ftny torcer • II.3 Epoca - M.° 71 Dlssab*« 7 de Març 4«2«

Justícia Quan serà comprès que el pa1* "triotisme consisteix, sobre tot»

l en fer la pàtria digna?GABRIEL ALOMAR

15 cts. SETMANARI SOCIALISTA Retacelo: tuaríi», 14, pril. • BARMLfgU

KETORH A mCLAUITUD?Es de creure que les idees exposades per Hilari Be-

lloc en el llibre «L'Estat servil», suara comentades per•en loan Creixells, no tindran un ressò molt ,extens en els-medis obrers. En el fons, la posició de Belloc és pura-ment antimarxista. Aprofitant-se de l'objectivitat delmètode fa derivar les conseqüències de fets reals, peròmancats de trascendencia, vers conclusions forçades iimpossibles.

El Sr. Creixell, més hàbil que Belloc i tan agut comChesterton, improvitza amb quatre pinzellades brillantsel-panorama de la societat futura senlada sobre els prin-cipis de la llibertat econòmica i de l'esclavitud política.JPer ell, pot arribar un dia en que el proletariat dominisjense limitacions • en el terreny polític i per tal de garan-1tii! la seva existència s'imposi l'obligació del treball a icanvi de una remuneració fixa sustreta a tota eventuali-tat. El fruit del treball aniria a mans de la classe econò-micament lliure, la qual, a més d'estar subjecte a totesles oscilacions econòmiques sufriría el control de la clas-se desposseida, políticament dominadora. L'antinòmia ésaquesta: els esclaus, amos de l'Estat, governarien; elslliures, posseidors de la riquesa, no tindrien drets polí-tics de cap mena.

Les teories del Sr. Creixells no semblen pas comple-Jament irrebatibles. Estem avesats a considerar indisolu-/ bles el poder i la riquesa. Quan esdevé una subversió i

els desposseïts amb un acte de força obtenen el poder, elprirker que fan és apoderar-se de la riquesa. Per això esfa difícil imaginar una majoria estàtica amb ple controldel poder polític que es resignés a soportar indefinida-ment una minoria lliure, irresponsable, mestressa de totsels instruments de treball i de producció. Sempre queaquesta majoria arribi a la possessió del poder, la rique-sa serà, fatalment, socialitzada.

El Sr. Creixells reforça el seu pensament amb l'e-xemple de Rússia. La restauració de l'empresa privada idel règim de lliure concurrència no ha vingut acompa-nyat, es cert, del restabliment de l'universitat dels dretslioUtíes. Tots creiem, però, que als futurs .capitalistesrussos ,no els encaparra molt l'obtenció de la franquícia

* dettotaa pèv, dos motius: Si í obtinguessin, passarien* jnoltçs dècades essent minoria i la lluita oberta i clara* portaria per ells desventatjes considerables. Sense drets

polítics, saben perfectament que la política de l'estat rusno pot dirigir-se contra els seus interessos i que des delmoment que foren reconeguts com una necessitat, l'estatcuidará de llur conservació i els hi tindrà la via expedita.Això no és cap exageració i sembla perfectament incon-testable. En economia se segueixen lleis fatal?. Règimcapitalista o règim comunista. Ni poden conviure, ni me-nys harmonitzar-se. Tinguin o no tinguin vot els capita-listes russos, ,la política dels Soviets girarà entorn dellurs interessos que seran els de la producció tota vega-da que la producció estarà en llurs mans.

El propi Sr. Creixells ho diu: A Rússia hi hagué unarevolució política, però no hi hagué una revolució eco-nòmica fonamental. I nosaltres ho hem sotingut mantesvegades: Una revolució política s'improvitza i a vegadestriomfa, en tant que una revolució econòmica ni s'impro-vitza ni pot triomfar sense que s'alterin els factors mo-rals de un poble i de tota la societat. Quan l'endemà de

-, la revolució, els camperols russos s'adjudicaren les ter-res i els dictadors proletaris reconegueren el fet i elsancionaren, ja es podia predir el retorn total al sistemacapitalista i de propietat individual. I consti que no tenenels nostres raonaments sobre la revolució russa capintenció pejorativa.

Una cosa ens plau a nosaltres marxistes i enemicsirreconciliables del règim capitalista i burgès, i és el re-coneixement que fan tots els pensadors no socialistes deque el règim actual és tranzitori i va de dret a la mort.Deixem-nos de valoracions i analitzem els fets i és segurque com més meditem sobre el procés que devant delsnostres ulls va descapdellant-se, més veurem la corbafatal vers el comunisme o el col·lectivisme que segueixl'història de l'economia precisament des de que fou abo-lida l'esclavitud i la generalització dels drets polítics vafer possible el progrés industrial i les grans concentra-cions de riquesa. Es un procés biològic clarissim l'enlai-rament del proletariat, el seu acreixement de poder, laseva tendència—només desconeguda en la nostra terra—a apoderar-se de les funcions directores, no per a realit-zar un senzill acte de subversió fàcilment revertible, sinóper a evitar que es dificulti el curs normal de la vida i sesubjecti la societat a sofrimens inútils i lluites estèrils.

Tots els arguments de Belloc a favor de la tessi de laseguretat de l'existència de l'obrer i que volen demostrarque la legislació obrera és un inici d'esclavitud o el re-coneixement de la perdurabilitat del règim de subordina-ció al capital, serveixen igualment per a demostrar quel'obrer, a mesura que va adquirint força i capacitat,^aparta de l'esclavitut i reforça la seva posició d'homelììiirè. Peròjio és possible sostenir un criteri d'aquestanaturalesa, malgrat es vulgui recolzar en un raonamentobjectiu í imparcial, sense entrebamcar-se en les valora-

........ .̂ ^̂ ', '.'̂ """------- ' ' ~ ~~~ ~"" -•""-i··-qiSi'"' " "' - "" ."-—.... - - "_•__ __ r : —~zu:__ _ _ - | p . .

cions i no caure en el regne"fte lo subjectiu. I aleshores, jningú no s'atrevirà a parlaci d'esclavitud ni a sostenirque de la lluita proletària, s^Éii com sigui, en pugui re-sultar altre cosa que un aapfjíxemeiit de la dignitat hu- imana encara que les lleis/j^conòmiques ens portessin jfatalment pel camí oposat. ^

>••- —- j - "'.y. L.*— 1 . . . ! . .DIVULGACIÓ DE DOCTRINA

La lluital política" ' • •

S'acusa freqüentment als so- S* supressió de consums, aba-cialistes de provocar l'odi de Jffatament de subsistències, ober-classes, però els qui tal fan no.ÍP»3 d'obres p'úbliques, etc.?'Nosaben fer distinció entre l'odi dei~JOn accions polítiques les declasses i consciència de classe, Ja»otestar contra la persecucióNo; els socialistes suavitze»i»obrers. contra la clausura deprecisament la lluita de classes.* iStaCwfats, denegació de permi-

--- - jR«» suspensió de periòdics, etc.,la ennoblim. La nostra aspiracióés donar consciència als treba-v

lla dors de que llurs interesso»són fatal i diametralment opo-sats als de la classe capitalista,!

í*1" ï"""' - • • -

{¿Etc.? Les reformes polítiquese donen solidesa i consistèn-

¡a a les millores de caràcter'econòmic, no obliguen a l'obrer

i, per tant, no tant sols no pro-ffà lluitar políticament per a asse-voquem odis, sinó que demos-; SÍP»«»1 Ç° conquerit i procurar eltrem que la lluita de 'classes és <conqueriment d altres novesun fenomen inevitable i que, en; |aventatges? No sabem que elconseqüència, la mateixa bur-IjQovern, o sigui l'Estat capita-gesia és víctima de les circums>rliîîsta.'intervé directament en l'or-tàncies actuals. Jp?nítzacio °brera, en.els seu in-

La tasca del Partit SociaIistaJfeÇTWentsienel seu desenrotllo?

Obrer és, doncs, la de fer cons-*I'Volem més proves, doncs, decient la lluita de classes, donarré'S«2 el proletariat deu acudir ali la forma que més convingui ¿f1 acdó Polítlca de classc? Indub-segons les condicions de lloc if tablement és de gran trascen-de temps, per a ànfondre en ditalL^10"» d alta "ecessitat <Iue la

lluita la expressió clara i prect-€vasse treballadora porti a capsa de son objecte definitiu: Jar , ona lluita inacabable contra elemancipació de la classe treball ' .««PitaKsme a fi d'obtenir unalladora. I la lluita que desitjem ti ¡influència i una força políticapropaguem els socialistes, la' , Cada vegada mes potent, per a,lluita que considerem verdade-1 í ?mb elles>íer front Pnmer a la

ramení efectiva, és la lluita pdírf B^g"« i suprimir-la, després,tica, que és la més alta expressi,c?m a classe. I la lluita políticasió de la lluita de classes. el proletariat deu portar-la ama ue iiaascs. &»,— r-— •—-••— -~- r—..-. .u «

I entengui's bé que al dir lluit«J*nne amb independència abso-políticano és que tinguem- IAM3 de tots i cada un dels Par"pretensió r de sumar un pàrutMíts burgesos, per més avançatsmés als ja innombrables qtíé'es, t <IU? es titulin,disputen el poder. No; nosaltresvolem donar consciència declasse al prolerariat, volem fer-li compendre la missió històricaque li és encomanada, l'actitudque deu adoptar per a emanci-par-se, perquè, així, anirà con-1

querint', en oberta lluita contratotes les forces burgeses, llocs imés llocs en els cossos electo-rals, a fi de, des d'ells, conti-nuar, completar i apoiar la llui-ta que sosté en la premsa, en elmiting i, sobre tot, en les socie-tats de ressistència. I al conjiíníde totes aquestes accions és al,que els socialistes n'hi diemlluita política: lluita que ha d'a-*cabar necessàriament amb l'a*,nul'lació del règim burgès, amb*la socialització de la riquesa^amb el triomf del col·lectivisme*

El proletariat, per a combatre •eficaçment a la classe capitalis-ta, no deu concretar-se a orga-nitzar-se en el terreny econòmic^,puix les seves societats de res«_• ü*.-:- 1_ : -1 i **'

Aquest és el ver sentit de lalluita déclasses, tal com la en-tenen i preconitzen els socialis-tes marxistes. I entesa així,practicada com deixem exposat,aconseguim, abans que tot, ele-var el nivell moral de la classetreballadora i millorar, després,les seves condicions materials..Efectivament: per mitjà 'de lalluita de classes, l'obrer deixad'ésser l'humil i despreciableésser que un dia fou; per ellaaprèn a establir una diferènciaentre la sort que el present or-dre social depara a explotadorsi ¿xplotats; per ella aspira apendre part directa en totes lesmanifestacions de la cultura ide la civilització; p ¿r ella la se-va susceptibilitat s'afina d'unatal faisó que l'opresió per ell su-ferta se li fa cada jorn més in-soportable. I a mida que es pro-dueix més elevació del nivellmoral del proletariat, augmentatambé el desig de millorar les

sístència.la vaga i el boycott^ s«ves condicions materials; aug-' s - ,i_: _-Lui-M menta de tal manera, quearmes que en principi sembla-

ven suficients per a combatre alcapitalisme, són únicament au-xiliars de la gran lluita, de lalluita per excel·lència, de la llui-ta política. El proletariat deuorganitzar-se econòmica i polliticament per a combatre eficaç-ment a la burgesia i per a con-seguir una i segura i definitivavictòria; deu, universalment,convertir-se en una sola, ùnica*homogènia i indivisible classeobrera; es deu convèncer de que-ies seves accions, política i eco-;nòmica, no poden separar-se;doncs una a l'altra es com-pleten; deu compendre, en fi¿.que tota la lluita econòmicaés també una lluita política,;puix totes les lluites són, en rea-litat, lluites polítiques.

Són innombrables les dades i;els fets que podríem citar per a-demostraria necessitat que te-nen els treballadors d'acudir a!l'acció política. No interessen ala classe obrera els drets d'as-sociació i de reunió? No deupreocuparse de les lleis d'acci-dents del treball, del descansdominical, del treball de les do-nes i dels infants, i de tantes al-tres? Pot deixar de fer oïr la se-;va veu davant problemes de ca-ràcter polític tan importants com

nobasten per a rublir-lo totes lesmillores que prometen els par-tits polítics burgesos; les sevesànsies de millorament no potsatisfer-les l'actual organitzacióeconòmica de la societat.

L'obrer, arribat a aquest punt,es disposa a ingressar en elPartit Socialista Obrer, doncses convenç de que és l'únic llocon pot treballar per la seva re-demció. Es convenç de queanant a engroixir les fileres delSocialisme internacional donaràforça i vigoria, amb el seu esforçpersonal i amb les cotitzacions,al gran exèrcit de lluitadorsconscients que ha d'acabar ambtotes les desigualtats i totes lesinjustícies.

R.

CRÓNICA HEBDOMADARIA

Polìtica internacionalEl món mahometà

Els diaris venen plens de la inesperada revolta dels kurde*contra Turquia. Totes les noves coincideixen de donar importànciaal moviment i en assegurar que una regió extensa i molt pobladaes troba sobre les armes i s'ha lliurat ja de la dominació turca. Esprovable, però, que el Govern d'Angora que aparenta una imper-turbable sereninat sigui à temps a sofocar la rebelió i doni unalliçó molt dura als muntanyencs que tants serveis han prestat aTurquia com a carn de canó en les nombroses guerres que há sos-tingut en l'espai de cinquanta anys. '

Sembla que l'aixecament dels kurdes té caràcter de guerra re-ligiosa. Es diu que el capdill Said ha proclamat la independènciade Kurdistan i l'elvació al tron del flamant reialme de Selim Effen-di, fill de l'antic Soldà de Turquia, Abdul Hamid. Selim tindrà eldoble caràcter de Soldà i Califa. Es tracta de restaurar el Califati per a aquesta empresa els kurdes porten exemplars del Korànenganxats a llurs baionetes. Said s'anuncia com enviat de Maho-ma i apel·lant al fanatisme d'aquella gent indòmita no és extranyque la revolta adquireixi extraordinàries proporcions.

Es evident que el laicisme dels nous governants Turquia had'ésser la causa de grans preocupacions i terribles perills. Els reac-cionaris d'Orient, com els d'Occident, no donen llur braç a tòrceramb fàcil resignació. Perquè un poble lliure pugui eliminar tot elcrostissam religiós que l'enlletgeix, és precís que li raji la sanfmoltes vegades. Turquia que amb el sacrifici més Cruent s'haviaguanyat el dret a la llibertat i anava de dret a obtenir-la, es trobavoltada d'enemics que sotjen totes les seves febleses per a evitariaseva consolidació. I no serà cap miracle que ara, després d'haverconcertat l'aliança am Iugoslàvia, Grècia, amb l'excusa de la res-cent expulsió del Patriarca Ecumèni, aprofiti les distraccions deTurquia per a venjar greuges passats i satisfer antigues ambicions.

Quan, un any enrera, fou suprimit el Califat i Abdul Mejid Ef-fendi va marxar camí del seu exili, ja dèiem que la fe musulmanano obraria altre miracle que posar en evidència els baixos fins queinspiren a molts fervorosos creients. Ningú havia desautoritzat ennom de la fe al Califa residencial i ja sortien candidats expontànisa tots quatre punts cardinals. L'ambiciós Husseim, rei de Hedjaz,pretenia l'alta dignitat, perquè, residint a la Meca, comptava tenirun motiu de més per a explotar als pobres peregrins. Dissortada-ment per ell, els wahabistes varen embestir l'istiu passat i els llocssagrats varen passar a mans del Soldà Nejd, Ibn Saud. En llocd'adquirir la nova investidura, va abdicar el tron a favor del seufill AH ibn Huáseim i va passar a l'ostracisme. Ali se sosté encaraper miracle després del desastre sufert amb motiu de la invasiówahabita però no ha pogut recuperar els llocs sagrats.

- Entre tant, els Comités pro-Califat en les diferentes nacionshan continuat treballant per la cel·lebració de la Conferència detot el món musulmà anunciada per d'aquí pocs dies a El Cairo. Esprobable, que la Conferència no es cel·lebri'encara. La situació deHedjaz i Egipte es projecta desagradablement damunt dels treballsd'aquests Comitès i posen en perill l'èxit de la projectada Confe-rència. Fa poc que una delegació de la índia va anar a Egipte i al'Aràbia per a preparar el pla definitiu que s'havia de sotmetre al'Assemblea. Aquest pla preveia l'arranjament definitiu de les di-vergències polítiques entre els diferents estats de l'Aràbia i afer-mava la permanència del Califa en el propi bressol de l'Islam. Laproposició que portava la delegació musulmana de la India era lasegüent:

La tormació d'una República independent a Hedjaz en la qualel rei Husseim i els membres de la seva família no hi tindrien caplloc ni participació;

La federació de tots eh estats de l'Aràbia per tal d'evitar in-tromissions estrangeres i lluites intestines, i

la convocado d'una Conferència de tot el món musulmà qates reunís a la Meca abans de la vinenta peregrinació per a tractarde la constitució de la República a qual Conferència serien invi-tats Ibn Saud de Nejd i Imam Yehia de Iemen.

Es molt natural que aquesta proposició no plagués al rei AH deHedjaz i que la delegació mahometana de la índia hagués de tor-nar a Bombay sense haver lligat caps. L'avui poderós Soliïà deNejd, Ibn Saud, estava conforme amb la proposició, però la 'dele-gació no pogué arribar a la Meca per haver-s'hi oposat el rei deHedjaz, el qual accedia a la cel·lebració d'una conferència de fina-litat purament religiosa però que no s'inmiscuís en qüestions depolítica. Els indis musulmans consideren per aquest fet traidor ala causa santa a Alí ibn Husseim i s'han convençut de que nomésanava, com el $eu pare, a satisfer ambicions personals.

El* wahabi^es victorioso« per le* armes, tenen també, mercé* ala *en-ate>a de Ibn Saud, la simpatia del món muaulmà el qualcansat del* abuqos que e< cometien amb les peregrinacions' durantel temp* de la dominació turca, havia de contemplar com des deque l'Emir Hmseim s'havia emancipat i s'havia proclama^ rei deHedjaz eb abuso» havien pujat considerablement de grau. El* wa-habiste«, com el« kurde", són fdnà'ic« i volen el restabliment; de lafe ancestral i per aquesta cau^a a vegade» havien curullat les cala-mitats dels pobres peregrina islàmics amb una degollina exemplar.Però d'aquests excesso«, com el* suara comesos a Tran"jordània,no pot culpar-se a Ibn Saud «ino al* amic* i desarrelabkí habitantsbel·licosos i de pillatge que caracteritzen al< fílU deldeaer». Reitendonc-< com a campions de la fe i com a »uprema garantia de larestauració de l'unitat islàmica el<* wahabi« i ela kurde« i qual-que altre grup primari perdut en les arideses de l'Alia Menor odel Nord d'Africà. Turquia rebutja la fe, i Egipte, Irac, Siri» ialtre-* pobles me8 o menys organitzats a la moderna serven una feadulterada i acomodaticia que 'e com a principal objecte «ometreal-i grup-« me* enderrarits i explotar llur fanatisme,

No é* desitjable de* de cap punt de'vi^a que els kurde* obtin-guin cap venta1 ja sobre Turquia i (,ue llur rebelió prosperi i con-^egueixi dezilitar Turquja. Si algú «ent ternura per l'independèn-eia del< kurde->, born tots els pobles selvatge«, sen tan independent"com de-d'gen i en tote« époque1 eU hi ha Cobrat llibertat i oca ióper a damo-trar de que *on capaco-'. No ens fem il·lusionsexagera-de* respecte a Turquia, però re-pectant la bona fe que pugut ha-ver-hi en;re els molt* que laboren per la restauració de l'unii at i -lamica, creiem que l'únic sa i digne d'imi'ació que hi ha en el monmahome'à é l'exemple de Turquia que.no perhaver-'e entregai ala lliber a r de conciencia i a le« practique-1 de la moderna demo-cracia de-cuidd o' el que sigui e-perit nacional fin-1 a l'ex'rem decrear- e d i f icula t^ innece Caries i pre cudre correthir fe » qu« l'hfr-tòria ha con agra' í que no me- cause- femblam& a le* que el pfO*duiren i-oden entitlement modiîicar-lo!. *

&L Serra i Mont

¿SÄ!lUSTieiA S O C I A L y A« HMO stw

-AÏ

g

molDi liai?IV

Primer de tôt una aclarado:iPf el neu mutilat article ante-rior m'estranyava de la mesura i

.,#;' ríomediment dels meus contra-dictora i deia que si tots els par-tidaris dels medis violents fos-sin com ells jo no hauria cregutnecessari despertar la discussió

§4fkl tcjaa ut supra. En efecte, éspt|i4ent que en fer-ho jo no ' emproposava altra cosa que donarla batalla a n'aquest tipus d'es-perit incendiari, partidari itnpe-

r Citent del massacre i l'exterminifc. ,çbin a únics medis de salvaciófci,)de la Humanitat. El seu raona-^ ment és dar: quan no hi hagi

' \, un sol home sobre la terra,_ STiauràn acabat els conflictes

'.,' socials. Però al mateix temps jol^jíjolía dopar la batalla a n'aquest

altre tipus d'intel·lectual pseudo. JQCtndiarì que comença a sorgir

_ fcj a casa nostra. Tenim una colla.., .dr Jiferatoides d'ànima més ten-l '.' qrf q?* una mon jeta verda, in-,,^capaços de matar un mosquit,,,, que no han vist mai vessar una.', gola de sang i que, no obtant«,.«s.senten valents i vomiten les

'més terribles catalinaries contra¿, els, «covards», «embrutits» i., «burgesos» que no pensen com,j, eus volen 1er veure que pensen.; Per això, en veure que els meus', articles eren discutits serena-'T ment vaig creure que tal vegada\ m pavia errat, que l'enemic no'.exisfia i que, consegüentment,

• >( havia donat un cop al buit.,*."., t (Vana illusiól L'enemic ha

sorgit i després d'uns quantscompliments ha començat a ti-

"vrar amb tala dum-dum. Així, p.,f ¿Xj l'amic Màrius Vidal en els, WV article «La panacea del Dr., M»ra» se sent agressiu i amb, Jiones paraules em posa fet un

drap brut. Als amics de JUSTÍ-',;CIA SOCIAL no els interessa. »n article personalista com elí qoe heu fet; ells volen llegir ar-, gumeots i no insults. El vostre

, , treball és descabella! i semblar fet seguint el mètode Berlitz (IV

..,„ Uta un trempa plumes? — No,però la meva germana s'ha còm-

-¿ iprat unes mitjes). En efecte, to-,,•18.18 força del seu monòleg^v.üaAca en fer resaltar que el fi.«justifica els medis i que jo socí jun ésser despreciable per que. condiciono l'ideal a la tàctica. I

^ això és absolutament fals.

Però no estem discutint l'ideal.—sobre el qual tots estem d'a-cord—sinó els procediments per

-,a cons,eguir-ho, i des d'aquest"punt de vista no sé veure queja defensa de la tessi evolucio-

. nieta suposi un pecat de mate-rialime.

, (> Eï company «Cot de Reddis»protesta de que jo hagi repro-

"',' daít trocos d'editorials de JUS-" ÍICIÀ SOCIAL. Per què no va

protestar quan es publicaren elsoa»ginals? No obstant, estigui

tranquil, no tornaré a fer-ho.Però sí em permetrà algunesopinions alienes per a demos-trar que la mpva posició enaquest assumpte no solament noté res n'originai sinó que és lageneralment acceptada pel so-cialisme mundial.

Karl Kauísky ha escrit: «Notenim cap raó per a suposar quela insurrecció armada, amb bar-ricades i demés incidents guer-rers, pugui desempcnyar en l'ac-tualitat un paper decissiu en larevolució social».

Finalment, Snowden, en elseu precís estudi «Socialism andSindicalism» ha escrit aquestsucós paràgraf: «La distincióentre el socialista revolucionarii e l , socialista evolucionista ésmés una distinció nominal quereal. El títol de socialista revo-lucionari és pres per molts jovespeí qué sembla denotar un tipusde partidarimés robust i enèrgic.La frasse és una reminiscènciadels primers temps del movimentsocialista, quan hom creia queestava pròxim el dia en que lesforces d'un proletariat unit fa-rien front a les de la burgesiaen les barricades i que el resul-tat d'aquest conflicte sanguinariseria el triomf dels treballadorsi la destrucció del capitalisme.Aquesta frase, socialisme revo-lucionari, ha sobreviscut molttemps després d'haver perdut laseva significació real, doncsavui dia, fins el socialista revo-lucionari més cridaner («eventhe loudest voiced Revolutiona-ry socialist») sap que la revolu-ció social no pot verifjcar-se

ld'altra manera que mitjançantl'evolució GRADUAL del poderpolític per la democràcia í latransformació GRADUAL delsistema capitalista en un siste-ma cooperativista, de riquesacomú». (Pag. 133). I més avall(pàg. 136), per sí encara queda-va algun dubte, afegeix: «la idead'una revolució catastròfica haestat abandonada per tots elssocialistes».

Pobre Snowdenl Qui li haviade dir quví etimi país europeu,amb pretensions d'avançat, unpobre socialist,:! seria, blasmatpels seus companys (?) pel fetd'haver sostingut allò que—se-gons ell—accepten tots els so-cialistes?

L'amie Comaposada, esperitnoble, home integèrrim i bo quejo admiro amb tota devoció, haescrit unes ratlles intervenint enel tema debatut. 1 jo seria unésser desagraït si no li fes pa-tent la meva satisfacció en veu-re el respecte amb que combatles meves idees. Així es fa; lesidees es combaten amb idees ino amb exabruptes, amb liris-mes, o amb exclamacions patè-tiques. Però hi ha un punt enque l'argumentació de Comapo-sada em sembla fallar

Jo em permeto dema-nar a l'amic Comaposada: Quecreu més factible, aconseguirque una majoria de proletaris

isurtin al carrer disposats a per- 'dre la vida, o. fer que aquestamajoria surti al carrer disposa-da a depositar una paptleta 'electoral en l'urna corresponent?No li sembla a l'amic Comapo- 'sada que l'assalt al poder pelsmitjans normals és més segur-—tenint en compte la majoriadeJsvots proletaris—que pels iwt-jans anormals? >/.

creu/HfelIque no es podria fer, com hoestan fent, per exemple, els ftï-sos escandinaus, inclus enna monarquia? Si enmoments les passions de'sbor-dades de la massa es lliuren aexcessos de revenja, no tindfeínmés remei que acceptar-lo^ idisculpar-los íntimament, fi«ròaixò és molt distint a que nosal-tres els prediquem la necessitatde que els fassin. •*;>

E.

Plou, Es Thora de començarla teina. Pel davant nostrepassen els autobús i el tramvies.Van farcits, comprimits, ambels imperials plens d'«homesamb el paraigua obert», i altrespenjats com raïms a ¡esplataformes.

Passa un automòbil lluent,bronzent, amb els metalls politsi flors en la cabina. Encreuar-seamb el tramvia abarrotai, ¡i

"venta un esquitx de llot comuna escvpinada. Fins als derimperial arriben les espurnes.Quina intel·ligència que tenenles màquines]'

Àiret

ORGANISME NECESSARI

Peroni no i la

NOTA DE DIRECCIÓ* f;JUSTÍCIA SOCIAL |f,

ha cregut necessari ferobservació als compque actualment poleentorn del tema suscitat Jcompany Mira, perquècapçalera del nostre pedic—«Setmanari Sòciata»—ja diu ben clar que'nosaltres ni els homes 3la «Unió Socialista» no pç?den renunciar a capmètodes de lluita que,l'assoliment de les nosfl·lAaspiracions, les circumstÄ*cies de moment i lloc pïf*güín aconsellar. ¿

eîsis

LA FINESTRO B E R T

rw

iU

EN L'IMPERIAL IEL PARAIGUA OBER

Un estranger vingut d'unllunyà, ens va dir un diaacabava de rebré una impr ,QescÒncenaüt: Queia una pJä/ef 'fina i un home anava amo uoparaigua obert en l'imperíaíd'un tranvia. I afegia, carregatde lògica, el candii observador'—«Si podia resistir la piafa, peí1.què obria el paraigua!, i, si dpfpodia resistir-la, per què anava*en rimperial?; devi» ésser mffilòsop»* ''

Ino era un filóso p profession^Era un guixaire, un guixaire,;,que havia d'anar a començar gjrjornal i no tenia temps d'espfMtfiun altre tramvia. I malgrat gttela pluja el molestés com al azeVdelicat fabricant de dbettçs,*anava en rimperial «perquè «0-fcabia dintre».

Un amic arribat de paíso*''colonials ens parla avui deíàïtrens de negres que recorren /e$f|explotacions agrícoles. Passéti:per les mateixes vies que ew;grans expressos de turisme. Petíi> |són trens «especials» ajü$'categoria de tren de càrregavan farcits, comprimits, a corf»';estació fan paraies llargues. ,

' ' -$

La veu dels treballaôorsôe la terra

Comparty^ 6» lìora d« qui junterales mans, posern nos tots d 'un rmiglr,acabiiïn per sempre els odis i menys-preu« existents entro nosaltres, rcs-ppctptn-nos i aimnm-no* com a g<>r-raaus i com a obr"M quo tont. Nocregueu que nosaltres siguem menysObn'rs quo vo-ialtrus, uo. No us cre-gueu, tul com s'Ini flit , o s'ha volgutHir, CHI eixes mateix»'« columnes, queuo tenim cor, ni nspcrlt, ui que enscri"¡''in que no UI hagi pur a nosaltres

|v emancipació posíi'ilt1, u<>.Nosaltres, els obrers de la terra ca-

• ta luna, <•!« agricultor*, els pajruso*,tonim tot oi que PUS Cal, t -n i tn cor,'{\sperit, pensament i a més a més lacomplexió fippaíia que ens ha donatJ'airti puriaaitn de la raoutanya quorfispiri'in.

El quo hi h», ai jeu sí, ós que no te-nim despert, no oi tenim vivificat,re»ta aboli i», adormit, l'tiro por què?Pdrqun ui un sol hom<>, ni un, TIÓ liavingut « d oi:xondlr-lo, a despert»r-lo,i a dar IID-J l'escalf dis germà que ne-$08 ni te m. Porque rii un sol homo ens'«'ha posat al costat, i ens ha dit cora-piriya, >*i no lia estat quatre dies anà

, d'wnos eleccions per asségurar-ae unaWt;1».

Companys de iotes les indústries,wiiu f m t a nosaltres, Instruiu-nos,porteu nos això que ens unnica i que

.vosaltres teniu a l'abast'de la inè.Desperteu ela nostres esperits. Jun-

k £l·l*SrL ' ,** ** . « *>»<*~^.ïS ^J^íi-sv* ,- /;*i-- *• tl·in lea noítres veu», protestem 1 femC|uu »cabin de posar al* pagesos cata-lans (nosaltres), certa setmanaris In-fantils, erç tan baixa categoria intel-lectual, por a fer riure la quitxalla.Feu que no surti mai més deia rostres

* llabis en sentit despectiu aquella pa-raula de «pagò»' i per fi entreu enlei nostres converses, pofeeu hi lea

; vostres paraules, que aien plenes d'a-TDOr i de respecte, sense que hi tras-pu-hi la burla coin fins ara traspuavaen totes les que ens dirigíeu ela que

^us dèleu companys.. Veniu cap a nosaltres. Feu la pro-

;\.v». Es possible que de primeres no, porti la tasca empresa el rendiment.'que desitgem, però no defalliu; se-guiu avant, creiea nos, i franquejeu,ejs petits obstacles que s'Interposen

i entre nosaltres, que al final portarà'els aeus fruiti com un camp amb bo-ïia llevor, ptrque no som essors morts.Jaentroi això no ea faci, no cregueuportar cap gran a ve n t at go a la vida•ccial obrera catalan».

Això us diuen ola pagesos catalans.

P. P. Vflàsacra

En totes les poblacions d'alguna importància els obrers orga-nitzats compten amb una Casa del Poble, veritable, on tenen esta-blert llur estatge tots o almenys la major part dels seus organismes.

En alguns països, especialment a Bèlgica, les Cases dels Poblesón institucions de gran trascendencia, on es concentra, s'orientai e,s resum la vida oorera en tots els seus aspectes, tan des 4elpunt de vista de l'educació, com de l'organització sindical, coope-rativa, política, mutualista, artística, deportiva, etc., etc.

Sense anar tan lluny, a Espanya, des de l'important Casa delPoble 'de Madrid, on estan domiciliats més de" cent mil obrere, aes més modestes Cases del Poble de petites poblacions, són nom-brosíssimes les que funcionen, constituint ferms baluarts de de-fensa del proletariat. • '

Sols Barcelona, entre les grans poblacions del món, és una es-cepció. v

Barcelona no té Casa del Poble, doncs la que aquí porta aquestnom no té res que veure amb les veritables Cases del Poble detots els països.

Per això les organitzacions obreres estan escampades per totala ciutat i pels pobles agregat*, moltes d'elles domiciliades en ca-fès i cerveceries, mancades del llaç d'unió i del constant contacte,tan indispensables per a la cohesió dels moviments obrers.

Per això mateix, per no tenir una Casa del Poble on es con-centri l'activitat, l'esforç i l'iniciativa obreres, el mutualisme ésaquí a Barcelona una cosa sense consistència, vegent-se obligatsels treballadors que vdlen pertànyer a alguna mutualitat, a formarpart de les anomenades germandats, la major part de les qualsestan baix'l'advocació de tal o qual sant, d'alguna Mare de Diu odel Sagrat Cor de Jesús. Si algú es vol substreure d'aquest am-bient, es veu obligat a pertànyer a societats constituïdes a base denegoci, les quals després de treure els diners dels associats, enestar aquests malats, per poc que puguin s'escapen de pagar-losles dietes.

Altre tant pot dir-s? de la Cooperació. Es cert que funcionenaquí moltes cooperatives, algunes d'elles bastant importants, peròla majoria, per dissort, continuen sense tenir altra finalitat que lade proporcionar una millora material immediata als associats,sense preocupar-se ni poc ni molt del pervindre, de l'educació delsseus fills, ni de l'organització obrera de classe, veritable caracte-rística de totes les grans Cooperatives obreres.

Però la Cooparativa anexa a la Casa del Poble proporcionanta aquesta un benefici anua! de milions, que són distribuitap?r les escoles, per la mutualitat, per la premsa obriera, per propa-ganda i organitzantzació, fent un conjunt d'obra social practicalprofundament transformadora, on es veu en la nostra ciutat?

Es per demés que parlem de l'organització sindical, doncs totssabem que si mai no ha tingut aquesta entre nosaltres una orienta-ció ben definida, en canvi mai no havíem presenciat Testat de con-fusió i d'aclàparament que mostra en aquest instant.

Seria aquest l'estat de l'organització sindical barcelonina, siaquí hi hagués una veritable Casa del Poble que reunís en el seusí a tots o a la major part dels sindicats obrers amb que compta lanostra ciutat? Creiem sincerament que no.

Per què no s'ha fundat a Barcelona, doncs, una entitat d'aques-ta naturalesa, com let que funcionen en tan gran nombre1 de po-blacions els beneficis de les quals s'han fet sentir d'una maneraevident en la educació, en l'organització i en la preparació: delsmitjans de defensa dels obrers? / •'

Per la senzilla raó de que ima organització d'aquest gènere re-quereix us mètode, una persistència i un* seriositat qtre general-ment no han tingut fins avui les entitats obreres barcelonines.

Per què s'ha dit i s'ha repetit que aquests mitjans són massalents i com a tais han estat combatuts i rebutjats pels que han di-rigit i orientat l'organització obrera a Barcelona i a Catalunya, ondurant anys i anys s'ha promès sempre la revolució social per auna data imminent.

Incapacitats per a fer una obra francameni transformador!,han cregut que la revolució desitjada podia fer-se en un tancar iobrir d'ulls,

I així ha resultat, que l'obra lenta no s'ha fet per ésser massalenta,

i quedant tot per a fer. •Quins seran els homes abnegats que organitzaran tuia Casa

del Poble a Barcelona, encara que sigui per a fer obra lenta, peròsegura i persistent, d'educació i d'orientació social?

J. Comapotato

La correspondència d'administracióde JUSTÍCIA SOCIAL, (girs, recia.macions, canvis dfadreca), per que nosufreixi cap retard, preguem es diri-geixi a Marçal Badia, carrer Llovera, 13,Reus.

Ecos i comentarisLa preña* obrera

5 Amb el títol «Los técnicos, e l í -mcn-to imprescindible» el nostro comici y

• i col·laborador Josep '.lové, publ ic i a""«T.uch» Soci»!» un intercsannt artici«.-,tterqa» n'extrèiem ela paragrafa »vgiienta:, ,íltf*r la buena ft en sus actoa y sus

.oèrat « eitrtot trabajadores de lu lii-tiligf*cia, porsi mero \hecko dt que

• fu f otición económica les ha permiti-40 eurtar tía et Mios en Un ¡versid ci-tte y Sieve lat «spéciales, 'ha sido elpan «tpiriiual gré te ha dado COMO u-.U»unto a los trabajadores. Apartar41 nuestro lado a los que iratftjcrmt

. f trabajan constantetnenU, para ins-<r»ir»oi y elevarnos en nuestro as-

-ptety frojetional, es tuncillaauuleuteomprentible.

.Lot químicos, ingeniaron, arqnilcc-totr etc., e/k)., que crearon i/ tupieronpower a (an alio nivel ia l 'niti^-xiftiutIndustrial de Barcelona, COMO ¡n-n/e-

•tort» f , catedráticos, no pudiera ,i veroirat prutbat de afecto y solidaridatltve If d* ius propios alumnos, cuan-do potaban por trances difíciles y do-{afOtotfue ¿M imponía una separa-

ción fortosA entre unos y otros. Lasmasas obreras, según algunos, no de~Hau dar importancia a que sufrieraun rudo quebranto sw Universidadprofesional.

¡(•lúe sabían ellos! ¿Cuándo la orga-nización íes haliin dicho lo que aque-llo rali;' // representaba? ¿En que tri-/mna, en que periodo de nuestra oíase,

\ se estíMHlaba al obrero a investigarel calor que representaba aquel tem-plo del trabajo' Es por eso que no po-

\ dia creer con el dolor de profesares ycatedráticos, y porque la divisa queìutìdan heredado, les conminaba aMiiiLatir sin treyíta a lodos los inle-Ifcintílea, aun aquellos técnicos quecreen, y laboran constantemente porun iiiejor iiieneslar i/a los oprimidos.

,S'J/ü al imperio de ¡a estridencia yI-i intolerancia, ka sido causa que semtiliH/riíran MU-C/MS i/iiciativas, y sepfnliei'íin simas fo/abiiracionrs, cola-

\ tora ione,*ni-c<s ir,aspara emprendercon c.t'i/i) la »tira.- u¡ivnldiUi pui" cl UMÍI/» (.fintene.'.

Kn estos comentarios, sólo nos restadecir: Hoy tnli.ï que nunca se imponerectificar lácticas y enmendar erro-res.

Diu «^Solidaridad proletaria» en ua ]article signat per J. Peiró:

Nadie que tenga WH mediano tentí*do de ponderación, pretenderá gué fâtorganizaciones sindicales ttan eoíoa']cerrados en, beneficio de w» ideario,determinado y en perjuicio de loi fa-mas. Bl sindicato obrero no dtbe 'tfranarquista, ni republicano, etc. Sité-' \tuir un dogma político, amqut etdogma sea anarquista, en el seno delsindicato, equivale á constreñir ÌMt faahogar la, existencia del propio tfa»dicato.

Marcili Domingo dramfttncf

Marceli Domingo es el que s'en pot'dir un home beu dotat per la natura-lesa. No te una intel·ligènclt formidavble ni genial, però te un conjunt defacultats que U serveixen per mani-pular admirablement tot el que por-ta en el cervell 1 tot el que arriba ala seva sensibilitat, en forma que lipermet treure'n un màxim rendi-ment.

Marceli Domingo per dlr-ho .en pò* t

ques paraules, és un hom« que p«robtenir un èxit només ha de fer queallargar la mà.

Davant les multituts sol parlar amb'uu pic d'emoció que suggestiona vi-Tament. En la Cambra popular sabU

agafar una actltut fiscalitzadora i ple-. na d'audàcia. ;Eicrivint articles, noeal dir la facilitat amb que fa correrla ploma. No coneixíem però al Mar-celi Domingo dramaturg, i desprésd'haver presenciat l'estrena de «Vi-das rectas» hem de dir que en el teatre éa el mateix hom« que eu la tri-buna, «n el parlament, en la premaai fina direm que en l'aventura.

Aqueat home, dones, no ea potqueixar d« la vida. Té tots ela atrac-tiui al aeu abast. Bata clar que lacontrarietat i el sacrifici l'han acom-panyat quan ha volgut fer d'apòstolpopular. No serem pas nosaltras elaque deixarem de reconèixer la aeyaabnegació. Però tanmateix això 11haurà eitalviat l'aborriment d'uagoig, sense contrast, que és el goigeatupit que senten ela burgasoa depell groixuda.

Orador, perlodiata, dramaturg, delque menya té condiciona éa de polí-tic, 1 no vol que sigui dit.

81 fos bon polític no ea deixariaportar per aqueata mania que té deaingularitzar-*e i de destacar-se delconjunt, amb el mateix aire .d'untenor de fama, que sent la vanitat dela seva meravellosa veu.

Fa molt« viatges de Madrid a Bar-celona i de Barcelona a Madrid, i

sempre sembla que buaqui algunacosa. Marceli Domingo voldria ésserun gran polític, però no troba eldesllorigador.

rible inseguretat que monacava due«videa ha desaparegut, com els nuvolinegres que planaven damunt la ciu-tat inquieta i dolorida.

Ha vl»gut l'Indult I Assemblei, d'aflratoto

La necessitat de confeccionar elnoatre setmanri amb una gran antici-pació va privar-noi de parlar en elnúmero darrer de l'indult de Aracil iDevesa; condemnats a la última pena.Lea especíala circumatànciea que enarodejen ens priven encara avui deparlar d'aquest procés amb ela termeaque voldríem.

No obitant hem fet el que bem po-gut perquè els nostres actea poguei-ain compensar totei lei paraules quehauríem pogut eicriure.

La «unió Soeialiïta» i JUSTÍCIASOCIAL s'ha associat amb els com-panys que han treballat per a lliurarde la mort la vi-I a de dos obrera, dedoi hornea. Al coitatens hi hem posat tots ell homes decor, tots ela ciutadans lliurea i sensi-bles. .

Poques vegades l'opinió l'havialentit conmoguda ami el preientl-ment d'un dol irreparable.

Sortosament les horei d'emoció jahan passat. L'indult reclamat,

ha Tingale La ter»

WrtMlliU

Diumenge paaaat T« tenir lloc l'As-semblea d'afirmació mutualista 'i de-fensa de les mutualitats organitzadaper la Federació de Socora Mutai dela província da Barcelona.

Entre ela elementi que hi prengue-ren part hi havien companti noitt«,preiiditi pel nostre antic Joan Core-mines Maseras. No cal dir que l'mpe-rit de l'Auemblea i lea ideei expoia-des peli oradori mereixen la noitrasimpatia i adhealó.

EH conjunt Tacte leresti excepcio-nal importancia.

Leí información! de 1ft premaa dià-ria fan innecessària eli nostrei eo-mentaris.

Aquest nùmero Uàpassat per la cen-

n sura militar.

'•"fiu!? «•1094 I U S T I G Î A S O G f J A L

Les Idees de! Doctor Miro('tiHClVSÍil

Parlant'Uè la singular teoriade l'evolucionisme que defensael Dr. Mira, ja he dit que noéreia impossible que aquest ha-gués aixecat la Hebra simple-ment com un pretext per a pro-vocarla polèmica i el xoc d'i-dees. Però com que en algunpunt el Dr. Mira sembla que liagrada portar les coses a lapunta de'l'espasa, crec que almeu article sobre aquesta qües-tió, publicat fa algunes setma-nes li correspon una segonapart, per a contestar al meucontraopinant en el cas de quehagués volgut donar al debat unobjecte més substantiu que eld'un simple exercici de gimna-sia mental, tal com es practicaen alguns col·legis clericals.

Com vaig dir en altra ocasió,jo crec que entre «evolució» i«revolució» teòricament no hiha problema, perquè es tractad'una qüestió que no es potplantejar «a priori» sinó davantd'una realitat social, d'un pstatde coses concret. Però el Doc-tor Mira surt tanmateix de l'es-fera de les teories quan barrejaen aquesta polèmica l'actuacióée la Unió Socialista de Cata-lunya, posant sobre la taulauna qüestió molt important queconvé resoldre. El Dr. Mira em-prant una habilitat una mica in-nocent, cull amb unes quantespinçades alguns textes publicatsa JUSTICIA SOCIAL i preténdemostrar que la U. S. de C.defensa també la seva teoriaevolucionista. Com diu el com-pany Cot de Reddis no pot ad-metre's com a bo aquest proce-diment si es té en compte quetambé podria utilitzar-se per adefensar tesis contràries a lesque avui sosté el Dr. Mira.

Però des del moment que laDirecció de JUSTÍCIA SOCIALja ha dit les últimes paraules enaquest debat, no cal pas quem esforci massa per a cercarnous arguments.

En el número del nostre pe-riòdic, corresponent al 21 defebrer passat, es teia constarque JUSTÍCIA SOCIAL no ha-

. via cregut necessari f*r cap ob-servació ab companys que hanpolemitzat entorn del tema sus-citat pel company Mira, perquèla capsalera del nostre periòdic—«setmanari socialista»—ja diuben clar que ni nosaltres ni elshomes de la «Unió Socialista»poden renunciar a cap dels mè-todes de lluita que, per a l'asso-liment 4e les nostres aspira-cions, les circumstàncies de mo-ment i lloc puguin aconsellar.

Identificat amb aquestes pa-raules, per la meva part, consi-dero virtualment clos el debat.

No obstant, el sol fet de ques'hagi plantejat i la possibilitatde que se'n plantegin altres desemblants en aquestes mateixesplanes em mou a fer algunesconsideracions.

Jo no considero pas gens con-venient pels interessos de lanostra col·lectivitat socialista elsotmetre a discussió en qualse-vol moment—com hem fet ara—els nostres principis bàsics. Calque de mica en mica ens anemfent càrrec de que som homesde partit i que per tant tenim unprogram« escrit i una ètica iunes idees escrites o no escri-tes, però que ens uneixen cadadia més. Tots hem de procurarque aquesta coincidència siguicada dia més forta i més exten-sa. Per això jo crec que fora unmal senyal que so vint e j és entrenosaltres *el prurit de discutir

ks nostívs- caractirístiques fo-namentals. Un.i ini'rminTiblet.isca de KT i desfer, voldria dirque no sabem ben bé on anemi que som mancats de veritablepersonalitat.

Sortosament, no és pas aquestel nostre cas. Malgrat de queens hem hagut de desenrotllar,des del començament, en unaèpoca plena de dificultats, lapersonalità! del socialisme ca-talà s'h» anat afirmant i enro-bustint. Les diferències entrenosaltres, explicables en unprincipi per la diversitat de pro-cedència espiritual o de tempe-rament es van fonent de micaen mica i estructurant-se en elcos de la nostra organització.Accentuar aquesta tendènciavers l'unitat i la cohesió, pen-sant que en el demà que s'acos-ta hem de representar col·lecti-vament una voluntat i una dis-ciplina, és la millor feina queara podem realitzar.

Des d'aquestes planes s'hanatacat repetidament tots els dog-mes tancats i totes les ortodò-xies impermeables amb que s'hapretès empresonar Tfespe rit delshomes. Cal, però, que la gentsàpiga que nosaltres no sompas uns ideòlegs frets i eclèctics,que en definitiva voldria diruns desenganyats, sinó que somsimplement uns homes que vol-guent bastir una obra de justí-cia, sabem que no podrieraposar una pedra segura da-munt la sorra movedissa d'u-na neutralitat absoluta.

Marins Vidal

En un dels darrers números de ia-cèa Social, J. Pérez pretenia rebatreunes afirmacions meves i proclamavael principi de la força contra el princi-pi de la intel·ligència en la lluita declasses.

lo em limitaré a ra'ificar el que ja hedit altres vegades.

Sostenir el principi de U força tnen-tres no es posseeix o la posseeix l'ad-versari equival a treballar contra elque es pretén defensar.

No abomino les prerrogatives de laforça. Eu certs moments poden étserles úniques utilítzibles. Però .en tot,temps i en tota hora cal procurar perWmperi de Wnteliigencìa. Un ade deforça coin menys dominat sigui perl'esperit més s'acostarà a un acte debarbàrie.

M. V.

PARÀBOLAEl bou amb tota la seva for-

títud damunt la terra, es mante-nia apacible, indiferent i mag-nànim al jou de vida que li haviaposat l'home. Dintre el seu es-clavatge el bou conservava ambla seva imatge ferma í mai retu-da, aquella grandesa natural dedéu, consagrada en temps delpaganisme, i així sofert i noblecom un poble, carregat tot ell denoble mansuetud, seguia pa-cientment el curs del seu treball,sense cap rebeldia, sense un de-falliment i sense una queixa,sempre arrossegant la relia pelscamps encrostissats pels ventsde la hinvernada, sota el fiblóde la tralla feridora.

L'home mesquí que li haviaposat el jou, amb tota la sevagrolleria escandalosa el fueteja-va contínuament, bestialitzatpel seu instint malèvol, a cops,a crits i a vergassades. Aquelldomini sobre la bèstia mansoïa,el feia que es sentís amo i se-nyor per dret i providència. Il'home feixuc de pensament, ei-

xut de caritat i pobre d'aniw»,*seguia el pas del bou, Ikurast'eí'camp, xiulant inconseienltnçftV,'àrab intima satisfacció per law« l-va glòria de domenyador de r^ÇS, ímentre que innoble i primitiuno parava de burxar la dò<il,calmositat de la bèstia....

Lluny dpi camp, per la bla1

carretera, peregrinava unamada caravana »eguint alment la seva incerta ruta.vant, sotraquejtnt, uns carros 4ebagatge, després unes giteli*»confoses sota uns pellingots <Jevives coloraines, darrera taôhomes bruns portant en mig tí»vell de blanques barbes, talmental patriarca de la tribu va^i»bonda. .£:

«Heu's-ad un símbol—dippl'home de les barbes blanques-^:La Força junyida al PoderjRaó fermada a la Convenientla Llibertat corbada a la Ieia. Damun,t del bou, que ésdeixonda les terres ermes,nen tots els treballs, totes , ̂penúries i les restriccions; da-munt d'ell tots els escarnis i Vflagells. L'home, ingrat, n&dona compte de la baixesacomet. D'altra manera avefjnyit hauria ja llençat les xurques i no cantaria així sati,del seu tnissèrrim predominíáf,

«No és ell, qui té la fores;manar, sinó el bou qui estajpseit de la gran resignaeil'obediència. Ai, del ridico!der de l'home, si el bop peísol moment digués: Aqui IB)tUTOl» ' ;

Dos mor ts HtustresBranting

Francesc Rossetti*. t ^,VÄ-

Sobrant del n.° darrer

Devant l'amenassa de la nov»instauració del treball de nitles ñeques, organitzada«L'Espiga» i els no associat«",diumenge dia 22 del mes pasjtingué lloc una reunió d'obraiiflequers, al Centre Republikdel Carrer de Cabanyes.

Molt abans de Thora ' demençar, ja. es trobava elCentre ple de gom a gombrers que anaven a defensar é!seus legítims dtets. . •*'

Oberta la sessió pel compAndreniongué cotapte "delsballs que'ja s'havien fet per cesservar el treball de dia, i dí'"ïjí'reunió tinguda junt amb els'pa-,'trons a la delegació del trebpUAlguns dels reunits usaren deja paraula per a remarcar VUprportància que per ells tenia tf 'treball diürn, establert ja fa eifieanys. Altres companys propio/-saren que en lloc de les cinc fe*,les set l'hora de començar. M\,'company Monte agudo digué queen aquests moments l'úniccalia fer era lluitar per cnuar començant a les cinc.

El Um -¿A de febrer va mûrir a Sto-kolra l'emimm? ¡19 no d'Ëitat i oonae-HÜout kueúuisu Hjalmar Brautiog.'Feia DIMOS qua nua traïdora ïrinlM-%ía ¿i unaava l'existència i feia pre-veure un fatal résultat. Per fiixò vadecidir-se a deixar iti Presidència delCaoseU.de Ministres à« Suècia q u«ocupava per tercera vegada dös de 14d'octubre de 1924,, Braatliìg era uns do lea figures mós

spbrosäortitits del Socialisme inter-nacional. Home de grau cultura i çla-rWdèuclA a tot arreu ou interveniaItivi» d'ocupar un delà priœers lloés.La seva rectitutmoral i la fidelitat ulsí «us principi» li havien creat una«uriola especial que obligava fins alaniés radicals adversari* seus a consi-derar lo amb un respecte profund.Ecauua d'aquellea imatge« típiquesdel Socialisme, Heal, mesurat, auster,ji^st J incorruptible. Das del rui detìuecl i al darrer conservador havíeu,reconegut en Brauting la personifi-cació dui destí seguint i'l seu curaInexorable i acceptant loa realitatspresents com a punt de partida perarribar a les nies altos realitzacions.Li entri'gavuct aj. podar perquè no hihavia IXW6 rtnnei 1 perquè tenien unavisió prtm clara del moment prr a uo .dificultar el curs normal de l'historia.

Hjalmar Branttrig va noixar a Stokoìm <ì« 1860. .Va estudiar matemàti-ques i astronomia en l'Universitat deUpsala i hftvßivt-se distingit notòria-ment en aquestes ciències va ésseragregat a l'Observatori de Stokolm.

' 1 iïn 1884 va començar a col·laborar en"f IK ruvida socialista Tiden i en 1887

fou nomenat1 redactor-cap del SocialDemokraten orgue oficial del PartitSocialista, qual lloc va ocupar fins a19n. Aleshores fou ministre de Pi-nances en el gabinet lliboral-socialis-tac j i i eva constituísse fins que, en1920, v'\ formar ministeri socialista elqual va soatonir-ae pocs mesos. Enoctubre ile 1921 va constituir nova-ment ministeri exclusivament socia-lista el qual v» governar ñus a l'abrildo 1923. En octubre de l'any passat,desprès de la victorià electoral, vaformar-se el tercer ministeri socialis-ta presidit per Brantlng el qual con-tinua encara en el poder. . . . . . . . :" Braattng va presidir la Conferenciado l'Internacional Socialista celebra-da a Be<-na en 1019, Fou el represen-tant de Suècia en la Conferència do laPau i en el Congres de la Societat dela»Nacions que és debatia l'espinosaqüestió ' te IBS illoä Aalan'i, havnnt-íiatgut adjudicat el premi Nobel de la

, Pau en, 1921 en reconeixement del«' «eus trèb'ills a favor de !a cordial in-

,' tel'llgència entré els pobles. Pou' membre de la delegació sueca en la•' Conferencia econòmica de Gènova de' 1932 i en lo« assemblees de la Socie-|.. tat de les Nacions das de 1920 a 192a

,,. ¡. Des de 1922 era membre del Consellguntada l'assemblea SÍ estate'*, Permanent. Actualment formava partconforme amb el criteri del* <fj&. de la Comissió de desarmament i oracompany, Contestà que Si. , h :i ponent del Comitè que ha de M tir el

S'acordà encomanar a la C|?í *' plet de Mossul, entre, (iran Bretanyamissió que es nome« perd'T i Turqnia.anar a la delegació del treball' BO ia Conferencia internacional dolqueen lo referait a l'horajlf \ Treball reunida a Ginebra en juny decomençar, no transigís ni enl$|,| j'any passat fou nomenat per nnani-tninut, deixant en canvi, a crit&?~ri de la mateixa, resoldre coifmés bé li sembles lo referent |Ules altres qüestions que s'havíetl |de dur a la reunió que es tenia1

de celebrar junt amb els p«-'trons, a la del treball. Es nomeí.na la comissió que ha de ccm/-'

campanya, quedantper igual nombre ,d|<de «L'Espiga» i »O,1

tínuar laintegradacompanysassociats.

En resum, un acte digne i unaafirmació de solidaritat proletèrria.

M. V. í V

miUt president La seva figura vene :

Tubis havia ja devingut familiar fin les•reunions polítiques internacionaì i la»èva preeminència era universalmentAcceptada, •,,- JUSTÍCIA SOCIAL deplora la mort,J4a l'inai^n« mestre de les tsrres nòr-! diques que deixa darrera seu un es-tol formidable de lluitador» en posaes-

Mdó del poder i en camí d'Implantaren ta sortosa Suècia el* principis sa-ludables del Socialisme integral. I re-corda e» aquesta hora la seva vida al-tament exemplar l'molt particular-raent la «èva lúcida visió en les boreatenebrosas da la passada guerra quan

U Teu setena !ol Socialisme no troba-va altre orgno d'expoBiaaió que la pa-raula ai accru, edificant i inexorabledel gran vident, fidel a la democrà-cria i alt principia sagrata da germa-nor basada en la rectitnt i en >a jus-ticifl, »ens» defalliments ui mistifica-cioas.

EbertEl primer Präsident de la Repúbli-

ca alemanya ha mort a Berlin el dia28 de febrer de una malaltia intesti-nal deia qual havia aigut operat feiapocs dies. Era tan sobri i tan humilque molta gent que no s'havia adonatde la seva aiistènd. es sorpendra detrobar el buit immena que deixa 1» se-va mojí. .

Frederic Ebert tia vi* nascut a Hel-dnlbargenéde febrer de 1971. Filld'un modest mestre sastre, v» apen-dru l'ofici de baster amb el qual vaguanyar so el pa fins que, en 1892, vaer.trar de rodactor en el periòdic so-cialista Bremer Jivrgerzeidmg. Eige-ner de 1912 fou elegit diputat i l'any»ejíueikt fon nomenat president delgrup parlamentari socialista delReichstag, al mateix ti·inps que eraeJegít president del Partit soclal-do-mòcrata en sustitució de Bebel queacabava do morir.

En el Congrés socialista de Worz-burg deviagué el cap do partit majo-ritari alemany.. La seva modèstia DOperjudicava la so va influència en elcamp socialista ni en la política ge-neral» Eu 1917 li fou oferta una carte-ra en el gabinet de l'imperi la qualell no acceptà. Quan, eu octubre de1918, el priacep Max de Baden vacoqstítulr ministeri—oi darrer dola monarquia—li fou també Ofertauna secretaria que tampoc va accep-tar. Ell i Sehei-iemaun varen signarl'ultimàtum al cap de poca dies obli»gant ai Kaiser a abdicar i al Kroapinz a renunciar a la corona, procla-mant se la República el dia 9 de no-vembre, presidint Ebert el primergovern republicà. Convocades elec-cions on gener do 1919, va reunir-sel'Assemblea Constituíent a Waimaren 6 de febror i el dia 11 va proda- ]mar President do la República a Fre-deric Ebert, havent-se posteriormentperllongat el seu période presiden-cial fins al 90 de juny del presentany. Repetidament havia manifestatque no volia ésser roolegít. (

LH fracció socialista duia úidepen- |dont*— avui. extingida—havia com- j,batut aferrissadament a Ebert per i.haver sigut partidari do la guerraparticularment quan la caiguda d'A-lorntmya era ja inevitable, fils extre-mistes actúala l'acusen de dèbil- oexcessi ruent totorant amb les dretes.Els nacionalistes i revungistea Vodia-ven per haver-*e demostrat fidel a laRepública. Ebert s'havia equivocat

niantes vegades, però na «rai»« queningú amb veritat pugui fer-ll rettetde cap mala acció. Com 1« ImtDtOMmasse dels «oclal-demòorttM »lernt-nya no havia pogut «ulMteurt'· •l'Influència de un amboni t ui» «du»cáelo mórbidas que tuvtk portat » tftel pobl* alemany » creure «Q un«superioritat qu» havia d'impoitr-Mper la força. Però, com 1» Immens» .majoria dels social-démocrate» Ale-manys, el conflicte íntim eut» Pàtrt»| Humanitat l'havta resolt «n 41tim»instància it favor de la Humanitat,

La seva actitut en ell moment» d*1» revolució i la »«T» conduct» poft*-rior ho acrediten abastament A tetfels palesos i en tot» als lloc» Ai difíciléiaer socialista 1 oomportM-l» rttta*ment oom a tal, però enlloc h« é«més que a Alemanya 1 enlloc ho •*tant com a la Presidència d« 1« Bepú-blica d'aquell paí». I Ebert ha com-plert el sau come« amb usa dignitat iamb un» humilitat qu« el col·loquemsense discussió en la categoria d»l*graus homes. Kll, l'home de partit, «Ivell combatent, va mantenír-s* neu-tral, respectuós t serè, »algr&t ésservictimado léame» mortificanti Iro-nies i dela més rabiólos atacs,' Fin»ara, poe abans de k seva mort, !•»,invectives contra el President no ha-vien topat amb l'acció del» Tribunal»i ara, an el cèlebre procés de Magde-burg, fou absolt d» l'acusació ¿'haverfet propaganda derrotista t el» seu»columníadors trobaran seguramentla »ancló de la justícia.

El més remsrcable de la fida 4'B-bert éa el seu origen humil) el »euvaat talent 1 la seva »olida cultura, Useu escriure 1 el »eu parlar ert»impecables. Hai va perdre el seatitde ponderació i aquesta qualitat vamogtrar-ie particularment quan, d«*-prés d'ésser elegit President d« laRepública, la seva muli« va conti-nuar treballant de modista. Mi en •seu port ni en el llenguttje va pecarmai d'ampulosltat ni vacultït. Fugiade l'ostentació I evitava lea ocasionsd'exblbír-ae. I s'imposava pel» s«usmèrits indiscutibles i acabava perobtenir, amb l'assentiment general,la preeminència. Sí é» cert que vaequivocar-se més de una vegada,també és cert que la seva vida recta 1austera í els seus mèrits excepcional*féreu d'ell una de les figures me»rallevante» i que més honor han fetal Socialisme universal.

Pii I lililí ilmm lot &M"

S., 1 pta,; Enric, 1 pta.; R, B,, apteg.; J. R., l pta,; B. M., l pta.; S.M., l pta.; A. A., l pta,; J. A., i pte«.;M, V., l pta.; F. M., 2 pte*.; », X., 2ptes.; A. V., l pta.

Total. 10 ptes.

AIS COmpdfiyS queexpontamameatens ajuden amb llur col·laboració, hem de pregar-losvulguin fer-se càrrec de la limitació de l'espai disponi-ble í no oblidar mai les restriccions imposades per tesactuals circumstàncies. Interessa que per a facilita? lanostra tasca procurin:

i" Parlar d'allò que és pugui parlar.2.°" Tractar especialment qüestions sindicals i de

propaganda de les doctrines socialistes,3" Exposar els temes ami? la major claretat icon*

cissió possibles, i, 4.' Escriure en quartel·les per una sola cara i dei-

xant els interlineats ben amples a fi que podem fer-hial damunt les eventuals corrections ortogràfiques,

?»ll«ton* de JUSTICIA SOCIALdUiïblt 28 í, Itbrtr t«B-

Aquestdiantre

de sabatots!4« H.-Ö. WEL·I.»

(Continuació)Però, deixem apart la justícia

de 1» c ausa, són molts els queconsideren el socialisme com unsomni debades, perquè, diuen,«va contra la natura humana».Tots els que posseeixen un boci

de propietat en terres, o en qualsevol altre cosa, h«i diuen, s'o-posen de totes passades a l'ad'veniment del socialisme; i comque creuen que aquesta gent te-nen tot l'oci i tota la influènciaen el món, i que tothom capaç ienèrgic tendeix naturalment aentrar en aquesta classe, maino hi haurà cap forca'eficaç pera implantar el socialisme. Aixòem sembla la confessió d'unaidea molt baixa de la natura hu-mana. Sens dubte, hi han moltesriques ànimes obscures i baixesque odien i temen el socialismeper raons purament egoistes;però, també és molt possible és-ser propietari í alhora desitjarveure el socialisme establert.

Per exemple, Thome de móndel qual conec bé els seus afersprivats, el segon amic del qual

he parlat, el propietari dels bontcalçats, esmerça temps, Forces ídiners per a precipitar aquestaesperança del socialisme, per béque pagui un impost de 240 lliu-res anyals i posseeixi titols i te-rres per alguns milers de lliuresI el que elí fa no és pas allòque se'n diu esperit'de sacrifici.Creu que viurà més feliç i mésal seu gust en una organitzaciósocial en la qual no fóra neces-sari cenyir-se el cinyell selvatgede la propietat individual. Tro-ba—i hi ha molta gent de la se-va condició que pensen com ell—que és un corcó perpetuu auna vida de confort i d agrada-bles ocupacions, el veure tanta itanta de gent, que podrien ésserper ell excel·lents amics o asso-ciats simpàtics, detestablementmal educats, detestablement a-

'• Bazats, amb vestits i sabates delatès detestable que hi ha, i l'es-perit detestablement atormentat,que hom no vol tractar com unseu igual. Li sembla que és l'in-fant mimat del pare que s'haquedat els juguéis dels altres; se:$ent vergonyós i menyspreua-We, i com que la caritat indivi-dual no fa sinó empitjorar la

, cosa, dona amb goig bona partde la seva vida i està disposat a

:perdre la seva petita part de pos-. sessió, a perdre-la joiosament,per a canviar Tordre de cosesactual d'una manera intel·ligent.

•Estic convençut que hi ha"molta gent més rica i més in-fluient que pensen el mateix. Elque em sembla el més gros obs-tacle del socialisme és l'igno-rància, la manca de coratge,l'estúpida manca d'imaginació

de la pobra geni, massa tímida,massa vergonyant i massa feli-ça per a afrontar cap canvi sal-vadorl Però, així i tot, l'edüca-eió popular treballa, i no dubtoque en la pròxima generaciótrobarem socialistes àdhuc a lesmés altes esfetes socials. Lesgents desprpvei'les d'imaginacióque posseeixen un troç de pro-pietat, algunes hectàrees de te-rra, o uns diners a la Caixa deEstalvis, sens dubte oposaranla més gran resistènci i passivaa les idees socialistes. I aquestsson, en tinc por, junt amb elsrics insensibles, els que tindremper enemics irreconciliables, carells són els f«rms pilastres del'ordre actual. Eis elements bai-xos i peresosos de la «naturahumana» estan i estaran, ho se,contra el .socialism«', però ells

no son pas tota la «natura hurmana»,ni tan sols la meitat.

1 quan, pregunto jo, en tota lahistòria del món, la baixes« i I«por han guanyat una batalla?Es la passió, és l'entusiasme, ésl'indignació que fan el món se-gons la seva voluntat. No 9trcom algú pot recórrer els ca-rrers de Londres, o de qualse-vol altre població d'Anglaterra,sense sentir-se pres de k ver-gonya i passionalmant resott nposar fi a l'estat de coses baixesi horribles que hi abunden,

Jo no crec que l'argument <tela «natura humana» contra etSocialisme tingui cap eficàcia,

J. Roure i Torrent, trul

\ -(Seguirà)-\í . - . . . <~

Pagta» 4 J ü« T I Ola ÍMÍ AL 7d. «MÇ1É«5

r—w

<»'•

Obrers del campiLlegiu i propaguen

"LA TERRA"SETMANARI POPULAR

• tORTAVBU DB LA «UNIÓ DB RA-

BASAIRBS DB CATALUNYA»

,SttpHÍlica cada dissabte. /5 Ctt.

\xM\m\\Mï.Mm,\l\'BARCELONA

Company: Si sentia les in-' quietuds que dignifiquen la

tendido humana deis opri-mits, propagueu

' J U S T Í C I A S O C I A Ls*' «

f Hfiodic socialista català."*£3

KHIBirfortavtv de la Federació d« Coo-

f erativet d« Catalunya' Articles «ioctrinals sobre

1 cooperació: El movimentcooberatiu a Catalunya

' t a iïspanya : Problemes"socials relacionats amb

la cooperació.APABBIX CADA QÜINZBNA

. Syscripctó anyal: 4 ptes.

MKÉ I MEtbtnttt:tom, lim.-tiltil

El; ooitfßs letton io totllir ne aunt ni-in «e lili lilili «Hl rât w li

O n i ó Q r ò f U üSocietal CiHiittnÊiã tìe PwiMIr

Aquesta institució, genuï-nament obrera, ¿s un ex-periment viu d'emancipa-

' ció social i econòmica. Tédret, doncs, a la solidari- •tat de les entitats similarsi a l'ajut de tots ois homes

progressius.

TiMdlipnnta de tota mena.Enrío Granados, 33, interior

BARCELONA

L'emancipació dels obrersde Catalunya ha d'ésserobra dels mateixos obrers

' d'aqui.

" Treballador!Signa digne de ia terá condi*

dA humanalCem a home, t'hai de sentir

atetada i laborar amb el socia-lism« per l'adveniment d'una

sodetat millor. ,Com a productor, t'ha« d'a- J

plegar dina le* organitiacionsobrem, i treballar pel millora-ment immediat dels teu ger-mani.

En totes èpoques i entot Hoc, el pensament deles ànimes meditdoresha sigut mutiu d'escan-

dol.ANATOLE FRANCE

J. M. PROUS i VILA

UI ILOHI DI EL LUC(CANÇONS i POEMES)

Per comandes a lallibreria Bibliotheka,Llovera, 13. - Reus.

S'ha posat ja a la venda en les llibreriesde Barcelona

Noves i documentsJA l'O. Progreso* »Indicali.

Segona oi numero d« Deseinhro duJa revista japonesa Social Reform elruitn'iro del« obrera rtf»l Japó organit-zats en sindical» dépassa la xifra du140.000. El nombre d'organitzacionsés da 100, fissent la raés important laFederació General Obrera dol Japó,Segons les xifres publicada» en maigdu 1923 por l 'Oficina de Politica So-cial, él total d'obrer* ocnpati en fa-briques i tallers era de 1.618.243, en-tro els quals hi havien 896.202 done«.Aquesta xifra estava repartida comsegueix entre lus diverses professionsprincipals: minaires, 311.846; mari-ners, 100.000; ferroviaris, 156.157 i o-brers militars i u'arsenals, 57770.

La xifra dels efectius, comparativa-tnunt Modesta en relació amb el nombre d'obrers', ha crescut considera-blement en 1934, havent igualmentguanyat en el curi de l'any en inten-sitat l'activitat sindical. Aquasts pro-gressos es deuen a las campanyesdels líders sindicals i a haver-se afi-liat un gran nombro de membresd'altres organitzacions per tal de te-nir dret a enviar un representant a laConferència (Internacional del Tre-ball. També és un factor de guany laperspectiva d'obtenir el dret al sufra-gi cosa que desvetlla en els treballa-dors japonesos l'esperit de classes llacreença en la possibilitat d'obtenir unmillorament en les condicions socialseconòmiques i polítiques.

HUSSIA.-LMlBdtwtrU« naciona-litzada!.

Del raport presentat per L. Kame-niev a la recent conferència d'orga-nització de Muscou del partit Comu-nista rus, extraiem les dades se-güents:

El prigrès de les quatre principal»branques d'Industria ofereix aquestesxifres: Combustibles.—Carbó.—L'ex-tracció en 1913 fou de 1.700.000.000 depouds (i poud equival a 16 kgs. 400grams). Bu 1020, l'extracció va deva-11« fins a 406 milions de p. i, fina en1920, no ,es nota cap augment. En1923 s'arriba a 741 milions de pouds i,en 1924 a 893 milions i es confia aarribar a 921 en 1925.—Nafta-En 1913549 milions de pouds; en 1120, 233milions; 1923, 328 i en 1924, 418. Nopodent-so consumir dins de liussiaaquesta quan t i t a t do petrpll, es va aconquorir oi üioreat exíranger Te-nim 80 milions do pouds per expor-tar i esperem rrfur-aos amb aquestproducto dels perjudicis que ens cau-sa no poll'T exportar bl.-it.

Metalurgia.—Fuudició.— En 1923,23 milions do pouds; en 1924, 4(5 mi-lions .-Acer trebailat.-Ku 1923, 44milions de p. i en 1924, 70 milions.La metalurgia continua essent enca-ra el punt fobici a «lla hem ile dedi-car els nostres esforços. El programad-ïacer treballat en 1925 és de 70 mi-lions de pouds en tant que la produc-ció d'avant guerra era de 260,milioni.

Indurirla textil.—De mes «n mes laproducció augmenta. En 1923, 4.721milions de pouds de primeres matè-ries foren elaborats i en 19S4, 7.259.

Mà d'obra.-En 1922. les iddustriesnacionalitzada ocupaven 1.800.000.0-brers. En 1923, 1.311.000.—Bn 1924,1.460,000 Es calcula que als efectiusdel treball augmentaran aquest any•n un 30 per cent: El valor total de laproducció d« 1923 s'estima an 1.222.000.000 rubles 1 la de 1924, en 1.663.000.000 rubles.

Els salaris.—En xifres absolutes, elpromig del salari mensual dintrel'Imperi rus, en 1913, s'elevava a 27rubles. Eu 1931-22 el salari mensualhavia devallat fins a 10 rubles 2i ko-peks a províncies i 11 r. 25 k. a Mus-eou. En 1923 el promig era de 11 ru-ble* 1 k. a provincias i 19 r. 7 k. aMusco«. En 1924 ha arribat a 15 r. 9 ki 21 r. 9 k. respectivament El salarimig actual és de 18 rubles a provín-cies i 32 r. 8 k. a Museou a on certesbranques d'indùstria han arribat ja adepassar els salaris de l'avant guerra.

DANTZIG. — Prep «adérasela ao-elallita.

Per a que es vegi l'importància quaha adquirit el Socialisme en l'Estatlliure de uantzig (Gdansk) el qualcompta amb 365.000 habitants, basta-rii dir que té constituïdes 73 seccionsamb 3.514 quotitzants, 618 dels qualssón dones. Disposa de set periòdicsque tiren més de 15.000 exemplars.En les darreres eleccions el PartitSocialista va sumar 39.755 vots resul-tant amb una representació de me»de 300 regidors i diputats, tenint elgovern del país a causa d'ésser la mi-noria més nombrosa on el Congrés(Volkatag) í comptar amb nou mem-bres en el Senat el qual dirigeix l'ad-ministració del paia. A Dantzig tenenvot homes i doues majors de 20 anys.Las cooperatives, de m arcada tendèn-cia socialista, compten amb 3.969 ad-herits.

,Ia signatura d'aquest conveni per raó) ftlfl* darrers conflictes amh Grècia

amb motiu do l'expulsió del P.itriar-'esH'ucumònic t pul fet ?lngul»r de

D I N A M A R C A . --Aboliólo da la peni» t/.fTobar-sf! meara eu estat dr guerrade mort.

Kl govern socialista presidit perStauning aprofita el seu pa« pol po-^der per anar implantant totes aque-lles reformes indispensables en un*.,comunitat civilitzada. Recentment ha;:presentat al Parlament, mi projecte,,^reformant la legislació peuul ou fAJjqual es disminueixen considerable-/ment les penes per delictes comesos'contra l'Estat i g'agraven, en canvi, feli« delictes comesos contra les dones,i els infants, IMspeculacló fraudulen-ta, l'adulteració d'aliments, l'embria-guesa, etc. La pena de mort queda ;totalment abolida i s'estableix també.

'una exeueió en la pena aplicable alsque matin a qualque persona que su- 'freixl una malaltia incurable o que,ajudi a un altre a cometre un suïcidi,

y «m1) Ingoiavi i amb qual untat no hasï ^»Jgnat encara la pau des de la darrc-

tn guerra europea.

Afavorint l'impremta

de JUSTÍCIA SOCIALajudeu el nostre set-manari.

TXKCüSLüVAQUIA.-Feder»eió A»•ladioata alemany«. ',

Després de resumir les tasque» dalCongrès de la Federació celebrat MCarlsbad els dics, del 6 al 10 de de-,.sembré darrer amb assistència de 129,delegats, trobem en la Oewerhsehaf~ :tHèht Rundichau les següents dadesdel ruport de 1923 de la Fe.leració íeVSindicats alemanys: \

En el decurs dels darrers anys els íefectius d'aquesta organització hansufertimportants fluctuacions. A la,fl de 1819 agrupaven 219.000 mem-bres; a la fi de 1920, 403.211, a la dol1921, 364.554 i a la del 1922, 265.37Ämembres. En 31 de desembre de 192%la Federació de Sindicats alemanys••de Txecoslovàquia reunia vint i-qua-tre Federacions compostes de 1.891,'.grups locals amb 217.149 membres,54.248 deis quals eren (tono«.

Els ingresaos pujaveña24.276.008'99corones txecoslovaques -fies despesesa 25.351.082'27.

La premsa sindical comprenia, en-,1923, vint-i-quatre periòdics amb un,tiratge de 229.917 exemplars i un or-gue central la GemerktchaftUcht^Rvndtchau. ',

Segons cl cens'oficial de 15 do Fe-brer de 1921, la població alemanya deTxecoslovàquia era de 3:123.448.

HOLANDA.-Congrés •oolaltata.

Bn la gran sala del Concertgebouvre de La Haya on solenles millors orquestres del món, acabade celebrar-se el seu Congrés regí»*,mentari el Partit Socialista holandès.La data d'aquest Congrès ha estâtadelantada a causa de formular elprograma electoral tota vegada quepel juny vinent han de celebrar-seeleccions generals en aquell país.

El nombre de delegats reunits va'passar de siscents havent sigut ele-git president el -camarada Vliegen.Va tributar-se un caluros homenatgede simpatia al vell company Troela-tra el qual a causa dels seus anys ide les xacres que pateix s'ha hagutde retirar definitivament de la políti-ca. Va acordar-se celebrar en datapropera una gran manifestació eahonor de l'insigne veterà del Sòcia»lisme i encunyar una medalla amb:

t liiimmìL'administració de JUS-

TÍCIA SOCIAL, compre-lient les dificultats que tro-ten alguns dels nostresabonats per a renovar llurs

Isuscripcions, ha acordat gi*far lletres de canvi per l'im-r|*ort d'una anyada, 8 pesse-;,tes;! " ; A tots els que deguinajfîës (Fun semestre.J A tots els que, subscrits|>tr anyades, nolfian reno-irat encara la seva subs-

¿jjtipció.: J Exceptuarem d'aquesta;inesura als abonats d'al-guns pobles de les comar-,QUes gironines els rebuts,jf¿ls quals cuidará de pas-iàr a domicili un companyíde Girona.

Als abonats residents"à f estranger, no essentí&ctible incloure'ls en e islliuraments, els preguem

es posin al corrent ambtota urgència.

D'aquesta manera, a lavegada que facilitarem alsnostres abonats el podersatisfer puntualment les se-ves suscripcions, aconse-guirem, àdhuc a costa demajors despeses, tindré alcorrent l'administració, úni-ca forma de poder cumplirels nostres compromisos iportar endavant la publica-ció del nostre volgut setma-nari, car el retard en elspagaments posa en perillla seva vida en els mo-ments que aquesta estàperfectament assegurada.

No dubtem pas que elsnostres lliuraments seranben acollits per tots elsamics de JUSTÍCIA SO-CIAL.

Cal advertir, per últim, atots els suscriptors i paque-ters de fóra de Barcelona,facin les seves remeses di-rectament a l'administracióde Reus, carrer Llovera, 13.

Als nostres amics:JUSTICIA SOCIAL és un periòdic de desinteressats

'fdeals renovadors que ha de viuíe solament de l'entttsias-oscoítar-ae lifte de la minoria d'homes conscients i generosos.»¿n. .«*!* .'̂ ¿apáHsa industria! té mil camins coitíercïaís, no-

mes o no, per a assegurar el seu manteniment.,"' La premsa chantagista viu amb negocis vils i amb^subvencions tèrboles.

La premsa anònima d'odis i escàndols és mantingu-da per les baixes passions de la generalitat i protegida

,($>er la tafaneria dels inconscients.%•• La premsa confessional és nodreix de l'ignorància i,¡de la mala fe dels homes.

La premsa pornogràfica s'engreixa i prospera amb$es turpituds patològiques de la humana bestialitat.

La premsa deportava, per comptes de servar l'honoraIrte lloc secundari que li correspon, amenaça envaïr-ho totj^er í'abrandament d'una moda que absorbeix tota la vida

u seva efígie. ES faran també" ü^è* ! espiritual de certa joventutde peus grossos i cervell petit.£,' La premsa política burgesa té el viure assegurat perjfes grans empreses i pels vividors de la política que, ex-iploten les sagrades dolors^del poble. .

impressiona d« segells d'un f lori,mig,i un quart, per a constituir el quei,s'anomenarà fons de Troelstra portipropaganda electoral. -"

El punt principal a debatir -enaquest Congrés era les relacions en«'tre el Partit Socialista í la Confedera*ció General de Sindicat?. S'ha e»ta-blsrt la regla de reunir-se trimestral- '.mentéis comités d'ambdós organi^mes els quals estan més compeíiajtrata cada dia tan en matèria políticacom sindical. , ;

Va discutir-se el cas particular dfcFimmea, secretari de l'Internacionaldel Transport, al qual foren nsgadesles columnes del periòdic socialistiHit Valí per a .publicar un inforni'sobre Rùssia on es dèia que els obrera/russos eren «Is més lliures del món,:

Ankersmit, director del periòdic, •»%.tenir ocasió per a posar de rellanala situació dels obrer» a Rus-sia que no tenen llibertat de premsa,de reunió, de paraula, ni dret a la Ta*ga ni altres franquícies reconegudesen els països burgesos.

El programa electoral aprovat pelCongrés socialista bolandès conté en-tre altres extrems la resolució de COBduir la futura política del país vera «ïdesarmament general com es fa *Dinamarca i en part, a Sueoia.

GRÈCIA.-Conveni militar.

Grecia i Iugoslàvia acaban de sig-nar a Londres un acord militar per elqual es comprometen a prestar-sealiança ofensiva i defensiva en cas d«guerra. Amb aquesta garantia, Grè-cia podrà deamovilitzar els reservis-tes que des de fa dos anys es trobenen files. Iugoslàvia assegura la col*laborado de tot el seu exèrcit a ore-cia qual exèrcit és el major deia Bal-kans. A Turquia ba produit Inquietud

La PREMSA D'IDEES GENEROSES té de viure no-més de Tadhessíó dels homes quepeasengenerosament.

IA vosaltres ens adrecem!Als obrers conscients, als intel·lectuals nobles, als es-

tudiants dignes, als homes que pensen i sofreixenl

Cumpliu el vostre deure!Lïegiu i propagueu

JUSTÍCIA SOCIALcol·laborant-hi, suscrivint-vos-hi, fent suscriptors, recap-tant donatius.

Si ens acompanya el vostre entusiasme farem del nos-tre setmanari una ampla tribuna digna de l'esforç de tots,

No oblideu els obstacles que la situació política ac-tual posa en el nostre camí ascendent.

JUSTÍCIA SOCIAL fis lo reulsto del Poble,Es publica tots els dissabtes. pfg|; J j [|j

Aquesta fulla és un camp obert, i accepta la col·laboracióde tots els homes d'idealítat generosa. Dels articles sig-

nats en són responsables 'llurs autors.

> SETMANARI SOCIALISTA

aJocíal2 . a è p o c a

OftNaÉS - LITERATURA - ARTS

REDACCIÓ:

[amNe Guardia. U, pfal.-BflmoBflADMINISTRACIÓ:

MI Badia, uro, a - BEOSREDACTORS i COVLABORADORS:

Gabriçl Alomar - Serrà i MoretJosep Comaposada - Alfons Ma-seras - Dr. Aguad« Miró - Cristò-for de Domènec - J. Carner Ri-balta • I. Llorens I ArtigasDr. EmiH Mira - Vicens VilarassauDr. Joaquim Xlrau - Francesc )C.Casals - "Apa, - Rossend LiâtesDr, Muntanya • Francesc VHado-mat * Sara Llorens - Manuel Galés«Galdrlc„ - Màrius Vidal - FerranCuito - B. Parré - Josep Ricart ISala - Manuel Escorza - Dr. J. Es-tadellaArnó - J., Recasens I Mer-cadé - Rafael Campalans - Fran«cese Gandia - Dr. Josep AmorósEmili Saleta - "Shum, - F. Cafla-das - Josep M." de Sucre - J. Rou-,re i Torrent - Manuel A'càntara lGusart - Dr. Cosme Rofes - IgnasiIglesias - Roe Gulnart - Pulg Pu-Jades • Joan Franjóse - BalaguéBaró - R. Ràfols Camí - JaumeCardús - J, Duran i Guardia - Joan

Forment.

REDACTORS-CORRBSPONSALSAlbert Sehneeberger - Rafael Ra-

j mis, FrançaJoan Comorera.—ArgentinaCarlota Gol eres. —XileRené Lvr.—BèlgicaRoberto Marvasi.—ItàliaDr. Andrés Ovejero.—Madrid

PREUS D'ABONAMENT:Catalunya i Provindes:

Trimestre, 2'50 ptes. - Mig any, 4'30 ptes.Un any, S ptes.

Estranger:Mig any, J'75 ptej.Un any, 10*30 ptea.

JUSTÍCIA SOCIAL és Púnic periòdicsocialista me es publica a Cata-lunya. Teniu el deure d'ajndar-lo.

SUSCRIVIU-VOS-HIpersonalment a ¡a redacció o •r administració, g bé trametentTimport de Fabonamení a Fadmi'nistrador, amb segells de correu,

• gir postal, etc.

Per i lini« i36/ !1HH d

ÃwW.-M. T.,6"75ptes.Girona.— M. P., 8 ptes.

Total, 9'75 ptet.

Què fas pel milloramentde la nostra societat? Comcontribueixes al manteni-ment de la premsa soda*

lista i obrerista?'-*

Si hom es diu lliberal, iper justificar-ho, obralliberalment però senseppsar-hi el cor, es troba-rà en una posició tanmesquina que la seva vi-da no podrà cumplir resd'excelent. Inútil haurà;sigut la seva naixensa, t

inútil la seva mort, rD'cl TRIPITAKA X1NESC

Si ets conscient veuràsclarament el camí del teudeure:

Com a home, has d*«Vser socialista.Com a obrer, deus sindi-

carte.

bMWÉÊ lIlttÉIVilanova i G«Zírw.-J.F.-B«balM

8 ptes., suaerlpcló octubre 1920. Jlva*rit, doues,,ço de la tramesa a Barce-lona.

Sitges.~P. C,— Id«n 25 ptes., pa-quets nûms. 63 al 67.

Sareelonn.—S. C,—Idem 10 Jjtw,,suacripció desembre 1925.

Port-Sou,—3. S.~Idem8ptes., §u«-cripcló octubre 1925.

ÄttM.-M. T.-Idem SO'S» ptii.;13'50 paquets númg. 88 al 66,16"76donatiu.

Cfirona.-ií. P.-Ide», 68 pt«a»| 16»paquets fins al a.' TO; 12, rebut* Oi-roña; 3, donatiu, 18, suscripció Sr, f>.dePort-Bou. En efecte, J. S. daíort-Bou, oom Teureu mea amunt, 'nafa

"TÍ ffiflTn iT^k i M M & S* I;.¡Í-i *

Imp.