UDTQ· 3 ·

2· Sumari3· News i Nous6· Dept.10· Human Ashtray12· Artistassu13· 4 de 4 14· De Bolo17· Xtrem-Up18· Memorium19· Sexe i tu20· Malastrugança22· Antonio el Remendao24· Il·lustra’m25· De Còmic26. Ink Zone 27. Endollats 28. Moment Crític 30· Acompanyats31. Connectats

·Donem les gràcies a tots els anunciants, per confiar en nosaltres, i als col·laboradors que ens esteu ajudant cada mes, sense vosaltres no seria possible: Joel Abad (portada), Noèlia Roger, Quim Monter, Héctor Márquez, David Sánchez, Montse Serra, Ferran Solans, Marc Papa, Toni Falcó, Juca, Eric Prenyanosa, Na-tàlia Virgili, Aleix Costa, Juan Luís “Flesh Salad” Alex Belza, Granddaddy James, Cesc M. Kilgore, Toni Codina i Mimi Ruiz. Correctora i redaccions: Alba Caberol · Suport online i helpdesk: Marc Argelich (matdisseny)

·1234 Staff: ·Ernest Larroya ( Direcció i redacció ) Sergi Vila ( Direcció art, maquetació i redacció ) Cristina Ferrer ( Direcció màrqueting i publicitat ) Joel Abad ( Il.lustracions ) Per a més informació: www.1234.cat sergi@1234.cat ernest@1234.cat cristina@1234.cat Tel: Sergi 667 998 093 / Ernest 627 948 705 / Cristina 609628057

UDTQ· 4 ·

· Obligat, qui són els Bullit?

Doncs són en Carlus, l’Enric, en Ferran i en Xavi. Quatre col·legues enamorats del rock dels ‘90 que fan cançons plegats des del 2006.

· Teniu grups a part?

En Xavi té dos projectes paral.lels. Un és el seu projecte en solitari molt proper al folk. Lazy Juo& the Sunset Riders, que recentment s’ha convertit en trio i on també hi toca la bateria l’Enric.I d’altra banda, un projecte de pop-rock en català que encara no té nom però que veurà la llum molt aviat.L’Enric també toca la bateria a Nord, grup de recent creació a Sant Feliu de Guíxols ambmembres provinents de Two Dead Cats, No More Lies i The Unfinished Sympathy i que es mou entre el heavy i el hard-rock.

· De quins grups veniu?

En Ferran era el baixista del grup de punk-melòdic gironí Without però també havia tocat a E-330 i Mac Muerte. L’Enric i en Xavi tocaven abans a Airmail. En Carlus té un currículum infinit on hi podem trobar Critick Show, Can-nibal Café, Tailbone, HDH, Bad Mongos i 2 Minuts d’Odi.

· Acabeu de treure el disc nou “So many ways,2013”. El primer “Squared Wheels, 2009” el vau treure mitjançant Hang the dj Records, el segon “Love or die,2010” va sortir sota l’ala de B- Core, aquest últim surt amb BCore també, per què? Surt amb BCore igualment. Tenim molt bona relació amb ells i és un dels millors llocs onpodria estar una banda com la nostra. Ens va

fer moltíssima il.lusió editar el ‘Love Or Die’ enun segell que era fonamental per nosaltres i que ens va descobrir grups sense els quals moltprobablement Bullitt no existiria, o seria una altra cosa ben diferent. El que més apreciemés que han centrat els seus esforços en promo-cionar-nos i donar-nos a conèixer, donat queaixò és probablement el més complicat que ha d’afrontar qualsevol banda que tingui ganesd’obrir-se camí en el complicat món de la músi-ca. En aquest sentit nosaltres no ens podem pasqueixar perquè tant l’Eric quan érem a Hangthedj! com ara els companys de BCore ens han ajudat moltíssim.

· Quin és el procés compositiu que feu servir? Com diria un bon amic meu, el mètode és que no hi ha mètode. O potser en tenim tants comcançons hem fet, al llarg d’aquests set anys que fa que toquem plegats. No fem cançons comxurros, encara que n’hem descartat algunes a cada gravació però la veritat és que va molt a dies i té a veure amb els estats d’ànim, el grau d’inspiració i curiosament, els dies que fa que no toquem. Gairebé sempre fem un tema després de vacances o quan pel motiu que sigui deixem d’assajar uns dies, és una cosa que hem detectat. Llavors un dia surt un riff que ens enganxa i fem el tema en un parell o tres d’assajos, o igual tenim una part mig oblidada que al cap d’uns mesos recuperem, la toquem diferent i es converteix en cançó… I també hi ha hagut casos (pocs, he de dir) en que hem fet una cançó en un assaig perquè algun ésser superior ens ha tocat amb la seva vareta o sim-plement estem més inspirats que de costum. Fa de mal dir.El més graciós que ens ha passat compositiva-ment parlant va passar durant la nostra últimavisita a Madrid. Em va venir al cap, no sé ben

bé com, el riff de la cançó ‘Have It All’ quan érem a l’hotel a punt d’anar a dormir i no teníem com gravar-lo. Com que tinc memòria de peix, els hi vaig cantar a en Carlus i en Màxim (que sempre ens acompanya quan sor-tim a tocar fora) per tal que el memoritzessin. L’endemà al matí només llevar-me vaig trucar a la seva habitació i sense dir ni bon dia els vaig demanar que me’l repetissin i així ho van fer. Sort en vam tenir perquè jo ja l’havia oblidat i s’ha convertit en un dels temes que ens agrada més de ‘So Many Ways’.· Per a la gravació dels vostres discs, soleu triar Ultramarinos, en aquesta última refer-ència, ha tornat a ser així? Per què?

Perquè són els millors, ens coneixen des que vam començar i a més som amics. La veritatés que no hi ha entrevista que no ens ho pre-guntin però no ens cansarem de dir-ho, no ensplantegem gravar enlloc més perquè simple-ment no hi ha un lloc millor.

· Si tornem enrere, i em poso a escoltar per exemple, l’Squared Wheels (que per mi, ésd’allò millor que he escoltat al país), i escolto els temes nous d’ara, hi trobo un salt gegant, tot i que la gràcia està en que les tres referèn-cies que teniu, em semblen sublims. Com definiríeu vosaltres aquesta evolució? Doncs és una mica dificil de dir, però crec que per una vegada m’arriscaré a donar unaresposta. Els meus companys de grup són tres punk-rockers de la vella escola i encara quetots quatre escoltem un munt de música difer-ent, el que ens agrada tocar és això. Potser el què passa és que a mi m’agrada molt el punk-rock però també tinc una marcada tendència al pop i les melodies vocals. De manera, que podríem dir que la influència punk-rockera