*Aquestarticleesbasaenlesconclusionsdel’estudi“Evidenciacientíficasobrelasintervencionesenfermerasenlapérdidaperinatal”,enelquevanseranalitzadestresvariablesprincipals:lesnecessitatsdelafamília,lacreaciódemomentsilaintervencióperpartdelpersonalsanitari.Espotconsultarl’informecompletalDipòsitDigitaldelaUniversitatdeBarcelona,apartird’aquestenllaç.

Direcció publicació:

Diana Marre, Beatriz San Román i Irene Salvo Continguts d’aquest número:

Carmen López Matheu i Nadia Rojas MartinImatges:

Dinora DoudchitztkyCoordinació:

Victòria BadiaTraducció:

Victòria BadiaDifusió:

Maria GaliziaMaquetació:

Marta MayoralNotícies i Agenda:

Bruna Alvarez, Inés Cáceres, Estel Malgosa i Marta MayoralSubscripció i contacte:

gr.afin@uab.cat

ISSN: 2013-2956

Amb el suport de:

Fusió paradoxal entre la vida i la mort: afrontant la pèrdua perinatal*

AFIN nº 99

Novembre 2017

AFINA F I N

Existeixunaditaanònimaquediuquequanunparemor,homperdelseupassat;quanmorunfill,homperdelseufutur.Segonsl’OrganitzacióMundialdela Salut (OMS), aproximadament 2,7 milions denounatsmoren durant els primers vint-i-vuit diesi2,6milionsdebebèsneixenmorts.Lesxifresnosónexactesperquèenmoltspaïsospobresnoesportenatermeregistresni investigacionsexhaus-tives. “Hemdevetllarperquè totselsnaixements

i lesmorts es comptabilitzin i, d’aquestamanera,saber què fer per prevenir futures pèrdues, inde-pendentmentd’onocorrin”,diuIanAskew,DirectordelDepartament de SaludReproductiva i Investi-gacions Connexes de l’Organització Mundial de laSalut(OMS).Alspaïsosambescassosrecursoseco-nòmics,lacarènciad’atenciósanitàriadurantl’em-baràs,partipostpartesconsideraunadelescausesprincipalsdelamortperinatal.Abansdelpart,les

AFINGrup de Recerca

Universitat Autònoma de Barcelona

Aquesta publicació gratuïta s’edita amb el suport de MINECO/FEDER, EU a traves del projecte I+D: “Del control de la natalitat a l’ ansietat demogràfica: comunicació, secret i anonimat en les tecnologies reproductives del segle XXI” (CSO2015-64551-C3-1-R) i d’ AGAUR a traves del SGR 2014 SGR1149.

donespodenmillorar lesprobabilitatsdesupervivènciailasalutdelseufillacudinta les consultes d’atenció prenatal, vacu-nant-secontraeltètanusievitantelcon-sumdetabacialcohol.Enelmomentdelpart, les possibilitats de sobreviureaug-mentenconsiderablementamblapresèn-cia d’una partera qualificada. Entre elsObjectiusdeDesenvolupamentSostenibleadoptatsperlesNacionsUnidesel2015,hitrobemeldegarantirquetotselsnenstinguinvidessanesipromoureelseube-nestar. Aquest objectiu inclou iniciativescomlade“Posarfialamortalitatmater-na evitable” i un “Pla d’acció per a totselsnounats”,amblafinalitatdefomentarlacoberturauniversald’unaatencióma-ternaineonataldequalitat.Aquestesac-cionsreduiriennotablement lesxifresdemortalitat.

Lamort perinatal abasta des de lesvint-i-vuit setmanesdegestaciófinsalsprimers set dies de vida. A Europa noésunfethabitual,peròsíprevalent,lescausesdelqualsónmoltdiverses:mal-formacions genètiques o congènites,accidents, parts prematurs, infeccions,mortsobtada,entrealtres.Laprevencióésunatascaimportant,peròunavegada

¿Por qué ciertas familias contratan cuidadoras/es para sus hijos e hijas?

succeeixésimprescindiblemanejarbélasituació.

Viurelamortd’unfillésunfet“anti-natural” que suposaun fort impacte, undolormolt intens.Elsprogenitorssentenqueelshaestatarrabassadaunapartfo-namental de les seves vides. Durant elprocésdedol,refereixenquelamortdelseufillés“lapitjorpenúria”.Enexpressarel sentiment de desolació després de lamortdelasevafilla,unparevadir:“Pare-cequeesteespacioestáconmigoentodomomento.Aveces,elespaciovacíoestanrealquecasilopuedotocar.Casilopuedover.A veces sehace tangrandequenomepermitevernadamás”.

El naixement d’un fill representa unmoment important en la vida demoltesfamílies.Desdelaconcepciófinsalpart,lamajoriadeprogenitorsdesenvolupasenti-mentsd’esperançaiil·lusióprojectatscapal futur i no s’espera un final infeliç. Enalgunesocasions,hi hauna sensaciódedesafecció cap a l’embaràs per diferentssituacions:pèrduadelllocdetreball,se-paracions,embarassosnodesitjats,entrealtrescasos,peròpodemdirque,enge-neral,existeixunfortvincleentreelspro-genitorsielfuturbebè.

5667

“Abansquefossisconcebut,jaetdesitjava.

Abansquenasquessis,jat’estimava.Abansquetuestiguessisaquíunahora,jomoririapertu.

Aquestéselmiracledelavida…“MaureenHawkins

Tanmateix, no tots els embarassosacaben satisfactòriament ja que, en al-gunscasos,pottenirlloclamortdelbebèenl’etapaperinatal.

Vivimenunasocietatquelidónal’es-quenaalamort.Nial’escolanienlama-

AFIN nº 99

p. 2

quelasevacomunitatcreiaques’haviend’oblidardelseubebèmortitenir-neunaltre. En conseqüència, molts suprimieneldolenpúblic,cosaquesuposaunobs-taclecapa l’acceptació.Tal icomvare-ferirWordenWilliam,psicòleg iescriptorexperteneldol:“Lasfamiliasqueafron-tanlapérdidadeunhijodemaneramáseficaz son aquellas que llegan a hacercomentarios abiertos sobre el fallecido,sin prohibir ni buscar excusas, procesansentimientossobrelamuerteincluyendo,admitiendoyaceptandosentimientosdevulnerabilidad”.

Lesfamíliesquepateixenaquestapèr-duasentenfrasescom“yatendrásotro”,“mejorquehayafallecidoantesdenacerquenoalosmesesdevida”,“tienesqueolvidarlo”.Aquestes frasesno tenenunamala intenció, peròmostren unamancadeconeixement iempatiaperpartde lasocietat.Éspossiblequelesfamíliestin-guinunaltrebebè,peròhanpatitlamortd’unfilliaixòésunfetmoltdolorós.Nopodemoblidarqueelvincles’haestablertabansdelnaixement,desdelmomentdelapresadeconsciènciasobre l’embaràs.Els progenitors pensen, fantasiegen osomnienambelfillquevindrà.

ArnoldVanGennepvaserelprimerenincorporaralllenguatgedel’antropologiasocial el terme ritus de pas. Per aquestautor, el dol era “un estado de margenpara lossupervivientesenelqueseen-tramediante ritos de separación”. Cridal’atenciócom,aOccident,lamortescon-siderauntematabú, imésencaraquanestractadelamortperinataloneonatal.Finsfapoctemps,aEspanyanoesper-metiareconèixeralRegistreCivilelfillofillaquemoriaabansdelesvint-i-quatrehoresdevidai,pertant,nose’lnomena-vaoes restava importànciaa lapèrduaanimantaaconseguirunnouembaràselmésaviatpossible.

Actualment, la Llei 20/2011, del 21de juliol, atorga als progenitors la pos-sibilitat de registrar un bebè que morabansodurantelpart,podentconcedir-liunnomtotiquesenseefecteslegals.Enl’àmbitlaboral,segonselRealDecre-to295/2009,del6demarç,pelqualesregulenlesprestacionseconòmiquesdelsistemadelaSeguretatSocialpermater-nitatipaternitat,s’estableixqueladonaquepateixladefunciód’unfillofilla,des-prés de romandre al ventre matern al-menys durant cent vuitanta dies, podrà

joriadellarsse’nsproporcioneneinesperassumireldolquecomportaunapèrdua,noensdediquemaescoltar-nosniasentirel nostre dolor, ni el dolor aliè. El sofri-ment, admetre’l i compartir-lo, sol aver-gonyir-nos.L’angoixaemocionalieldolors’intensifiquenencaramésacausadelpocconsens de les normes socials quan unbebè neix sense vida. En conseqüència,lamortperinatalprovocamoltesvegadesl’aïllamentsocial.L’estudi“Acabandoconlas muertes intrauterinas prevenibles”,publicat a The Lancet (2016), conclouquealvoltantde lameitatdelsprogeni-tors estudiats en situació de dol sentien

AFIN nº 99

p. 3

sol·licitar laprestaciódebaixamaternalentotselssupòsits,tantsihanascutviucomsino.Lanormativareconeixeldretde baixa per naixement també al pare,peròsolamentenelcasqueelbebèhaginascutviu.

Si bé antany a Espanya existia unagrantendènciaaamagaricallarqualse-voldetallqueindiquésqueunbebèhavianascutsensevidaohaviamortunesho-resdesprés,pensantqueeraelmillorperalbenestardelesfamílies,atravésdelsprotocols d’actuació hospitalària s’ob-serva com aquesta tendència està can-viant. Segons les nostres exploracions,apareixen claresevidènciesqueuna in-tervencióimmediata,centradaeneldol,redueix l’ansietat, ladepressió i l’estrèsposttraumàtic en les famílies queexpe-rimenten la pèrdua d’un bebè. Aquestsresultats positius corroboren que és fo-namentalque les famílies reconeguin laimportància de la pèrdua i del dol, perafrontar el dur camí cap a l’acceptació.En aquestamena d‘intervencions, einescom l’escolta activa, l’assertivitat, l’ori-entacióil’educacióperalasalut(EpS),resultenimprescindibles.Amés,calcon-siderarelpareolaparellacomunapeça

essencial de recolzament a la dona, te-nintencomptequetambéestàpatintlamortd’unfill.Éscontraproduentrelegarodeixarlaparellaenunsegonpla,aixícom actuar demanera paternalista de-cidint per ells o envaint la seva intimi-tat. La intervenció ha de començar perbrindaralsprogenitorstotalainformacióquenecessiten sobreelprocéspelqualhaurandepassar,demaneraclara,con-cisaiamblamajorsensibilitatpossible.Aixòfaràque,malgrateldolorielshockdel moment, puguin decidir sobre comdesitgenacomiadar-sedel seubebè.Ésdevitalimportànciareferir-sealfillmortamb el nom que havia elegit la famíliao,entotcas,com“elvostrefill/a”o“elvostrebebè”,maianomenar-lo fetus, jaqueaixòincrementariaelsentimentd’in-comprensió i de desvalorització del quehapassat.Resultapositiu, sielsproge-nitorshodesitgen,ferpartícipselsavisielsgermans.Podemafirmarque,enge-neral,ésbeneficiosalapresadecontactedelafamíliaambelbebè,jaquepermetdereforçarl’existènciadelfillinodonarllocafuturspenediments.

Conèixerunfillquehamortabansdelseunaixementresultapositiuiajudaano

sentirminvadalapaternitatilamaterni-tat.Perpartdelpersonalsanitari,elcosdelbebèhadesertractatambelmàximrespecte. Cal permetre als progenitorsque passin temps amb ell, vestint-lo oabraçant-losiaixíhodesitgen.Enalgunesocasions,potresultarpositiufer-lifotosoprendre-lilesempremtes.Elfetdeguar-daralgunrecordd’aquestésserestimat,per a l’arribada del qual s’havien estatpreparantiambquinotindrantempsdecrear moments compartits, pot suposarungranconsol.Aquestamanerad’afron-tar el dol ens allunya de l’antiga creen-çaqueelmillorpera ladonaésactuarcomsiaquestmomentnohaguésexistit,

AFIN nº 99

p. 4

cionsd’escassacobertura.Enelsúltimsanys, la tècnica terapèutica anomenadamindfulnesss’estàobrintpasambforçaenl’àmbitdelasalutmental,promogudaperJonKabat-Zinn,metgeiescriptor.Elmindfulness téelseuorigenen les tèc-niques meditatives de diferents escolestradicionalsdelbudisme,particularmentdel zen.Lesneurociènciess’haninteres-sat cada vegadaméspels efectes tera-pèuticsd’aquestespràctiquesiofereixendades científiques sobre els seus bene-ficis, per exemple, enel camp relatiu al’estabilitatemocionalenfrontdesituaci-onsdedolorodol.

Com explicar el que ha succeït a la resta dels fills?

Quan un nen espera l’arribada del seugermà i això no es dóna, la incertesa iles preguntes són inevitables. El doctorEarl A. Grollman proposa que la morts’had’explicaralsnensambtermessen-zills,evitantcrearunaconfusióquepu-gui donar lloc a problemes en el futur.Pertant,estractadenoeludirlaparaula“mort”enl’actedecomunicarelquehapassat. No és aconsellable mentir, aixícomtampocproporcionar informació in-

necessària, com comentar detalls sobreelcosdeterioratosobrecomvaanarelpart.Tampocelshemd’amagarelnostredolorninegar-loslapossibilitatdeploraro d’expressar la seva tristesa. La infor-mació s’ha d’adaptar a l’edat del nen onenaipotserdegranajudallegir-losli-bresocontesadaptatsoveureambellspel·lícules infantils que tractin sobre la

sedant-la i no permetent-li expressar lasevatristesa.

Els grups de suport poden contribu-ir a endurar el procés de dol. S’ha ob-servat que, quan les persones que hanpatit lamortd’unbebèespodenreuniramb altres que estan experimentant lamateixasituació,esredueixelsentimentd’incomprensió i elpensamentqueaixònoméselshihaviapassataells.Aquestsgrups incrementen lespossibilitatsd’ar-ribaral’etapad’acceptació.Tambéresul-tenoportunsireconfortantselstallersdi-rigitsalesfamíliesielsactescommemo-ratius, encara que es tracta d’interven-

AFIN nº 99

p. 5

pèrdua. El procés de comunicació estàestretamentrelacionatamblescreencesmetafísiquesoreligiosesdelesfamílies.Les adscripcions religioses podrien aju-daraoferir consol al fill, peròésacon-sellablepensarendetallcomenfocar latransmissiódelainformació.

Com afrontar un següent embaràs?

Quanunapersonaoparellaesplantejatenirunfill,és recomanableque lade-cisió es prengui amb estabilitat emoci-onal,evitant tenircomaobjectiucurareldolorper lapèrduagestacionalante-rior.Segonsvadescriure lapsiquiatra iescriptoraKübler-Ross,eneldolestra-vessen diferents etapes de manera in-dividualitzada: negació, ira, negociació,

depressióiacceptació.Perquèunadonaafronti la cerca d’un nou embaràs, had’estar recuperada tant físicament compsicològicament, havent assolit la fased’acceptació.

En algunes ocasions, durant el nouembaràs s’experimenta una sensació dedesafeccióiunamancad’il·lusiócomunaforma de protecció davant la possibilitatdetornaraperdreunfill,aixícomunsen-timent de culpabilitat per haver substi-tuïtelbebèmort.Siaquestssentimentsapareixen, és molt important demanarajuda professional. És recomanable queel personal sanitari que intervingui du-rantaquestanovagestacióielparttinguiconeixementdelsantecedents, jaque lagestantentrariadinsd’ungrupderiscda-vantladepressiópostpart.

El dol perinatal compte ambuna es-cassaconsideraciósocial,sanitàriailegal,d’aquí la importància de la seva visibili-tat. La intervenció professional i la xar-xaderecolzamentsocialhand’ocupar-sed’atendreelconjuntdelafamíliainoso-lamentladona.Tambééscrucialentendreel procésmésenllà de la sevadimensiófísica.Perúltim,ésimportantreplantejarlanormativaque regulaelspermisosde

maternitat/paternitat, en la mesura queactualmentnoespermetal’homequehaperdutunfillofilla l’accésa labaixa la-boral.

AFIN nº 99

p. 6

diendosuspulmones.Migritodesgarradorinundólasala.UnodenosotrostienequeveraVíctor,parapoderconstatarqueesnuestrohijoyquehanacidosinvida.Mimaridoquiereevitarmeeldolorydecideverloél.Suofrecimientohasidodesdeelamormásprofundo,peromearrepentirédenosabercómoeralacaritademihijo.

La genteme compadece, pero nadiepareceentenderquemesientovacía.Mefaltaunaparte,mefaltaunbebéalquealimentarycuidar.Soyunapuérperasinbebé,misojossiempresepierdenenesoscarritos empujados por mujeres plenas,pormujerescompletasoesomeparece.Víctor está en un pequeño ataúd blancoenelcementeriodeHospitalet,éldeberíadeestarentremisbrazosynoenaquellugar oscuro. Vecinos y amigos, que nosabenloquehasucedido,alvermeporlacallesinmigranbarrigamefelicitanymepreguntanpormibebé.¿Dóndeestás,pe-queño?Aquíyatequeríamos,teteníamostodaunavidapreparada”.

seissemanasnadapuedesalirmal,¿ver-dad?¿Verdad?

–Noseoyelatido,señora;elbebéhafallecido.Losientomucho.

Mi marido rompe a llorar, yo sientoquealgodentrodemíseacabaderom-per.Peronoentiendo,nopuedeserreal.Seguro que se han equivocado. ¿Cómovanasacaralbebé?

–Tenemosque induciralparto,serálargoyagotadorperoharemostodolopo-sibleparaqueustednotengadolor.Seráparto,noqueremosrealizarunacesáreayquetengaelrestodesuvidaunacicatriz.

¿Quéestádiciendo?MibebésellamaVíctor, no le han oído, se habrá girado,perosucorazónnosepuedehaberdete-nido.Esunbebé, losbebésnomueren,¿no?Nopuedeserreal,nopuedepasar-meestoamí.Nopuedesucederleestoamipequeño.

Las48horasmáshorriblesdenues-trasvidas,oesocreíayo.Elpeormomen-to llegóminutosdespuéscuandoporfinsalióVíctor,cuandovilacaradeaquellasenfermeras y ningún bebé lloró expan-

Unaparellaque,desprésdetenirunafi-lla, intenta tenir un segon fill. El 2001,van patir una pèrdua intrauterina a lestrenta-sissetmanesdegestaciódesprésd’uneshoressensenotarmovimentsfe-tals, quefins llavors havien estat conti-nus.Laparellaacutal’HospitalClínicdeBarcelonaonelsinformenqueelbebèhamort.Noesvapoderaclarirlacausadeladefunció.

“Soloqueríareviviraquellaexperien-ciatanbonita.Sentirlosmovimientosdemibebédentrodemibarriga,lailusióndelasprimerasecografías,oírsullantotraselparto,susojosabriéndoseporprimeravez,verlocrecer,reíryllorardefelicidad.Fuetanbonitoconmihijamayorqueque-ría darle un hermanito con el que jugary conelquecompartirunavida.Queríavolveraoír“mamá”ysentirelamormásintensoypuro. Yo, comomuchasmuje-res,había sufridoalgúnabortoespontá-neopero tambiénunembarazoectópicoquemedejoconunasolatrompadeFalo-pio.Todoaquellofuedoloroso,peroahoratodoibaasalirbien.Estandodetreintay

AFIN nº 99

p. 7

PER REFLEXIONAR

SOBRE L’AUTORA DE LES IMATGES

Dinora Doudchitztky Neix a Odessa, Ucraïna, el 29 d’agost de 1914. Durant lasevainfantesavapatirllargsperíodesdeconvalescènciaenelsquals,desdel llit iatravésde lafinestra,contemplavala ciutat i dibuixava carrers, sostres, arbres, cúpules i es-glésies,paisatgesurbansqueseranpresentsagranpartdelasevaobra.Als10anys,DinoraarribaamblasevafamíliaaBuenosAires,Argentina.AllàestudiaBellesArts.Sempreinquieta iambmúltiples interessos,Dinoradestacapelseucompromíssocial ialhoraperunprofunddesenvolupamentde l’espiritualitat. En el pla artístic, a més de la plàstica,s’interessatambépertoteslesformesd’expressióartística,amésdepracticarparal·lelamentmúsicaiioga.

Ésenelgravatonelseudesenvolupamentartísticarri-ba a l’esplendor, amb una creativitat extraordinària i unarecerca constant a través del burí, l’aiguatinta i l’aiguaforti l’experimentació del color amb la tècnica de la viscositat(Hayter),sentpioneraenlarealitzaciódesèriesambaques-tamodalitat.Posteriormentdesenvolupatambélatècnicadel’esmaltsobremetall.Comaprofessoraal’EscueladeBellasArtesde laPontificiaUniversidadCatólicadeChilecreaelsprimersprogramesdegravatenmetallixilografia.

Dinoravamorireljunyde2004,aunsmesosdecomplir90anysd’edat.VaservetlladaaMichoacán,lacasadeDeliadel Carril “LaHormiguita”, on havien compartit nombrosesvetlladesartístiques,culturalsipolítiquesimomentsdepro-fundaamistaticompanyia.

AFIN nº 99

p. 8

SOBRE LES AUTORES DEL TEXT

Carmen López Matheu DiplomadaenInfermeria.DoctoraenAntropologia.ProfessoratitulardelDepar-tamentd’InfermeriadeSaludPública,SaludMentaliMaternoinfantildel’Escolad’InfermeriadelaUniversitatdeBarcelona.ÉsdocentdelGraud’InfermeriaydeMedicina,membredelGrupd’InvestigacióFamíliaiParentiudelaUniver-sitatdeBarcelona(UB)idelGrupAFIN.TambéésdocentdelMàsteroficialdeCuidadosdeEnfermería:MetodologíayAplicaciones(UB).Hadirigitdiversosprojectesd’innovaciódocentd’aquestauniversitat,itambé,durant10anys,elGrupodeEnfermeríaOrientadoaTécnicasEducativasInnovadoras(GIOTEI).Ésdirectoradel Postgrau iMaster enGestióndeProgramasdePrevención,VigilanciayControldelasInfeccionesRelacionadasconelSistemaSanitario.Modalitatsemipresencial(UB).Haformatpartdediversesinvestigacions,en-tre elles “Adoptions and fosterages in Spain: tracing challenges, opportunities and problems in social and family lives of children and adolescents”(CSO2012-39593-C02-00). Ha realitzat diferents publicacions en l’àmbit sanitari i del’antropologia.El2013vaeditar,juntamentambDianaMarreiJoanBestard,el llibre Maternidades, procreación y crianza en transformación,del’editorialBellaterra.Lessevesprincipalslíniesd’investigacióenl’actualitatsón:infància,família,acollidafamiliariinnovaciódocent.

Nadia Rojas MartinGraduadaenInfermeriaperlaUniversitatdeBarcelona.EstàcursantAntropologiaSocialiCulturalalaUniversidadNacionaldeEducaciónaDistancia.Treballacomainfermeraal’InstitutClínicdeGinecologia,ObstetríciaiNeonatologia(ICGON)del’HospitalClínic.VarealitzarelseuTreballFinaldeGrausobre“Lasintervencio-nesenfermerasenlapérdidaperinatal”,portantatermeunarevisióbibliogràfica.Actualment,assisteixasessionsexplicativessobrelametodologiaLeanaplicadaalapèrduagestacional.Lessevesprincipalslíniesd’investigacióiinterèssón:elprocésdedol,laneonatologia,partimaternitat.

AFIN nº 99

p. 9

PER LLEGIR...

Claramunt, A. et al. (2009) La cuna vacía Madrid: La esfera de los libros

Tracta sobre la pèrdua gestacional,desmitificantfalsosmitesiprofundit-zantsobrelarealitatqueviuenmol-tesparellesiperalaqualnos’estàpreparat. S’aborda des de diferentsperspectives, a travésde la veudeprofessionals experts i de personesque han patit la pèrdua. Es posal’èmfasi en la correcta informació,l’acompanyament i el recolzamentde l’entorn, la intervenciópsicològi-ca,l’acomiadamentielsritualsdelapèrdua.

Savage, J. A. (1992) Duelo por las vidas no vividas Barcelona: Editorial Luciérnaga.

Un estudi psicològic d’una analistajunguiana, que investigà durant 15anyslapèrduadefillspetitsonou-natsieldolqueaixòcomporta.Ma-nual de supervivència per a paresque estan de dol, amb indicacionsperalapràcticaclínica.

Cirulli Lanham, C. (2002) Un nuevo embarazo; después de una pérdida, la esperanzaBuenos Aires: Javier Vergara Editor S.A.

Gryte, M. y McClendon. K. (2002) No tendremos un nuevo bebé. Para niños y niñas cuyo hermanito/a murió antes de nacerOmaha Editorial Centering Corporation

Guia escrita per una dona que vasofrir una pèrdua perinatal i poste-riorment el següent embaràs. Enaquestescircumstàncieselnouem-baràsacostumaanaracompanyatdetemors i ansietats. La guia propor-cionarespostesainterrogantscom:Per què va succeir? Puc evitar quetorni a passar?Seràelmeuproperembaràsd’altrisc?Quanttempshaigd’esperarabansde tornaraquedarembarassada? Què puc esperar enels exàmens prenatals? En aquestsentitajudaaviurel’esperaambunaactitudpositiva.

Conte per explicar i parlar amb unnenonenadelapèrduad’ungerma-netogermanetaquehamortabansde néixer. La protagonista del con-teésunanenaqueexplicaelquelipassaielquepensaenaquestescir-cumstàncies. El conte ofereix petitsconsellsdirigitsalespersonesgranssobre com tractar aquesta situacióambelsinfants.

AFIN nº 99

p. 10

PER VEURE...

Hanish, S. (2014) Volver a vivir (Títol original: Return to Zero) Estats Units, 107 min.

Basada en una història real, tractaamb sensibilitat i realisme la mortperinatal.Secentraenlavidad’unaparellafeliç,alaqualnosemblafal-tar-li res,peròqueesveudevasta-daenassabentar-sequeelbebèqueestanesperantésmort.Lapel·lículareflecteixcomtotelseumónesdes-munta,els seussomniss’esvaeixeni la felicitat que sentien davantl’arribadadelseubebèesconverteixenunprofunddolor.

Foster, M. (2000) Un grito en la noche (Títol original: A Cry in the Night) Estats Units, 75 min.

Unaparellaques’acabadecasarviuunavidaplena iesperaambil·lusióelseuprimerfill,peròlasevafelici-tat es desmunta quan sense causaaparentelbebèmoreldiasegüentalpart.Lespersonesdelseuentorn,enllocdeproporcionar-losrecolzament,eviten la incomoditat d’enfrontar-seal drama que suposa la pèrdua delfill, la qual cosa provoca l’aïllamentsocialdelaparella.Immersosenlasoledatielcreixentdeterioramentdelasevarelació,ladonalluitaràambtotes lessevesforcesperrecuperarlanormalitat.

Roos, D. (2009) El amor y otras cosas imposibles (Títol original: The Other Woman) Estats Units, 103 min.

Emilia,unallicenciadaenDretperlaUniversityofHarvard,s’acabadeca-sarambJack,unimportantadvocatnovaiorquèsqueeraelseucapiqueestavacasatquanellavacomençara treballar. Malauradament, Emiliai Jack perden la seva filla acabadade néixer. Emilia és una dona queestàsumidaeneldolor,peròaquests’esvaeixapocapocgràciesalcon-tacteambelpetitfilldelseumarit.Emiliahauràde lluitar contraaltresdimonis interiors que endureixen elseucaràcteriqueliimpedeixenmi-rarcapendavant.

ENLLAÇOS D’INTERÈS

UmamanitaAssociaciósenseànimdelucrequellui-tapermillorarl’atencióaparesquehanpatit lamort del seubebèdinsdel sis-temasanitariespanyol.Proporcionaunaguiaen laqual s’orienta les famíliesenelmomentenquèsónal’hospital,sobrel’enterramentielprocésdedol.Propor-ciona la possibilitat de tronar grups derecolzament i orientació legal, entre al-tresrecursos.

Petits amb llumGrup català creat per famílies que hanperdutelsseusbebèsenperíodeperina-talambl’objectiudedonarveuaaquestdoltanpocvisibleperpartdelasocietatianivelljurídic.

Era en abrilOrganitzaciósenseànimdelucreaLlati-noamèrica de recolzament a les famíliesque han perdut un bebè en el períodeprevi,durantoposterioralpart.Elseuob-jectiuésajudardesprésdelapèrdua,ofe-ririnformacióiassessoramentipromoureprogrames de conscienciació de manerainterdisciplinar:sanitària,humanailegal.

Espacio de Palabra Acompanyament al dol per a paresque han perdut el seu fill en el procésd’embaràso en el servei deneonatolo-gia: Hospital Universitari Vall d’Hebron.Es realitzensessionsel tercerdijousdecadames,de19a20:30.

NOTÍCIES AFIN

Tret de sortida de les jornades “Homes cuidadors” al Palau Macaya

Ambmotiu de la cloenda del projecte de recer-ca titulat Homes Cuidadors: reptes i oportunitats per reduir les desigualtats de gènere i afrontar les noves necessitats de cura (RecerCaixa. Ref:2014ACUP00045),codirigitperlaDra.DolorsCo-masd’Argemir(URV)ilaDra.DianaMarre(UAB),s’haorganitzatalPalauMacayaelcicledejornadestitulades“HomesCuidadors:BarreresdeGènereiModelsEmergents”,laprimeradelesquals,ambeltítolde“Elshomesenlacuradefillsifilles”,vatenirllocelpassat9d’octubre.

D’acordamblapresentaciódelajornadaperpartdeDolorsComasd’Argemir,larecercasobrelacuradelsinfantsésimportantdesdelmomentenquèesprodueixunadavalladade lanatalitatalhoraqueunaugmentde la implicació requeri-dapermaresipares,quemajoritàriamentformenpart delmercat laboral.Aquesta situaciógeneradiferentstensionsentreelstempsilespresènciesdels treballsdecura iels treballsproductiusse-gons lesconstruccionssocialsdegènereatribuï-desalesdonesialshomes.

Elsobjectiusdelajornada,descritsenlapre-sentaciódeDianaMarre,vanserreflexionarsobreelsignificatdecuidarelsinfantssegonselroldinslafamília,elgènere,eltipusdefamíliaielllocderesidència.Ensegon lloc, la recercavaanalitzar

elscanvisenl’augmentdeparticipaciódelshomesenelstreballsdecuradelsinfants,específicamentlesmotivacionsquetenenelsparespercuidar:hihaunavoluntatdecuidarelsfills/es?És la crisieconòmicaquehaimpactatenlainserciólaboralmasculina, i els homeses veuenempesosaas-sumir lestasquesdecura?Finalment, larecercavarevisarlescategoriesdeltreballreproductiuapartirdelaincorporaciódelshomesenelstreballsdecura,mostrantqueellesiellsnodefineixencui-dardelamateixamanera.Semblaserques’hanconsiderat treballs de cura aquelles tasques realit-zades tradicionalmentper lesdones,produint-seuna “feminització” d’allò quees considera cura iexcloent les tasques realitzadesmajoritàriamentpelshomes.Perexemple,espot considerarquecanviar una bombeta, arreglar un endoll, penjarunquadreotenirelcotxenetsóntasquesdecura?Pertant,caldriatambéunarevisiódelsignificatdecuraperpartdelsàmbitsinstitucionals,estadísticsidepolítiquespúbliques,pertalqueincloguinlesdiferentsdimensionsdelacura.

Es van realitzar també dos tallers on hi vanparticipar investigadores del projecte juntamentamb pares cuidadors que explicaven les sevesexperiències.Enelprimer,titulat“Pares,maresicura infantil”,BrunaAlvarezvadestacarcomles

barreresdegè-nere conside-ren les dones les principalsresponsablesdels treballs de cura, i alhoradificulten queels homes vu-guin i puguinassumir plena-mentaquestes tasques.MeritxellRieravaemfa-titzar la importància de l’anàlisi dels avis comacuidadorsdenétsinétes,jaquemoltesvegadeselsavisnoespercebencomacuidadors,sinóquecomparteixentempslliureambelsseusnétscomunespaidetransmissiófamiliaricompromísafec-tiu.I,finalment,JonatanCarbóvaexplicarlasevaexperiència com a pare cuidador d’un fill i duesfilles.Enelseucas,totalagestiódomèsticaqueiaenmansdelasevaparellaihaviaestatellaquilihaviaensenyatcomhavienderealitzarelstreballsdecuraidomèstics,lamajoriadelsqualsconside-ravaqueara,desprésdevintanysderelació,ha-viaaprès.Totiaixíencarahihaviacertestasquesvinculadesamblanetejaquequedaventotalmentenmansdelasevaparella.

AFIN nº 99

p. 11

Els assistents van alimentar el debat posantdemanifest que una de les principals dificultatsd’incorporaciódelshomesenelstreballsdecuraés lasevamancadeprestigi social i vansenya-larlesdificultatsquotidianesentreels iguals,elsprofessionalsde l’educaciódelsseusfills ifilles iinclúslasevapròpiafamília,al’horadeserreco-neguts coma principals responsables del treballdecuradelsseusfillsifilles.

El taller de la tarda es va dedicar a analitzar si “Està canviant el model familiar de cura?”, onChandraClementevaexplicarcompercebiennensinenesdediferentsedatslesdiferènciesenlarea-litzaciódelstreballsdecurademaresipares,con-cloentquelamajoriasesentienméscuidatsperlesmaresquepelspares,peròqueelspareselspro-porcionavenmésautonomia.AcontinuacióBeatrizSanRománvapresentarunaanàlisi sobre lapa-ternitat d’homes homoparentals, on l’organitzaciófamiliaresbasavaenladisponibilitatilespreferèn-cies de cadamembre de la parella, així com enl’externalitzaciódeltreballdomèsticidecanguratgecapadones.Finalment,VicentBorràsvaexplicarlasevaexperiènciacomaparegai,decomerencons-tantmentinterpel·latsenlasevavidaquotidianajaqueunbebèdepocsmesoseracuidatperdosho-mesisensecapdona.Aquestaexperiènciavapor-tarapensarelsespaisdecuracomaespaisfemi-nitzats,fetquedificultalaincorporaciódelshomes.

Eldebatambelsassistentsal tallervagirarentorndel’escolacomaespaions’educavaenel

discursde la igualtat, peròalhoraes reproduïenels rols de gènere en les pràctiques educativesquotidianes. Dins d’aquest context escolar, comaespaid’enculturaciódels infantsenelgènere ienlescures,lesfamíliesd’homeshomoparentalsqüestionavenconstantmentelsespaisdecurafe-minitzats.

Aixídoncs,delarealitzaciódelsdostallersespodriaconclourequetotilaincorporaciódelsho-mesen les curesdels infants, són lesdones lesqui són considerades les principals responsablesd’aquests treballs. Hi ha una barrera de gèneremoltgranenlaincorporaciódelshomesalages-tióquotidianadelstreballsreproductius,aixícomespecíficamentdelagestióiexecuciódedetermi-nadestasquesdomèstiquesvinculadesalaneteja.

LajornadaesvaacabaramblaconferènciadeLiviaOlàh,professoradedemografiadelaStock-holmsUniversitet,parlantdelcontextdels“Homesi lacriançaen l’entorn familiaraEuropa”,onvaferunacomparacióentreelssistemesdebenes-tardelsdiferentspaïsoseuropeus,lescondicionsdelsdiversosmercatslaboralsilafacilitatd’accésal’educacióicominfluïenenelscanvisderolsdegènereipermetienmodelsmésigualitarisdepa-ternitatimaternitatenrelacióalstreballsdecura.Enresum,unajornadabasadaeneldiàlegentreles investigadores,participants,usuaris i profes-sionals que va influir en els petits canvis quoti-dians que contribueixen a construir una societat mésigualitària.

Aixímateix,mitjanscomElPeriódicose’nvan

ferressòatravésdel següentarticle.

AFIN nº 99

p. 12

Convocatòria Beques FPU 2017 al grup AFIN

ElGrupd’InvestigacióAFINconvocalespersonesinteressadesenpostularalaBecadeDoctoratFPUdelMinisteriodeEducación,CulturayDeportedelGobiernodeEspaña,quefinançacontractespredoctoralsperalaformacióinvestigadoraidocentcomaprofessoratuniversitari.Ladotaciódel’ajudaeconòmicaésde1.173eurosbrutsmensualsdurantunmàximdequatreanys.Elscandidatshaurandecomplirambelssegüentsrequisits:1. HaverfinalitzatelsestudisdeGrauoLlicenciaturaambposterioritatal’1degenerde2014(2013

ensistemesuniversitarisestrangersmésMàsterd’accésaldoctoratoestudisde180crèditsdel’espaiEEES.Exceptecasosdematernitat/paternitat,curademenorsopersonesgrans,disca-pacitat,accidentgreuomalaltia.Enaquestscasos,ladatad’obtenciódeltítoldeGrauespodràestendrefinsl’1degenerde2010).

2. TenireltítoldeMàsteroestarinscritenunProgramadeMàsterenelmomentdelasol·licituddelabeca.

3. Posseirunexcel·lentrècordacadèmicentre8,30i10enGrauiMàster.4. Elscandidatsestrangers,lallenguamaternadelsqualsnosiguielcastellà,haurandepresentar

uncertificatoficialdenivellB2ambl’excepciódelsquihaginrealitzatelsseusestudisdeGrauoMàsteraEspanya.LespersonesinteressadesenrealitzarelseudoctoratenelcontextdelGrupd’InvestigacióAFIN

enalgundelsseustemesdetreball,podenenviarunamanifestaciód’interèsagr.afin@uab.catfinsel6denovembrede2017amblasegüentdocumentació:-CV.- NotamitjanadelGrauidelMàster.- Cartademotivaciód’acordambleslíniesd’investigaciódelGrupAFIN(consultarelsprojectesvi-gentsalwebdelgrup).

- Resumd’unmàximde700paraulesdelprojectededoctorat.

IV Jornades Pedagògicas del CEIB

Eldarrer21d’octubreesvancelebrarlesIVJorna-desPedagògiquesdelCentred’EstimulacióInfan-tildeBarcelona,dedicadesalaintegraciósenso-rialenl’àmbitescolar.Durantlessessions,esvantractar temes com la relació entre l’experiènciasensorialil’aprenentatge,lamodificaciódedeter-minatsaspectesal’aulaperoptimitzarl’atencióil’aprenentatgeol’augmentdenensinenesdiag-nosticats amb dificultats d’aprenentatge. Bea-triz San Román, doctora en Psicologia i mem-bred’AFIN,vaparticiparalesjornadesambunaponènciaenlaquereflexionava,entred’altresas-pectes,sobreelquehihadarreredel’augmentdenens inenesambdificultatsd’aprenentatgeaixícoml’efecteennens,nenes,adolescentsilesse-vesfamíliesdedeterminatsdiagnòstics.

AFIN nº 99

p. 13

Convocatòria Beques Juan de la Cierva 2017

ElGrupd’InvestigacióAFINdelaUniversitatAutò-nomadeBarcelonaconvocapersonesinteressadesenpostularalessegüentsBequesJuandelaCier-va,convocadespelMinisteriodeEconomía,Indus-triayCompetitividaddelGobiernodeEspaña.I.1 FormacióTécomaobjectiufomentar lacontractació labo-raldeDoctors/esperunperíodededosanys,percompletarlasevaformacióinvestigadoraposdoc-toral en centres espanyols. El salari brut és de25.000euros i lespersonescontractadespodranparticipar en programes addicionals demobilitatd’unmàximde8mesos.Requisits:a)Sol·licitarlaincorporacióenuncentreI+Ddi-ferentd’aquellenquèesva realitzar lasevaformaciódoctoral.

b)Haver-sedoctoratentrel’1degenerde2016iel31dedesembrede2017(excepteencasosdematernitat/paternitat,curademenorsodepersonesgrans,accidentgreu,malaltiaodis-capacitat).

c)Nohaver-sebeneficiatdecapajudaJuandelaCiervaoRamónyCajal.

d)Integrar-se a un centre acadèmic diferentd’aquellonvarealitzarlasevaformaciódoctoral.

I.2 IncorporacióTécomaobjectiufomentarlacontractaciólaboraldeDoctors/esperunperíodededosanysamblafinalitatquefiancin lescapacitatsadquiridesdu-

rantunaprimeraetapade formacióposdoctoral.Elsalaribrutanualofertésde29.000euros.Re-quisits:a)Haver-sedoctoratentrel’1degenerde2013iel31dedesembrede2015(excepteencasosdematernitat/paternitat,curademenorsodepersonesgrans,accidentgreu,malaltiaodis-capacitat).

b)Quivulguiincorporar-sealmateixcentreenelqualharealitzatlasevaformaciódoctoral,had’haverrealitzatestadesenaltrescentresdife-rentsd’aquelldurantalmenys12mesos,des-présde l’obtenciódelgraudedoctor iabansdeladatadetancamentdepresentaciódelasol·licitudd’aquestajut.

c)Nohaver-sebeneficiatdecapajudaJuandelaCiervaoRamónyCajal.

d)No presentar sol·licitud Ramón y Cajal en lapresentconvocatòria.

I.3 Tècnics de SuportL’objectiu d’aquest ajut és incentivar la contrac-tació laboraldepersonaltècnicdesuportperunperíodemàximde tresanysenorganismesdes-tinatsalagestiód’equips,instal·lacionsialtresafid’incrementarimillorarlesprestacionsirendi-ment de les infraestructures científico-tecnològi-ques.ElsalarianualperaLlicenciatsiGraduatsésde16.442eurosi,peraTècnicsSuperiors,ésde12.000euros.

Requisits:a) Tenir un títol de Llicenciatura, deGrau o deTècnicSuperiorenelmomentdepresentarlasol·licitud.

b)NoserbeneficiaridelesajudesJuandelaCier-vanihaver-hoestatenperíodesanteriors.

c)No estar vinculat laboralment amb l’entitatamblaqualsol·licitaaquestajut.Lespersonesinteressadesiquecompleixinels

requisits,podenenviarel seuCV iunacartademotivaciód’acordambleslíniesd’investigaciódelGrupAFINagr.afin@uab.catfinsel 20 de des-embre de 2017.

AFIN nº 99

p. 14

Nou article de Nadja Monnet

NadjaMonnet,membredelgrupAFINidel’equipderecercadelLaboratoireArchitecture/Anthropologiede l’EscolaNacio-nalSuperiord’ArquitecturadeParísLaVillette,publicaunnouarticlesotael títol “Cuerpos juveniles,géneroy lugarespú-blicos”alarevistaSociedad e Infancias.Lapublicacióofereixunareflexiósobreelcosfemeníalaciutat,apartirdelcasdelesnenesiadolescentsadoptadesaBarcelona,iinspeccional’impactedeladicotomiapúblic/privatenelprocésdecons-tituciódelesnostresciutats iel llocqueesdeixaalsnensinenes.

Nou article de Diana Arias

DianaArias,llicenciadaenFilosofiaiLletresperlaUniversitatAutònomadeBarcelona,doctorandaenAntropologiaSocialalaUniversitatdeBarcelonaimembredelgrupAFIN,hapublicatun nou article a la Revista d’Antropologia Social.Sotaeltítol,“EtnografíaenmovimientoparaexplorartrayectoriasdeniñosyjóvenesenBarcelona”,enspresental’aplicaciód’unametodo-logiamòbil–“recorregutacompanyat”-enelmarcd’unarecer-casobreadopció,icomatravésd’aquestahapogutcompartirelsespaispúblicsonesmobilitzenlesconstruccionssocialsenlesqualsdevegadesels infantsadoptats“esconfonen”amb“immigrants”.

LaBecaPosdoctoralBeatriudePinósésconvo-cadaperAGAUR(GeneralitatdeCatalunya)ifi-nança60contractesposdoctoralsperalaincor-poraciódepersonalinvestigadorposdoctoralenelsistemadeciènciaitecnologiacatalà.Lado-taciódel’ajudaeconòmicaésde43.000€brutsanualsdurantunmàximdedosanys.Requisits:a)Haverobtingutelseudoctoratentre l’1degenerde2010iel31dedesembrede2015(oentrel’1degenerde2008iel31dede-sembrede2015:encasosespecials).

b) Tenir, en el moment d’incorporar-se al’entitat receptora, un mínim de dos anysd’experiènciaposdoctoralforadel’Estates-panyol.

c)Nohaverresiditotreballatal’Estatespanyolmésde12mesoselsúltimstresanysante-riorsaladatadepresentaciódelasol·licitud.Lespersonesinteressadespodenenviaruna

manifestaciód’interèsagr.afin@uab.catfinsel8 de desembre de 2017amblasegüentdo-cumentació:-CV.-cartademotivaciód’acordambleslíniesdelGrup.

-resumd’unmàximde700paraulesdelpro-jected’investigació.

Convocatòria Beca Posdoctoral Beatriu de Pinós

Igualqueenanysanteriors,elGrupAFINha presentat dues candidatures a lesbequesMarieCurieIF2017perlasevaincorporacióalsprojectesd’investigacióque s’estan desenvolupant actualmentpelgrup.

LaUEdestinarà6.160milionsd’eurosalesAccionsMarieSkłodowska-Curieenconceptede laformació ieldesenvolu-pament professional dels investigadorsseleccionats,centrant-seenlesaptitudsperalainnovació.L’objectiufonamentalés dotar a les persones investigadoresdenovesqualificacions,ampliar lesse-vescompetències ioferir condicionsdetreball atractives. A més d’impulsar lamobilitatinternacional,lesaccionsinten-tentrencarlesbarreres–realsosuposa-des-entreelsectoracadèmicid’altres,enparticularl’empresarial.Diversesini-ciativesdelprogramaimpulsenlaparti-cipaciódelaindústriaialtressectorsenlainvestigaciódoctoraliposdoctoral.

Presentació de dues candidatures a les beques Marie S. Curie 2017

AFIN nº 99

p. 15

AGENDA

AFIN nº 99

p. 16

9 de novembre:Antonia Arreciado, infermera, antropòloga, Doctora en Ciències Infermeres (Universitat de Barcelona, 2013) i membre del grup AFIN desde 2014. Professora permanent del Departament d’Infermeria de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Lapresentacióqueduràa terme, “Cuidadosen-fermeros y ámbito relacional. Abordaje de losprofesionales masculinos”, està basada en unainvestigaciófinançadaperRecerCaixa,unprogra-ma impulsatper l’ObraSocial “laCaixa”,amb lacol·laboraciódel’AssociacióCatalanad’UniversitatsPúbliques (2014 ACUP 00045). En aquesta pre-sentació,espodràapreciarcomladimensiórela-cionalinflueixenl’experiènciadelspacients,afec-tant lasevaparticipacióen lescures i,per tant,l’èxit d’aquestes. L’esmentat àmbit relacional haestatàmpliamentestudiateninfermeria,perònodesdelaperspectivaespecíficadelsprofessionalsmasculins.Aixòéspelfetqueestemdavantd’unàmbit on, des d’una visió tradicional, als homesse’lssegueixsuposantmésdificultats,qüestionantlasevacapacitatdecuidar.

23 de novembre:Irene Salvo Agoglia, psicòloga, Màster en Ciències de la Família i Doctora en Psicologia (Universidad de Buenos Aires, Argentina). Docent i investigadora en matèria de diversitat familiar, gènere, salut mental, adopció i cures alternatives en diversos organismes governamentals, no governamentals i institucions acadèmiques.

Realitzarà una ponència titulada “Visibilizando ellugardelospadresdeorigenenlaadopción”.Ge-neralment, en els processos d’adopció nacionalsi internacionals, lamaredenaixementés consi-deradacomasinònimdefamíliad’origen,laqualcosainvisibilitzaiexcloualtresfiguresi,especial-ment,elsparesd’origendeleshistòriesdevida.Apartirdel’anàlisinarrativad’entrevistesportadesa termeambpersonesquevaren seradoptadesnacionalment i que varen realitzar processos derecerca d’orígens a Xile, es presentarà una pro-blematitzaciósobreaquestaspecte,explorantelssignificatsconstruïtsentornd’aquestafigura,aixícomlesraonsesgrimidespervoleronovolerob-tenirinformaciósobreells,buscar-losi/oestablircontacte.

30 de novembre:Jordi Solé Blanch, Doctor en Pedagogia i Educador Social

Presentarà el treballrealitzatjuntambBeatriceBossépublicatambeltítol Análisis de la práctica profesional. Un lugar para pensar (Editorial UOC, 2017). Actualment,JordiSoléésprofessordelsEstudisdePsicologiai Ciències de l’Educació de laUniversitatObertadeCatalunya(UOC),ielsseusàmbitsd’estudisecentrenenl’antropologiadel’educacióilaformaciód’educadorssocials.PartintdeltreballqueBeatriceBossérealitzacomaanimadoradegrupsd’anàlisidelapràcticaprofessional(APP),lasevaponènciaportaràareflexionarentorndelessituacionsqueprodueixenmésmalestareneldesenvolupamentdelestasquesprofessionalsenelcampdelTreballSocial,sobretotquanlespolítiquespúbliquesielsencàrrecs institucionals topen amb alguns delscriteristradicionalsquehanregitlaprofessió.

Aperitius dels Dijous AFIN

• Cicle de Seminaris “Aperitius dels Dijous AFIN de Tardor”(Descarregar programa complet) Centre AFIN-UAB (Bellaterra). 14:00h-16:00h.

- 9 de novembre: Cuidados enfermeros y ámbito relacional. Abordaje de los profesionales masculinos.Antonia Arreciado. Doctora en Infermeria. Professora titular UAB.

- 23 de novembre: Visibilizando el lugar de los padres de origen en la adopción.Irene Salvo. Doctora en Psicologia. Investigadora posdoctoral FONDECYT (Xile).

- 30 de novembre: Análisis de la práctica profesional. Sostener el sentido del Trabajo Social. Jordi Solé Blanch. Doctor en Pedagogia. Professor de la UOC.

- 14 de diciembre: Homonegeneidad en la escuela. La cultura del diagnóstico y el riesgo. Macarena García. Doctora en Antropologia i Estudis Culturals. Investigadora en CEPPE. Universidad Católica (Xile).

- 21 de diciembre: Ensamblajes Zurdos: para una articulación política trans-identitaria.Joan Pujol. Doctor en Psicologia Social. Professor titular UAB. Marisela Montenegro. Doctora en Psicologia Social. Professora titular interina UAB.

• 2-4 de noviembre: X Congrés Internacional AFIN: Polítiques, desitjos i drets reproductius. (Més informació)

• 14 de novembre: Cinefòrum sobre Violència de Gènere. (Veure programa)Sala de Cinema de la UAB. 10:00 a 13:00h.

• 16  de novembre: AFIN International Workshop: Reproductive Politics, from the Welfare Reform to the Trump Era. Universitat Autònoma de Barcelona. 9.30h – 18.30h(Mes informació)

PROPERES ACTIVITATS AFINTaller de sexualitat i afectivitat:

una mirada integradora

Durantaquestmesdenovembre,esduràatermeel curs titulat Sexualitat iAfectivitat,unamiradaintegradora organitzat per la FAS (FundacióAutònoma Solidaria), en què es comptarà ambla ponència inaugural de la professora DianaMarre,onparlaràsobrelaconstrucciósocialdelasexualitatilagestiódelsplaers.

El programa tractarà diferents temàtiquesrelacionadesambl’afectivitat,lasexualitatielsexesaludablesemmarcadesdinsdelconceptedesalut.Laformacióaniràenfocadaapromoureunamiradacrítica i reflexiva envers la sexualitat, incloentl’afectivitat, el plaer, les infeccions i malaltiesde transmissió sexual, altres problemàtiquesrelacionadesambelsexe(disfuncions,embarassosnodesitjats), la diversitat d’identitats degènerei orientacions, els drets sexuals i reproductius, ileslíniesdeprevenció.Elprogramatambépreténintroduirlareflexióiconeixementsobreelsdretsde les persones que conviuen amb el VIH, laperspectivadegènereivulneraciódelsdretsdelscol·lectiusLGBTI+.

AFIN nº 99

p. 17

AFIN nº 99

p. 18

AFIN nº 99

p. 19