Embed Size (px)
Citation preview
Difusió controlada per OJD-PGD | redacció: 657 165 047 – [email protected] | anuncia’t: 686 429 517 - [email protected]
12 anyslíniagràciaFebrer 2021 · Núm. 164 · liniagracia.cat
TENSIÓ ALS CARRERS pàg 10
Gràcia es converteix en un dels focus de les protestes pel cas Hasél
EL NOU MERCAT pàg 14
L’Abaceria tindrà unaplaça oberta i espaiper a les entitats
FUTBOL pàg 20
Els dos sèniors de l’Europa, en gran dinàmica de resultats
A FONS pàgs 12 i 13
L’any del tràfic de marihuana:les plantacions i les bandesaugmenten exponencialment
MÚSICA pàg 10
David Carabén estrenarà el cicle de concerts del’Heliogàbal del març
El 14-Fdeixaungran resultatde l’independentismeaGràciaJxCat va guanyar les eleccions al districte amb ERC en segon lloc i la CUP obtenint un suport molt destacat pàg 3
3 |
líniagràcia.catEspecial 14-F Febrer 2021
Les eleccions al Parlament del14 de febrer van tenir a Gràciaun guanyador diferent que alconjunt del país. Mentre que elsresultats generals van deixar unempat a 33 escons entre el PSCi ERC, amb els socialistes guan-yant en vots, al districte la vic-tòria va ser per a JxCat. La for-mació independentista, ambLaura Borràs al capdavant, vaaconseguir reunir un total de12.334 vots, que li van repre-sentar el 23,5% dels suports. Uncop més es va confirmar que aGràcia l’independentisme ésmolt fort, ja que ERC va ser lasegona força gràcies als 10.970vots obtinguts (20,9%), alsquals cal afegir el 10,6% de su-port a la CUP (5.574 vots) i, toti que no va entrar al Parla-ment, els 1.596 vots (3%) delPDeCAT. És a dir, l’indepen-dentisme es va situar en un58% de suport.
Així doncs, el doblet inde-pendentista va provocar que elPSC, que tenia Salvador Illacom a candidat, s’hagués deconformar a ser la tercera forçamés votada amb 9.210 vots(17,5%). Tot i això, cal remarcar
que els socialistes van aconse-guir sis punts més de suport aldistricte en comparació ambles eleccions del 2017.
Darrere del PSC es va situarEn Comú Podem, que presenta-va Jéssica Albiach de cap de llis-ta. Els comuns van tornar a fir-mar uns resultats discrets (8 di-putats) i a Gràcia van obtenir unpercentatge de vot del 10,8%(5.689 paperetes). De fet, la CUPels va estar a punt de superar, ja
que la formació de l’esquerraindependentista que lideravaDolors Sabater es va quedar a no-més 115 vots dels comuns.
LA IRRUPCIÓ DE VOXLa pitjor notícia de la nit elec-toral del 14-F va ser l’especta-cular irrupció de la formaciód’extrema dreta Vox al Parla-ment després d’aconseguir treu-re 11 diputats i situar-se com aquarta força. A Gràcia, tot iaixò, el partit que tenia a Igna-cio Garriga de cap de llista no vaobtenir uns grans resultats i es
va haver de conformar amb lasisena posició, tot i que sí que vaquedar per davant de Ciuta-dans i del PP. El partit ultra vatenir el suport de 2.285 veïns(4,3%). Ciutadans, per la sevabanda, després de guanyar leseleccions del 2017, va patir unapatacada espectacular amb Car-los Carrizosa encapçalant lallista i va veure com nomésaconseguia retenir 6 dels 36diputats. Al districte va ser la se-tena formació amb el 4,2% delsuport (2.193 vots), per davantdel PP, que amb Alejandro Fer-nández de número 1 també vafirmar uns resultats pèssimsamb només tres diputats. AGràcia els populars es van que-dar en el 3,3% dels suports(1.739 vots).
BAIXA PARTICIPACIÓLògicament, aquestes eleccionsvan estar marcades per la pan-dèmia. Això va provocar que laparticipació caigués en picatrespecte les del 2017, que d’al-tra banda havien registrat unaxifra rècord. Llavors va votar el79,1% del cens, mentre queaquesta vegada ho va fer el53,5%. A Gràcia, per la sevabanda, la participació va serdel 63,3%, 6,2 punts superiorque la del conjunt de la ciutat,on va ser del 57,1%.
Territori independentista» El 14-F va deixar a Gràcia una victòria de JxCat, ERC en segon lloc i un gran paper de la CUP
» Al conjunt del país les eleccions van acabar amb un empat a 33 escons entre el PSC i ERC
Albert RIbasGRÀCIA
El PSC ha estat el partit amb més victòries als barris de la ciutat. Infografia: Línia Gràcia
RESULTATS4Pel que fa alscinc barris del districte, JxCatva obtenir la victòria en qua-tre (la Salut, el Camp d’enGrassot i Gràcia Nova, Vall-carca i els Penitents i la Vilade Gràcia), mentre que ERCva aconseguir ser el partitmés votat al Coll.
Així doncs, en el cas deJxCat, el millor resultat el vaaconseguir a la Salut, on varebre el 25,8% dels vots. A laresta de barris on va guanyar,el suport a la formació que li-derava Laura Borràs va ser elsegüent: un 24,4% al Campd’en Grassot i Gràcia Nova,un 23,4% a Vallcarca i els Pe-nitents i un 22,8% a la Vilade Gràcia. Al barri on no vaguanyar, el Coll, JxCat vaser la tercera força amb el18,1% dels suports.
Pel que fa a ERC, la sevavictòria al Coll la va obteniramb un 20,9% dels suports,només quatre dècimes per-centuals per sobre del PSC.En la resta de barris, els re-publicans va ser segons a totarreu: al Camp d’en Grassot
i Gràcia Nova (22,2%), a laSalut (21%), a Vallcarca i elsPenitents (18,8%) i a la Vilade Gràcia (18,8%).
Els socialistes, per la sevabanda, van aconseguir serel segon partit més votat alColl (20,5%), mentre que aVallcarca i els Penitents(18,4%), al Camp d’en Gras-
sot i Gràcia Nova (18,2%), ala Salut (17,1%) i a la Vila deGràcia (16,4%) van ser latercera força.
Pel que fa a la CUP, el seumillor resultat el va firmar ala Vila de Gràcia (13,2%),cosa que també van fer elscomuns (13%). En el cas deVox, el seu millor paper vaser al barri del Coll, on va re-collir el 6,5% dels suports.
Els barris: quatre victòriesde JxCat i una d’ERC
25,8%és el suport que JxCatva tenir a la Salut, elmés alt d’un partit als5 barris del districte
L’independentismeva aconseguir a Gràciaun suport que vaarribar al 58%
| 4
líniagràcia.cat OpinióFebrer 2021
Dipòsit Legal: B 43219-2010 Premi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de BarcelonaDifusió controlada
www.liniaxarxa.cat
Editor-Gerent: David Centol i Lozano
Director Editorial: Arnau Nadeu
Coordinador de Vendes: Marcelo Villanueva
Coordinadora de Producció gràfica: Marga Moreno
Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró
Director Editorial: Arnau Nadeu
Subdirector d’edicions: Albert Ribas
Redacció: Anton Rosa (Barcelonès Nord
i Baix Maresme), Albert Alexandre (Vallès),
Pau Massip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat),
Albert Ribas (Barcelona), Anna Utiel (Mont-
serratí) i Pau Arriaga (Esports i Xarxes)
Dept. Comercial: Lola Gutiérrez
Distribució: Andrés Meca i Pablo Favieri
La lupa
No hi ha vacunes. Poques setmanes després del’inici de la campanya de vacunació contra laCovid-19, els problemes d’abastiment han fetrevisar totes les previsions. Sembla difícil sa-
ber exactament quin serà el ritme de vacunació dels prò-xims mesos, però cada cop és més clar que les previsionsinicials no es podran complir, ni a Catalunya, ni al con-junt de l’Estat ni a la Unió Europea. I no serà per man-ca de capacitat dels governs a vacunar la seva població,com es pensava, sinó per manca de vacunes.
Hi ha països que sembla que han negociat amb lesempreses de manera més avantatjosa i no pateixen elsmateixos problemes de subministrament que la UE. Sal-vador Illa, que pensava presentar-se com el ministrede la vacuna, segurament haurà hagut de revisar unamica els seus plans. Tampoc és gaire bona notícia pera la Unió Europea: el fet que el Regne Unit, que n’a-caba de sortir, tingui més capacitat de vacunació re-presenta un problema important de reputació per a laUnió. Una de les coses que més preocupen els eurò-crates és el potencial efecte de contagi del Brexit en al-tres països amb importants bosses d’euroescepticisme.I tots els èxits del Regne Unit post-Brexit, i els fracas-sos europeus, es llegiran en aquesta clau.
Però la lentitud en el proveïment de les vacunestambé projecta una ombra de dubte sobre el model denegoci de les empreses farmacèutiques. Han aconse-guit desenvolupar les vacunes en un temps rècord, peròfallen en la fase de producció i distribució. I, sobretot,aquest model mig públic mig privat genera moltes de-sigualtats entre països en l’accés a un bé essencial.
En tot cas, més enllà d’aquestes implicacions, elfet és que els retards en el calendari de vacunaciótindran conseqüències greus. Primer, és clar, per ales persones que s’infectaran i moriran aquests me-sos sense estar vacunades. Però també perquè,com més lent vagi el procés de vacunació, més s’a-llargaran les restriccions i la incertesa. I això el quefarà serà agreujar la crisi econòmica i social en la qualestem immersos.
Cal tenir en compte que Espanya, i també Catalu-nya, són dels països més afectats per la crisi econòmicaderivada de la pandèmia. Això ja va passar en l’ante-rior crisi i revela algunes febleses del nostre sistemaproductiu i del mercat de treball feble i precaritzat quepatim. Si en l’anterior crisi l’aturada de la construccióva arrossegar molts altres sectors, ara són el turismei la restauració els principals afectats, per bé que noels únics, és clar.
Tot això està deixant darrere seu un panorama so-cial desolador. Amb aquesta pandèmia plou sobre mu-llat, tal com ens recorda el projecte Lliures, impulsatper Òmnium, les entitats d’acció social (ECAS) i la co-operativa Coop57. A Catalunya hem començat el2021 amb 110.000 persones més a l’atur i 152.000més en situació de risc d’exclusió social, que s’afegei-xen a les 648.000 que ho estaven abans de la pandè-mia. Hi ha 221.000 persones al nostre país en pobre-sa severa i moltes afronten problemes greus relacio-nats amb l’habitatge.
Aquestes xifres s’expliquen pel virus, però sobre-tot pels problemes previs. Perquè quan va arribar la
pandèmia patíem encara les ferides de l’anterior cri-si en termes de precarietat i pobresa. Una crisi que vaser molt desigual va anar seguida d’una recuperacióencara més desigual. Les rendes més baixes van pa-tir-la més i no se n’han recuperat, mentre que les ren-des altes hi van passar més de puntetes i se’n van re-cuperar aviat.
Per això, mentre esperem les vacunes de la Covid-19, cal que exigim la vacuna social, que és tant o mésimportant. No la portarà Pfizer ni Moderna, sinó quel’han de portar els governs: l’europeu, l’estatal, el ca-talà i els municipals. Perquè si els poders públics nofan un esforç molt més gran, les ferides socials que dei-xarà aquesta crisi seran molt difícils de cosir.
Aquest esforç s’ha de dirigir, en primera instància,a pal·liar les situacions de pobresa i vulnerabilitat. Ambrendes garantides i protecció del dret a l’habitatge, en-tre d’altres. Perquè amb una societat trencada per lapobresa i l’exclusió serà molt difícil plantejar cap al-tre projecte de futur.
Però, a més de les cures pal·liatives, cal plantejarla prevenció: com evitarem que en la pròxima crisi tor-nem a ser els campions europeus en atur i empobri-ment? Aquest hauria de ser el paper dels fons euro-peus de reconstrucció: reorientar i fer més resilient elnostre teixit productiu. Però, com es podia esperar, lesinèrcies són molt fortes i la combinació del centralis-me polític i el capitalisme d’amiguets de l’IBEX 35 jaestà aconseguint capturar aquests fons en uns termesque molt probablement acabaran reforçant unes po-ques grans empreses i en limitaran els seus efectes.
per Jordi Muñoz
La vacuna social
Foto
: Arx
iu
La nova dreta radicalpopulista no és cap bo-
let sorgit del no-res, ni éscosa d’uns energúmens “sense cultura”.Darrere hi ha think tanks que han es-tudiat com penetrar en la societat: re-petir barbaritats serveix per aixecar, demica en mica, el llistó del que consi-derem tolerable.
El Twitter en paperAquí espiula
Ha muerto el generalGalindo. Y a quién re-
cuerdo es al comisarioJesús García: localizó los cuerpos deLasa y Zabala en Busot, intuyó lo queera, no desisitió, ató todos los cabos, localificó de aberrante. Murió en el juicio,de un infarto repentino, declarandocontra el GAL.
@HiginiaRoig
Sou molts els que emdieu que la ultradreta ja
hi era, al Parlament. Peròno hi era de forma tan desacomplexa-da. Em temo que a partir d’ara sentiremen seu parlamentària coses que són ohaurien de ser delicte, normalitzarematrocitats, viurem en un lloc pitjor.Que trist tot.
[16-02-21 a les 7.00 h]Pablo Hasél será dete-
nido en breve, pero re-cordad que desde el gobierno másprogresista de la historia nos venderánque está todo bien y que son cosas quepasan y hasta saldrá uno a decir que loimportante es que aún queda genteque puede cantar sin que la encierren.
@tgarciaramon@EvaPiquer@albasidera
5 |
líniagràcia.catEnvia’ns les teves cartes a: [email protected] Febrer 2021
La Casa Vicens va perdre el 70% de les visites el 2020 per la pandèmia1
2Vedruna i Lluïsos, a punt per tornar a la competició
El BCN Film Fest serà presencial i homenatjarà Charles Chaplin
Gràcia torna a ser independentista: victòria de JxCat i segon lloc per a ERC
Gràcia, el tercer districte amb més participació enmig de la caiguda general
El + llegit líniagràcia.cat
3
4
5
Els semàfors
Junts per Catalunya vaaconseguir el 14-F ser la forçamés votada al districte, tot i
haver-se de conformar amb eltercer lloc en els resultats finalsd’arreu del país. La formació de
Laura Borràs va guanyar enquatre dels cinc barris graciencs.
pàgina 3JxCat
El BCN Film Fest ha presentat laseva cinquena edició, que secelebrarà entre el 15 i el 23
d’abril. L’organització ha deciditque el festival sigui cent per cent
presencial amb l’objectiu dereivindicar les sales i animar el
retorn dels espectadors.pàgina 10BCN Film Fest
Els dos equips de waterpolo del club s’han classificat per a lesCopes (del Rei i de la Reina), però
especialment bona està sent la temporada del primer equip
femení, que ha acabat la primerafase entre les tres primeres
del seu grup.pàgina 20CN Catalunya
Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Línia Mar no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
A les xarxes
@lluis_llach: El mateix dia que deixen enllibertat Cifuentes, la Fiscalia afina el recursper tornar a empresonar els presos polí-tics. Tot plegat, l’endemà de les eleccions.
@jmangues: Com era d’esperar, la premsainternacional centra titulars i notícies enquè l’independentisme supera el 50%. Defet, parlen més d’Aragonès que no pas d’Illa.
#AragonèsPresident?
@joangalvezfoto: La policia ha anat tra-ient els manifestants fins a arribar a enPablo Hasél i, en aquell moment, se l’hanemportat detingut.
#PabloHasélAPresó #RecursAlTercerGrau
Safata d’entrada
Per tercera vegada conse-cutiva, l’independentis-me català venç amb ma-
joria absoluta en les eleccions alParlament de Catalunya. Haguanyat de manera rotundaamb 74 escons, per sobre dels68 que estableixen la majoria(en les anteriors eleccions haviaguanyat amb 70). Aquesta ve-gada, a més, amb el 51,22%dels vots, sent doncs majorita-ri entre els votants.
Les eleccions tocaven l’anyque ve, però van ser avançadesperquè els tribunals espanyolsvan enderrocar el govern delpresident Quim Torra per haverdesobeït una Junta Electoral queli va ordenar despenjar una pan-carta contra l’empresonamentde polítics catalans. El presidentes va negar, al·legant llibertatd’expressió, i la justícia espa-nyola va estimar que el desaca-tament era suficient per defe-nestrar el president de la Gene-ralitat de Catalunya i provocar l’a-vançament electoral.
A més, l’executiu català pro-visional, escoltant els expertssobre la pandèmia, va decidirposposar les eleccions cinc me-sos, fins que la tercera onada deCovid hagués disminuït, però
Guanya l’independentismeper Jordi Oriola
una altra vegada va irrompre lajustícia obligant a mantenir ladata de les eleccions el 14 de fe-brer. És la mateixa justícia quemanté nou polítics i activistescatalans a la presó i que haemès ordres de cerca i capturacontra set polítics catalans ex-iliats (que les justícies alemanyai belga han desestimat perquèno veien justificades les acu-sacions o per entendre que noes donaven garanties de judi-ci just a Espanya). És també lajustícia que manté la cerca icaptura contra un músic ma-llorquí exiliat a Bèlgica percantar contra el rei d’Espanya,i que ha empresonat un altremúsic català, Pablo Hasél, pelmateix motiu.
En aquest context, i amb totl’aparell de l’Estat i la premsaespanyola en contra, l’inde-pendentisme ha tornat a gua-nyar unes eleccions, amb unamajoria absoluta més àmpliaque mai i amb més del 50%dels vots. Davant l’indepen-
dentisme, hi tenim l’exministrede Sanitat espanyol socialistadurant la pandèmia, que, ambtot el suport de l’Estat, de lapremsa i de l’unionisme engeneral, ha aconseguit ser elprimer partit, però empatatamb el primer partit indepen-dentista. I també s’oposa al’independentisme l’extremadreta espanyolista de Vox, queirromp amb força al Parla-ment català amb 11 escons.
Amb aquest panorama,l’Estat espanyol i la Unió Eu-ropea no poden negar el dretd’autodeterminació de la so-cietat catalana, que s’ha d’ex-pressar en un referèndum ambgaranties democràtiques, trans-parència i sense joc brut. Al capi a la fi, la democràcia consis-teix a permetre que els ciuta-dans decideixin a les urnes, i noa violentar aquesta voluntatamb lleis que haurien de servir,precisament, per garantir unmarc que respecti el que les so-cietats volen per a si mateixes.
Foto
: Mar
Rov
ira /
AC
N
| 6
líniagràcia.cat OpinióFebrer 2021
NN
Mirada pròpia
NN
Aquesta no és una crisi del sector turístic. Ésuna crisi de salut global. És cert que el turis-me, com tants altres àmbits, s’ha vist espe-cialment afectat per una paràlisi sense pre-
cedents provocada per l’emergència sanitària de la Co-vid-19. Les restriccions de mobilitat i el tancament defronteres per frenar l’expansió de la malaltia ha com-portat una caiguda de la demanda turística superior al70% a tot el món, segons dades de l’OrganitzacióMundial del Turisme (OMT). L’organisme internacio-nal calcula que ens caldran entre 2 i 4 anys per recuperarles xifres que teníem l’any 2019.
Sens dubte, aquesta no és una bona notícia ni peral sector ni per a l’economia global, però cal insistir adir que aquest no és un problemaestructural ni una crisi específicade la ciutat de Barcelona. De fet,abans de la pandèmia podíemafirmar que la ciutat comptavaamb un sector turístic competitiu,amb una oferta i serveis ben va-lorats i amb un índex de deman-da òptim. A més, des del 2011,Barcelona ha aparegut cada any enel rànquing de les 20 ciutats mésatractives del món per al turismeinternacional (Global destinationcities index de Mastercard).
Ara, per motius de força ma-jor, ens hem trobat davant unaBarcelona molt més buida, nonomés amb hotels que han hagutde tancar i restaurants que nomésfuncionen a mig gas, sinó també amb tot el conjunt d’em-preses relacionades amb el turisme –des de comerçoso equipaments culturals fins a empreses de transport–que també pateixen aquesta crisi. Ara és, doncs, un bonmoment per fer-nos la pregunta: és aquesta la Barce-lona que volem?
Els últims anys han sorgit veus extremadamentcontràries al turisme i s’ha arribat a assenyalar el sec-tor com un seriós perjudici per a la capital catalana –iper a moltes altres ciutats i destinacions turísti-ques–. Crec que davant d’aquesta absència turísticasobrevinguda ja no hi pot haver discussió: el verita-ble perjudici és no tenir turisme.
Com a sector i com a destinació, tenint en comptela situació excepcional que vivim, hem de ser capaços
de continuar treballant per una recuperació i consoli-dació construïdes sobre la sostenibilitat i l’ètica del tu-risme. Però tinguem-ho ben present: aconseguir un tu-risme responsable i sostenible només serà possible sitotes les empreses i professionals que en formen partressorgeixen.
EL TURISME QUE VINDRÀEls efectes de la crisi en el futur del turisme poden sermés dels que imaginem. La destrucció d’empreses i dellocs de treball ens porta a una oferta més pobra i me-nys variada. Amb ells es destrueixen valors diferencialsde la ciutat: el petit comerç, serveis turístics únics i unaoferta gastronòmica, fins ara, envejable.
És més, aquesta pandèmia ens portarà canvis mésprofunds, fins i tot, en el comportament de la deman-da. Mentre que el triomf del teletreball i del comerç elec-trònic deixen els grans esdeveniments i el futur del MICEo turisme de negocis en l’aire, la por i la inseguretat dela societat poden marcar en bona part la tria de desti-nacions.
El futur del turisme passa, en aquest moment, perla supervivència de les empreses, sí, per resistir la cri-si i fer equilibris de tresoreria i de gestió de costos. Arabé, que els arbres no ens tapin el bosc. El futur del sec-tor també exigeix impulsar la innovació i la digitalitza-ció per fer recerca aplicada i per apostar per la forma-ció i la preparació, no només dels professionals que s’in-corporaran al sector en un futur, sinó també dels que
ja en formen part. Aquest moment és, també, una opor-tunitat per formar-se i estar preparats per reconduir elsreptes que vinguin. Si només ens centrem a salvar-nosa curt termini, el futur serà igualment incert.
LA COL·LABORACIÓ, PRIMORDIALLa pandèmia ens deixa una situació complexa, però tam-bé algunes lliçons que ens han de servir per al futur. Hau-rem d’aprendre a enfortir i diversificar el sector per sermés resilients i haurem de ser conscients dels riscos dela internacionalització del turisme. A curt termini, po-sicionar Barcelona com una destinació segura i aplicarmesures de prevenció a la mobilitat (externa i dins lamateixa ciutat), als allotjaments turístics i a les diferents
activitats dels turistes i visitants(restauració, comerç, oci, plat-ges...) és clau per fer front a la re-cuperació. Redimensionar l’ofer-ta i diversificar la demanda ambcriteris de sostenibilitat és unprocés de transformació que re-quereix més temps i esforços.Tanmateix, però, seria un erroroblidar-ho. Hem de poder sobre-viure, sí, però sense posar en pe-rill el nostre futur a mitjà i llarg ter-mini. Ja se sap: malament va quino pensa en l’endemà.
La situació de la Covid-19ens deixa un missatge molt clar:només podrem construir el futurdel turisme si deixem de bandadiferències i desacords i treba-
llem conjuntament. La col·laboració de tots els agentsdel sector és imprescindible, però les administracionspúbliques tenen a les seves mans donar ajudes al sec-tor, implementar mesures i ser, també, flexibles da-vant els canvis que s’hauran de dur a terme. En aquestmoment, amb la mirada posada en el nou Govern deCatalunya, cal remarcar que els nostres representantshan de treballar en l’avui, però alhora contribuir a ferpossible l’objectiu a llarg termini: un turisme res-ponsable i sostenible.
El turisme aporta valor en termes econòmics i so-cials i és un dels principals motors de la nostra ciutat idel nostre país. No hi hem de renunciar.
La doctora Maria Abellanet és CEO del CETT
per Maria Abellanet
Allò que hem après amb la pandèmia
Foto
: AC
N
NLes millorsperles
Vox es fa un embolic i fa campanya a favor del top manta:“Ens comprometem a reforçar els nivells de seguretat
ciutadana a Barcelona i la venda ambulant il·legal”, deia uncartell que va fotografiar l’exdiputat cupaire David Fernàndez.
“M’han acomiadat, com a l’avi de Leonor”, va piularBernat Barrachina quan el van fer fora de TVE per
rotular “Leonor se’n va d’Espanya, com el seu avi”. Va completar el tuit amb la famosa disculpa de l’emèrit.
Partit de Dones que ho Farien Millor que els Actuals Inútils(PDFMAI): és el partit que va votar (i inventar) algú el 14-F.
A la papereta, que imitava les reals, s’hi podien llegir noms tandiversos com Emma Watson, Mercè Rodoreda o la princesa Leia.
Un ualabi, un cangur petit, a Roda de Ter (Osona): lanova imatge surrealista d’aquest 2021. L’associació de
guàrdies municipals de Catalunya en va publicar un vídeofent una pregunta difícil de respondre: “Com hi ha arribat?”
LA FOTOMiquel Codolar / ACN
| 8
líniagràcia.cat OpinióFebrer 2021
Tribuna
El govern al menjador de casa decidint qui potseure i qui no a la nostra taula a dinar. En al-guns llocs sis persones, en d’altres menys. Unabombolla, dues bombolles, tres bombolles. Ca-
suística vària, no acabaríem si haguéssim de fer-ne la llis-ta sencera.
No és aquest fet la dimensió més dramàtica de la pan-dèmia, certament. Però mereix ser destacat per no ob-lidar fins a quin punt les decisions dels governs per ferfront a les conseqüències sanitàries de la Covid-19 su-posen, de retruc, l’eliminació temporal dels drets fona-mentals de les persones. En aquest cas el dret a la inti-mitat. El castell més sagrat de la persona, el seu domi-cili, ha estat expropiat, violat. No és una opinió. És unfet. Una altra cosa és que amb la pandèmia pel mig s’hipugui estar a favor, en contra, o no sap no contesta. Peròel fet no canvia: el castell sagrat de la persona, casa seva,ha estat expropiat.
No ens ve de nou. El primer confinament va ser moltpitjor. Llavors vam convertir els domicilis en presons. Noés que no poguéssim obrir la porta a tercers, és que noens la podíem obrir a nosaltres mateixos per sortir-ne.
Podríem no quedar-nos aquí. Si fa la llista de deci-sions que ni tan sols imaginava que algun dia no podriaprendre per vostè mateix, no donaria l’abast. Entre elles,moltes que només són molèsties –no poder anar onvols–, altres que poden convertir-se en un veritable pro-blema de subsistència –no poder treballar– i algunes queqüestionen les bases de la nostra societat pretesamenthumanista –no poder acompanyar els malalts en els seusmoments més complicats o donar la mà als nostres mortsper acomiadar-los com voldríem–.
Són coses de la Covid-19 i de la manera de fer-hifront. No hi ha judici en la descripció, però val la penaalmenys deixar escrit què suposa. El resum ve a ser quecom a individus hem estat anorreats temporalment, queles nostres vides han quedat en mans de les decisionscol·lectives que pren el governant i que tot això ha pas-sat amb l’aquiescència majoritària de la ciutadania, queho ha vist en general bé perquè l’objectiu final és pro-tegir la nostra salut col·lectiva.
Les úniques crítiques que s’han sentit amb força hanestat de matriu econòmica. En la mesura que es limitenels drets, l’activitat productiva i el consum se’n ressenten,es destrueix el PIB, la gent s’empobreix, les empreses tan-quen i, al final del carrer, serà tan gros el problema eco-nòmic que també impactarà sobre la salut de les persones.
Aquests arguments economicistes, sòlids, es van ferun forat de seguida. I són els que expliquen els equilibrisque intenten fer els governs entre les mesures restricti-ves i la necessitat d’obrir la mà. Qui millor ho ha expressat
és el mateix secretari de salut pública de la Generalitat,Josep Maria Argimon, que va dir que si fóssim un paísric, tot estaria tancat, però que no podríem pagar-ho. Ésen aquest equilibri sanitari-econòmic que ens seguim mo-vent. El millor exemple van ser les mesures aperturistesdel període nadalenc, sabent, com sabien els governs, quese’n pagarien les conseqüències. Així doncs, economiai salut menjant-se tot el protagonisme.
Però les qüestions referides als drets fonamentals deles persones no han captat cap atenció a l’hora de deci-dir les mesures que s’havien de prendre. No han tingut –ino tenen– gens d’importància gairebé per a ningú. Gre-gàriament s’ha acceptat que cal fer allò que calgui perquèés en nom del bé i ja no hi ha res més a dir. Punt final. Però,en canvi, resulta pertinent obrir aquesta conversa. I mésara que l’amenaça de les noves soques del virus comen-cen a fer evident que la sortida del túnel, que imaginàvempropera, pot estar més lluny del que voldríem creure.
Per ridiculitzar aquest tipus de preocupacions sobreels drets fonamentals –un d’ells convidar a casa qui etroti per fer allò que et roti– sempre es podrà argumen-tar que si et mors per culpa de la pandèmia, no tindràsdrets pels quals preocupar-te. I que, per això, davant d’untema sanitari no hi ha altre camí que circular sense mi-rar pels retrovisors, perquè tots els mals que provoca-ràs seran menors que el que procures evitar.
És un argument difícil de rebatre, certament. Però se-gueix sense estalviar-nos les preguntes i, en particular,quin és el nostre lloc al món en tant que individus, mésenllà de la col·lectivitat i l’obligat, obsessiu i en certa ma-nera malaltís gregarisme de les societats modernes.
Perquè té derivades profundes. Una d’elles, donarper bo que mentre l’Estat omnipotent es preocupi pernosaltres, tota la resta és qüestió menor i menysprea-ble. I, per contra, la veritat és que, sense l’individu re-sistint i mantenint el catàleg de drets que donen al seujo més íntim la capacitat d’actuar en llibertat, el nostremón passa a ser impossible. I és el model xinès, auto-ritari i dictatorial, el que es declara formalment gua-nyador en tant que més efectiu per a algunes coses.
No exagerem. No hem arribat aquí i no cal esverar-se més del compte abans d’hora. Però sense les preguntesque seguim sense fer-nos i negant-nos a obrir el debatpermanent sobre drets fonamentals és més fàcil que hipuguem anar lliscant. I ve a tomb de nou el senyor Jo-sep Maria Argimon, que també ens ha avisat amb totesles lletres que haurem de vigilar els governs de prop quantot això passi. Perquè, segons ell, s’hauran acostumat aprendre decisions coercitives sense que ningú se n’ha-gi queixat i això els pot resultar temptador. Si estem avi-sats, almenys fem-nos les preguntes.
Sense l’individu resistint i mantenint el catàleg de drets
que donen al seu jo mésíntim la capacitat
d’actuar en llibertat, el nostre món passa a ser impossible. I és el model xinès,
autoritari i dictatorial, el que es declara
formalment guanyador en tant que més efectiuper a algunes coses
““
per Josep Martí Blanch
La Covid i la violació dels domicilis
@Ferrancm: Primàries, FNC i PNC han tretmenys vots que avals ciutadans van re-collir per poder-se presentar. Per llogar-hicadires...
@josevico4: Antonio García Ferreras poneen el bloque constitucionalista a Vox. Nosé si se da cuenta, pero con esto empezótodo.
@mcalpena: Escric al CAP preguntant per lavacunació de majors de 80. Em diuen que“malgrat el que surt a les notícies, encara noen sabem res ni hem rebut les directrius”.
Flaixos
líniagràcia.cat
Gràcia
| 10
Febrer 2021
MANIFESTACIONS4La setmanadel 15 al 21 de febrer diferentspunts de la ciutat es van conver-tir en l’escenari de diverses ma-nifestacions per l’empresonamentdel raper Pablo Hasél. Gràcia,concretament la zona de la Vilamés propera a l’Eixample i la pla-ça Lesseps, va ser un dels llocs onles protestes es van fer més visiblesi on també hi va haver incidentsentre els manifestants i la policia.
El tret de sortida de les pro-testes va tenir lloc el 16 de febrera la plaça Lesseps, on 1.700 per-sones, segons la Guàrdia Urbana,es van concentrar en la primeramanifestació convocada per re-butjar l’empresonament de Hasél.La manifestació va derivar enforts enfrontaments entre unapart dels concentrats i els Mossosd’Esquadra quan la columna demanifestants va començar a bai-xar per la Via Augusta. Hi va ha-ver barricades, crema de conteni-dors i llançament d’objectes. El
mateix dia també hi va haver dis-turbis a Gran de Gràcia.
ENCAPSULAMENT POLÈMIC Després del 16 de febrer les pro-testes es van repetir de formadiària fins al diumenge 21 i en al-guns casos també van tenir lloc aGràcia. Especialment polèmicava ser la situació que es va viure eldissabte 20 de febrer en un tramdel carrer Gran de Gràcia, on els
Mossos d’Esquadra van carregaramb molta força contra un cente-nar de manifestants, als qualsvan encapsular provocant mo-ments de molta tensió. Aquesta in-tervenció policial va rebre fortescrítiques, mentre que el directordel cos policial, Pere Ferrer, va ad-metre que “s’hauria pogut fer mi-llor”, tot i que va afegir que els ma-nifestants van tenir “una via d’es-capatòria en tot moment”.
La protesta del 16 de febrer. Foto: Joanna Chichelnitzy/Fotomovimiento
Gràcia, un dels epicentres de les protestes pel cas Hasél
» La plaça Lesseps va ser el punt escollit per a la primera manifestació» Es van viure durs enfrontaments entre manifestants i la policia
David Carabén farà el tret desortida dels ‘Vermuts a l’Helio’
MÚSICA4L’Heliogàbal ha anun-ciat un nou cicle de concertsper al mes de març batejat ambel nom de ‘Vermuts a l’Helio’amb el qual vol començar a re-cuperar una certa normalitatdesprés de les diferents suspen-sions patides per culpa de lapandèmia.
El protagonista de fer el tretde sortida serà el cantant deMishima, David Carabén, el prò-xim dissabte 6 de març. Carabénoferirà un doble recital, a la unadel migdia i a dos quarts de tresde la tarda. El següent dissabte,
el 13 de març, arribarà el torn deJonás de Murias, mentre quel’endemà el públic podrà gaudirde Lluís Cabot. El 20 de març elprotagonista serà Joan Colomoi el 21 Anaïs Vila. Una setmanamés tard, el dia 28, Esperit!tancarà el ‘Vermuts a l’Helio’.
D’altra banda, l’Heliogàbaltambé ha anunciat el cicle de Se-gells Residents ‘Las Pibas Pro-ducen’, que programa cinc con-certs també per al març. Algunsdels noms seran els de Keteka-lles, Elane, Clikapika i MagalíSare & Marta Roma.
Primer pas per protegir elpatrimoni urbanístic graciencURBANISME4L’Ajuntament vaaprovar el passat 11 de febrer laproposta de modificació urba-nística del Pla General Metropo-lità (MPGM) que permetrà pro-tegir el patrimoni urbanístic iambiental de Gràcia.
L’objectiu del govern munici-pal és preservar el patrimoni ar-quitectònic i els edificis més em-blemàtics, al mateix temps que esvol fer més habitatge protegit enbarris com Vallcarca, la Salut, laVila o el Camp d’en Grassot iGràcia Nova, on hi ha molt poc es-pai nou per construir. L’alternativa
implicarà fer habitatges en baixosde locals comercials o fer més pi-sos en blocs que no tinguin esgo-tada la seva edificabilitat. Segonsla tinent d’alcaldia d’Urbanisme,Janet Sanz, es podran arribar a fer2.000 pisos socials.
Sobre la preservació del pa-trimoni arquitectònic, a finals del’any passat ja es va aprovar un ca-tàleg que dobla les finques prote-gides i que obliga a mantenir elspatis i jardins en el cas que en tin-guin. Un dels objectius és que noes repeteixin situacions com la deles cases del carrer Encarnació.
El BCN Film Fest, presencial iamb Chaplin de protagonistaCINEMA4El Bcn Film Fest cele-brarà del 15 al 23 d’abril una cin-quena edició únicament presen-cial als cinemes Verdi que home-natjarà Charles Chaplin. D’a-questa manera els organitzadorsvolen reivindicar les sales i animarel retorn dels espectadors desprésd’un any molt complicat a causade la pandèmia.
La presentació d’aquesta cin-quena edició, durant la qual es vanpresentar una desena de títols
internacionals a competició i elsprimers convidats, com el realit-zador Nicolas Winding Refn, es vafer el passat 9 de febrer. La direc-tora del certamen, Conxita Casa-novas, i el coordinador, ÀngelRomero, van explicar que no pre-veuen cap pla B que contempli unfestival virtual i que, si la pandè-mia no permetés fer el festival, sesuspendria. L’edició de l’any pas-sat es va posposar al juliol a cau-sa de la pandèmia.
El doble concert de Carabén serà el 6 de març. Foto: M. Casado Pla/ACN
Foto: Pau Cortina / ACN
Casa Vicens | Un 70% menys de visites La Casa Vicens va rebre durant l’any passat un 70% menys de visites en compa-
ració amb l’anterior a causa de la pandèmia. L’edifici modernista va passar de les més de 163.000 visites del 2019 a poc més de 49.000 durant el 2020.
| 12
líniagràcia.cat Febrer 2021 El reportatge del mes
Gener del 2021. CarrerNació del barri de SantMartí, Barcelona. Di-versos veïns es posen
en contacte amb la Guàrdia Ur-bana per denunciar unes estranyesmolèsties. Durant les 24 horesdel dia senten sorolls de maqui-nària. El carrer està impregnat d’u-na forta olor, afegeixen. Dies méstard, agents de la policia localcomproven la procedència dels so-rolls i de l’olor i determinen queprovenen d’una nau industrial.Tot apunta que a l’espai s’hi estàcultivant marihuana. La policiabarcelonina demana a un tècnic dela companyia de la llum que cal-culi el consum elèctric del local:multiplica per vuit el d’un establi-ment normal, un fet típic en lesplantacions de cànnabis.
Els agents estan marxant des-prés de comprovar el consumelèctric quan la sort es posa del seucantó. Veuen que dues personessurten del local. Semblen nervio-ses. Intenten esquivar la policia. Elsagents aconsegueixen intercep-tar-les i un cop acorralades con-fessen. Reconeixen que estan cui-dant la plantació. El més probableés que els dos detinguts, que horesmés tard seran acusats d’un pre-sumpte delicte contra la salut pú-blica i d’estafa elèctrica, no siguinels propietaris de la plantació.“Només simples peons d’un en-tramat criminal molt més gran”,afirma Juan Guzmán, cap de laUnitat d'Investigació de la GuàrdiaUrbana de Barcelona.
El 14 de gener, els Mossosd’Esquadra i la mateixa GuàrdiaUrbana decomissen tot el materialde la nau: 9.106 plantes de mari-huana, 640 euros en efectiu i 20quilos de llavors de marihuana.
EN AUGEEl 2020, intervencions contra plan-tacions de marihuana com la deSant Martí s’han convertit en quo-tidianes a Barcelona i rodalia. Nohi ha setmana que la policia no ac-tuï contra el tràfic d’aquesta droga.De vegades són petites planta-cions, com la que el passat 30 de se-tembre es va trobar en el soterra-ni d’una antiga botiga de l’Hospi-talet. En altres ocasions es tracta degrans cultius, com el desmantellatper la Policia Nacional el 29 de de-sembre a la Roca del Vallès: unanau amb 61.000 plantes.
Les grans plantacions de ma-rihuana estan en auge a l’àreametropolitana. L’any passat se’nvan trobar 148 i hi ha 208 inves-tigacions obertes relatives a aques-ta droga. Tot i que des dels Mossosapunten que Barcelona està moltlluny de seguir tristos exemplescom el de Ciudad Juárez a Mèxic,assenyalen que “cal vigilar perquèel narcotràfic de marihuana potconvertir-se en un problema greu”.De fet, les xifres parlen per si soles.Si el 2013 el cos de policia català vaintervenir 36.000 plantes a totaCatalunya, el passat 2020 el nom-bre de plantes decomissades va serde 247.000. Quasi set vegadesmés. Dels 1.362 detinguts per trà-fic de marihuana el 2018 es va pas-
sar als 2.729 el 2019. El doble ennomés 12 mesos.
“Fa tres anys la preocupaciómés gran dins del cos eren el ter-rorisme i els robatoris a domicilis,però ara també s’hi ha d’incloureles plantacions de marihuana”,expliquen des dels Mossos. Enpart, el que més preocupa és tot elque arrossega aquesta narcoeco-nomia que segons xifres de DanielMontolio, especialista en economiadel crim a la UB, genera a Espanya8.514 milions d’euros i evadeix
3.300 milions d’euros, “aproxi-madament un terç de la despesaanual en sanitat a Catalunya”.
CAP A EUROPAAra bé, per què ha augmentat tantel cultiu de marihuana a casanostra? Tradicionalment Cata-lunya ha estat una zona de pas delnarcotràfic, una parada en el camíque els traficants recorren per ar-ribar a Europa. Amb la crisi tot vacanviar i la regió es va convertir enun punt de producció. El clima, la
laxitud legal, la manca d’oportu-nitats de feina en l’economia con-vencional i la precarietat laboraln’han estat els detonants. “Fins al’any 2012 les plantacions erenmés petites, sobretot destinadesa abastir de forma il·legal elsclubs cannàbics, però ara enstrobem amb plantacions enor-mes”, relata Guzmán.
Aquest canvi de paradigmaha fet que algunes periodistes comMayka Navarro parlin de Catalu-nya com “l’horta de la marihuana
d’Europa”. No és exagerat, ja queles grans plantacions contra lesquals lluita la policia, en la seva ma-joria estan destinades a abastir elvell continent. “És un negoci rodó,ja que un gram de marihuana alscarrers de Barcelona costa al vol-tant de 5 euros, mentre que aFrança en val 10, a Irlanda 16 i aFinlàndia 23”, expliquen des delsMossos. Això ha estat un reclamper a les màfies de tota Europa i perals clans locals. La legislació espa-nyola és ambigua i els delinqüents
Un cultiu de marihuana amb 100 plantes gasta la mateixa energia que un gran bloc de pisos. Foto: Mossos d’Esquadra
El nombre de grans plantacions i de grups de crim organitzat dedicats a la marihuana han augmentat de forma exponencial a Barcelona
i l’àrea metropolitana. Només el 2020 els Mossos van decomissar 247.000plantes a tota Catalunya, gairebé set vegades més que les 36.000 de l’any 2013
L’any del tràfic demarihuana
13 |
líniagràcia.catFebrer 2021El reportatge del mes
n L’Oriol i la Maite (noms ficticis) sónmembres d’una associació cannàbicade Barcelona. Com ells, segons càlculsde la Federació d’Associacions de Càn-nabis de Catalunya (CatFac), a tot elterritori hi ha més de 300.000 socis.“A Barcelona i rodalia les associacionssón més de 200”, expliquen des de laplataforma Cànnabis Barcelona. Alcentre de la ciutat, la majoria són re-gentades per holandesos, francesos,italians i russos, mentre que els clubsde l’àrea metropolitana i dels barrismés allunyats del centre de la capitalestan dirigits per persones autòctones.
En la primera onada de la pandè-mia, els clubs van tancar com altrescomerços. L’Oriol i la Maite són consu-midors habituals de marihuana i ales-hores van haver d’empescar-se siste-mes per poder trobar el productefora de les associacions. “A través decontactes, d’amics i del tripijoc... erabastant incòmode”, expliquen.
A diferència del que relaten l’Oriol ila Maite, altres socis ho van tenir mésdifícil per accedir a la marihuana. “Du-rant el confinament ens hem trobatcasos de gent gran que pren marihua-na pel dolor, perquè ja no li funcionacap teràpia farmacològica, anant acomprar al mercat negre”, diu MireiaVentura, de l’entitat Energy Control.
A Catalunya es pot consumir càn-nabis, però és il·legal vendre’n o com-prar-ne. Aquest buit jurídic genera unmodel ambigu. Als clubs s’hi pot con-sumir marihuana, però aquests no te-nen manera d’aconseguir el productelegítimament.
Al carrer, la marihuana és més ba-rata, però no està sotmesa a controlsde qualitat. “S’adultera amb produc-tes sintètics per augmentar-ne la pro-ducció i aquestes substàncies podenproduir atacs d’ansietat o crisis para-noiques. És el pitjor que hem vist en20 anys”, assegura Ventura.
Malgrat que en la segona onadade la pandèmia el Govern va deixarobrir les associacions en considerar-les essencials, el virus i la crisi econò-mica han fet que, segons CànnabisBarcelona, al voltant del 20% delsmembres d’associacions hagin passata comprar al mercat negre.
Des de la CatFac posen molt èmfa-si a distanciar les associacions de lesorganitzacions criminals que cultivenmarihuana. “Encara que alguns clubsen puguin comprar, aquests cultiusestan destinats a la venda a Europa”,explica Eric Asensio, d’aquesta fede-ració. Per a ell, si la marihuana es re-gularitzés, les màfies deixarien de te-nir el control de la situació.
Consum confinat
se n’aprofiten. “És molt difícil queacabin a la presó, ja que les penesper plantar marihuana van de l’a-ny als 3 anys i en casos de granscultius no arriben als 5”, afirma Al-bert Palacios, del sindicat inde-pendent dels Mossos d’EsquadraUSPAC. “La gran majoria no aca-ba trepitjant la presó”, assevera.
Si en origen les terres tarrago-nines i gironines eren on es culti-vava, en l’últim any les plantacionsa l’àrea metropolitana, al Garraf ials Vallesos han crescut. Nou Bar-ris, Sants, l’Eixample, Sant EsteveSesrovires, Sant Andreu de la Bar-ca, el Prat, Badalona, Sant Adrià,Viladecans... La llista d’indrets onhi ha hagut desmantellaments degrans cultius el 2020 és llarga i de-mostra la forta vinculació del ter-ritori amb el narcotràfic.
Fins i tot s’han detectat orga-nitzacions criminals que operen atota la zona per abastir, a gran es-cala, el mercat europeu. N’és ex-emple el grup que els Mossosvan detenir el 15 de novembre ique tenia més de 12.000 plantesrepartides pels Vallesos, Girona iel Bages. Segons informacionspolicials, guanyava 4 milions d’eu-ros anuals per la venda de mari-huana. En l’emboscada, en laqual van participar 100 efectius,es van trobar armes de foc.
“L’augment de plantacionsestà fent créixer el nombre demàfies que volen controlar el mer-cat”, detalla Palacios. Aquest ex-trem és confirmat pels Mossos,que expliquen que han augmen-tat els robatoris violents a domicilison hi ha plantacions de clans rivalsper “mantenir el monopoli”. Lalluita pel poder suposa violència,i la violència, com presumpta-ment va passar l’agost a Lloret deMar on es va trobar un homemig calcinat, suposa morts.
EL PITJOR FUTUR POSSIBLE L’Afganistan amb l’opi, el Marrocamb l’haixix, Colòmbia amb lacoca... Són països productors dedrogues. Què passaria si el narco-tràfic penetrés en l’administraciópública? “L’escenari més perillóssucceeix quan els polítics o els fun-cionaris són corromputs”, diuendes dels Mossos. A canvi d’arre-glar-li la plaça major o el polies-portiu municipal, un alcalde fa lavista grossa amb les naus de cul-tiu de marihuana als afores del po-ble. Són aquest tipus de situacionsi, com diu Palacios, “no hi ha nin-gú incorruptible”.
Així mateix, Montolio explicaque, si el crim organitzat s’infiltraa la societat, “moltes personesqueden desprotegides i sense
“És un negoci rodó, ja que un gram demarihuana als carrersde Barcelona costa al voltant de 5 euros,mentre que a França en val 10, a Irlanda 16 i a Finlàndia 23”
prestacions socials perquè no te-nen contracte, i a més l’Estat dei-xa de percebre impostos”. Són di-ners que perd la sanitat o l’edu-cació. Segons expliquen els Mos-sos, “ja hi ha immobiliàries que esdediquen només a buscar edificisperquè els narcotraficants hi pu-guin instal·lar els seus cultius oconcessionaris que proveeixenels cotxes que s’empren per por-tar la droga a Europa”.
Aquesta implantació del nar-cotràfic al territori també es co-mença a veure en el tipus de de-linqüents que es dediquen a lavenda de la marihuana. Moltsd’ells abans es dedicaven a altrestipologies de crims. “El seu cultiués tan rendible i té tan poques pe-nes de presó que alguns clans es-tan deixant la venda d’altres dro-gues o el robatori per dedicar-sea la marihuana”, diuen els Mos-sos. I en la mateixa línia, els seusingressos estan augmentant. Enun operatiu realitzat a Sant An-dreu de la Barca en què es van de-tenir 26 persones, els investiga-dors van constatar que els inte-grants de l’organització porta-ven un tren de vida molt elevat:cap d’ells tenia feina estable, vivienen cases on el lloguer arribava als5.000 euros al mes i portaven re-llotges d’11.000 euros.
POLICIA AL LÍMIT“Les decomisses de marihuanageneren un volum de feina moltbèstia”, diu Palacios, el qual re-marca que les operacions contragrans plantacions tenen uns riscosafegits que les fan complicades. “Uncultiu de marihuana amb 100plantes gasta la mateixa energia queun gran bloc de pisos, i això, ambinstal·lacions punxades i en con-dicions pèssimes, fa augmentar elrisc d’incendi”, explica l’inspectorGuzmán. A més, cal sumar-hi elsriscos derivats de la presència d’ar-mes en moltes plantacions.
Palacios afegeix que l’elevatnombre d’operacions ha generatproblemes d’emmagatzematge ales comissaries. “Alguns compa-nys han hagut d’agafar la baixaperquè els mareja la forta olor demarihuana”, detalla. Tant és aixíque fa un temps es va projectar unbúnquer a la comissaria dels Mos-sos de Trinitat Nova (Barcelona)per guardar-hi la droga. Amb tot,i davant d’aquesta problemàti-ca, Palacios es pregunta si no “cal-dria legalitzar la marihuana coma Holanda”.
Un reportatged’Albert Alexandre
“Ja hi ha immobiliàriesque es dediquen abuscar edificis perquèels narcotraficants hi puguin instal·lar els seus cultius oconcessionaris que elsproveeixen els cotxes”
Amb el confinament molts consumidors de cànnabisvan haver de recórrer al mercat negre
i molts d’ells no han tornat a les associacions
líniagràcia.cat
| 14
Febrer 2021
Comerç
El Gremi de Restauració criticala pròrroga de les restriccionsRESTAURACIÓ4El Gremi deRestauració s’ha mostrat “per-plex” per la pròrroga de les res-triccions aprovada per la Gene-ralitat fins al 28 de febrer com amínim i ha recordat que el sec-tor ja porta 70 dies “treballantper sota el mínim vital”.
“És al·lucinant que, haventencadenat setmanes d’evolu-ció positiva, el Govern segueixiescanyant d’aquesta manera elsector de la restauració. Con-demnen milers de famílies a laruïna i ho fan, aparentment,
sense remordiments”, ha criti-cat Roger Pallarols, director delGremi, que considera que “ladesfeta de Barcelona és una re-alitat”. Segons Pallarols, elspartits polítics es van compro-metre durant la campanya elec-toral a revisar les restriccionsquan la situació epidemiològi-ca millorés. “Per què, llavors, noes relaxen les mesures? Per quèningú no es preocupa per la sa-lut de les nostres empreses?”, espregunta el director del Gremide Restauració.
MERCAT4El nou mercat de l’A-baceria tindrà finalment un dis-seny una mica diferent del que esva aprovar inicialment. El pro-jecte ha estat modificat i estàprevist que una part de la super-fície es converteixi en una plaçaoberta de més de 1.000 metresquadrats a sota de la coberta. Abanda, també s’afegirà una ter-cera planta subterrània, on hihaurà magatzems per a les enti-tats i les associacions veïnals.
Així doncs, tal com expli-quen des de l’Ajuntament, elnou mercat serà més obert i el fetde tenir força vidre permetràque les parades de l’interior pu-
guin ser vistes des de fora. En to-tal, al mercat hi haurà 43 para-des interiors d’alimentació i 14
d’exteriors no alimentàries, quesón les que estaran separades perparets de vidre. Totes elles esta-ran situades a la planta del car-rer, on també hi haurà una zonaper a cooperatives de productors.Pel que fa al supermercat, final-ment estarà ubicat al primer so-terrani per tal que es pugi per laplaça oberta. En aquesta planta
també hi haurà magatzems icambres frigorífiques per als pa-radistes, mentre que a la segonaplanta subterrània es farà unaparcament amb 50 places quenomés estarà obert durant l’ho-rari del mercat. Des de l’Ajunta-ment asseguren que el nou mer-cat suposarà un revulsiu per alcomerç gracienc.
Aspecte actual de les obres de l’Abaceria. Foto: Línia Gràcia
L’Abaceria tindrà una plaçaoberta i espai per a les entitats
Roger Pallarols, en una imatge d’arxiu. Foto: Marta Casado Pla/ACN
El nou mercat tindrà 43 parades de menjari 14 d’exteriorsno alimentàries
Botigues | Ajudes per fer obres en alguns comerçosL’Ajuntament ha obert una convocatòria d’ajudes, amb un pressupost d’1,3
milions, dirigida als comerços que facin obres relacionades amb la rehabilita-ció de la imatge exterior i la millora de l’accessibilitat i la sostenibilitat.
15 |
al tram de carrer més petit de BarcelonaLa concentració més gran de comerç
Segueix-nos a la nostra pàgina webwww.graciabotiguers.comwww.facebook.com/GraciaBotiguersSegueix-nos a la nostra pàgina webwww.graciabotiguers.comwww.facebook.com/GraciaBotiguers
Unió de Botiguers Travessera de Gràcia - Casc Antic // Butlletí nº 60
Les millors botiguesMarket Casa Italia
Des de finals de l’any pas-sat, al número 140 de la tra-vessera de Gràcia hi ha elsupermercat Market CasaItalia, una botiga que enqüestió de setmanes s’haconvertit en una referència.
Els amants de la pasta (elplat que a tots ens passa pelcap quan pensem en gas-tronomia transalpina) po-dran triar i remenar entre
l’extensíssima oferta demarques. Però no noméstindrem aquesta enormevarietat de marques, sinóque també hi ha dolços, be-gudes i tot tipus de produc-tes del país a uns preus demajorista.
Market Casa Italia obreal públic cada dia, de dillunsa diumenge, entre les 9 delmatí i les 9 de la nit.
Som VegansUn espai d’alimentació pera vegans... i també per a lesseves mascotes. Des de fi-nals del 2020, Som Veganss’ha convertit en una botigaque no pot faltar a l’hora defer la compra al barri.Aquest comerç, que fa pocque s’ha associat a l’Eix, és alnúmero 136 de la Traves-sera de Gràcia.
La botiga ofereix tota
mena de productes vegans;formatges, hamburgueses,tes... selectes i de màximaqualitat. A més, a Som Ve-gans es pot comprar menjarper a gossos.
L’horari d’atenció al pú-blic del local és els dilluns ala tarda (de 4 a dos quartsde 9 de la nit) i de dimarts adissabte de dos quarts d’11a dos quarts de 9 de la nit.
| 16
líniagràcia.cat Febrer 2021
SANT ANDREU/ En entrar a la parròquia deSant Pacià, al barri de Sant Andreu de Palo-mar, la mirada de seguida se’n va al terra. Elmosaic que el decora, elaborat pel mar-brista Luigi Pellerin, és un disseny d’AntoniGaudí que té molt poc a veure amb la sevaetapa modernista –la més coneguda– peròque crida igualment l’atenció de tothomqui el veu. Està fet de marbre i gres de dife-rents colors seguint formes geomètriques:s’hi poden trobar motius florals i la repre-sentació de les lletres alfa i omega, símbolsdel principi i la fi segons l’Apocalipsi.
Projectada l’any 1879 per l’arquitecteandreuenc Joan Torras Guardiola, mestrede Gaudí a l’Escola Provincial d’Arquitec-tura, la parròquia de Sant Pacià es va aca-bar el 1881 en estil neogòtic. Inicialment,aquest temple situat al número 27 del car-
rer Monges era la capella del convent-col·legi de la Congregació de Religioses deJesús i Maria. En marxar a Sant Gervasi, lesreligioses van vendre l’edifici als Germansde les Escoles Cristianes, els maristes, quehi van instal·lar el seu noviciat i una escolaper a nois.
TESTIMONI DE LA HISTÒRIAPerò la història tenia altres plans per a l’e-difici: durant la Setmana Tràgica de 1909,l’endemà de la crema de la parròquia deSant Andreu, els revoltats el van assaltar, elvan saquejar i, finalment, el van incendiar.Després, els maristes van vendre tota lafinca i la capella es va utilitzar com a ma-gatzem de gra i llegum fins al 1923, en quèel bisbat de Barcelona va comprar el tem-
ple. L’any següent, per la festivitat de SantPacià, va inaugurar-se la nova tinença par-roquial, dependent de la parròquia de SantAndreu. Sant Pacià, finalment, va esdeve-nir parròquia el 1930.
El 1936, el comitè revolucionari local deSant Andreu va confiscar els locals parro-quials i el temple es va convertir en menja-dor popular amb el nom de MenjadorsDurruti, funció que va acomplir fins al final
de la Guerra Civil. A la façana principal del’edifici, sota diverses capes de pintura, en-cara s’hi poden distingir les sigles de la CNTi la FAI.
Finalment, el 1985 van inaugurar-se lespintures murals d’Eudald Serrasolsas i elCrist Ressuscitat, tallat per l’escultor JuanMaria Medina Ayllón, a la capella del San-tíssim. Els mosaics de Gaudí van ser restau-rats el 1988 per Lluís Bru.
HORTA –GUINARDÓ/Masia rural, palau residencial, zoo-lògic, seminari... Les múltiples facetes de la històrica GranjaVella de Martí Codolar, i els seus terrenys, són una mostrade l’evolució del districte d’Horta-Guinardó al llarg deltemps. A més, la barreja d’estils estètics que acumulen lesparets de l’edifici l’han convertit en una joia arquitectònicaprotegida com a Bé d’Interès Cultural Local.
L’origen de la granja es remunta al segle XVII, quan eldistricte d’Horta-Guinardó era eminentment rural i es vaedificar la masia Can Gausachs. Així es va mantenir fins que,al segle XVIII, la va adquirir la família Milà de la Roca, que al’inici del segle XIX va convertir la masia en una casa senyo-rial amb un estil afrancesat. Però no va ser fins a la meitat delsegle XIX quan el nou propietari, Lluís Martí Codolar, i la sevafamília van omplir els jardins d’animals exòtics, cosa que vadonar lloc al primer zoològic de Barcelona.
Amb tot, l’ambient rural, la mística religiosa i l’elegànciasenyorial es combinen a la Granja Vella de Martí Codolar enuna harmonia sense estridències que continua fascinant.La trobaràs a l’avinguda Cardenal Vidal i Barraquer, 15.
EIXAMPLE/Si Cleòpatra, Maria Antonieta o Coco Cha-nel visitessin avui la Dreta de l’Eixample, probablementfarien una parada al número 39 del passeig de Gràcia.Aquí hi ha el Museu del Perfum, que aplega des demil·lenaris recipients egipcis, grecs i àrabs fins als mésactuals, passant per dos flascons que van pertànyer, pre-cisament, a l’elegant reina que es mirava el món ambsupèrbia des del palau de Versalles. El museu, inauguratel 1963, compta amb una col·lecció de més de 10.000flascons, un d’ells dissenyat per Salvador Dalí.
Una parròquia per conèixer un altre Gaudí
La Granja Vella de Martí Codolar:un lloc eclèctic per travessar el temps
L’olor de Cleòpatra i MariaAntonieta, en un museu
la Barcelona desconeguda
La parròquia de Sant Pacià es va cremar
durant la Setmana Tràgica iva ser un menjador popular
durant la Guerra Civil
Contingut patrocinat per l’Ajuntament de Barcelona
Foto: Ajuntament
Foto: Ajuntament
Foto: Ajuntament
17 |
líniagràcia.catFebrer 2021
SANT MARTÍ/ Hi ha edificis que, si poguessinparlar, serien els millors professors d’històriamai vistos. L’església, les tres masies i la recto-ria que formen el conjunt de Sant Martí deProvençals en són bons exemples. Convertitsen vells savis amb llargues barbes blanques,aquests edificis oferirien una lliçó d’històrialocal als veïns actuals, que aprendrien comera aquell vell municipi amb tradició agrícola,durant tres segles independent, que va serannexionat a Barcelona l’any 1897.
Avui dia, l’església de Sant Martí de Pro-vençals –unida a la rectoria per un petit pontcobert– és un vestigi del passat que dona fedels esdeveniments que ha viscut el barri ho-mònim. De fet, el temple és una reconstrucciófeta entre els segles XV i XVII, però la històriade la vila és molt més antiga: al segle X ja exis-
tia un petit nucli habitat i, molt abans, entemps dels romans, aquesta zona ja es con-reava. De la mateixa manera, l’estil arquitectò-nic de l’església també diu molt: la portaladaés gòtica, mentre que la resta de la façana i elcampanar són d’època barroca. Al timpà hi haun Sant Martí, tot i que no és la figura origi-nal –aquesta es va perdre quan l’edifici va sercremat l’any 1936–.
Ca l’Arnó, Can Planas i Can Cadena són lestres masies que completen el conjunt. Avuidia són equipaments públics al servei del ve-ïnat del barri. Concretament, la primeramasia ha esdevingut una ludoteca; la segona,un centre d’atenció a persones sense sostre,i la tercera, un centre agrícola que disposad’un hort urbà i d’una granja, una funció queconnecta amb les arrels del barri.
El conjunt de Sant Martí de Provençals,tota una lliçó d’història local
Més que un parc: Can Dragó o el pulmó verd del barri de Porta
NOU BARRIS/ Zones verdes, espais de joc,instal·lacions esportives, piscines i zones depasseig: tot això es pot trobar al parc de CanDragó, que en realitat és molt més que unparc. Situat a mig camí entre l’avinguda Me-ridiana i Sant Andreu, i amb gairebé dotzehectàrees de superfície, Can Dragó és un delspulmons verds més importants del barri dePorta i del districte de Nou Barris. Per tot ple-gat, és un d’aquells llocs on ve de gust passarel típic dia assolellat d’hivern que ja fa olor deprimavera.
Inaugurat a la dècada dels noranta, deuel seu nom a una antiga masia del segle XVIIanomenada, efectivament, Can Dragó, queva ser enderrocada l’any 1973. Des de la sevacreació, el complex s’ha anat ampliant fins aesdevenir l’espai polivalent que és avui dia.
EL SOMNI DE TOT ESPORTISTADissenyat per Enric Penyes, el parc de CanDragó no només compta amb nombrosesàrees públiques d’esbarjo i esplai per a totsels visitants, sinó que té molt més a oferir, so-bretot per als amants de l’esport. En les sevesprop de dotze hectàrees, s’hi poden trobarles piscines cobertes més grans de la ciutat,una pista d’atletisme o un poliesportiu, entred’altres.
UN TRESOR A DESCOBRIR A PEU O EN BICIQui vulgui fer exercici d’una forma més tran-quil·la també trobarà en el parc de Can Dragóel seu espai perfecte. Aquest tresor verd estàpensat especialment per a vianants i ciclistes:el seu perímetre es pot recórrer fàcilment através dels bulevards flanquejats per arbres i
bancs que el separen de les seves instal·la-cions esportives.
Passejar entre les acàcies, els pollancres iels plataners, sigui caminant o en bicicleta,pot ser un autèntic luxe i un petit retir entreels enormes blocs d’edificis que hi ha al dis-tricte de Nou Barris.
ART I RECORDPer si no n’hi hagués prou, Can Dragó tambété atractius artístics, entre els quals destacala rèplica d’una escultura de Pau Gargallo,Els aurigues olímpics, situada sobre un pro-montori de gespa al mig del parc.
D’altra banda, també hi ha el monumentTall Irregular Progression, de Sol LeWitt, en re-cord a les víctimes de l’atemptat d’Hipercorperpetrat per ETA el 19 de juny de 1987.
La llar d’un pagèsgracienc
A qui conegui el passat de la Vilade Gràcia no li semblarà estranytrobar, caminant pel carrer Grande Gràcia, la masia Can Trilla.Aquesta construcció rural deplanta rectangular, que data delsegle XVII, era la llar d’un pagèsbenestant. Recordatori de lesmasies gracienques, als cellersde Can Trilla es premsava el raïmi es feia oli amb les oliveres delscamps que l’envoltaven.
L’habitatge estava situat alcos central de la construcció.Adossada a l’antiga façana prin-cipal, ara lateral, hi ha una cape-lla barroca del segle XVIII ondestaquen les pintures de la cú-pula, molt ben conservades, quereprodueixen motius arquitectò-nics. La capella va acollir la co-munitat religiosa dels franciscansfins que l’orde va construir elconvent de Jesús el 1920.
D’altra banda, Can Trilla va serl’escenari de l’aplec de la Mare deDéu d’Agost, màxima manifesta-ció de la cultura popular gra-cienca, l’any 1817. Actualment,és una residència de monges.
LA PITONISSA DE FRANCOLa masia Can Trilla amaga un de-tall curiós: és el lloc on va ser en-terrada Ramona Llimargas, queera ni més ni menys que la pito-nissa de Francisco Franco. Diuenque el dictador creia que aquestadona, a més de ser la seva vident,era la seva intermediària ambDéu i que ella el va ajudar a gua-nyar la Guerra Civil.
Gràcia
@visitbarcelona
@VisitBCN_CAT
@visitbarcelona desconeguda la Barcelona
Contingut patrocinat per l’Ajuntament de BarcelonaFoto: Ajuntament
Foto: Ajuntament
Foto: Ajuntament
| 18
líniagràcia.cat Pàgines especialsFebrer 2021
4El govern espanyol ha aprovat alConsell de Ministres un nou reialdecret que reforma (i millora) el sis-tema de pensions.
D’una banda, s’ha donat llumverda a un nou complement per apensionistes de gairebé 400 eurosanuals per cada fill, des del primer,amb l’objectiu de “reduir la bretxade gènere en les pensions”, talcom ha dit el ministre d’Inclusió, Se-guretat Social i Migracions, JoséLuís Escrivá. D’altra banda, s’han fle-xibilitzat els criteris per accedir a l’in-grés mínim vital.
Són mesures per aconseguir unsistema de pensions més just perajudar una població que pateix lesconseqüències socials i econòmi-ques de l’emergència sanitària queha provocat el coronavirus.
AJUDES PER CADA FILLEl nou complement que rebran elspensionistes per maternitat o pa-ternitat s’aplicarà a partir del primerfill (fins ara era a partir del segondescendent) i serà d’uns 28,5 eu-ros al mes en catorze pagues, és adir, d’uns 400 euros l’any. Segonsinformen des del Ministeri de Se-guretat, el fet que passi a aplicar-
se a partir del primer fill donarà ac-cés a gairebé 30.000 persones mési beneficiarà “especialment les pen-sions més reduïdes”.
BRETXA DE GÈNERE?Però per què el govern espanyoldiu que aquestes modificacionsserviran per combatre la bretxa degènere en les pensions?
Anem a pams: fins ara, el sis-tema reconeixia aquest comple-ment només a les dones que fos-sin mares de dos o més fills i quetinguessin dret a la pensió d’inca-pacitat, jubilació o viduïtat. El mi-nistre Escrivá –que ha detallat que
la bretxa de gènere en les pensionsés del 30% i que la voluntat és quesigui inferior al 5%– ha explicatquan s’origina aquesta desigualtat:“Després de la maternitat del pri-
mer fill”. Això passa perquè, en elsdos anys següents, hi ha una cai-guda de les percepcions salarialsque deriva a llarg termini en la re-ducció de la pensió.
Escrivá també ha asseguratque, tot i que tant homes com do-nes tindran dret al nou comple-ment, es calcula que un 98% delsbeneficiaris seran dones. El podràpercebre el membre de la parellaque “acrediti un perjudici en laseva carrera professional després
del naixement del fill o fills” i, en casque cap dels dos ho pugui acredi-tar, el dret se li reconeixerà a la mareo al progenitor amb una pensiómenor si es tracta d’una parella delmateix sexe.
L’INGRÉS MÍNIM VITALPel que fa a l’ingrés mínim vital,es flexibilitza el concepte d’Uni-tat de Convivència per tal de fa-cilitar l’accés a aquesta prestació.Segons el Ministeri, es facilita
l’accés a l’ingrés mínim vital a per-sones que viuen a centres resi-dencials de caràcter no perma-nent, com albergs o cases d’aco-llida. També s’introdueix el con-cepte “unitat de convivència in-dependent” en casos de violèn-cia masclista, divorci o separaciói desnonament. Per últim, es pos-sibilita que situacions determi-nades difícils d’acreditar puguinser certificades per serveis socialsi per entitats col·laboradores.
» El Consell de Ministres aprova un complement per a pensionistes de 400 euros l’any per fill» També es tira endavant la flexibilització dels criteris per accedir a l’ingrés mínim vital
S’aprova un complement de 400 euros anuals per cada fill, des del primer, per reduir la bretxa de gènere. Foto: Pexels
Un sistema de pensionsmés just
El nou complementper fill beneficiaràsobretot les dones
Victòria rere victòria. Els dos sè-niors de l’Europa només han fetuna cosa durant aquest mes:guanyar partits. Això serveix per-què els de David Vilajoana con-tinuin liderant el seu grup deTercera Divisió i perquè les ju-gadores de Fran Güells segueixinescalant posicions al seu grup dePrimera Nacional.
El sènior masculí, doncs, esmanté al capdavant de la lligadesprés d’haver-se refet a la per-fecció del cop que va suposar laprimera derrota del curs (1-4contra la Pobla al Nou Sardenyael passat 31 de gener) i ha recu-perat la solidesa defensiva perguanyar, per 1-0, el Manresa i alcamp del Valls en un partit que vaacabar amb un episodi contro-vertit, ja que l’autocar de l’equipva rebre l’impacte de dos ous llen-çats quan ja tornava cap a Bar-celona. L’endemà, el club va ex-
plicar que el president del club del’Alt Camp va trucar l’Europaper parlar sobre l’incident. Elpresident, Víctor Martínez, asse-gura que el Valls és “un club se-nyor que no té res a veure amb lesaccions d'un grup minoritari d’ir-responsables”.
Amb el partit contra la Mon-ta pendent (els de Vilajoana sónlíders amb un partit menys queTerrassa i Vilafranca), els esca-pulats tancaran el mes rebent elTerrassa en un partit decisiu decara a aquesta primera plaça. Els
primers reptes del març seran elpartit pendent contra la Monta,la visita a Castelldefels i un par-tit a casa contra l’Igualada.
Pel que fa a l’actualitat es-portiva del conjunt de Güells, desdel passat 31 de gener les gra-cienques han derrotat el Pallejà,el Zaragoza CFF, el Sant Gabrieli el Terrassa, marcant nou gols enquatre jornades i rebent-ne no-més un. La visita al CD Riu-doms clourà els partits del mes,mentre que el març arrencaràcontra Pardinyes i Levante.
Els dos sèniors de l’Europa,en gran dinàmica de resultats
Pau ArriagaLA VILA DE GRÀCIA
| 20
Esports
El sènior femení encadena quatre triomfs. Foto: Àngel Garreta / CEE
Futbol sala | El Gràcia FSC tanca la primera fase del cursEl Gràcia FSC ja sap que tancarà la primera fase en la darrera posició del grup 2 de Tercera Divisió. L’equip taronja jugarà l’últim partit el pròxim dissabte 27 a dos quarts de set de la tarda a casa contra l’Estel Vallseca.
Gran èxit del sènior fe-mení de waterpolo delCN Catalunya. L’equip,
un projecte jove, ha aconseguittancar la primera fase de la Di-visió d’Honor femenina en latercera posició del seu grup, demanera que no només jugarà lasegona fase que dona dret alplay-off pel títol, sinó que tam-bé té un bitllet per a la Copa de laReina i sap que la temporada queve continuarà segur a la màximacategoria estatal.
L’equip, doncs, ja sap quejugarà contra els altres tres mi-llors de l’altre grup en primertram de la lliga: el CN Mataró, elCN Terrassa i el CN Sant An-dreu. Els resultats contra el Me-diterrani i el Sabadell s’arrosse-guen a aquest segon tram.
ARRENCA EL MASCULÍEl sènior masculí del CNC tam-bé es posa en marxa a la segonafase, en aquest cas el pròximdissabte 27, per assegurar la per-manència. El primer partit seràa casa contra el Navarra.
El femení del Cataacaba la primerafase en tercer lloc
Vedruna i Lluïsos,a punt per tornara la competició
BÀSQUET4La competició cone-guda fins ara com a Copa Cata-lunya de bàsquet (rebatejadacom a Campionat d’Espanya dePrimera Divisió) es posarà enmarxa el primer cap de setmanadel mes que ve.
Vedruna i Lluïsos, els dosequips masculins del districte, ar-rencaran el seu camí en el grup 5d’aquesta competició desprésd’un any exacte sense jugar cappartit oficial. El Vedruna s’estre-narà el dissabte 6 del mes que vea la pista de l’IPSI de l’Eixample,mentre que els Lluïsos debutaranl’endemà amb un partit a casacontra la UE Horta. Els derbis esjugaran el 14 de març (amb el Ve-druna de local) i el 25 d’abril (a lapista dels Lluïsos).
Foto: Ferran Torné / FCBQ
21 |
La dramaturga Clàudia Cedó i els direc-tors Guillem Albà i Joan Arqué han con-vertit en obra de teatre l’exitosa novel·lad’Irene Solà. El text, maridat amb músi-ca de Judit Neddermann, transportarà elpúblic al paisatge bucòlic descrit al llibre,entre Camprodon i Prats de Molló, i a co-nèixer-ne els personatges que l’habiten.
A la Biblioteca de Catalunya.
Teatre
Canto jo i la muntanya ballaClàudia Cedó
Reflexe iParc, els dos primers temes delnou disc de Ferran Palau a veure la llum,han triomfat a totes les plataformes.Això demostra que el cinquè àlbum delcollbatoní és un dels més esperats delmoment. Parc (Hidden Track Records),que comparteix títol amb una de les can-çons, arriba aquest mes amb una bonadosi del que Palau anomena easyloving.
Música
La Nina i la Madeleine són dues donesjubilades que porten el seu amor en se-cret des de fa dècades. A ulls de la restadel món, només són unes veïnes ambbona relació, però de portes endinsprocuren estar sempre juntes i compartiruna vida en comú. Fins que un succés in-esperat farà trontollar les seves vides i,potser, el seu secret deixarà de ser-ho.
Pelis i sèries
Entre nosotrasFilippo Meneghetti
ParcFerran Palau
BCN Districte CulturalDes del passat 10 de febrer està en marxa una nova ediciódel Barcelona Districte Cultural, que omplirà d’espectacles
els centres cívics de la ciutat fins a finals de maig. Nomésaquest mes s’han programat una vintena d’actes per a
tots els gustos: concerts d’estils molt variats, obres de tea-tre, projeccions de pel·lícules i documentals i, fins i tot,
una comèdia musical. Entre un mar de propostes, n’hi hatambé de moltes pensades per als més petits. Com cada
any, les entrades són gratuïtes; això sí, cal reservar-les percontrolar l’aforament i no superar els límits permesos.
Algú com ell no necessita presentació: el coneixtothom. Gerard Piqué (Barcelona, 1987) és un delsmillors centrals del món i un crac del Barça des del’era Guardiola, però no només això. També assu-
meix el paper de portaveu dels jugadors quan cal iés d’aquells futbolistes que destaquen fora del
camp per raons tan diverses com ser la parella deShakira des del 2010 o mullar-se parlant de políti-ca. Aquesta última l’ha portat a ocupar titulars elsúltims dies. Mentre la premsa esportiva se centra-
va en la seva recuperació de la lesió que es va fer elmes de novembre, Piqué feia un tuit reflexionant
sobre els resultats de les eleccions del 14 de febrer.“Majoria de vots independentistes. I ara, què?”, es
preguntava, alhora que es mostrava preocupat perla irrupció de l’extrema dreta i elogiava l’actitud
d’Alejandro Fernández davant la derrota mentrecriticava el mal perdre de Carlos Carrizosa.
G E R A R D P I Q U ÉQUI ÉS?ÉS FAMÓS PER...
A LES XARXES...
Ser un crac del BarçaÉs un dels grans actius de l’equip des de l’era Guardiola
Famosos
Reflexionar sobre el resultat de les eleccionsHo va fer via Twitter, on també va publicar una foto votant
Moltes (i diverses) reaccionsHi ha qui el va felicitar per implicar-s’hi i qui el va criticar
QUÈ HA FET?
La fitxa
No t’ho perdis
La novel·la amb què Najat El Hachmi vaguanyar el Premi Nadal fa un mes ja ésa les llibreries. Dilluns ens estimaran (Edi-cions 62) segueix la línia dels seus llibresanteriors, que s’endinsen en l’experièn-cia de dones que, com ella, han crescuten una família musulmana tradicional. Laprotagonista coneixerà una noia que l’a-companyarà en el seu camí a la llibertat.
Llibres
Dilluns ens estimaranNajat El Hachmi
| Super MarioEl personatge per excel·lència dels videojocs i que no passa mai de moda
porta ara a Switch el Super Mario 3D World amb l’extra Bowser’s Fury.
Foto
: Tw
itter
(@B
cnD
Cul
tura
l)
Viu en línia
| 22
Viu en línia
EL CONSELL DEL MES
PLANIFICAR
Comprova què necessites i què tens a casa per fer una bona llista de la compra i no malbaratar temps ni diners
CUINAR
COMPRAR
CONGELAR
E S T I L S D E V I D A
i CUINA
Les paraules en anglès per denominar hàbits que potserhem fet tota la vida estan de moda. Un d’aquests concep-tes és el batch cooking, que consisteix a cuinar en una tarda
(normalment, la de dissabte o diumenge) els dinars de tota lasetmana. És a dir, preparar tàpers... o n’hauríem de dir carma-nyoles? Tingui el nom que tingui, el cas és que aquesta pràcticaés molt útil a l’hora d’organitzar-nos la setmana i evita que enshàgim de preguntar cada dia què menjarem. A més, ens fa mésfàcil seguir una dieta sana: si ja tenim el dinar preparat, no aca-barem menjant qualsevol cosa quan tinguem pressa.
Per acostumar-nos al batch cooking, hem de saber planificar.Podem aprofitar els divendres al vespre o els dissabtes al matí,per exemple, per decidir els menús de la setmana. Un cop elstinguem apuntats, hem de tenir en compte què necessitem iquè tenim a casa, per fer una llista de la compra adequada. Al’hora de cuinar, hem de fer més quantitat que normalment, aixípodrem congelar les racions i tenir-les per a més endavant.També haurem d’aprofitar bé els recursos de la nostra cuina,fent servir els diversos focs i el forn alhora per acabar abans.
Organitza’t fent ‘batch cooking’
Aprofita el vespre de divendres o el matí de dissabte per aturar-te a pensar tots els menús de la setmana
Les claus
Treu el màxim partit a la teva cuina per preparar diversos plats en poc temps, fent servir tots els focs i el forn alhora
Fes més quantitat que normalment i congela les racions per separat, així les tindràs llestes per a més endavant
Foto
: Pex
els
Foto
: Pex
els
23 |
líniagràcia.catFebrer 2021
Gràcia
esquerrabcn.cat/districtes
Pàgines especials
En la pandèmia més gran de l’úl-tim segle, que ha comportat unade les caigudes del PIB més im-portants de la nostra història, el“no a tot” no és una opció. És peraixò que a Esquerra Republicanateníem clar, des d’un inici, que elno rotund als pressupostos muni-cipals de 2021 no era possible.
Des del primer moment que esva començar a parlar dels comp-tes, ERC Barcelona vam posarsobre la taula un primer escull: lanecessària derogació de la Ley deEstabilidad Presupuestaria (cone-guda popularment com a llei Mon-toro), que asfixia econòmicament
els municipis del país, impedint-losl’endeutament i l’ús de roma-nents. Si bé en un inici el PSOE iPodem van negar-ne la possibilitat,i fins i tot van arribar a plantejaruna flexibilització descafeïnada dela normativa, finalment la pressiódels republicans a Madrid va per-metre la suspensió de la llei Mon-toro, com a mínim, per a l’exercicidel 2021.
Com diu la dita, tot va bé siacaba bé. Una vegada superatl’escull a Madrid, ERC Barcelonavam seure a la taula a negociaruns comptes municipals, amb laprioritat d’incrementar la respostasocial a la crisi, tot engegant i re-orientant l’economia de la ciutat.La suspensió de la llei Montoro peral 2021 gràcies al grup d’ERC alCongrés ha permès finalment unspressupostos municipals molt mésambiciosos. Uns pressupostosacordats amb ERC, que creiemque estan a l’altura de les neces-sitats dels nostres veïns i veïnes.
En quines partides es traduei-xen aquests pressupostos a la ciu-tat? Doncs, entre d’altres, en unaugment de la despesa corrent en
Serveis Socials de 25 milions d’eu-ros; en un increment de 50 milionsen les polítiques d’habitatge; de26 milions en la millora dels cen-tres educatius; de 4,5 en políti-ques actives d’ocupació; de 9 enplans d’ocupació i de 10,5 en aju-des directes als sectors més afec-tats per la crisi de la Covid. Tambéen l’augment de 20 milions d’eu-ros (a afegir als 50 de 2020) delfons de rehabilitació energèticad’edificis (Fons MÉS Barcelona),en un fons de 30 milions per ad-quirir edificis per a activitat econò-mica o habitatge, en un de 20milions per a la reobertura d’esta-bliments comercials o en un de 10per adquirir locals per a activitateconòmica. En total, més de 300milions d’euros que ERC Barce-lona ha compromès en la respostasocial a la crisi i en la reorientacióde l’economia de la ciutat.
Gràcia, lògicament, no quedaràexempta d’aquestes inversions i,més enllà de les partides de ciutatque es puguin aplicar territorial-ment, ERC Gràcia estem acabantde tancar un acord amb el Governdel Districte per un paquet d’inver-sions especialment potent. En quèes traduiran aquestes inversions?Doncs des de pacificacions d’en-torns escolars a millores en cen-tres esportius, passant perprojectes de reurbanització de di-versos carrers del districte o la mi-llora d’equipaments. A falta de lapresentació de l’acord, que tindràlloc en els pròxims dies, ara comara ja podem avançar que aquestpermetrà desbloquejar millores pera Gràcia que fa temps que estavenal calaix. En tot cas, cal tenir encompte que totes aquestes inver-sions seran d’obligatòria execucióel 2021. La incertesa sobre el futurde la llei Montoro o l’evolució eco-nòmica per als anys següents ensobliguen, malauradament, a nocomprometre partides més enllàdel present any.
A ERC Gràcia som plenamentconscients dels sacrificis titànics aquè estan sotmesos bona part delsveïns i veïnes del nostre districte.Lluny d’amagar el cap sota l’ala, elsnostres consellers i conselleres dedistricte han estat en tot moment apeu de carrer donant les explica-cions necessàries, i entomant lescrítiques oportunes. Des de l’em-patia, i des del convenciment queaquest virus no el derrotarem finsque cadascú de nosaltres estiguisegur, des d’ERC Gràcia hem donatla cara en tot moment. És, per tant,de rebut agrair a l’Olga Hiraldo, enMiquel Colomé, la Núria Pi, enMarc Bosc i en Guillem Roma haverestat al peu del canó, especialmentdurant els pitjors moments de lapandèmia.
Molts veïns i veïnes han expres-sat la necessitat que en aquestsmoments els polítics estiguem al’altura, que deixem de banda mo-mentàniament les disputes perajudar els qui més pateixen. Desd’Esquerra Republicana hem ento-mat aquesta demanda sense dei-xar de banda les nostres funcionsde control i escrutini al govern mu-nicipal. No en va, hem negociat elspressupostos per a aquest 2021,ja que no ens podíem permetreque, en un moment tan complex,la ciutat es quedés sense una deles seves principals eines per ferpolítica.
ERC Gràcia volem ser una einaútil per als veïns i les veïnes. Ésper això que, durant tot el mandat,seguirem al costat de la gent, de-fensant allò que considerem legí-tim i lluitant contra el queconsiderem injust. Com diu l’Er-nest Maragall, Gràcia és sinònimde llibertat, Gràcia és sinònim derepública. A ERC Gràcia en somplenament conscients i, per tant,no defallirem en la defensa d’a-quests valors, en els bons mo-ments i en els moments méscomplicats.
Max ZañartuRegidor d’ERC adscrit a Gràcia
Font: Ajuntament de Barcelona
@ERC_Gracia [email protected]
Pressupostos 2021: al peu delcanó per la ciutadania de Gràcia
| 24
líniagràcia.cat Febrer 2021 Pròxima edició: 23 de març
