Upload
emporion
View
219
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
7/28/2019 49 -gener- 2011
1/34
1
nm. 49 -gener- 2011
LES SENTNCIES DEL TRIBUNAL SUPREM
EMPORION EXPRESSA EL SEU REBUIGCom s ben sabut, el Tribunal Suprem ha ems tres sentncies que obliguen la
Generalitat de Catalunya a fer servir l'espanyol com a llengua vehicular de l'escola.
EMPORION uneix la seva veu a la de la comunitat educativa, les institucions
acadmiques, les associacions per la normalitzaci lingstica, els sindicats, i una bona
part dels partits, que shan proclamat profundament indignats per aquestes
sentncies, que posen en risc un model de convivncia pacfica comprovat durant
trenta anys, i que ha perms avanar mnimament en la superaci de la injustcia
histrica i el genocidi cultural contra el catal perpetrat pel franquisme.
EMPORION espera que el Parlament de Catalunya i el nou Govern donaran una
resposta efica en el sentit que desitja el poble de Catalunya, tal com ho va expressar
massivament a la manifestaci del 10 de juliol contra la sentncia del Tribunal
Constitucional, origen de la situaci actual.
7/28/2019 49 -gener- 2011
2/34
2
Manifestaci de rebuig al text de la sentncia, a la plaa de la Vila
Editorial
EMPORION: 96 anys, 3a poca: 4 anys, 49 nmeros
Entrem en el cinqu any de la nova vida del nostre peridic mensual, que vareaparixer el gener de 2007 (nm. 0 desembre del 2006). EMPORION t una histriallarga. Per fusi de dos peridics anteriors, el Montgr (de Mossn Viver) i Mont-Gris (de Pere Blasi), va tenir lloc el naixement dEMPORION lu de gener de 1915, arafa, doncs, 96 anys. Enmig, dues catstrofes poltiques: la Dictadura de Primo de
Rivera, primer; desprs la guerra i el franquisme. El 30 doctubre de 2006 deutorroellencs ens vrem adrear a lalcalde amb la carta que reprodum a continuaci.
Senyor Alcalde de Torroella de Montgr,
Un grup de torroellencs intentem engegar una tercera poca de la memorable revistatorroellenca EMPORION. En sn promotors, Jaume Bassa, Jordi Bellapart, MontserratBlai, Xavier Ferrer, Vicen Fiol, Gabriel Martinoy, Cels Sais, Santi Sat, Joan Surroca,
Enric Torrent, amb suport tcnic de Plcid Busquets.
7/28/2019 49 -gener- 2011
3/34
3
Ens proposem retornar a Torroella i al Baix Ter el mitj de relaci i comunicaci localcivilitzat que va nixer fa cent anys, que es va perdre amb la dictadura dels anys vintdel segle passat, que va renixer en una segona poca, per perdres altre cop vctimade la violncia dels anys 30, i que ja va ser impossible de recuperar desprs de laguerra civil.
Tot mantenint la capalera antiga adoptarem el format web. Ens ho permeten elsmitjans tecnolgics i les possibilitats actuals de difusi, i evitem, de passada, serdependents de publicitat, subscripcions, comercialitzaci, distribuci, etc. Una revistavirtual.
Voldrem mantenir lesperit de la vella EMPORION, i fer una revista de comunicaci ide pensament, que reculli fets i idees, actualitat i opini. Local, de Torroella i el BaixTer, feta per torroellencs, no excloent collaboracions de fora. Amb curiositat global,ja que tot el que ens envolta ens interessa, ens afecta. Culta, al nivell suficient per noser ni elitista ni vulgar. Amb voluntat de ser lliure, no exposada a pressions poltiques,socials o econmiques. Responsable, en tant en quant reclamem llibertat dexpressi.Oberta, de forma que tota reflexi honesta, sincera, sigui proposada a debat.Dialogant, amb desig de donar acollida a idees i perspectives diverses. Respectuosaamb el pensament i les creences de tothom que tamb respecti les dels altres.Tolerant, amb rebuig noms de la intolerncia, la injustcia, labs de poder.
La sortida ser mensual i numerada, i la podr consultar i llegir tothom per internet.Els lectors podran accedir tamb a qualsevol exemplar de les poques primera isegona.
Ben aviat presentarem el nm. zero. Ara est en construcci a www.emporion.org
Ens plau, des del primer moment, comunicar-te les nostres intencions, aix com oferiri demanar la collaboraci que sescaigui amb la corporaci municipal dacord amb el
nostre ideari de servei a la poblaci de Torroella i del Baix Ter.
Desitgem que la iniciativa sigui ben acollida pel nostre Ajuntament.
Ben cordialment, el Consell de Redacci.
Han passat quatre anys, i mantenim tot all que ens proposvem.
7/28/2019 49 -gener- 2011
4/34
4
Homenatge a Josep Casadell, La feina
ben feta
A Can Quintana-Museu de la
Mediterrnia es va inaugurar lexposici
homenatge a Josep Casadell i Grassot,
pags de professi i amant de la
fotografia, que al llarg de la seva vida va
compilar una veritable histria grfica de
la nostra vila, des dels anys seixanta del
segle passat fins al de la seva mort, el
2008.
La presentaci iniciada per Antoni
Roviras an a crrec de Joan Surroca i de
Francesc Batlle, amb qui havia
collaborat en la realitzaci de treballs
que, documentats amb fotos seves,
shavien publicat, entre daltres, a la
revista Presncia. I la va concloure Josep
M. Ruf.
A ms dalgunes de les seves mquines iestris fotogrfics, sexposava un recull de
les seves fotografies, que integren una
petita porci del seu fons fotogrfic,
donat per la seva famlia al Centre de
Documentaci del Montgr, les illes
Medes i el Baix Ter, del Museu de la
Mediterrnia.
Concert de la festa dhivern dels
Indiketes
Al pavell firal tingu lloc el concert
dhivern dels Indiketes, amb lactuaci
dAcci Festiva, de lOrquestra Di-
versiones i de DJ Torrebruno.
http://localhost/emporionou/images/num49/BON%20ANY.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/BON%20ANY.jpg7/28/2019 49 -gener- 2011
5/34
5
Karaoke i xocolatada de Rdio Montgr
En el pavell firal, i organitzats per Rdio
Montgr i Amics de Rdio Montgr
(ARM), en la celebraci del seu 25
aniversari, es va organitzar un animat
karaoke, al qual acompanyava una molt
apreciada xocolatada.
Concert de Qvixote Quartet i Kennedy
Moretti (piano)
Al Cine Petit, i organitzat per Joventuts
Musicals de Torroella, Qvixote Quartet ,
integrat per Daniel Cubero, viol; MaraSanz, viol; Mariona Oliu, viola, i Amat
Santacana, violoncel, varen interpretar, a
la primera part del concert, el Quartet en
do Major, op. 32,de Luigi Boccherini, i el
Quartet en do major, op. 33,de Franz
Joseph Haydn.
A la segona part va incorporar-shi el
pianista Kennedy Moretti per a la
interpretaci del Divertimento per a dos
violins, violoncel i piano en do major, de
F. J. Haydn, i el Quintet per a piano, dos
violins, viola i violoncel en mi menor, de
L. Boccherini.
Amplis aplaudiments de les obres
interpretades.
Inaudit ? Vicen Bou
Per segona vegada, vrem poder gaudir
daquest espectacle de msica i dansa al
pavell firal.
Vicen Bou i Geli va nixer el 1885 i mor
el 1962 a Torroella de Montgr. Va ser un
dels ms importants i populars
compositors de sardanes que ms va
contribuir a la seva popularitzaci. Les
seves obres, sense tecnicismes i amb
meravelloses melodies, es tocaven, es
cantaven i es ballaven, amb evident xit,
i contribuen a la difusi de la sardana.
Noms cal recordar alguns dels seus
xits: El saltir de la cardina, Lanell de
prometatge, Angelina, Girona aimada,
Llevantina, i tants daltres, sense oblidar
les obres ms tardanes: Pescadores bons
catalans, Torroella, vila vella o Recordde Calella.
Per a la celebraci del 125 aniversari de
la seva mort, i per retre-li el degut
homenatge, lEsbart Montgr, de
lAgrupaci Sardanista Continutat, el
compositor Jordi Molina, autor de la
msica, amb text de Jaume Nonell, i la
coreografia de Sebasti Vilanou van
crear lespectacle Inaudit ? Vicen Bou:
un recorregut ple de vida, msica i dansa
per la seva biografia i la seva msica. Per
a molts dels assistents, un record
inoblidable, que van fer evident amb els
seus aplaudiments.
Un problema mai resolt: el parc animal
de Sobrestany
El parc de Sobrestany fa dos anys que
est tancat i no shi ha resolt el
problema dels animals. Medi Ambient,
de la Generalitat, est sacrificant les
daines que han fugit del parc.
7/28/2019 49 -gener- 2011
6/34
6
Aquesta mesura lhan pres desprs del
requeriment de lAjuntament pel mal
estat de les installacions i dels animals.
Segons fonts de la Generalitat, les daines
representen avui un risc sanitari i de
circulaci, a part que no tenen
depredadors.
Presentaci del llibre Les prunes eren
verdes, de Montserrat Peir Vil
Organitzada per la seva famlia, tingu
lloc la presentaci de lobra potica Les
prunes eren verdes, al Cine Petit deTorroella de Montgr.
La presentaci an a
crrec de Joan
Vilardell, amb les
intervencions de
Daniel Vilardell, dAnna Serra Vert i
dIns Gum que va llegir-ne sis
poemes.
Montserrat Peir, nascuda a Cor lany
1947, mor als 67 anys a causa duna
dolorosa malaltia. Llicenciada en
Antropologia, va fundar el Centro de
Estudios y Cooperacin para Amrica
Latina i va treballar activament tant en la
creaci com en la continutat de larevista Guaraguao, revista de cultura
latinoamericana.
El malalt imaginari, de Molire
Al Cine Petit, de Torroella de Montgr,
interpretada pels Esperrucats de Gualta,
tingu lloc la representaci de la famosa
obra de Molire.
La representaci anava essencialment
dedicada als alumnes dels cursos de
catal per a adults que organitza
lOficina de Catal de
Torroella de Montgr
(Consorci per a la
Normalitzaci
Lingstica). La sala
estava plena i la interpretaci, amb
Josep M. Surroca en el paper dArgan, i
la resta del repertori, va ser seguida ambaplaudiments i rialles, que confirmaren
sens dubte que lobjectiu desitjat es va
acomplir amb escreix.
Accident de circulaci i robatori durant
la vetlla
Alexander Payet Rosanas, de 23 anys i
ve de Torroella de Montgr, va morir
quan el cotxe que condua, un Land
Rover Discovery, va sortir de la carretera
i va xocar contra un pal elctric a Sant
Jordi Desvalls. En el vehicle hi viatjava un
altre jove, que va resultar ferit i
traslladat a lHospital Josep Trueta, que
havia sofert policontusions i que va serdonat dalta el mateix dia.
Vetllar un fill, un parent o un amic s
molt dolors, i encara ms si uns
lladregots aprofiten labsncia dels
familiars per robar del mateix domicili un
ordinador i una cmera de fotos.
No s aquest lnic cas de robatori
http://localhost/emporionou/images/num49/07El%20Malalt%20Imaginari.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/07El%20Malalt%20Imaginari.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/07El%20Malalt%20Imaginari.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/07El%20Malalt%20Imaginari.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/06Les%20Prunes%20Eren%20Verdes-Montserrat.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num49/07El%20Malalt%20Imaginari.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/06Les%20Prunes%20Eren%20Verdes-Montserrat.JPG7/28/2019 49 -gener- 2011
7/34
7
durant les hores dun enterrament. El
mes doctubre passat, els lladres van
aprofitar les dues hores de
lenterrament dun empresari de Quart
per entrar a casa del difunt i endur-se
tots els diners que hi varen trobar.
Inauguraci de lexposici fotogrfica
Rurals
Al claustre de lHospital
de Torroella de
Montgr, Dani Salv hi
va presentar la sevaobra fotogrfica recent, que forma part
dun projecte dedicat al mn de la
pagesia.
Fotografies en blanc i negre que recullen
les feines que encara es fan normalment
i aquelles altres que es realitzen
nicament per ensenyar les noves
generacions.
Inauguraci del pessebre de Nadal
A Can Quintana, Museu de la
Mediterrnia, es va
inaugurar un any ms un
pessebre espectacular,
el realitzat per JosepMir, pags de professi.
De grans dimensions, amb el naixement,
un riu amb aigua, cases de suro, camps
cultivats, amb un fondo pintat del macis
del Montgr, i una representaci sota
terrade linfern!
Amb jocs de llum i daigua que
representen el dia i la nit, i la tempesta i
la pluja, el pblic assistent a la
inauguraci el qualific com a
extraordinari.
Jordi Molina. Concert de Nadal al
Museu de la Mediterrnia
El tenorista i compositor, Jordi Molina,
juntament amb lacordionista, Perepau
Jimnez, van interpretar un concert que
combinava dos instruments de la msica
catalana, la tenora de lEmpord ilacordi diatnic, propi del Pirineu
catal. Varen interpretar:
La Sardana Curta per no tant, Arroz de
tres quarts, i Ptima blau nit, de Perepau
Jimnez; Bruno de Carles Belda; Suite de
Fandangos, Lamo de Son Carabassa i
Tardor; Rebatut torero,de Marcel
Caselles; Buleria de Tortosa, de Perepau
Jimnez; Transio,de Vilalobos, solo
dacordi: i Capvespre a Paran, de Jordi
Molina.
Els forts aplaudiments del pblic foren
correspostos amb una versi estesa per
tota la Mediterrnia, amb diverses
lletres, la dama dArag. En aquest casLa dama de Beirut, de Xucl, Jimnez i
Molina, amb la que acabaren la seva
interpretaci.
XXIII Exposici Collectiva Local
Seguint una tradici que ha arribat als
trenta-tres anys, va inaugurar-se a la
Capella de Sant Antoni, la mostra de
http://localhost/emporionou/images/num49/11Pessebre%20a%20Can%20Quintana.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/09Rural-Dani.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num49/11Pessebre%20a%20Can%20Quintana.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/09Rural-Dani.JPG7/28/2019 49 -gener- 2011
8/34
8
manualitats i artesania, en la que
participaren 45 expositors, que
presentaren les seves obres
de labors i manualitats.
Festa de lagrupaci sardanista
Continutat i noces dor i dargent
Lagrupaci sardanstica Continutat va
celebrar la seva festa anyal amb una
missa a lesglsia
parroquial, durant la qual
ballaren una sardana.
Aquest any la sardanaescollida fou Torroella vila bella, per
retre un homenatge a Vicen Bou i Geli,
amb motiu de la celebraci dels 125 anys
del seu naixement.
Al propi temps que es commemoraven
les bodes dor i de plata dels matrimonis
torroellencs que celebraven aquets
aniversaris.
Posteriorment lagrupaci sardanstica
va cloure la seva festa, amb una ballada
de sardanes a la plaa de la vila, amb la
cobla Foment del Montgr.
Concert de Helena Satu, viol i
Vladislav Bronevetzky, pianoDins del cicle de concerts de tardor-
hivern organitzats per Joventuts
Musicals de Torroella de Montgr,
Helena Satu i Vladialav Bronevetzky,
que formen un duo estable, varen
interpretar al Cine petit, un concert
integrat per obres de Wolfgang A.
Mozart, Sonata en si bemoll major k454;
de Maurice Ravel,Sonata en Sol major;
de Robert Schumann, Sonata nm. 1 en
la menor, op.105; i de Henryk
Wieniawski, Polonesa nm. 1 en re
major.
Actuaci fortament aplaudida, tant per
la interpretaci com per les peces
escollides.
Cagati popular, animaci infantil i
xocolatada
A la plaa de la Vila i organitzada pelsIndiketes i lAjuntament, es va
materialitzar un cop ms el Cagati. La
plaa estava ben plena dels nens ms
felios i enjogassats, en primer lloc amb
Oriol Canals i Companyia, mestres en
lart de lanimaci infantil, amb els seves
canons jocs i acudits. Desprs van fer
cagar el ti. En veritat, amb la seva
alegria i vitalitat, acabaren molt
rpidament amb totes les reserves del
cagati torroellenc. Va finalitzar la
vetllada una xocolatada que feia llepar
dits i bigotis.
Festa de lHome dels NassosI la clepsa anava marcant el pas del
temps. El desembre de lany 2010
acabava. rem ja al dia 31, i el nou any
2011 empenyia a lany vell. La quitxalla i
els no tant petits gaudien amb la Festa
de lHome dels nassos. La festa de
http://localhost/emporionou/images/num49/14Festa%20Agrupaci%20Sardanista%20Continuitat-Arxiu.jpg7/28/2019 49 -gener- 2011
9/34
9
lhome que tenia tants nassos com dies li
restaven a lany 2010.
FESTA MAJOR DE SANTA LLCIA
LESTARTIT
Com cada any, tocant ja Nadal, lEstartit
va celebrar la seva festa major petita i
van honorar Santa Llcia, amb el segent
programa dactes:
Concert de cloenda. Estada de mestres,
familiars i alumnes del Mtode SuzukiTres escoles de msica: el Musical de
Bellaterra, lEscola Oriol Martorell de
Barcelona i lEscola Montserrat, tamb
de Barcelona, amb nou professors,
vuitanta-quatre nens i els seus familiars
van fer una estada a lEstartit, a lHotel
Medes, i el concert de cloenda al
polivalent de la Portitxol.
El violinista Shinichi Suzuki va afirmar
que laprenentatge dun instrument
musical es pot fer des de molt petit, tal
com saprn la llengua materna, del so al
grafisme, per imitaci. I la realitat del
concert de cloenda, un any ms, va ser la
confirmaci de la seva afirmaci.Els nens estudiants de piano, una
trentena, amb la professora al piano i un
contrabaixista, ompliren tots els teclats
disponibles. Les interpretacions dels
temes musicals anaren guanyant amb
dificultat i els nombre de nens, a
disminuir. Les darreres actuacions, amb
bona interpretaci i forts aplaudiments.
A la segona part del concert, una
cinquantena de violinistes, i els seus
instruments de diferents dimensions
dacord amb ledat, foren els que
ompliren lescenari.
A cada pea sanava incrementant el
nombre i disminuint ledat. La darrera
alumna de viol a incorporar-se als altres
executants va ser una nena de molts
pocs anys, potser noms un, que amb el
seu minscul viol va seguir les
indicacions de la directora per a la peaque finalitz el concert.
Els aplaudiments foren llargs i
intensos per a uns msics tan infants.
Concert de Nadal. Orquestra de Cambra
de lEmpord
ota la direcci de Carles Coll, va
interpretar un conjunt dobres prpies
de les diades nadalenques.
Unes dautors catalans: Madrigal sobre
un tema popular, de Xavier
Montsalvatge; Ja s Nadal a Catalunya,
recull de nadales orquestrades per Aureli
Vila;Jpiter vals, de Josep Serra i Bonal;
Assaig dembolics polca, dAlbert Cot;Catalanitat, de Valent Miserachs, i Glosa
sobre el cant de la senyera iLemigrant,
amb orquestraci de Carles Coll.
I com a peces dautor no catal, varen
interpretar, de Johann Strauss, Tritsch
Tratsch Polca i El bell Danubi blau.
Forts aplaudiments premiaren la
7/28/2019 49 -gener- 2011
10/34
10
interpretaci, que acab amb les notes
del som i serem gent catalana, tant si es
vol com si no es vol i La santa espina,
aplaudida i corejada pel pblic assistent,
posat dempeus.
Exposici IX Mostra dArt Local
A la sala del Consell
Municipal tingu lloc
la presentaci de IX
Mostra dArt Local, a
la vegada que es va
retre un homenatge a Elvira Bartra, que,
al llarg de la seva vida, amb les sevesagulles i amb multicolors fils, ha brodat
obres que podrien competir amb
quadres de grans pintors.
En lacte es va presentar tamb la quarta
edici del Llibre de la Festa Major de
Santa Llcia.
Organitzen una travessa nedant per La
Marat de TV3
Torroella de Montgr-lEstartit organitza
cada any, per Santa Anna, la travessa
lEstartit-les Medes. Aquest any
lAjuntament, juntament amb
l'associaci Neda
el Mn, amb elnedador Miquel
Suer i
lempresa
Swimfaster, van organitzar la I Travessa
Nedant de La Marat de TV3, lEstartit-
illes Medes, dins un marc incomparable,
el Parc Natural del Montgr, les Illes
Medes i el Baix Ter. Amb sortida i
arribada a la platgeta de lEstartit,
constava de dues proves: la llarga, de
3100 metres, i la curta, de 800 metres.
La inscripci valia 25 i, per la seva
dificultat, era obligatori ls del vestit de
neopr. L'Estaci Nutica de l'Estartit va
collaborar tamb oferint condicions
especials per a l'estada de cap de
setmana per als participants. Uns quants
caiacs escortaven els nedadors i el temps
no podia ser millor del que varen trobar.
Lxit de la prova i de participaci vanser grans i l'associaci Neda el Mn es
va comprometre a fer pblica la xifra
recaptada, que es destinar ntegrament
a La Marat de TV3.
Espectacle infantil Divertimento
Els petits i tamb els ms grans varen
poder gaudir dun espectacle de titelles,
Composici per a titelles en La major, a
crrec de la companyia Helena de Sola, a
la plaa de lEsglsia.
Inaudit ? Vicen Bou
Per la Festa de Santa Llcia, es va poder
gaudir de l'espectacle de dansa Inaudit? Vicen Bou. Va ser representat per
lEsbart Montgr de l'agrupaci
sardanista torroellenca Continutat,
aquest cop a la sala polivalent.
Com sha comentat anteriorment, el
compositor Jordi Molina va compondre
la msica, el text s de Jaume Nonell i la
http://localhost/emporionou/images/num49/20Mostra%20Art%20Local-Estartit.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num49/20Mostra%20Art%20Local-Estartit.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num49/20Mostra%20Art%20Local-Estartit.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num49/20Mostra%20Art%20Local-Estartit.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num49/21TravessaEstartitMedes-per%20Marat.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/21TravessaEstartitMedes-per%20Marat.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/21TravessaEstartitMedes-per%20Marat.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/21TravessaEstartitMedes-per%20Marat.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/21TravessaEstartitMedes-per%20Marat.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/20Mostra%20Art%20Local-Estartit.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num49/21TravessaEstartitMedes-per%20Marat.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/20Mostra%20Art%20Local-Estartit.JPG7/28/2019 49 -gener- 2011
11/34
11
coreografia de Sebasti Vilanou: un
recorregut ple de vida, msica i dansa,
que segueix la biografia i lobra de
Vicen Bou.
Diada dhomenatge a la gent gran
- A lesglsia de Santa Anna: missa
solemne amb la coral Els Passerells.
- Festa dhomenatge a la gent gran,
organitzada per Bell Rec i el Consell
Municipal.
- Dinar de germanor, a lHotel
Panorama.Teatre Leila, on vas?
Organitzada per lAssociaci de
Teatre Medes Montgr, la Comissi
de Festes i el Consell Municipal, el
grup Penjats pel Teatre va
interpretar lobra de Francesc
Lorenzo Gcia, a la sala polivalent.
El ttol de lobra correspon al crit
desesperat de la mare, que fa
aquesta pregunta a la seva filla.
Com va dir Narcs Coll, es tracta
duna obra que gira a lentorn de
laddicci a les drogues i que seria
molt interessant poder-la
representar per als joves.
El dia de la santa, un reguitzell
dactes
- Missa solemne, amb la cobla
orquestra Montgrins.
- Preg de la festa, a crrec de
Manel Gil. Nascut a Barcelona,
estudi dibuix a la Llotja i, amb
quaranta anys dexperincia
com a retocador fotogrfic i
submarinista professional a les
Medes, va recordar la seva vida
professional i personal, molt
lligada a lEstartit, on ha
desenvolupat la pintura a loli,
tridimensional, i va desitjar la
millor de les festes per a lEstartit i
Santa Llcia.
Aperitiu popular i dues sardanes.
Sardanes a crrec de la coblaMontgrins.
I per finalitzar la festa:
Una doble actuaci de lorquestra
Montgrins, a la sala polivalent:
- Concert de musica clssica i
catalana, a la tarda. I per
concloure-la:
- Ball de festa major, a la nit.
CATALUNYA
El TGV (Train Grande Vitesse) francs,
connecta Catalunya I Frana
El diumenge 19 de Desembre de 2010 es
va inaugurar la lnia d'alta velocitat queuneix les ciutats de Figueres i Pars en un
trajecte de poc ms de cinc hores.
Compta amb dos trens danada i dos de
tornada, , que uneixen Figueres amb
Perpiny, a uns 200 quilmetres per
hora, pel tnel del Perts, en no ms de
29 minuts. El tram Perpiny-Montpeller
7/28/2019 49 -gener- 2011
12/34
12
no es completar fins lany 2014 i el
Montpeller-Nimes fins al
2020. Mentrestant, el tren circula a
menor velocitat per una via
convencional.
S'espera que el tram entre Barcelona i
Girona es completi l'any 2012. De
moment un tren convencional de la
Renfe fa el trajecte Barcelona-Figueres
amb parada a Girona. Anar des de
Barcelona a Pars requereix 7 hores i 25
minuts.
A la inauguraci no hi assistiren gairesautoritats: l'alcalde de la ciutat comtal,
Jordi Hereu, i el de Figueres, Santi Vila.
Fora diferent del recentment inaugurat
Madrid-Valncia. Es parla molt del
corredor del Mediterrani per les
inversions han tingut sempre com a
origen i dest Madrid. Avui s ms rapit
anar de Barcelona a Valencia amb el
TAV, via Madrid, que no pas fer-ho
directament, tenint en compte, a ms, el
tram de via nica que uneix Vandells i
Castell.
Els trens de Mercaderies
Del port de Barcelona amb destinaci aFrana circularan pel tercer carril, i est
previst que hi hagi quatre trens per
setmana, amb destinaci a Frana i
Itlia, i que permetr incrementar la
longitud dels trens, dels actuals 450
metres als 750 metres, transportant
lgicament ms crrega.
Deixa de circular el Talgo Barcelona-
Pars
El primer servei ferroviari que unia
Barcelona i Pars, amb els serveis
transfronterers a travs de Portbou, es
va iniciar el 1965 amb una ruta a
Ginebra, i, el que va unir Barcelona i
Pars, era un Talgo que evitava fer
transbordament de trens pel canvi
dample de via el 1974. Trenta-sis anys
desprs ha vist la seva fi.
El tren transfronterer mai ha estat gaireproductiu, ni per a passatgers i menys
per a transport de mercaderies, castigat
des del seu origen per lample de via,
diferent del dEuropa.
Nria de Gispert, primera dona
presidenta del parlament Catal.
L'elecci de Nria de Gispert va encetar
un acord entre CiU, PSC i PP. Acord
subscrit entre partits majoritaris.
Destacada dirigent d'Uni, va prendre
possessi com a
Presidenta del
Parlament de
Catalunya. Cal destacarel fet que finalment una dona hagi
ocupat un dels mxims rangs d'autoritat
nacional.
En paraules seves, a lobrir la IX
Legislatura va assegurar que s el
Parlament ms paritari des de 1980
Pel que fa referncia a la Mesa del
http://localhost/emporionou/images/num49/28Nuria%20de%20Gispert-Presidenta%20Parlament.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/28Nuria%20de%20Gispert-Presidenta%20Parlament.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/28Nuria%20de%20Gispert-Presidenta%20Parlament.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/28Nuria%20de%20Gispert-Presidenta%20Parlament.jpg7/28/2019 49 -gener- 2011
13/34
13
Parlament, sha constitut noms amb
components dels tres partits majoritaris.
La Marat de TV3
La Marat ha batut rcords amb una
recaptaci, que encara no s definitiva,
de 7,2 milions deuros. El seu dest s la
investigaci de les lesions medullars i
cerebrals adquirides.
El programa especial de
ms de 15 hores ha estat
conduit per Alber Hom i
ha aconseguit mobilitzarmilers de persones de tot Catalunya.
Ms enll del propi programa shan
portat a terme un reguitzell de treballs,
dactes i desforos que han portat a bon
fi lesfor de tota la societat civil en
lobtenci de recursos per a lestudi
daquest tipus de lesions.
Les sentncies del Tribunal Suprem,
durssim cop al model dimmersi
lingstica vigent a Catalunya.
Lalt tribunal, dacord amb la sentncia
del Tribunal Constitucional, insta a la
Generalitat a adaptar el seu sistema
densenyament a la nova situacicreada,considera tamb el castell
llengua vehicular de lensenyament, al
costat del catal i declara el dret del
recorrent a qu totes les comunicacions,
circulars i qualsevol altre documentaci
del centre escolar siguin en castell.
Pacte de CiU amb PSC i investidura
dArtur Mas.
El mateix candidat i el president del grup
parlamentari del PSC, Joaquim Nadal,
varen pactar que el nou president seria
escollit en una segona votaci, per
majoria simple, per labstenci del 28
diputats socialistes.
Lacord preveu:
1. Lluita contra la crisi
2. Poltiques socials i de famlia
3. Representaci institucional
4. Concentraci social, poltica iinstitucional
5. Qualitat democrtica.
Artur Mas, va ser proclamat president de
la generalitat en la votaci del 23 de
desembre, amb els vots del grup CiU,
labstenci del Partit dels Socialista de
Catalunya, i el vot en contra del Partit
Popular, dEsquerra Republicana de
Catalunya, de Iniciativa per Catalunya
Verds, de Solidaritat Catalana per la
Independncia i Ciutadans de Catalunya.
El nou govern
El dimecres, 29 de desembre de 2010
varen prendre possessi dels seuscrrecs els nous membres del Consell
Executiu de la Generalitat. El Govern
estar format per:
http://localhost/emporionou/images/num49/29Albert.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/29Albert.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/29Albert.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/29Albert.jpg7/28/2019 49 -gener- 2011
14/34
14
ESPANYA
Controladors aeris - Decret destat
dalarma Militaritzaci
Una vaga encoberta de controladors va
collapsar el trnsit aeri durant el pont
de la Constituci. El govern estatal va
aplicar l'article 116 de la Constituci,
l'estat d'alarma, per fer front a la vaga
salvatge dels controladors. I per evitar la
possibilitat que sorgs de nou el
problema en les festes de Nadal i capdany, lexecutiu va aprovar la prrroga
de lestat dalarma, fins el prxim 15 de
gener, desprs de rebre el vistiplau del
Congrs. Ms de 300.000 persones shan
quedat sense poder viatjar i es parla
d'unes prdues en les lnies aries i en
els hotels que superen els 500 milions
d'euros.
Mesures econmiques, pensions, Pacte
de Toledo
Rodrguez Zapatero, anuncia cinc anys
de sacrificis per recuperar lestabilitat
econmica. No es t en compte el parer
dels components del Pacte de Toledo i
es mant una jubilaci flexible als 67
anys.
Per lany 2011 estan previstes una srie
de reformes per fer front a la crisi
econmica.
MN
Wikileads - Assange, en llibertat sota
fiana
Julian Paul Assange, australi de 39 anys,
periodista, programador, activista a
Internet, s conegutper la creaci o
participaci en
Wikileaks, la
plataforma que utilitza
Internet per filtrar documents secrets
d'estats d'arreu del mn, obtinguts de
forma fraudulenta.
La revelaci de secrets d'estat s una
prctica molt antiga i els serveis
diplomtics de tots els pasos el tenen
com a finalitat, per la clara vulneraci
del codi deontolgic del
periodisme impliquen una nova
dimensi.
La Justcia sueca, va demanar la sevaextradici per delictes relacionats amb el
sexe. Le britnica el va detenir mentre es
tramitava lextradici, fixant una forma
fiana que ha abonat. Avui est en
llibertat sota fiana sense passaport ni
poder sortir del pas.
http://localhost/emporionou/images/num49/33JulianAssange.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/33JulianAssange.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/33JulianAssange.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/33JulianAssange.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/33JulianAssange.jpghttp://localhost/emporionou/images/num49/33JulianAssange.jpg7/28/2019 49 -gener- 2011
15/34
15
Reforma del Tractat de Lisboa -
Estabilitat Euro
Fa unes setmanes es va materialitzar un
paquet de rescat per a Irlanda de 85.000
milions d'euros. Semblava que els
mercats s'havien de tranquillitzar per
no ha estat aix. Les primes de risc
segueixen altes i fan que els tipus
d'inters que han de pagar alguns estats
segueixin a nivells molt elevats. s el cas
de Portugal i d'Espanya, per tamb
d'Itlia o fins i tot Blgica.
Per garantir lestabilitat de lEuro, elpresident europeu, Herman van
Rompuy, t l'encrrec d'explorar una
reforma limitada que no suposi reobrir
l'eurotractat; Sarkozy confia en els seus
coneixements jurdics; la cancellera
alemanya, Angela Merkel, reivindica
sancions poltiques; i Zapatero va
admetre que si la Uni Europea hagus
vigilat ms de prop els pressupostos
estatals Espanya no tindria avui molts
dels problemes que t.
Qui no sap escriure encatal? (6)
Recordem (EMPORION, nmerosanteriors)
REGLA 1 (agost 2010): Paraulesacabades amb a, plural amb es (casa,
cases)
REGLA 2 (set. 2010): Consonants s,ss, c, , z (casa, passa, caa, cirera, calze )
REGLA 3 (oct. 2010): Articles iapstrof (lhome,lnica, la uni, leshores)
REGLA 4 (nov. 2010): Apstrof ambde (dhumor, dngel), no amb que (queara, que un)
REGLA 5 (des. 2010): Contraccions:al barri, del pare, pel carrer, canSidro
Miscellnia
Avui no ens detindrem a considerar capregla en particular. Farem un petit recs,i aprofitar per assenyalar faltes que hetrobat en un missatge rebut fa uns diesdun amic. Un amic que, per cert,sempre es lamenta de no saber escriure
en catal per no haver-lo estudiat alescola del seu temps. En primer lloc, elfelicito: el primer pas per escriure catals no tenir vergonya i llanar-shi. Vejamun tros de lescrit, del qual em semblaque traurem algunes llions. Remarco ennegreta les faltes dortografia:
7/28/2019 49 -gener- 2011
16/34
16
Hem sap greu per la setmana entrantnosaltres hem de ser a Barcelona i nopodrem venir a celebrar el teucomplanys. Aprofitarem el dissapte peranar al teatre que ens vares recomanar.
Ens va dir el net que ell hi havia anat ihavia rigut molt. Ja em conv de riure,entre una cosa i l'altre em canso molt, iestic ven atabalat. Tinc ganes de plegarun tems, i de no comprometrem emmescoses.
1 Quan em va sense hac s un pronom:em sap greu... em canso... em penso...
Quan hem va amb hac (h) s un verb:hem fet... hem dit... hem de pensar...
2 El complanys en catal no existeix, esdiu ... laniversari.
3 Eldissaptesescriu dissabte.
4 netvol dir que no s brut. Quan esvol dir el fill del fill saccentua: nt (faltapetita!).
5 Entreuna cosa i l'altre ... havia deser ... una cosa il'altra ... perqu cosas femen.
6 ven(ambv baixa) del verb vendre: elbotiguer ven,,, el pags ven... la casaes ven...
ben (amb b alta) s un adverbi: benatabalat... ben cansat... ben tip...
7 tems no est b, ha de ser temps.
8 comprometremha de sercomprometrem (comprometre +apstrof + pronom).
9 Ja he dit que em sun pronom: em
penso... em canso... em sap greu...
Quan es vol dir acompanyat de ha deser amb: ... amb ms coses ... amb enJoan.
10 messense accent vol dir les meves... sn mes filles... (falta petita, poc
usat!).
Quan es refereix a quantitat mssaccentua: ... amb ms coses ... t msfilles.
Fixeu-vos comsescriuen: mamago, em
penso, vestir-me, comprometrem
Camp base
Rafael Argullol ha escrit Visin desde el
fondo del mar, un llibre semblant a la
Bblia, un llibre de llibres. Les ms de mil
7/28/2019 49 -gener- 2011
17/34
17
dues-centes pgines recullen diferents
gneres literaris per explicar vivncies
del seu autor. En un moment
determinat, Argullol confessa que com
epitafi li agradaria: Va viatjar; no
endebades no ha parat danar dun
continent a un altre. Malgrat aquesta
curiositat per veure mn, com gaireb
tots els humans, es descobreix amb
facilitat que necessita un camp base per
retrobar-se amb la seva gent, per
transitar per carrers apamats i practicar
costums fora de sorpreses. El seu campbase s Barcelona.
Per qestions de feina he treballat enquatre llocs fora de Torroella i aix hacomportat tenir un peu a la meva vila iun altre fora durant una bona part de lameva vida. Tamb mha agradat, i
magrada, conixer altres territoris queno forosament han de ser lesantpodes. Sempre, per, he retornat aTorroella, el meu camp base particular.Almenys a mi no em serveix aix deciutad del mn de Schiller, o elpensament de Dante, que proclamavaque la seva ptria era el mn. s clar queem puc sentir b a llocs ben diferents; no
obstant aix, s a reds del Montgr onem trobo a casa. Noto que sc a casaperqu a les ciutats on viatjo puc anardun lloc a un altre sense gaires errors declcul en el temps que necessito perdesplaar-me. A Torroella aix s incert.Preveure que anar de casa a plaa sntres minuts s una temeritat perqu mai
no s amb qui em trobar pel cam. Cada
trobada s una conversa que potperllongar-se de manera imprecisaperqu cada vida s un cas que magradacompartir.
El mn el veiem i linterpretem des delptica del nostre camp base. Comptaramb un camp base s el mateix que dirque a la vida no tot s moviment, que hiha descans, moments ntims, reflexi itemps per submergir-nos en el viatgeinterior. Una pujada al Montgr o unapassejada fins la Resclosa en solitaritenen tanta fora que poden canviar-nosla vida. Trobar-nos amb un companydestudis de la infantesa i explicar-noscom va la vida t una intensitatcomunicativa amb qu cap plataformasocial dInternet no pot competir. Lespantalles no respiren. Les persones, s iels ulls de lamic parlen. La comunicacien viu, la fora de la paraula i el
descobriment de la mirada sn exercicisque ens retornen el gaudi de serhumans.
Petit comentari sobre elllibre Planta cara a la mort,de Francesc Torralba
7/28/2019 49 -gener- 2011
18/34
18
Escric aquest article quan acabem de
passar la festa de Tots Sants, diada que
dediquem als nostres difunts, als nostres
ssers estimats que ens han precedit al
ms enll. s una festa cristiana, per el
costum de visitar els cementiris s
seguida per gaireb tothom que hi t
enterrat un familiar o una persona
estimada. Daquestes visites, ning no
ens nha de fer propaganda, ning ens
ha danimar a fer-les, es fan per voluntat
prpia, per desig, perqu s un consol
poder-les fer. Portar als que hidescansen un ram de flors, uns records,
dedicar-los una oraci, una llgrima...
Tampoc no es t en compte si la persona
visitant s practicant o de qualsevol
religi o ideologia... Noms manen els
sentiments, i els cementiris es
converteixen en un verger, un jard de
boniques flors ple de visitants que fan el
seu homenatge particular als familiars o
amics que tant es troben a faltar.
Vuit dies desprs de la diada de Tots
Sants, una altra visita al cementiri em va
constatar que tot t una cara i una creu.
Les flors ja shavien marcit, ja haviencomplert la seva missi dalegrar durant
uns dies aquelles tombes, Tamb elles,
les flors, havien fet el seu trasps, havien
perdut la seva vida, la seva boniquesa,
shavien mort! El cementiri tornava a la
seva quietud, al seu silenci...
Aquestes diades em conviden a
reflexionar sobre la mort. No hi volem
pensar, tot i que sabem que tots tenim
una alba i un capvespre, un nixer, un
crixer i un mori. No ens agrada de
pensar-hi perqu la mort ens fa por. La
nostra cultura no ens ha educat per
acceptar-la, al contrari, sempre ha sigut
motiu de por. Per com diu Francesc
Torralba, pensar en la mort s essencial
per afrontar amb dignitat la vida.
Per aquest motiu, en aquestes datesmha agradat rellegir el llibre den
Francesc, un dels meus escriptors
preferits. A Planta cara a la mort,
Torralba ens proposa afrontar-la i ens
ofereix elements per fer-ho amb
serenitat, sobretot perqu avui dia
continua sent un tema tab en la nostra
societat, i ell creu, i jo tamb, que aix s
una equivocaci: Pensar en la mort s
essencial per afrontar amb dignitat la
prpia vida! La mort ens ha dagafar
vius. Noms pot morir qui ha viscut, i qui
no viu no pot morir (...) Quan una
persona t clar que aquest pet pot ser
lltim pet, que aquesta carcia pot serlltima, besa com mai, acaricia com si la
pell de laltre fos el tresor ms preuat.
En aquest mateix senti es manifesta
Horaci quan afirma que viu feli i amo
de ell mateix aquell que al final del dia
pot dir he viscut.
7/28/2019 49 -gener- 2011
19/34
19
Si ens imaginssim que, com succeeix en
els contes, una fada bona ens ofereix
beure lelixir de llarga vida i que no
morim mai, que som permanentment
joves, uns espectadors immortals de la
histria de la humanitat que no poden
sortir mai de la roda del temps, com ens
sentirem? Ho acceptarem? Jo penso
que no. Seria insuportable de veure
morir totes les persones que estimem i
dassumir tant de sofriment!
Seguint el raonament del filsof Sneca,segons el qual no s viure molt de
temps el que hem daconseguir, sin
viure satisfactriament. Viure en
profunditat el present, s una realitat el
fet que la vida ens ofereix infinitat de
coses boniques, noms cal saber trobar-
les. Com sempre dic, la contemplaci
dun paisatge, les relacions damistat,
damor..., el treball, la msica, la
conversa, la pregria, la paraula que pot
consolar, estimular a viure, a lluitar...
Tamb s veritat que la paraula ens pot
fer molt de mal, per quantes coses
tenim a labast per tenir una vida plena!
Francesc Torralba conclou afirmant que
lautntic consol davant de la mort no s
el record de la vida viscuda, ni la
resignaci davant de la fatalitat, sin
lesperana de la vida en abundncia. No
puc pensar que aquest anhel de viure
sapagui amb la mort, que sesfumi com
si res. Magrada creure que els petits
instants de vida en els quals he gaudit
del fet destar viu prefiguren ja una vida
en abundncia, esbossen largument
dun bell somni!
En plena estaci hivernal, cal confiar que
la primavera brotar de nou, cal que
puguem mirar-nos la mort amb ms
serenitat, amb ms esperana. Tant de
bo que ho aconseguim!
Un any del Tractat de Lisboa
Aquests dies escompleix un any delentrada en vigor dels Tractat de Lisboa,que havia depermetre el rellanamentinstitucional i poltic de la UE i tambsortir delatzucac en que el clubcomunitari es va veure immers des de la
fallidaConstituci europea.
La veritat s que les expectatives queshaviencreat a lentorn del nou Tractatno shan vist complides, ja sigui perlasituaci dinestabilitat creada per lacrisi econmica o per la prpiadificultatdavanar en la construcci europea ambvint-i-set estats. Fa un anyens semblava
7/28/2019 49 -gener- 2011
20/34
20
que els acords que estaven detallats enel Tracta de Lisboa, ambla creaci delcrrec de President del Consell Europeuper dos anys i mig irenovable una vegadai tamb amb la consolidaci amb ms
poder poltic pelcrrec dAltRepresentant per a la Poltica Exterior,permetrien donar unimpuls a lEuropapoltica. La realitat per no ha sigut aix is que, amb elnomenament de VanRompuy com a president del ConsellEuropeu i de labaronessa Ashton com aAlta Representant per a la PolticaExterior, no shaaconseguit donar
limpuls desitjat que es fixava amb unapresncia i influnciadels dos crrecsdescrits, per sobre dels mandataris delsestats membres itamb una majorincidncia de la Uni Europea en lesrelacions internacionals.s una llstimaque no shagi aprofitat el que permet elTractat de Lisboa perfer ms present a la
Uni europea, tant a lmbit interior isobretot com aunitat dinfluncia en elmn.
La protecci de labiodiversitat
Durant aquest any 2010 que acabem de
tancar s'ha celebrat l'Any Internacional
de la Biodiversitat. Aix s, un any per
promoure el coneixement i la
conservaci de totes les formes vives del
nostre planeta. La veritat sigui dita, a
casa nostra aquesta efemride ha passat
amb ms pena que glria. Tret d'alguns
actes puntuals, poc n'ha hagut d'arribar
a la major part de ciutadans. I s que la
protecci de la biodiversitat s un tema
incmode aqu i arreu.
L'any 2010 havia estat marcat a l'agenda
poltica europea com l'any en el qual
s'hauria aconseguit aturar la prdua
d'espcies animals i vegetals al vell
continent. Aix havia estat acordat per la
Uni Europea l'any 2001, en una cimera
celebrada a la ciutat sueca de Gteborg.
Un cop finalitzat el termini establert, els
primers balanos ja permeten
entreveure com hem fracassat
estrepitosament en l'assoliment
d'aquest objectiu. La prdua d'espcies
niques de flora i fauna no tan sols no
s'ha aturat, sin que en general s'ha
mantingut com als anys 90 i en algunesregions s'ha arribat a accelerar. Aquesta
prdua s'associa a la progressiva
destrucci dels hbitats i tamb a
l'efecte de fragmentaci dels paisatges
causat, per exemple, pels grans eixos de
comunicaci o l'expansi de models
d'urbanitzaci que ocupen molt terreny
7/28/2019 49 -gener- 2011
21/34
21
per acabar donant un sostre a molt poca
gent.
Vista aquesta situaci, el passat mes
d'octubre les Nacions Unides va celebrar
a la ciutat japonesa de Nagoya una nova
trobada per mirar de solucionar aquest
problema al ms alt nivell internacional.
Les primeres novetats que sorgiren de la
reuni eren una reminiscncia del que
havia passat un any abans a la cimera de
Copenhaguen contra el canvi climtic, s
a dir, es palpava una manca de voluntatpoltica per adoptar les mesures
necessries per solucionar el problema
de la prdua de biodiversitat.
Sorprenentment, per, el darrer dia de
cimera es va anunciar un acord
internacional entre els estats membres
de les Nacions Unides que va ser
qualificat per les mateixes fonts
d'histric. La triomfal nota de premsa
emesa per l'ONU es va repartir entre els
mitjans de comunicaci mundials, els
quals va fer-se ress, tamb a casa
nostra, d'aquesta fita. I en qu consisteix
aquest histric pacte que ens ha de
salvar de seguir castigant les espciesamb les quals compartim planeta? Doncs
no se sap amb exactitud. El text definitiu
de la resoluci adoptada no s'ha fet
pblic. Per els qui l'han recolzat han
manifestat que ser tot un xit. Ens els
haurem de creure. L'nic detall que ha
transcendit, i que de fet s molt
important, s que l'objectiu d'aquest
nou tractat s disminuir el ritme de
prdua de biodiversitat al mn d'any
2020. Passat l'any 2010, ara ja no
parlem d'aturar la prdua d'espcies,
sin merament de seguir-ne perdent,
per no tant de pressa. Aquesta s la
sntesi d'aquest acord que s'ha venut
com a histric.
I a Catalunya, qu estem fent per la
biodiversitat? D'entrada cal dir que
Catalunya s un territori amb elevadadiversitat biolgica. Ho facilita la gran
diversitat d'ambients que tenim: marins,
costaners, deltes, aiguamolls, planes
agrcoles de regadiu, de sec, zones
d'estepes, pastures i prats, muntanya
mediterrnia, muntanya mitjana o alta
muntanya al Pirineu, amb algunes zones
sota clima mediterrani, altres sota una
rgim semi-rid i algunes zones amb
influncia climtica atlntica. A
Catalunya, una tercera part de tot el
territori est sota alguna figura de
protecci, sigui la de Parc Nacional,
Paratge Natural d'Inters Nacional, Parc
Natural, Reserva, Xarxa Natura 2000 o
Espai d'Inters Natural entre d'altres.
D'entrada aquesta s una dada positiva i
7/28/2019 49 -gener- 2011
22/34
22
esperanadora per a les nostres
espcies. s evident, per, que cal anar
ms enll de la xifra i analitzar quina s
la qualitat d'aquesta protecci territorial
per avaluar si realment serveix d'alguna
cosa, si protegeix la biodiversitat
catalana.
El primer que cal mirar s en qu
consisteixen les figures de protecci que
tenim. Un cop d'ull a aquest aspecte ja
revela que la majoria d'espais protegits a
Catalunya ho sn sota la figura d'Espaid'Inters Natural, una figura que amb
prou feines posa alguna limitaci a
activitats altament destructives del medi
ambient. A nivell internacional, la Uni
Internacional per la Conservaci de la
Natura classifica aquest tipus de figura a
la cua del rnquing en relaci al grau de
protecci. Mal comenament. En un
treball de l'Institut d'Estudis Catalans
publicat l'any 2008 i coordinat per Josep
Maria Mallarach des de la Instituci
Catalana d'Histria Natural titulat
Protegits, de fet o de dret? es posen
de manifest moltes altres mancances del
sistema d'espais protegits catal. D'entreles ms alarmants es podria destacar la
baixa connectivitat de molts dels espais
(que es veuen separats de la resta per
autopistes, ferrocarrils, urbanitzacions),
l'absncia de planificaci, gesti i control
de les activitats que es desenvolupen als
espais naturals (amb l'excepci de la
minoria constituda per espais de major
rang de protecci) o l'escassetat de
recursos humans i econmics destinats
als nostres espais en comparaci amb
d'altres indrets d'Europa. En relaci a
l'apartat que aqu tractem, el de la
biodiversitat, es constata un
empitjorament de la situaci d'espcies i
hbitats en aproximadament el 20% delsespais, mentre que noms es registra
una millora en un 10% d'ells. La resta es
mantenen ms o menys estables.
Gaireb la meitat dels espais protegits
per llei registren regressions de les seves
poblacions d'espcies protegides i una
degradaci dels seus hbitats clau i fins
un 27% han experimentat la desaparici
d'alguna espcies de valor dins el seu
permetre. Conv remarcar que aix est
succeint als espais protegits per llei, no
s'ha estudiat qu est passant amb les
espcies que viuen fora dels espais
protegits per no sembla forassenyat
aventurar que la seva situaci ha de serencara pitjor.
7/28/2019 49 -gener- 2011
23/34
23
Conv recordar aquestes xifres quan, per
exemple, s'aixequen veus en contra de la
creaci de nous Parcs Naturals o
l'ampliaci dels lmits dels existents amb
l'argument d'un suposat excs de
protecci. En el sentit contrari, tamb s
bo de recordar-les quan alguns es posen
medalles tot presumint de l'elevat
percentatge d'espais protegits de
Catalunya, que si b certament est per
sobre de la mitjana europea, encara
mostra enormes mancances en la seva
efectivitat. Si, com a societat, ensimposem l'objectiu just i seris d'aturar
la prdua de patrimoni natural o fins i
tot el menys ambicis de noms frenar
la seva prdua i degradaci, s evident
que calen ms passos valents vers la
protecci dels hbitats, els paisatges i el
patrimoni vivent dels quals som hereus,
usuaris i per tant responsables i
principals interessats a mantenir en bon
estat.
Petons a la ballerina
A finals del mes dagost, tot nedant a
la cala Ferriola ens va venir a veure
aquest curis i fascinant mollusc de
mar sense closca anomenat
popularment ballerina(Hexabranchus sanguineus) que amb
molta tranquillitat va arribar a punta
de platja i desprs sen va tornar
amb calmosa parsimnia i etiqueta.
La ballerina coneguda tamb com a
nudibranquis o bavosa de mar es
desplaava amb aristocrtics
moviments reptants i sinuosos que
sinsinuaven tendres, per, amb
criteri. Es caracteritza per ser
hermafrodita i per la capacitat demimetisme amb el medi, les vives
coloracions com a senyal dalerta, i
les substncies txiques que prenen
dels organismes que depreden, com
ara els cnidcits de meduses,
anmones o coralls.
7/28/2019 49 -gener- 2011
24/34
24
Observant magnetitzats la
parsimoniosa, armnica i elegant
ballerina, ens va venir reflexionar
en el brogit innecessari de la
moderna vida i en la mxima de CatNo et faci vergonya que tensenyin el
que no saps; saber alguna cosa es
meritori; el que s blasmable s no voler
aprendre ...i la vrem acomiadar
amb molts de petons.
Bones Festes de Nadal i bona
entrada nova dany!
Herois
El mes passat vrem triar com a
pellcula del mes, dins del nostre espai
de cinema, el film de Pau Freixes fet encatal Herois, que durant dos dies es
projectaria a la pantalla del Cinema
Montgr. Possiblement a alg li podia
semblar poc seris que recomanssim
un film, a priori poc transcendent que,
amb tots els respectes per Antonio
Mercero, podia semblar un episodi de
Verano azul. Val a dir que lassistncia
de pblic a les tres sessions que es va
passar la pellcula va ser molt per sota
del que estem acostumats. Segurament
molta gent va pensar que aquella era
noms una pellcula de nens.Una
llstima, ja que una pellcula catalana,
en catal, feta per un autor molt jove,
rodada en part prop de casa nostra
(platges de Palams), que toca un tema
sensible de manera molt seriosa, com
poden ser el records de la infncia, aqu
a Torroella, es mereixia molt ms i aixho corroborava el pblic assistent al
sortir del cinema, que es feia creus del
que els havia agradat i impactat la
pellcula.
A qui no li agrada refugiar-se en els
records de la seva infncia quan els
problemes estan presents?. Qui no ha
viscut una poca de somnis en la qual tot
era possible? Pau Freixes diu: No hi ha
res com creure, creure que lamistat mai
es trenca, que lamor s per sempre, i
que el mn sencer s aqu perqu els
nostres somnis es compleixin. Aix s el
que penses de petit i quan et fas gran,
amb una visi diferent de larealitat, tadones que un dia vrem
creure que tot era possible i que aquells
foren els millors anys de la nostra vida.
La histria es planteja com la dun jove
publicista, amb una exitosa carrera
professional i una vida personal buida
que, en un viatge cap a una important
7/28/2019 49 -gener- 2011
25/34
25
reuni professional, es troba a la
carretera una noia desenfadada,
carregada amb una motxilla, amb la que,
malgrat les seves maneres dentendre la
vida, en principi tant diferents de les
dell, connectar i acabar rememorant
lpoca ms mtica i emotiva de la seva
infncia: el darrer estiu que van viure
amb la colla. Un estiu en qu van
assaborir lamistat, per tamb en el que
varen haver destar sotmesos a una dura
prova, la mort dun company, que
marcaria per sempre les seves vides. Unestiu en qu tots van ser herois.
Diu Freixes: Desitjo que els espectadors
es tornin a sentir nens. Vull que els pares
surtin del cinema amb els seus fills amb
un toc de nostlgia i un altre dillusi
per tornar a ser aquell amic de la
infncia. Una pellcula que parli no tant
del que ells sn, com del que desitgen
ser: petits herois.
Jo vaig recomanar la pellcula a la meva
filla, ella s de la generaci dels vuitanta,
aquella generaci que es passava hores
escoltant en el cotxe Parchs, Alaska o
Mecano, com els nois de la pellcula i li
vaig recomanar que hi ports al meu netde poc ms de set anys. Val a dir que en
aquest cas els desitjos den Freixes es
van complir. La meva filla es va omplir de
nostlgia de la seva infantesa i el seu fill,
el meu nt, de desitjos de convertir-se
en heroi com els nens de la histria.
Sensible, per no sensiblera, sap
transmetre sense caure en el ridcul la
illusi, els somnis i les aventures
daquells anys meravellosos i iniciar a
aquests petits protagonistes a
sobreposar-se a un cop fort, el primer
que la vida els va donar. Un cop que com
herois haurien de superar, per mai
oblidar. Una petita joia del nostre
cinema, obra del director Pau Freixes,
amb un gui magnfic dAlbert Espinosa i
una memorable banda sonora dArnau
Bataller que ajuda a transmetre lasensaci de grandesa i de moment
especial i memorable que veiem a les
imatges.
Parlem de cincia? (5) Reflexions
Penso acabar amb aquest escrit, almenys
de moment, la srie dedicada a la
Cincia Fsica i al mn atmic i
subatmic; potser un altre dia parlar de
lUnivers, la seva immensitat, els seus
misteris.
7/28/2019 49 -gener- 2011
26/34
26
El mes passat vaig exposar molt
succintament com al segle XX la idea
duna matria formada noms dtoms
indivisibles es va haver dabandonar.
Apareixien els protons i neutrons en el
nucli atmic, els electrons que
aparentment es
movien en rbites al
seu voltant, i es
demostrava
lexistncia de
lantimatria, dels
neutrins, i de la fora feble. Desprs elpanorama es complicava amb el
descobriment del mu, el pi, el tau, el
neutr munic i el neutr taunic.
A mesura que es va anar teoritzant i
experimentant amb els acceleradors de
partcules es va descobrir que ni els
protons ni els neutrons no eren
indivisibles, sin que uns i altres estaven
formats per elements ms petits,
descoberts pels volts de lany 1960, als
quals es va donar el nom estrany,
literari- de quarks. Per no hi havia pas
una sola classe de quarks, sin que nhi
havia de sis classes. Les partcules
denergia que mantenen units els quarkssanomenen gluons (de glue, goma
denganxar) i constitueixen la interacci
anomenada foraforta perqu s capa
de mantenir els quarks fortament
aplegats formant protons i neutrons.
Ja he avisat que aquesta s una histria
complicada. Amb tanta famlia de
partcules, tamb els fsics es varen
comenar de posar nerviosos: a on
portava tanta diversitat? Si observem la
figura que adjunto, es veu que, malgrat
el desori de partcules i forces
descobertes, ha estat possible destablir
una classificaci de tots els elements que
he citat. A aquesta classificaci se
lanomena el Model Estndar:
La matria est formada per 6 classes de
quarks: lamunt, lavall, lencant,
lestrany, el cim, el fons, i per 6 classesde leptons: lelectr, el mu, el tau, el
neutr electrnic, el neutr munic, el
neutr taunic.
Lenergia s transmesa per 4 menes de
forces: lelectromagntica, la forta, la
feble, la gravetat.
Mhe deixat moltes complicacions molt
difcils de resumir i dentendre (spins,
sabors, colors, simetries, etc), totes les
quals dugueren a la classificaci de les
partcules en hadrons (en grec dens),
sensibles a la fora nuclear forta, i
leptons(en grec lleuger), que no
experimenten la fora nuclear forta. Ja
s que lexplicaci sha complicat molt,per amics lectors, les coses sn com
sn.
Als que hgiu estat capaos darribar fins
aqu us hi afegir que el Model Estndar
ha perms de sistematitzar tot all que
forma lUnivers, nosaltres inclosos, s
clar, en dos grups de partcules, les de
7/28/2019 49 -gener- 2011
27/34
27
matria i les denergia, de la forma
segent:
1 - Fermions. Sn les partcules de
matria, i comprenen els hadrons i els
leptons.
- Hadrons. Es componen de tres o de dos
quarks, i per tant no sn partcules
elementals, sin compostes. Sn
hadrons de tres quarks els protons,
neutrons, antiprotons i antineutrons,
que constitueixen la major part de la
massa (pes) de la matria visible de
lunivers. s hadr de dos quarks elpi.
- Leptons. Sn els electrons,
muons,tauons, tots amb crrega
elctrica, i els seus neutrins:
electrnic,munic i taunic, sense
crrega (sn 6, i comptant les seves 6
antipartcules, fan en total 12 leptons).
2 - Bosons. Sn les partcules
transmissores denergia.
- Fotons per a lelectromagnetisme
(comprn la llum).
- Bosons W i Z per a la fora feble.
- Gluons per a la fora nuclear forta.
Les partcules responsables daquestes
tres forces (electromagntica, feble,forta) ja han estat detectades. Falta
trobar el Gravit responsable de la
gravetat.
Els que llegiu aquests tipus de notcies
als diaris, haureu sabut que a Ginebra els
investigadors de laccelerador europeu
estan treballant a la cerca duna
partcula que ja s famosa. Al 1960, el
fsic britnic Peter Higgs va anunciar que,
perqu l'existncia de la massa pogus
encaixar en el Model Estndard, havia
d'existir una partcula que mai no s'ha
observat, i que des de llavors porta el
seu nom, el bos de Higgs. I si no es
trobs? S'hauria de concloure que
alguna cosa falla en el Model Estndard i
que les coses sn ms complicades del
que s'esperava. Els cientfics ja estan
acostumats a haver de treballar sempre,
per si cas, en teories noves. I ja ho estanfent.
Tanmateix, per als qui no vulgueu anar
ms enll, en teniu ben b prou sabent
que la immensa majoria de la matria
que ens envolta est formada per unes
poques partcules. Moltes de les altres
shan produt artificialment i sn de
vida molt curta. Les realment
importants sn: al nucli de ltom, els
protons (de crrega elctrica positiva i
formats per quarks) i els neutrons
(sense crrega i tamb formats per
quarks); i fora del nucli els electrons (de
crrega negativa). Hi podem afegir els
neutrins.El nostre cos, com tot lUnivers, est fet
de protons, neutrons i electrons; i el sol
(i altres astres) est emetent un enorme
flux de neutrins, de manera que cada
moment el nostre cos s travessat per
milions i milions de neutrins que hi
7/28/2019 49 -gener- 2011
28/34
28
passen a travs com si fssim
transparents.
Per acabar. El lector que es vulgui
entretenir una mica ms amb tot plegat
pot acudir a internet:
http://www.youtube.com/watch?v=Nve
xoH3xRTs&feature=related
Els joves escriuen
ESTUDI DE LEXPANSI
DAEDES ALBOPICTUS AL
BAIX TER
Andreu Bofill Pumarola
Alumne de 2n de batxillerat de l Institut
Montgr
Entre els mesos dabril i octubredaquest any 2010, he fet aquest estudi
com a treball de recerca de batxillerat,
dirigit per Anna Pujol i tamb per Xavier
Quintana, director de la Ctedra
dEcosistemes Litorals Mediterranis de la
Universitat de Girona, grcies a una beca
Botet i Sis atorgada per aquesta
universitat. A ms de fer un estudi teric
i prctic sobre la biologia dels mosquits,
en general, i del mosquit tigre i altres
espcies de mosquit freqents al Baix
Ter, en particular, aquest treball sha
centrat en el control empric de la
presncia duna espcie invasora com s
lAedes albopictus conegut
popularment com a mosquit tigre al
territori del Baix Ter i, parallelament, de
les diferents espcies de culcids, s a
dir, de mosquits, que es poden trobar
actualment tant en mbits urbans comrurals daquest territori.
Durant aquests mesos, amb lajuda del
Servei de Control de Mosquits de la
Badia de Roses i el Baix Ter, vaig collocar
26 trampes doviposici per poder
controlar la presncia de mosquit tigre.
Les trampes van ser collocades a la
poblaci de Torroella de Montgr i al seu
entorn, pel fet que s el nucli urb ms
gran del Baix Ter i el mosquit tigre s un
mosquit generalment urb. En total es
van recollir 390 mostres en 8 de les quals
es van trobar ous. Daquestes 8 mostres
positives, noms en 1 cas els ous que hihavia eren de mosquit tigre, oviposici
que data de la setmana del 21 al 27
dagost del 2010 i en la qual es van
trobar exactament 21 ous. Tot i noms
ser una sola mostra positiva dAedes
albopictus, s molt rellevant, ja que s la
primera troballa dAedes albopictus
http://www.youtube.com/watch?v=NvexoH3xRTs&feature=related%20http://www.youtube.com/watch?v=NvexoH3xRTs&feature=related%20http://www.youtube.com/watch?v=NvexoH3xRTs&feature=related%20http://www.youtube.com/watch?v=NvexoH3xRTs&feature=related%207/28/2019 49 -gener- 2011
29/34
29
corroborada al Baix Ter. La realitzaci del
treball mha perms concloure que la
presncia de mosquit tigre al Baix Ter s,
a dia davui, quantitativament poc
important, per s que ho s
qualitativament, ja que com sha vist en
el treball, lAedes albopictus s un vector
de malalties molt importants com sn el
dengue, la Chikungunya o la febre groga,
i hem tingut notcia que, en les mateixes
dates del nostre treball, per primera
vegada a Frana shan detectat els
primers casos autctons de transmissipel mosquit tigre de dengue i
Chikungunya.
Alhora, durant aquests mateixos mesos,
vaig realitzar una recerca i captura de les
diferents espcies de culcids que es
poden trobar al Baix Ter actualment.
Amb aquesta finalitat daconseguir unes
mostres representatives vaig recollir
larves daiges dindrets amb
caracterstiques especfiques, on les
diferents espcies de mosquit podien
tenir els claps larvaris. Un cop obtenia
les larves, les conservava en les
condicions adequades perqu poguessincontinuar el seu cicle vital fins que
obtenia individus adults, i daquesta
manera vaig aconseguir tenir exemplars
de gaireb totes les espcies. Aix, de les
16 espcies de culcids que el Servei de
Control de Mosquits tenia constncia
que havien estat presents al Baix Ter en
algun moment en els darrers 20 anys,
nhe trobat experimentalment 12 durant
aquests mesos del 2010, a ms a ms de
lAedes albopictus, la presncia del qual
a Torroella de Montgr hem pogut
corroborar amb aquest treball.
A l'aguait del nostrepatrimoni
Una joia del nostre dissenyarquitectnic popular. Afortunadament,els propietaris lhan sabuda conservar.Carrer del Roser
7/28/2019 49 -gener- 2011
30/34
30
PARMIES II (Del propiautor). *
El mirall es un amic que mai enganya.
Cada vegada que t'emmirallis veurs una
cara diferent.
I que sempre ser la d'un desconegut.
A l'home que defensa als indefensos i
demana justcia li perilla la vida. Potser
es per aix que no te qui el segueixi.
El mon es un ball de disfresses
permanent, un carnestoltes on les
caretes no deixen veure les cares. ,
*Parmia:
Mxima o sentncia moral i didctica, de
caire erudit o popular.
Laparmia popular es feia present en la
poesia i la prosa com a
recurs estilstic grfic i viu: hi sobresurten
F.Eiximenis i sant Vicent Ferrer...
Poemes d'arreu del mn
Romance de la luna, lunaFederico Garca LorcaA Conchita Garca Lorca
La luna vino a la fraguacon su polisn de nardos.El nio la mira, mira.
7/28/2019 49 -gener- 2011
31/34
31
El nio la est mirando.
En el aire conmovidomueve la luna sus brazosy ensea, lbrica y pura,
sus senos de duro estao.
Huye luna, luna, luna.Si vinieran los gitanos,haran con tu corazncollares y anillos blancos.
Nio, djame que baile.Cuando vengan los gitanos,
te encontrarn sobre el yunquecon los ojillos cerrados.
Huye luna, luna, luna,que ya siento sus caballos.Nio, djame, no pisesmi blancor almidonado.
El jinete se acercabatocando el tambor del llano.Dentro de la fragua el nio,tiene los ojos cerrados.
Por el olivar venan,bronce y sueo, los gitanos.Las cabezas levantadasy los ojos entornados.
Cmo canta la zumaya,ay, cmo canta en el rbol!Por el cielo va la lunacon un nio de la mano.
Dentro de la fragua lloran,dando gritos, los gitanos.El aire la vela, vela.
El aire la est velando.
Idilli de la lluna, lluna
La lluna va venir a la fargaamb el seu poliss de nards.El nen la mira, mira.El nen l'est mirant.
En l'aire commogutmou la lluna els seus braosi ensenya, lbrica i pura,els seus pits de dur estany.
Fuig lluna, lluna, lluna.Si vinguessin els gitanos,farien amb el teu corcollarets i anells blancs.
Nen, deixa'm que balli.Quan vinguin els gitanos,
et trobaran sobre l'enclusaamb els ullets tancats.
Fuig lluna, lluna, lluna,que ja sento els seus cavalls.Nen, deixa'm, no trepitgisla meva blancor emmidonada.
El genet s'acostava
tocant el tambor del pla.Dins la farga el nen,t els ulls tancats.
Per l'oliverar venien,bronze i somni, els gitanos.Els caps aixecatsi els ulls entretancats.
7/28/2019 49 -gener- 2011
32/34
32
Com canta el martinet de nit,ai, com canta a l'arbre!Pel cel va la llunaamb un nen de la m.
Dins la farga ploren,donant crits, els gitanos.L'aire la vetlla, vetlla.L'aire l'est vetllant.
Recita: Josep Agudo
La cuina de la Catrina
NEC AMB CARXOFES
Ingredients:
Cuixa dnec
Carxofes Cebes Tomates Oli Sal i pebre Aigua
Picada
Ametlles Alls Farina
Preparaci:En una paella amb oli, sofregiu lnectallat a trossos i un cop cuit reserveu-lo(cal tenir en compte que lnec s moltgras i probablement shagi dedesengreixar).A la mateixa paella (si s necessariretirar una mica d oli/greix) sofregiu-hiles carxofes tallades en quatre talls. Uncop cuites tamb shan de reservar. Ambel mateix oli colat feu un sofregit de cebai tomata. Quan estigui confitatincorporeu-hi lnec.Deixeu que es vagi coent poc a poc ianeu-hi afegint aigua.Quan faltin uns minuts perqu sigui cuit,tireu-hi les carxofes i la picada.
Deixeu que faci la xup-xup uns minuts.
7/28/2019 49 -gener- 2011
33/34
33
Cinema i espectacles
7/28/2019 49 -gener- 2011
34/34
Pellicula del mes: ENTRE LOBOS