A PEU PER LA VIA - cossetania.com · mer anomenat pont de Sant Bartomeu i posteriorment Pont del Diable. A la sortida del pont, a mà dreta, queden les restes de l’ermita romànica

1

A PEU PER LA VIA AUGUSTA

DE MARToRELL A TARRAGonA PEL PEnEDèS

Col·lecció: Azimut - 131

CASIMIR PLA SANABREJOAN ANTON VENTURA SALA

MIQUEL VIVES TORT

AZ131-A PEU PER LA VIA AUGUSTA.indd 1 08/04/13 09:55

2

Primera edició: juny del 2013

© del text: Casimir Pla, Joan Anton Ventura i Miquel Vives

© de les fotografies: Jöel Ventura

© d’aquesta edició:9 Grup Editorial

Cossetània EdicionsC. de la Violeta, 6 - 43800 Valls

Tel. 977 60 25 91Fax 977 61 43 57

[email protected]

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Romanyà-Valls, SA

ISBN: 978-84-9034-128-5

DL T 100-2013

Premi a l’edició Consell Comarcal de l’Alt Penedès 2012


25

Tram 1

De Martorell a Gelida

Fitxa tècnica

• Distància: 9 km.• Duració aproximada: De 2 a 3 h.• Mitjans de transport: Tren R4, estacions de Martorell i

Gelida; AP-7, sortides 25 i 26; N-2, A-2 i C-243b.• Jaciments romans: Pont del Diable, Santa Margarida, pe-

drera de Cal Raimundet (a 1 km).• Llocs d’interès: Museu de l’Enrajolada, castell de Gelida

(a 1 km).

Introducció

No consta l’existència de cap nucli habitat a l’època romana just al costat del pont romà. Només a la zona de les piscines s’hi ha localitzat un jaciment rural i, força més enllà, a l’esta-ció dels FFCC de Martorell-Enllaç, una vil·la imperial. El primer poblament documentat és el forum martorelium (1033), centre comercial de la baronia de Castellvell de Rosanes, condició que va conservar durant tota l’edat mitjana.

El primitiu nucli, presidit per l’església parroquial de Santa Maria, era situat al costat de l’Anoia. Podem creure que aquest nucli urbà s’estenia al llarg del vell camí que unia la ribera de l’Anoia amb el pont sobre el Llobregat. De fet la cota de nivell del portal de l’Anoia coincideix amb la de sortida del pont (70 m) i ambdós s’uneixen en línia recta per un carrer.

El creixement de Martorell es féu en direcció al Llobregat. Durant el segle XIV s’amplia la muralla, que anava del portal de l’Anoia al portal de les Hores, i es construeix el portal de la Font just on el camí feia una inflexió, encara visible, ja que hi passava un torrent. El nom li ve de l’existència d’unes fonts, amb l’aigua de les quals es movia un molí fariner.

Posteriorment, ja al segle XVI, les muralles s’estengueren fins al portal de Subirats, que era a l’anomenada plaça de la Creu. Aquí l’orientació del carrer central es va desviar del Pont del Diable per dirigir-se cap al pas de barca de Sant Andreu, utilitzat habitualment des del segle XV per les millors condi-cions de pas sobre el riu. Aquesta circumstància desdibuixa a la plaça de la Creu el que considerem ruta romana directa des del pont.


26

La Via Augusta es devia dirigir després del nucli de Martorell cap a l’actual ermita de Santa Margarida, on s’hi ha localitzat el primer del mil·liaris que trobarem en aquesta ruta. D’allà, seguint la dreta del riu, la Via creuava l’Anoia pel gual de Can Bargalló, i arribava a Gelida per Sant Salvador de la Calçada.

En aquest trajecte se situa la divisòria entre les tribus iberes dels cossetans i dels laietans. Aquest fet, junt amb altres ra-ons geogràfiques i històriques, com el càlcul de les milles entre mansions dels Vasos Apol·linars, i bàsicament l’existència del Pont de Diable, fa versemblant d’ubicar a Santa Margarida la mansió Ad Fines.

Aquesta ruta té la dificultat del pas de l’Anoia pel gual de Can Bargalló, impracticable la major part de l’any per als que van a peu excepte a l’hivern, quan drenen la presa. Per això a l’altura del pont de la carretera de Castellví a Piera indiquem la ruta per la riba esquerra de l’Anoia, no pas, però, per a les cavalleries ni excepcionalment per a les bicicletes.

Itinerari

km 0. Iniciarem la ruta enfront de la vila de Martorell (1), si-tuant-nos a l’esquerra del Llobregat, davant de l’imponent arc triomfal d’entrada al pont romà, on s’ajunten el sender verd que recorre la vora esquerra del Llobregat i el camí de l’estació del Carrilet. És on confluïen en època romana la via procedent d’Egara (Terrassa) amb la Via Augusta, que a l’al-tura de Castellbisbal havia unit el tram del Vallès i la variant marítima que passava per Barcelona.

El pont de Martorell amb l’arc triomfal. En primer terme es pot observar el basament romà


27

BV-

2433

Pont

del

Dia

ble

Riu

Llo

breg

at

Riu

Ano

ia

La R

ieru

ssa

AP-7

C-2

43b

Mar

tore

ll

Cas

tell

de R

ocaf

ort

San

taM

arga

rida Can

Sun

yole

tLa

Tor

rass

a

Ca

n’Ab

at

El M

aset

Cas

tellv

í de

Ros

anes

Can

Bar

galló

Pont

del

Dia

ble

Res

clos

a de

Can

Bar

galló

San

ta M

aria

dels

Àng

els

Cas

a de

Déu

de M

iralle

s

Pedr

era

de C

an R

aim

unde

t

San

t S

alva

dor

de la

Cal

çada

Esta

ció

de G

elid

a

El M

olí N

ou

Viny

a de

les

Pare

ts

Gel

ida C

aste

ll de

Gel

ida


28

Una vegada passat l’arc triomfal, a la dreta, a tocar de l’ai-gua, veiem un mur d’ala en grada que podria haver servit, no només de reforç de la base, sinó també d’embarcador de matèries riu avall.

km 0,1. Travessat el pont, si descendim cap a la base es-querra del contrafort, podem distingir clarament les pedres romanes amb l’encoixinat típic i trobar les marques dels constructors, L IIII, L X i L VI fins a setze vegades. Així tenim com a cronologia de la primera construcció l’any 10 aC quan aquestes legions sojornaren a Hispània.

La reconstrucció medieval en modificà la forma i el nom, pri-mer anomenat pont de Sant Bartomeu i posteriorment Pont del Diable. A la sortida del pont, a mà dreta, queden les restes de l’ermita romànica de Sant Bartomeu.

Seguim endavant pel passeig de la Caserna, caserna de ca-valleria que ocupava la part dreta del carrer fins a la plaça de la Creu, i entrem al carrer de Pere Puig, cap a la dreta.

Passem per davant de la capella gòtica de l’Hospital de Sant Joan i arribem a la plaça de les Germanes Mestres, abans del Portal de la Font. Seguim pel carrer Anselm Clavé, on al núm. 8-10 trobem Can Gausà (segle XIV), amb un finestral gòtic a la façana. El carrer que ara veiem a l’esquerra, carrer Lloselles, és conegut com el carrer del Vall, perquè el fossat que resseguia la primitiva muralla, atès que aquesta dóna a terreny més elevat, era a la part de dins de la vila.

km 0,5. Entrem a la plaça de la Vila pel que fou el portal de les Hores (2), enderrocat l’any 1925 i que era l’entrada al primer recinte de muralles. A l’esquerra ens queda l’Ajuntament (segle XVI). Travessem la plaça, veiem la seu de l’extingida

Carreu capgirat del pont del diable amb la marca de la Legió VI


29

Associació Cultural el Círcol, avui del BBVA, passem pel da-vant del Museu de l’Enrajolada, i arribem a l’església parro-quial de Santa Maria.

Sortim de la vila per on hi havia el portal de l’Anoia i, sense passar el pont sobre el riu, pugem pel carrer del Mercadal, al fons de la rotonda, i de seguida trenquem a la dreta pel carrer de Sant Genís de Rocafort.

Entrem a la carretera de Gelida, deixem dos camins de bai-xada a la dreta i avancem per sota de l’autopista. Aquest camí, anomenat de les Set Fonts o de Santa Margarida du-rant el segle XIX, és el probable successor de la Via Augusta.

km 1,4. Encara sota les pilastres, en un trencall a la dreta, tro-bem l’indicador de Santa Margarida. Deixem la carretera i descendim fins a un carrer enquitranat que ve per la dreta del riu. El seguim endavant uns cent metres i en arribar a la pri-mera cruïlla continuem pel de l’esquerra, camí terral, per anar de dret a l’ermita de Santa Margarida (3), on entrarem per un pas obert a vianants al costat de la tanca per a vehicles.

Santa Margarida és un assentament tardoromà amb vestigis d’una església visigòtica amb arcs de ferradura, ampliada posteriorment amb una de romànica, que era la parròquia del proper monestir de Sant Genís de Rocafort. A la masia

Jaciment de Santa Margarida, a Martorell


30

hi ha una sala amb objectes de les excavacions, entre els quals destaca una reproducció del mil·liari de Magnenci, dels anys 350-353 dC, erigit en una de les habituals reparacions de la Via Augusta, i localitzat formant part d’una paret de la capella de Santa Margarida.

km 2,2. Seguint el camí que passa per davant de la masia de Santa Margarida podem enllaçar amb un camí recentment construït. És un nou vial de servei de l’autopista AP-7 que duu a les instal·lacions que hi ha al costat mateix del jaci-ment. El camí és de molt poc trànsit i passa pel que havia estat, i esperem que torni a ser, un parc fluvial, ara degradat per les deixalles de l’autopista. Per aquí es pot arribar a la masia-restaurant de Can Sunyolet i, passades unes grave-res, baixar fins al camí riberenc de vora l’Anoia, que segui-rem per l’esquerra fins al pont de la carretera de Castellví.

Si preferim continuar pel vial de l’autopista, aquest ens acondueix entre la tanca metàl·lica i el parc, fent una gran corba, fins a passar per sota el pont de la sortida de l’AP-7 en direcció a Montserrat i Lleida. Una altra corba, ara pel costat d’un mur de l’autopista i d’uns horts, ens durà fins el camí riberenc de l’Anoia, uns dos-cents metres abans de la carretera de Castellví de Rosanes a la de Martorell a Piera.

km 3,3. Arribats a l’altura d’aquesta carretera (4), el camí medi-eval, i sembla que també la Via Augusta, seguia recte per Ca n’Abat fins al gual de Can Bargalló. El gual, però, és infran-quejable si anem a peu. Per això pujarem dalt del pont i tra-vessarem l’Anoia per arribar a la riba esquerra. Just acabats de passar el pont, a la dreta un corriol amb fort pendent i molt estret ens baixarà fins al camí carreter de l’esquerra de l’Anoia, que seguirem riu amunt.

La Via Augusta de Ca n’Abat


31

És un llarg recorregut d’uns dos quilòmetres i mig, força ta-pat pel canyissar que hi ha a la riba de la riera i pels marges i la via del tren a l’altra banda. Passem per la Torrassa, una torre de vigilància medieval on hi ha una hípica; travessem la via i som al Maset. Girem cap a l’esquerra, passem el torrent del Grau i seguim la ruta tot deixant un camí amb pont sota la via fèrria que ens duria al riu. Ara podem veure a l’altra banda la masia de Ca n’Abat, d’on surt el camí asfal-tat cap a l’església dels Àngels, antiga parròquia de Castellví de Rosanes, i la Quadra de Miralles, antiga casa forta con-vertida durant el segle XV en convent agustinià. I albirem, al capdamunt de la muntanya, el Castellvell, bastit sobre una torre romana que devia controlar el pas de la Via Augusta.

km 5,7. El camí novament ens obliga a passar la via fèrria per sota un pont i anem rectes fins a l’Anoia, a la resclosa de Can Bargalló (6). El punt on hi ha la resclosa, a l’inici del congost de Gelida, és el lloc per on els estudiosos creuen, quasi amb unanimitat, que la Via Augusta passava de la ban-da dreta del riu a la nostra, l’esquerra. D’evidència física no n’hi ha cap. La creença deriva de la morfologia del terreny. Sortim des de la resclosa de Can Bargalló, on hem pogut observar la vella maquinària de desguàs i la sèquia d’origen medieval. Ens dirigim cap al pont de sota la via del ferrocar-ril i, sense travessar-lo, pugem pel camí de l’esquerra per arribar a la masia de Can Bargalló. Travessem el ferrocarril i som al llogarret del mateix nom. Deixem el camí recte cap a la carretera de Martorell a Piera i seguim pel trencall de l’es-querra (7) en direcció a Sant Salvador de la Calçada. A uns dos-cents metres podem observar al marge de la dreta fila-

Gual de Can Bargalló


32

des de pedra entre terra que podrien correspondre al ferm d’un camí empedrat i dues lloses molt grans, ben treballa-des, la funció de les quals és incerta, i que podrien procedir de la propera pedrera romana de Can Raimundet.

km 6,6. Entrem en un nucli de cases, la urbanització Vinya d’en Cugat, i girem cap a l’esquerra per passar el Salt de Can Bar-galló (8). Aquest punt és una antiga cruïlla de camins de la qual parlarem en la introducció del tram següent d’aquesta guia, just en el lloc on l’aigua del torrent de Can Raimundet cau sobtadament a un nivell més baix, a causa de la diferent duresa del terreny.

km 7,4. Ben aviat veiem Gelida i arribem al veïnat de Sant Sal-vador de la Calçada (9). A meitat de l’últim vial, el carrer Perelló, a la casa anomenada Cal Bitxo, ja documentada com a mas Perelló durant el segle XIII, guarden a l’interior la for-nícula amb la imatge barroca del sant i la data de 1856. La ubicació de la capella és desconeguda. Sí que es conserva-va en la memòria dels més vells l’existència d’un ermitori obert molt senzill al costat del pou i l’alzina que trobem a la dreta tot baixant cap al pont sobre l’Anoia.

Baixant cap al riu, ens queda a la dreta el profund torrent de la Rierussa. L’antic camí des de Sant Salvador encara es veu, ara convertit en una rasa, com baixa fins a la masia de la dreta, la Torre de l’Albet, per passar el riu precisament pel gual de la Rierussa, sota mateix de la fàbrica La Gelidense, que devia ser el pas habitual.

km 8,6. Travessem l’Anoia pel pont de Sant Salvador i, girant cap a l’esquerra, pugem fins a l’estació (10) per finalitzar el recorregut en aquesta zona.

A sobre mateix de l’estació hi ha la partida de les Parets, avui destruïda del tot per les obres de l’AP-7. S’anomenava així perquè fins fa ben poc s’hi veien les parets d’una vil·la romana, l’única que tenim documentada en aquest entorn, i amb dues masies de noms suggerents: el palau Jussà, avui Can Pasqual, visible a la dreta de la carretera cap a Sant Llo-renç, i el palau Sobirà, Can Sàbat de la Pujada, ja inexistent, però conservat com a nom de carrer.

Coordenades segons l’Atles Electrònic de Catalunya:

1- 411453-4592235 2- 410868-4592202

3- 409704-4591402 4- 408877-4591150

5- 408812-4591230 6- 406945-4590584

7- 406666-4590513 8- 406130-4590419

9- 405642-4589913 10- 405345-4589358


33

NotesMartorell

El significat del topònim Martorell és controvertit. Per a molts és un diminutiu del nom llatí marturi, que assenyalava un lloc d’enterrament de creients cristians. Seguint la tradició romana, els cristians escollien els entorns dels monuments pagans per fer-hi els seus enterraments. Coromines pensa, en el mateix sentit, en una derivació del col·lectiu martyretum, amb diminutiu: martyretulum, ‘el petit cementiri’. També podria derivar de martore, ‘dimarts’ (dia dedicat al déu Mart), que anti-gament era un nom de persona.

El nom apareix citat des de 1032, referint-se a la població mura-llada situada sobre l’Anoia, en la confluència amb el Llobregat, just al congost que el separa de l’àrea de Barcelona. Ja des de l’antiguitat ha esdevingut un nus de comunicacions del Barcelonès i el Vallès amb l’Anoia i el Penedès.

La població actual, d’uns 26.000 habitants, s’ha estès per la plana entre els dos rius, a prop de les zones industrials.

El Pont del Diable

És una estructura de més de 120 m de llarg i d’entre 10 i 4 m d’am-plada. Se suposa que la construcció romana tenia tres ulls i s’admet la possibilitat que l’entaulat pla fos de fusta.

El pont s’inicia amb un gran arc triomfal d’entrada, les pedres del revestiment exterior del qual es devien arrencar per poder ser aprofi-tades per a construc cions posteriors, cosa que impedeix trobar-hi ins-cripcions romanes. El revestiment només s’ha conservat fins a una altura d’uns dos metres gràcies al fet que el paviment original havia quedat colgat durant el segle XVIII per un terraplè que feia més fàcil l’accés dels carruatges a un pont amb arc d’ogiva.

Del seu origen romà conserva, a més de l’arc d’entrada, unes fi-lades de carreus encoixinats en els dos estreps del pont. La resta és obra gòtica de quan es féu la reconstrucció del pont, entre els anys 1283 i 1295. Llavors es van fer també els dos atrevits arcs ogivals que permeten passar el riu amb només una pilastra de sosteniment. L’arc central és l’arc gòtic més gran de Catalunya, amb 36,4 m de llum i 21 m d’alçada. Va ser dinamitat el 1939 i reconstruït l’any 1962.

Des de 1931 és Monument Nacional.

Legio VI Victrix

La Legio VI Victrix va ser fundada per August l’any 41 aC. L’any 29 aC va ser traslladada a la Hispània Tarraconense per lluitar en la guerra d’August contra els càntabres entre el 25 i el 13 aC. Va romandre a His-pània durant gairebé un segle assentada en la ciutat de Lleó. Soldats d’aquesta unitat junt amb la X Gemina i la IV Macedonica van construir el pont de Martorell sobre la Via Augusta.

La llegenda del Pont del Diable

Segons la versió més coneguda de la llegenda, una vella que havia de travessar el Llobregat cada dia a buscar aigua a la font, va prometre al dimoni que si li feia un pont en el lloc precís li donaria l’ànima del primer que hi passés. El diable va fer el pont en una nit, però la vella va fer-hi passar en primer lloc un gat que duia dins d’un cistell, amb la qual cosa el diable va quedar, com sempre passa a les llegendes, burlat.


34

A l’esquerra del pont, un cop passat, hi ha els jardins de la Font de l’Eudó. Aquesta font fa referència directa a la llegenda del Pont del Diable.

Ermita de Sant Bartomeu

Encara que es desconeix la data de fundació, ja és documentada el 1208 i sabem que coincidint amb el dia del sant a Martorell se cele-brava una fira que ja és esmentada el 1282 i que subsistí fins al 1966. Així mateix la capella donà nom al pont, que durant molt de temps fou conegut com a pont de Sant Bartomeu. Durant les lluites del primer terç del segle XIX la capella fou destruïda i sobre el seu terreny s’hi aixecà el 1870 l’escorxador municipal. En restar obsolet per raons higièniques, s’enderrocà i en les excavacions fetes pel Centre d’Estudis Martore-llencs entre els anys 1990 i 1991 es posà de manifest gran part de la planta de l’ermita, que és el que ara es pot veure. Al seu costat hi ha un petit dipòsit que fa les funcions de museu del pont. S’hi conserven els fragments del mil·liari de Santa Margarida.

La caserna

La caserna de cavalleria era una construcció del segle XVIII, projec-tada per l’enginyer militar Juan Martín Cermeño, obra de gran importàn-cia social ja que agrupava l’allotjament dels soldats de pas per la vila en lloc de tenir-los repartits per les cases. Antigament ocupava tota l’illa de cases, però el 1924 en fou venuda una part per fer habitatges.

Està en procés de reconstrucció.

La capella de l’Hospital de Sant Joan

A mig carrer trobem, a la dreta, la façana de la capella de Sant Joan, d’època gòtica. Encara és oberta al culte i hi destaquen la portalada i la rosassa. És l’última resta de l’antic hospital de pobres i pelegrins de Martorell. Cal pensar que en el moment de la seva construcció era situat fora muralles, entre la vila i el pont.

Torre de les Hores

És el que resta de l’antic portal oriental de la primitiva muralla. És anomenada així pel rellotge que s’hi va instal·lar i que avui encara es pot veure a la dreta. El filòsof Francesc Pujols (1882-1962), creador del sistema filosòfic anomenat Hiparxiologia o Pantologia, tenia la seva casa, del mateix nom, molt a prop d’aquí.

L’Enrajolada

L’Enrajolada era l’habitatge familiar de Francesc Santacana i Camp-many, el qual la va omplir d’objectes d’art, molts dels quals aprofitant les restes dels edificis que s’enderrocaven a Barcelona a causa de les desa-mortitzacions i de l’obertura de l’Eixample. El 1876 va esdevenir un dels primers museus privats de Catalunya. El 1965 va ser adquirit per la Di-putació de Barcelona i ara forma part de la xarxa de museus municipals.

Església parroquial de Santa Maria

Sobre una primitiva església romànica, documentada el 1033, el 1592 s’aixecà una nova església gòtica amb façana renaixentista. Du-rant la guerra civil fou enderrocada i als anys quaranta s’edificà la nova


35

al mateix lloc, aprofitant les restes de paret que havien quedat dem-peus. L’única part salvada de l’anterior és la portalada renaixentista, la qual, després d’estar molts anys guardada al museu Vicenç Ros, es reintegrà a l’edifici. Hi destaca un frontó triangular sostingut per colum-nes d’estil corinti.

Santa Margarida

És un conjunt arqueològic format per tres elements: les restes de l’antiga església parroquial de Santa Margarida, dependència del pro-per monestir benedictí de Sant Genís de Rocafort, una masia, el mas de Santa Margarida i un espai on des de fa vint-i-cinc anys es fan ex-cavacions arqueològiques que han posat al descobert vestigis que van ininterrompudament des d’època romana fins al segle XX. La part més interessant, amb tot, és la que fa referència a l’antiguitat tardana.

L’església de Santa Margarida és romànica de planta rectangular, sense absis destacat i amb aparell escairat. Sota l’església es con-serva la planta d’una església anterior d’una nau (11 x 8 m), entrada lateral pel costat de migdia i capçalera tripartida, amb dues cambres laterals rectangulars i la central de ferradura, que es pot datar del segle VI, d’època visigòtica. S’hi localitzà una pica baptismal d’immersió i els fragments del mil·liari de Maxenci.

És probable que ens trobem aquí amb l’emplaçament de la mansió documentada com a Fines o Ad Fines, i, per tant, que el trajecte de la Via Augusta passés per aquí mateix o molt a prop.

Monestir de Sant Genís de Rocafort

L’antic priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort, ara conegut com a castell de Rocafort, a l’est de la vila de Martorell, va ser fundat pels senyors de Castellvell el 1042 i esdevingué filial de Sant Miquel de Cruïlles. A partir del segle XIV el priorat entrà en una fase de decadèn-cia i fou secularitzat el segle XVI.

Ca n’Abat

Ca n’Abat és una gran masia vora l’Anoia que duu el nom de qui, l’any 1751, n’era el propietari. Va ser reformada durant el segle XIX i ara presenta àmplies naus usades com a graners, una hípica i altres dependències agrícoles. Fou qualificada de “granja model” el 1884.

Església dels Àngels

Les notícies més antigues de la capella de la Mare de Déu dels Àngels són del 1204. En el decurs dels segles XV i XVI hi hagué er-mitans, i el 1714, quan fou destruïda l’església parroquial situada al castell de Sant Jaume, hi fou traslladada la parròquia de Sant Miquel, que hi perdurà fins al 1955, quan es construí, al poble, la nova església parroquial de Sant Isidre. L’església fou reconstruïda i beneïda el 1741. És d’una nau amb transsepte i capelles laterals. A la llinda de la porta figura l’any 1740. El cimbori duu la data de 1858.

Castellvell de Rosanes

Baronia documentada el 963 com a límit del terme de la de Masque-fa. La jurisdicció feudal de la baronia pertanyia el segle XI a Guillem I de Castellvell, fill d’Amat, anomenat també Guillem Amat de Montserrat perquè posseïa la Guàrdia de Montserrat. El llinatge dels Castellvell en-


36

llaçà durant el segle XIII amb els Montcada. Posteriorment, i per aquest ordre, passà a les mans dels Foix, els Castellbò, els Requesens, els Zúñiga i els marquesos de Los Vélez.

Quadra de Miralles

Casa senyorial que centrava una quadra del terme del Castellvell de Rosanes. El 1210 pertanyia a Guerau Alemany de Cervelló i a l’inici del segle següent a Bernat de Miralles. El 1414 va convertir-se en el monestir augustinià anomenat Casa de Déu, que perdurà fins a la desa-mortització. La seva joia principal és la capella gòtica amb un enteixinat i pintures murals d’estil gòtic italianitzant.

Castell de Sant Jaume o el Castellvell de Rosanes

El castell de Sant Jaume està situat al capdamunt del turó i controla el pas de l’Anoia. Està documentat des del 963. D’aquesta època que-den restes de muralles, dels segles XIII i XIV, les dues torres quadrangu-lars i un fragment de la capella. La torre circular del recinte és d’origen romà. El castell va ser destruït el 1714 per les tropes de Felip V.

Pedrera de Can Raimundet

La masia consta amb aquest nom des de l’any 1513.Baixant per un camí a l’esquerra de la façana de la masia, s’arriba,

sota els pilastres actuals de l’AVE, a un salt del torrent on es veuen perfectament les marques de la pedrera que els romans hi explotaven. Possiblement en procedeixen els carreus de l’arc triomfal del pont de Martorell.

Sant Salvador de la Calçada

Agregat de cases sobre un petit turó a la vora de l’Anoia opo sada a Gelida. Duu el nom de l’ermita de Sant Salvador, do cumentada des del 1282, i actualment desapareguda.

Castell de Gelida i capella de Sant Pere

Castell situat a dalt d’un esperó, un dels últims contraforts del mas-sís d’Ordal, sobre el nucli actual de Gelida. Era el centre d’una baronia formada pels llocs de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons. És documentat des de l’any 963 i el seu recinte murat es conserva gairebé complet i és visitable. A l’interior hi ha l’església de Sant Pere del Castell, prero-mànica, que fou la parròquia del municipi fins al 1871.

Les Parets

Jaciment romà desaparegut, situat entre el nucli urbà de Gelida i el traçat de l’autopista AP-7. Era una vil·la romana que va ser objecte d’una excavació d’urgència l’any 1990, quan va quedar destruïda entre les obres del gasoducte i de l’autopista.


37

De com els polítics romans se servien de les obres públiques i de les seves funcions per enriquir-se

Que les obres públiques, la recaptació d’impostos, el poder judicial poden esdevenir forats negres per on s’escola la cobe-jança dels que estan al poder és cosa sabuda. Per això no és estrany que grans infraestructures com fou al seu temps la Via Augusta, els ponts i els aqüeductes, fossin terreny adobat per a la rapinya.

Gai Verres va ser nomenat Pretor a l’illa de Sicília l’any 73 aC i va exercir el càrrec durant un trienni. En aquests tres anys la seva insaciable cobdícia anà des de fer-se un vaixell per a ús de les seves exportacions fraudulentes amb diners i obrers de l’estat fins a l’extorsió més artera en terres i béns a través de judicis. En acabar el seu mandat, comentava: El primer any he procurat afanyar riqueses i diner que seran per al meu ús, el que he amuntegat durant el segon ha estat per repartir-ho entre els meus incondicionals i per fer nous amics, la part ob-tinguda el tercer ha de ser per untar els jutges i advocats, que no em deixaran tranquil la resta de la meva vida.

M.T. Ciceró va ser l’encarregat de portar al Senat la denún-cia contra ell. En l’aplec dels discursos que pronuncià contra Verres llegim:

“Abans de Verres no han acusat ningú oficialment les ciutats de Sicília, i fins aquest haurien tolerat si hagués delinquit d’una manera humana, com és cosa corrent. Però no podent sofrir la seva luxúria i la seva cobdícia, i després d’haver perdut per l’ar-bitrarietat d’ell sol tots els avantatges, han decidit de perseguir i venjar per mitjà vostre les injustícies que se’ls havien fet o si no es veuran obligats a deixar les seves cases com abans, forçats per les injustícies de Verres, ja havien perdut els seus camps.

»I ara alguns l’han vingut a defensar al tribunal. Vegeu quin era el poder d’un home com ell, que en una sola província ha tingut quatre qüestors acèrrims i una cohort adelerada a favor seu, tot plegat perquè els havia tractats generosament en les despeses de boca.”

Les acusacions foren llargues i greus, i Gai Verres, després d’aconseguir ajornar el judici per col·locar-hi jutges més afins, fou obligat a exiliar-se. El seu exili durà 27 anys, temps sufi-cient per veure la mort de Ciceró i dels seus acusadors.

cicEró, Actio Prima contra Verres(segle I aC)


179

Pròleg, per Antoni Ribas .......................................................3

Introducció..........................................................................7

ELS TRAMS

1. De Martorell a Gelida ..................................................25

2. De Gelida a Sant Sadurní d’Anoia .................................39

3. De Sant Sadurní d’Anoia a Vilafranca del Penedès per la Granada ............................................................51

4. De Sant Sadurní d’Anoia a Vilafranca del Penedès per Sant Cugat Sesgarrigues ........................................65

5. De la Granada als Monjos per les Cabanyes, Pacs i la Bleda ............................................................75

6. De Vilafranca del Penedès als Monjos i l’Arboç ..............97

7. Dels Monjos a Sant Esteve de Castellet, la Gornal i el Vendrell pel tram meridional de la Via Augusta .......113

8. De l’Arboç al Vendrell pel camí de les Calçades ...........127

9. Del Vendrell a l’arc de Berà ........................................137

10. De l’arc de Berà als Munts, Altafulla ...........................149

11. D’Altafulla a Tarragona ...............................................161

Bibliografia .....................................................................175

Epíleg .............................................................................177

Índex


Documents

A PEU PER LA VIA - cossetania.com · mer anomenat pont de Sant Bartomeu i posteriorment Pont del Diable. A la sortida del pont, a mà dreta, queden les restes de l’ermita romànica