de la integració d’empreses con·solidades que operen en els sectors industrials petro·químic, energètic, cimen·ter, alimentari, etc., im·plantades estratègicament, per construir el futur amb

DOW

OM Manutención rep una menció pels 8 anys sense accidents

Dow premia CYMI i Grupo NAVEC com a empreses de serveis més segures del 2010

Fotografia de família dels guardonats per Dow.

CEDIDA el millor de 30 anys d’expe·riència. Actualment lidera i que integra a més de 1.200 treballadors a Espanya, Portugal, Xile, Algèria, etc., dels quals un terç tenen la seva ocupació en l’àrea de Tarragona.

CYMI empresa del grup ACS Serveis Industrials presta els seus serveis en el més ampli espectre de les instal·lacions, mun·tatges elèctrics i d’instru·mentació, manteniments de plantes industrials, muntatges industrials, fa·bricació de Panells i con·cessions. Disposa d’una plantilla de 2.420 operaris a nivell mundial.

OM Manutenció, SL, està especialitzada en el servei logístic de manipulació i moviment de productes, en·vasats o a granel, majoritàri·ament en les factories o ma·gatzems del client. El nostre àmbit de treball inclou prin·cipalment sectors com el Químic, Alimentació, Metal·lúrgic i Automòbil, i concen·tra l’activitat a Catalunya i nord d’Espanya. Actualment disposa d’una flota de 250 unitats, composta per car·retons elevadors i vehicles de manutenció i un Equip humà de 376 operaris pro·fessionals, amb base de ser·veis i logística a Tarragona.

28 - diarimés 29/04/11ESPORTS

Caminada popular de primavera per l’anella verda de la ciutat

PROPOSTES SALUDABLES

Aquesta caminada transcorrerà per diferents camins de l’espai verd que envolta la ciutat de Tarragona i que és ideal per passejar cada dia

El proper diumenge, 8 de maig, el Patronat Municipal d’Esports de Tarragona, por-tarà a terme la segona cami-nada de l’any, amb l’objectiu, d’oferir a tots els ciutadans la possibilitat de gaudir de la rodalia natural de la ciu-tat, fent una activitat física bàsica per la salut com és caminar, la qual millora el benestar general, tant a ni-vell corporal com mental, ja que tots coneixem els bene-ficis d’una vida sana, evitant el sedentarisme i buscant la millor qualitat de vida. El Pa-tronat Municipal d’Esports,

coneixedor d’aquesta neces-sitat, organitza tres camina-des a l’any, perquè els ciu-tadans coneguin la rodalia natural de la ciutat.

Aquesta caminada trans-correrà per diferents camins de la recent senyalitzada Anella Verda, espai natural, que envolta tota la ciutat i que és ideal per caminar, passejar quotidianament, de manera regular i que per la seva proximitat no necessita cap trasllat amb vehicle.

La caminada d’aquesta primavera, tindrà la sortida i l’arribada des del Parc de la

Ciutat. A les nou del matí es donarà la sortida, després de que tots els caminants hagin rebut una ampolla d’aigua pel camí. El circuit que es desen-voluparà per la rodalia natu-ral, Anella Verda de Tarrago-na, s’iniciarà per les platges, passa des de Cala Romana a Boscos i a la zona del Loreto, tindrà un 45% de zona maríti-ma i platges, un 40% de zona rural i de bosc i un 15% de zona urbana. En arribar tots els participants podran gau-dir d’un esmorzar a base de suc de fruites i croissants.

El Patronat posarà a dis-

posició dels ciutadans i a par-tir del dia 29 d’abril un ser-vei d’inscripcions gratuïtes, a les diferents instal·lacions esportives municipals, en ho-rari de dilluns a dissabte de les deu del matí ales nou del vespre, al Complex Esportiu Municipal de Sant Salvador, a la Piscina Municipal Part Baixa Serrallo, a la de Bo-navista, a la de Sant Pere i Sant Pau, a la Instal·lació

Municipal de Campclar i a la Piscina Municipal de Riuclar-Torreforta-Icomar, aquestes inscripcions es tancaran el dia 6 de maig o bé en arribar a 1.000 inscrits. El Patronat d’Esports vol des d’aquestes línies convidar els ciutadans a gaudir d’un matí de diu-menge, diferent, fent un es-port suau, com és caminar, acompanyats de la família o amics, a favor de l’activitat

A l’esquerra, el recorregut que se seguirà en la camimada. A la dreta, imatge d’una anterior edició.

física com a mitja per millo-rar la qualitat de vida perso-nal i de tots els ciutadans de Tarragona, i al mateix temps conèixer altres indrets de la rodalia de la ciutat, la qual té un gran espai natural de boscos, terres de conreu i platges. Ja s’ha començat a senyalitzar i millorar aquesta zona. Tarragona ja pot gaudir d’una Anella Verda de quali-tat.

FUTBOL

El Nàstic ha de vèncer el Vila-real B per no notar l’alè del Salamanca

VICENTE M. IZQUIERDOJa que sembla que fins a fi-nals de temporada el Nàs-tic i el Salamanca protago-nitzaran un tu a tu per no descendir, el conjunt grana està obligat a sumar de tres en tres si no vol notar l’alè del seu rival. Són quatre punts els que separen uns i altres (amb el Nàstic vivint per sobre) i qualsevol en-sopegada dels tarragonins podria provocar que els lle-onesos s’acostessin massa.

Per aquest motiu, el Nàs-tic intentarà sumar, demà a partir de les sis de la tar-da, una victòria a Vila-real,

on s’enfrontarà amb el fili-al groguet. Juan Carlos Oli-va sap la importància que té guanyar aquest partit, ja que el Salamanca jugarà a casa, contra l’Elx. El llei-datà ja va avisar que, com a mínim, el Nàstic ha d’igua-lar el resultat que aconse-gueixi el mateix Salaman-ca i, si no hi ha canvis de darrera hora, repetirà l’on-ze inicial que va rebre diu-menge a l’Alcorcón.

D’aquesta manera, Ru-bén Pérez ocuparà la por-teria i, en defensa, actuaran Xisco Campos (dreta), Raül Fuster (esquerra) i Álex Or-

tiz i Mairata (al centre). A la medul·lar jugaran Álex Bergantiños i Rodri, men-tre que a les mitges pun-tes es mouran Tuni, Fe-

lipe Sanchón i Eloy Gila, que acompanyaran Berry Powel, que tornarà a ser la referència ofensiva. El ma-teix Powel va parlar ahir del seu futur, i va sorpren-

dre assegurant que «el meu representant està parlant amb altres equips», en un clar missatge al club grana.

El ‘Pack Andalús’Per altra banda, el Gimnàs-tic ha tret a la venda un pa-quet especial per als dos propers partits de casa, el Pack Andalús. Els dos pro-pers partits que jugaran els tarragonins a casa seran contra el Granada i el Betis, motiu pel qual el club ofe-reix la possibilitat d’assis-tir-hi per un preu de 30 eu-ros (Gol), 45 (Preferent) o 70 (Tribuna).

Berry Powel avisa que el seu representant està parlant amb altres equips

Si no hi ha cap contratemps, Juan Carlos Oliva repetirà l’onze que va derrotar l’Alcorcón

L’ALINEACIÓ

Gimnàstic. Entrenador: Juan Carlos Oliva.

Xisco Campos

Álex Ortiz

Mairata

Raúl Fuster

Rubén Pérez

Bergantiños

Rodri

Tuni

Felipe Sanchón

Eloy Gila

Powel1

15

17

4

21

2

23

32

18

1112

Vila-real B. Entrenador: Javi Gracia.

Mano

Carlos Tomás

Kiko

Jaume Costa

Mariño

Natxo Insa

Tiago DutraHernán Pérez

Iago Falqué

Gerard Bordas

Nicki Bille13

4

21

14

12

10

5

11

9

7

16

diarimés - 2929/04/11 DEFUNCIONS

Tarragona.

Antonio Espadas Arjona. Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 9:30 h.

Julis Oliver Irupailla Rivera. Ha mort als 32 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. a la parròquia de Sant Pau.

Juan Antonio Gómez de la Guerra. Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 15:30 h. a la parròquia de Sant Pau.

Vila-seca.

Joan Graset Ferrando. Ha mort a l’edat de 90 anys. El seu fu-neral serà avui, a les 16 h. la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca.

DEFUNCIONS

Juan Antonio Gómez de la GuerraHa fallecido cristianamente a la edad de 87 años, habiendo recibido los santos sacramentos y la bendición apostólica

(E.P.D.)

Sus afligidos: esposa, hijos, nietas y demás familia, al comunicar a sus amigos tan sensible pérdida, les ruegan una oración por su alma y la asistencia al entierro y misa de cuerpo presente que tendrá lugar hoy viernes día 29, a las 15:30 horas, en la iglesia parroquial de Sant

Pau, favor que les agradecerán de todo corazón.

Domicilio mortuorio: Tanatorio MunicipalNo se invita particularmente

Tarragona, 29 de abril de 2011

JOANGRASET

FERRANDOVidu de

Mercè Martí Xatruch

SaLa De VeLatOrI:Nº2 tanatori municipal de Vila-seca

cerIMÒNIa: Divendres 29/04/2011 16:00 h

LLOc cerIMÒNIa:Parròquia de Sant Esteve de Vila-seca

www.memora.es

30 - diarimés 29/04/11TARRAGONA DTAPES 2011

La 3a edició del Tarragona dTapes, en marxaPROPOSTA GASTRONÒMICA

Una setantena d’establiments participen en aquesta edició d’enguany que presenta diferents novetats com el sorteig diari de premis per valor de 3.000 euros o la incorporació del TapaNuit

La tercera edició del Tar-ragona dTapes ja està en marxa. En aquesta nova edició, hi participen una setantena de restaurants i locals, una xifra que cor-respon el doble de la pri-mera edició. Des d’avui fins al proper 15 de maig, es repartiran prop de 250.000 tapes diferents, segons estima la Cambra de Comerç de Tarragona, que és una de les entitats que organitza aquest es-deveniment gastronòmic, juntament amb l’Associa-ció d’Empresaris d’Hos-taleria de la Província de Tarragona.

El Tarragona dTapes és una iniciativa que engloba locals de Tarragona, Tor-redembarra i Vila-seca i consisteix que cadascun dels establiments partici-pants preparen i presen-ten una tapa que pot ser degustada, juntament amb una beguda per només 2,5 euros.

Hi ha tapes per a tots

els gustos i paladars i és que la imaginació, la crea-tivitat i la innovació també prenen joc en aquesta ini-ciativa gastronòmica que el que pretén és donar a conèixer els establiments d’aquestes localitats.

En aquesta edició hi ha el TapaNuit, una iniciativa que engloba una mitja dot-zena de locals de copes que ofereixen un còctel i un gintònic a un preu de 3,5 euros cada beguda, amb gustos ben exòtics.

S’ha editat una guia amb tots els establiments de Tarragona i d’altres localitats participants .

Diversos premis i el Tapa Nuit són les principals novetats de la tercera edició

del dTapes

28Opus Quadratum

Ametllat farcit de formatge de cabra, parmesà, pernil ibèric i poma.

HORARI DE LA TAPADe 12 a 14 h. i de 19 a 23h. Diumenge tancat.

Còctel i GintònicCaipiroska: vod-ka, vodka caramel, plàtan, maduixa i lima

HORARI DE LA TAPADe 17 a 24 h. Obert tots els dies.

21

Miyagi 20

Niguiri de vedella amb sèsam i gingebre.Niguiri dolç amb ma-duixa i gominola.

HORARI DE LA TAPADe 12 a 14 h. i de 19 a 23 h. Dilluns tancat.

20

Entre Vinyes

HORARI DE LA TAPADe 12 a 14 h. i de 19 a 23 h. Diumenge tan-cat.

26

Vila-seca és en aquesta ocasió la

ciutat convidada al Tarragona dTapes

Com ja és una pràctica ha-bitual en el Tarragona dTa-pes, de convidar algun mu-nicipi proper a participar en aquest esdeveniment gas-tronòmic de gran rellevàn-cia al Camp de Tarragona, en aquesta tercera edició, la ciutat convidada és Vila-seca. L’any passat la invita-da va ser Torredembarra i aquesta any ha estat el torn de Vila-seca.

Aquest convit significa que sis locals dels seixan-ta que participen en aques-ta proposta gastronòmica que es porta a terme des de demà fins al proper 15 de maig, estan ubicats al terme municipal de Vila-seca.

En aquest cas són cinc establiments de restauració i un local de copes. Els lo-cals que participen són Las Mil y Una, Taxi Café, Bar - Restaurant Akelarre, Restau-rant Atenea, Bar Cafeteria La Mossad i la Cafeteria La Oficina. El convit d’un muni-cipi veí de Tarragona, també pretén impulsar la restaura-ció i els locals d’oci nocturn que reben moltes visites dels tarragonins i tarragoni-nes.

diarimés - 3129/04/11 TARRAGONA DTAPES 2011

31Circ de puces3 montadets: · Salmó amb formatge brie·Llom de Saxònia amb ceba confitada·Pernil amb tomàquet.

HORARI DE LA TAPADe 12 a 14 h. i de 19 a 23 h. Obert tots els dies.

Calamars farcits

Aquesta tapa està feta a base de carn, potetes de calamar amb salsa de ceba, tomàquet i sajolida.

HORARI DE LA TAPADe dilluns a dissabte de 19 a 23.30 h. i dissabte i diu-menge d’11 a 14 h.Diumenge nit tancat.

33

36Serrallo’ko Lorea (Flor del Serrallo)

Pasta de full farcit de mor-cilla, codony, calçots i pi-quillo. Amb vi de Nulles i cava Gora.

HORARI DE LA TAPADe 12 a 14h. i de 19 a 23h. Dilluns tancat.

Còctel La Pineda i Gintònic l’Oficina

HORARI DE LA TAPADe 19 a 02 h. Obert tots els dies.

Per promoure la participació de la gent, hi ha molts premis en joc

MÉS INCENTIUS

Estades a parcs temàtics, electrodomèstics, perfums, sopars en locals idíl·lics són alguns dels obsequis que es poden aconseguir

Aquesta edició ve carre-gada de novetats i és que pel gran nombre de parti-cipants, un dels aspectes que han hagut de regular els organitzadors és els establiments que partici-pen en el Tarragona dTa-pes.

Una de les novetats destacades d’aquesta ter-cera edició és que s’ha su-primit la distinció de «tape-jador d’or», que premiava totes aquelles persones que acreditaven haver fet tot el recorregut i haver tastat totes les tapes. Pre-

cisament, a causa del gran nombre de restaurants i locals participants, el for-mat ha variat.

Enguany, els organitza-dors han decidit que, per incentivar el prendre part del Tarragona dTapes, hi haurà sorteigs diaris de

regals que tenen un valor de 3.000 euros. Alguns d’aquests premis són sa-marretes, perfums, apa-rells electrodomèstics, entre molts altres que els participants podran acon-seguir de manera senzilla.

Per aconseguir els re-

gals, cal que els interes-sats adquireixin una butlle-ta rasca-rasca per només 1,5 euros que els atorgarà un codi. Amb aquest, no-més cal accedir a la pàgi-

na web www.dtapes.com i inscriure’s. Si els parti-cipants tenen sort i acon-segueixen un dels premis, se’ls informarà i el podran recollir el seu regal a les

instal·lacions de la Cambra de Comerç i l’únic aspecte que cal haver complert és consumir un mínim de 10 tapes, certificades amb el segell de l’establiment.

Una estada a Aquopolis és un dels premis que es poden obtenir amb el dTapes.

S’ha suprimit la distinció del

tapejador d’or, ja que s’ha canviat el format del dTapes

En aquesta edició hi haurà sorteigs de premis molt

diversos per valor de 3.000 euros

Tota la informació del dTapes en un webDTAPES A LA XARXA

S’ha posat en marxa un espai a Internet on es troba tot allò relacionat amb aquesta iniciativa

Com la resta de les anteriors edicions, en aquesta també s’ha posat en marxa una pà-gina web on els interessats i els consumidors de Tarrago-na dTapes poden trobar tota la informació d’aquesta inici-ativa gastronòmica.

En aquesta pàgina web, els internautes poden trobar un apartat on hi ha les 57 ta-pes descrites, amb fotogra-fies i informació de l’establi-ment que les ofereix, l’horari per poder-les tastar i el pa-trocinador.

A més, també es pot trobar un apartat on s’infor-ma de la iniciativa del Tapò-drom, on s’explica de quina manera s’ha de participar per obtenir els premis. I en aquest sentit, també hi ha

un rellotge amb el compte enrere i l’anunci dels dife-rents premis del sorteig que es va realitzar.

Així mateix, el web tam-bé és un espai d’interacció amb els usuaris, ja que hi ha un apartat on els partici-pants de Tarragona dTapes poden deixar els seus co-mentaris i també fer-ne dels que ja hi ha publicat. Un es-pai d’interacció. Portada de la pàgina web de Tarragona dTapes 2011.

A la pàgina web hi ha tota la

informació de les tapes, els premis i els establiments

57

32 - diarimés 29/04/11OPINIÓ La secció de cartes és oberta a la participació de tots els lectors i lectores de Diari Més, poden fer-les arribar a la redac-ció per correu (carrer Sant Agustí, 21. 43003 de Tarragona o carrer Sor Lluïsa Estivill, 16, baixos. 43202 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el mà-xim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

tarragona ~ reus ~ costaDaurada

diarimésEdita: Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001- issn: 1579-5659Distribució controlada:

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Laia Díaz, Carme Mas, Vicente Izquierdo, Mònica Just, Antonio Ramos. Es-pecials: Laura Gómez. Tancament: Mario López. Fotografia: Roser Sans, Olívia Molet, Cristina Aguilar. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Adminis-tració: Núria Clos. Publicitat: Maria Molleda, M. Jesús del Hierro, Carmen Soto, Mercè Ripoll, Antònia Turull. [publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

C/ Sant Agustí, 21, 3r.43003 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 21 47 21C/ Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41www.diarimes.com

Amb la col·laboració de:

Aquest diumenge, 1 de maig, és un gran dia per a tothom, perquè serà beatificat Joan

Pau II, una personalitat de relleu mundial que va contribuir a fer la nostra societat més lliure. Ho és per a l’Església, que veu com és glori-ficat un Papa que la va governar a cavall entre el segle XX i el XXI. Per a mi, personalment, és un dia d’ac-ció de gràcies a Déu per aquest gran Pontífex que, el 2004, em va cridar a l’episcopat i a servir així l’Església a Tarragona.

Recordo de manera entranyable les meves trobades amb ell, ja an-cià i malalt. Tenies la impressió de trobar-te davant d’algú per a qui no resultes una simple visita. El seu secretari, Stanislao Dziwisz, expli-ca que tenia a l’abast de la mà un gran atles geogràfic en el qual esta-ven indicats els països i les diòcesis d’arreu del món. I diu que ell pro-curava saber-se de memòria tots els noms dels responsables de les diò-cesis, de manera que «quan rebia els bisbes, no havien de recordar-li ni tan sols d’on venien».

Però no només la trobada amb cada bisbe era per a ell una cosa es-pecial, també ho era el diàleg amb cada persona. Hereu de la filosofia personalista i, sobretot, un verita-

ble pare, en cada ésser humà veia l’empremta de Déu.

Abans d’anar a dormir, explica també el seu secretari, s’acostava a la finestra de la seva estança i, sen-se que ningú pogués adonar-se’n, beneïa Roma traçant el signe de la creu mentre mirava la ja despobla-da plaça de Sant Pere. Aquesta be-nedicció a tots es concretava en el seu amor per cada persona, fos o no catòlica o ni tan sols cristiana. En una trobada multitudinària amb la joventut a París, un noi li va dir que era ateu. Quan va tornar a Roma el portava encara en el pensament i va demanar si era possible que es localitzés a França aquell jove per escriure-li i mirar d’atraure’l a la fe.

Ningú no li resultava estrany. L’ecumenisme era per a ell un fruit natural del seu amor per la huma-nitat i per cada persona en parti-cular. Va ser el primer Papa que va visitar una sinagoga, la de Roma, i el primer que va entrar en una mes-quita, la de Damasc. El primer tam-bé que va voler una trobada amb totes les grans religions, que va ser

a Assís. Quan es proposava fer un d’aquests gestos, no faltava algun col·laborador que l’avisés del perill que no fos ben entès, però deses-timava l’advertiment; per a ell tot-hom era germà en Crist, que va ve-nir per a la salvació del món.

L’Església el proposa avui, en be-atificar-lo, com un exemple de san-

tedat, de persona coherent amb la fe que va viure de manera excel-sa les virtuts cristianes. Que el seu exemple, tan proper –un Papa que hem vist i tocat– ens serveixi per advertir que la santedat no és cosa d’un altre temps, que a tots crida el Senyor a no tenir por d’«obrir les portes a Crist», com ens ho va de-manar aquell llunyà any 1978 quan va ser elegit per governar la nau de Pere.

TRIBUNA

«L’ecumenisme era per a ell un fruit natural del seu amor per la humanitat i per cada persona en particular»

Un gran dia per al món

Jaume PujolArquebisbe de Tarragona

Enganys del PSOE a Tarragona

Algú sap qui és el president de l’Estat espanyol? Algú recorda qui dirigia Catalu-

nya fa quelcom més de 100 dies, durant el mandat del senyor Ro-dríguez Zapatero? Algú recorda qui era alcalde de Tarragona du-rant el mandat del senyor Monti-lla? Algú recorda què van fer l’Es-tat espanyol i la Generalitat de Catalunya amb el senyor Rodrí-guez Zapatero i el senyor Mon-tilla al capdavant, per una Tar-ragona oblidada, amb el senyor Ballesteros com a alcalde de la

ciutat? Enganys i més enganys. El partit socialista, més conegut com a PSC-PSOE, actualment se’ls omple la boca dient que no a les retallades; el no per sistema i sense gaire coherència. Que no

oblidi ningú que els que han pro-vocat aquesta greu situació han estat els components del tripartit (PSC-ERC-ICV), i ara, que s’estan prenent les mesures necessàries i ineludibles per aixecar el país, l’únic argument que ens oferei-xen és el NO. Sí senyors, així ha funcionat Catalunya els darrers set anys!

Tornen a vendre fum, fum i més fum. Es pensen que la gent de Tarragona no veiem què estan fent? Han portat Tarragona a un nivell d’atur increïble, la contínua

desaparició de petites i mitjanes empreses, la pèrdua de riquesa, la generació de pobresa que afec-ta a famílies senceres, la contínua fugida de projectes cap a la ciutat veïna, Reus on per cert el seu al-calde, ben relacionat dins el par-tit socialista espanyol, ha acon-seguit molts més projectes que el senyor Ballesteros per Tarra-gona. Tampoc ens enganyem, no és gens difícil que qualsevol al-tre municipi de Catalunya superi Tarragona en obres finalitzades, amb el PSC o PSOE, Tarragona ha

dormit un profund somni, que ara aboca en els malsons que tenen els ciutadans. Però cap proble-ma, senyor Ballesteros, faci el que sempre ha fet el PSC-PSOE a Tar-ragona, vendre fum. Ah! i sobretot ara és el moment d’aprofitar qual-sevol inauguració, presentació de llibre, fires, o atorgament de dis-tincions entre d’altres, perquè el vegin i el coneguin a corre-cuita ja que en els darrers 4 anys no ha fet els deures i ara li toca examen, que de ben segur suspendrà i per la mínima.

Xavi FiguerasEconomista

MÉS CONFIDENCIAL

El regidor que fa porres als partits del NàsticDiumenge, 24 d’abril. Camp del Nàstic. Partit contra l’Alcorcón. Les grades conviden a fer apostes sobre el pos-sible resultat del par-tit local i potser també pels clàssics Madrid-Barça que encara diu-menge quedaven per disputar. Però no. Hi ha qui prefereix fer porres sobre les elec-cions. És el cas d’un regidor socialista de Tarragona –que, per cert, no tornarà a for-mar part de la llista del PSC– que aventurava els seus particulars re-sultats davant d’un al-tre polític: PSC, 14 regi-dor; CiU, 7; PP, 5; ERC o ICV, 1.

Als partits del Nàstic hi ha qui prefereix fer porres sobre les eleccions municipals

Fe d’errates

Les declaracions de CiU criticant a l’alcalde Ba-llesteros en l’edició de di-jous de Diari Més les va fer la regidora de CiU Maribel Rubio i no Victòria Forns, tal i com es va publicar.

EDITORIAL

El Partit Popular de Catalunya va aconseguir ahir arrencar el com-promís a la Generalitat de dotar de partida pressupostària la futura Ciutat Judicial de Tarragona, un projecte destinat a aglutinar els serveis judicials de la capital i a posar fi a la dispersió que existeix actualment. El compromís arribava després del quasi partit de tennis jugat entre propostes i esmenes entre un i altre partit i la in-tervenció dels socialistes, que asseguren, des de Tarragona, que tot

és pur teatre. Si el Govern català complirà o no la seva paraula, ho dirà el temps. El cert és, però, que els populars van aconseguir ahir el que el propi alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, no va poder durant la primera visita de la consellera de Justícia a Tar-ragona, Pilar Fernández Bozal, que aleshores ja va assegurar que difícilment el projecte tindria una partida pressupostària durant aquest any 2011.

Només un compromís

diarimés - 3329/04/11 BELLESA I SALUT

Els homes també s’han de cuidar la pellla pell

Les característiques de la dermis masculina comporten que els hàbits d’higiene i cura són molt diferents dels tractaments que es porten a terme per cuidar la pell femenina

Els tractaments i la cura de la pell no només són coses de dones. El gènere masculí també ha de tenir cura d’aquesta part del seu cos; per això, en els dar-rers temps han aparegut infinitat de productes cos-mètics en el mercat que estan destinats als homes i al tractament de la seva dermis.

Som diferentsCal saber, abans de tot, que la pell de l’home i de la dona són diferents. Prin-cipalment, són tres factors fisiològics que els diferen-cien: l’espessor, la fermesa i la secreció sebàcia.

En aquest mateix sen-tit, hem de saber que la pell masculina és un 24% més espessa que la feme-nina, cosa que comporta que sigui més resistent. Així mateix, pel que fa a la fermesa, els homes la te-nen més llisa i el pas dels anys triguen a veure’s re-flectits a la pell, a diferèn-cia del gènere femení, que la pell envelleix més ràpida-ment. Ara bé, quan es co-mencen a veure els efectes d’envelliment en homes, es nota de manera més brus-ca.

Un altre aspecte dife-rencial entre gèneres és que la pell de l’home; per raons hormonals, és més

greixosa i per aquest mo-tiu presenta més imperfec-cions, sobretot el referent a les brillantors. Per con-tra, la zona de les galtes i el coll, els homes mostren una tendència a la deshi-dratació i a la sequedat.

Els factors que afec-ten de manera negativa els homes són l’edat, el can-sament, l’estrès, la conta-minació, una dieta desequi-librada, els problemes de salut, el fet de no massa exercici físic, fumar i con-sumir alcohol. Aquests fac-tors són els mateixos que incideixen en la pell feme-nina però de manera dife-rent.

Hàbits cosmèticsEls hàbits cosmètics que els han de seguir els ho-mes per mantenir la seva pell cuidada són, en primer lloc, una bona neteja facial, amb productes específics pel rostre. Així mateix, afai-tar-se després de la dutxa i de netejar-se la cara amb un producte que prepari el rostre per aquest trac-tament. Utilitzar un tracta-ment després de l’afaitat que aporti a la pell frescor i calma.

Així mateix, per seguir aquest sentit, també es recomanable utilitzar trac-taments facials, tals com cremes hidratants, nutri-

tius, antiarrugues, antie-dat, contorn d’ulls, especí-fic per a pells greixoses.

Per un altre cantó, els homes també s’han de pre-venir dels efectes el sol, per aquest motiu és impor-tant que utilitzin produc-tes de protecció solar per abans, durant i després de l’exposició al sol.

En el mercat existeixen ara gran quantitat de pro-ductes per portar a terme aquest tractament, només cal assessorament.

En el mercat, ja existeixen productes específics per a homes.

cedida

Evitem les al·lèrgies ocularsal·lÈRGIeS De TeMpORaDa

Els òptics recomanen tenir una cura dels ulls per evitar conjuntivitis

Els experts òptics recoma-nen als ciutadans en general i als usuaris de lents de con-tacte en particular que ex-tremin la higiene en la cura de les lents a la primavera a causa del augment de con-juntivitis al·lèrgiques que es produeixen en aquesta èpo-ca de l’any, com recull Euro-pa Press. Segons els especialistes, durant la primavera es regis-tra les màximes concentra-cions de pol·len de tot l’any, un fet que incrementa els símptomes de l’al·lèrgia. Per això, s’ha aconsellat utilitzar lents sol ús diàries per prevenir infeccions i, en el cas de les lents de con-tacte permanents, prestar una especial atenció a la

neteja de les mateixes, a fi d’evitar molèsties com picor i enrogiment dels ulls, inflor de parpelles, llagrimeig o sensibilitat a la llum. Al costat dels consells ge-nerals que han de seguir els al·lèrgics al pol·len i pols, aquests usuaris de lents de

contacte que redueixin tam-bé el seu ús durant la prima-vera, a més d’usar ulleres de sol per cobrir i protegir-se de l’exposició de pols i pol len, evitar fregar-se els ulls i realitzar rentats freqüents per evitar qualsevol mena d’irritació.

En aquesta època de l’any són freqüents les conjuntivitis.

cedida

L’edat, el cansament, l’estrès

són factors que afecten diàriament

la nostra pell

La pell masculina i femenina tenen característiques

diferents i les cures, també

34 - diarimés 29/04/11BELLESA I SALUT

Protegeix del sol amb les ulleres Kids Confort

PRODUCTE RECOMANAT

La protecció del sol, també en l’àmbit ocular

Els experts mèdics coin-cideixen en la importància de protegir-nos dels nocius raigs solars ultraviolats. En el cas dels nens aquesta protecció és necessària ja que els seus ulls són més sensibles, la seva cristal és més transparent que el d’un adult per la qual cosa deixa passar més raigs ultravio-lats.

Per a una protecció ade-quada, els experts recoma-nen ulleres de sol que reflec-teixin o filtrin el 99-100% de la llum ultraviolada amb una longitud d’ona de fins a 400 nm. D’això se’n diu la pro-tecció UV400. Les lents de totes les ulleres de sol de Kiddus estan provades i tes-

tades per complir rigorosa-ment amb aquest filtre solar.

No només la segure-tat sinó també la comoditat juga un paper important en qualsevol accessori infan-til. Les ulleres de sol Kids Confort estan especialment pensades per a ells. La seva estructura de goma suau és còmoda i més flexible, cosa que permet una col·locació fàcil i retirada del cap del

nen, sense risc que es tren-quin. Gràcies a la seva cinta ajustable i extraïble, poden acoblar fàcilment a qualse-vol mesura, i també es pot retirar la cinta si es desitja. Això converteix Kids Confort en una companya ideal de jocs al parc, la platja o qual-sevol lloc assolellat, ja que els nens pot jugar sense pre-ocupar-se que se li caiguin les ulleres i li facin mal o es trenquin. Kiddus està especi-alitzat en el disseny i comer-

cialització de productes per a nens, i compta amb una àmplia gamma d’ulleres de sol. Disponibles en botigues de regals infantils, de jogui-nes i en òptiques.

Des del desig d’ofe-rir producte que combini aquest món de color i fanta-sia amb acabats de qualitat, va néixer la marca Kiddus el 2003. Des de llavors Kiddus ha crescut, recollint èxits que es tradueixen en la sa-tisfacció dels seus clients.

La comoditat juga un paper important

en qualsevol accessori infantil,

com les ulleres

Felicita les persones que estimes a través de ‘Més Tarragona’. Envia’ns una fotografia i el text de felicitació al carrer Sant Agustí, 21, 3er, 43003 de Tarragona o a l’adreça electrònica: publicitat@mestar ragona.com.

Les fotos s’han d’enviar amb dos dies d’antelació respecte a la data de publicació. Les fotos en suport paper no es retornaran.

Felicidades princesa por tus 3 mara-villosos añitos. ¡¡Hoy és tu día amor!! Pásatelo muy bién en tu fiesta.

FELICITATS

Felicidades Erika, este domingo es tu 16 aniversario, que lo disfrutes con la mejor compañía, de tus pa-pis para la Robus.

Es la más guay de la Torre, si la veis felicitarla, mañana es su cum-ple. Te quiere Federica.

¡Muchisimas felicidades Silvii! La más peque de la family mañana cumple 8 añitos y ahí estaremos como cada año para celebrarlo por todo lo alto. Te queremos muchísimo y esperamos que lo pases en grande. ¡Mañana será un gran día! =D. Los Rodríguez.

El 2 de mayo Martin y Marijke cumplirán 25 años de casados, juntamente con família y ami-gos.Moltes felicitats! !Por muchos años!

Natalia, felicidades por tus 15 años, de parte de tu yaya Isi y tu tío Mi-gui.

diarimés - 3529/04/11 CLASSIFICATScomedor, garaje para varios co-ches con puerta automática, zona comunitaria con piscina, casas de buena calidad y diseño desde 290.000euros www.pallaresos-green.es 977 25 09 93.

RIUDOMS. ÚLTIMS PISOS PRO-MOCIÓ OBRA NOVA. REF. 318. Zona Plaça de l’Arbre. Pisos de 2 i 3 habitacions. Plantes baixes amb jardí. Atics amb ter rassa solarium. Façana obra vista. Climatització per conductes. Jardí. Piscina comuni-tària i zona de jocs. Pàrquing inclòs en el preu. Traster opcional. Entrega immediata. Qualitats altes. Preus a partir de 138.000 euros. Tel.: 977 81.40.10.

BAIX CAMP. CASA De poble 320 m2, bones vistes, moltes possibili-tats, 142.000 euros. Tel. 607.297.803.

eL MOReLL- C/ JACInT Verdaguer, casa 2 plantas, 150 m2, 4 habitacio-nes, baño y aseo, amplio comedor con salida al jardín de 60 m2 aprox., terraza 12 m2, garaje privado, nue-va a estrenar. Precio: 246.000 euros. Tel. 977 54.38.46.

ReUS. PIS De 3 habitacions, cale-facció, 1er. sense ascensor, 120.000 euros. Tel. 977 32.13.03

y cocina, amplia terraza, bien con-servado, cerca de playa, muy solea-do, zona comunitaria con piscina.Ubicación en Estival Park. Precio de liquidación, muy interesante. 130.000 euros, Telf. 609442239.

TeRRenO en SALOU, CTRA. De la costa, para edificar edificio plurifami-

canvi residència, ben situat, 4 habitacions, 2 banys, traster i pàrking, armaris empotrats i molt assolejat. Preu 320.000 euros. Tel. 626.785.568

URge vender por reparto he-rencia, piso céntrico, 5 habitacio-nes, comedor, cocina, aseo, baño, 140 m2, semireformado, 210.000 euros. (Abstenerse agencias). Tel. 977 22.71.77 / 637.790.991

TARRAgOnA, XALeT InDIvI-DUAL D´ALT standing de 350 m2 en parcel.la de 700 m2, 4 plantes, sala menjador amb llar de foc i terrassa, cuina office amb hab.de planxa, 6 dorm. 3 banys, calefaccio, piscina , caseta de fusta de 20 m2, garatge i traster de 100 m2. Fantastiques vistes al mar. S’accepta permuta. 925.000 euros. Telf. 639.427.018.

PISO en C/APODACA, eSqUI-neRO con c/cartagena, buen estado, exterior, 4 dormito-rios, 2 baños, parking, trastero. Precio piso: 240.000.euros Precio: piso + pk+ trastero: 270.000.-euros. Tel. 977-25 09 93

SAnT PeRe I SAnT Pau. Pis 60 m2, 2 habitacions dobles, bany complet, cuina e qui pada, ga leria, saló-menjador. To tal ment reformat + mo bles. Preu 105.000 eu ros. Tel. 977 20.12.55. Ne go ciable.

venDO PISO CénTRICO, De 60 m2, 2 hab., con trastero. A re for mar. Tel. 671.031.627. Pre cio negociable.

Altres poblacions

ReUS. CAMí ALeIXAR, 50. Pis can-toner, tot exterior, 150 m2 amb jardí i piscina, més pàrking doble i traster. Tel. 659.921.948

LA PIneDA: APARTAMenTO De una habitación, amplio salón, baño

IMMOBILIÀRIA

• Venda

Tarragona

TORRefORTA , BOnITO PISO de 3 hab., 2 baños completos, calef/AC, cocina con galeria, salón comedor, 2 terrazas y trastero. Exterior y solea-do. Totalmente reformado. Tel. 615. 891. 932

en venDA PIS A SP i SP C/Violant d´Hongria, 2 banys, 2 terrasses, par-quet, calefacció , 3 habitacions. Preu: 190.000.euros negociables. Intere-sats trucar al telèfon 629.48.54.57.

TORReS ROMA en TARRAgO-nA, amplio piso impecable de 125m2, de 4 habitaciones, 2 baños, bien orientado. 400.000 euros. T. 977.25.09.93.

TORRefORTA enSAnCHe, vI-vIenDA en venta, impecable, con 4 habitaciones, 2 baños comple-tos, esquinera, delante de amplio parque, muy decorada, reformada, lista para entrar a vivir, sin ningún tipo de reforma. 210.000 euros. T.977.25.09.93.

eL SeRRALLO, OBRA nUevA, piso con 2 habitaciones, totalmen-te equipado, cuquísimo, edificio “Ser Marino”, acabados moder-nos y de diseño. Con solárium de 25m2. Desde 155.000 euros. T.609.44.22.39

Se venDe CHALeT InDIvIDUAL en el centro de Tarragona ciudad. Dos plantas más sótano con come-dor rústico, terraza amplia y jardín. ACEPTAMOS SU VIVIENDA como forma de pago. Tfno: 628.670.993

IDeAL genTe JOven, DISPOne-MOS de viviendas económicas para comprar, también en opción a com-pra, pisos de 1 y 2 habitaciones en Bonavista. Facilidades en hipoteca o de compra. 977.54.38.46

MARe nOSTRUM APARTAMen-TO nUevO. TeL. 635.197.351

TARRAgOnA CALLe SMITH CASTeLLARnAU Obra nueva. Entrega inmediata. HIPOTeCA 100% 2 habitaciones, calefac-ción, parquet, armarios empotra-dos 135.000 euros 977.24.08.12/ www.ambientia.es

TARRAgOnA CALLe CASTe-LLARnAU Obra nueva. Entrega inmediata. Hipoteca 100% 3 habitaciones y 2 baños, con pla-za de aparcamiento Esquinero, calefacción, parquet, armarios empotrados. 198.000 euros. 977.24.08.12

TARRAgOnA, CALLe PeRe MARTeLL Obra nueva. Entre-ga inmediata. Hipoteca 100% Úitimo piso 2 Habitaciones, 2 baños, cocina independiente, Parquet, bomba de calor, arma-rios empotrados. 977.24.44.66 / www.ambientai.es

TARRAgOnA ÁTICO RAMBLA nOvA Exclusivo ático en la Rambla Nova, para reformar . 120 metros, más 60 metros de terraza Posibilidad de plaza de aparcamiento para dos coches. 977.24.21.60/www.rapejun.com

SAnT PeRe I SAnT Pau, piso de diseño. Plan ta baja, Ed ificio Mi ra mar II. Tel. 691.215.484

TARRAgOnA. PIS MARqUéS De MOnTOLIU. Oportunitat

liar de 12 viviendas. T. 977.25.09.93.

SALOU, zOnA PUeBLO TeRRenO para unifamiliar de unos 600 m2, consultar precio. T. 977.25.09.93.

SALOU, zOnA eSTIvAL, TeRRenO urbanizado para construcción de una casa. Unos 500 m2. Precio 170.000 euros.T.977.25.09.93.

SALOU, C/ LLOReR zOnA es-tival, terreno para construcción de 2 casas con proyecto. 215.000 euros.T.977.25.09.93.

PALLAReSOS, OBRA nUevA JUnTO al pueblo casas con jardín de 4 habitaciones, 2 baños, 1 aseo, amplia cocina, lavadero, gran salón

LA SeCUITA- CTRA. TAR RAgOnA,

casa 3 plantas, 160 m2, 4 habitacio-

nes, 2 baños completos y un aseo,

amplio comedor con chimenea,

2 terrazas y dos balcones, garaje

privado, próximo a la estación del

AVE. Precio: 275.000

euros. Tel.: 977 54.38.46.

precioso piso en edificio Baix

penedès, san pedro y san pablo, esquinero, en perfecto estado, 4 domitorios, 2 baños, cocina con galeria, aire acondicionado, terraza. piso + tras-tero: 192.000 euros,

parking opcional. Tel.977-25 09 93

reus. Aprop de la

pastoreta. pis de 4 habitacions, traster, 1 bany, aseo, equipat, menjador amb

balcó, ascensor. Lloguer: 450€ Telf:

652.960.787

reus. passeig prim. pis de 5 habitacions, 1 bany complet,

aseo, a/a, menjador amb balcó, molt

lluminós, equipat. Lloguer: 450€

comunitat inclosa. Telf; 652.960.787

36 - diarimés 29/04/11CLASSIFICATSDE PARTICULAR A PAR TICULAR, casa unifamiliar 130m2, terreny 600m2. Urbanització Pinalbert. 216.000 euros. Tel.: 652.908.361

MonTbRIó. REf. 595. PIs semi-nou. 80 m2 utils. Antiguitat 2 anys. Planta baixa. 3 habitacions. Cuina americana equipada. Bomba de calor i a/c. Ter rassa 20 m2. Piscina comunitaria. Pàrquing. Molt llumi-nós. Preu 156.000 euros.Tel.: 977 81.40.10.

PRoMoCIó obRA noVA A RIU-DOMS. Ref 318. Zona plaça de l’Arbre. Pisos de 2 i 3 habitacions. Plantes baixes amb jardí, àtics amb ter rassa solàrium. Façana obra vista. Climatització per conductes. Jardí, piscina comunitària i zona de jocs. Qualitats altes. Pàrquing inclòs en el preu. Traster opcional. Entrega im-mediata. Preus a partir de 138.000 euros. Tel. 977 81.40.10

LA sECUITA. obRA nUEVA. 1 dorm. A/A, parquet, cocina e qui-pada. Pàr quing. 123.000 eu ros. Tel. 977 24.42.44

REf 5239 REUs PIso de 75 m2 de 3 hab, comedor, cocina, calef. as-cen. zona carrefour. precio: 106.000 euros. Tel. 617472053

VILA-sECA. PIso DE 3 dormitorios, co ci na in de pen di ente, sin as censor, 144.240 eu ros. Abs te ner se a ge n cias. Tel. 639.184.934

Locals, Oficines, Naus, Pàrquings,

Terrenys

PLAzA DE PARkIng. zonA Gasómetro. 34.000 euros. Tel. 609.446.083

VEnDo PARQUIng zonA CoR-TE IngLés. TEL: 686.971.475

VEnDo PARkIng zonA PLA-zA Monrius. C/ Selva del Camp. Coche pequeño/mediano. Tel.: 696.863.847

nAU En VEnDA RIUDoMs. Superficie 520 m2. Nau apara-

dor. Parket. Oficines. Fals sos-tre. Instal·lació elèctrica. Boques d’incendi. Extractors. Ben comu-nicat. Facilitat aparcament. Preu 290.000 euros Possibilitat lloguer amb opció de compra. Ref. 608. Tel. 977 81.40.10

• Lloguer

Tarragona

AV. CATALUnyA, PIs DE 4 dorm., sala menjador amb balcó, cuina office reformada , galeria, bany complert reformat, lavabo, exte-rior, assoleiat, ascensor i moblat. Ideal estudiants. Comunitat in-closa. 600 EUROS/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

APoDACA, PIs REfoRMAT DE 1 dorm., s- menjador amb balco, cuina americana, bany complert, moblat, a/a, ascensor I com. inclosa 400 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

LóPEz PELáEz, PIs DE 3 dorm., sala menjador, cuina, bany com-plert, balco, lluminos exterior, opcio mobles. 550 euros/ mes.NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

RoVIRA I VIRgILI, PIs reformat de 2 dorm., sala- menjador, cui-na independent, bany complert, calefaccio, exterior, ascensor i com. inclosa. 450 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

Pons D´ICART, pis de 4 dorm., s- menjador amb terrasa, cuina office amb galeria, 2 banys, arma-ris encastats, exterior, assoleiat, calefacció, ascensor, grands vistes i pk doble. 1.100 euros /mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

sEVILLA, PIs DE 4 dorm., sala- menjador, cuina amb galeria, 2 banys, exterior , ascensor , mo-blat i com. inclosa. 525 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

AV. AnDoRRA, PIs REfoRMAT de 4 dorm., s- menjador, cuina office, 2 banys, armaris encastats, exterior assoleiat, calefaccio, as-censor, parquing , electrodomes-tics i com. inclosa. 675 euros/mes NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

MoLnARs. Apartamento una habitación, amueblado, excelen-tes vistas, 450 euros/mes. Tel. 616.836.158

TARRAgonA, C/ TAQUIgRAf MARTI, pis de 1 dorm. s-menja-dor, cuina americana, bany com-plert, ascensor, exterior , moblat i com. inclosa. 480 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

sE ALQUILA APARTAMEnTo una habitación En TARRAgo-nA amueblado, con electrodo-mésticos, A. Acondicionado. Gas-tos incluidos. DIRECTo Con EL PRoPIETARIo. Tel: 977–21.96.35 – 636.465.503

CERVAnTEs, PIs REfoRMAT de 4 dorm. ( 3 dobles) , s- menjador amb terrassa, cuina oficce amb galeria, bany complert ,calefaccio i a/a, assoleiat, ascensor i com. inclosa. 650 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

ALQUILo EsTUDIo CénTRICo, AMUEbLADo C/ Estanislao Fi-gueres. Tel: 977 23.11.38 (Llamar a partir 20h.)

TAQUIgRAf MARTI, PIs RE-foRMAT de 2 dorm dobles, s- menjador amb balco, cuina independent, bany complert, exterior assoleiat, mobles i com. Inclosa. 550 euros/mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

Altres poblacions

VILA-sECA zonA CAsTELL , edifici exclusiu de pisos d’1 dorm. d’alt standing, gran sala menjador, cuina amb vitro, bany complet, ben moblat i comuni-tat inclosa, 425 euros/mes ., op-ció pk 450 euros. NOU HÀ BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

CAMbRILs. Alquilo apartamento pie playa. Una semana 400e., fin de semana 200e. Tel: 645.108.916

PARTICULAR LLogA PIs A REUs moblat, 4 habitacions, banys complert, gran terrassa, imprescindible nòmina i referèn-cies. Preu 470 euros/mes. Tel. 630.925.822

REUs,- VELoDRoM, PIs s/ nou d´1 dorm. sala menjador, cuina amb vitro, bany complert, moblat amb pk i tr. i com. inclosa. Zona ajardinada amb piscina. com. in-closa 450 euros/ mes. NOU HÀ BI-TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

ALfoRjA.- PIs s/ noU de 2 dorm, s-menjador , cuina ameri-

cana, 1 bany complert, calefaccio, ascensor, parquing inclos. 350 euros/ mes. NOU HÀ BI TAT CON-FORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

VILA-sECA.- C/ EsTRELLA, PIs s/ nou de 4 dorm, s- menjador amb balco, cuina independent amb galeria, calefaccio, ascen-sor, moblat i com. Inclosa. 590 euros/ mes. NOU HÀ BI TAT CON-FORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

MonTbRIó DEL CAMP .- pis de 2 dorm., s- menjador amb balcó, cuina, bany complert, calefacció, assoleiat , ascensor, amb par-quíng i com. inclosa. 395 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

REUs VELoDRoM, PIs s/ n de 2 dorm. s- menjador, cuina amb vitro, bany complert, ascensor, zona ajardinada amb piscina com. inclosa. 550 euros/ mes. NOU HÀ BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

MonTRoIg DEL CAMP, PIsos nous de 2 dorm. sala menjador amb terrassa, cuina americana amb vitro, a/a, zona comun., amb piscina, pk incl., com. incl., 400 euros. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

LLogUER. PAssEIg. PRIM. PIs de 90m2, 3 hab, 2 banys com-plets, balconera. Calef. Ascen-sor. Preu: 450euros/mes. Telf. 652.960.787

Lloguer Despatxos, Oficines, Terrenys, Naus, Pàrquings,

Locals

VILA-sECA (PARC DE LA Riera II), local de 90 m2 ,reformat, instal·lacions, cèntric, pàrquing op-cional, 800 euros/mes. NOU HÀ BI-TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

REUs. Local traster 70 euros, local 30m2 155 euros. Tel: 666.140.989

REUs, C/ sT. MAgí Alegre, 5 (Reus), local nou per estrenar de 125 m², pàrquing opcional, can-toner, tocant Plaça de la Llibertat, 1.000 euros/mes. NOU HÀ BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

VILA-sECA, DEsPATx xAMfRA-nER DE 150 m2 situat en un edifici semi-nou a la millor zona de Vila-seca, molt lluminós, 2 ascensors a l’edifici, instal·lacions fetes, 750 euros/mes.NOU HÀ BI TAT CON-FORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

bUsCo PLAçA DE PARkIng zona Rambla, c/Unió. 669.863.916

Traspàs

sE TRAsPAsA o sE ALQUILA club de alterne en Montblanc. Tel. 663.976.435 / 629.844.524

TREBALL

EMPREsA LíDER AL sECToR del moble precisa dependent/a per a Reus. Es requereix: Experiència en el sector. Iniciativa pròpia i bon tracte. In teres sats /ades tru car al 696. 979.769 per a con certar entrevista.

EMPREsA EURoPEA nECEsITA: fAMILIAs en Tarragona, Reus y alrededores, para alojar a estu-diantes extranjeros. Mínimo 2 camas. 977 55.00.76

s´ofEREIx noIA per treballs domèstics, escales, oficines amb experiència i cuidar gent gran. Tel: 654.651.036

MULTInACIonAL En ExPAn-sIón. Precisa comerciales en Tarragona. Abstenerse sin per-miso de trabajo. Incorporación inmediata. Retribución económi-ca a partir 1.500 euros/mes. No necesaria experiencia. De 18 a 35 años. Interesados 680.157.509 Sr. Moreno.

sEñoR AgRADAbLE, EDUCA-Do gustaría conocer señora/señorita 25-45, sincera, educada, para compartir masaje. Buena presencia. Se gratificará. Máxima discreción. Tel. 630.430.736

¡ATEnCIón! IngREsos ExTRAs www.TRAbAjARDEsDECAsA.CoM Tel. 93-100-01-10

LA POBLA DE MAFUMET

Chalet con jardínCompre a precio de

alquiler por738 euros/mes

sin entrada.VEALO EN YOUTUBE.COM (buscar chale

ts la Pobla)Tel: 977.84.28.21

Nave URGE vender en Constantí,

670m2+150 patio, con calefacción.

Totalmente operativa. 330.000 euros negociables.

Tel 627484532

Alquiler de despachos en Tarragona. Ideal

para profesionales y pequeñas empresas.

Recepción y otros servicios compartidos.

Tel. 977 22.84.22

diarimés - 3729/04/11 CLASSIFICATSAlquilo pArking coche gran-de Av. Catalunya. Tel. 629.737.849

VEnDo AuDi A8 TDi 3.3 cuatro automático, 225 cv, año 2001. Tel: 691.816.438

TAROT

lA BruJiTA HECHiCErA ¡Nací para ayudarte! Videncia, Tarot, Pén-dulo. Aciertos garantizados. 608.536.753. Aclara tus dudas. ¡Llá-mame! Atiendo 24h. Mayores de 18 años

SrA. MArÍA ViDEnT - TAroTiS-TA Consultes a Reus i Salou.Tel: 699.847.505 - 977.31.67.10

rEBECA ViDEnTE TAroTiS-TA Oferta Visa 15 euros. Tel: 938.618.694

TAroT CArlA CArBÓ. Sólo necesita fecha de nacimiento, 806.517.132. Mayores 18 años. Precio Máx. 1,51 euros.

TAroT MAriluz te soluciona tus dudas de amor, de pareja, salud, trabajo y dinero. Mayores de 18 años. 806.544.007

ALTRES

CÉDulAS DE HABiTABiliDAD. Precios econòmicos. Tel: 977 130.354 / 609.046.146

CoMpro liBroS AnTigüoS antes 1936 y bibliotecas. Tel. 620.960.032

CAMilA. Cariñosa, sensual, francés natural. Recibo sóla. Tel. 682.505.399

VEnDrEll. lorEnA chica espa-ñola, discreta y particular. Placer al máximo. Tel. 647.254.331

rEuS. Espanyola madura, 50 anys, sensual, atractiva, mas-satges camilla, complements naturals, sado-eròtic, transfor-misme.Particular. Discreció. Tel: 626.328.942

MAriAnA ruBiA 150 de pecho, muy cariñosa y complaciente. En Reus. 674 911 441

VEnDrEll. Joven atractiva, sen-sual, discreta. Creo adicción al placer. Tel: 662.630.310

JoVEnCiTA, CAriñoSA, aten-ción las 24 hrs.30 euros servicio completo. Tel: 665.803.332

urgEn SEñoriTAS con buena presencia para piso relax de lujo en Salou. 2.000 euros semanales, alojamiento. Tel. 647.738.478

AlEX 19 añitos, masajista, gay, guapo, delgadito, fibrado, mor-boso. Tel. 633.791.833

MÓniCA CATAlAnA, en-cuentros con rigurosa discre-ción. Creixell-Tarragona. Tel. 682.529.074

CHiCAS CAliEnTES jóvenes y maduritas buscan hombres para relaciones esporádicas. 803.544.009.

MASAJES EXÓTiCoS Lindas ma-sajistas especialistas en técnicas placenteras en cuerpo a cuerpo. Erotismo sano y de calidad. 657 659 284

AzuCEnA 24 años, guapísima, dulce, cariñosa, masaje relajan-te. Citas concertadas. En Reus. 679.817.236

MuJErES, si queréis disfru-tar llamarme soy Pepe. Tel. 615.935.890

ESpAñolA. EMprESAriA, no profesional, horas concer-tadas. Creixell-Tarragona. Tel. 608.411.781

SE AlquilA habitacion por ho-ras, para relax, especial parejas y chicas independientes. Tel. 615 383 697

pAulA. SEXo total. Cariñosa. Morbosa. 102cm pecho. Particu-lar. Salidas. Tel.: 664.077.776

luCiA 25 años, sensual, dulce y cariñosa. Masaje relajante. To-dos los servicios, discreción. Tel. 639.984.083

TrAVESTi noVEDAD (Reus), femenina, rubia, cuerpazo, so-lita, completa, 30 euros. Tel. 617.611.650

CHiCAS rECiBiMiEnTo pEr-SonAlizADo. Sola en casa, discreción absoluta, camilla, ma-saje oral, anal y testicular. A partir de 30 euros. / ADA: 25 eslovaca 688.225.804 / ginA: 22 hawaia-na 688.242.758 / CAMilA: 25 ve-nezolana 619.391.001. / ElEnA: 24 rusa 698.407.435 / MEliSA: 25 rumana 689.909.448 / MAr-CElA: 35 uruguaya 688.242.758

TArrAgonA. rESiDEnCiA CA-ninA. Trato familiar e individual. Tel: 977–22.30.23 -- 607.542.665

RELAX

VAnESSA. MorEnAzA, rumana, dulce, cariñosa. Discreto. Recibo sola. Reus. Tel. 671.788.470

rEuS. inDEpEnDiEnTE, Soli-TA. Masajista (titulada) espacio perfecto para relajarte…Tel: 697.545.323

lA pinEDA. 50 euros. Casada, “solita”, griego. Señores selectos. Tel: 660.631.867

DoS HErMAnAS españolas, superlésbico , besos lengua, beso negro, lluvia, copro. Supereconó-mico. Tel: 646.578.471

SoniA CAriBEñA, 120 pecho, morbosa, sensual. Todo de todo. Reus. Tel: 660.056.981

puri. 100 pecho, complaciente, morbosa. Discreción. Recibo sola. Tel: 649.191.271 Salidas

MADuriTA pECHugonA, cari-ñosa, discreción, de 16 a 20 ho-ras. Tel. 600.213.539

MonTBlAnC. Chico/a o la pare-ja. 24 hrs. Tel: 669.436.810

TrAVESTi CATAlAnA. El Ven-drell. Tel: 655.028.594

MEriTXEll, 19 añitos, sensual, dulce y cariñosa, masajes rela-jantes, muy besucona. Todos los servicios.Tel: 698.301.543

BuSCo CHiCA trabajar sola, clientela hecha. Tgna. Tel: 660.362.165

rEuS. Señora 44 años, impeca-ble, sexy, morbosilla, privadíiiiiii-simo, discreto. Tel. 689.569.290

rECiEn SEpArADA, atractiva, sensual, morbosa… Recibo sola. Tel: 680.970.343 Salidas 24 hrs.

CATAlAnA rEllEniTA, besos con lengua, francés comple-to, griego, parejas, salidas. Tel: 681.158.712

pATriCiA. Jovencita, todo de todo…Atención 24 hrs. Reus. Tel: 603.649.911

TrAVESTi 30 euros. Sin prisas, sin tabús, y a pelo. 697.630.642 rEuS

lorEnA 26 añitos, latina, 20 e. completo. Tarragona discreto. Tel: 664.654.747

MAYCA. Bon massatge i dolç fi-nal. Tel: 977 20.26.20

ESpECTACulAr MASAJiSTA complaciente, masajes eróticos completos, francés natural. Tarra-gona. Tel: 677.213.012

MASAJE CAMillA cuatro ma-nos- dos bocas. Tel: 634.798.341

SAlou. Sin priSAS. Nueva rusa. Recibo sola. 24 hrs. Tel: 698.806.947

VETErAnA DEl AMor. gloria rubia, tetona, besucona. 30e. Ta-rragona. Tel: 672.920.842

AnTiCriSiS. CASTEllAnA ma-sajista profesional, 115 pecho. Sola. Tel: 660.362.165

Sin EXpEriEnCiA KAREN me-nudita. Tel. 977 23.24.07

kArlA. Sexual, exhuberante, superpechos. ¡Novedad!. Tel. 649.247.532

DoMinA CATAlAnA espera su-miso. Tel: 674.669.568

FAnY. Gallega, completísima, lo mejor de “Rias baixas”. No te lo pierdas. Tel. 639.282.599

roSArio exquisitos masajes. Discreción y placer. CREIXELL. Tel. 682.735.542

(griEgo, BESo nEgro) 50 euros. Tania española. Tel. 628.984.219

TrAVESTi MArTA. Novedad. 23 cm. 24 hrs. Visa. Parejas. Reus. Tel: 672.930.596

CHAnTAl. Masajista, novedad, super cariñosa. Tel. 649.247.532

DiSFruTA DE un DEliCioSo MASAJE y mucho más. Chicas hermosas, cariñosas, colom-bianas, rusas, dominicanas. Sí a todo. 24 hrs. Reus. Tel: 977- 32.24.57

SErViCioS DE 20 euros. AN-DREA. Total discreción. Sólo cita previa.Tel: 633 013 938

lAurA ArgEnTinA. Servicios de 20 euros. Tel: 616.282.396

EXpEriMEnTA SEnSACio-nES inolvidables, placer, ero-tismo, sensualidad, “masajes profesionales completos”. Tel: 654.929.006

iVonnE 28, simpática, besuco-na, todos los servicios. Recibo sola. Nueva dirección. Reus. Tel. 693.976.973

guApÍSiMA nÓrDiCA, jovenci-ta, francés natural, masajes dul-ces. Tarragona. Tel. 669.262.608

¡noVEDAD! Mi cuerpo está he-cho para el pecado. Todos los servicios. Piso privado. SEGUR-PLAYA. Tel. 615.252.553

rEuS. Francés inolvidable a pelo con orgasmo 20 euros. Tel: 618.459.632

CArMEn catalana, 24 años. Reus. Tel. 693.705.656 http://denise_69reus.blogspot.com

iMprESionAnTE JoVEn, masa-je, todo tipo servicios, 40 euros. ¡¡Atrévete!! Tel. 669.262.608

29 EuroS servicio comple-to, 10 chicas, francés sín. Tel. 696.255.672. REUS.

JEnniFEr. 23 añitos, catalana, 20 euros completo. Tarragona. Discreto. Tel: 697.411.514

ruBiA guapa, cariñosa y compla-ciente. 1 hora: 60 euros, en Reus. 651.067.540

MASAJES ErÓTiCoS, camilla, caricias y algo más... Rubia sen-sual. Tarragona. Tel: 638.928.112

AnA MADuriTA, todo de todo... 25 completo. 40 dos servicios. Reus. 659.377.652. Nueva di-rección.

rEuS. kArEn, cubana, cone-jito peludo, simpática. Te es-pero en mi piso particular. Tel: 648.266.866. Nueva dirección

EMprESA lÍDEr Al SECTor del moble necessita repartidor/mun-tador de mobles amb experiència. Amb vehicle propi per accedir al lloc de treball. Incorporació immediata. Interessats trucar al 977.30.10.33 de 9:00 a 14:00 i de 17:00 a 20:00 hores

ingrESoS EXTrAS www.eltrabajardesdecasa.com. TEl. 91 101.81.59

SEñorA BuSCA TrABAJo de limpieza, cuidado niños, perso-nas mayores. Buenas referencias. Tel. 638.480.906

AMISTAT

CEnTro DE AMiSTAD parejas, grupos y cenas. Tel: 671.327.565

BuSCo CHiCA sin cargas, delga-da, no fumadora. Jordi 48 años. Tel: 693.741.462

MAiSol. Per trobar parella esta-ble. També club d’amics. www.maisol.com / 695.410.052

REFORMES LLAR

SE oFrECE pAlETA pArA hacer reformas en general. Económico y serio. Tel. 615.891.932

AirFrED. Instalación, repara-ción, mantenimiento de cámaras frigoríficas, a/a, electricidad. Tel. 676.472.821

SErViHogArES. pAlETAS, FonTAnEroS, ElECTriCiS-TAS, cerrajeros, desatascos. Tel. 649.178.296

AlBAñilEriA rEAlizAMoS toda clase de trabajos. Presupues-tos sin compromiso. Sr. Codina. Tel. 977 54.12.34 -- 609.240.935

COMPRES

MOTOR

HonDA CBF 600 n - 3.000 Km, portacascos, 4.800 euros. Tel. 615.943.135

ViCToriA. ruBiA, con clase ,26 años, 120 pecho, griego, francés sin. 695.954.327

uniVErSiTAriA. 24 h, de vaca-ciones, 20 años, entregada, sen-sual, cálida. 686 684 108

SolAngE, DAniElA & SoFiA. Masajistas 40 euros, ((THAILAN-DÉS en tatami - BODY BODY )) beso negro. 645 153 354

TATiAnA 24H CANARIA 24años. NOVEDAD, sensual, francés has-ta el final, “COMPLETA”. 678 262 711

lAiA & nikA amigas particu-lares, dúplex, besos, doble pe-netración… ¿PARTICIPAS?. 695 416 353

AnA nEnAzA, 20 años, “ca-talán”, delgada, morena, 110 pecho, lencería, besos, barganta profunda, francés sín, compla-ciente. Tel. 603.247.444

SoniA AnDAluzA, 24 años, estudiante universitaria, fogosa, ardiente, insaciable, francés sín y más. Tel. 693.989.456

MArTA CATAlAnA, especta-cular, 110 pecho, sensual, to-dos los servicios. ¡Atrévete! Tel. 664.506.522

prECioSA rEllEniTA, masajis-ta, cariñosa y muy complaciente en Reus. 688.280.551

MArinA, ClAuDiA, DAnA. Be-sos auténticos, griego, todo a tu gusto. Económico. 24 hrs. Reus. Visa. Tel: 977 32.15.68

SE nECESiTAn SEñoriTAS piso relax Reus. Horario a con-venir. Alojamiento gratis. Tel: 689.187.473

CinquEnTonA. rEuS. Tel. 671.132.020

BONAVISTA COMPRA Y VENTA DE ORO

BERMUDEZ.Cambia tus joyas

usadas o rotas por dinero. Oro 18K a

partir de 30 gr. A 19 euros - 24 k a

30 euros gr. Rescatamos papeletas

empeño. Abierto domingos hasta

medio día.C/ 20, 56 TEL. 692.228.340

COMPRA DE ORO MÁXIMA COTIZACIÓN, RESCATE DE PÓLIZA DE EMPEÑO MONTE DE PIEDAD. MC ORO PLAÇA PASTORETA

Nº 2 REUS PARKING GRATUITO

TEL 977 33 33 10

COMPRO COCHES, FURGONETAS,4X4Pagamos en efectivo

no imPorta estado

con/sin itv

TEL: 615.994.876

PRUDIX COMPRO ORO

JOYAS EN GENERAL, MEJOR PRECIO (SIN

ENGAÑOS) PAGAMOS AL INSTANTE,

O’DONELL Nº25-27 REUS. 977 32.82.24,

EN BENVINGUT SOCIAS Nº32

(EL VENDRELL) 977 18.15.15

DINERO AL INSTANTE COMPRA DE ORO Y JOYAS MC. Máxima

tasación. Raval Martí Folguera, 27 Reus Tel

977 321 727, Tarragona C/ Caputxins,28

EMPRESA: Precisa comerciales para

distintas Comarcas de la Provincia.

Incorporación inmediata. Contrato Laboral+Seg.Social. Ingresos 1.200 euros

mensuales.Sr. Franch 639.312.534

/ 977 21.94.76

NOVEDADTorredembarra

24 horas. Francés 15

Completo 25698.695.219

TORREDEMBARRA. Chica joven 25, rubia, 90 pecho. Te espera para

complacer tus deseos. 658.456.865

ATENCIÓNNUEVA APERTURA

EN SALOUScorts nacionales e

internacionalesde lujo.

24 Hrs. Discreción. Salidas

Visa670.850.674

URGE INCORPORAR8 Técnicos de ventas para empresa de tratamientos.

precisamos:-personal de 18 a 50 años

-Vehículo propio-ganas de trabajar

-Experiencia en ventasofrecemos:-Trabajo fijo

-Fijo+ incentivos-Buen ambiente de trabajo

interesados llamar al977 19.94.46 para solicitar

entrevista.

38 - diarimés 29/04/11CLASSIFICATS

diarimés - 3929/04/11 SERVEIS

TVE106:00 Noticias 24 horas06:30 Telediario matinal09:00 Los desayunos de TVE10:15 La mañana de La 114:00 Informativo territorial14:30 Corazón de...15:00 Telediario 116:05 El tiempo16:15 Amar en tiempos revueltos17:05 Soy tu dueña18:20 España directo20:00 Gente21:00 Telediario 222:05 El tiempo22:15 Sesión de cine: Shooter: El tirador00:15 Sesión de cine: Replicant01:50 Ley y orden: acción criminal02:30 La noche en 24 horas04:00 TDP Noticias

TELEVISIÓ PROGRAMACIÓ

LA SEXTA07:00 La Sexta En Concierto08:20 Bestial10:15 Crímenes imperfectos11:15 Yo detective11:40 Historias criminales12:35 Crímenes imperfectos13:35 LaSexta Deportes13:55 laSexta/Noticias 1ª Edición15:00 Las reglas de oro del Club de la

Comedia15:55 Sé lo que hicisteis...17:10 Navy, investigación criminal20:00 laSexta Noticias 20h20:55 LaSexta Deportes21:30 Cine en La Sexta: Cuando menos

te lo esperas23:45 Nikita01:35 Reencarnación02:40 Astro tv

TVE211:00 La fábrica de ideas de TVE11:30 Para todos La 213:10 Desafío 14+1. Everest sin oxígeno

(Edurne Pasaban)13:40 Grandes documentales15:25 Imaginantes15:30 Saber y ganar16:00 Grandes documentales18:25 El escarabajo verde18:55 Biodiario19:00 Ciudades para el siglo XXI19:30 Tres 1420:00 La 2 Noticias20:25 Imaginantes20:30 Gafapastas21:00 Documentales culturales21:45 La suerte en tus manos22:05 El escarabajo verde02:35 Documentales culturales

TV306:00 Notícies 3/24 08:00 Els matins 13:15 Bocamoll 14:00 Telenotícies comarques 14:20 El medi ambient 14:30 Telenotícies migdia 15:42 Polseres vermelles 16:36 Divendres 18:21 Julie Lescaut 20:15 Esport Club 20:36 Espai Terra 21:00 Telenotícies vespre 21:51 Zona zàping 22:21 La gran pel· lícula: L’il · lusionista00:16 Pel· lícula: Enterreu el meu cor a

Wounded Knee02:23 Jazz a l’estudi 03:22 Jazz a l’estudi 04:22 Divendres

ANTENA 306:15 Las noticias de la mañana09:00 Espejo público14:00 Los Simpson14:30 Los Simpson15:00 Antena 3 Noticias15:50 La previsión de las 416:00 Bandolera17:00 El secreto de Puente Viejo18:00 El diario19:30 Atrapa un millón20:15 Karlos Arguiñano en tu cocina21:00 Antena 3 Noticias 222:00 Atrapa un millón23:00 DEC02:30 Adivina quién gana esta noche04:45 Repetición de programas

CANAL REUS TV14:30 10 Comarques15:00 La Neu15:30 Extraradi16:00 Notícies16:30 Hoquei : Reus Dep. - FC Barcelona17:30 Extraradi18:00 Notícies18:30 La Grada dels divendres19:00 Furgoaddictes19:15 Carreteres Secundaries 19:30 Esports en Xarxa20:00 Notícies. Segona edició20:30 10 Comarques21:00 La Grada dels divendres21:30 Canto.cat22:00 Notícies22:30 10 Comarques23:00 La Grada dels divendres23:30 Civilis

CUATRO06:30 Puro Cuatro07:00 El zapping de Surferos07:45 Equipo de rescate09:30 Alerta Cobra12:30 Las mañanas de Cuatro14:00 Noticias Cuatro 114:50 Noticias Cuatro deportes 115:50 Tonterías las justas17:30 Tienes un minuto19:00 ¡Allá tú!20:00 Noticias Cuatro 220:45 Bob Esponja21:30 Hermano Mayor22:30 Hijos de papá23:45 Callejeros00:25 Chernóbil, 25 años después01:30 Gente extraordinaria02:30 Eureka04:00 NBA

TAC 1213:30 Auditori 14:00 Noticies 12 14:30 Auditori 15:00 Dorsal 12 Dijous 15:30 La Neu 16:00 Noticies 12 16:30 Reemissió 18:00 Socarrats 18:30 La Neu 19:00 Fins diumenge 19:30 Esports enXarxa 20:00 Noticies 12 20:30 Ciutadella 21:00 Gaudeix la Festa 21:30 Fanzivid 22:00 Noticies 12 22:30 Reemissió 00:00 Families i Escola 00:30 La Recollida de Misteris

TELECINCO06:30 Informativos Telecinco Matinal09:00 El programa de Ana Rosa15:00 Informativos Telecinco 15h15:45 Sálvame diario20:00 Pasapalabra20:55 Informativos Telecinco 21h22:00 Sálvame deluxe02:30 Locos por ganar03:30 Más que coches04:00 En concierto04:30 Infocomerciales05:30 Fusión sonora

CANAL CATALÀ00:30 T-Notícies 04:30 T-Notícies 05:00 Videoclips a la carta 07:30 T-Notícies 09:30 T-Notícies 11:30 Productes i serveis 12:00 La Santa Missa 12:30 Productes i serveis 14:00 T-Notícies 16:30 T-Notícies 18:30 Catalunya Opina 20:30 T-Notícies 22:00 Canal Esports Tarragona22:30 Anem a plaça 23:30 La Ronda

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Caterina, Ramon de Fitero i Robert.

TELÈFONS D’INTERÈSURGÈNCIESBombers.................................................................................................... 085Emergències................................................................................................112Urgències.(Ambulàncies)......................................................................... 061CAMBRILSAjuntament.................................................................................977.79.45.79Policia.local............................................................................... 977.79.45.66Centre.d’Assistència.Primària.(CAP)......................................977.36.30.74SALOUAjuntament................................................................................977.30.92.00Policia.local................................................................................977.30.92.12VILA-SECAAjuntament................................................................................977.30.93.00Policia.local................................................................................ 902.734.196Ambulatori................................................................................. 977.39.40.27TORREDEMBARRAAjuntament................................................................................977.64.00.25CAP.............................................................................................977.64.38.09Policia.local...............................................................................977.64.60.05

FARMÀCIESTARRAGONA:

Pujol Fite, Artur

Bloc.S.Joan.(S.Pere.i.St.Pau)

(24.hores).

977.20.04.13

Sanz Sanz, Fermi

Rambla.Nova,.55.(24.hores)

977.23.23.25

REUS:

Guillen-Navàs-Sentis-

Villanueva

Av..Paisos.Catalans,.116.dreta.

(24.hores)...977.32.27.51.

Peidro Jordà, Mª Victoria

Escultor.Rocamora,.1

(diürn)977.75.73.01

AGENDAREUS. Cinema. Pa negre

A.les.22.00.hores,.al.Teatre.Bartrina

CAMBRILS. Exposició. Una literatura diferent, dones es-

criptores

A.l’edifici.consistorial.fins.el.5.de.maig

TARRAGONA. Concert. Santi Balmes & Julián Saldarri-

aga (Love of Lesbian) + Main Road + Love of Lesbian DJ

A.les.22.00.hores,.a.la.Sala.Zero

MASPUJOLS. Monòleg. Tomás Garcia

A.les.22.30.hores,.al.Casal.Municipal

CINEMA CARTELLERA

TARRAGONAOCINETARRAGONAOcine1 Códigofuente 18.00 - 20.30 - 22.30 Ocine2 Río3D 16.15 - 18.15 - 20.40 Ocine2 Furiaciega3D 22.15/Dv:00.30Ocine3 Winniethepooh 16.00Ocine3 Thor 16.00 - 17.30 - 20.00 - 22.40/Dv:00.30Ocine4 Río 16.35 - 18.30 - 20.30 Ocine4 InvasiónalaTierra 22.30 /Dv:00.45 Ocine5 GnomeoyJulieta 16.00 - 18.00 Ocine5 Sincompromiso 19.45 - 22.00/Dv: 00.15Ocine6 Fastfive 17.00-20.00-22.40 / dij.-dium. 00 :15 Ocine7 Hop 16.30 - 18.30 Ocine7 Scream4 20.30 - 22.40/Dv: 00.45Ocine8imigBebés 16.00 - 18.00 -20.00-22.00 /Dv:00.00Ocine9 Notengasmiedo 16.00-18.15-20 :30 - 22:40 Ocine9 Lalegióndeláguila Dv: 00.40Ocine10 Sinlímites 16.00 - 18.15 Ocine10 Caperucitaroja 20.30 - 22.40/Dv: 00 :45Ocine11 Tokyoblues 17.00-19.30-22.00/Dv:00.30Ocine12 Perdonaperomequierocasarcontigo 16.00 - 18.15 Ocine12 Elamoryotrascosasimpossibles 20.30-22.40/Dv:00.45Ocine13 Thecompanymen 16.15 - 18.20- 20.30 - 22.40 /Dv:00.45 Ocine14 Thor3D 16.30 - 19.30 - 22.30/Dv: 00.45Ocine15 ÁguilaRoja 16.00-19.00-22.00/Dv.30 Ocine16 Fastfive 16.00 - 19.00 - 22.00/Dv:00.30

ALTAFULLALESBRUIXESCINEMESLesBruixes1 Río/JustinBieber 18.20 - 18.30 - 20.30 / 22.30 LesBruixes2 ÁguilaRoja 18.15 - 20.30 - 22.45LesBruixes3 Scream4 18.10 - 20.20 - 22.30 LesBruixes4 Hop 18.10 - 20.20 -22.30

LesBruixes4 InvasiónalaTierra 20.30 LesBruixes5 Sinlímites 18.30 - 20.30 - 22.30 LesBruixes6 Códigofuente 20.20 - 22.30LesBruixes7 Caperucitaroja 18.30 - 20.30 - 22.30

LESBRUIXESCINEMES-ALTAFULLA:977651421

VILA-SECAOCINEVILA-SECAOcine1 Scream4 18.00-20.20-22.40Ocine2 ÁguilaRoja 17.30-20.00-22.15Ocine3 Códigofuente 17.30-20.00-22.15-00.30Ocine4 Fast&furious5 19.30 - 22.15 - 0.45Ocine5 Thor3D 19.30 - 22.00- 00.30Ocine6 Thor 18.15-20.30-22.45-00.50Ocine7 Sinlímites 18.20 Ocine7 Caperucitaroja 20.30-22.40-00.45Ocine8 Perdonaperomequierocasarcontigo 18.00 - 20.15Ocine8 Lalegióndeláguila 22.30-00.40Ocine9 Rio 18.30 Ocine9 InvasiónalaTierra 20 :30 - 22:45 Ocine10 Río3D 18 :00 Ocine10 Sincompromiso 20.00 - 22.15 -00.30

REUSREUSPALACESala1 Thor 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 Sala2 Caperucitaroja 16.00 - 18.30 - 22.30 Sala3 Scream4 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.30Sala4 ÁguilaRoja 16.00 - 18.20 - 20.40 Sala5 Fast&furious5 16.00 - 18.35 - 22.15 Sala7 Hop 16.00 - 18.15 - 20 :30 - 22:30Sala7 Códigofuente 16.00 - 18.15 - 20 :30 - 22:30 Sala8 Rio 16.00 - 18.15 - 20 :30 - 22:30

Sala8 Sinlímites 16.00 - 18.15 - 20 :30 - 22:30 Mésinformacióaltelèfon977754978

LAURENREUSMULTICINESLauren1 Rio 16.20-18.20-20.20Lauren1 Soyelnºcuatro 22.15Lauren2 Caperucitaroja 16.30-18.35-20.35-22.40Lauren3 Lalegióndeláguila 16.00 - 18.10-20.20 - 22.25Lauren4 Scream4 16.20 -18.25- 20.25- 22.35Lauren5 Sinlímites 16.20 -18.30- 20.30- 22.30Lauren6 Fast&furious5 16.35-19.35-22.15Lauren7 Códigofuente 16.30-18.35-20.30-22.35Lauren8 ÁguilaRoja 16.35-19.45-22.10Lauren9 Thor 16.00-18.05-20.15-22.25

Peramésinformacióivendaanticipadad’entrades:www.laurencinemas.net

ELVENDRELLOCINEOcine1 Perdonaperomequierocasarcontigo 16.00 - 18.10Ocine2 Scream4 20.20 - 22:45 -01.00Ocine3 Caperucitaroja 16.25 -18.25Ocine4 Sinlímites 20.30 - 22.35 - 00.00Ocine5 Thor 15.50 - 18.05-20.20-22.35-00.50Ocine6 Soyelnºcuatro 22.45-00.50Ocine7 Hop 16.15 - 18.20Ocine8 Códigofuente 20.30 - 22.30 -00.30Ocine9 Rio 16.10 Ocine10 ÁguilaRoja 18.15- 20.30 - 22.45 - 1.00Ocine11 Fastfive 15 :40 - 18.00- 20.20-22.40-01.00Ocine11 Rio3D 16.15-18.15-20.45 Ocine12 Thor3D 16.15-18.30-20.15-22.30-00.30

OCINE:902170831/977660778

L’HORÒSCOP

Si no teniu parella tot serà més tran-quil i l’únic que us pot fer trontollar és la possibilitat d’alguna enganxa-da amb algú de la feina.

ÀRIES21/03 al 20/04

Hauríeu d’estar contents i, sobre-tot, hauríeu d’agra-ir el bon rotllo que la gent us presta ja que no sempre s’està tant de bon rotllo i això és bo.

TAURE21/04 al 21/05

Mireu de contro-lar-vos una mica i relaxar-vos per-què el vostre estat nerviós es traduirà amb ràbia i amb mala bava, cosa no massa efectiva.

BESSONS22/05 al 21/06

És possible que veieu com hi ha persones que es preocupen per vo-saltres i això us farà adonar que re-alment hi ha gent que us estima.

CRANC22/06 al 23/07

Si mai us ho havíeu plantejat ara és un bon moment per informar-vos i fer alguna inversió, tampoc vull que us llenceu sense es-tar segur.

SAGITARI23/11 al 21/12

Hi ha la possibi-litat que al llarg d’aquests dies tingueu alguna proposta de feina força interessant que vindrà per part d’algú conegut.

CAPRICORN22/12 al 20/01

Una de les coses que us poden sor-tir bé és l’amistat, o sigui que mireu de bolcar-vos una mica amb la festa, riure i gaudir-ne més de la vida.

AQUARI21/01 al 19/02

Heu de saber que ara és un moment de preparació per la vida i això us farà adonar de co-ses importants, no ho deixeu passar per alt.

PEIXOS20/02 al 20/03

El tema en el que notareu més bo-nes vibracions és el dels diners, així que cal tenir-ho en compte i aprofi-tar-ho mentre duri aquesta ratxa.

LLEÓ24/07 al 23/08

Les coses no van bé del tot i on pot ser que les coses s’espatllin més és en el camp de la parella, on podeu tenir-hi un dalta-baix important.

VERGE24/08 al 23/09

Hauríeu de fer al-guna cosa per es-tar més al cas en la feina perquè teniu uns dies amb ten-dències a què les coses manuals us surtin malament.

BALANÇA24/09 al 23/10

Per comptes d’es-tar tanta estona somiant truites potser seria millor que us despertés-siu i comencéssiu a ser una mica més realistes.

ESCORPÍ24/10 al 22/11

40 - diarimés 29/04/11A L’ÚLTIMA

SUDOKUL’ACUDIT Napi

Nivell mitjà

19º 15ºTemperatura

màxima

Temperatura mínima

Espai patrocinat per:

EL TEMPS

Estat del cel:Cel molt ennuvolat o co-bert sobretot a la meitat sud durant el matí.Precipitacions:S’esperen precipitacions febles i disperses fins a mig matí, sobretot a la meitat sud del país. A partir de llavors, s’espe-ren ruixats dispersos a punts de muntanya.

LAIA DÍAZLa Laia González va néixer fa 24 anys a Reus, però durant els últims set mesos ha estat vivint a Gant, la capital de Flandes, a Bèlgica, situada a mig camí entre Bruges i Brussel·les.–Com va fer cap a Gant?–Vaig demanar una beca Erasmus a la URV per a estudiar periodisme a la universitat de Gant. Preferia anar a Anvers, però la beca només era de sis mesos amb la qual cosa vaig acabar escollint Gant perquè m’oferien poder estar-m’hi deu mesos.–Quina va ser la seva prime-ra impressió en arribar a la ciutat? –Va ser una retrobada. Feia 4 anys que hi havia vingut amb els meus pa-res, però únicament ens hi vam estar un matí i, per tant, només em coneixia quatre punts de la ciutat i poca cosa més.–Quines són les principals diferències entre Bèlgica i casa seva?–Els belgues acostumen a menjar més aviat: dinen entre les dotze i la una del migdia, i sopen al voltant de les sis de

la tarda. A part, les botigues obren de deu del matí a sis de la tarda, i cap tan-ca durant el migdia. Per norma gene-ral, la vida diürna acaba més aviat que la nostra, i és una de les coses a què em va costar més adaptar-me.–Si algú ve a visitar-la, què no es pot perdre?–És imprescindible visitar el Graslei, una de les ribes del riu Leie, adorna-da amb cases típicament flamenques i bars acollidors amb terrassa per a gau-dir de les vistes. Tampoc s’ha d’oblidar la catedral de Sant Bavó, el Belfort, el

Vrijdagmarkt –una de les places més boniques de la ciutat on hi ha una cerveseria en la qual abans has de deixar una sabata per a poder-hi beure– i el centre histò-

ric de Gant és petit, però molt pinto-resc.–Què és el que més troba a faltar de casa?–El bon temps. Aquí és molt variable, al matí pot fer sol i a la tarda caure un xàfec impressionant. A més a més, durant l’hivern sempre està tapat i fa molt de fred. L’any passat, al novem-

bre, vam estar tres setmanes sense veure el sol! –Quan torni a Reus hi haurà algun hàbit o tra-dició belga que no deixarà de fer?–La veritat és que no he adoptat gaire hàbits, però trobaré a faltar (i molt) les cerveses i les patates fregides, amb les seves infinites salses.–Alguna anècdota curiosa...–A finals del mes de novembre i durant quasi tot el desembre va caure una ne-vada impressionant a tot el país, fins a 60 centímetres en alguns llocs! No ha-via vist mai nevar tant i em va fer mol-ta il·lusió. Vaig fer algun que altre ni-not de neu, vaig patinar pels carrers (sense caure!) i bé... va ser una experi-ència per recordar. L’única cosa nega-tiva van ser els nombrosos retards que hi van haver als trens, però per la resta va ser bonic.–M’imagino que té intenció de tornar a Reus aviat...–Em queden dos mesos i mig perquè se m’acabi la beca Erasmus, però ara per ara estic buscant una feina en el camp de la publicitat per poder quedar-m’hi més temps. A veure si tinc sort!

DE REUS A GANT (BÈLGICA)

«Vam estar tres setmanes sense sol!»Laia González viu a la capital de Flandes on hi ha anat a estudiar periodisme

«La vida diürna s’acaba molt aviat i és complicat adaptar-se que les boti-gues tanquen a les sis»

Laia González da-vant de l’església de Sant Nicolau de Gant, capital de Flandes.CEDIDA