of 24 /24
12 anys L’únic setmanari del Barcelonès Nord línia nord 4/2/2021 · Núm. 368 · linianord.cat OJD-PGD: 9.000 exemplars - publicació setmanal | redacció: 657 165 047 - [email protected] | anuncia’t: 686 429 517 - [email protected] BADALONA pàg 14 Torna la polèmica Unitat Omega sis anys després amb 14 policies SANTA COLOMA pàg 16 El consistori combat la falta de pisos reconvertint locals ESPORTS pàg 20 Front comú per salvar i recuperar el CP Sant Josep L'enderroc de la fàbrica MOBBA Exili cultural El reallotjament del bloc Venus de la Mina començarà el 2023 La Generalitat aprovarà l’11 de febrer el pla d’enderrocament, però els veïns demanen accelerar el procés pàg 17 Foto: A.R. DES DE BADALONA pàg 14 Junqueras: “Hem de ser cada cop més, i més forts” A FONS pàgs 10 i 11 L’any del tràfic de marihuana: les plantacions i les bandes augmenten exponencialment expulsa els artistes de Badalona pàg 3

A FONS pàgs 10 i 11 DES DE BADALONA L’any del tràfic ......12 anys L’únic setmanari del Barcelonès Nord línia nord 4/2/2021 · Núm. 368 · linianord.cat OJD-PGD: 9.000 exemplars

  • Author
    others

  • View
    0

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of A FONS pàgs 10 i 11 DES DE BADALONA L’any del tràfic ......12 anys L’únic setmanari del...

  • 12 anys

    L’únic setmanari del Barcelonès Nordlínianord

    4/2/2021 · Núm. 368 · linianord.cat

    OJD-PGD: 9.000 exemplars - publicació setmanal | redacció: 657 165 047 - [email protected] | anuncia’t: 686 429 517 - [email protected]

    BADALONA pàg 14Torna la polèmica Unitat Omega sis anysdesprés amb 14 policies

    SANTA COLOMA pàg 16El consistori combat la faltade pisos reconvertint locals

    ESPORTS pàg 20Front comú per salvari recuperar el CP Sant Josep

    L'enderroc de la fàbrica MOBBA

    Exili cultural

    El reallotjamentdel blocVenusde laMina començaràel 2023

    La Generalitat aprovarà l’11 de febrer el pla d’enderrocament, però els veïns demanen accelerar el procés pàg 17

    Foto

    : A.R

    .

    DES DE BADALONA pàg 14Junqueras: “Hem deser cada cop més,i més forts”

    A FONS pàgs 10 i 11L’any del tràfic de marihuana: les plantacions i les bandesaugmenten exponencialment

    expulsa els artistes de Badalona pàg 3

  • | 2

    línianord.cat Per a publicitat: [email protected] - 686 429 5174 de febrer del 2021

  • 3 |

    línianord.cat4 de febrer del 2021En Portada

    La Mobba és el centre de creacióque l’Ajuntament de Badalonamai va voler crear. Entre les pa-rets desgastades de l’antiga fà-brica de balances s’hi ha gestatgairebé de forma espontània unmicroclima artístic que durantprop de 16 anys ha alimentat es-cenaris d’arreu del món i caval-cades de molts municipis.

    “Això és ben bé un accident.Si no hi hagués hagut un erroradministratiu i una mala gestió,la fàbrica avui no existiria”, as-segura Ramón de los Heros.Aquest badaloní d’adopció és undels artistes que han fet de laMobba casa seva i que fa anysque s’encarrega de donar vida ala tradicional figura del Dimonique crema per les Festes de Maiga la ciutat. “Vam entrar a treba-llar a la nau l’estiu del 2005 per-què l’antic propietari tenia pro-blemes amb els okupes. Nosal-tres pensàvem que ens hi que-daríem un any o així fins que tro-béssim amb l’Ajuntament unaubicació millor, però aquest tras-llat mai va arribar”, explica de losHeros, que ara es veu obligat aabandonar el que ha estat el seutaller durant els últims 16 anys.

    ULTIMÀTUMEl consistori ha donat marge alsartistes fins al pròxim 31 de marçper empaquetar tot el material imarxar del cèntric edifici, queserà enderrocat durant la pri-mavera per construir-hi una zonaverda. Precisament, aquesta im-minent demolició de la fàbri-ca –que molts atribueixen a unacerta “por” que es pugui tornar aproduir una tragèdia com la de lanau incendiada al Gorg– ha es-tat el detonant que ha portat els

    afectats a tornar a alçar la veu uncop més per reclamar una alter-nativa que no suposi la dissolu-ció d’aquest centre de creació.

    Els primers a pronunciar-sevan ser els membres de la com-panyia Industrial Teatrera, que através de les xarxes socials vandemanar ajuda per trobar un

    nou local. La publicació va obrirla capsa dels trons i va tornar aposar a primera línia de l’agen-da política el futur de la fàbricadavant l'amenaça d’una possiblefuga d’artistes. Les demandesdels afectats van arribar fins al

    Ple del passat 26 de gener en for-ma d’una moció presentada perGuanyem en suport del teixitcultural badaloní, que va seraprovada per unanimitat.

    EXILI I SABA NOVAEl moviment polític, però, no haaconseguit aturar el compte en-rere i els artistes ja han comen-çat a recollir material i a buscar-se un lloc on poder continuaramb la seva activitat. “Jo aniré aBarcelona. He hagut de buscarràpidament un local per moure-ho tot i a Badalona és impossibleperquè el sòl és massa car. M’a-gradaria poder estar més a propde casa, però un va on pot so-breviure. La veritat és que me’nvaig una mica exiliat”, lamenta delos Heros, que malgrat tot segu-irà lluitant perquè que el projec-te del centre de creació no moriaquí i es perdi la possibilitat que

    una nova generació prengui el re-lleu dels artistes de la fàbrica.

    “La Mobba és un exemplemés del fracàs polític. L’edifici no

    crec que el salvem, però algunacosa sí que es pot gestar. Alme-nys plantarem la llavor i deixa-rem constància del projecte i del

    que podria ser”, apunta el cons-tructor del Dimoni, que veu en la“falta d’interès polític” la granmalaltia crònica del projecte.

    “EVITAR ACCIDENTS”Des de l’executiu encapçalat perXavier García Albiol assenyalenque la demolició de la fàbrica es faper “evitar possibles accidents” i re-corden que l’espai està qualificatdes del 2013 com a zona verda, mo-tiu pel qual l’activitat “empresarial”que hi duen a terme actualment elsartistes no s’adequa als usos quecorresponen a l’edifici.

    Pel que fa a la fàbrica de crea-ció, el PP assegura que continuatreballant en el projecte per “aple-gar tot el talent local” i potenciar-lo a l'exterior. La possible reubi-cació dels artistes a l’espai Mue-bles Rojas –actualment ocupatper La Fura dels Baus–és una deles opcions sobre la taula.

    Anton RosaBADALONA

    Cultura en perill d’extinció» L’enderroc de la fàbrica MOBBA posarà fi als 16 anys de trajectòria d’un potent centre de creació» Els artistes esgoten els últims cartutxos abans d’abandonar l’espai per exiliar-se fora de Badalona

    Entre les parets desgastades de l'antiga fàbrica de balances s'hi ha gestat gairebé de forma espontània un microclima artístic durant prop de 16 anys. Foto: A.R.

    “MANIFESTACIÓPLÀSTICA”

    4L’artista de la Mobba Pat-xo Urlezaga va protago-nitzar diumenge una “ma-nifestació plàstica” per re-ivindicar la producció ar-tística de la fàbrica i enprotesta per l’enderroc. Ur-lezaga va penjar diversesde les seves premiades fi-gures inflables als fines-trals i al terrat de l’edifici.

    “La Mobba és unexemple més del fracàspolític. No crec quepuguem salvar l’edifici”

  • | 4

    línianord.cat Opinió

    Dipòsit Legal: B 43222-2010Difusió controlada

    www.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona

    Editor-Gerent: David Centol i Lozano

    Director Editorial: Arnau Nadeu

    Coordinador de Vendes: Marcelo Villanueva

    Coordinadora de Producció gràfica: Marga Moreno

    Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró

    4 de febrer del 2021

    Director Editorial: Arnau Nadeu

    Subdirector d’edicions: Albert Ribas

    Redacció: Anton Rosa (Barcelonès Nord

    i Baix Maresme), Albert Alexandre (Vallès),

    Pau Massip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat),

    Albert Ribas (Barcelona), Anna Utiel (Mont-

    serratí) i Pau Arriaga (Esports i Xarxes)

    Dept. Comercial: Lola Gutiérrez

    Distribució: Andrés Meca i Pablo Favieri

    La lupa

    No hi ha vacunes. Poques setmanes després del’inici de la campanya de vacunació contra laCovid-19, els problemes d’abastiment han fetrevisar totes les previsions. Sembla difícil sa-ber exactament quin serà el ritme de vacunació dels prò-xims mesos, però cada cop és més clar que les previsionsinicials no es podran complir, ni a Catalunya, ni al con-junt de l’Estat ni a la Unió Europea. I no serà per man-ca de capacitat dels governs a vacunar la seva població,com es pensava, sinó per manca de vacunes.

    Hi ha països que sembla que han negociat amb lesempreses de manera més avantatjosa i no pateixen elsmateixos problemes de subministrament que la UE. Sal-vador Illa, que pensava presentar-se com el ministrede la vacuna, segurament haurà hagut de revisar unamica els seus plans. Tampoc és gaire bona notícia pera la Unió Europea: el fet que el Regne Unit, que n’a-caba de sortir, tingui més capacitat de vacunació re-presenta un problema important de reputació per a laUnió. Una de les coses que més preocupen els eurò-crates és el potencial efecte de contagi del Brexit en al-tres països amb importants bosses d’euroescepticisme.I tots els èxits del Regne Unit post-Brexit, i els fracas-sos europeus, es llegiran en aquesta clau.

    Però la lentitud en el proveïment de les vacunestambé projecta una ombra de dubte sobre el model denegoci de les empreses farmacèutiques. Han aconse-guit desenvolupar les vacunes en un temps rècord, peròfallen en la fase de producció i distribució. I, sobretot,aquest model mig públic mig privat genera moltes de-sigualtats entre països en l’accés a un bé essencial.

    En tot cas, més enllà d’aquestes implicacions, elfet és que els retards en el calendari de vacunaciótindran conseqüències greus. Primer, és clar, per ales persones que s’infectaran i moriran aquests me-sos sense estar vacunades. Però també perquè,com més lent vagi el procés de vacunació, més s’a-llargaran les restriccions i la incertesa. I això el quefarà serà agreujar la crisi econòmica i social en la qualestem immersos.

    Cal tenir en compte que Espanya, i també Catalu-nya, són dels països més afectats per la crisi econòmicaderivada de la pandèmia. Això ja va passar en l’ante-rior crisi i revela algunes febleses del nostre sistemaproductiu i del mercat de treball feble i precaritzat quepatim. Si en l’anterior crisi l’aturada de la construccióva arrossegar molts altres sectors, ara són el turismei la restauració els principals afectats, per bé que noels únics, és clar.

    Tot això està deixant darrere seu un panorama so-cial desolador. Amb aquesta pandèmia plou sobre mu-llat, tal com ens recorda el projecte Lliures, impulsatper Òmnium, les entitats d’acció social (ECAS) i la co-operativa Coop57. A Catalunya hem començat el2021 amb 110.000 persones més a l’atur i 152.000més en situació de risc d’exclusió social, que s’afegei-xen a les 648.000 que ho estaven abans de la pandè-mia. Hi ha 221.000 persones al nostre país en pobre-sa severa i moltes afronten problemes greus relacio-nats amb l’habitatge.

    Aquestes xifres s’expliquen pel virus, però sobre-tot pels problemes previs. Perquè quan va arribar la

    pandèmia patíem encara les ferides de l’anterior cri-si en termes de precarietat i pobresa. Una crisi que vaser molt desigual va anar seguida d’una recuperacióencara més desigual. Les rendes més baixes van pa-tir-la més i no se n’han recuperat, mentre que les ren-des altes hi van passar més de puntetes i se’n van re-cuperar aviat.

    Per això, mentre esperem les vacunes de la Covid-19, cal que exigim la vacuna social, que és tant o mésimportant. No la portarà Pfizer ni Moderna, sinó quel’han de portar els governs: l’europeu, l’estatal, el ca-talà i els municipals. Perquè si els poders públics nofan un esforç molt més gran, les ferides socials que dei-xarà aquesta crisi seran molt difícils de cosir.

    Aquest esforç s’ha de dirigir, en primera instància,a pal·liar les situacions de pobresa i vulnerabilitat. Ambrendes garantides i protecció del dret a l’habitatge, en-tre d’altres. Perquè amb una societat trencada per lapobresa i l’exclusió serà molt difícil plantejar cap al-tre projecte de futur.

    Però, a més de les cures pal·liatives, cal plantejarla prevenció: com evitarem que en la pròxima crisi tor-nem a ser els campions europeus en atur i empobri-ment? Aquest hauria de ser el paper dels fons euro-peus de reconstrucció: reorientar i fer més resilient elnostre teixit productiu. Però, com es podia esperar, lesinèrcies són molt fortes i la combinació del centralis-me polític i el capitalisme d’amiguets de l’IBEX 35 jaestà aconseguint capturar aquests fons en uns termesque molt probablement acabaran reforçant unes po-ques grans empreses i en limitaran els seus efectes.

    per Jordi Muñoz

    La vacuna social

    Foto

    : Arx

    iu

    El director de l’OficinaAntifrau de Catalunya

    qualifica de “corrupció”les vacunacions irregulars dels ques’han injectat la vacuna fora de llista.“No poden quedar sense resposta pe-nal o administrativa”, diu. Antifrau re-clama un protocol sobre “què fer si so-bren dosis o algú no es presenta”.

    El Twitter en paperAquí espiula

    Piqué ha fet 34 anys,Messi els fa al juny i

    Guardiola n’ha fet 50. Elpas del temps m’està colpejant a la caracom si fos tramuntana. Hem perdutmolts anys de guanyar-ho tot tenintgent amb un talent descomunal. Així ésel poble català, gent amb talent go-vernada per mediocres.

    @andreuginola

    Lo peor de esta situa-ción es que las opcio-

    nes de ocio y disfruteson prácticamente nulas, pero sin em-bargo las obligaciones y el rendimientotenemos que mantenerlo al mismonivel que antes de la pandemia. Tra-bajar y estudiar, pero sin despejarnosdespués. Normal tanta depresión.

    He de mirar el debat alcanal 24h, perquè a les

    Illes no s’emet a La 1. Elpresentador diu que ho han de fer encastellà “para que lo entiendan en elresto de España”. Aquí estic, a Menor-ca, “en el resto de España”, sense poderveure’l en la llengua dels menorquins.#DebateCATrtve.

    @[email protected]@andreajvilloria

  • 5 |

    línianord.catEnvia’ns les teves cartes a: [email protected] 4 de febrer del 2021

    Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

    Línia Nord no comparteix necessàriament les opinions queels signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

    Un futur lluminós1

    2Sant Adrià, fora d’un estudi sobre contaminació de l’aire

    Oda a la ciutat

    “Només volem un sostre”: el drama de l’habitatge a Santa Coloma

    Martorell deixa sense atribucions en “diverses matèries” el regidor Hernández

    El + llegit línianord.cat

    3

    4

    5

    A les xarxes

    @Marta_Ramon: El Comitè d’Empresadel Barça es planteja demanar una inves-tigació interna per esbrinar com va arribarel contracte de Messi al diari El Mundo.

    @albertmercade: Acaba el tercer dia decampanya [31-01-2021] i hi ha partits queencara no han fet públic el seu programaelectoral.

    #LaCampanyaEnMarxa

    @324cat: L’atur a Catalunya s’acosta al 14%.La Covid ha afegit 132.000 persones a unaxifra que ja supera el mig milió i que la lleurecuperació de final d’any no ha compensat.

    #L’AturDisparat #ElSouDeMessi

    La clau

    El 25 de gener, centenars demilers de pensionistes ijubilats de tot l’Estat vamomplir els carrers i les places demoltes ciutats i pobles, malgrat lesrestriccions sanitàries, per exigiri defensar pensions dignes.

    La resposta i la solidaritat vanser massives, així com la reper-cussió en l’opinió pública. Vamaconseguir, fins i tot, l’adhesió a lesnostres reivindicacions de dife-rents col·lectius i plataformes demolts països d’Europa. Ara janingú podrà obviar la nostra exis-tència ni ignorar les nostres re-ivindicacions. Els i les pensionis-tes volem ser escoltats.

    Tanmateix, no va ser fàcil co-ordinar tots els moviments, orga-nitzacions i plataformes que a totarreu setmanalment es concentrendavant dels ajuntaments perquèningú oblidi que no ens cansaremfins a aconseguir les nostres re-ivindicacions. Des que es va cele-brar la IV assemblea estatal, el mesde setembre, van sorgir proble-mes, ja que algunes persones novan acceptar els acords de la ma-joria de participants i van intentarconfondre i dividir els movimentsde pensionistes.

    A vegades costa d’entendre elcomportament d’algunes personesque diuen defensar la unitat delstreballadors i les treballadores i, enrealitat, li fan el joc a la dreta mésrància i cavernícola. Els motiusd’aquestes persones van ser méspersonals que no de contingut.Afortunadament, van ser majori-taris els moviments que van con-tinuar units i treballant coordina-dament a tot l’Estat. Ara bé, nohem d’oblidar que aquestes per-

    25 de generper Pedro Jesús Fernández

    sones han generat certes ten-sions i malestar entre els parti-cipants en les concentracions, jaque ningú entén per què no ac-cepten el que es va acordar a l’as-semblea estatal ni continuenunits a la Coordinadora Estatalper la Defensa del Sistema Pú-blic de Pensions (COESPE).

    A Badalona, la Marea dePensionistes continuem for-mant part de la Coordinadora deMarees de Catalunya i estem ad-herits a COESPE. I continuemreivindicant una taula que recullitotes les qüestions que perme-tin aconseguir unes pensionsjustes. Volem unes pensions re-conegudes com a dret fona-mental, complementant les co-titzacions socials amb aporta-cions finalistes i no amb préstecsa la Seguretat Social. Per això,demanem que es deroguin lesreformes laborals i les de les pen-sions que tan negativament vanafectar els pensionistes i treba-lladors. També volem que s’au-ditin els comptes de la Segure-tat Social per saber on han anata parar els nostres diners.

    Volem que les nostres pen-sions es revaloritzin automàti-cament segons l’increment del’IPC i que no es penalitzi la ju-bilació anticipada si es tenenquaranta o més anys de cotit-zació. La pensió mínima s’ha d’i-gualar a l’SMI i, al mateix temps,aquest ha de ser el 60% del sa-

    lari mitjà nacional, segons re-comana la Carta Social europea.

    És indigne mantenir la bret-xa de gènere, fet que suposa queles dones cobrin una pensió un30% inferior a la que percebenels homes. Una altra qüestióimportant per a nosaltres ésque no volem els plans privats depensions: són una estafa per alstreballadors i treballadores.

    Els pensionistes conside-rem que el ministre de la Segu-retat Social, José Luis Escrivá,com exdirector i gerent de l’Àreade finances públiques del BBVA(20054-2012) i president del’AIRF (2014-2020), anomenatper M punt Rajoy, no és la per-sona més adequada per ser quigestioni un ministeri que ha degarantir les pensions. Les sevesprioritats són oposades a lesnostres i estan més en la línia delque proposen els poders finan-cers. Per això hem demanat laseva dimissió. No és bo posar laguineu a cuidar les gallines.

    La protesta del 25 de generva ser una batalla important,però només una batalla. La llui-ta per unes pensions dignes i ladefensa dels serveis públics con-tinuen. Les organitzacions con-tinuarem reivindicant els nostresdrets i denunciant l’intent dedesmantellar un servei públic es-sencial. A Badalona, però, s’hansuspès temporalment les con-centracions dels dilluns.

    Els semàfors

    L’Hospital Germans Trias i Pujolde Badalona va estrenar dillunsles primeres 40 places del nouannex hospitalari que permetràtriplicar el parc de llits per a

    pacients amb coronavirus de laUnitat de Cures Intensives (UCI)

    d’aquest centre sanitari.pàgina 14Can Ruti

    El Departament d’Afers Socials iFamílies de la Generalitat de

    Catalunya va anunciar divendresl’aprovació per al pròxim 11 defebrer del nou pla per enderrocarel bloc Venus de la Mina. Els veïns

    celebren el projecte, peròdemanen accelerar el procés.

    pàgina 17Generalitat

    L’alcaldessa de Tiana, MartaMartorell, ha deixat el regidord’Urbanisme i Habitatge, Mateu

    Hernández, sense algunesatribucions. El decret es vasignar el passat 22 de gener,però no va fer-se públic finsaquest dimarts al Plenari.

    pàgina 18Aj. de Tiana

  • Hi ha el Parlament i el Govern de la Genera-litat. Hi ha els ajuntaments i les entitats su-pramunicipals. Hi ha, hi som, la gent, nos-altres. I hi ha les ciutats, els pobles, els bar-ris i els veïnats, que és on arrela la vida i on les vides vet-llen per sostenir-se i realitzar-se. La visió global del ter-ritori i de les necessitats de la gent que l’habitem no potser planificada i decidida des de dat. El principi feministaque el fet personal és polític agafa una major dimensióquan practiquem política de proximitat, des de baix, desdels municipis. Amb perspectiva global. La quotidiani-tat personal i comunitària esdevé indicador de com lespolítiques públiques o la seva mancança aterren damuntels nostres cossos, els nostres afectes, voluntats i anhels,i damunt els espais i els paisatges on ens desenvolupem.Gaudir o no d’espais comunitaris, d’espais naturals, d’a-ire net, d’alimentació saludable; tenir o no tenir accésfàcil a l’ocupació laboral, a la cultura, a l’educació per-manent i a la sanitat pública; disposar o no d’ingressossuficients per omplir la nevera, llogar un habitatge i ac-cedir a l’energia; i disposar o no de xarxa comunitàriaper sostenir la tasca reproductiva i de cures en la crian-ça i en la dependència són, entre molts altres, factors quemarquen la vida. Des de baix. I la política des de dalt,si no es vincula directament a la de baix, no funciona permillorar les nostres vides. Hi ha l’Estat, també, i tant. IEuropa. Però el primer pas és la política local.

    Quan parlem de Badalona en relació amb el país hiha dos missatges que es repeteixen molt sovint: un enpositiu, que situa la ciutat amb tota la seva complexi-tat com un element simbòlic i desllorigador, que apor-ta i que és mostra del que som com a poble, i un altreen negatiu, que analitza l’històric desequilibri metro-polità entre el Llobregat i el Besòs amb un clar balançde pèrdues i que ens ubica com una de les ciutatsgrans –entre la tercera i la quarta del Principat català–més pobres i més abandonades per les administracionspúbliques. En el pensament badaloní conviuen in-crustades, d’una banda, la sensació de fracàs envers elrumb de la ciutat i el pes d’un llast que no deixa que ensen sortim i, de l’altra, una intensa vitalitat comunità-ria de resistència i lluita, de creativitat i emprenedoria,que teixeix vincles i defensa drets i que, en definitiva,sosté la cohesió que ens defineix com una societat com-partida. Parlo de Badalona però parlo de moltes ciutats,de molts barris. És espai comú la percepció de tenir ungran potencial encara pendent de desenvolupar; ser patidel darrere de la capital catalana, amb més servituds quebeneficis; que la falta d’un model de ciutat clar, con-sensuat i de llarg recorregut ens ha perjudicat; i que hanfaltat polítics a l’alçada que l’hagin fet valdre per acon-seguir més autoestima i més inversions en infraes-tructures i equipaments i, sobretot, en revertir les fe-rides encara obertes del desarrollismo franquista so-bre el territori, sense caure en el clientelisme especu-latiu. Parlo de Badalona, però la percepció pot ser la ma-teixa en molts altres municipis, en moltes altres co-marques. Parlo d’aquest concepte global.

    L’autopista, fractura viva i amb els laterals pendentsde construir després de més de 50 anys, o l’acumulacióde despropòsits en la construcció de centres educatiussimbolitzen bona part d’aquest abandonament. Que elgran equipament de país, el Museu del Còmic, hagi es-tat un engany, que revertir l’exclusió no hagi convertitel Consorci Badalona Sud en potent motor de la Gene-ralitat o que la Mesa d’habitatge badalonina no s’hagidotat en proporció a la gravíssima necessitat d’habitat-ge que patim són només alguns indicadors que, com apaís, no s’ha tingut en compte què és i què significa Ba-dalona. Parlo de Badalona però el sentiment pot ser com-partit per desenes de municipis: per un hospital comarcalpendent, per la manca de transport, pel trinxament delterritori... Quan les grans companyies de creació cultu-ral amb projecció internacional es plantegen abando-nar la ciutat per falta de suport municipal se certifica laresponsabilitat local en la dissort per manca de modeli projecte amb mirada llarga. Però delata que, com en

    tantes altres coses arreu del territori, falta també un vin-cle amb la planificació global de país.

    Mentre vaig ser alcaldessa de Badalona vaig anar di-verses vegades al Parlament, algunes de ben rellevants.En cito tres. L’abril del 2016, convocada pel presidentde la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont a lacimera política i social sobre l’emergència habitacional,per anticipar una resposta conjunta i fer front comú ales retallades que el govern espanyol i el TribunalConstitucional tenien previst fer contra la Llei 24/2015d'emergència social i de protecció del dret a l’habitatge.El 27 d’octubre del 2017, quan vaig parlar en nom delmón municipal a favor de la República Catalana, el diaque es proclamava la independència. El març del 2018amb l'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, vam registraruna proposta perquè el nou Govern es dotés d’una con-selleria d'Habitatge que prioritzés amb urgència les po-lítiques públiques per fer front a aquest dret bàsic.

    A la cimera de l’habitatge del 2016 es va convidar aparticipar-hi les alcaldesses i alcaldes de les ciutats ca-talanes més grans. Per damunt del nostre color polític,fèiem pinya per afrontar un dels problemes més greus queassola la ciutadania del nostre país, poble a poble, barria barri, ciutat a ciutat. Quatre anys i nou mesos desprésd’aquella primera cimera, i sense entrar a valorar el fru-it d’aquell treball (la nova llei impulsada, les seves limi-tacions i les noves restriccions estatals imposades), vull

    destacar el fet en si. La convocatòria. Un encert fer-la perafrontar un problema de país, i un gran desencert que fosnomés una pràctica puntual. Només va ser una anècdota,quan reunir el món municipal i els agents socials hauriade ser el sistema habitual de relació institucional: pirà-mide invertida, de baix a dalt. Que el president haguéssigut alcalde podia marcar la diferència, ja que quan s’hapassat pel govern municipal l’anàlisi de la realitat i de lesdirectrius polítiques que ha de prendre una institució depaís com el Parlament no es pot entendre sense tenir encompte les aportacions dels alcaldes i les alcaldesses, queconeixen, coneixem, el pols de la vida a peu de carrer. Peròles cimeres participatives i els espais de deliberació con-junts no van ser, dissortadament, la tònica.

    Les paraules pronunciades el 27 d’octubre del 2017amb fort caràcter municipalista van quedar en el record:“Els ajuntaments representem la política de proximi-tat i som els que defensem dia a dia els drets socials iels drets democràtics de les nostres poblacions pluralsi diverses”, començava. La proposta de conselleria d’Ha-bitatge presentada el març del 2018 va quedar en un ca-laix, menystinguda.

    El municipalisme té una llarga tradició a Catalunya:des del segle XIX i fins a la República, passant per la Tran-sició, ha estat l'eina que millor ha defensat les classes po-pulars. L'espai on s'ha pogut defensar més i millor un pro-grama polític des de la proximitat, l'honestedat, l'empa-tia i el treball militant com a valors centrals. El munici-palisme no és només la gestió d'un govern local des de laproximitat. Representa una manera de concebre i exer-

    cir la política, amb una gestió de les institucions des d'u-na perspectiva de governança compartida: oberta, trans-parent i corresponsable amb el teixit social i la ciutadania.

    Amb aquesta trajectòria, i en un context social, eco-nòmic i sanitari d’emergència nacional com el que estemvivint, el municipalisme sobiranista i transformador, querepresenta un espai polític transversal, rupturista i ambcapacitat de guanyar i governar en molts indrets del ter-ritori, hauria d’articular un espai polític coordinat i de paísque pugui interpel·lar, conjuntament amb qui així ho vul-gui i amb qui ja treballa en aquest sentit, els catalans i lescatalanes en les pròximes eleccions del 14 de febrer. L’ob-jectiu ha de ser afavorir l’articulació d’un espai polític am-pli que tingui capacitat de superar l’estancament que viula política catalana a partir dels principis següents:

    1- La irrenunciable sobirania del poble català per de-cidir el seu futur i, per tant, amb la majoria de catalansi catalanes constituir una República Catalana. El reco-neixement del referèndum de l’1 d’octubre com un puntde partida en aquest camí cap a la plena sobirania d’a-cord amb el clam històric que a Catalunya i als PaïsosCatalans ja s’ha expressat en diverses ocasions, com aradurant la Segona República, amb l’Assemblea de Ca-talunya o amb l’anomenat “Procés” dels últims anys.

    2- La necessària priorització de les polítiques socialsen la transformació d’un sistema econòmic capitalistainjust que ha deixat ja massa gent enrere. Les polítiquesen habitatge, alimentació, energia, salut, educació i cul-tura com a pilars bàsics i públics per a la construcció d’unpaís realment democràtic han de ser el pilar de qual-sevol proposta política i de govern en la pròxima le-gislatura. El bé comú, la gestió pública dels serveis, latransparència i la participació com a mínim indispen-sable han de ser també un eix estratègic en l’acció po-lítica al servei dels catalans i les catalanes.

    3- La incorporació de l’ecologisme i el feminisme coma perspectives indispensables en una pràctica políticainclusiva i igualitària. Entendre’ns plurals, diversos i coma iguals, des del respecte i la cooperació entre persones,municipis i administracions amb la idea que el projecteneoliberal consolidat els últims anys ha perjudicat elsdrets de totes i tots i, especialment, els de les capes mésfebles de la població catalana. Canviar la mirada cap aun projecte humà implica canviar les desigualtats es-tructurals que des de finals dels 80 s’han anat accen-tuant als Països Catalans. Treure el poder de les elits ide l’Ibex 35 per tornar-nos allò que durant tant de tempsse’ns ha robat, apostant per una banca pública al ser-vei d’una economia de la vida.

    Posem, doncs, a disposició del país el coneixementi l’experiència del municipalisme que hem anat treba-llant per compartir i ajudar a bastir una proposta de re-corregut que surti a guanyar les institucions per tornar-les a la gent i a les seves necessitats. Per fer-ho cal uncanvi de xip, mirada llarga i voluntat de ser un projec-te hegemònic, amb un programa de mínims i voluntatde guanyar Catalunya des d’una òptica socialista i so-biranista, feminista i ecologista. Constatem que aques-ta voluntat guanyadora s’ha començat a expressar enalguns projectes municipals que hem vist néixer on s’handonat les condicions per compartir debats i anàlisis, sor-tir dels espais predefinits i poder assumir mirades mésàmplies. Uns projectes que poden marcar el camí perguanyar Catalunya reconeixent també les aportacionsfetes per altres projectes que prèviament van sortir delmarc de la unitat popular i que també han tingut un re-corregut d’èxit en pobles i viles del país.

    Aquests són els principis que van fer néixer Guany-em Catalunya. Per això, personalment, i de la mà de lacandidatura CUP-Un Nou Cicle per Guanyar, he fet elpas de la política local a la nacional. Per fer del Parlamentuna eina útil per a Badalona, el país i les classes popu-lars, que som, recordem-ho, el 95% de la ciutadania. Fem-ho plegades, juntes. Siguem generoses i esdevinguemel motor de canvi i de ruptura que bona part de catala-nes i catalans, i de badalonines i badalonins, estan es-perant. De baix a dalt per condicionar el de dalt a baix.

    | 6

    línianord.cat Opinió4 de febrer del 2021

    Tribuna

    per Dolors Sabater, cap de llista de CUP-Un Nou Cicle per Guanyar

    Badalona al Parlament

    Fem del Parlament una eina útil per a Badalona, el país i les classespopulars, que som, recordem-ho,

    el 95% de la ciutadania

    ““

  • 7 |

    línianord.catPer a publicitat: [email protected] - 686 429 517 4 de febrer del 2021

  • | 8

    línianord.cat Opinió4 de febrer del 2021

    NN

    Mirada pròpia

    Aquesta no és una crisi del sector turístic. Ésuna crisi de salut global. És cert que el turis-me, com tants altres àmbits, s’ha vist espe-cialment afectat per una paràlisi sense pre-cedents provocada per l’emergència sanitària de la Co-vid-19. Les restriccions de mobilitat i el tancament defronteres per frenar l’expansió de la malaltia ha com-portat una caiguda de la demanda turística superior al70% a tot el món, segons dades de l’OrganitzacióMundial del Turisme (OMT). L’organisme internacio-nal calcula que ens caldran entre 2 i 4 anys per recuperarles xifres que teníem l’any 2019.

    Sens dubte, aquesta no és una bona notícia ni peral sector ni per a l’economia global, però cal insistir adir que aquest no és un problemaestructural ni una crisi específicade la ciutat de Barcelona. De fet,abans de la pandèmia podíemafirmar que la ciutat comptavaamb un sector turístic competitiu,amb una oferta i serveis ben va-lorats i amb un índex de deman-da òptim. A més, des del 2011,Barcelona ha aparegut cada any enel rànquing de les 20 ciutats mésatractives del món per al turismeinternacional (Global destinationcities index de Mastercard).

    Ara, per motius de força ma-jor, ens hem trobat davant unaBarcelona molt més buida, nonomés amb hotels que han hagutde tancar i restaurants que nomésfuncionen a mig gas, sinó també amb tot el conjunt d’em-preses relacionades amb el turisme –des de comerçoso equipaments culturals fins a empreses de transport–que també pateixen aquesta crisi. Ara és, doncs, un bonmoment per fer-nos la pregunta: és aquesta la Barce-lona que volem?

    Els últims anys han sorgit veus extremadamentcontràries al turisme i s’ha arribat a assenyalar el sec-tor com un seriós perjudici per a la capital catalana –iper a moltes altres ciutats i destinacions turísti-ques–. Crec que davant d’aquesta absència turísticasobrevinguda ja no hi pot haver discussió: el verita-ble perjudici és no tenir turisme.

    Com a sector i com a destinació, tenint en comptela situació excepcional que vivim, hem de ser capaços

    de continuar treballant per una recuperació i consoli-dació construïdes sobre la sostenibilitat i l’ètica del tu-risme. Però tinguem-ho ben present: aconseguir un tu-risme responsable i sostenible només serà possible sitotes les empreses i professionals que en formen partressorgeixen.

    EL TURISME QUE VINDRÀEls efectes de la crisi en el futur del turisme poden sermés dels que imaginem. La destrucció d’empreses i dellocs de treball ens porta a una oferta més pobra i me-nys variada. Amb ells es destrueixen valors diferencialsde la ciutat: el petit comerç, serveis turístics únics i unaoferta gastronòmica, fins ara, envejable.

    És més, aquesta pandèmia ens portarà canvis mésprofunds, fins i tot, en el comportament de la deman-da. Mentre que el triomf del teletreball i del comerç elec-trònic deixen els grans esdeveniments i el futur del MICEo turisme de negocis en l’aire, la por i la inseguretat dela societat poden marcar en bona part la tria de desti-nacions.

    El futur del turisme passa, en aquest moment, perla supervivència de les empreses, sí, per resistir la cri-si i fer equilibris de tresoreria i de gestió de costos. Arabé, que els arbres no ens tapin el bosc. El futur del sec-tor també exigeix impulsar la innovació i la digitalitza-ció per fer recerca aplicada i per apostar per la forma-ció i la preparació, no només dels professionals que s’in-corporaran al sector en un futur, sinó també dels que

    ja en formen part. Aquest moment és, també, una opor-tunitat per formar-se i estar preparats per reconduir elsreptes que vinguin. Si només ens centrem a salvar-nosa curt termini, el futur serà igualment incert.

    LA COL·LABORACIÓ, PRIMORDIALLa pandèmia ens deixa una situació complexa, però tam-bé algunes lliçons que ens han de servir per al futur. Hau-rem d’aprendre a enfortir i diversificar el sector per sermés resilients i haurem de ser conscients dels riscos dela internacionalització del turisme. A curt termini, po-sicionar Barcelona com una destinació segura i aplicarmesures de prevenció a la mobilitat (externa i dins lamateixa ciutat), als allotjaments turístics i a les diferents

    activitats dels turistes i visitants(restauració, comerç, oci, plat-ges...) és clau per fer front a la re-cuperació. Redimensionar l’ofer-ta i diversificar la demanda ambcriteris de sostenibilitat és unprocés de transformació que re-quereix més temps i esforços.Tanmateix, però, seria un erroroblidar-ho. Hem de poder sobre-viure, sí, però sense posar en pe-rill el nostre futur a mitjà i llarg ter-mini. Ja se sap: malament va quino pensa en l’endemà.

    La situació de la Covid-19ens deixa un missatge molt clar:només podrem construir el futurdel turisme si deixem de bandadiferències i desacords i treba-

    llem conjuntament. La col·laboració de tots els agentsdel sector és imprescindible, però les administracionspúbliques tenen a les seves mans donar ajudes al sec-tor, implementar mesures i ser, també, flexibles da-vant els canvis que s’hauran de dur a terme. En aquestmoment, amb la mirada posada en el nou Govern deCatalunya, cal remarcar que els nostres representantshan de treballar en l’avui, però alhora contribuir a ferpossible l’objectiu a llarg termini: un turisme res-ponsable i sostenible.

    El turisme aporta valor en termes econòmics i so-cials i és un dels principals motors de la nostra ciutat idel nostre país. No hi hem de renunciar.

    La doctora Maria Abellanet és CEO del CETT

    per Maria Abellanet

    Allò que hem après amb la pandèmia

    Foto

    : AC

    N

    NLes millorsperles

    Una dona fent aeròbic sense adonar-se que, darrere seu,s’està produint un cop d’estat. Ha passat a Birmània, on una professora d’aeròbic ha captat aquest moment en una de les seves classes virtuals, que ja ha fet la volta al món.

    L’Audiència de Barcelona jutja l’excapellà de Sant Vicençde Castellet per haver casat una dona amb el seu xicotmort perquè pogués quedar-se amb l’herència. És elmateix excapellà que és a la presó per estafar àvies.

    Una infermera sueca que ha lluitat contra el coronaviruspassarà una setmana sola en una illa mirant pel·lícules. Ho podrà fer gràcies al Festival de Cinema de Göteborg, que l’ha escollit a ella d’entre 12.000 sol·licitants.

    Un robot aspirador fuig d’una casa i deixa els carrers deBarcelona com una patena. L’escriptor Oriol Canosa vapublicar un vídeo a Twitter on es veia aquesta imatgesorprenent que, de seguida, va omplir titulars.

    LA FOTOÀlex Recolons / ACN

  • 9 |

    línianord.catEnvia’ns les teves cartes a: [email protected] 4 de febrer del 2021

    Tribuna

    El govern al menjador de casa decidint qui potseure i qui no a la nostra taula a dinar. En al-guns llocs sis persones, en d’altres menys. Unabombolla, dues bombolles, tres bombolles. Ca-suística vària, no acabaríem si haguéssim de fer-ne la llis-ta sencera.

    No és aquest fet la dimensió més dramàtica de la pan-dèmia, certament. Però mereix ser destacat per no ob-lidar fins a quin punt les decisions dels governs per ferfront a les conseqüències sanitàries de la Covid-19 su-posen, de retruc, l’eliminació temporal dels drets fona-mentals de les persones. En aquest cas el dret a la inti-mitat. El castell més sagrat de la persona, el seu domi-cili, ha estat expropiat, violat. No és una opinió. És unfet. Una altra cosa és que amb la pandèmia pel mig s’hipugui estar a favor, en contra, o no sap no contesta. Peròel fet no canvia: el castell sagrat de la persona, casa seva,ha estat expropiat.

    No ens ve de nou. El primer confinament va ser moltpitjor. Llavors vam convertir els domicilis en presons. Noés que no poguéssim obrir la porta a tercers, és que noens la podíem obrir a nosaltres mateixos per sortir-ne.

    Podríem no quedar-nos aquí. Si fa la llista de deci-sions que ni tan sols imaginava que algun dia no podriaprendre per vostè mateix, no donaria l’abast. Entre elles,moltes que només són molèsties –no poder anar onvols–, altres que poden convertir-se en un veritable pro-blema de subsistència –no poder treballar– i algunes queqüestionen les bases de la nostra societat pretesamenthumanista –no poder acompanyar els malalts en els seusmoments més complicats o donar la mà als nostres mortsper acomiadar-los com voldríem–.

    Són coses de la Covid-19 i de la manera de fer-hifront. No hi ha judici en la descripció, però val la penaalmenys deixar escrit què suposa. El resum ve a ser quecom a individus hem estat anorreats temporalment, queles nostres vides han quedat en mans de les decisionscol·lectives que pren el governant i que tot això ha pas-sat amb l’aquiescència majoritària de la ciutadania, queho ha vist en general bé perquè l’objectiu final és pro-tegir la nostra salut col·lectiva.

    Les úniques crítiques que s’han sentit amb força hanestat de matriu econòmica. En la mesura que es limitenels drets, l’activitat productiva i el consum se’n ressenten,es destrueix el PIB, la gent s’empobreix, les empreses tan-quen i, al final del carrer, serà tan gros el problema eco-nòmic que també impactarà sobre la salut de les persones.

    Aquests arguments economicistes, sòlids, es van ferun forat de seguida. I són els que expliquen els equilibrisque intenten fer els governs entre les mesures restricti-ves i la necessitat d’obrir la mà. Qui millor ho ha expressat

    és el mateix secretari de salut pública de la Generalitat,Josep Maria Argimon, que va dir que si fóssim un paísric, tot estaria tancat, però que no podríem pagar-ho. Ésen aquest equilibri sanitari-econòmic que ens seguim mo-vent. El millor exemple van ser les mesures aperturistesdel període nadalenc, sabent, com sabien els governs, quese’n pagarien les conseqüències. Així doncs, economiai salut menjant-se tot el protagonisme.

    Però les qüestions referides als drets fonamentals deles persones no han captat cap atenció a l’hora de deci-dir les mesures que s’havien de prendre. No han tingut –ino tenen– gens d’importància gairebé per a ningú. Gre-gàriament s’ha acceptat que cal fer allò que calgui perquèés en nom del bé i ja no hi ha res més a dir. Punt final. Però,en canvi, resulta pertinent obrir aquesta conversa. I mésara que l’amenaça de les noves soques del virus comen-cen a fer evident que la sortida del túnel, que imaginàvempropera, pot estar més lluny del que voldríem creure.

    Per ridiculitzar aquest tipus de preocupacions sobreels drets fonamentals –un d’ells convidar a casa qui etroti per fer allò que et roti– sempre es podrà argumen-tar que si et mors per culpa de la pandèmia, no tindràsdrets pels quals preocupar-te. I que, per això, davant d’untema sanitari no hi ha altre camí que circular sense mi-rar pels retrovisors, perquè tots els mals que provoca-ràs seran menors que el que procures evitar.

    És un argument difícil de rebatre, certament. Però se-gueix sense estalviar-nos les preguntes i, en particular,quin és el nostre lloc al món en tant que individus, mésenllà de la col·lectivitat i l’obligat, obsessiu i en certa ma-nera malaltís gregarisme de les societats modernes.

    Perquè té derivades profundes. Una d’elles, donarper bo que mentre l’Estat omnipotent es preocupi pernosaltres, tota la resta és qüestió menor i menysprea-ble. I, per contra, la veritat és que, sense l’individu re-sistint i mantenint el catàleg de drets que donen al seujo més íntim la capacitat d’actuar en llibertat, el nostremón passa a ser impossible. I és el model xinès, auto-ritari i dictatorial, el que es declara formalment gua-nyador en tant que més efectiu per a algunes coses.

    No exagerem. No hem arribat aquí i no cal esverar-se més del compte abans d’hora. Però sense les preguntesque seguim sense fer-nos i negant-nos a obrir el debatpermanent sobre drets fonamentals és més fàcil que hipuguem anar lliscant. I ve a tomb de nou el senyor Jo-sep Maria Argimon, que també ens ha avisat amb totesles lletres que haurem de vigilar els governs de prop quantot això passi. Perquè, segons ell, s’hauran acostumat aprendre decisions coercitives sense que ningú se n’ha-gi queixat i això els pot resultar temptador. Si estem avi-sats, almenys fem-nos les preguntes.

    Sense l’individu resistint i mantenint el catàleg de drets

    que donen al seu jo mésíntim la capacitat

    d’actuar en llibertat, el nostre món passa a ser impossible. I és el model xinès,

    autoritari i dictatorial, el que es declara

    formalment guanyador en tant que més efectiuper a algunes coses

    ““

    per Josep Martí Blanch

    La Covid i la violació dels domicilis

    Foto

    : Pex

    els

    @CarlWinslou: Se están aprobando y des-arrollando tantas vacunas del coronavirusque, de aquí a que llegue el turno de vacu-narme, seguro que me toca la de Deliplus.

    @Modgi: Espanya és un país tan cutre queels rapers no els foten a la presó per vendremarihuana, per robar cotxes o per cosir atrets altres rapers, sinó per cantar.

    @AlbertLloreta: Et diuen maleducat iprovincià per parlar la teva llengua per-què fa massa anys que no et poden pro-hibir parlar-la.

    Flaixos

  • | 10

    línianord.cat 4 de febrer del 2021 El reportatge del mes

    Gener del 2021. CarrerNació del barri de SantMartí, Barcelona. Di-versos veïns es posenen contacte amb la Guàrdia Ur-bana per denunciar unes estranyesmolèsties. Durant les 24 horesdel dia senten sorolls de maqui-nària. El carrer està impregnat d’u-na forta olor, afegeixen. Dies méstard, agents de la policia localcomproven la procedència dels so-rolls i de l’olor i determinen queprovenen d’una nau industrial.Tot apunta que a l’espai s’hi estàcultivant marihuana. La policiabarcelonina demana a un tècnic dela companyia de la llum que cal-culi el consum elèctric del local:multiplica per vuit el d’un establi-ment normal, un fet típic en lesplantacions de cànnabis.

    Els agents estan marxant des-prés de comprovar el consumelèctric quan la sort es posa del seucantó. Veuen que dues personessurten del local. Semblen nervio-ses. Intenten esquivar la policia. Elsagents aconsegueixen intercep-tar-les i un cop acorralades con-fessen. Reconeixen que estan cui-dant la plantació. El més probableés que els dos detinguts, que horesmés tard seran acusats d’un pre-sumpte delicte contra la salut pú-blica i d’estafa elèctrica, no siguinels propietaris de la plantació.“Només simples peons d’un en-tramat criminal molt més gran”,afirma Juan Guzmán, cap de laUnitat d'Investigació de la GuàrdiaUrbana de Barcelona.

    El 14 de gener, els Mossosd’Esquadra i la mateixa GuàrdiaUrbana decomissen tot el materialde la nau: 9.106 plantes de mari-huana, 640 euros en efectiu i 20quilos de llavors de marihuana.

    EN AUGEEl 2020, intervencions contra plan-tacions de marihuana com la deSant Martí s’han convertit en quo-tidianes a Barcelona i rodalia. Nohi ha setmana que la policia no ac-tuï contra el tràfic d’aquesta droga.De vegades són petites planta-cions, com la que el passat 30 de se-tembre es va trobar en el soterra-ni d’una antiga botiga de l’Hospi-talet. En altres ocasions es tracta degrans cultius, com el desmantellatper la Policia Nacional el 29 de de-sembre a la Roca del Vallès: unanau amb 61.000 plantes.

    Les grans plantacions de ma-rihuana estan en auge a l’àreametropolitana. L’any passat se’nvan trobar 148 i hi ha 208 inves-tigacions obertes relatives a aques-ta droga. Tot i que des dels Mossosapunten que Barcelona està moltlluny de seguir tristos exemplescom el de Ciudad Juárez a Mèxic,assenyalen que “cal vigilar perquèel narcotràfic de marihuana potconvertir-se en un problema greu”.De fet, les xifres parlen per si soles.Si el 2013 el cos de policia català vaintervenir 36.000 plantes a totaCatalunya, el passat 2020 el nom-bre de plantes decomissades va serde 247.000. Quasi set vegadesmés. Dels 1.362 detinguts per trà-fic de marihuana el 2018 es va pas-

    sar als 2.729 el 2019. El doble ennomés 12 mesos.

    “Fa tres anys la preocupaciómés gran dins del cos eren el ter-rorisme i els robatoris a domicilis,però ara també s’hi ha d’incloureles plantacions de marihuana”,expliquen des dels Mossos. Enpart, el que més preocupa és tot elque arrossega aquesta narcoeco-nomia que segons xifres de DanielMontolio, especialista en economiadel crim a la UB, genera a Espanya8.514 milions d’euros i evadeix

    3.300 milions d’euros, “aproxi-madament un terç de la despesaanual en sanitat a Catalunya”.

    CAP A EUROPAAra bé, per què ha augmentat tantel cultiu de marihuana a casanostra? Tradicionalment Cata-lunya ha estat una zona de pas delnarcotràfic, una parada en el camíque els traficants recorren per ar-ribar a Europa. Amb la crisi tot vacanviar i la regió es va convertir enun punt de producció. El clima, la

    laxitud legal, la manca d’oportu-nitats de feina en l’economia con-vencional i la precarietat laboraln’han estat els detonants. “Fins al’any 2012 les plantacions erenmés petites, sobretot destinadesa abastir de forma il·legal elsclubs cannàbics, però ara enstrobem amb plantacions enor-mes”, relata Guzmán.

    Aquest canvi de paradigmaha fet que algunes periodistes comMayka Navarro parlin de Catalu-nya com “l’horta de la marihuana

    d’Europa”. No és exagerat, ja queles grans plantacions contra lesquals lluita la policia, en la seva ma-joria estan destinades a abastir elvell continent. “És un negoci rodó,ja que un gram de marihuana alscarrers de Barcelona costa al vol-tant de 5 euros, mentre que aFrança en val 10, a Irlanda 16 i aFinlàndia 23”, expliquen des delsMossos. Això ha estat un reclamper a les màfies de tota Europa i perals clans locals. La legislació espa-nyola és ambigua i els delinqüents

    Un cultiu de marihuana amb 100 plantes gasta la mateixa energia que un gran bloc de pisos. Foto: Mossos d’Esquadra

    El nombre de grans plantacions i de grups de crim organitzat dedicats a la marihuana han augmentat de forma exponencial a Barcelona

    i l’àrea metropolitana. Només el 2020 els Mossos van decomissar 247.000plantes a tota Catalunya, gairebé set vegades més que les 36.000 de l’any 2013

    L’any del tràfic demarihuana

  • 11 |

    línianord.cat4 de febrer del 2021El reportatge del mes

    n L’Oriol i la Maite (noms ficticis) sónmembres d’una associació cannàbicade Barcelona. Com ells, segons càlculsde la Federació d’Associacions de Càn-nabis de Catalunya (CatFac), a tot elterritori hi ha més de 300.000 socis.“A Barcelona i rodalia les associacionssón més de 200”, expliquen des de laplataforma Cànnabis Barcelona. Alcentre de la ciutat, la majoria són re-gentades per holandesos, francesos,italians i russos, mentre que els clubsde l’àrea metropolitana i dels barrismés allunyats del centre de la capitalestan dirigits per persones autòctones.

    En la primera onada de la pandè-mia, els clubs van tancar com altrescomerços. L’Oriol i la Maite són consu-midors habituals de marihuana i ales-hores van haver d’empescar-se siste-mes per poder trobar el productefora de les associacions. “A través decontactes, d’amics i del tripijoc... erabastant incòmode”, expliquen.

    A diferència del que relaten l’Oriol ila Maite, altres socis ho van tenir mésdifícil per accedir a la marihuana. “Du-rant el confinament ens hem trobatcasos de gent gran que pren marihua-na pel dolor, perquè ja no li funcionacap teràpia farmacològica, anant acomprar al mercat negre”, diu MireiaVentura, de l’entitat Energy Control.

    A Catalunya es pot consumir càn-nabis, però és il·legal vendre’n o com-prar-ne. Aquest buit jurídic genera unmodel ambigu. Als clubs s’hi pot con-sumir marihuana, però aquests no te-nen manera d’aconseguir el productelegítimament.

    Al carrer, la marihuana és més ba-rata, però no està sotmesa a controlsde qualitat. “S’adultera amb produc-tes sintètics per augmentar-ne la pro-ducció i aquestes substàncies podenproduir atacs d’ansietat o crisis para-noiques. És el pitjor que hem vist en20 anys”, assegura Ventura.

    Malgrat que en la segona onadade la pandèmia el Govern va deixarobrir les associacions en considerar-les essencials, el virus i la crisi econò-mica han fet que, segons CànnabisBarcelona, al voltant del 20% delsmembres d’associacions hagin passata comprar al mercat negre.

    Des de la CatFac posen molt èmfa-si a distanciar les associacions de lesorganitzacions criminals que cultivenmarihuana. “Encara que alguns clubsen puguin comprar, aquests cultiusestan destinats a la venda a Europa”,explica Eric Asensio, d’aquesta fede-ració. Per a ell, si la marihuana es re-gularitzés, les màfies deixarien de te-nir el control de la situació.

    Consum confinat

    se n’aprofiten. “És molt difícil queacabin a la presó, ja que les penesper plantar marihuana van de l’a-ny als 3 anys i en casos de granscultius no arriben als 5”, afirma Al-bert Palacios, del sindicat inde-pendent dels Mossos d’EsquadraUSPAC. “La gran majoria no aca-ba trepitjant la presó”, assevera.

    Si en origen les terres tarrago-nines i gironines eren on es culti-vava, en l’últim any les plantacionsa l’àrea metropolitana, al Garraf ials Vallesos han crescut. Nou Bar-ris, Sants, l’Eixample, Sant EsteveSesrovires, Sant Andreu de la Bar-ca, el Prat, Badalona, Sant Adrià,Viladecans... La llista d’indrets onhi ha hagut desmantellaments degrans cultius el 2020 és llarga i de-mostra la forta vinculació del ter-ritori amb el narcotràfic.

    Fins i tot s’han detectat orga-nitzacions criminals que operen atota la zona per abastir, a gran es-cala, el mercat europeu. N’és ex-emple el grup que els Mossosvan detenir el 15 de novembre ique tenia més de 12.000 plantesrepartides pels Vallesos, Girona iel Bages. Segons informacionspolicials, guanyava 4 milions d’eu-ros anuals per la venda de mari-huana. En l’emboscada, en laqual van participar 100 efectius,es van trobar armes de foc.

    “L’augment de plantacionsestà fent créixer el nombre demàfies que volen controlar el mer-cat”, detalla Palacios. Aquest ex-trem és confirmat pels Mossos,que expliquen que han augmen-tat els robatoris violents a domicilison hi ha plantacions de clans rivalsper “mantenir el monopoli”. Lalluita pel poder suposa violència,i la violència, com presumpta-ment va passar l’agost a Lloret deMar on es va trobar un homemig calcinat, suposa morts.

    EL PITJOR FUTUR POSSIBLE L’Afganistan amb l’opi, el Marrocamb l’haixix, Colòmbia amb lacoca... Són països productors dedrogues. Què passaria si el narco-tràfic penetrés en l’administraciópública? “L’escenari més perillóssucceeix quan els polítics o els fun-cionaris són corromputs”, diuendes dels Mossos. A canvi d’arre-glar-li la plaça major o el polies-portiu municipal, un alcalde fa lavista grossa amb les naus de cul-tiu de marihuana als afores del po-ble. Són aquest tipus de situacionsi, com diu Palacios, “no hi ha nin-gú incorruptible”.

    Així mateix, Montolio explicaque, si el crim organitzat s’infiltraa la societat, “moltes personesqueden desprotegides i sense

    “És un negoci rodó, ja que un gram demarihuana als carrersde Barcelona costa al voltant de 5 euros,mentre que a França en val 10, a Irlanda 16 i a Finlàndia 23”

    prestacions socials perquè no te-nen contracte, i a més l’Estat dei-xa de percebre impostos”. Són di-ners que perd la sanitat o l’edu-cació. Segons expliquen els Mos-sos, “ja hi ha immobiliàries que esdediquen només a buscar edificisperquè els narcotraficants hi pu-guin instal·lar els seus cultius oconcessionaris que proveeixenels cotxes que s’empren per por-tar la droga a Europa”.

    Aquesta implantació del nar-cotràfic al territori també es co-mença a veure en el tipus de de-linqüents que es dediquen a lavenda de la marihuana. Moltsd’ells abans es dedicaven a altrestipologies de crims. “El seu cultiués tan rendible i té tan poques pe-nes de presó que alguns clans es-tan deixant la venda d’altres dro-gues o el robatori per dedicar-sea la marihuana”, diuen els Mos-sos. I en la mateixa línia, els seusingressos estan augmentant. Enun operatiu realitzat a Sant An-dreu de la Barca en què es van de-tenir 26 persones, els investiga-dors van constatar que els inte-grants de l’organització porta-ven un tren de vida molt elevat:cap d’ells tenia feina estable, vivienen cases on el lloguer arribava als5.000 euros al mes i portaven re-llotges d’11.000 euros.

    POLICIA AL LÍMIT“Les decomisses de marihuanageneren un volum de feina moltbèstia”, diu Palacios, el qual re-marca que les operacions contragrans plantacions tenen uns riscosafegits que les fan complicades. “Uncultiu de marihuana amb 100plantes gasta la mateixa energia queun gran bloc de pisos, i això, ambinstal·lacions punxades i en con-dicions pèssimes, fa augmentar elrisc d’incendi”, explica l’inspectorGuzmán. A més, cal sumar-hi elsriscos derivats de la presència d’ar-mes en moltes plantacions.

    Palacios afegeix que l’elevatnombre d’operacions ha generatproblemes d’emmagatzematge ales comissaries. “Alguns compa-nys han hagut d’agafar la baixaperquè els mareja la forta olor demarihuana”, detalla. Tant és aixíque fa un temps es va projectar unbúnquer a la comissaria dels Mos-sos de Trinitat Nova (Barcelona)per guardar-hi la droga. Amb tot,i davant d’aquesta problemàti-ca, Palacios es pregunta si no “cal-dria legalitzar la marihuana coma Holanda”.

    Un reportatged’Albert Alexandre

    “Ja hi ha immobiliàriesque es dediquen abuscar edificis perquèels narcotraficants hi puguin instal·lar els seus cultius oconcessionaris que elsproveeixen els cotxes”

    Amb el confinament molts consumidors de cànnabisvan haver de recórrer al mercat negre

    i molts d’ells no han tornat a les associacions

  • | 12

    línianord.cat Per a publicitat: [email protected] - 686 429 5174 de febrer del 2021

  • 13 |

    línianord.catPer a publicitat: [email protected] - 686 429 517 4 de febrer del 2021

  • línianord.cat 4 de febrer del 2021

    Badalona

    | 14

    SEGURETAT4La polèmica Uni-tat Omega de la Guàrdia Urbanade Badalona torna a patrullar elscarrers de la ciutat sis anys des-prés. L’alcalde Xavier García Al-biol va presentar dilluns els 14efectius que integraran aquestequip –que comptarà amb trescomandaments del cos policial–en el seu retorn després de la sevadissolució amb l’accés a l’alcaldiade Dolors Sabater el 2015. La pre-visió és doblar la plantilla un cops’aixequi el toc de queda nocturn.

    “Aquesta unitat sempre ha es-tat molt valorada i apreciadapels veïns per la seva eficiència iper això era una prioritat tornar-la a posar en funcionament perdonar resposta als problemesde seguretat en algunes zonesconflictives”, va assenyalar Albiolen l’acte de presentació, on va es-tar acompanyat per la regidora deSeguretat, Protecció Civil i Con-vivència, Irene González, que enl’últim Ple va rebre per segon cop

    una demanda de dimissió de l’o-posició per la gestió del cos.

    Segons ha detallat el consis-tori, la unitat patrullarà els car-rers des de les sis de la tarda finsa les dues de la matinada de di-lluns a dijous i fins a les sis delmatí de divendres a diumengementre s’allargui el toc de queda.Un cop s’aixequi el confinamentnocturn s’iniciarà una segonafase que preveu la incorporació

    de 14 agents, que ja haurien pas-sat el procés de selecció.

    DOBLE REVÉSDavant d’això, la Junta ElectoralProvincial ha desestimat el recurspresentat per Guanyem en con-siderar que la presentació de launitat “no interfereix” en el pro-cés electoral, tal com ja havia fetla Junta Electoral de Zona ambles al·legacions d’ERC.

    Albiol i la regidora González en la presentació de la Unitat Omega. Foto: Aj.

    Torna la Unitat Omega sis anysdesprés amb 14 agents

    » El polèmic equip doblarà efectius quan s’aixequi el toc de queda» La Junta Electoral desestima els recursos de Guanyem i ERC

    Can Ruti estrena annex perpoder triplicar els llits d’UCI

    SALUT4L’Hospital GermansTrias i Pujol de Badalona va es-trenar dilluns les primeres 40places del nou annex hospitala-ri que s’ha construït dins delmateix recinte al sud de l’edificiprincipal. Les obres –que s’hanallargat durant quatre mesos ihan tingut un cost de 19 milionsd’euros– no només permetranguanyar uns 4.300 metres qua-drats per a l’atenció de pacientsamb coronavirus, sinó que su-posen gairebé triplicar el parc dellits de la Unitat de Cures Inten-sives (UCI) del centre sanitari.

    Durant aquesta primera eta-pa només estarà en funciona-ment la primera planta de l’e-quipament, que té capacitat peracollir una quarantena de pa-cients crítics. “Aquest nou espaipermetrà traslladar els pacientsque actualment estaven ubicatsa l’UCI modular construïda elpassat abril, en la primera ona-da”, ha apuntat la directora del’àrea d’Organitzacions i Pro-fessionals del Servei Català de laSalut, Sara Manjón, que ha de-tallat que les instal·lacions esta-ran a ple rendiment a l’abril.

    La piscina Mireia Belmontereobre amb polèmica

    EQUIPAMENTS4La Piscina Mi-reia Belmonte de Badalona vatornar a obrir les portes dillunsdesprés de gairebé un any tan-cada. Segons informa el consis-tori en un comunicat, les obresque s’han fet durant els últimsmesos han permès reparar lesincidències “necessàries per as-segurar les bones condicions del’equipament i l’òptima tempe-ratura de l’aigua per a la pràcti-ca esportiva”. Els abonats i usua-ris de l’equipament han de de-manar citar prèvia per poder ac-cedir a les instal·lacions.

    L’equipament va haver detancar el març del 2020 a causade les restriccions per la pandè-mia i no va poder reobrir ambcondicions quan les autoritats envan permetre l’ús el juliol a cau-sa de nombrosos desperfectesagreujats per la falta de mante-niment i pel pas del temporalGlòria després.

    La reobertura, però, s’ha vistesquitxada per les reclamacionsque una setmana més han tras-lladat els monitors de la piscina,que denuncien que han estatvíctimes d’un ERTO “il·legal”.

    Junqueras, protagonista del míting d’ERC a BadalonaPOLÍTICA4El president d’ERC,Oriol Junqueras, va ser el granprotagonista del míting que elsrepublicans van organitzar di-vendres al Teatre MargaridaXirgu de Badalona. En la sevaprimera intervenció en un actedes que va ser tancat a la presóde Lledoners, Junqueras va vo-ler fer una crida a vèncer la pori va demanar a la ciutadaniaque vagi a votar el 14 de febrerper evitar servir la victòria en sa-

    fata de plata “als de sempre”. “Nopodem donar el gust a aquellsque creuen que poden guanyartancant-nos a la presó”, va apun-tar el president republicà, que vaincidir en la importància de su-mar esforços per ser “cada copmés, i més forts”.

    Junqueras va estar acompa-nyat a l’acte per l’exconsellerRaül Romeva i va rebre la visitasorpresa de la candidata de laCUP i Guanyem, Dolors Sabater.

    Un dels espais del nou edifici annex de l’Hospital. Foto: Can Ruti

    Junqueras en l’acte d’ERC. Foto: ACN

    Covid-19 |Només dues persones s’acullen als ajuts pel lloguerLa convocatòria d’ajuts municipals per poder pagar el lloguer destinada a persones afecta-des laboralment per la pandèmia només ha rebut dues sol·licituds. Des d’ERC demanen noperdre la partida de 350.000 euros i emplacen el PP a “repensar” una nova convocatòria.

  • 15 |

    línianord.catPer a publicitat: [email protected] - 686 429 517 4 de febrer del 2021

  • línianord.cat 4 de febrer del 2021

    Santa Coloma

    | 16

    Polèmica per l’atropellamentd’una dona al carrer Major

    MOBILITAT4Una dona va seratropellada el passat 28 de generper un camió d’escombraries alcarrer Major de Santa Coloma deGramenet. L’accident ha tornata posar sobre la taula una pro-blemàtica amb la circulació devehicles que els veïns de la zonaporten denunciant des del 2015.En un comunicat, el grup muni-cipal d’ERC es fa ressò de les de-mandes veïnals i emplaça el go-

    vern local a limitar urgentmentel trànsit rodat en el tram entreel carrer Mossèn Jaume Gordi iel carrer Major per només per-metre-hi l’accés de vehicles delsresidents. Aquesta mesura im-plicaria modificar el sistema derecollida de residus per adaptar-se a l’entorn i evitar així nous ac-cidents. Els republicans ja hananunciat que presentaran la pro-posta al pròxim Ple.

    Una petita editorial demanaajuda per seguir publicant

    CULTURA4L’editorial indepen-dent Ediciones Mundo Futuro haengegat una campanya per reca-var fons i poder continuar amb laseva activitat. Aquesta petita co-operativa nascuda en plena pan-dèmia a Santa Coloma de Gra-menet està especialitzada en elsgèneres de la Ciència-ficció, elTerror i la Fantasia i ja ha acon-seguit publicar els seus dos pri-mers projectes. “Som quatreamics apassionats per la literatura

    que vam decidir crear la nostraeditorial. Volem donar veu anous autors que escriuen històriesamb molta qualitat que mereixenser compartides”, asseguren en elseu perfil a la plataforma de me-cenatge Verkami.

    Amb l’objectiu de poder con-tinuar amb la iniciativa, l’editorialha preparat uns packs literaris ex-clusius per a les persones que vul-guin contribuir a la causa per aju-dar a poder continuar publicant.

    HABITATGE4L’Ajuntament deSanta Coloma de Gramenet haposat en marxa la primera fasede reconversió de locals muni-cipals en habitatges socials. Lamesura impulsada per la regi-doria d'Habitatge i Energiacompta amb una inversió deprop de 900.000 euros i té l’ob-jectiu d’augmentar el parc d’ha-bitatge públic per poder donarsortida a les demandes de mol-tes famílies en situació de vul-nerabilitat.

    La iniciativa s’està duent aterme de moment als barris deCan Franquesa i les Oliveres, onel consistori ja ha aprovat elcanvi d’ús i ha començat a re-formar una quinzena de lo-cals –ubicats als carrers Cabre-ra, Còrdova i Sardana– que esconvertiran en catorze nous ha-bitatges socials. La previsió ésque els treballs d’adequació delsespais finalitzin a mitjans d’a-quest mateix any i que la sego-na fase es pugui executar decara a 2022. El projecte tambépreveu estendre’s a altres zones

    de Santa Coloma afectades per lamateixa problemàtica.

    Segons informa el govern lo-cal, els pisos que resultin d’a-questes conversions tindran en-tre un i tres dormitoris i serviranper acollir temporalment famí-lies vulnerables derivades pelsServeis Socials i que estiguinapuntades a la Taula d'emer-

    gència social a l'espera d'un ha-bitatge assequible.

    DIFICULTATS AMB EL PADRÓLa Defensora de la Ciutadania deSanta Coloma ja va apuntar enun comunicat el desembre pas-sat les dificultats que tenen mol-tes famílies per accedir al padrói rebre ajudes socials.

    Un dels locals en procés de rehabilitació a Santa Coloma. Foto: Aj.

    Santa Coloma combat la faltade pisos reconvertint locals

    Memòria | Nou cicle sobre les dones de la Segona RepúblicaAquesta setmana s’ha donat el tret de sortida al cicle Republicanes, la conquesta de la

    ciutadania, una iniciativa que fins al 27 d’octubre repassarà el llegat de les dones durantla Segona República amb més d’una desena de propostes amb la CIBA com a escenari.

  • línianord.cat 4 de febrer del 2021

    Sant Adrià

    17 |

    HABITATGE4El reallotjamentdels veïns del bloc Venus podriacomençar a principis del 2023.Aquesta és la previsió amb laqual treballa el Consorci de laMina –format pels ajuntamentsde Sant Adrià de Besòs i Barce-lona, la Generalitat i la Diputa-ció de Barcelona–, que el pròxim11 de febrer aprovarà el nou plaper enderrocar l’edifici i reubicarles 243 famílies afectades.

    L’anunci del projecte es feiapúblic divendres passat desprésde diversos mesos de bloqueigprovocats pel cessament de la cú-pula del Departament d’AfersSocials i Famílies del Governcatalà el novembre. El nou placontempla una inversió total deprop de 30 milions d’euros, delsquals gairebé tretze ja els haavançat la Generalitat, i preténvalorar de manera individualit-zada cada cas per determinar sis’ha de reubicar, indemnitzar ofacilitar un nou lloguer social alsafectats. Per tal de poder avalu-

    ar específicament aquestes al-ternatives amb els veïns s’obri-rà una oficina tècnica un copaprovat el projecte.

    PRUDÈNCIA“Només podem cantar victòriapel fet que s’aprovi abans de leseleccions del 14 de febrer i així nohaver de dependre dels ritmesdel Consorci. Teníem por que po-gués tornar a quedar paralitzat,però el bloc Venus quedarà forade l’estratègia política”, assegu-ra al respecte Paqui Jiménez,portaveu i alma mater del mo-viment veïnal en defensa delsdrets dels afectats.

    Jiménez –que va estar pre-sent en la reunió on es va anun-ciar el pla– es mostra optimista,però apunta que s’haurà d’espe-rar a conèixer les condicionsconcretes que els ofereix el Go-vern català pel que fa al reallot-jament i a les compensacionsdels veïns que no vulguin una al-ternativa d’habitatge.

    Amb una visió més crítica,Josep Maria Monferrer –quetambé va assistir a la trobada enrepresentació de la Plataformad'Entitats de la Mina– fa una cri-da a la prudència i assenyala queencara hi ha molts dubtes entreels veïns, que veuen en l’anuncidel projecte més “propaganda”

    que “voluntat de transforma-ció” real.

    ABANS DEL 2023Tanmateix, si en alguna cosacoincideixen Jiménez i Monfer-rer és en la necessitat d’accelerarel procés i de dur a terme el re-allotjament i l’enderroc com més

    aviat millor. “Jo no penso espe-rar fins al 2023. Tinc ganes dedescansar d’una vegada. Onzeanys vivint aquí cremen qualse-vol. Que vinguin ells a viure tresanys més al bloc”, conclou con-tundent Jiménez, que veu en lasentència del TSJC el detonantdel desbloqueig del procés.

    Horitzó 2023per al bloc Venus» La Generalitat aprovarà el pròxim 11 de febrer el pla per enderrocar l’edifici i reallotjar les 243 famílies» Els veïns celebren el desbloqueig de la situació, però emplacen l’administració a accelerar el procés

    El pati interior del bloc Venus de la Mina en una imatge d’arxiu. Foto: Objectiu Venus

    Economia | El projecte del ‘hub’ i la C-31 optaran a fons de la UELa Generalitat de Catalunya ha aprovat aquesta setmana els projectes que presentarà als fons

    Next Generation que impulsa la Unió Europea. Entre les propostes que optaran a aquestasubvenció europea hi ha el ‘hub’ a les Tres Xemeneies i la transformació de la C-31.

  • línianord.cat 4 de febrer del 2021

    | 18

    Montgat | Tiana

    Montgat reclama una solucióurgent per al passeig marítimOBRES4L’Ajuntament de Mont-gat ha reclamat al govern espa-nyol una “solució urgent” perpoder reparar les zones mal-meses del passeig marítim, queporta dos mesos tancat per l’es-fondrament de part de l’estruc-tura a causa del pas d’un tem-poral. Segons apunta el consis-tori en un comunicat, la Direc-ció General de Costes del Mi-nisteri per a la Transició Ecolò-gica és coneixedora de la situa-ció “cada cop més degradada”del litoral del municipi, que du-rant el 2020 s’ha vist afectat pel

    temporal Glòria i per diversesllevantades que han provocatimportants desperfectes i hanagreujat l’estat de regressió deles platges.

    La previsió és que el governlocal es pugui reunir a principisde febrer amb els responsablesde la Demarcació de Costes perreclamar l’execució d’un pro-jecte de consolidació del passeiga la zona de la platja de les Ro-ques, així com una actuació glo-bal que permeti reduir l'impac-te que els temporals tenen en ellitoral de Montgat.

    TIANA4L’alcaldessa de Tiana,Marta Martorell, ha deixat tem-poralment sense algunes atri-bucions el regidor d’Urbanismei Habitatge de l’Ajuntament, Ma-teu Hernández. Així ho va con-firmar el secretari municipal di-marts al Ple, on es va donarcompte del decret que es va sig-nar el passat 22 de gener. Aixòsuposa que Hernández fa mésd’una setmana i mitja que va sersuspès de competències en “di-verses matèries”, malgrat quela decisió no es va fer pública finsdimarts.

    “No es pot aprovar un decretd’aquest abast i no fer-lo públic.Han passat onze dies des que elva firmar. Li demanem que obriuna investigació d’ofici i inde-pendent sobre el procés de vo-tació dels pressupostos partici-patius per esclarir responsabili-tats administratives i polítiques”,va assenyalar al respecte el por-taveu del grup de Junts per Tia-na, Isaac Salvatierra, que vaapel·lar al dret a la informació ique emplaça Martorell a obrir un

    expedient per investigar el casamb garanties democràtiques.

    Hernández s’ha vist recent-ment esquitxat per les polèmi-ques irregularitats en la votaciódels pressupostos participatius.Segons va confirmar la mateixaalcaldessa, el regidor va recopi-lar en un Word les dades perso-nals i el sentit de vot d’una vin-

    tena de veïns que va aconsegu-ir a través de WhatsApp, on es vaoferir a introduir manualmentles dades de la ciutadania en elprocés. Cal recordar que aques-ta forma de votació –que el con-sistori va justificar per “facilitar”un procés “difícil”– no estavacontemplada a les bases legalsdels pressupostos.

    El Ple telemàtic de gener a l’Ajuntament de Tiana. Foto: Aj.

    El regidor Hernández, senseatribucions temporalment

    La zona del passeig marítim de Montgat esfondrada. Foto: Aj.

    Ple | Aprovada l’ampliació del Mercat de MontgatEl Ple de gener a l’Ajuntament de Montgat va aprovar inicialment el projecteper ampliar el Mercat municipal. La proposta va tirar endavant amb l’absten-ció del grup de Montgat Guanya i malgrat la negativa d’ERC i dels comuns.

  • 19 |

    línianord.catPer a publicitat: [email protected] - 686 429 517 4 de febrer del 2021

  • El futur del Centre ParroquialSant Josep torna a centrar el de-bat i les converses a Badalona desde finals de la setmana passada.Diumenge, el Club de BàsquetSant Josep, el Club Hoquei PatíSant Josep, l’Associació de Veïnsdel Centre, la Banda Simfònica deBadalona i l’Orfeó Badaloní vanposar en marxa una campanya derecollida de signatures a Chan-ge.orgque en poc més de 48 ho-res va superar els 1.500 suports.

    En aquesta petició, dirigida al’Ajuntament, la Parròquia deSant Josep i l’Arquebisbat deBarcelona, els clubs, veïns i en-titats diuen haver-se constituït enla Plataforma Centre Sant Josepi reclamen que l’edifici es preservi“com a equipament que aculli ac-tivitats culturals, esportives i so-

    cials”. Els impulsors destaquenque “cal un projecte per tal queel vessant esportiu, social i cul-tural siguin un tot amb sentit,com havia estat fa un temps” i as-seguren que “revitalitzar el Cen-tre i conservar la seva tradició ivalor social no és una utopia, ésuna oportunitat”.

    Per tot plegat, els membres dela nova plataforma demanen “atotes les associacions i particularsque estiguin d’acord amb aques-ta proposta que s’adhereixin a

    aquest manifest i que col·laborinper tal de plantejar alternativesa l’Ajuntament i evitar la pèrduad’aquest equipament a la nostraciutat”.

    RODA DE PREMSA IMMINENTUna de les entitats de la plata-forma, el CB Sant Josep, va dirtambé diumenge passat que te-nen previst fer una roda de prem-sa per explicar el projecte desprésde les eleccions al Parlament delpròxim 14 de febrer.

    Un detall de la façana de l’històric edifici. Foto: Eduardo Corria

    Front comú per salvar i recuperar el CP Sant Josep

    » Clubs, veïns i entitats recullen més de 1.500 firmes en 48 hores» El CB Sant Josep vol presentar el projecte després del 14-F

    La Penya perd a Mònaco i ha d’esperar per classificar-se

    La Penya haurà d’esperarper certificar la classifica-ció per als quarts de finalde l’EuroCup de bàsquet.

    Els de Carles Duran van perdreabans-d’ahir contra l’AS Monaco(97-82) i veuen com els mone-gascos els atrapen al capdavantdel grup E del Top 16 (el Joven-tut és segon per basket average).

    Tot i que l’equip va aconseguirsituar un 0-10 en el marcador enels primers minuts del matx, elslocals aconseguirien atrapar elsbadalonins abans del final del pri-mer parcial. El Joventut ja va ar-

    ribar al descans uns punts persota (46-45) i deixaria escapar de-finitivament el partit al tercerparcial, quan va tenir problemesen atac i en el rebot defensiu.

    NOVA AMPLIACIÓ DE CAPITALInstitucionalment, la gran notí-cia de la setmana es va conèixerdimarts, quan el club va anunciarque el Consell d'Administracióproposarà als socis accionistesuna nova ampliació de capital (de4,9 milions com a molt) per“aclarir incerteses de liquiditat”derivades de la pandèmia.

    Retorn exigent a la lliga:l’Industrias visita el Levante

    L’aturada per com-promisos interna-cionals ja s’ha aca-bat i l’Industrias

    Santa Coloma afronta un ex-igent retorn a la Primera Divisióde futbol sala: els de Javi Ro-dríguez visitaran, demà a lesnou de la nit, la pista del segon,el Levante UD.

    Els colomencs, que noméshan perdut un partit a domicili,buscaran obtenir un bon resultata Paterna que serveixi per con-firmar les bones sensacions de lesdarreres jornades (empat contra

    l’Osasuna i victòria, la primera delcurs a casa, contra el Ribera Na-varra) i per seguir acostant-se ales posicions de play-offpel títol.

    COPA A LA VISTADesprés del viatge a aquesta lo-calitat valenciana, l’equip hauràde recuperar forces ràpidament,ja que dimarts de la setmanaque ve tocarà canviar el xip ipensar en la ronda de quarts definal de la Copa del Rei. Els deJavi Rodríguez jugaran contra elBarça a la Colina, a dos quarts deset de la tarda.

    Cap a Ses Illes: l’Adrianencjugarà a la pista de l’Ibiza

    Després de no jugaren la darrera jornadadel mes passat (calque la Federació Es-

    panyola anunciï nova data per alpartit contra la UE Sarrià deTer), l’Handbol Adrianenc deLorenzo Rueda torna a la com-petició demà passat a les cinc dela tarda, amb una visita a la pis-ta de la UD Ibiza.

    Una victòria (l’equip nomésha guanyat un partit en aquest

    2021) serviria perquè l’Adria-nenc agafi impuls i s’acosti a lameitat de la classificació, sabentencara que hi ha el partit pendentcontra els sarrianencs. El febrer,a més, és l’últim mes de la pri-mera fase d’aquesta atípica tem-porada 2020-21.

    La principal novetat a l’expe-dició lila serà el retorn de l’uru-guaià Christian Rostagno, que jaha acabat la seva participació alMundial amb la seva selecció.

    Brodziansky defensa un atacant del conjunt monegasc. Foto: ASM

    Foto: Sergio Berezo / BM Burgos

    Futbol | El CF Badalona vol trencar la mala ratxaDeixar enrere la mala ratxa de dues derrotes consecutives. El CF Badalona

    de Manolo González rebrà, diumenge al migdia, la visita d’una UE Olot en hores baixes que a finals del mes passat va canviar d’entrenador.

    Pau ArriagaBADALONA

    Esports| 20

  • 21 |

    línianord.catPer a publicitat: [email protected] - 686 429 517 4 de febrer del 2021

  • | 22

    Viu en línia

    Allò que els ulls no veuen es fa visible dinsel nostre cap. Aquest és el principi que re-geix la línia argumental d’aquesta obra.El protagonista, J.R., es val d’aquest pre-cepte per dur a terme un exercici in-trospectiu a la recerca del perdó per unacte comès en el passat. El que els seusulls no poden veure, ho veu el seu cap.

    A l’Escenari Joan Brossa de Barcelona.

    Teatre

    Els ulls de DaltonIñaki Garz

    Damià Rodríguez, el nom real del cantantLildami, ha publicat el seu segon disc,Viatge en espiral (Halley Records). En unaentrevista amb l’ACN, el terrassenc ha ex-plicat que el nou àlbum té lletres “mésmadures” i que és “molt més variat” queel primer; de fet, fins i tot hi ha inclòs unahavanera. També hi ha col·laboracionsamb artistes com Albert Pla i La Casa Azul.

    Música

    Un veterà de la guerra civil estatunidenca,el capità Jefferson Kyle Kidd (Tom Hanks),viatja de ciutat en ciutat narrant notícies.Un dia, a Texas, coneix una nena de 10anys que va ser segrestada per una tribu,amb qui s’ha criat. El capità Kidd decideixtornar-la a la seva família biològica. Unfilm estrenat el 29 de gener als cinemesi que arribarà a Netflix el 10 de febrer.

    Pelis i sèries

    Noticias del gran mundoPaul Greengrass

    Viatge en espiralLildami

    Vespres d’hivern Malgrat la pandèmia que tot ho complica, la Universitatde Barcelona ha decidit apostar un any més per la cultu-ra i ha organitzat la sisena edició del cicle de concerts Els

    Vespres d’Hivern. Així, el magnífic Paranimf (Gran Via deles Corts Catalanes, 585) acollirà dos concerts –el de Lu

    Rois i el d’Anna Andreu–, que hauran de tenir menys pú-blic que mai per raons òbvies. Alhora, les dues actua-

    cions es retransmetran en streaming per tal que tothom en pugui gaudir des de casa. Això sí, per al format virtual també caldrà una inscripció prèvia.

    La seva cara ens va començar a sonarper les seves aparicions a sèries de

    TV3, però el seu nom es va fer gran enla indústria del cinema català i espa-nyol quan va protagonitzar Pa negrel’any 2010. Amb aquesta pel·lícula,

    Nora Navas (Barcelona, 1975) va gua-nyar el premi Goya i la Concha de Pla-ta del Festival de Sant Sebastià com amillor actriu protagonista. En aquestsanys, Navas no ha parat i l’hem vist,

    per exemple, a l’aclamadíssima Dolory gloria i a la sèrie d’èxit Les de l’hoquei.Ara, està nominada al premi Gaudí amillor actriu pel seu paper d’Enrique-

    ta Martí a La vampira de Barcelona,una de les poques pel·lícules en cata-

    là i la favorita d’aquesta edició.

    N O R A N A V A SQUI ÉS?ÉS FAMOSA PER...

    A LES XARXES...

    La seva carrera com a actriuVa guanyar el Goya pel seu paper a ‘Pa negre’ el 2010

    Famosos

    Rebre una nominació als premis GaudíCom a millor actriu per ‘La vampira de Barcelona’, la favorita

    Opinen que es mereix el guardóLa seva interpretació a la pel·lícula ha agradat molt

    QUÈ HA FET?

    La fitxa

    No t’ho perdis

    Una jove algeriana establerta a París ha detornar al seu país d’origen per assistir al ca-sament de la seva germana petita. Diesabans del viatge comença a sentir in-quietud: és autosuficient i està ben posi-cionada, però continua soltera. L’opinió dela seva mare sobre això la submergirà enun mar de dubtes. Pedres a la butxaca (Pe-riscopi), en català gràcies a Anna Casassas.

    Llibres

    Pedres a la butxacaKaouther Adimi

    |WerewolfA Werewolf: The Apocalypse et convertiràs en un guerrer licantrop ques’oposa a la civilització urbana. Per a PC, PS4 i 5, Xbox One i Series X.

    Foto

    : Uni

    vers

    itat d

    e B

    arce

    lona

  • 23 |

    Viu en línia

    EL CONSELL DE LA SETMANA

    DESCANSOS

    És recomanable regular la brillantor de les pantalles perquè no sigui ni massa intensa ni massa tènue

    PARPELLEIG

    BRILLANTOR

    GOTES

    E S T I L S D E V I D A

    i SALUT

    Treballar davant l’ordinador, socialitzar a través del mòbil idesconnectar mirant una sèrie a la tele. Així és, si fa no fa,la realitat de cada cop més gent. En definitiva, una vidaentre pantalles. Segons la Societat Espanyola d’Oftalmologia(SEO), no està demostrat científicament que la llum blava deles pantalles afecti negativament la vista ni que arribi a provo-car ceguesa, però alerta que aquesta sobreexposició ha desen-cadenat “noves patologies”. El problema, diuen des de la SEO,és que forcem la vista per “mantenir l’enfocament en un objec-te que es troba a una distància curta” i que, “inconscientment,la mitjana de parpellejos per minut baixa considerablement”.Això fa que els ulls s’assequin i s’irritin i provoca fatiga ocular. ElCol·legi Nacional d’Òptics-Optometristes, així com molts altresexperts, engloben aquests símptomes dins de l’anomenadasíndrome visual informàtica, i ofereixen alguns consells perpal·liar-ne l’impacte. Recomanen apartar la mirada de la panta-lla durant vint segons cada vint minuts, regular la brillantor dela pantalla, recordar parpellejar amb freqüència i fer servir go-tes humectants (llàgrimes artificials) quan sigui necessari.

    Protegir els ulls de les pantalles

    Els experts aconsellen apartar la mirada de la pantalla durant aproximadament vint segons cada vint minuts

    Les claus

    Recorda parpellejar amb freqüència per evitar la sequedat ocular: deixem de fer-ho inconscientment davant la pantalla

    Si tot i això et notes els ulls molt secs, pots fer servir gotes humectants, també conegudes com a llàgrimes artificials

  • | 24

    línianord.cat Per a publicitat: [email protected] - 686 429 5174 de febrer del 2021