90 dies.

90 dies L’informatiu del CRARC

Entitat Col·laboradora de la Generalitat de Cataluny a Membre Fundador de la Federació Internacional TORMED Tortuga Mediterrània Centre col·laborador del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona Centre en conveni amb la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona Centre col·laborador del Servei de Duanes de l’Estat Entitat col·laboradora de la Fundación Gustavo Orcés de Quito (Ecuador)

..Juliol 2006 Número 41..

SUMARI PAG.

Informe 1 .................................2 Projecte d’eradicació de les tortugues exòtiques del delta del riu Gaià Informe 2 ......................................3 Radioseguiment de les tortugues mediterrànies alliberades al Parc Natural del Montsant b/n Galeria Fotogràfica ..........4 Darreres publicacions del CRARC en revistes i congressos .............................4 Concurs herpetogràfic .................5 Apunts d’herpetologia .................5 Mètodes per a la identificació individualitzada de rèptils Herpetonotícies ............................6

EDITORIAL Desgraciadament, treballar en la conservació de fauna salvatge en perill d’extinció comporta sovint algunes decepcions. El passat mes de maig uns operaris que treballaven en una carretera a Bellaterra (Vallés Occidental), van trobar una tortuga mediterrània. Amb molt bon criteri la van portar al Centre de Recuperació de Torreferrussa (Santa Perpetua de la Mogoda), el centre que els quedava més a prop. Fins aquí, una historia com moltes altres on les tortugues escapen de la captivitat d’un jardí o terrari. La decepcionant sorpresa es va produir quan la tortuga fou enviada al CRARC. En fer el reconeixement rutinari del queloni, es va poder observar que presentava a la closca les marques corresponents al codi de senyals utilitzat per identificar individualment totes les tortugues mediterrànies de Catalunya sotmeses a algun tipus de gestió. La lectura del codi donar com a resultat el número 5991, que corresponia a un exemplar femella que fou alliberat al Parc Natural del Garraf el juny de 2004, en el marc del projecte de recuperació de l’espècie. Com tothom pot entendre aquesta tortuga mediterrània, va ser capturada il·legalment per alguna persona que va visitar el parc natural, i que no va entendre res del que significa conservar un espai natural i la seva fauna. Fins i tot, potser la van recol·lectar juntament amb altres per a després vendre-la al mercat negre. Sigui com sigui, la pràctica de l’espoli de tortugues del seu hàbitat, és un dels principals motius que han portat a la tortuga mediterrània al llindar de l’extinció. L’única nota positiva en referència a la femella 5991, es que tornarà a ser alliberada juntament amb un bon grapat d’exemplars més. Esperem que mica a mica la societat entengui la necessitat de conservar la biodiversitat del planeta. Seguint amb la gestió dels rèptils i amfibis que porta a terme el CRARC, mencionar que durant la primavera, han estat alliberades 34 Mauremys leprosa a les Reserves Naturals del Prat del Llobregat, 98 Testudo hermanni hermanni foren portades al tancat d’aclimatació al Parc Natural del Garraf, i quasi un centenar foren alliberades. Dins el Projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània la Parc Natural del Montsant, es van alliberar 82 exemplars. Un altre alliberament destacat ha estat el de 27 salamandres nascudes al CRARC.

Des de la darrera aparició del butlletí, hem pogut acabar gràcies al suport de l’Ajuntament de Masquefa, la construcció i posada en funcionament d’un terrari destinat a allotjar dos tejus (Tupinambis rufescens) i (Tupinambis merianae). Aquests vivien des de fa tres anys als terraris de l’interior del centre. Esperem que la nova instal·lació de 15 m2, amb una zona exterior pels períodes de l’any més favorables de 17 m2, doni la millor qualitat de vida possible que per a tots el animals del centre busquem.

Tupinambis rufescens a la nova instal·lació

Per últim comentar-vos, que el CRARC, col·laborarà en un projecte d’eradicació de la tortuga de Florida d’un tram del riu Llobregat, concretament dins el terme municipal d’Olesa de Montserrat. El Projecte compta amb la participació i finançament de l’entitat Projecte Rius, de l’escola Pubill d’Olesa, de la Societat de Pescadors d’Olesa, i del Col·lectiu Revolució Verda. En propers butlletins us mantindrem al dia de la seva evolució.

90 dies L’informatiu del CRARC

90 dies.

2

PRIMERES DADES DEL PROJECTE DE CONTROL DE LES TORTUGUES EXÒTIQUES AL DELTA DEL RIU GAIÀ

(TARRAGONA ) I avaluació de l’estat de conservació de la tortuga de rierol

El més de març d’enguany, l’entitat La SÍNIA del Gaià (Serveis Educatius i Ambientals) i el CRARC han començat un projecte en col·laboració, per tal eradicar les tortugues invasives de la desembocadura del riu Gaià (foto 1). Alhora que s’avaluarà l’estatus actual de la tortuga de rierol (Mauremys leprosa). S’han establert dues estacions de captura (fotos 2 i 5) dins la petita reserva de fauna del Gaià. Els primers resultat no es van fer esperar gaire, i tal com ja s’havia constatat visualment per observació directa amb prismatics, va ser capturada una femella de Trachemys scripta scripta o tortuga d’orelles grogues. Durant el més d’abril també van ser atrapades a les trampes un exemplar mascle de Chrysemys picta belli (foto 3) tortuga pintada, i una gran femella de Pseudemys concinna concinna, ambdues espècies és la primera vegada que són capturades en un hàbitat aquàtic de Catalunya.

Tanmateix tampoc tenim constància de la seva captura en altres zones humides de la Península Ibèrica. També s’han capturat dues tortugues de Florida (Trachemys scripta elegans), i per acabar de completar el reguitzell d’espècies exòtiques presents al Gaià, un animal omnipresent per desgràcia a la majoria de cursos d’aigua de la península, el cranc de riu americà (Procambarus clarkii) (foto 6). Les tasques de control de les trampes portades a terme pels membres de la SINIA, van tenir la grata sorpresa de capturar una tortuga de rierol (foto 4), que va ser marcada, se li van prendre les dades biomètriques bàsiques, i va ser retornada de nou al riu. La dada és molt important, ja que des dels anys noranta, no s’havia pogut observar cap exemplar de tortuga de rierol. Dins del programa d’actuacions del projecte de control d’espècies exòtiques del Gaià, es contempla determinar l’estatus de la tortuga de rierol. Cal estudiar la possibilitat de reforçar amb nous exemplars el que podria ser una presència relicta de l’espècie, o directament crear una nova població amb un projecte de reintroducció. El desenvolupament de les captures durant els mesos de primavera i estiu, han de permetre valorar les dues hipòtesis de treball. Tanmateix, la principal prioritat radica en eliminar les espècies de tortugues exòtiques, per tal de minimitzar les possibles competències ecològiques amb l’espècie autòctona.

�

�

�

�

�

Paral·lelament a les actuacions de captura, l’entitat La SÍNIA, començarà una campanya de divulgació del projecte amb l’edició d’un tríptic informatiu. Una bona conscienciació sobre els perill que comporta l’alliberament furtiu de fauna exòtica en els nostres ecosistemes mediterranis, és tant o més important com la captura dels exemplars foranis. Una acció combinada de les dues línies de treball, és de vital importància per aconseguir bons resultats.

Fotos 3,4,5 i 6 : gentilesa de La SÍNIA del Gaià

� �

90 dies L’informatiu del CRARC

90 dies.

3

EL RADIOSEGUIMENT DE LES TORTUGUES MEDITERRÀNIES ALLIBERADES AL PARC NATURAL DEL MONTSANT, APORTA LES

PRIMERES DADES DE COMPORTAMENT I ALIMENTACIÓ .

A partir del 1 d’abril de 2006 i fins el 28 de maig, tècnics del Departament de Medi Ambient i Habitatge i del CRARC han alliberat 82 tortugues mediterrànies dins l’àmbit del Parc Natural de la Serra del Montsant. A vuit dels exemplars (4 mascles i 4 femelles) se’ls va instal·lar uns emissors (fotos 1 i 2) per tal de fer-ne un seguiment més pormenoritzat. Aquesta tècnica ha de permetre seguir amb més detall el cicle biològic de les tortugues en la seva nova llar a la serra del Montsant.

Durant el primers dos mesos s’ha pogut començar a esbrinar una part de la dieta alimentaria de les tortugues (veure taula 1). Així s’han fet observacions d’alimentació i recollida de d’excrements per tal d’analitzar el seu contingut. El dent de lleó és una de les plantes consumides (foto 3) així com l’aritjol. (foto 4). Un total de 21 espècies vegetals i 1 fong han format part de la seva alimentació durant l’abril i el maig.

Nom comú Espècie

Dent de lleó (Taraxacum officinale) Rojeta (Rubia peregrina)

Esbarzer (Rubus ulmifolius) Alzina (Quercus ilex rotundifolia)

Marfull (Viburnum tinus) Argelaga (Calycotome spinosa) Gramínies (sense determinar)

Fong (sense determinar) Veces (Vicina peregrina) (fruit i fulla) Cordions peluts (Medicago minima)

Lligabosc (Lonicera implexa) Corretjola (Convolvulus arvensis)

Flors (Asperula cynandhica) Vidalba (Clematis vitallba)

Curraià blanc (Cephalanthera longifolia).

Papilioneàcia (sense determinar) Matabou (Blupeurum fruticosum)

Heura (Edera elix) Herba de l’escorpí (Coronilla

scorpioides) Pèsol bord (Fruit) (Lathhyururs

latifolius) Aritjol (Smilax aspera)

Violeta (Viola sp.)

�

�

�

El seguiment diari dels exemplars portadors dels emissors així com de la resta de la població alliberada, ha premés esbrinar les franges horàries en que els quelonis presenten més activitat . Així doncs durant el més de maig, les hores amb més presència de tortugues fent alguna activitat van ser entre les 10h. i les 12h., i entre les 17h. i les 18h. (veure gràfic).

9,9

16,821,1

24 23,2 23

63,861,2

46,6

36,2 34,7 35,7

0

10

20

30

40

50

60

70

07 h. 08 h. 09 h. 10 h. 11 h. 12 h. 13 h. 14 h. 15 h. 16 h. 17 h. 18 h. 19 h. 20 h.

Núm. Observ. Fent Activitat. Temp. Ambient Humitat Amb.

Una de les sorpreses més agradables del control de la població lliure, ha estat la detecció d’exemplars fent el niu per dipositar la posta. Aquest és el cas de l’exemplar marcat amb el núm. 3535 (veure foto 5). L’activitat reproductora a tota la zona que ocupen les tortugues al Parc ha estat força nombrosa com indiquen els rastres de nius excavats i abandonats a mig fer.

�

�

90 dies L’informatiu del CRARC

90 dies.

4

/n/n/n/n Galeria fotogràfica

La fotografia d’autor desconegut va ser presa a la comarca de la Conca de Barberà a la dècada dels anys

80. L’escurçó pertany a l’espècie Vipera latasti se’l pot veure fortament subjectat amb unes pinces de ferro. De ben segur que l’exemplar en qüestió va acabar mort. Les topades de l’ésser humà amb serps en general tenen una resolució desfavorable pels ofidis. L’escurçó esdevé una de les espècie més escasses de totes les serps presents a Catalunya.

Darreres aparicions del CRARC en revistes i congressos SI ESTEU INTERESSATS EN REBRE TOT L ’ARTICLE , DEMANEU-LO AL CENTRE PER TEL, E-MAIL., CORREU ORDINARI O DESCARREGUEU-LO DE

LA PÀGINA WEB .

MARTÍNEZ SILVESTRE A. (2006): ¿Cómo podemos criar reptiles? ANIMALIADOS, núm. 5, 14-15.

RODRIGO I. B., MARTÍNEZ SILVESTRE A. & SOLER J. (2006): Tortugas salvajes de Indonèsia: El saqueo de un par aiso . REPTILIA vol. 58, p.51– 57.

90 dies L’informatiu del CRARC

90 dies.

5

Apunts d’herpetología ............................... Fitxa 8.

Mètodes per la identificació individualitzada dels rèptils

Els sistemes de identificació són molt variats i s’adapten a les necessitats de cada situació. Existeixen sistemes per a controlar mascotes, per fer treballs de camp o per a fer estudis de laboratori entre d’altres:

1. Senyals a la closca en quelonis . La combinació de senyals fetes amb una llima o serreta a les plaques còrnies d’un queloni, a les que donem un valor, permet controlar poblacions lliures o en terraris. Molt econòmic però necessita un cert manteniment de les senyals.

2. Microxip. Un sistema aplicable en el control de mascotes i poblacions lliures de rèptils. Te un cost més elevat però amb una durada indefinida.

3. Taques de pintura a la closca de quelonis . Sistema molt fàcil d’aplicar. Permet fer un codi numèric. Té una durada molt limitada en el temps. Ideal per a estudis de laboratori.

4. Anelles. Un procediment emprat bàsicament en tortugues marines. Tanmateix cada cop s’utilitza menys degut a les lesions que sovint produeix als plecs cutanis.

5. Tatuatges. Tècnica experimentada preferentment en amfibis. En algunes ocasions han estat fets al paladar de serps. Sistema poc utilitzat, costos de realitzar.

6. Amputació de dits. Molt econòmic i perdura en el temps. El procediment es porta a terme bàsicament en treballs de camp. Als sauris se’ls talla unes falanges determinades per tal de elaborar un codi. Realment però esdevé un sistema cruel.

7. Amputació d’escates caudals en cocodrílids. La tècnica consisteix en tallar un tros d’escata de les escates de la cua dels cocodrils i similars. Permet elaborar un codi de senyals. Molt econòmic i perdurable en el temps. Les lesions són de poca importància.

8. Emissors. Aquests aparells es fan servir en treballs de recerca d’etologia en poblacions salvatges. Es realment car i amb una durada limitada, però permet obtenir gran quantitat de dades en molt poc temps.

9. Fotografia. Els catàlegs de fotografies són força utilitzades tant en treballs de camp com en treballs de laboratori. Generalment és una tècnica que pot ser combinada amb altres sistemes com a reforç identificatiu.

Quina espècie sóc?

Ajudes: Florida és la meva llar

Solució al proper 90 dies. Fotografia : Joaquim Soler Massana

Concurs herpetogràfic: Solució de la fotografia del darrer núm. del butlletí: es tractava d’una cria de tortuga caixa americana (Terrapene carolina). Aquesta espècie té la particularitat de poder-se tancar completament com una capsa quan hi ha perill.

Nou nat de tortuga mediterrània marcat amb un codi numèric fet amb taques de color vermall a la closca. El mètode s’ha complimentat amb la realització de fotografies dorsals i plastrals de l’exemplar.

90 dies L’informatiu del CRARC

90 dies.

6

Continua el tràfic il·legal a l’Àsia

Detingut a l’Índia, un home que intentava fer contraban cap a Malàisia amb tortugues estrellades. Oficials duaners de l’aeroport Anna International de Madras, detingueren la setmana passada Asharaf Aly Kaja, viatger amb destinació a Kuala Lumpur, Malaysia, quan intentava embarcar amb 540 exemplars de tortugues estrellades a la seva maleta. Les tortugues Estrellades (Geochelone elegans), són molt buscades en alguns països asiàtics com animals mascota degut a la fama que tenen de dur bona sort, comentava el cap de Duanes C. Rajan said, qui va valorar les 540 tortugues a 550,000 rupies (quasi $12,000).Aquesta espècie es pot trobar als boscos de Andhra Pradesh prop de Madras, lloc que ha esdevingut un centre de captures d’aquesta espècie per al traficants il·legals i contrabandistes. Més informació: http://www.newkerala.com/news3.php?action=fullnews&id=6007

Foto de: http://www.tortoisetrust.org/articles/elegans.html Informació apareguda del 16/06/06

Restauració dels hàbitats naturals de les Tortugues de les Galàpagos

Culmina amb èxit el “Projecte Isabela” un dels més ambiciosos dels últims anys dut a terme al les illes Isabela i Santiago, (Illes Galápagos- Ecuador). Aquest projecte tenia com a objectiu eliminar els milers de cabres ferals que fins no fa massa corrien lliurement per aquestes dues illes i que havien provocat un autèntic desastre ecològic. On hi ha cabres no hi poden viure les tortugues. Les cabres, introduïdes per l’home fa unes quantes dècades, es multipliquen amb molta facilitat i arrasen la vegetació, deixant un paisatge erm i llastimós. Amb la total eradicació de les cabres, es salvaguarda la font d’aliment de les poques tortugues gegants que han aconseguit sobreviure en aquestes illes, i alhora s’assegura el futur de les cries que han nascut en captivitat dins els projectes de reintroducció, i que ens els propers anys seran alliberades. Un cop més, per tal de prosseguir amb la recuperació de la fauna endèmica de les Illes Galàpagos, la intervenció humana ha estat un element imprescindible.

Fotos: Alex Hearn

Més informació web: www.darwinfoundation.org

Una estranya parella.

Una cria d’hipopòtam rescatada d’unes inundacions a Kenya s’ha fet l’amiga inseparable d’una tortuga centenària. Owen, una cria d’hipopòtam d’un any d’edat fou trobada sola i deshidratada per agents ambientals prop de l’oceà Índic. Fou immediatament traslladada al santuari de fauna salvatge de la ciutat costanera de Mombasa. Allà es feu l’amiga inseparable d’en Mzee (que en Swahili significa ancià), un mascle de tortuga gegant de colors semblants als seus amb qui compartia tancat. Segons l’encarregat del parc, mengen junts, dormen junts i s’han tornat inseparables. "Des que l’Owen va arribar el passat 27 de desembre, la tortuga es comporta com si fos la seva mare," comenta l’encarregat de turisme Haller Park al web de la BBC, i l’hipopòtam segueix la tortuga allà on va i li llepa la cara”, afirma. Els encarregats del santuari tenen la intenció d’ubicar properament l’Owen en una altra part de la instal·lació, amb Cleo, una solitària femella d’hipopòtam. Però mentre això no arriba, l’estranya parella no deixa de sorprendre i provocar el somriure de tots aquells que la visiten. Els lligams que estableix la natura no deixen de meravellar-nos!.

Més informació a: http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/4152447.stm#

Disseny, redacció i maquetació: CRARC s.c.p. Gestions Zoològiques. Han col·laborat en aquest número: J. Soler Massana, A. Martínez Silvestre, J. Luis Juárez, Victòria Agustí, Elisenda Queralt, Josep Palet, Hèctor Hernàndez & Mireia Mas.

Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) Ajuntament de Masquefa

C/Santa Clara s/n 08783 – Masquefa Tel: 93 772 63 96 e-mail: crarc_comam@hotmail.com wep: www.crarc-comam.net