7.1. EL MODEL D’ESTRUCTURA20... · Les diverses propostes de restauració de les connexions entre la malla de camins i la de carrers. La potenciació dels barrancs principals com

POUM DE L’AMPOLLA MEMÒRIA

7. CREIXEMENT URBÀ. EL SÒL URBANITZABLE 94

7.1. EL MODEL D’ESTRUCTURA

En aquest capítol s’inclouen les propostes del pla en relació al creixement urbà.

Després d’haver fixat el model d’ordenació en tot el que fa referència a les infrastructures de comunicació, de subministrament d’aigua i d’evacuació, aquí es concreta la situació i superfície dels sectors urbanitzables.

Paral·lelament, es completa la delimitació dels sectors urbanitzables amb la definició d’un model d’urbanització que s’adapta puntualment a les circumstàncies locals de l’Ampolla.

Es quantifiquen les opcions de creixement. I, també, es fixen les condicions generals dels nous sectors urbanitzables i els criteris d’ordenació i de respecte al medi ambient que han de seguir.

Les propostes que s’inclouen en aquest capítol, es basen en els estudis sobre la morfologia del territori, el medi, sobre tot referits als barrancs, els principals connectors biològics que travessen les diverses àrees urbanes i no urbanitzables. També a la xarxa de camins rurals, la malla fragmentada de carrers existent, i a les diverses línies de comunicació d’abast supramunicipal que travessen el terme municipal.

Sobre tot, es basen en les propostes generals sobre l’ordenació de les infrastructures que s’han descrit anteriorment.

La proposta de desplaçament de la N-340, convertida en autovia allunyada del nucli urbà.

La proposta de reutilització del traçat de la N-340 per a millorar la vertebració del nucli, traçant un vial lateral que estructura tot el nucli urbà i el nou creixement.

Les diverses propostes de restauració de les connexions entre la malla de camins i la de carrers.

La potenciació dels barrancs principals com a connectors biològics i els parcs situat en el seu entorn.

Lògicament, es basa en els objectius i criteris generals del pla, descrits anteriorment. Entre ells:

1. L’objectiu d’aconseguir un creixement equilibrat, que faci compatible la necessitat de nous terrenys urbanitzables i el respecte a medi ambient i el paisatge. Sobre tot, tenint en compte la necessària permanència del paisatge, un recurs escàs i íntimament lligat a la vocació turística del municipi.

Un espai urbà en un territori com el de l’Ampolla ha d’ésser obligatòriament fragmentat, però aquesta fragmentació ha d’ésser compatible amb la recerca de la continuïtat de la malla de vialitat i dels fluxos propis del territori



2. Els sectors urbanitzables es dissenyen posant molta atenció en la forma de la malla viària. Per a complir aquest objectiu es potencien les malles de suport a l’edificació que impliquin la reutilització de l’antiga malla de camins rurals, contra les malles basades en només en la fluïdesa del trànsit. La recerca d’una millor cohesió del nucli, connectivitat i fluïdesa de trànsit és paral·lela a la minimització de l’impacte de la malla d’infrastructures viàries, canviant el concepte d’estructuració de la vialitat. Per al compliment d’aquest objectiu és important substituir l’objectiu d’aconseguir la màxima homogeneïtat de les malles, per d’aconseguir fluïdesa en aplicant les pautes de traçat de la vialitat tradicional.

3. Un dels objectius principals del pla és la sostenibilitat ambiental global de tot el territori municipal, urbà, de creixement i no urbanitzable. La forma, les característiques i els límits dels sectors en que s’emmarca el creixement no és independent de la millora de les condicions del paisatge i el medi ambient.

La millora de les condicions del medi ambient, passa prioritàriament per l’objectiu d’una protecció acurada del curs dels barrancs i del front marítim. Així, en el disseny dels sectors urbanitzables es potencia la continuïtat dels fluxos naturals, propis de l’aigua, les espècies, etc. Els espais verds, de barranc, agrícoles o de jardí, formaran un sistema continu.

Aquesta exigència no s’ha de complir només per als simples sectors de creixement. Ha de tenir en compte la globalitat del territori i la incidència de cada sector i cada obra en la millora o degradació de les condicions generals. L’instrument d’aquesta coherència són els projectes estratègics.

4. Per la vocació turística de l’Ampolla, la potenciació dels valors estètics i de paisatge dels edificis i conjunts edificats és essencial en el disseny del creixement urbà.

També es basen en els condicionants establerts pel Pla Territorial de les Terres de l’Ebre, els dos Plans de Costes i tot el planejament sectorial que afecta el nucli urbà.

A partir de la consideració dels condicionants anteriors, s’ha definit un model general d’estructuració del creixement urbà. Un model argumentat amb referències de diverses imatges i projectes de l’urbanisme actual.



Aquesta idea general es concreta en diversos sectors de sòl urbanitzable. Sectors urbanitzables delimitats i no delimitats, que, a vegades, deriven del pla general vigent i altres són de nova creació. Per a cadascun d’aquests sectors, es donen condicions generals a complir en el planejament derivat que ha de desenvolupar el POUM.

En l’ordenació d’aquests sectors es tenen en compte les consideracions que es desenvolupen en els tres punts següents:

- Sobre el model de ciutat. - Dimensionats de referència. - Tres projectes estratègics.

El model d’estructura del POUM:

Fig. 33: L’estructura de les línies de comunicació principals.



Fig. 34: Superposició de les línies d’estructuració principals amb els barrancs.

Fig. 35: Estructura viària, barrancs i àrees d’equipament.



7.2. EL MODEL DE CIUTAT

En els capítols anteriors s’ha definit el model d’ordenació des del punt de vista de l’estructura urbana. És a dir, la forma de la malla viària, la potenciació de la malla històrica i la necessitat d’una major cohesió del nucli urbà. En aquest s’afegeixen detalls sobre la forma dels sectors residencials i el creixement urbà en general, a les consideracions d’estructura.

En l’ordenació dels sectors urbanitzables s’hauran de considerar les estratègies següents, que complementen les condicions generals del model d’estructura: Aquestes estratègies seran la base dels projectes estratègics, a què es feia referència anteriorment.

1. Minimització de la superfície i l’impacte de les malles de comunicacions i d’infrastructura en general. Condició que serà compatible amb la millora de la connectivitat general del sistema.

2. Atenció a la continuïtat del sistema d’espais lliures. En el qual s’inclourà el sistema hidrogràfic, els camps, els jardins, etc.

3. D’acord amb el model general de l’Ampolla, la urbanització serà fragmentada, tot i assegurant les dues continuïtats anteriors.

4. Atenció a la situació dels equipaments, públics o privats, en relació a la malla viària. Per tal de portar a terme els objectius estructuradors.

5. Ampliació dels conceptes que intervenen en l’ordenació dels sectors. Afegint-hi: condicions sobre la morfologia de les malles (la morfologia no és independent de l’impacte) i sobre la protecció del medi.

6. Augment generalitzat de les densitats d’edificació i, en conseqüència, fent factible la urbanització, amb un augment de les cessions d’espais verds i d’equipament, però no de la vialitat.

El model del POUM en relació al del Pla General vigent

La proposta dels treballs de revisió és substituir el model de distribució dels aprofitaments i cessions del pla vigent, que, malgrat les variacions de zonificació té unes constants molt clares, per un altre amb major densitat i majors superfícies de cessió.

Aquest objectiu s’aplica diferentment en els diversos sectors urbanitzables, atenent a les característiques locals, que no permeten gaires seriacions. Malgrat això es pot fixar un model aproximat que explica en xifres aquest canvi que proposa el POUM, i comparar-ho amb el pla vigent.

Les característiques generals del pla vigent es poden resumir en el quadre següent:



Edificabilitat: 0,15 m2/m2 Densitat 15 habitatges/Ha Sistema de verd 10-15 % Sistema d’equipament 4-6 % Sistema de vialitat 14 –20 %

En aplicació de l’objectiu de concentrar el creixement en punts concrets del territori, disminuir les afectacions de vialitat i augmentar les cessions de verd i equipament, es preveu substituir el model anterior pel següent::

Edificabilitat: 0,30 m2/m2 Densitat 30 habitatges/Ha Sistema de verd Aproximadament 40 % Sistema d’equipament Aproximadament: 10’ % Sistema de vialitat 15 % , minimitzant l’impacte

La imatge de referència dels sectors urbanitzables del POUM

En la redacció del POUM s’han tingut en compte diverses idees extretes d’exemples de l’urbanisme europeu i americà actual. Totes aquestes propostes d’urbanització es caracteritzen per la interrelació entre els nuclis urbans i el territori natural.

Aquestes imatges permeten definir amb més precisió les informacions massa seques de la comparació dels dos quadres anteriors.



Fig. 36: interacció ciutat – paisatge.

Fig. 37: interacció ciutat – paisatge.



Fig. 38: agrupació de l’edificació.

Fig. 39: agrupació de l’edificació.



Fig. 40: ordenació de l’entorn dels carrers.

Fig. 41: ordenació de l’entorn dels camins.



7.3 TRES PROJECTES ESTRATÈGICS: X, Y, Z

Per a permetre programar i avaluar el compliment de les condicions de continuïtat anteriors, referides a la vialitat i al medi ambient, es preveu integrar els sectors en tres macroàmbits o PROJECTES ESTRATÈGICS DE CREIXEMENT. Es tracta d’agrupacions orientatives, que no impliquen cap gestió conjunta, però que permeten entendre millor les opcions del POUM en relació al creixement urbà.

La forma d’aquests projectes deriva de la interrelació entre el model tradicional dels camins i barrancs, perpendiculars al mar, i el dels eixos de circulació transversals, paral·lels al mar, que ha caracteritzat tota la història urbana de l’Ampolla.

Es tracta de projectes que posen en relació les condicions del medi i el paisatge amb les condicions d’ordenació particulars de cadascun dels sectors.

Inclouen sectors urbanitzables i també obres d’infrastructura i de protecció del paisatge i del medi, necessàries per a desenvolupar globalment aquesta àrea urbana



7.3.1. PROJECTE DEL BARRANC D’ULLDELLOPS (X)

Té com a centre de referència el barranc d’Ulldellops i el seu entorn, tot preveient un nou parc. Se situa entre aquest barranc, la N-340, el Roquer i l’àrea urbanitzada de l’extrem est del nucli

També inclou dues comunicacions mar-muntanya.

La primera, pel costat de Llevant del Barranc, uneix el nord del municipi, la N-340, antiga i nova, i la carretera de Deltebre.

La segona al costat de Ponent, té més possibilitats de connexió que a l’anterior.

Transversalment, recolza amb l’antiga carretera nacional i el Lligallo que estructura l’àrea del Roquer

Es tracta d’un projecte complex que inclou els sectors urbanitzables següents:

PP-15. Industrial i de serveis.

XND1. Discontinu, que inclou un polígon d’equipaments segregat.

XND2-3-4-5. Al Roquer, que inclouen un nou parc al costat del barranc i mesures de protecció del Roquer.

També inclou terrenys no delimitats.

Inclou les càrregues següents:

Construcció d’un parc situat a l’àrea entre el barranc i un afluent.

La portada d’aigua des del nou dipòsit i la captació.

Una depuradora biològica i la col·lectora des dels barrancs.

Tot aquest projecte és no delimitat.



7.3.2. PROJECTE DEL LLIGALLO DEL CEMENTIRI (Y)

Projecte que té com a motivació principal la construcció un lateral de l’actual N-340, properament desviada com a Autovia. Que ha de completar l’estructura general del nucli urbà interrelacionant tots els futurs sectors urbanitzables.

Té com a referència complementària el barranc de Sant Pere. On es podria disposar un espai de verd i equipaments al costat del Cementiri.

També inclou tres comunicacions mar-muntanya.

La primera, al costat de Llevant, permet prolongar el Lligallo del Cementiri amb l’àrea de mar pel costat de Llevant del Barranc, té una connectivitat semblant a les anteriors.

La segona, més central, només és indicativa.

La tercera es limita en comunicar l’antiga carretera amb el passeig marítim

Aquesta operació estratègica pot a donar recolzament a l’ampliació del port que projecta l’ajuntament.

Es tracta d’un projecte complex que inclou un únic sector urbanitzable delimitat i terrenys no delimitats situats al costat de muntanya.

Inclou les càrregues següents:

Construcció d’un vial lateral de la N-340.


La col·lectora fins la depuradora actual i la seva part proporcional de l’ampliació



7.3.3. PROJECTE DEL BARRANC DEL BACONER (Z)

Té com a referència principal el barranc del Baconer. On es podria disposar un espai de verd i equipaments, seguint aproximadament la disposició indicada en el plànol. En aquest sistema s’hi inclourà l’àrea verda producte de la urbanització de cala Maria, també indicada en el plànol.

La connexió mar-muntanya d’aquest sector residencial transcorre per la traça del Lligallo de la Bassa, que, actualment, ja travessa les infrastructures longitudinals i té previst un pas per sobre la nova N-340.

Al Nord la prolongació del lateral de la N-340 limita aquest conjunt de sectors.

Es tracta d’un projecte complex que inclou els sectors urbanitzables següents:

Z-1. Discontinu, amb una àrea d’equipament a l’altre costat de l’autopista.

Z-2 També discontinu, amb una àrea d’equipament a l’altre costat de l’autopista.

Z-3. Defineix un parc equipat al marge del barranc.

Z-4. Desvinculat del nucli però relacionat pel parc del barranc

Z-5. Cala Maria, amb una important àrea de parc.

També inclou les obres d’infrastructura que es relacionen a continuació:

Un canal de desguàs, que desvia les aigües ver el barranc del Baconer.

Diversos passos a nivell per sota l’autopista.

Una plaça central que vincula els tres primers sectors.


La col·lectora fins la depuradora actual i la seva part proporcional de l’ampliació

Construcció d’un vial lateral de la N-340.



Per ordenar el desenvolupament dels diferents sectors del projecte Z, s’aplicaran els criteris de preferència següents:

1. proximitat del sector al nucli urbà històric,

2. plurifuncionalitat del sector,

3. evitar conformar àrees fragmentades per infrastructures de transport,

4. la seva incidència ambiental respecte de la connectivitat ecològica, les preexistències, els serveis urbanístics, etc.

Una vegada aprovats els plans parcials urbanístics dels dos primers sectors, elegits d’acord amb els criteris anteriors, el desenvolupament d’un nou sector estarà condicionat a la consolidació edificatòria de com a mínim un 60-70% del sector contigu anteriorment desenvolupat.



7.4. LA NORMATIVA

En l’ordenació dels projectes integrats anteriors i , més concretament, els diversos sectors urbanitzables, es tenen en compte els conceptes d’ordenació següents:

Objectius d’ordenació

- Sobre l’espai viari i la mobilitat sostenible - Sobre els espais lliures - Sobre els equipaments - Sobre l’edificació

Objectius mediambientals i de paisatge

- Sobre el cicle de l’aigua - Sobre la biodiversitat i permeabilitat - Impacte en el terreny i en els límits - Sobre el paisatge

Condicions quantitatives i estàndards

- Densitat, Edificabilitat - Sistemes: viari, verd, equipaments.

Altres temes:

- Sistema d’actuació - Cessió d’aprofitament - Reserva per a la construcció d’habitatges de protecció pública - Reserva per a la construcció - Els quals, a nivell dels sectors de creixement, es traduiran en les corresponents

quantificacions i estàndards.

En els articles de la normativa referits als sectors es detallen tots aquests temes.



7.5. DIMENSIONATS DE REFERÈNCIA

El creixement urbà queda limitat per totes les condicions estructurals a què s’ha fet referència. L’extensió de la malla de carrers té límits. Les infrastructures de subministrament d’aigua també en tenen. El respecte al medi ambient també posa límits evidents al creixement urbà.

Amb aquesta finalitat, s’han construït quadres que resumeixen les característiques dels sectors urbanitzables del pla vigent i del POUM.

Característiques que fan referència a la zonificació i als sectors, edificabilitat i densitat, per un costat, i cessions de verd, equipaments i vialitat, per l’altre.

Característiques dels sectors del POUM

POUM DE L'AMPOLLA RESUM DETERMINACIONS DELS SECTORS S.U.DELIMITAT SECTOR SUPERFÍCIE (Ha2) HABITATGES NOTES Y1 22,2 999 TOTAL Y 22.2 999 Z1 29.8 894 Z2 15.3 460 Z3 13,3 398 Z4 14,3 216 Densitat 15 hab/Ha Z5 19.8 197 Cala Maria Z6 5,3 58 Densitat 10 hab/Ha TOTAL Z 97.9 2.223 TOTAL 120,1 3.222

POUM DE L'AMPOLLA RESUM DETERMINACIONS DELS SECTORS S.U. NO DELIMITAT SECTOR SUPERFÍCIE (m2) HABITATGES NOTES X1ND 461.284,33 1.043 Inclou sòl desqualificat X2ND 159.922,03 479 Inclou sector antic X3ND 175.487,90 526 Inclou sector antic X4ND 107.262,53 321 Inclou sector antic X5ND 126.519,46 379 Inclou sector antic X6ND 54.854,38 164 X7ND 96.546,79 289 TOTAL XND 1.181.877,20 3.201 TOTAL 1.181.877,20 3.201



Comparació amb el Pla vigent

1. Plans parcials desenvolupats:

Superfície 91,2 Ha.

Capacitat 1.368 habitatges

2. Plans parcials no desenvolupats, excloent els fora del nucli:

Superfície 84’6 Ha.

Capacitat 913 habitatges

Els dimensionats en relació a les opcions de creixement de la població i els habitatges.

En els capítol 4. Situació demogràfica i econòmica, es detallen els aspectes més rellevants de la memòria social sobre el dimensionat del creixement urbà.

Seguit la tendència assenyalada a l’esmentada Memòria, els llindars de creixement del POUM seran els següents:

L’any 2020

Total Habitants 20.000 Habitants permanents 6.000 Habitants segona residència 14.000

L’any 2025

Total Habitants 22.500

O els seus equivalents en habitatges:

2020 11.500

2025 15.000



Xifres que són totalment compatibles amb les tendències demogràfiques i de segona residència estudiades

Si actualment hi ha 5.280 habitatges i es poden construir 3.222 habitatges en els sectors delimitats, es preveuen aproximadament 8.502 habitatges. És a dir, una xifra molt inferior a la que preveuen les projeccions de població. Per arribar als 11.500 habitatges, en el cas de superació del recent estancament, s’haurà de delimita algun dels sectors que , actualment, no ho estan.

Compliment de l’article de la “Ley de Costas”

Per tal de garantir el compliment de l’article 30 de la llei de costes “la densitat de la franja de 500 m. no ha de ser superior a la mitjana del sòl urbanitzable, s’inclou en la memòria l’explicació següent:

En el sòl urbanitzable hi ha diversos sectors part dels quals està inclòs a la franja de 500 m. Concretament es tracta dels sectors Z-1, Z-2, Z-3 i el Y-1, delimitats. Tots aquests sectors se situen en el límit i tenen part de la seva superfície en la franja i part a fora.

Tots els X tenen una densitat de 30 habitatges/Ha. i una edificabilitat de 0,5. El Y-1 té una densitat de 35 i una edificabilitat de 0,5. En l’aprovació provisional s’ha incrementat l’edificabilitat del sector Y-1, per les càrregues a que està sotmès.

L’edificabilitat mitjana del sòl urbanitzable és 0,48, segons el quadre següent:

SECTOR SUPERFÍCIE EDIFICABILITAT PROMIG DENSITAT HABITATGES

Y1 22,2 0,5 45 999 Z1 29,8 0,5 30 894 Z2 15,3 0,5 30 460 Z3 13,3 0,5 30 398 Z4 14,4 0,2 15 216 Z5 19,8 0,1 10 197 Z6 5,3 0,2 10 58

86,62 0,48 3.222

Tenint en compte que tots els sectors inclosos en la franja de 500 metres, només ho

són parcialment, serà molt fàcil que els plans parcials desplacin una part petita de

l’edificabilitat a l’àrea no afectada. D’aquesta manera es complirà perfectament

d’edificabilitat mitjana de 0,48 m2/m2. en la franja de protecció.



Justificació del compliment de 58.1.f de la Llei d’Urbanisme

L’article 58.1.f de la Llei d’urbanisme estableix ha de tenir com a mínim una proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sòl residencial, no inclòs en cap sector de planejament.

La superfície de sòl residencial actual depèn directament del nombre d’habitatges existents. En la “Memòria social s’han quantificat els habitatges existents. Són 5.800, dels quals uns 2.000 són principals i la resta secundaris.

Atesa l’estructura actual del parc d’habitatges, es considera que la superfície mitjana actual dels habitatges és de 150 m2.

En conseqüència la base de càlcul de l’estàndard anterior és de 870.000 m2.

El 20% serà: 174.000 m2. (17,4 Ha.)

La superfície del sistema general de verd existent a l’àrea de la Bassa de les Olles és de 36,21 Ha. I, si s’hi exclou la protecció de costes, resta una superfície de 22,51 Ha. És a dir, es compleix totalment l’article 58.1.f de la Llei d’Urbanisme.



7.6. CREIXEMENT CONCENTRAT VERSUS HABITATGES DISPERSATS EN EL TERRITORI

El model anterior es completa amb la decisió de desqualificar les extenses bosses de sòl urbà que el planejament anterior havia delimitat en el territori. Bosses que estaven completament desconnectades del nucli urbà i que eren de difícil integració mediambiental.

Amb aquesta decisió es volen aconseguir dos objectius:

Protegir el territori, minimitzant l’impacte de les edificacions. El poblament dispers en petits masos i cases de tros és una constant històrica del municipi. Però en temps recents aquest poblament històric relacionat amb l’ús agrícola, s’ha multiplicat, construint-se moltes edificacions residencials relacionades amb l’ús turístic. Avui, donar la qualificació de sòl urbà a aquestes construccions és complicar més el problema, possibilitar el seu creixement i dificultar encara més la solució del seu impacte paisatgístic i mediambiental.

Concentrar l’edificació en uns àmbits concrets i, paral·lelament, solucionar racionalment la portada d’aigua i energia a la urbanització i el problema de l’evacuació d’aigües negres i residus en general.

D’aquesta manera es canvia el plànol d’ocupació del sòl tal com s’assenyala en els dos diagrames següents:

Fig. 42: Comparació del sòl urbà i urbanitzable en el model anterior i en el POUM.

En el primer s’observa la fragmentació de l’ús del territori

En el segon el creixement es concentra en l’àrea costanera.



Quantitativament, les àrees qualificades varien en el sentit següent:

Terme municipal 35.750.000 m2

Sòl urbà 2.271.302 m2

Sòl urbanitzable delimitat 1.201.000 m2

Sòl urbanitzable no delimitat 1.181.000 m2

Polígons sòl urbà que es desqualifiquen* 1.623.976 m2

Plans parcials previstos en el Pla General que es revisa i no desenvolupats fins ara.

845.912 m2

*En aplicació de la condició transitòria.

En conseqüència, la superfície de sòl compromès en la urbanització disminueix en 87.888 m2.

Documents

7.1. EL MODEL D’ESTRUCTURA20... · Les diverses propostes de restauració de les connexions entre la malla de camins i la de carrers. La potenciació dels barrancs principals com