ISO 9001:

Sistema de gestió

de la qualitat

ISO 14001:

Sistema de gestió i certificació

mediambiental

ElementalChlorine-Free esrefereix a papersfabricats amb

cel· lulosa que no ha estatblanquejada amb cloro gas.Garanteix uns mínims contin-guts de clor en el paper

Novembre de 2013núm. 118

Publicació trimestral d’àmbit forestal

EDITA:Consorci Forestal de Catalunya

La Casa del Bosc. C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners (La Selva)

DIRECCIÓ:Joan Rovira i Ciuró

Josep M. Tusell i Armengol

PRODUCCIÓ:Roser Mundet i Juliol

CONSELL DE REDACCIÓ:Rossend Castelló, Ramon Bosch, Melcior Soler,

Miquel Massaneda, Josep M. de Ribot i Xavier Alfaras.

COL·LABORADORS:Àlex Serrahima, Diego Almenar, Josep M. Riba i Manel Martínez

ADMINISTRACIÓ, PUBLICITAT i SUBSCRIPCIONS:Margarita Rovira

La Casa del Bosc. C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners.

Telèfon: 972 842 708 Fax: 972 843 094e-mail: consorci@forestal.cat

web: www.forestal.cat

CatalunyaForestal no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors

dels articles signats. La reproducció del contingutd’aquesta publicació és autoritzada

sempre que se n’indiqui la font.

IMPRESSIÓ:AGPOGRAF Impressors - DL: GI-1103-1997

ISSN edició impresa: 2014-0673

ISSN edició en línia: 2014-0681

Edició tancada el dia 21 de novembre de 2013

.......................................

Foto de portada:

Xavier Vila

(Planter d’alzina surera amb protector).

3 sumari

Novembre de 2013catalunyaforestal

Amb el suport de:

En aquest producte el Paper és procedent de boscos gestionats deforma sostenible i fonts controlades.

Per a més informació: pefc.org

opinió

article de fons

Editorial5

6

activitat

12

13

14

El Consorci es reuneix amb el Conseller Josep M. Pelegrí

El director de l’Agència Catalana de l’Aigua rep al Consorci

Resultats finals de la prova pilot de captura massiva per al control del corc del suro(Coraebus undatus) 2013

Orientacions per a l’èxit de les reforestacions

biomassa

18 Experiències en biomassa

ciència i tècnica

20

22

25

27

28

30

Disponibilitat de planter de pollancre per a les plantacions 2013-2014

Aclarida en una plantació de cedres a mig torn

Fitxes de plagues i malures: Cecidis de les fulles d’alzina Dryomyia lichtensteini

Taula de preus de la fusta

Meteorologia: Fenòmens específics de les zones de muntanya

Publicacions, webs i agenda

entrevista

31 Miquel Segarra. Responsable d’Àrea de Planters de Forestal Catalana, S.A.

serveis

34 Directori de serveis

legal

16 L’usufructuari i el nu propietari. Quines són les regles del joc?

PEFC/14-38-00083

www.forestal.cat

CONSORCI FORESTALDE CATALUNYA

Bon Nadal i feliç any nou

Foto

graf

ia: J

osep

M. T

usel

l

rrel dels darrers incendis del Baix Empordà i dels debats posteriors, sembla indicada una refle-xió sobre el moment en el que vivim i sobre el discurs vers la responsabilitat en la gestió delbosc. Un patrimoni que, en molts casos, ens ha estat llegat i que no per abundant (el 50% de

Catalunya) és ben conegut per una gran part de la població: el bosc.El primer que sorprèn habitualment a l’urbanita quan es parla de boscos, és saber que aquell espai

obert, verd i ple de vida, té un propietari/a. Des de la lògica urbana no és gens estrany trobar qui pensaque fora de les parets de casa o de la tanca del jardí, es troba en un espai públic on – al marge de campsi pagesos - hi ha un paisatge de fotografia en el que la mà de l’home poc o gens hauria d’actuar. Unaconseqüència d’això és la manca de consciència sobre dos aspectes importants que sempre hem reivin-dicat i que, més sovint, entre tots hauríem d'explicar: la necessitat d’impulsar-ne la gestió i també l'a-profitament econòmic i el paper fonamental dels propietaris forestals en aquesta tasca.

I aquí, un apunt important! - quan ens definim com a propietaris, que ho som, deixem de costat elmés important i precisament el que ens caracteritza: som silvicultors. Dipositaris d'un coneixement id'una tradició que incorpora al dret de propietat, la responsabilitat i el saber fer.

Avui però, l’ús de paraules com gestió i sostenibilitat s’ha generalitzat de forma que, en no poquesocasions, el seu significat es desdibuixa i perd part de la seva força o sentit. Encara avui, el món forestalpateix la ressaca d’un moviment ecologista molt crític amb un model de desenvolupament econòmicque ha generat greus problemes ambientals. L’extrapolació de problemàtiques d’altres indrets (la desfo-restació per exemple), la generalització d’un model de desenvolupament fonamentat en el consumintensiu de combustibles fòssils i al voltant de les ciutats, ens ha abocat a la pèrdua de tota una indús-tria, una tradició vinculada a l’aprofitament del bosc, i ha portat a oblidar, i fins i tot a criminalitzar, l’ex-plotació i l’ús de productes (fustes i llenyes) que històricament han estat essencials pel desenvolupamentde la nostra societat i que, fins a mitjans del segle passat, feien possible la inversió i el bon funcionamentd’una activitat molt condicionada pel llarg termini inherent al creixement del bosc.

Les dificultats en àmbits com la salut, l'educació, l'atur i el soroll mediàtic que porta un moment d'in-certesa i canvis com l'actual, ho tapen gairebé tot; però això no pot servir d'excusa per no avançar en undebat madur i seriós sobre el món forestal. Explicar bé i insistir en la responsabilitat compartida que, através de les nostres administracions i colze a colze amb els silvicultors, hem d’assumir per fer front a lainversió en la gestió i millora del que és una senya d'identitat i una riquesa del nostre país, ha de ser unaprioritat. Invertir al bosc és invertir en crear llocs de treball, en equilibri territorial, en millora de la quali-tat dels nostres rius, de l'aire, en biodiversitat, etc. Com a silvicultors hem de posar en valor el nostrepaper, però també hem de construir complicitats amb el conjunt de la ciutadania i amb les diferentsadministracions, per fugir d'una tradició legisladora que ha acabat socialitzant els beneficis i privatitzantels costos de la gestió del bosc. És un repte de país i un deure que no podem defugir!

Rossend Castelló

President del Consorci Forestalde Catalunya

A

5 editorial

Novembre de 2013catalunyaforestal

Tauler d’avisos

Per tots aquells socis que teniu la quotadomiciliada en una entitat bancària, usdemanem i agrairem que, en cas d’haversofert algun canvi en les vostres dades bancà-ries, ens n’informeu per tal d’evitar tràmits idespeses innecessàries en la propera domici-liació de la vostra quota. Aquesta es faràefectiva durant la primera quinzena de gener.Ho podeu fer a través del telf. 972 84 27 08 oa consorci@forestal.cat

Ja ha sortit publicada la nova ordre desimplificació de la redacció dels Instru-ments d’Ordenació Forestal (Plans Tècnicsde Gestió i Millora Forestal i Plans Simplesde Gestió Forestal). Si encara no el teniuredactat o en breu s’acaba la vigència delque teniu, ara és una bona oportunitat perplanificar la gestió de la finca d’una mane-ra senzilla i eficient.

Propietat privada, tradició, responsabilitat i compromís

article de fons 6Novembre de 2013catalunyaforestal

execució d’una reforestació és una tascaque requereix d’una planificació acura-da doncs es tracta de garantir l’assoli-

ment dels objectius plantejats per una inversió,els beneficis de la qual, seran recollits a llarg ter-mini. En aquest sentit, es podria dir que realitzaruna reforestació és un regal per a les futuresgeneracions. Per aquest motiu i per a assolir l’èxitde la reforestació és molt important que, abansde la seva execució, tinguem molt clars els objec-tius de la mateixa, les característiques de la sevalocalització, el tipus de material vegetal aimplantar, com han de ser els treballs d’execucióde la plantació i els treballs de manteniment iseguiment de la mateixa.

Es podria dir que els passos per a executar unareforestació són:

· Abans de la reforestació: anàlisi i determinaciódels objectius, què es vol produir, identificació idiagnòstic de possibles dificultats i limitacions dela zona, elecció del material vegetal i programa-ció de l’execució.

· Preparació de la repoblació: preparació i ade-quació del terreny abans de la plantació.

· Realització de la plantació: instal·lació delmaterial vegetal.

· Mesures a prendre per al manteniment de lareforestació: aquestes poden ser immediates(col·locació de “mulching”) o bé preveure elsfuturs treballs de manteniment de l’estrat herba-ci i arbustiu per evitar la competència excessiva.

1. Abans de la reforestacióAquest punt de reflexions prèvies a la reforesta-ció és molt important, doncs serà el fonament dela presa de decisions per als posteriors passos ique ens asseguraran en gran mesura l’èxit o elfracàs de la reforestació.

Primer de tot cal tenir ben clars quins són elsobjectius prioritaris, tot especificant quins seranels principals productes (mercat final de la fustaproduïda) i altres possibles produccions (espècies

acompanyants, altres productes forestals no fus-ters, etc). Habitualment, el principal objectiu detota reforestació és la producció de fusta de qua-litat, amb l’objectiu de recuperar la inversió ini-cial amb la venta, a final de torn, d’un producteque assoleixi un bon preu de mercat. La determi-nació dels objectius de la reforestació afectaràdecisions posteriors com és el cas de l’espècie(una sola espècie principal o si hi ha espèciesacompanyants), el marc de plantació, els futurstreballs de manteniment, etc.

En segon lloc cal analitzar les condicions de lazona a reforestar. Aquí cal estudiar la superfícietotal, la seva accessibilitat, l’altura, el relleu, latipologia del sòl (pH, presència de matèria orgà-nica, profunditat, textura, estructura i capacitatde retenció d’aigua), el clima de la zona (pluvio-metria, temperatures extremes i possibilitats degelades tardanes i/o primerenques). Tots aquestsaspectes afectaran decisions com el materialvegetal a utilitzar, l’època de plantació i les possi-bles maneres com s’executaran els treballs dereforestació.

Un cop es tinguin aquests factors clars, calcomençar a determinar el material vegetal que esfarà servir per assegurar l’èxit de la reforestació:la procedència (per controlar l’origen genètic delmaterial) i la presentació de la planta (d’una omés sabes, a arrel nua o amb contenidor forestal).Cal implantar un material vegetal amb una genè-tica adaptada a les condicions ambientals (tipusde sòl i climatologia) que es trobarà la planta a laseva nova ubicació. En cas contrari, la reforesta-ció tindrà dificultats en prosperar segons elsobjectius marcats o simplement pot fracassar.Actualment tots els vivers que produeixen mate-rial vegetal són coneixedors dels diferents orígensde la planta ofertada, i per tant, és fonamentaldemanar-los que especifiquin quin és l’origen ola regió de procedència del material vegetal pertriar la regió de procedència amb les condicionsmés semblants a la zona a reforestar i asseguraral màxim l’adaptació de la planta.

Josep M. Tusell iArmengol

Enginyer de Forests Responsable del’Àrea Tècnica delConsorci Forestalde Catalunya.

L’

7 article de fons

Novembre de 2013catalunyaforestal

La importància de la correcta elecció de la regió deprocedència ve motivada per:

· La quantitat de fusta produïda: s’estima un guanyen volum del 10 al 30% simplement per l’elecciód’una regió de procedència adaptada a les nostrescondicions. Això pot implicar una reducció del tornde tallada.

· La qualitat de la fusta produïda: hi ha diferènciesimportants entre procedències bones i dolentes queinfluencien sobre els futurs usos de la fusta, i pertant sobre el seu preu de mercat. Una bona pro-cedència ha d’oferir principalment una bona rectituddel tronc, branques fines i amb una inserció perpen-dicular al tronc, una forta dominància apical per evi-tar bifurcacions i una bona poda natural.

· La gestió forestal: una millor qualitat de plantespermet plantar a marcs de plantació menors, fet queimplica menors costos de plantació, l’estalvi d’unaprimera aclarida i la possible mecanització dels tre-balls de manteniment. Addicionalment, els bonscreixements de la planta de bona qualitat tambépoden evitar algun any de neteja i desbrossada.

· Finalment, cal preveure com es farà la reforesta-ció, amb quin disseny (marc de plantació i orienta-ció), amb quina metodologia (preparació del terrenyi preparació dels forats) i amb quina cronologia delstreballs.

2. Preparació del terrenyAbans de plantar el material vegetal cal una prepa-ració prèvia del terreny que, per una banda ens faci-litarà les feines i per altra, ens garantirà una majorsupervivència i adaptació de les plantes en els pro-pers anys.

Per assegurar la viabilitat de la nova reforestacióés fonamental posar a disposició de les noves plantesun volum generós de terra descompactada, disgre-gada i airejada de manera que puguin satisfer lesseves necessitats de sòl lliure d’arrels d’altres espèciesja instal·lades que, en els primers anys de plantació,competiran amb avantatge pels nutrients i pelsrecursos hídrics davant les noves plantes introduïdes.

En funció de les condicions del terreny (bàsica-ment en base al pendent i a la presència de soques irestes de brancada de l’anterior massa forestal) espot realitzar una preparació del terreny de formalocalitzada als punts o línies on aniran les novesplantes o bé una preparació total de la zona de plan-tació.

Amb les darreres experiències en reforestacionss’ha comprovat que remoure mecànicament volums>0.5 metres cúbics de sòl afavoreix el desenvolupa-

ment de les noves plantes. El moviment del sòl pro-voca una textura ideal per a facilitar el creixement ibon desenvolupament del sistema radicular de lesnoves plantes i produeixen un trencament de possi-bles capes compactades i faciliten la infiltració del’aigua. Sigui quin sigui el sistema triat, l’objectiu és,amb el mínim cost possible, preparar un volum desòl suficient per a facilitar la instal·lació, la super-vivència i el creixement de les noves plantes.

En aquest sentit, el sistema tradicional de clotmanual s’ha vist àmpliament superat pels resultatsde reforestacions on es realitza un clot mecanitzat(pala de retroexcavadora que fa el forat i el torna atapar amb la mateixa terra) el qual assegura unvolum útil de sòl proper al metre cúbic per la planta illiure d’altres arrels. En zones amb forts pendents,existeix maquinària com la retroaranya, la qual estàadaptada per a fer aquestes feines amb pendentssuperiors al 50%. En zones planeres, aquest treballdel sòl es pot realitzar mitjançant tractor agrícolaadaptat a feines forestals, mitjançant un subsolattotal o un subsolat per línies de plantació.

Sistema mecanitzat Pendent Cost total(€)

Cost Unitari(€/forat)

Subsolat Suau 500,00 0,4

Giratòria de cadenes Mig 950,00 1,53*

Retroaranya Alt 1.050,00 1,68**

Fotografia 1. Retroa-

ranya treballant en

una reforestació de

pins insignis.

Taula 1. Costos de diferents sistemes de preparació delterreny per una superfície equivalent a 1 ha.

* cal tenir present que aquestes dades s’extrapolen d’una

experiència pràctica en que es van fer 310 forats a un

marc de plantació de 4x4m (aprox. 0.5 ha) amb un cost

real de 1.53 €/forat. Per comparar les dades amb les altres

experiències s’han extrapolat aquestes al fet de fer els tre-

balls en una hectàrea.

** experiència duta a terme en una plantació de pi insigni

a la comarca de la Selva per una superfície d’una hectàrea

i 625 forats (marc de plantació de 6x3m).

3. Realització de la plantacióUn cop ja tenim la parcel·la preparada i ja hemseleccionat la regió de procedència de la nostraplanta, ja es pot adquirir el material vegetal.Abans però cal saber que als països de la UE elsmaterials de reproducció (llavors, pinyes, partsde plantes i plantes senceres) estan classificadesen diferents categories. Segons el RD 289/2003,de 7 de març, sobre la comercialització delsmaterials forestals de reproducció, els materialsforestals de reproducció es divideixen en lessegüents categories:

Identificats (etiqueta groga): materials dereproducció obtinguts de materials de baseque poden ser o bé una font de llavors, o béun rodal situat dins d’una única regió de pro-cedència i que satisfan les exigències queestableix l’annex II del RD 298/2003.Seleccionats (etiqueta verda): materials dereproducció obtinguts de materials de baseque es corresponen amb un rodal situat dinsd’una única regió de procedència, que haginestat seleccionats fenotípicament a nivell depoblació i que satisfan les exigències queestableix l’annex III del RD 298/2003.Qualificats (etiqueta rosa): materials dereproducció obtinguts de materials de baseque es corresponen amb plantacions llavore-res, progenitors de famílies, clons o barregesde clons, els components dels quals han estatindividualment seleccionats fenotípicament isatisfan les exigències que estableix l’annex IVdel RD 298/2003. No és estrictament necessarique s’hagin iniciat o acabat els assajos.Controlats (etiqueta blava): materials dereproducció obtinguts de materials de baseque es corresponen amb rodals, plantacionsllavoreres, progenitors de famílies, clons obarreges de clons. La superioritat del materialde reproducció ha d’haver estat demostradamitjançant assajos comparatius o estimada apartir de l’avaluació genètica dels componentsdels materials de base. Els materials de basehan de satisfer les exigències que estableixl’annex V del RD 298/2003.

Pel que fa als tipus de planta que produeixen elsvivers, es pot diferenciar entre:

- plantes a arrel nua: aquestes estan cultivadesdirectament al sòl i s’arrenquen per a la seva

comercialització. La seva presentació sol ser amanats. Poden ser plantes d’una o dues sabes. Sipassat el primer any no s’han arrencat, cal rea-litzar un repicat al mateix viver tot passant unaganiveta horitzontal amb l’objectiu d’evitar ungran desenvolupament de l’arrel pivotant i pro-moure un generós sistema radicular en els pri-mers 15 cm de profunditat. Si alhora es voldonar més espai a les plantes, el repicat es potfer tot arrencant les plantes i tornant-les aplantar a menor densitat.

- plantes amb pa de terra o en contenidor:es tracta de plantes produïdes en safates oalvèols forestals de diferents capacitats elsquals contenen turba i altres materials comescorces o fibres de coco. La planta és entre-gada amb el contenidor, el qual s’ha d’ex-treure abans de la plantació. Les principalscaracterístiques dels contenidors són elmodel i volum (testos individuals general-ment de gran volum o safates amb múltiplesalvèols amb volums més petits), les dimen-sions, la forma, l’existència d’un sistema derepicat a l’aire i la presència d’estries queeviten l’enrotllament de les arrels.

article de fons

Novembre de 2013catalunyaforestal

8

Fotografia 2. Planta de

pi marítim a arrel nua

Fotografia 3. Planter de pi insigni d’un any per fer a arrel nua

Avantatges i inconvenients de cada sistema:- Condicions de producció: normalment les

plantes produïdes en safates han crescut al’interior d’hivernacles i per tant amb les con-dicions de temperatura, humitat i pluviome-tria controlades i per tant, en certa maneraartificialitzades. Les plantes a arrel nua hanestat produïdes directament al sòl i probable-ment amb les mateixes condicions o similarsa les de la zona de plantació.

- Execució de la plantació: el transport i maneigde plantes a arrel nua és més senzill i fàcil d’efectuarque no pas el transport i moviment de safates per lazona de treball, reduint els costos de plantació iaugmentant els rendiments.

- Terminis de plantació: la planta a arrel nuarequereix de ser plantada amb una certa immedia-tesa després de ser arrencada. La planta amb safataté més marge per a la plantació tot i que cal evitarque la turba quedi massa seca tot fent regs diaris.

- Època de plantació: la planta amb alvèol té unperíode de plantació més llarg que no pas les pre-sentades a arrel nua. El pa de terra permet allargarla plantació alguns mesos suplementaris doncs laplanta disposa de les reserves del pa de terra per ini-ciar l’adaptació.

- Supervivència: per espècies de difícil arrelamentés recomanable la plantació amb pa de terra.

- Cost de la planta: la planta a arrel nua sol sermés econòmica que la planta amb pa de terra.

Punts importants per una bona elecció entre plantaproduïda en safata (pa de terra) o plantes produïdesa arrel nua:

- En general, les coníferes permeten, sense pro-blemes, la seva producció a arrel nua i amb pa deterra. Les frondoses però, prefereixen la produccióamb pa de terra.

- La qualitat de les plantes produïdes en safates oamb pa de terra depèn en primera instància delcontenidor, però també de la qualitat del substratutilitzat (porositat, capacitat de retenció d’aigua, ...),de la tècnica de cultiu (regs i fertilitzacions) i de l’e-ficàcia del sistema de repicat.

- Volum del contenidor. Aquest ha d’estar adap-tat al període de cultiu i a la mida requerida de laplanta. En les zones mediterrànies com la nostra, decondicions moltes vegades difícils, el volum ideal ésel de 400 cm3, ja que redueix els riscs d’espiralitzacióde les arrels i assegura una major supervivència icreixement de la planta.

- Volums de contenidors més petits (200 cm3) sónmés indicats per zones més temperades.

- Com menor és el volum del contenidor, menor

article de fons9Novembre de 2013catalunyaforestal

Fotografia 6. Plantes d’alzina surera d’un any d’edat produïdes

en hivernacle

Fotografia 4. Planta de pi pinyer d’un any en safata forestal.(Autor: Miquel Segarra, FC).

Fotografia 5. Planta de pi blancd’un any amb pa de terra.(Autor: Miquel Segarra, FC).

Contenidor Volum Dimensions Forma Sistema de repicat

Estries anti enrotllament 

d’arrels

Individuals(testos)

>0.5 litres

Altura: 8-25 cmDiàmetre: 10-20 cm Cilíndrica

Sí (amb peus porta

testos)Sí

Alvèols (safates)

90-400cm3

Altura: 8-16 cmDiàmetre: 4-9 cm Quadrada Sí Sí

Taula 2. Característiques dels principals contenidors i safates.

10article de fons

Novembre de 2013catalunyaforestal

és el temps que la planta pot estar-hi. Es calculaque per volums de 200 cm3, el temps de produc-ció de la planta no hauria de superar l’any (perevitar problemes de malformacions a les arrels).

- Per plantacions tardanes, és preferible utilit-zar planta amb pa de terra, doncs al tenir el siste-ma radicular protegit pel pa de terra ajuda a laseva supervivència quan arribin condicions mésdifícils per a la nova planta.

La qualitat del material vegetalAquest és un aspecte molt important per deter-minar si el material vegetal escollit és apte o noper a la reforestació. Cal tenir en compte aspectestant quantitatius (edat i mida) com qualitatius(estat físic de les arrels i de la part aèria).

Aspectes quantitatius:-L’edat: és important utilitzar planta jove (1-2

anys), doncs la capacitat de regenerar sistemesradiculars és menor a mesura que la planta témés edat. En cas de tenir plantes de la mateixamida, sempre triarem les més joves (presentenmajors creixements).

-La mida de la planta es refereix a les dimen-sions en altura i al diàmetre del coll de l’arrel. Peruna mateixa edat, sempre és preferible utilitzarles plantes més vigoroses, ja que com més vigoro-ses siguin, més altes seran i majors creixementstindran. D’aquesta manera ens estalviarem derealitzar algun manteniment els primers anysdoncs les plantes s’escaparan abans del possibleofec de la vegetació adventícia. Alhora, a majorcreixement també ens augura majors creixe-ments en fusta i menors operacions de poda. Unaltre motiu per utilitzar plantes altes és la facilitaten trobar la seva ubicació durant les tasques demanteniment, principalment desbrossades. En casd’utilitzar planta petita ens caldrà marcar la sevaubicació amb tutors, fet que encarirà la plantació.En qualsevol cas, han de ser plantes equilibradesentre la seva part aèria i la part subterrània ambun coll de l’arrel amb un diàmetre suficient que liconfereixi estabilitat i bones aptituds per superarla plantació.

Aspectes qualitatius:-Com ja s’ha dit, cal que siguin plantes equili-

brades formades per un sistema radicular benformat i una part aèria de qualitat.

-El sistema radicular ha de ser abundant, benformat i concentrat en el coll més que no pas a

les arrels pivotants de grans dimensions. Unaplanta amb infinitat d’arrels fines que provenendel coll de l’arrel i de les arrels pivotants té majorprobabilitat d’èxit que una planta amb poquesarrels fines. En funció del substrat utilitzat tin-drem un millor o pitjor sistema radicular. Sòlsarenosos afavoreixen sistemes radiculars benramificats, mentre que sòls més aviat argilosostendeixen a produir sistemes radiculars menysramificats i més gruixuts.

La importància de la part aèria radica en lafutura conformació del tronc de l’arbre. La tija hade ser recte sense bifurcacions, sense ferides ninecrosis i ha de presentar una lignificació correc-te amb una guia terminal en bon estat quegaranteixi un bon creixement futur.

A més d’aquests aspectes qualitatius i quantita-tius de la planta, també son importants aspectesde maneig de la mateixa per assegurar l’èxit de lareforestació. L’estat físic inicial de les plantes, aixícom les bones pràctiques durant i després de laplantació tenen molta importància per al seuarrelament. Cal conservar les plantes fresques finsa la seva plantació, tot evitant la seva exposició alsol i a l’aire que poden produir lesions irreversiblesal material vegetal. Un cop executada la plantaciócal preveure la instal·lació de protectors per evitarels danys d’espècies cinegètiques. És un fet que laintroducció d’espècies forestals en una plantacióatreu exageradament la fauna salvatge, produintdanys que poden hipotecar l’èxit de la plantació.

Actualment hi ha una gama de tubs protectorsmolt àmplia que moltes vegades fa difícil de triarel model òptim per a protegir la planta i quealhora no afecti el desenvolupament equilibrat(part aèria i part subterrània) de la planta. Laprincipal diferència del material és la quantitat dellum que deixen passar i la capacitat de provocaren major o menor mesura el que es coneix com“efecte hivernacle”.

Els protectors amb millors resultats són:-tubs de malla plàstica de grans forats: acon-

sellables per frondoses i coníferes adultes.-tubs de malla plàstica de petits forats: pro-

dueixen un efecte tallavent i es poden utilitzaren totes les espècies.

-tubs hivernacle: el clàssic protector opac dedoble paret alveolar. Es pot utilitzar en frondo-ses amb forta dominància apical, tot i que tétendència a provocar desequilibris importants ala planta.

article de fons11Novembre de 2013catalunyaforestal

4. Mesures de mantenimentI finalment, si volem garantir l’èxit de lareforestació cal garantir el manteniment totevitant la competència de les males herbes.Si s’abandona completament la plantació a

la competència de la vegetació natural,aquesta corre el risc de desaparèixer. Calprotegir els arbres i aquesta protecció es potfer des del primer moment de la plantació(amb la instal·lació de “mulching”) o bé ambtreballs de desbrossada (física o químicaamb herbicides) durant els primers anys dela plantació.

El “mulching” consisteix en la instal·laciód’un material que forma una pantalla que téper objectiu impedir el desenvolupament deles males herbes, limitar la pèrdua d’aigua delsòl i regular la temperatura del sòl. Evident-ment és una pràctica que implica una majordespesa econòmica (de material, però sobretotde mà d’obra) inicial, però que dóna resultatsesperançadors en experiències que s’estanduent a terme en l’actualitat.

Pel que fa a la desbrossada, aquesta potser mecanitzada o química, en funció de sis’usa una desbrossadora mecànica o s’apli-quen herbicides químics respectivament. Enel primer cas, el tractament pot ser per línieso en tota la superfície de la plantació. En elcas de la utilització de productes químics sesolen fer tractaments localitzats per evitarincrementar exageradament els costos delstreballs.

Fotografia 7. Tub de malla plàstica de petits forats (esquerra) i

tub hivernacle (dreta)

activitat 12Novembre de 2013catalunyaforestal

El dia 9 de setembre i continuant amb lalínia de diàleg sovintejat i col·laboració quees manté amb la Conselleria d’Agricultura, elpresident i el secretari general del Consorci,Rossend Castelló i Joan Rovira, respectiva-ment, es van reunir amb el Conseller i amb eldirector general de Medi Natural i Biodiver-sitat, Antoni Trasobares, per tractar, entrealtres, la necessitat d’accelerar dos temesque considerem fonamentals:

- En primer lloc, l’aprovació del decret d’apro-vació dels Estatuts i el Règim intern del Centrede la Propietat Forestal (CPF). Una assignatura

pendent des de l’aprovació de la llei del CPF eljuliol de 1999 i que és fonamental pel normalfuncionament de l’administració forestal méspropera als propietaris privats.

- L’impuls de la proposta d’establimentd’una bonificació fiscal per incentivar lesinversions en gestió forestal sostenible. Ini-ciativa que va avançant lentament a nivellde Govern i que, amb el recolzament de laConselleria, es vol traslladar al grup parla-mentari català a Madrid, doncs és l’Estat quité la capacitat normativa per desenvoluparplenament la proposta.

El Consorci es reuneix amb el Conseller Josep M. Pelegrí

Els dies 24, 25 i 26 de setembre experts france-sos del Grup Nacional del castanyer de l’Institutde Desenvolupament Forestal (IDF) van celebrarla seva trobada anual al sud de França. El darrerdia de les jornades, i acompanyats pel responsa-ble tècnic del CFC, Josep M. Tusell, van visitar laserradora MADEGESA a Santa Coloma de Far-ners. Tot seguit es van desplaçar fins a la Casadel Bosc on, amb la presència de propietarisforestals, es va organitzar un debat sobre lagestió del castanyer a banda i banda dels Piri-neus i sobre com fer front a les diferents pla-gues i malalties (sobretot la vespeta i el xancre)i altres afectacions com és el canvi climàticsobre les masses de castanyer. També es va par-lar sobre les utilitats actuals i potencials de lafusta de castanyer.

Experts francesos en el castanyer visiten Catalunya

El passat 17 d'octubre el CFC es va reunir ambla Direcció General de Medi Natural i Biodiver-sitat i amb els representants de la indústria dela pinya i del pinyó per al desenvolupamentd’una normativa que reguli l’aprofitament icomercialització d’aquest producte.

Des del CFC es vol felicitar la iniciativa d’a-grupar tant productors com industrials, doncsla problemàtica de la recollida il·legal ensafecta a tots dos sectors. Fruit de la reunió,que va ser un primer intercanvi d’impressions,en va resultar la necessitat de plantejar pro-

postes que impedeixin la compra-venda depinyes obtingudes il·legalment, així com derealitzar controls sobre l’origen de les pinyescomercialitzades i el destí de part de les pinyesrecollides a Catalunya.

Els dos sectors representats a la reunió vandemanar a l’administració el seu compromís iun major esforç pel que fa a vigilància de lamobilització d'aquest producte abans de latemporada legalment establerta per a la sevarecol·lecció, i també van proposar la creaciód’una taula de la pinya i el pinyó de Catalunya.

El Consorci es reuneix amb la indústria i el DAAM per regularla recol·lecció de pinya a Catalunya

El president del CFC, Rossend Castelló, acompanyatd’Enric Planas, representant del CFC al Gironès, i deJosep M. Tusell, responsable tècnic, es van reunir, elpassat 23 d’octubre, amb el sr. Jordi Agustí Vergés,director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

La reunió va ser molt positiva i va servir perexposar al nou director de l’ACA la problemàtica dela gestió dels boscos de ribera i de la seva zonad’influència. Com a resultat concret de la reunió, esva convenir la necessitat d’iniciar l’abans possibleels tràmits per tancar i signar el conveni que ja hiha redactat entre la Direcció General, l’ACA i elCentre de la Propietat Forestal, així com agilitzar lacreació del comitè de seguiment en el qual hi par-ticipa el CFC.

activitat13Novembre de 2013catalunyaforestal

El director de l’Agència Catalana de l’Aigua rep al Consorci

Reunió amb Agustí Serra, DG d’Urbanisme, per demanar canvisque facilitin la dinamització de massissos abandonatsEl passat 24 d’octubre, i arrel de la trobada amb elConseller Santi Vila, Rossend Castelló, presidentdel CFC; Xavier Alfaras, representant del CFC alCentre de la Propietat Forestal, i Joan Rovira,secretari general; van tenir una reunió amb elDirector General d’Urbanisme, Agustí Serra, perreivindicar un canvi de plantejament pel que fa altractament d’una part important del nostre terri-tori que es caracteritza pel despoblament i l’aban-donament de l’activitat agrària i forestal.

Des del Consorci demanem una política defoment a la recuperació i millora del patrimoniarquitectònic en l’àmbit rural amb les masies coma part fonamental del mateix per tal de fixar-hipoblació, permanent o no. Una proposta que hade tenir en compte la necessitat d’un enfocamentadaptat a les particularitats dels diferents massis-

sos i comarques, a l’hora que faci possible undesenvolupament sostenible evitant planteja-ments extremistes (evitar l’abús sense caure enlimitacions o restriccions poc o gens justificades).Es tracta de combinar l’increment de la presènciahumana, amb la cura, qualitat ambiental i dina-mització econòmica del territori.

En resposta a la nostra inquietud, Agustí Serrava proposar la participació del Consorci en unaPonència del No Urbanitzable creada en el sí de ladirecció general, per la revisió i millora de la nor-mativa urbanística que afecta al mateix. Des d’a-quí, donem l’enhorabona a la invitació de la DG ius comuniquem que treballarem en la creació d’unGrup de Treball per concretar i fer el seguiment deles línies de treball i propostes a analitzar i debatreen tema d’urbanisme.

El Consorci participa en el Comitè d’Organització de la IV SemanaForestal MediterráneaLa IV SFM és un gran esdeveniment de caràcter bia-nual i internacional que aglutina la secció de boscosmediterranis de la FAO, amb Estats, centres de recer-ca i altres organitzacions publiques i privades, quetenen com a denominador comú el treball per a ladefensa del bosc mediterrani a costat i costat delmar que li dóna nom. A proposta del president delCTFC i Conseller d’Agricultura, Josep M. Pelegrí, l’any2014 aquesta trobada tindrà lloc a Catalunya.

Joan Rovira, en representació del Consorci i de la

Confederació d’Organitzacions de Silvicultors del’Estat Espanyol (COSE), participa activament en elComitè d’organització per defensar tant el paperfonamental de la propietat privada en els països delNord de la Mediterrània, com la necessitat de foca-litzar els esforços en la necessitat de dinamitzar l’e-conomia del bosc i impulsar nous plantejaments iestratègies que facin possible la gestió sostenibled’un ecosistema fràgil però fonamental també desdel punt de vista social i ambiental.

activitat 14Novembre de 2013catalunyaforestal

urant la primera quinzena de juny esva posar en marxa per segon any con-secutiu l’experiència de captura massi-

va del corc del suro mitjançant la instal·lació deles trampes. A la revista Catalunya Forestalnúm. 114 (novembre 2012) ja es descriu la pla-ga i els seus danys així com els resultats de lacampanya de captura massiva de l’any 2012 i alCatalunya Forestal 116 (juny 2013) ja es relata-va l’inici de la campanya d’enguany.

Amb l’objectiu de tenir dades concretes delfuncionament de la prova pilot de capturamassiva del corc del suro, el Consorci Forestalde Catalunya amb el suport de la Diputació deGirona i la Diputació de Barcelona, ha fet elseguiment d’un 35% de les trampes instal·lades,la qual cosa suposava fer-ho en 395 trampes deles 1.123 trampes instal·lades (veure criteris deselecció al Catalunya Forestal 114), i ha facilitatles dades a la Direcció General de Medi Naturali Biodiversitat per tal de valorar els resultatsaconseguits pel que fa al funcionament de latrampa i, a més d’estudiar l’evolució de captu-res, poder estudiar la conveniència de continuaramb aquesta experiència en els propers anys.

Taula 1. Distribució final de les trampes en lesquals s’ha fet el seguiment

El seguiment realitzat des del CFC ha consistit en:

1r) Als 45 dies després de la instal·lació deles trampes (finals de juliol):

Fer recompte del nombre de Coraebus unda-tus atrapats a cadascuna de les trampes.Prendre les següents dades d’interès: Inso-

lació de la trampa, exposició (N, S, E o W),any de pela del suro, qualitat d’estació,composició específica (homogènia o hete-rogènia), alçada del matoll i fracció decabuda coberta del matoll. Prendre les coordenades dels punts decol·locació de les trampes (GPS).Renovar els difusors de les trampes .Netejar les trampes perquè no hi quedinfulles o molts insectes atrapats i tornar aposar cola, per garantir el correcte fun-cionament de la trampa. Recol·locar la trampa, si s’escau, en la sevacorrecta posició (casos de caigudes, van-dalisme).

2on) Als 45 dies després d’haver renovat eldifusor (a partir de finals de setembre):

Fer recompte del nombre de Coraebusundatus atrapats a cadascuna de lestrampes.Retirar les trampes i els difusors del bosc.

Resultats finals de la prova pilotde captura massiva

per al control del (Coraebus undatus). Campanya 2013

Josep M. Tusell iArmengol

Enginyer de Forests.Responsable tècnicdel CFC.

Roser Mundet i Juliol

Enginyera de Forestsdel CFC.

D

Zona surera

Comarca Núm. detrampes

Gavarres-Ardenya Baix EmpordàGironès 76

La Selva La Selva 206Montnegre La Selva

Vallès Oriental 113

TOTAL 395

Fotografia 1. Tasques de revisió i manteniment de les

trampes desenvolupades l’any 2013.

RESULTATS

S’adjunta la taula amb els resultats de captures finca per finca.

activitat15Novembre de 2013catalunyaforestal

CONCLUSIONSL’índex de captura de les trampes durant tot elperíode ha estat de 1’4 individus per trampa demitja, repartides de forma desigual en funció delmoment de recompte. Aquesta xifra de capturesassolida aquest any, és molt superior al volum decaptures de l’any 2012, el qual va ser de 0’4 indi-vidus per trampa durant tot el període. Tal i comva succeir durant l’any passat, el número de cap-tures ha estat molt més efectiu en el primer perí-ode (recompte fins la segona quinzena de juliol)on hi ha hagut un 66% de les captures i un índexde captures de 0’9 ind/trampa. En el segon perío-de (fins a la primera quinzena d’octubre) hi hahagut tan sols un 34% de les captures, fet queimplica un índex de captures del 0’5 ind/trampa.Per tant, i en la mateixa línia que els resultats del’any passat, això ens fa pensar que el màxim enla corba de vol del corc, en aquestes zones es vaproduir a finals de juny i durant el juliol.

Pel que fa a la resta de factors i variants mesu-rades, només s’aprecien diferències en el nombrede captures en funció de la qualitat d’estació. Enles finques on hi ha trampes instal·lades en dife-rents qualitats d’estació, hi ha una lleugeratendència a haver-hi un major nombre de captu-res a les trampes situades en zones de carena imitja vessant per davant de les trampesinstal·lades en fons de vall. Pel que fa a la insola-ció, exposició i composició de la massa no s’apre-cien diferències significatives en el nombre decaptures.

En funció de les zones on s’ha realitzat elseguiment, sí que es pot afirmar que al Montne-gre ha estat la zona amb el major nombre decaptures, amb una mitja de 2’2 ind/trampa. Lasegona zona amb major nombre de captures ésla Selva amb una mitja de 1’2 ind/trampa i final-ment trobem la zona de Gavarres amb una mitjade 0’9 ind/trampa.

Una altra conclusió del seguiment d’enguanyha estat l’efecte del cost de la trampa (material iinstal·lació) en el nombre de trampes distribuï-des. La reducció de trampes instal·lades respectel’any 2012 ha estat d’un 72%. Els factors que elspropietaris forestals han valorat han estat el baixnombre de captures de l’any passat, el cost de latrampa (3 euros), però sobretot el cost de la ins-tal·lació de la trampa (valorat en uns 25-30€/trampa) i el cost de seguiment i mantenimentde la trampa (valorat en uns 12-18 €/trampa).

De cara a propers anys, cal continuar fentaquest seguiment en les mateixes zones per, si éspossible, establir correlacions i avançar en lalluita contra el corc del suro, i alhora, instal·lartrampes en noves ubicacions per aconseguir mésdades de captures i població del corc. Cal incidirtambé en la importància del moment de la ins-tal·lació de les trampes i els corresponents difu-sors, que enguany s’han instal·lat entre la segonaquinzena de juny i la primera setmana de juliol.S’ha evidenciat que la col·locació abans no s’e-fectuïn les primeres sortides dels adults és fona-mental per tenir un bon índex de captures.

Finca ComarcaTrampes amb 

seguiment

1rrecompte Data 2n

recompte DataCaptures/trampa

Juliol Setembre Total

Can TorderaSant Segimon del BoscFogueres de MontsoriuEl Resic i Can PuigLa MolaCan PLanellaSant ClimentMolfulledaCan BurgadaCan LlacFitorCan XifréCa l’Arabla de MontnegreCan Puigverd

La SelvaLa SelvaLa SelvaLa SelvaLa SelvaLa SelvaLa SelvaLa SelvaMaresmeBaix EmpordàBaix EmpordàVallès OrientalVallès OrientalVallès Oriental

143040202520174038364040305

237915113013337301938665

01/08/201301/08/201306/08/201301/08/201302/08/201305/08/201302/08/201302/08/201319/07/201306/08/201305/08/201325/07/201331/07/201331/07/2013

0211318691165615524142

17/10/201310/10/201310/10/201317/10/201317/10/201309/10/201318/10/201324/09/201315/10/201308/10/201303/10/201304/10/201303/10/2013

0,10,12,00,80,41,50,10,81,00,80,51,02,21,0

0,00,70,30,90,20,50,10,41,50,40,40,60,50,4

0,10,82,31,70,72,00,11,22,41,30,61,62,71,4

TOTALS 395 369 200 0,9 0,5 1,4

16legal

Novembre de 2013catalunyaforestal

Àlex Serrahima

Advocat dels ServeisJurídics del CFC

ovint hem sentit a dir o ens hem plante-jat interrogants com: Quin és el paperdel nu propietari en una finca? Què pot

fer l'usufructuari? I sobretot: Quins límits i facultatstenen? Normalment aquestes preguntes han que-dat sempre a l'aire, i cada família se n'ha anat sor-tint com ha pogut, procurant portar les propietatsforestals amb consens i entesa entre tots.

L'usdefruit és un dret real limitat, explicació de laqual és molt amplia i extensa. Per tant, en aquestarticle el concretaré només en les situacions que esrepeteixen més sovint en les propietats forestals,atès que crec que és preferible transmetre una ideabàsica i general, abans que voler abastar-ho tot o,solucionar un cas concret o una determinada pro-blemàtica.

En paraules que ens entenguem, l'usdefruit és eldret d'atribuir-se l'ús (la possessió) i el gaudi (l'ex-plotació) d'una finca, amb el deure de respectar-nela forma i la substància. En el nostre sector forestalnormalment es constitueix quan traspassa el pro-pietari i, en virtut del testament o d'altres figuresjurídiques, la vídua (o vidu, en el seu cas) esdevéusufructuària de la finca i, un (o més) dels fills/esesdevenen nu propietaris.

Quins drets té l'usufructuari?En primer lloc, el titular de l'usdefruit té el dret depossessió de la finca. I alhora, en té el gaudi; és adir, no només comprèn el dret d’utilitzar la finca,sinó que també abraça el dret de percebre els fruitsque s'hi produeixen de forma natural o amb inter-venció humana, i alhora també té dret a obtenir elsrendiments que es generin al marge d'aquesta nor-malitat (com pot ser la caça, per exemple), tot i queimperen uns certs límits que ara no toca desenvo-lupar. L'usufructuari també pot fer millores a la fin-ca sense modificar la destinació econòmica de lapropietat, i fins i tot, pot cedir l'ús i gaudiment deldret d’usdefruit a terceres persones, com si fos uncontracte d'arrendament del dret, ja sigui a canvid'un preu o gratuïtament.

Quines obligacions tenen els usufructuaris?L'exercici d’usdefruit implica complir amb les reglesd'una administració ordenada i diligent. Per tant, sino ho compleix es genera l'obligació de l'usufruc-

tuari de respondre davant el nu propietari, delsdanys causats a la propietat. Alhora, l'usufructuarité la obligació de sufragar els costos de conserva-ció, manteniment, reparació ordinària, el pagamentde tributs i taxes, i totes aquelles despeses necessà-ries per a mantenir l'activitat habitual de la finca(incloses les primes d'assegurances de la finca), i laseva explotació. D'altra banda, si l'usufructuari s’as-sabenta que terceres persones estan fent actua-cions que perjudiquen a la finca, independentmentque ho solucioni, també està obligat a notificaraquests fets al nu propietari. I per últim, tot i ques'acostuma a eximir en el testament (en cas quesigui via herència), en teoria, abans de prendre pos-sessió de la finca, l'usufructuari hauria d'inventariarels béns i prestar una garantia al nu propietari.

Quins drets té el nu propietari?Si l'usufructuari deteriora els béns, el nu propietariestà facultat per a reclamar a l'usufructuari l'importdels danys ocasionats i a demanar les mesures cau-telars necessàries per tal que no es torni a repetir.Alhora, a diferència del què podríem pensar, el nupropietari també té dret a disposar de la finca,introduir-hi modificacions, i fins i tot constituir ser-vituds, sempre i quan no s'alteri la forma i substàn-cia del bé, ni perjudiqui als interessos de l'usufruc-tuari. Ara bé, si es dóna aquest perjudici,l'usufructuari s'hi podria oposar (per exemple, si elnu propietari vol fer una construcció a la finca, unavegada notificat a l'usufructuari, aquest s'hi potoposar).

Quines obligacions té el nu propietari?El nu propietari té la obligació de sufragar, al seucàrrec, les despeses de reparacions extraordinàriesde la finca. S'entén per extraordinàries, les despesesque no són de conservació, manteniment, repara-ció ordinària ni subministrament. Convé valoraraquest assumpte perquè és el nu propietari qui estàobligat a pagar aquest tipus de reparacions, tot ique cal que aquesta despesa no derivi de capincompliment o desídia per part de l'usufructuari.Si això passés, el nu propietari no assumiria aquestaobligació, atès que té el seu origen en el fet que l'u-sufructuari no va realitzar, quan tocava, les repara-cions ordinàries necessàries que la Llei obliga a l'u-

S

L’usufructuari i el nu propietari.

Quines són les regles del joc?

legal17Setembre de 2013catalunyaforestal

sufructuari a afrontar (per exemple, si l'usufruc-tuari no va reparar una teulada en el seu moment,el nu propietari pot eximir-se de refer-la).

D'altra banda, el nu propietari té el dret d'adqui-sició preferent en cas de venta o donació de l'us-defruit, per part de l'usufructuari. Aquest dret, queinclou el dret de tanteig i el dret de retracte, buscaevitar un perjudici al nu propietari (que es venguia un foraster), atenent el caràcter generalmentvitalici de l'usdefruit.

Quan s'extingeix l'usdefruit?En el nostre sector, la causa més concurrent d'extin-ció de l'usdefruit és pel traspàs (mort) de l'usufruc-tuari. És en aquest moment quan el nu propietariadquireix l'usdefruit i esdevé amo absolut de la fincai, per tant, beneficiari de l'ús i gaudi de la mateixa. Iquins efectes genera? L'efecte que considero princi-pal, a banda del què significa esdevenir propietari, ésque els contractes fets per l'usufructuari quedenextingits al final de l'usdefruit. Tot i que pel que fa alsarrendaments rústics cal fer algunes precisions, entermes generals els contractes que signi l'usufructuarifinalitzaran quan conclogui l'usdefruit.

L'USDEFRUIT DE BOSCOS I PLANTESPel que fa al sector forestal ens és interessant el trac-tament que fa la normativa en relació a les facultatsque té l'usufructuari amb les forests, tot i que s'obser-ven vàries contradiccions que considero que derivendel desconeixement, per part del legislador, del mónforestal. De totes maneres, hem de partir de la baseque l'usufructuari no pot executar actuacions queperjudiquin les forests de la finca i, per tant, exigeixcomplir amb els criteris de gestió forestal sostenible ide bona silvicultura (per tant, inclòs replantar).

Segons la Llei, l'usufructuari pot fer podes i tallades(selectives, aclarides i arreu, s'entén) sempre i quan esdestinin per a fusta, en el sí d'una explotació racionalsilvícola de la finca i d'acord amb un Pla Tècnic o PlaSimple de Gestió Forestal (Instrument d'OrdenacióForestal - IOF). Fins aquí considerem, per tant, quel'usufructuari pot anar complint les determinacionsdel Pla de Gestió, sense cap mena d'impediment, simés no en un principi.

El problema rau en els articles següents (el 561-27 isegüents), perquè la mateixa norma barreja els con-ceptes, creant una notable confusió. De maneraesquemàtica, el Codi Civil de Catalunya preveu lessegüents facultats per als usufructuaris:· Boscos: l'usufructuari té dret d’esporgar i tallar,

segons l'IOF de la finca (com s'ha dit). · Arbres que rebroten (alzines, perxades, roure-

des, plàtans, acàcies, etc): l'usufructuari els potanar tallant i esporgant, seguint els paràmetres sil-vícoles correctes. · Arbres que no rebroten (pinedes, per exemple):

l'usufructuari pot esporgar els arbres i, si els vol tallar,necessita autorització del nu propietari (s'observacom es contradiu amb els Boscos). · Arbres que no són boscos (arbres d'esbarjo o

ornamentals, i dels que se n'aprofita la resina, escorçai d'altres productes que no són fusta - suro, perexemple): l'usufructuari no els pot tallar, sinó única-ment aprofitar els seus fruits (potencial contradiccióamb el què digui el IOF, si aquest preveu aclarides desuredes. Tot i això, si l'actuació és una millora, entencque l'usufructuari sí podria executar les actuacions). · Arbres morts i danyats: els arbres morts per velle-

sa, l'usufructuari se'ls pot quedar. Però, els arbresafectats pel vent, pel foc o capolats, se'ls queda el nupropietari (excepte els que vulgui l'usufructuari per alseu consum domèstic). · Mates i sotabosc: l'usufructuari pot tallar les

mates amb la finalitat d'obtenir-ne llenya, carbó oproductes semblants.

Aquí se'ns obra un ventall de dubtes de difícil solu-ció. Si un IOF preveu una tallada arreu d'una pineda(que no rebroten), cal l'autorització del nu propieta-ri? El suro és un arbre del que se n'aprofita la sevapela però, també rebrota: es pot tallar, o no? Davantuna ventada o gran nevada, el beneficiari és el nupropietari: quin paper juga l'IOF davant aquestessituacions?

Sincerament, totes aquestes preguntes poden tenirvàries solucions. Per tant, recomano sempre que l'u-sufructuari consensuï amb el nu propietari lescampanyes forestals que es vulguin realitzar. Arabé, si les relacions usufructuari-nu propietari sóndolentes, aquí aconsellaria d'arribar a un acord en laforma d'explotació forestal de la finca, de forma imanera que eviti qualsevol malentès futur.

Per tant, i en conclusió, observem una vegadamés com el desconeixement del món forestal perpart del legislador deixa als propietaris forestals enuna situació d'indefensió interpretativa que,davant de desavinences, les acaba resolent un jutgeque tampoc hi entén de boscos. Un drama. Tanma-teix, com que hem de deixar la finca a les pròximesgeneracions millor de com ens la varem trobar i,atenent a la nul·la rendibilitat econòmica de lespropietats forestals, penso que la millor de lessituacions és arribar en acords entre usufructuaris inu propietaris, cada vegada que es vulguin fercampanyes forestals o actuacions relacionades.

FONTS:· LLEI 5/2006, de 10de maig, del llibre cin-què del Codi civil deCatalunya, relatiu alsdrets reals.· PUIG FERRIOL, Lluís i,ROCA I TRIAS, Encar-na (2007): Institu-

cions del Dret Civil de

Catalunya. Volum IV.Drets Reals. EditorialTirant lo Blanc. Valèn-cia. Pàgines 463 a528 i, de 543 a 548.

20gestió forestal

Novembre de 2013catalunyaforestal Disponibilitat de

planter de pollancre per a les plantacions 2013-2014

a qualitat del planter i el clon seleccionatsón aspectes molt importants per garantirl’èxit en les plantacions de pollancre. A més,

els riscos fitosanitaris del pollancre obliguen adiversificar els clons de pollancre utilitzats i evitaren la mesura del possible les grans extensionsmonoclonals. Un altre aspecte molt important és eld’adaptar el clon escollit per a la plantació a lescaracterístiques dels terrenys a plantar (tipus de sòl,disponibilitats d’aigua i de nutrients) a fi i efected’obtenir els objectius de producció i de rendibilitatesperats.

En aquest article es vol mostrar la diversitat en elsclons disponibles i alhora permetre una fàcil i ràpi-da localització del viver que disposa del clon selec-cionat per a la vostra plantació.

ViveristesEn total a Catalunya hi ha 5 viveristes registrats enel Registre Oficial de Proveïdors de Material Vegetalque produeixen planta de clons de pollancre. Totsells han respost l’enquesta sobre les disponibilitatsdel material vegetal de pollancre.

Disponibilitats per a la campanya 2013-2014El total de viveristes registrats proposen un totalde nou clons de pollancre per a la producció defusta de qualitat i dos per a la producció de bio-massa. La disponibilitat total de plantes dels dife-rents clons que hi ha disponibles pel conjunt delsviveristes és de 55.100 plantes per a producció defusta de qualitat i 45.000 estaques per a produc-ció de biomassa. Respecte l’any anterior, la dispo-

nibilitat de planta ha disminuït un 50% per a laproducció de fusta i un 37,5% per a biomassa.

Taula 1. Quantitats totals aproximades disponi-bles per cada clon de pollancre (dades facilitadespels mateixos vivers)

D’entre les disponibilitats de clons per a la produccióde fusta de qualitat, els principals clons utilitzats (mésd’un 20%) són: el clon I-214 amb un 32.7%, el clonMC amb un 27.2% i el Triplo amb un 20.9% de l’ofer-ta. En el segon grup de clons en importància (entre el5-20%) hi trobem el Canadà Blanc amb un 6.7%. Laresta de clons estan per sota del 5% i en el següentordre: TR-56/75 (3.6%), Raspalje i Beaupré (2.7%), l’U-nal (1.8%) i el Luisa Avanzo (1.6%).Pel que fa a la producció de biomassa, destaca el clonMC amb un 55.6% de l’oferta i el I-214 amb el 44.4%restant.

Taula 2. Rànking dels clons més produïts per a lacampanya 2013-2014 (dades facilitades pelsmateixos vivers)

L

Josep M. Tusell iArmengol

Enginyer de Forests Responsable de l’À-rea Tècnica delConsorci Forestalde Catalunya.

Taula 3. Evolució dels clons més utilitzats en els darrers anys (Font: DAAM. Control de material vegetal)

On podeu trobar els diferents clons per a la campanya 2013-2014?A la següent taula us adjuntem la llista dels viveristes que han respost a l’enquesta i els clons que tenen disponibles.

gestió forestal21Novembre de 2013catalunyaforestal

* enguany no han tingut producció degut a una pedregada

22gestió forestal

Novembre de 2013catalunyaforestal

Diego Almenar

Enginyer de ForestsCooperativa ServeisForestals

SITUACIÓ INICIAL L’Albó és una finca forestal d’unes 575 hasituada als termes municipals de Santa Colo-ma de Farners i Sant Hilari Sacalm (La Selva)que compta amb un Pla Tècnic de Gestió iMillora Forestal (PTGMF). El relleu és engeneral abrupte i la precipitació anual abun-dant (900 mm) i ben repartida al llarg del’any. Les espècies forestals estan molt barre-jades, i trobem masses de frondoses (princi-palment sureres, alzines i castanyers) ambplantacions de coníferes més o menys exten-ses (podem trobar multitud d’espècies, comavet Douglas, pi insignis, pi marítim, pi larici,...). A part d’aquestes espècies principals hi hagran nombre d’altres espècies que ocupenespais molt més reduïts. La finca presentabona densitat de pistes (208 metres/ha).

El cedre és una espècie molt localitzadadins la finca. Igualment com va passar ambaltres finques de les Guilleries, a mitjans delsegle XX es va produir un fort èxode depoblació cap a les ciutats que va deixarabandonades moltes masies. Aquestes masiestenien cultius al seu voltant, on després del’abandonament es va provar d’introduirespècies forestals, principalment avets Dou-glas i cedres. Amb el temps s’ha vist que l’a-vet Douglas creix més ràpidament que elcedre, pel que els propietaris s’han decantatper aquesta espècie i ara per ara les planta-cions de cedre són més aviat rares.

La zona on s’ha fet l’aclarida constitueix launitat 95 del PTGMF i ocupa una superfíciede 3,14 ha. El rang d’altitud va dels 735 als815 metres sobre el nivell del mar i l’orienta-ció és Sud. Es van aprofitar feixes d’anticscultius per plantar coníferes, la major partvan ser cedres i la resta avet Douglas. Es vaplantar amb una densitat inicial aproximadade 1.400 peus/ha, que avui consideraríemclarament excessiva, ja que actualment esplanta a una densitat molt menor (uns 800-

1000 peus/ha) per estalviar tant costos deplantació com aclarides posteriors.

Aquesta unitat no s’havia aclarit des de laplantació, i amb 45 anys conservava lamateixa densitat que quan es va plantar, pelque els cedres patien forta competènciaentre ells i es notava certa frenada en el crei-xement. Per altra banda les condicions decreixement en alta densitat (escàs desenvo-lupament de les capçades i estímul del crei-xement en alçada) comprometen l’estabilitatde la massa després d’una aclarida per lafacilitat dels peus de trencar-se o tombar-seen cas de nevades o ventades fortes.

OBJECTIUSA llarg termini es vol produir fusta de grandiàmetre, recta i sense nusos. A curt i migtermini es vol regular la competència i adap-tar la densitat a aquella amb la que el creixe-ment sigui màxim sense comprometre l’esta-bilitat de la massa. Això és el que s’ha buscatamb aquesta primera aclarida, reduir unamica la competència però sobretot senseexposar els peus als efectes de ventades inevades. Per això s’ha fet una aclarida pru-dent, eliminant principalment peus morts,malalts, mal conformats i dominats, tot i quetambé s’ha tallat algun peu de més diàmetre(35 cm) per compensar les despeses.

EXECUCIÓ DELS TREBALLSLa situació inicial que ens varem trobar vaser una massa frenada en el seu creixement,amb arbres subdesenvolupats i amb capçadesmolt reduïdes. Des del punt de vista silvícolala primera aclarida s’hauria d’haver fet moltabans, com a mínim 10 anys enrere, teninten compte la gran densitat amb la que es vaplantar. Des del punt de vista econòmic,però, el temps transcorregut ha permès treu-re una bona quantitat de fusta de cert valoreconòmic i molt poca fusta per paper, que no

gestió forestal23Novembre de 2013catalunyaforestal

dóna cap rendiment. Aquesta fusta ha permès pagar lesdespeses i que quedi una petita quantitat pel propietari,sempre tenint en compte que no va ser necessari estassarja que l’estrat arbustiu estava molt controlat per la den-sitat d’arbrat que impedia el seu desenvolupament. L’aclarida del cedre es va executar segons els següentsparàmetres:

Taula 1. Dades silvícoles de la primera aclarida decedres

S’observa a priori la distribució típica de les masses regu-lars, amb majoria de peus de diàmetre 20, 25 i 30, pocspeus de diàmetre baix (10 i 15) corresponents a arbresdominats, i alguns cedres de diàmetre superior (35 i 40).

Figura 1. Distribució diametral del cedre abans i des-prés de l’aclarida

Prèviament a l’inici dels treballs es va marcar una petitasuperfície de mitja hectàrea per deixar clar als talladorsels criteris de selecció de peus. Els criteris principals a

l’hora de marcar l’aclarida van ser: - l’estat fitosanitari: els arbres afectats per malalties

van ser automàticament eliminats.- el diàmetre: es van marcar arbres de classe diametral

baixa, que són els dominats. Donada la gran densitatd’arbres i la competència que s’establia, es produïa unaclara diferenciació de peus dominats i dominants on eldiàmetre dels dominats (classes 10 i 15) era claramentinferior als altres.

- l’aspecte del canó: donada l’abundància de peus pertriar, es van marcar peus clarament sense futur per tenirel canó tort, bifurcat o malformat.

- la capçada: els cedres presentaven capçades bastanthomogènies, la gran majoria força reduïdes i algunes unamica més desenvolupades. No hi havia grans diferenciesentre peus en base a les capçades. Ara bé, un dels criterisque es van fer servir va ser el d’observar si els arbres quequedaven a la massa tenien potencial per desenvoluparuna capçada equilibrada una vegada fossin alliberats enl’aclarida. En aquest sentit es va preferir marcar aquellspeus que havien quedat tancats per arbres dominants ino podrien desenvolupar una bona capçada.

De tots aquests criteris va primar el criteri fitosanitari iamb la resta de factors es va fer una valoració conjuntaa l’hora de decidir quin peu es deixava i quin es tallava.Els talladors van executar perfectament els treballs ambels criteris establerts pels gestors, ja que es tractava d’u-na colla amb amplia experiència i formació teòrica ipràctica en l’execució de treballs forestals.

No va ser necessari fer una estassada prèvia de la uni-tat atès que la densitat d’arbrat impedia el desenvolupa-ment del sotabosc, i com que la densitat de vials erasuficient per fer l’aclarida, només es van repassar elscamins existents per fer-los transitables al camió quehavia de carregar la fusta.

Els treballs van ser executats per una colla de 3 opera-ris, dos d’ells tallant cedres amb les corresponents moto-serres i l’altre encarregat del tractor per desemboscar lafusta. La fusta es treia fins el costat dels camins de fàcilaccés pel camió amb grapa. Atès que l’aclarida es vacomençar una mica avançat l’any i es va prolongar fins aben entrada la primavera, va aparèixer la dificultat afe-gida de que els cedres van començar a moure la saba ise’n van pelar alguns degut als frecs dels arbres que estallaven. Això va obligar a deixar les feines el mes dejuny pel perill de malmetre cedres de qualitat, i acabar-les el mes de setembre.

Classe diametral

Densitat abansde l’aclarida(peus/ha)

Nº peustallats

(peus/ha)

Densitat desprésde l’aclarida(peus/ha)

10 98 98 015 163 130 3320 390 195 19525 358 33 32530 325 130 19535 65 33 3240 33 0 33

TOTAL 1.432 619 813Diàmetre mig

(cm)23,4 20,5 25,6

Nº

pe

us

/ha

Classe diametral

24gestió forestal

Novembre de 2013catalunyaforestal

VALORACIÓ ECONÒMICAEn total es van tallar unes 155 tones de fusta en les3,14 ha de la zona d’actuació, el que suposa unes 50t/ha. La major part de la fusta es va destinar a serra(aquella de diàmetre major de 16 cm, un 60% de lafusta), seguida per la llata (fusta de diàmetre entre12 i 16 cm, un 33% de la fusta) i la fusta de tritura-ció va ser afortunadament molt escassa (fusta entre8 i 12 cm, el 7% de la fusta tallada). Tenint en comp-te que es tractava d’una primera aclarida en unamassa on no s’havien fet treballs, cal dir que elsresultats són satisfactoris, tant per la quantitat defusta com pel percentatge de fusta de serra i llata.

Taula 2. Valoració econòmica de les actuacionsrealitzades.

Com es pot observar a la taula, amb la fusta de tritu-ració el propietari perd diners, que es compensa ambel poc que es guanya de la llata. On el guany és mésimportant és en la fusta de serra, degut tant al preusuperior a la llata com al preu de transport, una micainferior. De cara al futur seria recomanable conti-nuar amb les aclarides progressives i fer podes dequalitat que incrementen significativament el preude venda de la fusta.

SITUACIÓ FINAL Tal com s’ha explicat, les condicions de la massa, ambl’estabilitat compromesa per l’excés de densitat, obli-gava a executar una aclarida feble. Tot i així, en elsrodals on hi havia arbres més ben desenvolupats s’hapogut aclarir amb més intensitat (veure taula 1). Lacorba de distribució resultant s’assembla molt a unacampana de Gauss ideal centrada en la classe 25com a més abundant.

La pràctica silvícola recomana no tallar més de lameitat de peus ni baixar més d’un terç de l’àreabasimètrica. Doncs bé, en aquest cas s’ha tallat el 43% dels peus i s’ha tret el 35 % de l’àrea basimètrica,pel que en quant a nombre de peus tallats estaríemlluny del límit i en l’àrea basimètrica molt lleugera-ment per sobre (veure taula 3).

Taula 3. Dades silvícoles després de l’aclaridade cedres

Un cop realitzats els treballs s’ha obtingut unamassa de cedre encara amb densitat excessiva, demanera que es deixaran passar uns anys per talque la massa es recuperi de l’estrès, els arbresdesenvolupin una bona capçada, s’incrementi eldiàmetre mig i es millori l’estabilitat, i es proce-dirà a una altra aclarida. No s’arribarà a la densi-tat definitiva, sinó que faran falta com a mínimun parell d’aclarides més fins arribar a deixar els250-300 peus/ha de densitat a final de torn, cosaque obligarà a allargar aquest alguns anys mésdel que seria normal.

Tipus fusta

Pes (tones)

Ingressos Despeses

Balanç(€)

Preu (€/t)

Total (€)

Tallada Transport Direcció d’obra

Preu(€/t)

Total (€)

Preu (€/t)

Total (€)

Preu (€/t)

Total (€)

Serra 92 45 4.140 21 1.932 10 920 6 552 736Llata 50 40 2.000 21 1.050 11 550 6 300 100

Trituració 13 25 325 21 273 12 156 - - -104TOTAL 155 6.465 3.255 1.626 852 732

Classe diametral

AB abans  de l’aclarida (m2/ha)

AB després de l’aclarida (m2/ha)

10 0,77 015 2,88 0,5820 12,25 6,1325 17,57 15,9530 22,97 13,7835 6,25 3,0840 4,15 4,15

TOTAL 66,84 43,67

taula de preus27Novembre de 2013catalunyaforestal

Llotja de contractació i mercat en origen de Vic (19/10/2013) i de Girona (19/04/2013)

Tots els preus corresponen a la Llotja deVic, excepte pel cas del Suro on s’indiquenpreus de la Llotja de Girona.

Els preus s’entenen sobre indústria, excep-te el pollancre (sobre camió) i algun pro-ducte d’acàcia (a carregador).

Nota: Segons la Llotja de Vic, el pi dou-glas, el pi pinyer, el pi marítim, el pi insig-nis, el pi roig, el pi negre, el pi blanc(bord), la pinassa i el pi variat de més de30 cm de diàmetre sense nusos destinatsa xapa poden tenir un preu superior.

75,00 / 87,00 75,00 / 87,00 51,00 / 55,0051,00 / 55,00

50,00

60,00 60,00 / 65,00

85,00 / 125,00

60,00 / 66,00

89,00 / 100,00

45,00 / 51,0045,00 / 51,0039,00 / 42,00 39,00 / 42,00

51,00 / 66,0051,00 / 66,00

=

=

=

=

Fulla petita de 23 a més cm

Faig

de més de 14 cm

de més de 30 cm

59,00 / 65,00

36,00 / 39,00

60,00 / 66,00

46,00 / 51,00

57,00 / 78,00 57,00 / 85,00

46,00 / 51,00

36,00 / 39,00

60,00 / 66,00

59,00 / 65,00

78,00 / 120,00

60,00 / 66,00

48,00 / 54,00

48,00 / 54,00 48,00 / 54,00

57,00 / 81,00

72,00 / 84,00 72,00 / 84,00

57,00 / 81,00

48,00 / 54,00

89,00 / 100,00

de 18 a més cm (abans 14)

47,00 / 53,00

39,00 / 42,00

42,00 / 48,0044,00 / 48,00

47,00 / 53,00

38,00 / 39,00

42,00 / 48,0044,00 / 48,00

46,00 / 51,0046,00 / 51,00

=

==

=

LLENYA

Alzina 60,00 / 66,00 63,00 / 69,00 t

Alzina (zona Bages) 63,00 / 69,00 66,00 / 72,00 t

Alzina (zona Vallès) 60,00 / 66,00 63,00 / 69,00 t

Roure 45,00 48,00 t

Roure (zona Bages) 45,00 51,00 t

Roure (zona Vallès) 45,00 48,00 t

Faig 39,00 / 42,00 39,00 / 45,00 t

Faig (zona Vallès) 39,00 / 42,00 39,00 / 45,00 t

Suro pelut 30,00 / 36,00 = 30,00 / 36,00 t

FUSTES TRITURACIÓ I BIOMASSA(St. Gaudens)

Coníferes 32,95 / 39,50 = 33,00 / 40,00 t

Castanyer 35,45 / 38,50 = 35,50 / 39,00

Faig 42,85 / 45,90 = 43,00 / 46,00 t

Eucalipto 42,85/45,90 = 43,00 / 46,00 t

Plàtan 39,45/42,50 = 40,00 / 43,00 t

Altres planifolis 39,45/42,50 = 40,00 / 43,00 t

SURO (Llotja de Girona)

Suro trituració verd (rebuig) 400,00 = 400,00 t

Suro taponable 1.800,00 = 1.800,00 t

La indústria pateix de valent la baixada depreus del mercat i ha estat sacsejada for-tament per l’increment del preu del termede potència elèctrica aplicat durantaquest any. Però tot i això manté elspreus de la matèria prima en detrimentde la qualitat dels productes elaborats.Per aquest motiu els preus es mantenen is’han viscut episodis de demanda de fus-ta, com ha estat pel cas del pollancre.Altra cosa és si aquests preus permeten lasilvicultura per aquestes produccions. Laresposta la tenim en la transformació desuperfícies fins ara dedicades al pollancrei que s’han transformat cap a la produc-ció agrícola, i en la reducció a l’anècdotade les superfícies on es fan reforestacions.En resum, es talla, però no es replanta. Toti aquestes dades negatives, se segueixparlant d’un possible augment de preuscap a finals d’any, inclús per la fusta depalet que es dedica a l’exportació. I unaprimera mostra d’aquest augment depreu és per a la fusta de freixe, on el mer-cat té més demanda que l’oferta actual(l’any passat van faltar de 400 a 500tones), i les llenyes en general, on en lapassada campanya hi va haver un incre-ment de la demanda la qual, si arriba elfred, es preveu també per aquest hivern.

I per acabar, veureu que s’han unificatles tipologies de fustes amb destí a la tri-turació i la biomassa. La realitat és que elmercat no fa diferències pel tipus de fustai el preu és una variable que depèn nomésdel destí de la fusta.

PALS DE CONÍFERES 65,00 / 69,00 = 65,00 / 69,00 t

FUSTES DE TRITURACIÓ I BIOMASSA 23,00 / 25,00 25,00 / 35,00 t

28meteorologia

Novembre de 2013catalunyaforestal

la muntanya es generen o intensifiquenalguns fenòmens meteorològics que a leszones planes no existeixen o són molt

més febles. Els més significatius són els següents:

Brises de vall i de muntanya:És el sistema de vents de cicle diürn que es desen-volupa a cada vall. Aquesta circulació s'originaper l'escalfament o refredament diferencial quees produeix durant els dies i les nits, especialmentde la primavera i l'estiu. La circulació diürna (brisade vall) consisteix en l'ascens d'aire calent per lesvessants de les muntanyes i un corrent des de laplana fins a la capçalera de la vall. La circulaciónocturna és justament al revés.

Una conseqüència de la presència d'aquestsvents és que, en situacions meteorològiques sensevent sinòptic significatiu i configuracions isobàri-ques de pantà baromètric o baixa tèrmica ensuperfície, els corrents ascendents es desenvolu-pen plenament en les hores centrals del dia i con-vergeixen en els cims i carenes facilitant així l'a-parició de nuvolositat cumuliforme que sovintgenera xàfecs i tempestes (tempestes típiques deles zones de muntanya a l’estiu).

Un altre fenomen associat a la brisa de vall(ascendent) és l'aixecament i posterior dissipacióde les boires que durant la nit s'han format alfons de la vall.

Efecte Föhn:L'aire humit que des d'un determinat nivell pujaper un vessant d'una serralada (cridada llavorsde sobrevent) es refreda per expansió adiabàticacondensant llavors la humitat que transporta igenerant núvols i precipitacions. Quan l'aire bai-xa pel vessant oposat de la muntanya o serrala-da (sotavent), turbulent i molt més sec (ambhumitats relatives a vegades inferiors al 20%), jaque ha perdut el contingut d'humitat en el pro-cés de condensació i precipitació anterior, s'es-calfa a un ritme superior al del refredament pre-vi i arriba d'aquesta manera al mateix nivellinicial a una temperatura molt més alta. Aquestascens brusc de la temperatura pot establir unescondicions propícies per als desglaç ràpid i ines-tabilitzar el mantell nival incrementant d'aques-ta manera el risc natural d'allaus. Un vent fort iuna temperatura anormalment alta al matí sónsímptomes inequívocs d'efecte Föhn (veure figu-ra següent).

Per exemple, al Pirineu es produeix aquestefecte en la vessant nord quan vents del sud-oest descarreguen precipitacions al vessantsud.

Precipitacions orogràfiques:Es diuen així les que es formen o intensifiquendirectament o indirectament a causa de lapresència de les muntanyes. Aquesta variaciórespecte al pla circumdant és deguda, bé al'ascens forçat de l'aire provocat per l'obstaclemuntanyós (efecte mecànic) o bé a les bran-ques ascendents de les circulacions d'origentèrmic generades en la pròpia zona muntan-yosa (brises).

• Les precipitacions generades per ascensforçat de l'aire seran abundants en aquells

Fenòmens específicsde les zones de muntanya

A

Manel Martínez

Enginyer TècnicForestal

Creixement de cúmuls des de la Serra de Busa

meteorologia29Novembre de 2013catalunyaforestal

vessants orientats de manera gairebé perpendicular alsfluxos humits presents en una determinada situaciómeteorològica, a escala sinòptica o mesoscala. Per exem-ple, a la Vall d'Aran els vents del nord o nord-oest gene-ren nuvolositat estratiforme i precipitacions entre feblesi moderades i sovint persistents. Un altre exemple el trobem en moltes de les serres pro-peres al litoral mediterrani on amb valors elevats d'ines-tabilitat potencial i l'ascens forçat mecànic de l’aire potdesenvolupar llavors nuvolositat convectiva i precipita-cions molt més intenses i copioses.

• Les precipitacions forçades tèrmicament són de tipusruixat i sovint van acompanyades de tempesta i tenentendència a iniciar-se en llocs especialment favorables,cridats per això nius de tempestes. Les tempestes neixen ies desenvolupen al migdia i primeres hores de la tardasobre els cims més elevats podent propagar cap a zonesmés baixes cap a les últimes hores de la tarda, per des-prés desaparèixer.

El vent a les zones de muntanya:La circulació de l'aire està molt pertorbada en les zones

de relleu irregular. Quan la velocitat del vent és superiora 40 km/h el flux en les zones de muntanya es torna tur-bulent. Alguns dels efectes relacionats amb el vent són:

• Ones de sotavent: Són ondulacions verticals, sovintamb altocúmuls lenticulars associats, aparegudes en uncorrent aèria que bufa sobre una serralada de maneraaproximadament perpendicular a ella.

Aquestes ondulacions es poden estendre fins a cente-nars de quilòmetres de l'element orogràfic que les hagenerat.

• Acceleracions locals: A les muntanyes l’orografiamodifica la direcció i la velocitat del vent, incrementantaquesta especialment en els colls i bretxes. Una conse-qüència de la gran variabilitat espacial i temporal delvent en les àrees de relleu complex és la distribució hete-rogènia del gruix de neu acumulat durant una nevada.

Més endavant ens centrarem a parlar de les situacions derisc a les zones de muntanya associades a causes meteo-rològiques.(Font: Ramón Pascual Berghaenel)

Refranys

Pluja per Nadal, alegria per tot l'any.

Si no plou per Nadal,no hi haurà sembra com cal.

Si plou per Nadal, plou per Setmana Santa i per Carnaval.

Quan comença l'any plovent, tot l'any serà dolent.

Si plou, l'ase no es mou, si neva, l'ase no es lleva.

Pluja de gener omple la bóta i el graner.

Pluja menuda enganya pastors;quan són al vespre els ha mullat a tots.

La tècnica del Helimulching con-sisteix a dipositar palla sobre elterreny cremat per evitar la sevaerosió per l'efecte de les pluges,afavorir la seva infiltració i frenarel desguàs que arrossegaria laterra vessantavall, especial-ment a leszones amb pen-dents acusades.

La Conselleriade Medi Ruralde Galícia hacontinuat lestasques de pro-tecció del sòlamb el llança-ment de pallade blat des d'un

helicòpter a les comarquesCorunya de Porto i Carnota, quevan patir importants incendisforestals el passat estiu.

(video http://youtu.be/HCtV-vauQ-zA)

Palla per protegir els sòls cremats del'erosió de les pluges

30publicacions, webs i agenda

Novembre de 2013catalunyaforestal

Autors: Simoncic Tina i Matijasic DraganPublicat per: Zavod za gozdove Slovenije/Slovenia ForestService Any: 2013108 pàginesISBN: 978-961-6605-16-8DL: L.932-2012

Els sistemes depagaments per ser-veis ambientals(PSA) són instru-ments econòmicsd e s e n v o l u p a t srecentment peraconseguir que elsusuaris de serveisforestals i els consu-midors de productesforestals contribuei-xin a finançar-ne elscostos. En aquestadirecció i en el marcdel projecte SylvaMED, s’han avaluat les possibilitats d’usarels sistemes de PSA per satisfer les diverses demandes delpúblic, els propietaris dels boscos i altres agents relacionatsamb els ecosistemes del bosc mediterrani.

El llibre verd sobre els pagaments per serveis ambientalsals boscos mediterranis intenta destacar alguns dels reptesrelacionats amb la gestió i l’ús sostenibles dels ecosistemesforestals mediterranis, així com presentar la importànciade diversos sistemes ecosistèmics derivats dels boscos de lazona. Així mateix, es pretén mostrar les possibles contri-bucions dels sistemes de PSA a la millora en l’ús i la gestiódels boscos a través de les accions pilot que s’han imple-mentat en diversos països mediterranis en el marc del pro-jecte SylvaMED.

Llibre verd sobre pagaments perserveis ambientals als boscosmediterranis

Autors: CREAF, CTFC, EBCAP-UB, Grup de Geobotànica iCartografia de la Vegetació del Departament de BiologiaVegetal de la Universitat de Barcelona i l’Àrea d’EspaisNaturals de la Diputació de BarcelonaEdició: Diputació de Barcelona Any: 2013164 pàginesISBN: 978-84-9803-494-3DL: B.5591-2013

Aquesta publicació for-ma part del conjunt demanuals de gestió inte-gral dels principalshàbitats de Catalunya,fruit del Conveni decol·laboració entre laDiputació de Barcelonai l’Obra Social de laCaixa d’Estalvis i Pensions de Catalunya per al desenvolu-pament del Pla de gestió integral per a la conservaciódels sistemes naturals de la xarxa de Parcs Naturals, quegestiona la Diputació conjuntament amb els municipis.Els manuals recopilen informació sobre els nombrososaspectes que incideixen en l’estat i la dinàmica actualdels hàbitats, els seus valors i elements d’interès, les prin-cipals amenaces i potencialitats, i les propostes de bonespràctiques de gestió.

‘Les fagedes’ és un document tècnic rigorós i a la vega-da comprensible per a un públic ampli que vol donar unavisió global i multidisciplinar de les fagedes al nostrepaís, tot sintetitzant els coneixements actuals sobre l’es-tat d’aquest hàbitat, i oferir exemples de bones pràcti-ques de gestió que ajudin a fer front als reptes que tenimplantejats.

Les fagedes. Manuals de gestiód’hàbitats

Fira de Biomassa Forestal de Catalunya Del 20 al 22 de febrer de 2014. Vic.Organitza: Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Vic, Consell Comarcal de la Selva, Consell Comarcal d’Osona,Centre Tecnològic Forestal de CatalunyaMés informació a www.firabiomassa.cat.

XXXI Jornades Tècniques Silvícoles Emili GaroleraA partir del 4 d’abril de 2014. Les 8 jornades se celebraran a diferents punts del territori català. Organitza: Consorci Forestal de CatalunyaMés informació a www.forestal.cat.

Segarra

e n t r e v i s t a

Miquel

Què representa dins de  l’empresapública Forestal Catalana l’àrea dePlanters? Quan i per què va entrar enfuncionament?

L’àrea de planters podríem dir que ésel motiu pel qual es va crear ForestalCatalana SA. En la dècada dels 80, ambla creació de la Generalitat i la desapari-ció del “Instituto de Conservación de laNaturaleza” (ICONA), la feina realitzadaper l’administració forestal per a l’ob-tenció de material forestal de reproduc-ció (MFR) quedava desguarnida ja queera difícil compatibilitzar el funciona-ment de l’Administració i la produccióde plantes.

Per aquest motiu, i per a dinamitzarel sector dels treballs forestals, al 1987es crea Forestal Catalana SA que rep,com a patrimoni de l’empresa per partde la Generalitat, tots els centres deproducció vegetal amb l’encàrrec d’op-timitzar-los.

Des del 1987 aquesta àrea ha viscutinfinitat d’etapes i encàrrecs de pro-ducció, sobretot degut als gransincendis forestals i als plans de refo-restació agrària.

A dia d’avui, l’àrea de planters és unade les tres àrees de negoci de l’empresaembrancada en un dels reptes mésimportants de la seva història, com eld’oferir al sector privat aquells produc-tes que els professionals reclamen i a la

vegada dedicar un esforç important atemes de preservació i millora genètica iadaptar les produccions a les noves nor-matives que van apareixent pels mate-rials forestals de reproducció.

Quines són les principals línies de tre-ball de l’Àrea de Planters de ForestalCatalana?

La gestió dels planters de ForestalCatalana, SA es realitza sota el criterid’adequar la producció de plançonsbàsicament als requeriments de l’admi-nistració forestal i les demandes de lesentitats locals. L’objectiu consisteix enproduir i comercialitzar planta autòc-tona de qualitat d’origen conegut pertal d’atendre les necessitats dels treballsde reforestació o restauració en àreespobres, degradades o espais fluvials. Noobstant, existeix una nova realitatsocial que ha anat condicionant la ges-

Responsable d’Àrea de Planters de Forestal Catalana, S.A.

“Quan s’adquireix material forestal de reproducció ens hem d’as-segurar que aquest vingui correctament etiquetat segons la cate-goria genètica que li correspongui, i que en el document del pro-veïdor aparegui el certificat patró”

Miquel Segarra, enginyerde forests, fa més de 5anys que treballa a l’Àreade Planters de ForestalCatalana S.A. i, des del2011 n’és el Cap d’Àrea.Ha estat des del 2002vinculat amb el Departa-ment d’Agricultura,Ramaderia, Pesca, Alimen-tació i Medi Natural dinsel Servei de Parcs, el Ser-vei de Gestió Forestal i elServei de Prevenció d’In-cendis Forestals. D’entreels projectes en els que haparticipat destaca laredacció i execució delprojecte “Catàleg dematerials de base per a laproducció de materialforestal de reproducció.Categoria identificada.”

entrevista 32Novembre de 2013

catalunyaforestal

tió dels planters fins adaptar-la a les exigències dela societat, més encaminades a la millora i conser-vació dels recursos genètics forestals autòctons, ia la sensibilització pels valors ecològics i que endefinitiva, van més enllà dels valors productius.

Per aquest motiu els planters de Forestal Catala-na SA actuen també com a banc d'espècies vege-tals amb l’objectiu de preservar i millorar la diver-sitat genètica forestal present a Catalunya, iprenen partit en activitats de divulgació i sensibi-lització ambiental.

Quina demanda actual hi ha de material forestalper a reforestacions/aforestacions (quantitat iespècies)? Com ha evolucionat el mercat, tant dela producció com de la demanda, en els darrersanys? 

En els últims anys la demanda de MFR (llavors iplançons) ha tendit a la baixa. Actualment lesactuacions necessiten de menys quantitat de plan-ta però es prioritza la varietat d’espècies i el papermultifuncional que poden oferir, així s’ha passatd’utilitzar moltes vegades una única espècie ademanar dos o tres espècies principals, que podentenir una funcionalitat protectora i a vegades pro-ductora, acompanyades d’un conjunt d’altresespècies, tant arbòries com arbustives, que contri-bueixen a crear un paisatge més heterogeni i devariabilitat cromàtica, o que serveixen de refugi ialiment per la fauna silvestre, que i en definitiva,participen en l’augment de la diversitat de la zona.

La demanda actual oscil·la molt segons l’any,però es pot situar entre les 150.000 i 200.000plantes, i les principals espècies també variensegons on es localitzin les obres principals; ambtot, però, acostumen a estar entre les més deman-dades les espècies pertanyents al gènere Pinus sp. iQuercus sp., habitualment Pinus pinea, Pinus

halepensis, Pinus pinaster i Pinus nigra, i Quercusilex, Quercus suber i Quercus pubescens. Cadavegada més, però, hi ha major demanda d’espèciesde ribera com Fraxinus angustifolia o Alnus gluti-nosa, i d’altres per obtenció de fusta de qualitatcom Juglans regia o Prunus avium.

Tot i la menor demanda de material, la variabi-litat que s’exigeix actualment ha fet que la pro-ducció sigui més complexa, a la vegada que granpart del que es produeix persegueix altres objec-tius relacionats amb la conservació de les nostresespècies.

Quines característiques ha de tenir un materialvegetal de qualitat?Per a que un material vegetal es consideri de qua-litat cal conèixer tot el seu historial productiu, és adir, des de la zona on es van recollir els fruits o lla-vors, fins que el plançó assoleix la mida comercial.Tota aquesta traçabilitat avui en dia és possibledocumentar-la d’acord el Reial Decret 289/2003de 7 de març, publicat en el BOE núm. 58 del 8 demarç de 2003, sobre la comercialització dels mate-rials forestals de reproducció.

Les plantes de mida comercial han de compliramb uns criteris quantitatius i qualitatius per con-siderar-se de qualitat. El més important dels crite-ris quantitatius és l’alçària del plançó, seguit deldiàmetre del coll d’arrel, tot això relacionat direc-tament amb les sabes que té el plançó, i diferentper cada espècie. Així, i per posar sols un exemple,un Pinus pinaster en alvèol forestal d’una saba hade tenir una alçària no superior als 30 cm i un dià-metre de coll d’arrel mínim de 2 mm.

Pel que fa als criteris qualitatius hem d’evitarque el plançó tingui ferides sense cicatritzar, quetingui absència de gemmes susceptibles de produirun brot apical, que tingui tiges múltiples, que pre-senti un sistema radicular deformat, o s’apreciïnsignes de dessecació, rescalfament, floridures,podridures o danys causats per organismes nocius.És important també que la part aèria i la part radi-cal estiguin en equilibri.

Com a empresa pública de la Generalitat deCatalunya, Forestal Catalana treballa en algunalínia per a la preservació del material genètic deles espècies vegetals presents a Catalunya?Sí, de fet portem uns quants anys redirigint l’àreacap a programes relacionats amb la conservació imillora de la diversitat genètica dels nostres boscosi algunes espècies en particular. Des de l’any 2012(i fins el 2015) estem desenvolupant un projecte

33catalunyaforestalNovembre de 2013

entrevista

amb cofinançament FEDER que porta per títol“Programa de promoció, preservació i milloragenètica dels materials forestals de reproduc-ció de les regions de procedència catalanes”.

El projecte té la finalitat de potenciar accionsen matèria de conservació genètica de MFR delterritori català. La conservació es planteja en elseu sentit més ampli mantenint lavariabilitat/diversitat existent a Catalunya irecuperant, si cal, tant espècies de distribucióreduïda com caràcters d’interès adaptatiu. Amés, s’està produint a la selecció i millora dediferents materials per posar-los a l’abast dequalsevol productor, materials la majoria d’ellsper acabar obtenint fusta de qualitat, i altresper fruit, com per exemple el pi pinyer.

Quins processos i controls se segueixen perassolir i garantir aquesta qualitat i garantiade sanitat?Tots els sistemes de comercialització tracten dedeterminar la identitat i una qualitat per almaterial de reproducció i, per això, cal establirun seguiment administratiu de manera queaquestes es mantinguin en els processos pro-ductius fins a l’usuari final.

Per tal de portar el control dels materialsforestals de reproducció l’única garantia que liqueda a l’usuari per comprovar la identitat delmaterial que apareix en el document de com-pra és esperar que hagi funcionat correcta-ment tot el flux de controls establerts en lacollita dels fruits, en el procés i transformacióde les llavors, en l’emmagatzematge i comer-cialització, i finalment, en la producció de laplanta. Aquests controls han de servir permantenir la traçabilitat del MFR, i es basenprincipalment en inspeccions oficials de laGeneralitat de Catalunya, en que el llibre regis-tre del proveïdor estigui al dia i que el proveï-dor faci una declaració anual de quantitatsproduïdes i comercialitzades.

Quan s’adquireix MFR ens hem d’assegurarque aquest vingui correctament etiquetatsegons la categoria genètica que li corres-pongui, i que en el document del proveïdoraparegui el certificat patró.

Com veieu la iniciativa del Consorci Forestalde Catalunya de recollir llavor de pi radiatade Catalunya i la posterior producció dematerial vegetal amb aquest origen?La demanda de Pinus radiata ha estat conside-

rable per part dels propietaris catalans des defa ja anys. Tots sabem que aquesta espècie esveu afectada per una greu malaltia produïdapel fong Fusarium circinatum. S’han trobatfocus a diversos indrets del nord d’Espanya i laimportació de fruits i llavors de tercers païsoson és present el fong s’ha d’evitar per com-plert, com per exemple Xile o Mèxic.

Per tot això, penso que la millor soluciópassa per recollir llavors i produir planta demasses catalanes que sabem que no estanafectades, i per tant, la iniciativa del Consorciés la més encertada per poder cobrir lesnecessitats dels propietaris. Amb tot, per cadarecol·lecció de MFR d’aquesta espècie s’had’efectuar una anàlisi preceptiu i les plantes illavors han d’anar acompanyades de passa-port fitosanitari.

Dr. Xavier Campillo Besses Geògraf col· legiat núm. 861 Soci núm. 365 de l’Associació Catalana de Pèrits Judicials i Forenses

tel. 650 372 399 periciacaminera@gmail.com www.periciacaminera.com

Ap. Correus 11 - 17401 ArbúciesCoord. UTM: 31T 457000E 4628900N

masvilar@masvilar.catwww.masvilar.cat

--------------Tere Crous - Tel. 699 499 911