Neoruralisme

Literatura

Cinema

Vies d’entrada

Contingut:

Butlletí Núm. 62 abr-jun 2016

4RATLLES NEORURALISME Com a moviment social va sorgir als Estats Units, Alemanya i França als anys 60 formant part de l'última tendència de moviments migratoris utòpics, i es va difondre encara més a partir del Maig del 68 per reivindicar una forma de vida anticapitalista. Retornar a pobles abandonats pels últims camperols i artesans, atrets per l'incipient creixement de la indústria, representava també un retorn de l'home cap als seus orígens naturals i espirituals. Aquest moviment, compta amb un fort component ideològic que trastoca la lògica del sistema capitalista. Mentre que aquest aposta per la màxima productivitat, el neoruralisme pretén establir formes alternatives de vida basades en les tradicions, en el treball comunitari i en el respecte per la natura. Es pretén arribar a un canvi social que enriqueixi la vida de les persones i les torni 'més humanes', fent el treball més plaent en contraposició a la tendència capitalista del muntatge en cadena, més embrutidor per a l'obrer industrial al no permetre controlar el procés productiu sobre el qual treballa. En el context espanyol aquest moviment no comença a agafar força fins a mitjans dels anys 70, empès per les incipients i contínues crisis econòmiques amb l’augment de la taxa d'atur i de l’economia submergida. Els precursors del neoruralisme a Espanya compartien aquesta consciència col·lectiva, social i econòmica que els fa traslladar-se a nuclis rurals anteriorment abandonats. La idea poc romàntica de la societat de consum va fer que molts joves, desencantats amb el

seu avenir, decidissin fer un tomb a la seva vida i anar a aquestes zones. Al principi el moviment es va concebre com a minoritari i de protesta, però el que no s'imaginaven els sociòlegs del moment era que, en un futur i sota diverses formes, adoptaria un paper més important i distanciat de les seves primeres influències per esdevenir una forma de vida marcada per una consciència social ben definida. Així doncs, tot i que el neoruralisme és encara un moviment de baixa difusió, no hem d'oblidar que conceptes com productes de proximitat, ecologia, consum responsable, respecte pel medi ambient, menjar sa... comencen a penetrar en la consciència col·lectiva; també és cada cop més evident l’apropament del camp a la ciutat amb l’aplicació de sistemes de cultiu a balcons i terrasses, o fins i tot a les mateixes cuines, o l’ús d’Internet per comprar directament al pagès. A la Biblioteca trobareu un fons destacat vinculat al projecte De l’hort a la biblioteca que recull aquesta inquietud i, a més, podeu gaudir d’activitats al voltant d’aquests temes. Font del text: Sánchez Villamayor , Noelia. Breve historia del movimiento Neorrural

Ciutadà neorural: tot aquell que, voluntàriament, prefereix instal·lar-se al camp que viure en un ambient urbà.

FUTURS POSSIBLES ESCENARIS DE DESENVOLUPAMENT POLÍTIC I SOCIAL Font: Tellus Institute

Més continguts a: https://es.pinterest.com/4ratllesjrb/neoruralisme/

Pàgina 2

Literatura castellana La crisi de valors que viu Espanya ha afavorit el ressorgiment de dos gèneres narratius oblidats per la nostra literatura i ara rescatats per una sèrie d’escriptors de nova fornada que, sense haver-se posat d’acord entre ells, coincideixen en la temàtica dels seus llibres.

D’una banda tenim la reaparició de la novel·la apocalíptica anticipada al món anglosaxó per McCarthy (La carretera ) i a l’hispanoamericà per Pinedo (Plop ) i conreada en el nostre entorn per narradors tan precisos com Cristina Fallarás (Últimos días en el Puesto del Este ) i Manuel Darriba (El bosque es grande y profundo ). El missatge

d’aquestes obres vindria a referenciar la destrucció de la societat tal i com la coneixem i la necessitat de construir, començant de zero, un nou marc de convivència en el qual no es repeteixin els errors del passat.

Però paral·lelament es detecta el renaixement d’un segon gènere molt conreat durant el franquisme tardà (Delibes, Cela, Benet o Matute) o bé en el postfranquisme (Atxaga, Llamazares, Rivas o Díez) però que ara feia temps que s’havia abandonat: la novel·la rural .

Aquest neoruralisme seria, d’alguna manera, el revers literari de la narrativa apocalíptica, ja que llança el missatge que la solució a la crisi de valors de la nostra societat es troba en un retorn als orígens, en una fugida de les grans ciutats, en un intent de recuperació del Paradís Perdut.

Tanmateix, la diferència entre aquella literatura rural i la que avui veiem ressorgir rau en el fet que els autors d’aquella havien nascut, s’havien criat o havien conegut de primera mà els ambients rurals. Mentre que gairebé tots els escriptors de la nova fornada tenen asfalt a les venes i, per tant, no es basen en els seus propis records per ambientar les seves novel·les, sinó que s’enfronten a la natura com qui s’encara al que ens resulta desconegut, misteriós i, en conseqüència, fascinant. I aquesta confrontació entre el ciment i el vegetal és el que confereix a aquestes narracions un aire innovador.

És curiós comprovar com aquesta sèrie de novel·les presenta, estructuralment i estilística, molts trets en comú. Fet prou curiós si tenim en compte que han estat publicades gairebé alhora i que, per tant, els seus autors no han pogut copiar-se entre si. Així, els protagonistes de les novel·les estan mancats en molts casos de noms de pila i els seus autors han preferit denominar-los de manera genèrica mitjançant l’ús de substantius (el Noi, el Viatger, el Pastor...). També es detecta un especial interès per no ubicar les històries en cap context espai-temporal, evitant qualsevol referència tant a la zona geogràfica com a l’època en la qual esdevé l’acció, la qual cosa confereix certa aura màgica a les novel·les i manté el lector en una nebulosa semblant a la que se sentia endinsant-se en els territoris mítics –Región, Celama, Macondo...– de la literatura hispana. Però per sobre de tots aquests trets comuns destaca el valor simbòlic que tots aquests autors concedeixen al món rural, segons el qual l’home

contemporani només recuperarà la seva essència enfrontant-se novament a la naturalesa i adonant-se que sota el ciment sempre hi haurà un bocí de terra disposat a alimentar les nostres arrels.

Obres clau: Intemperie (Carrasco, J.), Belfondo (Díaz, J.), Es un decir (Díaz, J.), Por si se va la luz (Moreno, L.), El niño que robó el caballo de Atila (Repila, I.), Lobisón (Sánchez, J.)

Literatura catalana I a Catalunya, la vida dels petits pobles, les feines del camp, els personatges característics que hi transiten apareixen a la nostra literatura des de la Renaixença. Exemples com Dalí, Miró o Foix denoten que el prejudici vers els temes de la pagesia ha estat aquí menys intens que en altres llocs.

Així doncs, trobem des del realisme exagerat i pintoresc de Jesús Moncada a les històries de Maria Barbal sobre el Pallars i la immigració a Barcelona. Per tant, amb aquests antecedents, es fa difícil parlar de nova literatura rural. Però tot i així, els darrers anys s’ha produït una aportació de saba nova, de noves maneres de fer. El punt de ruptura potser fou La terra retirada , de Mercè Ibarz, publicada el 1992. Amb una tècnica a mig camí entre el reportatge i

l’autobiografia, relata el desballestament del món rural a Saidí, al Baix Cinca, i introdueix el xoc de generacions entre àvies, mares i nétes per explicar el canvi social i l’abandonament progressiu de les terres de conreu. La narradora ja no forma part del món dels seus pares i dels seus avis, però com que escriu, n’esdevé testimoni.

En aquest tipus de novel·la podem trobar: l’enigma de la pertinença, el vertigen dels canvis que transformen la vida i els paisatges, l’esperança o la decepció. En resum, grans

temes de la literatura universal ubicats en l’espai més proper i essencial.

Obres clau:

Carol, M. Un estiu a l’Empordà

Coll, P. Dos taüts negres i dos de blancs

Erra, R. La flor blanca de l’estramoni

Foix, L. La marinada sempre arriba

Frontera, G. La mort i la pluja

Ibarz, M. La terra retirada

Lara, J. Una màquina d’espavilar ocells de nit

Pladevall, A. Massey Ferguson 35

Rojals, M. Primavera, estiu, etc.

Rovira, P. Les guerres del pare

Serés, F. Els ventres de la terra

Teixidor, E. Pa negre

Terès, C. Licantropia

Todó, J. L’horitzó primer

Pàgina 3

El cinema des dels seus inicis ha explorat la relació de l’home i el seu entorn natural. El llenguatge cinematogràfic ha estat l’eina ideal per: reflectir la necessitat humana de conviure amb la natura ( Nanook, el esquimal . Robert Flaherty-1922), defensar la natura de la destrucció per part de la civilització (Dersu Uzala . Akira Kurosawa-1975), mostrar les accions militants contra les agressions al medi ambient (Un tipo genial . Bill Forsyth-1983) i advocar per una educació mediambiental (La lengua de las mariposas . José Luis Cuerda – 1999).

Des de la dècada dels 70 fins ara, el cinema, motivat per un creixent interès pel món rural, i afegint-se a un nou corrent global (literatura, art...) denominat neoruralisme , mostrarà nous enfocaments mirant cap al camp, més enllà dels estereotips i dels clàssics drames rurals. Aquest canvi ve marcat, en primer lloc, per un relleu generacional de joves directors que s’emmirallen en el fenomen dels joves que marxen cap al camp a la recerca d’una vida més senzilla i millor, que fomenten la protecció del medi ambient per aconseguir un desenvolupament sostenible, tant en les zones rurals com a la ciutat i, en segon lloc, per l’origen rural d’alguns d’ells o de les seves famílies (fills o néts de la migració dels anys 50 i 60 del camp a la ciutat).

Hem seleccionat una sèrie de pel·lícules símbol de la diversificació temàtica que existeix envers el tema i les divergents maneres de sentir i entendre les noves realitats rurals. Films que neixen amb una intenció de crear consciència cultural o intel·lectual del món rural i de crear una imatge moderna i sostenible d’aquest.

El retorn al camp: Per voluntat pròpia o per obligació.

Destacada: UN LUGAR EN EL MUNDO . Dirigida per Adolfo Aristarain i protagonitzada per Federico Luppi, José Sacristán, Cecilia Roth....

Altres: ¿Para qué sirve un oso?, Bajo el sol de la Toscana , Bienvenidos al Norte, El delantal de Lili, Tierra, Un buen año, La chica de París, Flores de otro mundo, La torre de Suso, Pau i el seu germà, Lugares comunes, Urga el territo rio del amor , Nordeste, Sácame del paraíso, Off the map, De ratones y Hombres, Cien clavos, Una casa en Córcega, Las ovejas pierden el tren, El maestro rural, Un doctor en la campiña, Panorama, Pueblito, El árbol de las cerezas, ...

La transformació del món rural : Despoblació, agressions al paisatge, denuncia...

Destacada: CENIZAS DEL CIELO . Dirigida per José Antonio Quirós i protagonitzada per Celso Bugallo, Clara Segura, Gary Piquer...

Altres: Erin Brockovich, Avatar, El búho gris, Naturaleza mue rta, El inglés que subió una colina pero bajó una montaña, La tierra prometida, Amama, El árbol, el alcalde y la mediateca, Las huellas borradas, Las niñas Quispe...

Auge del documental compromès: Denúncia del deteriorament del medi ambient, transformació de la vida rural, convivència entre món rural i urbà...

Destacada: THE AGE OF STUPID. Dirigida per Franny Armstrong i John Battsek Fals documental de denúncia contra les agressions al medi ambient.

Altres: El cielo gira (despoblació rural), Koyaanisqatsi (col·lisió entre món rural i mon urbà ), No impact man (el retorn al camp), Una verdad incómoda (denúncia) Los espigadores y la espigadora (Vida rural), La pesadilla de Darwin (denúncia), La hora 11 (transgressions al medi ambient), Encuentros en el fin del mundo (home i natura), Aguaviva (despoblament rural), Baraka (natura i home), El somni ( vida rural), Agronautas (home i medi natural. Només a Youtube), Salud rural (vida rural), Vendrán tiempos mejores ( economia rural i ramadera), Fogo (despoblament rural), The Weald (vida rural), Sunú (denúncia), Portugal - Um Dia de Cada Vez (vida rural), Ciudad rural (denúncia)...

Vida rural: Ambientades en un entorn rural.

Destacada: VACAS. Dirigida per Julio Medem i interpretada per Carmelo Gómez, Emma Suárez, Karra Elejalde,... Altres: Amanece que no es poco, El árbol de los zuecos, La v ida que te espera, Tasio, Lejos del mundanal ruido, Luces de París, Arraianos, Los motivos de Berta, Rams,......

Les pel·lícules en color verd les trobareu a la

Biblioteca.

Festivals de cinema vinculats al món rural : Festival del Cinema Campesino de Álora (Málaga), Mostra de Cinema Rural de Dos Torres, Fe stival de cinema rural Mostremp (Pallars), Festival de Cans (Pontevedra).

C/Baldiri Aleu 6-8

Telèfon: 93-630-97-60 Fax: 93-630-97-58

b.st.boillo.jrb@diba.cat www.biblioteques-santboi.org

Hivern: Dilluns, de 15 a 21 Dimarts a divendres, de 9 a 21 h Dissabtes, d’11 a 19 h Estiu (juliol/agost): Dilluns a dijous de 14 a 21 h Divendres, de 9 a 16 h Setmana Santa i Nadal: Consulteu a la Biblioteca, web o xarxes socials. Tancat diumenges i festius.

Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat Pl. Montserrat Roig, I (L’Olivera)

Tel. 936 529 585 - Fax 936 306 188 A/e: santboià@cpnl.cat - www.cpnl.cat/xarxa/cnleramprunya

Recursos per ampliar el nostre vocabulari Algunes pàgines web amb recursos per ampliar i millorar el nostre vocabulari. http://www.lletresferides.cat/ Ortografia, barbarismes i llengua http://rodamots.cat/ Paraules i expressions amb el seu significat http://www.minimalia.net/inici.asp Frases breus per llegir, pensar, gaudir...

Vies d’entrada al món ruralVies d’entrada al món ruralVies d’entrada al món ruralVies d’entrada al món rural

Me´n vaig al camp, a viure al camp, entre porcs i vaques jo trobaré un camí

per tornar a començar i ser feliç" Els Catarres

Com a conseqüència de la crisi econòmica, les sol·licituds de gent jove que vol incorporar-se al món rural s’han incrementat. Estimacions del Ministeri d’Agricultura situen en aproximadament 15.000 els joves que estaran treballant en aquest sector el 2020. L’avenç tecnològic tant en maquinària com en regadiu i cultius, ja no requereix la important despesa física d’abans. Si hi afegim les dificultats del jovent per a trobar feina relacionada amb la seva formació, ens trobem que gairebé el 90% dels joves que s’incorporen a l’agricultura ho fan en explotacions familiars , cosa que fins fa poc no passava. Una altra via d’entrada al fenomen anomenat “neoruralisme”, també relacionada amb la crisi econòmica, és la de persones que veuen en la seva incorporació en el món rural una possible solució als seus problemes econòmics. Això sí, en la majoria del casos, amb el valor afegit de ser gent compromesa amb els ideals de transformació soc ial , pol í t ica i econòmica, i amb l’entusiasme de voler viure en un entorn més natural i sostenible. Aposten per productes locals i pels principis de la sobirania alimentària: els horts ecològics, la ramaderia sostenible, l’elaboració artesanal de productes de qualitat, etc. Per altra banda hi ha emprenedors , universitaris de mitjana edat en molts casos, als quals no ha anat força bé a ciutat, o sí, i que veuen en la seva incorporació al món rural una segona oportunitat per dedicar-se a allò que saben i els agrada fer, en un nou entorn. La producció d’articles gourmet o d’alta qualitat, referint-nos a productes agrícoles o ramaders; la recuperació de labors artesanals, la millora de l’oferta comercial a localitats amb un fort augment poblacional en vacances. Amb un punt de vista més “de negoci” tot aprofitant que la vida rural està de moda, i que les noves tecnologies han esborrat les fronteres entre el món rural i l’urbà.

Pàgina 4