D’històries de boxejadors n’hemvist de tots colors: des del Rocky deStallone i les seves seqüeles fins ala magistral biografia al voltant deJake La Motta que Scorsese va re-alitzar a Toro salvaje o passant pelMillion Dollar baby de Clint Eas-twood, el ring i les seves conse-qüències han estat material cons-tant per a les productores nord-americanes. De totes maneres,l’estrena de The fighter ens de-mostra que amb un equip tècnic iartístic en estat de gràcia, les misè-ries del boxejador encara podenestar contades amb bones mane-res i poden atraure l’espectadormés exigent.

Inspirada en fets reals, The fighterens explica la història de Micky Ward(conegut amb el malnom de L’irlan-dès) i la seva obsessió per triomfar enel món de la boxa. En Micky és un bonpúgil però sempre que té l’oportuni-tat d’entrar en la primera línia delsgrans combats de boxa veu les sevesexpectatives frustrades. Malgrat totaixò, el noi no es rendeix i compta ambl’incondicional suport de la seva fa-mília i, en especial, del seu germa-nastre Dicky, antiga promesa de laboxa que va arruïnar la seva carreraprofessional a causa dels seus pro-blemes amb les drogues.

Com apuntàvem, fins aquí Thefighter ens pot semblar un film con-vencional més propi de sobretaula de

diumenge, però el director David O.Rusell s’encarrega d’afegir-hi un plusque ha catapultat el film a rebre ex-cel·lents crítiques, una taquilla es-pectacular i set nominacions als pre-mis Oscar, tot una recol·lecta quepocs esperaven davant els nombrososproblemes que va patir la realitzaciódel film. David O. Russell (al qual seli van obrir totes les portes arran de l’è-xit de Tres reyes) sempre ha estat con-siderat pels grans estudis com un ci-neasta polèmic: en sis anys noméss’havia encarregat de rebutjar pro-jectes o deixar-los a mig fer. Pocsconfiaven, doncs, que en el momenten què Darren Aronofski (director deRéquiem por un sueño) va abandonarel projecte per dedicar-se a rodar El cis-ne negro (pel·lícula d’estrena immi-nent i que, curiosament, també com-petirà als Oscar), David O. Russell po-gués agafar les regnes del projecte sen-se causar estralls. Malgrat els proble-mes de pressupost i de guió (quatreguionistes han fet falta), The fighterhaarribat a bon port. En l’apartat artís-tic, el film es beneficia de la presèn-cia de quatre intèrprets que mostrenel millor de si mateixos: Mark Wahl-berg (el qual ja va col·laborar amb O.Russell a Tres reyes), el camaleònicChristian Bale, Melissa Leo (que ja ensva mostrar les seves virtuts en l’ex-cel·lent intrepretació que va realitzara Frozen River) i Amy Adams, actriuque finalment assoleix un registreidoni on poder exhibir el seu talent na-tural, fins ara poc vist en pantalla.

CARLES RIBAS

Accents#697«RED»Del còmic a la gran pantallaBruce Willis, Helen Mirren, JohnMalkovich i Morgan Freeman sesumen a la tendència de durnovel·la gràfica al cinema >PÀG 4

LLETRESL’Emperador del mónUna biografia que vol esdevenircom la definitiva sobre un delsmonarques més poderosos de lahistòria, Felip II >PÀG 6

ESCENARIS

Ulleres de pasta generacionalsJordi Casanovas porta a La Planeta «Un home amb ulleres de pasta», una obraamb clara vocació de ser un crit generacional als qui ja tenen trenta anys i esmouen en un univers que passa de la comèdia al drama de terror. >PÀG 8

DIA

RI D

E GI

RON

A

Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011

LA FITXAEstats Units. 2010.

Durada: 116 min.Gènere: Comèdia.

Direcció: James L. Brooks.Intèrprets: Reese

Witherspoon, Paul Rudd,Owen Wilson, Jack

Nicholson.� Albèniz Centre

(Girona), Cinemes Olot.

�

«THE FIGHTER»�MARK WAHLBERG INTERPRETA UNA ETERNAPROMESA DE LA BOXA EN UN FILM NOMINAT A SET OSCARS

02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011 | Diari de Girona

221 2 3

4.00 6.00 - 7.30 - 9.00 - 10.35 4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.454.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45

54 5 6

4.00 - 8.30 6.15 - 10.45 4.15 - 8.354.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45

76 7 8

4.00 - 6.15 8.25 - 10.35VERSIÓ CATALANA

4.15 - 6.15 - 8.156.25 - 10.45

9

4.30 - 6.30 - 8.30 - 10.3033 DD

10

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45

8

10.15

CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011

El fracàs de La joven del aguava pro-vocar un tomb en la carrera de M.Night Shyamalan, palpable tant en elseu treball immediatament poste-rior, El incidente(on oferia una face-ta sorprenentment violenta i corro-siva del seu cinema), i a la contro-vertida Airbender, que no ha estat elfracàs econòmic que molts li pro-nosticaven.

Potser perquè té ganes de tornar alsorígens, de recuperar una certa auste-ritat d’idees i formes, el cineasta hacreat el seu propi segell de cinema fan-tàstic i de terror. Night Chronicles volproduir un mínim d’un film a l’any em-marcat en aquest gènere i sempre ambpressupostos molt ajustats que en per-metin una ràpida rendibilitat. El pri-

mer títol d’aquesta nova factoria és Latrampa del Mal, cinta que només hacostat milions de dòlars i que ja hamultiplicat per cinc aquesta xifra en laseva distribució internacional.

La trampa del Mal, com tots els pro-ductes de les Night Chronicles, parteixd’una idea del mateix Shyamalan. I lacosa pinta bé: l’acció de la pel·lícula sesitua en un únic espai, l’ascensor d’unedifici d’oficines, on s’hi queden atra-pades mitja dotzena de persones queno es coneixien entre elles. Els prota-gonistes, al principi, s’ho agafen ambhumor, seguint els consells del res-ponsable de seguretat de l’edifici, quees comunica amb ells a través del telè-fon d’emergències de l’ascensor. Peròaviat comença un joc de tensions i des-confiances que els portarà al llindar dela bogeria. El motiu no pot ser més in-

quietant: resulta que un d’ells és ni mésni menys que l’encarnació del Diable.Un argument, en definitiva, que recor-da algunes sèries B dels anys i , so-bretot la oblidada (i molt reivindica-ble) Vacío de Carl Schenkel. Dirigidaper Drew Dowdle i John Erick Dowd-le, artífexs del «remake» de la aclama-da i terrorífica REC, Quarantine, Latrampa del Mal té entre els seus al·li-cients les complexitats de rodar en unespai tan reduït i, per descomptat, ladepuració formal amb què està filma-da, que ha portat els seus responsablesa no allargar el metratge més enllà dels minuts. Els seus protagonistes sónels actors Chris Messina, Bojana No-vakovic, Caroline Dhavernas, LoganMarshall-Green, Geoffrey Arend, Ja-cob Vargas, Matt Craven i BokeemWoodbine.

PEP PRIETO

LA FITXAEstats Units.

2010. TítolOriginal: «Devil».

Gènere: Terror.Direcció: Drew

Dowdle, John ErickDowdle.

Intèrprets: ChrisMessina, Bojana

Novakovic, CarolineDhavernas, Logan

Marshall-Green,Matt Craven,

Bokeem Woodbine.� Albéniz Centre,

Ocine (Girona),Cinebox (Salt),

Lauren (Blanes),Figueres, Kyton

(Palamós), Ocine(Platja d’Aro),

Roses.

EL GUIÓ ÉSL’ESTRELLA

Un repartimentvolgudament

anònim.Una de les màximes

del nou segell deShyamalan és reduir

pressupostoscontractant actors i

actrius poc coneguts.En el cas de “La

trampa del Mal”, elsrostres més

identificables sónMatt Craven, etern

secundari decineastes com Tony

Scott, i BokeemWoodbine, descobert

per Spike Lee aCrooklyn i vist en

títols com “La Roca”.

�

Només van durar cinc anys, però estàclar que pocs grups han donat tantper parlar (i escoltar) com The Doorsi el seu líder Jim Morrison. El cineas-ta Tom DiCillo reuneix els antics me-bres de la formació per parlar d’a-quella època i ens ofereix material in-èdit gravat pel mateix Morrison alllarg de la seva curta i intensa exis-tència.

L’any , el cineasta Oliver Stone, ob-sessionat a elaborar contínuament re-trats que mostressin les llums i ombresde l’Amèrica dels anys seixanta, va re-alitzar The Doorsun film de ficció on esrelatava l’ascens i caiguda d’un grupdes de la seva creació a Los Angeles amitjan anys seixanta fins la mort del seulíder Jim Morrison l’any .

Tom DiCillo (Vivir rodando, Deli-rious) entra per primera vegada en elterreny del documental amb WhenYou’re strange, un film que intenta de-

fugir els tòpics de les biografies correntsper centrar-se a aprofundir en els«coms» i els «perquès» de l’èxit d’ungrup i la seva autodestrucció.

Més alineada, en aquest aspecte, aexcel·lents documentals com el que Ju-lien Temple va realitzar a Joe Strummer:vida y muerte de un cantante(), Di-Cillo utilitza material visual de l’èpocaper ubicar l’espectador en els tempsconvulsos en què visqueren una de lesgrans llegendes de la música rock, TheDoors i en els enregistraments que varealitzar el mateix Jim Morrison al llargdels cinc anys d’existència del grup. Elfilm, a més, compta amb l’al·licient, abanda de reunir després de molts anysels antics membres de la formació –elteclista Ray Manzarek, el guitarristaRobby Krieger i el batería John Dens-more-, d’escoltar la veu narradora deJohnny Depp, el qual no va dubtar niun instant a l’hora de col·laborar en unprojecte que girava al voltant d’un delsseus grups de referència.

CARLES RIBAS

LA FITXAEstats Units:

2009Gènere: Documen-

tal musical. Durada: 86 min.

Direcció:Tom DiCillo.

Intèrprets: JohnnyDepp (narrador), The

Doors.� Cinema Truffaut

(Girona).

�

«LA TRAMPA DEL MAL»�DREW DOWDLE I JOHN ERICK DOWDLE DIRIGEIXEN EL PRIMER TÍTOL DEL NOUSEGELL CREAT PER M. NIGHT SHYAMALAN PER APADRINAR FILMS DE TERROR BARATS PERÒ ENGINYOSOS.

«WHEN YOU’RE STRANGE» �TOM DICILLO ELABORA UN PROFUND RELAT AL VOLTANTD’UN DELS GRUP MÉS MÍTICS DE LA HISTÒRIA I DE L’ÈPOCA EN LA QUAL VAN VIURE

DIARI DE GIRONA

Quan érem joves

L’ascensorde l’infern

DIARI DE GIRONA

DIARI DE GIRONA

����� OBRA MESTRA

���� MOLT BONA

���BONA

��INTERESSANT

�REGULAR

�DOLENTA C

RÍTIQ

UES

LES E

STR

EN

ES D

E LA

SET

MA

NA

PASSA

DA

DdG

CartelleraLA PROGRAMACIÓDELS CINEMES DE

GIRONA ÉS A LAPÀGINA 55

RED�����

EUA. 2010. Durada: 111min. Direc-ció: Robert Schwentke. Guió: Jon Hoe-ber y Erich Hoeber, basado en la novelagráfica de Warren Ellis y Cully Hamner.Música: Christophe Beck. Fotografia:Florian Ballhaus. Montatge: Thom No-ble. Intèrprets: Bruce Willis, John Mal-kovich, Mary-Louise Parker, Morgan Fre-eman, Richard Dreyfuss. Albèniz Cen-tre, Ocine (Girona), Cinebox (Salt), Lau-ren (Blanes), Figueres, Olot, Kyton (Pala-mós), Ocine (Platja d’Aro), Roses. Perdescomptat, una cosa està clara, elsguionistes han trobat tot un mina en elscòmics per fer pel·lícules d'acció. RED ésun altre clar exemple d'aquesta tendèn-cia. Schwentke porta a la pantalla alspersonatges de Warren Ellis, uns agentsespecials que, a un pas de la jubilació,es veuen obligats a tornar al'acció. Mol-ta pirotècnia, molta acció, bons actors i,en conjunt, un film que és al cinema elque el menjar ràpid a la gastronomia, unproducte que es consumeix amb la ma-teixa facilitat amb la qual s'oblida. Té unparell de moments divertits, però es po-dien haver explotat més certes situa-cions i el vis còmica de l'elenc actoral.Ara bé, entreté i no deixa gust dolent deboca. JUAN LACASA

�

04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011 | Diari de Girona

¿COMO SABES SI...?�����

Estats Units. 2010. Durada: 116min. Títol original: «How do you know». Direcció i guió: James L. Brooks. Intèrprets: Reese Witherspoon, Paul Rudd, Owen Wil-son, Jack Nicholson, Kathryn Hahn. Ocine (Girona), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), Figueres, Olot, Kyton (Palamós), Ocine (Platja d’Aro), Roses. Cineastadesigual però summament interessant, James L. Brooks acostuma a convertir les seves comèdies romàntiques en cròniques gens convencionals de l’enamorament tardà,dels imprevisibles girs narratius de les relacions humanes i, sobretot, de la dimensió tragicòmica implícita en qualsevol història d’amor. És millor guionista que director(Mejor imposible, per exemple, funciona gràcies a la brillantor de les paraules, mai per la solvència de les imatges), però el seu cinema sempre té al·licients, com si esti-gués dotat d’una misteriosa empatia que el fa digerible més enllà de les funcionalitats cinematogràfiques. Almenys fins ara. ¿Como sabes si...?, que entronca amb elsseus anteriors treballs en el que es refereix a la radiografia irònica dels vaivens amorosos, és un autèntic despropòsit perquè, aquí més que mai, el divorci entre conceptei forma es manifesta fins a extrems impensables. És a dir, que hi ha bones idees, algun diàleg espurnejant i, malgrat tot, un intent de reflexió generacional, però és tantal’agonia escènica, tan desafortunada la narrativa, que per primera vegada en la filmografia de Brooks s’acaba demanant l’hora. La dislèxia del guió porta el director a con-fondre contrapunt amb arbitrarietat (el personatge del pare, interpretat per un desganat Jack Nicholson, és molt significatiu en aquest sentit) i tampoc no hi ajuda gaireque el pes dramàtic recaigui sobre una actriu, Reese Whiterspoon, que es comporta ben bé com si estigués en un dels seus (insulsos) vehicles de lluïment. Contradientels anteriors films de Brooks, els millors personatges de la funció acaben sent els masculins, en particular un Paul Rudd que fa creïble el paper més desagraït que li ha to-cat interpretar. Però ni la música de Hans Zimmer ni ocasionals fugues a l’enginy (el porter i la seva funció demiúrgica) redimeixen dues hores de dispersió que convertei-xen l’anterior pitjor treball del director, Spanglish, en pràcticament una obra mestra. PEP PRIETO

�

MIL CRETINS�����

España. 2010. Durada: 111min. Direcció: Ventura Pons. Guió: Ventura Pons, basado en els relats de Quim Monzó.Música: Carles Cases. Fotografia: Joan Minguell. Montatge: Pere Abadal. Intèrprets: Edu Soto, Joan Crosas, Santi Millán,Marc Clotet, Jordi Bosch, Joan Borràs, Carme Molina, Roger Príncep, Clara Segura. Albéniz Centre (Girona), Catcines (Figue-res). Mil cretins constitueix la cita anual amb Ventura Pons, el veterà director que sol mostrar amb solvència les misèriesde la contemporaneïtat en clau barcelonina. I torna adaptant quinze contes de diversos llibres de Quim Monzó, tal com vafer en El perquè de tot plegat (1995). A diferència de l'anterior encontre, la pantalla només aconsegueix transmetre encomptades ocasions la mordacitat i l'estil propi d’aquest escriptor català. Encara que no conegui els textos originals, es faevident a l'espectador que l'adaptació cinematogràfica d'aquests resulta fallida. Algunes històries funcionen aïlladament:la de l'escriptor novell, versus l'escriptor consagrat; la de la dona abandonada, o la que tanca amb tota crueltat i humor ne-gre la pel·lícula. Agrupades les històries en tres parts, la central, una revisió de relats clàssics de la cultura occidental, esconverteix en un experiment avorrit, que juga amb l'estètica del cinema mut i que, a la fi, resulta una pobra paròdia televi-siva. Incoherent i desigual producte, malgrat comptar amb actors de diverses generacions de l’star system audiovisual ca-talà. HONORATO J. RUIZ

�

PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011

Girona 4.30 6.30 8.30 10.30 0.30*Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30

Girona 8.15 10.30Platja d’Aro 4.00 6.10

Girona 5.00 7.30 10.15 0.30*Platja d’Aro 8.30 10.45

Girona 4.15 6.15 8.15 10.15 0.15*Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30

Girona 4.00 6.15 Girona 4.30 6.30 8.30 10.40 0.40*Platja d’Aro 4.30 6.30 8.30 10.30

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.30*Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*

Girona 8.30 10.45 CATALÀPlatja d’Aro 6.15 8.30 10.45

Girona 8.30 10.45 CATALÀ

* Sessions golfes només els divendres i els dissabtes

Pàrquing gratuït • Telèfon 24 hores: GIRONA 972.207.152 - PLATJA D’ARO 972.826.697 • Venda d’entrades per Internet: www.ocine.es

www.ocine.es

GIRONA • PLATJA D’ARO

33DD

06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011 | Diari de Girona

Nou lliurament del James Ellroy britànicDos personatges supervivents de

1974, la primera novel·la del «Red RidingQuartet», es troben ara: el periodista JackWhitehead, que porta bevent uns 40anys, i el sargent Bob Fraser, el «SenyorNet» tot i que no és fidel a la seva dona ique té uns mètodes brutals interrogant.Ambdós investiguen una sèrie deterribles assassinats de prostitutes. | DdG

�

DAVID PEACE1977ALBA, 477 PÀGINES

Una novel·la, un assaig, un àlbum de fotosAquest és un text íntim que pot ser llegit

com una novel·la o com assaig, perquè ésambdues coses. És la fotografia de l’autora idel seu pare, en diaa que van pujar en unavió de fusta per planar sobre Barcelona. Ésel far que es veu quan s’aterra a Menorca.És una tipografia exacta i un soroll mecànicque només es pot sentir a Oaxaca, és elrecord d’un viatge en autobús... | DdG

�

LOLITA BOSCHAra, escricEMPÚRIES NARRATIVA, 236 PÀGINES

Un contracte indefinit... per eternitatT’atropellen. Mors a l’acte. Et ressuciten

un home llop i un vampir amb les sevesmossegades, així que no saps en què etconvertiràs quan tornis a la vida. Què méspots fer, sinó entrar a treballar aZombillenium? Un parc d’atraccions on totl’equip és compost per monstres i mortsvivents, que hi queden contractats per total’eternitat. | DdG

�

ARTHUR DE PINS ZombillenniumESTRELLA POLAR, 48 PÀGINES

D’un dels filòsofs polítics més influentsEl llibre ha venut un milió d’exemplars, el

curs de Sandel a Harvard ha inspirat milionsde persones, i la seva versió televisiva és unèxit. L’explicació és fàcil: a l’examinar el paperde la justícia a les nostres vides, explica comla filosofia pot ajudar a entendre la política, lareligió, la moral o les nostres conviccions,aturant-se a temes com l’avortament,l’eutanàsia, la pàtria o la dissidència. | DdG

�

MICHAEL J. SANDELJusticiaDEBATE, 348 PÀGINES

Quan el món és bellesa, tragèdia i sentitEncara que aquesta és una novel·la

sobre la topografia del temps, també ésuna història escrita amb suor i saliva. Unvell és segrestat pels revolucionaris afinals dels 70. A un nen li esclata a la carala Revolució Mexicana. El vell recorda elnen que va ser; i el nen, el vell que serà.Una celebració i paròdia de les ambicionsde les grans narratives llatines. | DdG

�

ÁLVARO ENRIQUEDecenciaANAGRAMA, 228 PÀGINES

Veus combinades dels vius i els mortsAquesta és la història de tres

generacions d’una poderosa família ruralde l’interior de Portugal. La d’un nen quefantasieja amb empentar el germà a unpou per cridar l’atenció del seu avi, d’unacriada que s’instal·la a l’habitació de l’amode la casa, i d’un home que colpeja el parefins a matar-lo. Una família entre dos no -res: del que provenen, i al que van. | DdG

�

ANTÓNIO LOBO ANTUNESEl archipiélago del insomnioMONDADORI, 263 PÀGINES

GEOFFREYPARKER

Felipe II

PLANETA, 1383 PÀGINES.

TRADUCCIÓ, VICTORIAE. GORDO.

L’hispanista anglès GeoffreyParker (Nottingham, ),deixeble d’Elliott, considerat undels màxims especialistes en lamonarquia hispànica a l’EdatModerna, traça un fresc sobre lavida i l’època de Felip II, el primermonarca global de la història, ique va concentrar en una solacorona una quarta part de lapoblació del món. Un poderimponent, i se’ns diu, utilitzat ambimprovisació.

Parker traça un perfil enciclopèdicsobre qui va ser el successor de les Co-rones de Carles I, excepte com a em-perador del Sacre Imperi Romà Ger-mànic: rei de Castella i Aragó, rei deFlandes i de les Índies. Parker és undels estudiosos que millor coneix elsarxius de l’època, des de Simancas aSevilla, passant per les memòries par-ticulars de les grans famílies nobles deCastella, i ningú millor que ell per a tra-çar la biografia d’aquest governantque va incrementar el poder familiar,a costa d’augmentar el dèficit econò-mic de la Monarquia, i encetar el seucrepuscle com a potència mundial.

Felip II es retratat com un jove a quili costa estudiar, voluntariós, molt re-ligiós, a qui no li va costar gens pren-dre el paper de defensor de la fe quehavia enarborat el seu pare. Un mo-narca que llegeix en llatí i grec. Que, encanvi, desconeix o coneix superfi-cialment llengües contemporàniesimportants com el francès, i que repuna educació humanista. Que, perobra de figures com Sepúlveda, coneix

els costums dels regnes que governa-va, com la Corona d’Aragó. Del mateixfrare de las Casas va rebre la sevaBrevísima relación de la destrucción de

las Indias. Un governant a qui el seupare va censurar la passió sexual, finsa fer-li, se’ns apunta, a tenir un certtrauma o, com a mínim, animadver-sió. Recordin que es deia que Felip elFormós havia mort segons la llegen-da popular pel desgast provocat per laseva activitat sexual frenètica.

És el retrat d’un rei que vivia alvoltant d’una burocràcia i una justíciaque tractava sempre de conduir i di-

rigir. En un esforç que és tan o més ci-clopi si es considera que els Consellso grups de responsables que regien elsdestins dels seus territoris eren moltnombrosos. En el llegat que Carles do-nava al seu jove successor ja li expli-cava el que era el taló d’Aquil·les d’unImperi, en principi, imponent: la sevasituació econòmica. Que abocarà alrei, cap al final del seu regnat a declararla suspensió de pagaments. Felip II nova dubtar en impartir una justícia su-maríssima. En recloure al seu propi filldon Carles, malalt de danys cerebralsi exemple de l’endogàmia dels Àus-tries, sense una acusació clara, i ques’havia envoltat d’uns buròcrates quedesprés faria servir el seu mateix pare.Els casaments entre parents, ens diuParker: «produjeron una descenden-cia con notables defectos físicos», a lapàgina .

Un rei conscient de les feblesesDels anys de regnat de Felip, va pas-sar anys i mesos en guerra. Con-tra els seus súbdits rebels de Flandes,contra Anglaterra i França, o contra elturc. La primera guerra, se’ns diu, lapodria haver guanyat, o al menys,una pau duradora. Víctima de la sevapròpia política de duresa, Felip segonsParker era un monarca ben conscientde les seves debilitats humanes i eco-nòmiques.

Hagués estat bé que Parker resumís,amb el llenguatge entenedor i en-grescador que el caracteritza, el gali-maties de l’economia hispànica, quefeia que els ingressos de les minesamericanes anessin a raure, com deiaQuevedo, als bancs dels prestamistesalemanys o genovesos. El llibre expo-sa aquest encreuament d’interessos ipoders amb que s’enfrontava FelipII, que tot i vèncer els perills, en moltsaspectes només va postergar uns re-sultats que eren desastrosos pels in-teressos dels regnes hispànics i pel seudesenvolupament econòmic i cultu-ral.

MOISÈS DE PABLO

Felip II, de la corona hispànica dels Àustries, va ser el primer monarca global.

L’emperador del món

FICC

IÓ E

N C

ATA

LÀ 1�L’arqueòlegMARTÍ GIRONELLCOLUMNA

2�El camí foscASA LARSSONCOLUMNA

3�Sunset ParkPAUL AUSTEREDICIONS 62

4�L’art del’assassíMARI JUNGSTEDTCOLUMNA

5�Pa negreEMILI TEIXIDORLA BUTXACA

NO

-FIC

CIÓ

CAT

ALÀ

1�El lladre decervellsPERE ESTUPINYÀLA MAGRANA

2�El secretRHONDA BYRNEENTRAMAT

3�El gran dissenySTEPHEN HAWKINGCOLUMNA

4 �La màscara delrei ArturPILAR RAHOLALA MAGRANA

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA

Els més venuts

Ningú millor que Parker perparlar d’aquest governant que vaincrementar el poder familiar, acosta del dèficit de la Monarquia

UNA BIOGRAFIA QUE VOL SER DEFINITIVA SOBRE UN DELS MONARQUES MÉSPODEROSOS DE LA HISTÒRIA, EL REI DELS ÀUSTRIES, FELIP II

DIARI DE GIRONA

LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011

35 grans idees per als més petitsAls nens els encantarà aquesta

col·lecció de disfresses, i als grans, comsón de fàcils de fer! Els petits podranescollir què volen ser: un doctor, unabruixa, una aranya, un dinosaure...cadascun d’ells està explicat pas a pas,amb instruccions pràctiques i patrons quegaranteixen un resultat molt gracióssense haver de ser cap expert. | DdG

�

EMMA HARDYDisfraces divertidos para niñosGRIJALBO, 128 PÀGINES

La descripció del complex i bell PakistanImaginem un home anotant en un

quadern invisible les seves idees iemocions, sense temps de trobar llapis ipaper, però amb ganes de crear un mónpeculiar que parli d’una antiga propietat aLahore, a Pakistan. Així és com podrienhaver nascut els relats de Mueenuddin,lligats per un fil on s’entrecreuen elsmateixos homes i dones. | DdG

�

DANIYAL MUEENUDDINEl cuaderno invisibleLUMEN, 300 PÀGINES

Obra àcida sobre la revolució sexualSom a l’estiu de 1970, idíl·lic i calorós.

En un castell italià, un grup de jovesbritànics són a punt d’entrar a l’edatadulta. En plena revolució sexual, espassen les hores explorant el límit de lescoses; elles s’han alliberat gràcies alsanticonceptius, i ells continuencomportant-se com sempre. Aquestpromet ser l’estiu de la seva vida. | DdG

�

MARTIN AMISLa viuda prenyadaEMPÚRIES, 499 PÀGINES

Un dels llibres més llegits a AnglaterraNo s’havien equivocat: evidentment, hi

havia un osset a l’estació de tren, amb unbarret i una etiqueta que demanava quealgú en tingués cura. Però quan els Brownel van convidar a berenar i se’l van endura casa, no tenien ni idea de l’embolic ons’estaven posant. Perquè en Paddingtonés d’aquesta mena d’óssos a qui sempreels passen coses. | DdG

�

MICHAEL BONDUn ós anomenat PaddingtonVIENA EDICIONS, 150 PÀGINES

Una heroïna dura i descarada La Dorina és una dhampir: meitat

humana, meitat vampira. La majoria portenvides curtes i violentes, però ella haconseguit mantenir la cordura descarregantla ira sobre dimonis que mereixien morir.Després de la desaparició del seu oncleDràcula, creu que recuperarà la pau, peròdues visites alteraran el seu equilibri i laportaran a una situació perillosa. | DdG

�

KAREN CHANCEAma de la muerteLA FACTORÍA DE IDEAS, 376 PÀGINES

Contes tradicionals, ara per als infantsEls tradicionals contes de l’Orient en

una edició molt especial pensada com allibre regal. L’autora ha recollit alguns delsmillors relats, que s’acompanyen de lesil·lustracions de Carole Hénaff. Aquestcontes formen part del patrimoni universalmundial, i ara en aquesta adaptació per alsmés petits, els secrets de la Xahrazadarribaran a tots els públics. | DdG

�

WAFA’ TARNOVALes mil i una nitsLA GALERA, 127 PÀGINES

«LORCA Y URUGUAY. PAISAJES, HOMENAJES, POLÉMICAS», DE PABLO ROCCA IEDUARDO ROLAND, RECUPERA LA FITA DEL VIATGE QUE VA FER EL POETA ASUD-AMÈRICA EL 1934 I QUE VA MARCAR L’AGENDA CULTURAL AL PAÍSFederico García Lorca contagiavavitalitat i geni allà per on passava,el seu magnetisme era de totsconegut, i prova d’això va ser elviatge que va fer a Buenos Aires iMontevideo el , del qual vatornar com una autènticacelebritat.

Escrit pels professors uruguais PabloRocca i Eduardo Roland, Lorca y Uru-guay, paisajes, homenajes, polémicas,que ara es publica a Espanya de la màde l’editorial Alcalá, recupera aquest im-portant episodi en la vida del poeta, tanten l’àmbit personal com en l’artístic icreatiu, per l’abast que va tenir.

«Va marcar per sempre els seus co-etanis, i és un record que segueix viu enla memòria dels qui el van conèixer, perles ressonàncies específiques que va te-nir en la seva obra», segons paraulesdels autors. Aquests posen al servei dellector tota la investigació sobre aquestviatge, la presència del poeta de Gra-nada, la repercussió de la seva obra, lesseves polèmiques i la seva llarga ombra,que es prolonguen fins avui.

Tot això narrat entra la crònica il’assaig per contextualitzar els diesque va passar Lorca a Montevideo,l’any , després d’estar a BuenosAires.

Lorca va arribar-hi el matí del di-marts de gener de , en un port

on l’esperaven ja molts periodistes, li-teratis i amics, i la darrera de les sevesxerrades la va donar el de febrer. Dosdies després va tornar a Argentina,des d’on tornaria, a mitjan maig, a Es-panya. A Barcelona l’esperava Marga-rita Xirgu per estrenar-hi Yerma.

«Ignorar a Lorca a Uruguai és unacosa difícil per a qui hagi creuat pels

seus estudis secundaris, i fins i tot pri-maris. La seva obra hi és present sem-pre, des de fa dècades. Des d’abans dela seva mort, i encara quan era unprometedor jove autor de Libros de poe-mas. És un dels pocs clàssics a escalacontemporània en llengua espanyola,molt representat al teatre uruguaià,tant oficial com independent», va ex-

EFE/DdG

plicar el professor Rocca. El llibre aporta una important pers-

pectiva, diferent a la de Ian Gibson i An-drew Anderson, que van analitzar la sig-nificació de Montevideo per a Lorca, vaafegir Rocca. I és que ell i Eduardo Ro-land posen la seva mirada del sud perbuscar, «al marge de l’anecdòtic i eru-dit, què de Lorca van entendre elsuruguaians, què importava, en quinamesura la seva obra i persona van sig-nificar alguna cosa per a les polèmi-ques, les estètiques i els alineaments in-terns».

I, quelcom fonamental per als autors,«perquè la seva obra i imatge van con-tinuar venerant-se encara tants anysdesprés de la seva mort», va afegir.

Un Lorca estimat i disputatAquells van ser dies molt feliços pel deGranada, que per aquella època eraconsiderat pels llatinoamericans «elgran dramaturg en llengua hispana».Les setmanes es van omplir d’home-natges, taules rodones, xerrades, dinarsi sopars amb múltiples amics. Dies derecitals amb versos d’El Romancero gi-tano, Cantares o els versos negres delseu Poeta en Nueva York, amanits ambel seu riure i simpatia.

Un Lorca que es va deixar estimar ique va aixecar disputes per la sevapersona entre els escriptors de diferentsposicions estètiques i polítiques.

«Des de la high society - argumen-ta Rocca -, que va arribar a convidar-lo a alguna reunió en alguns dels seuselegants salons, a les quals hi va assis-tir gustosament; passant pels sectorspopulars fins a la gens simpàtica aco-llida del règim dictatorial que s’haviainstaurat al país, l’anomenada «dicta-tova» de Daniel Terra», tots voliencomptar amb ell.

En quant a la seva condició sexual,Rocca afegeix que no hi han trobat capmenció, però sí una de força curiosa per«erràtica»; i és que un cronista del dia-ri España republicana el va titllar de «se-ductor de senyoretes».

PABLO ROCCA IEDUARDOROLAND

Lorca yUrugay.Paisajes,homenajes,polémicas

EDITORIAL ALCALÁ

Un llibre desvetlla la petja deLorca al seu pas per Uruguai

El pas de Lorca per Llatinoamèrica va deixar-hi una forta petja.

DIARI DE GIRONA

5�Barça,estem fenthistòriaMIGUEL RUIZ /RAÜL LLIMÓSANGLE

FICC

IÓ C

AST

ELLÀ

1�La senda oscuraASA LARSSONSEIX BARRAL

2�Riña de gatosEDUARDO MENDOZAPLANETA

3�El tiempo entrecosturasMARÍA DUEÑASPLANETA

4�El cementeriode PragaUMBERTO ECOLUMEN

5�La caída de los gigantesKEN FOLLETPLAZA&JANÉS

NO

-FIC

CIÓ

CA

STEL

LÀ 1�España capitalParísGERMÀ BELDESTINO

2�El métodoDukan ilustradoPIERRE DUKANINTEGRAL

3�El ladrón decerebrosPERE ESTUPINYÀDEBATE

4�El secretoRHONDA BYRNEURANO

5�No consigoadelgazarPIERRE DUKANINTEGRAL

08TEATRE I MÚSICA AccentsDIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011 | Diari de Girona

TEATREUn home amb ulleres de pastaLA PLANETA

Direcció, dramaturgia i espai es-cènic: Jordi Casanovas. Intèrprets:Roser Blanch, Clara Cols, Pablo Lam-mers i Sergio Matamala. Producció:FlyHard Produccions � Dissabte 5,22h; diumenge 6, 19h. � 12€

Jordi Casanovas dirigeix una obraamb clara vocació generacional, so-

bre el dolor més gran que pateix la ge-neració que superen, per poc, elstrenta anys. Un seguit d’ingredientselementals com són les ganes detriomfar, els dubtes existencials, elsnotables fracassos amorosos, la in-capacitat pel compromís, una bonadosi d’apatia, la desil·lusió i la ines-tabilitat econòmica i emocional. Totun seguit de factors que han marcataquell grup de joves que estavencridats a ser els triomfadors, aquells

JASP que es venien en un anunci te-levisiu dels anys noranta. D’aquestageneració, des d’un punt de vista quegira entorn d’una trama que s’articulaentre el drama i la comèdia, donantpas a una curiosa història de terror,parla aquesta obra que dissabte i di-umenge es podrà veure a la Sala LaPlaneta de Girona. Els responsablesde l’obra asseguren haver fet unacomèdia que barreja clarament el ter-ror i la comèdia. Una comèdia que esconverteix en una història de terror.Eminentment actual. Com sempreho han estat les obres de la compa-nyia. Una representació que analit-za en certa manera diversos aspec-tes que marquen la tendència delmón actual, que no és precisamentun món qualsevol, sinó el nostre,aquest que tenim més aprop, aquestque viuen els nostres veïns, aquestque ens fa estremir i mantenir espe-rances alhora. Una invitació a l’es-perança, tot i que sense deixar de to-car amb els peus a terra!

Sopar per dos (si pot ser)TEATRE MUNICIPAL (GIRONA)

Lletra: Narcís Campmany i PahissaMúsica: Joan Rius. Una produccióde: Teatre joventut de l'Hospitaletamb la col·laboració de: Amics de l'Ò-

pera de l'Hospitalet � Diumenge 6,19h. � 6 € / 8 € / 10 € / 12 €.

La companyia Òpera Còmica deBarcelona torna a apostar per la re-cuperació de la sarsuela còmica ca-talana amb l'estrena de l'obra Soparper a dos (si pot ser!). Es tracta d’un pe-tit vodevil, una comèdia d’embo-lics, mals entesos i final feliç, que ambla picara ingenuïtat d’alguns delsseus texts i amb la més que visible do-ble intenció fabrica situacions cò-miques que no deixen a l’espectadorni un minut sense riure. El Sr. Palau,cònjugue d’un matrimoni burgèsbenestant, té com a pràctica habitu-al la clàssica doble moral: sota unaaparença de matrimoni ben avingut,el senyor es permet les aventures queli semblen escaients, trobant sempreuna excusa perfecta de cara a la sevaesposa, que admet el joc per conve-niències. Ara bé: en aquest vespre delsopar que ens ocupa, la senyora Pa-lau decideix també prendre’s les se-ves llicències i agafa la iniciativa d’a-nar a un ball de disfresses del Liceu.La minyona del matrimoni, Roseta,creient que estarà sola tot el vespreaprofita per organitzar-se un soparamb el seu promès, en Pepet, però, elsopar no serà precisament plàcid.

�

�

Qui és l’homede les ulleresde pasta?JORDI CASANOVAS DIRIGEIX UNA OBRA AMBVOCACIÓ GENERACIONAL A LA PLANETA

FOLK INDEPENDENTSCOTT RUDDELS JARDINS DE LA MERCÈ (GIRONA)

� Diumenge 6, 19h. � Gratuït.Scott Rudd viu a Brooklyn, Nova

York. Va començar a fer concerts afinals de l’any 2008 i ben aviat esva convertir en membre de l’escenaindie folk de la ciutat, i és un habi-tual del Sidewalk Cafè, bressol del’escena antifolk. Quan no està to-cant es dedica a sobreviure profes-sionalment com a fotògraf. Les se-ves cançons són peculiars, molt per-sonals i per sobre de tot excepcio-nalment honestes. Reconeix in-fluències que van de Pavement al’Elliot Smith passant pel DanielJohnston i fins als Neutral Milk Ho-tel. Aquesta és la primera vegadaque gira per Europa i presenta el seunou àlbum, Lonely life EP (exten-ded), que inclou vuit cançons.

MÚSICA DE CAMBRATrio Mozart DeloitteAUDITORI DE L’ATENEU (BANYOLES)

� Diumenge 6, 22h. � 10€.La primera residència d’un conjunt

a l’Auditori de l’Ateneu de Banyolesserà per el prometedor Trio MozartDeloitte. Promoguda per JoventutsMusicals de Banyoles, el promete-dor Trio Mozart de Deloitte, conside-rat un dels grups de cambra ambmés projecció del nostre país i inte-grat per Elena Rey, violí, Mikolaj Ko-nopelski, violoncel, i Noelia Fernán-dez, piano, efectuarà, en el marc dela seva residència a l’Auditori de l’A-teneu, tres recitals durant el 2011així com diverses master classes ialtres activitats pedagògiques diri-gides als alumnes de l’Escola Muni-cipal de Música de Banyoles. El pri-mer recital tindrà lloc el proper diu-menge 6 de febrer, a les 7 de la tar-da, amb un programa monogràficdedicat a Xostakòvitx que el trio es-trena aquesta mateixa setmana aL’Auditori de Barcelona, i pel qualcomptarà amb la col·laboració de lasoprano Galyna Gurina. A partir d’a-quí, serà habitual que hi hagi forma-cions joves com a residents.

Planning

Jordi Casanovas presenta a La Planeta una obra generacional sobre aquells qui han superat o s’acosten perillosament als temibles trenta anys.

DIARI DE GIRONA

ESPECTACLEEL «VAUDEVILLE», UN RETORN A LA MÀGIA

Albèniz Plaça (Salt) � Dissabte 5 a les 21h iDiumenge 6 a les 19h.

Temps era temps quan el cinema comercial encara nos’havia popularitzat, la gent dels pobles i ciutats teniaformes alternatives per distreure’s els caps de setmana.Els espectacles que combinaven viable la continuïtat totaclasse de jocs, màgia, una mica de picaresca, sempre ambel punt just d’humor i gràcia conformaven l’imaginari de lamajor part de la població. Deixant de banda els circs, undels espectacles més clàssics eren els vaudevilles. Elscinemes Albèniz Plaça de Girona han decidit recuperaraquella màgia que no necessitava gaires prestacions perfer somriure als grans i als menuts. Des de ja fa un temps,els Albèniz Plaça ofereixen cada cap de setmana lapossibilitat de viure una experiència altament saludable,sense necessitat de mirar un dels clàssics productes«made in Hollywood» a la gran pantalla. La màgia del’espectacle en viu és el principal argument de«Vaudeville», una combinació de diverses disciplines on,evidentment, el factor sorpresa sempre hi és present.Trucs de màgia que els propis espectadors poden viure endirecte, picaresca carregada d’humor i la pantalla delcinema com a punt de suport conformen una propostaapte per a tots aquells qui vulguin disfrutar, amb tots elssentits activats, de la màgia del passat en els tempsmoderns. | ALBERT CORNELLÀ

MÚSICAIVETTE NADAL PRESENTA NOU TREBALL

Sala La Planeta (Girona) � Divendres 11, 22h. �10 €.

Música i poesia són els dos ingredients bàsics amb elsquals la barcelonina Ivette Nadal ha configurat el seu da-rrer treball discogràfic, A l’esquena d’un elefant (RGB). I ésque aquesta jove cantautora ha anat pujant com l’escumadins del panorama musical català. Va començar a despun-tar a través dels petits concerts que oferia en petit bars dela ciutat Barcelona, i especialment en el bohemi barri deGràcia. I a partir d’aquí, Nadal va iniciar una trajectòria ques’ha anat veient reconeguda amb el temps tant per partdel públic, cada cop més encisat, com per la crítica musical.Poesia i música, o el que és el mateix, art en estat pur. | A.C

�

�

Escenaris

MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011

Pearl Jam «LIVE ON TEN LEGS» (MONKEY WRENCH/IISLAND) �����Un altre disc en viu de Pearl Jam? Doncs sí, un altre. Aquesta vegada, per commemorar el seu vintè ani-

versari en actiu, i concebut com a segona part de Live on two legs (1998). És obvi que són una gran bandade directe, com també ho és que el present àlbum no aporta grans novetats, excepte per les dues versionsque inclou: Arms aloft (Joe Strummer & The Mescaleros) i, sobretot, una magnífica Public image (PiL). Laresta, el ja més que conegut reguitzell d'èxits (Jeremy, Spin the black circle, Got some), que mantenen el ti-pus estupendament. A per vint anys més! (ROCK - GRUNGE) | E.G.

�

Chain & TheGang

MUSIC’S NOT FOREVERYONE

K RECORDS/POP STOCK

�����

Victor Coyote «DOS AÑOS LUZ Y CUARTO» (EUREKA) �����En una altra de les seves extravagàncies, Víctor Coyote ha volgut definir l’estil del seu nou disc amb l’e-

tiqueta de glam-folk. En realitat, es tracta d'una nova col·lecció de cançons contagiades de la irregularitatque ha caracteritzat aquest cantautor modern en els darrers anys. Arranjaments de corda, lletres entre laironia i el surrealisme, bons amics (Ricardo Moreno, Pablo Novoa, Mastretta) i producció de Fernando Va-cas (Flow) per un Lp singular, que tan li pica l’ullet a Kiko Veneno (Como si lo mereciera) que a Corcobado(La zona oscura), però en el qual no abunden les composicions memorables. (ROCK D’AUTOR) | E.G.

�

British Sea Power «VALHALLA DANCEHALL» (ROUGHTRADE) �����En el seu quart àlbum d'estudi, la banda liderada per Abi Fry, que s'ha ampliat a sextet, segueix en la

seva croada per convertir-se en carn d'estadi, a mig camí entre la vessant més simplista dels KaiserChiefs i la grandiloqüència dels venerats Coldplay. Dels tres productors del previ Do you like rock music?(2008), s'han quedat amb Graham Sutton (Bark Psychosis) per donar lluentor a un repertori en el qual elque més se segueix trobant a faltar és una mica de personalitat pròpia, i que en els seus moments mésèpics es remet a bandes com Big Country. (POWER POP) | E.G.

�

L’extrema revolució del rock

Ian Svenonius té clar que el rock és el so de la contrarrevolució, que mai ha estat rebel i quesempre ha format part del sistema. Com a ideòleg musical, les seves teories (exposades en el llibreThe psychic soviet, 2006) són d'allò més interessants. Com a músic, sempre ha dotat a les sevesbandes de contingut ideològic, des de Nation of Ulysses, que va compartir escena amb el movimentriot grrrl, fins a The Make Up, que celebraven l'herència negra del rock i la portaven a extrems maipensats abans. Conseqüent amb les seves idees, s'ha mantingut semore fidel a la independènciadiscogràfica, que ha acollit els seus projectes amb els braços oberts. L'últim és Chain & The Gang,banda en la qual l’acompanyen altres músics underground (membres de Saturday Looks Good toEm, Dub Narcotic Sound System, Seahorse Liberation Army), que va debutar el 2009 (Down withliberty... Up with chains!) i que ara publica el seu segon llarga durada, Music’s not for everyone. Lamúsica negra segueix present, així com el rock alternatiu dels noranta, en unes cançons amb certaire retro (una contradicció?) que certifiquen la continuïtat de la seva lluita. (ROCK) | E.G.

�

�����INDISPENSABLE

����NOTABLE

���RECOMANABLE

��FLUIX

�PRESCINDIBLE

DISCOS

EL SEGON TREBALL DISCOGRÀFIC DEL NOU PROJECTE DE L’INQUIET MÚSIC I ACTIVISTA IANSVENONIUS (NATION OF ULYSSES, WEIRD WAR, THE MAKE UP)

MODA ÍNTIMACOMPLEMENTS

Migdia, 17 - 17002 GironaTel. 972 225 378 - Fax 972 200 327

Av. Lluís Pericot, 36 - 17003 GironaTel. 972 21 77 47

Ens trobareu a l’estand núm. 177

10ART AccentsDIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011 | Diari de Girona

ÀLEX NOGUÉ I ESTER BAULIDA

Fundació Valvi, Girona.Avda. Jaume I, 42 baixos � Del27 de gener al 12 de març.De dilluns a divendres de 18 a20,30h. Dissabtes d’11,30 a14h. i de 18 a 20,30h.

�

El títol de l’exposició que ÀlexNogué i Ester Baulida presen-ten conjuntament a la FundacióValvi (Les illes no existeixen) ésuna adaptació de la idea que elpoeta John Donne (1572-1631)va expressar en la MeditacióXVII al referir-se a la interrelacióentre totes les coses i, de mane-ra molt especial, entre els ho-mes, que finalitza amb aques-tes cèlebres paraules: «Caphome és una illa, la mort dequalsevol m’afecta per què esticunit a la humanitat, per això nopreguntis per a qui toquen amort les campanes, hi toquenper a tu». | E. CAMPS

JOSEP SUBIRATSMuseu Memorial de l’Exili,

La Jonquera. Carrer Major, 4-47. � Del 22 de gener al 27de febrer. www.museuexili.cat

�

La proposta artística de JosepSubirats (1914-1997) és exem-plar: els seus dibuixos o les se-ves aquarel·les —la immediatesadel mitjà és fonamental— fets alfront d’Aragó quan es trobavadestinat a la 27a Divisió de l’E-xèrcit Popular de la Républica o,encara més, els que va esbossardurant els seus diferents inter-naments als camps de concen-tració francesos, no només evi-ten qualsevol dimensió heroicaen la plasmació de l’imaginaridel vencut sinó que aposten, demanera desacomplexada, per lareproducció sense artificis d’unpaisatge marcat per l’absènciade tota forma de pietat humana.| E. CAMPS

ANNA BAHÍCentre Cultural la Mercè

de Girona. Pujada de la Mercè,12. � Del 13 de gener al 5de febrer. De dilluns a diven-dres de 10 a 14h i de 17 a 21 h.

�

Benet Costa (Sant Esteve deGuialbes, 1957), que ens téacostumats a grans camps decolors escampats sobre vastessuperfícies de tela o paper (queell penja a la paret com si estractés de la pell d’alguna raraespècie pictòrica escorxada pera l’ocasió) no només no els haconvertit en protagonistes de lamostra que presenta a L’Altellde Banyoles sinó que ha fet quecedissin la veu a uns treballs depetit format que, a les antípo-des de la presència heroica delsaltres, troben el seu sentit enuna forma de replegament grà-fic d’insospitada eficàcia ex-pressiva. | E. CAMPS

Les imatges que Anna Bahíha anat destil·lant des de finalsdels noranta fins avui tenen unfil conductor clar que no és altreque el de l'autopercepció con-cretada a través de la fotografia.Una autopercepció que neces-sàriament troba la seva matèriaprimera en el fragment, en lesrestes d'un cos naufragat quecal recompondre amb eines pre-càries i, sobre tot, a través d'unsplànols incomplets i d'una ideavague sobre allò que creiem sa-ber d'ell; es tracta d'un espectrefet de realitat, memòria i ficcióque l'artista intenta restituir pera la vida. | E. CAMPS

BENET COSTAL’Altell d’Art, Banyoles. Ca-

rrer Canal, 2. � Fins el 5 defebrer. Feiners de 9 a 13h. i de17 a 21h.

�

Si bé és cert, com escriuFrancesc Miralles, que «la ri-quesa de l’obra escultòrica deMedina-Campeny es fona-menta en les contraposi-cions» (contraposicions inter-nes en relació al propi treball,s’entén), no ho és menys queuna bona manera de descobrirl’artista de Barcelona és tam-bé contraposant-lo, com handecidit fer els responsablesde la Fundació Vila Casas, aun escultor com Joan Crousque, malgrat tot el que com-parteixen, se situa en un ter-ritori antagònic o, com a mí-nim, perfectament diferencia-ble.

Mentre que Medina-Campenyrecolza la seva vasta produc-ció escultòrica en una concep-ció sensualista dels volumssense renunciar, en cap cas, aun sòlid corpus conceptualque bascula sense problemesde la fina ironia al dramatismemés descarnat, la permanèn-cia dels volums, en canvi, téper a Joan Crous una gènesimolt més precària, fins al puntque a l’artista li agrada expli-citar un dels seus referentsclàssics: es tracta d’aquellamalaguanyada Pompeia queva quedar vitrificada sota lescendres ardents escopidesper la ira del Vesubi. D’això estracta: mentre que Medina-Campeny enyora la forma i larestitueix, Joan Crous la mos-tra a través de les runes, mit-jançant una «resta arqueolò-gica» que ha perdut tot rastrede solemnitat clàssica. | E.

CAMPS

MEDINA-CAMPENY IJOAN CROUS

Can Mario, Palafrugell.Plaça de Can Mario, 7. � Del2 d’octubre al 29 de maig.Diari de 17 a 21,30h. Dimartstancat.

�

EL CENTRE D’ART CONTEMPORANI «ÀCENTMETRESDUCENTREDUMONDE», SITUAT AL COR MATEIX DE PERPINYÀ, TORNA A PLANTEJAR UNACONTRAPOSICIÓ ENTRE DOS PINTORS QUE, MALGRAT LES EVIDENTS DIFERÈNCIES FORMALS DELS SEUS TREBALLS, APOSTEN PEL MITJÀ.

SANTIAGO YDAÑEZ I HORACIO SILVA

Àcentmètresducentredumonde, Per-pinyà. Avda. de la Grande Bretagne, 3. �Del 21 de gener al 20 de març. Tots elsdies (festius inclosos) de 14 a 18h.

D’ençà de la seva obertura l’any 2004,aquest centre d’art contemporani —fruitde la iniciativa privada del valencià VicentMadramany— situat al cor de Perpinyà («acent metres del centre del món», segonsl’histrió de Dalí) s’ha mantingut fidel a l’artde qualitat (o seriós, que bé a ser el ma-teix) amb una sensibilitat molt especial enrelació a la pintura i sense caure, a més,en la temptació perenne de sucumbir a unsformats —no calen exemples— que dis-fressen de contemporaneïtat reflexions,com a mínim, de volada més aviat limita-da: autors com Joan Barberá, Rafael Ar-mengol, Artur Heras, Ben Vautier, Clau-de Viallat, Jean Le Gac o Guinovart, totsells excel·lent mostres de la vigència delllenguatge pictòric —com a mínim en unpassat recent—, certifiquen amb escreixaquesta empresa cultural singular i, horesd’ara, imprescindible a la nostra Catalun-ya Nord.

En aquest sentit, l’espai de Perpinyà s’haprodigat en la programació d’exposicionsprotagonitzades sovint per duets escollits

de manera molt conscient: resultava pa-radigmàtica, per posar un exemple ocu-rregut ara fa exactament un any, la mos-tra que va posar de costat Jean-MichelMeurice i Ricard Vaccaro: el primer, a ban-da de ser un cineasta autor de nombrososdocumentals (va obtenir el Garn PrixNational de la Création Audiovisuelle el1992) i un dels fundadors del canal fran-co-alemany Arte (el va dirigir entre els anys1986 i 89), és també un dels artistes quetrobem en la gènesi històrica del grup Sup-port-surface mentre que el segon, Vaccaro,servia de contrapunt a Meurice —en un

sentit quasi musical— gràcies a la pulsiólírica, poètica, de les seves obres. La pro-posta que actualment es pot veure enaquest antic magatzem de fruites recuperaaquesta contraposició entesa des de la sevavessant més dialògica: per una banda, San-tiago Ydañez (Jaen, 1969) se submer-geix sense filtres en l’expressivitat mésdesfermada continguda en uns rostresque, malgrat la seva concreció formal, vo-len ser arquetips de tot un ventall d’estatsanímics que ens defineixen com a humansmentre que, per l’altra, Horacio Silva(1950) —i malgrat uns inicis marcats pel

realisme minuciós— cedeix tot el prota-gonisme a la superfície pictòrica confianten el procediment mateix la possibilitat decomunicar quelcom diferent a l’estricte ma-terialitat d’unes obres que no només no secentren en una imatge única i resolta sinóque s’afirmen en el seu caràcter de pa-limpsest.

Hom resta a l’expectativa de nous bi-nomis artístics destinats a il·luminar la fèr-til polisèmia que segueix acompanyant ala pràctica de la pintura. Que la iniciativasigui privada, encara ho fa més encomia-ble tot plegat.

�

EUDALD CAMPS

La contraposició entesa com a diàlegDos extremspictòrics

L’exposiciócontraposaopcions ex-pressives dife-rents peròigualmentcompromesesamb la pràcti-ca de la pintu-ra.

�

ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011

L'exposició s'ha plantejatcom una trama de relacions en-tre les obres de Joaquim Llucià(Vidreres 1929 - Barcelona1973) i Jaume Faixó (Girona1952-1998), dos autors poc omal coneguts que, a grans trets,van compartir els mateixos po-sicionaments al voltant de l'art.En aquest sentit, aspectescomo la problemàtica de la for-ma i de la composició, la recercade la llum, la idea de creació, lainvestigació i la incorporació dematerials o les relacions amb elromànic o les corrents construc-tivistes, esdevenen l'eix con-ductor de la mostra. | E. CAMPS

JAUME FAIXÓI JOAQUIM LLUCIÀ

Espai VolART2, Barcelona.Carrer Ausiàs March, 22. � Del20 de gener al 20 de juny.De dimarts a divendres de 17 a20,30h. Dissabtes d’11 a 14h. ide 17 a 20,30h. Festius tancat.

�

L’exposició Oblits efímers,segons el seu autor, està inte-grada per una sèrie que «es unacontinuació d’Oblits, una col·lec-ció dedicada als espais abando-nats, més concretament a lesantigues fàbriques de les nos-tres contrades on tantes histò-ries personals i anònimes s’hi haforjat». Més enllà dels referentsescollits, en tot cas, destaca l’a-curada realització de les instan-tànies així com el seu posteriorpositivat: «presento unes foto-grafies casolanes, emulsiona-des sobre paper d’aquarel·les isobre papers de cotó fabricatsexpressament per aquest fet»,explica «Putxy». | E. CAMPS

JOAN PUIGDEMONT«PUTXY»

Cafè Sport, Olot. Passeigd’en Blay, 2. � Del 3 de des-embre al 28 de febrer. Hora-ris: obertura del local.

�

Des dels orígens de l’art, elsaliments i la seva manipulacióhan estat constants més o me-nys presents en la representa-ció pictòrica. Aprofitant aquestben entès, el Museu d’Art de Gi-rona, amb la col·laboració del Fò-rum Gastronòmic —que se cele-bra del 20 al 23 de febrer— i Gi-rona Bons Fogons, organitzen lamostra Art i Gastronomia queés, de fet, una selecció de dife-rents obres de la col·lecció delMuseu vinculades amb la temà-tica culinària acompanyades detextos realitzats per cuiners. Ésa dir: una proposta per a tots elsgustos. | E. CAMPS

ART I GASTRONOMIAMuseu d’Art de Girona. Pu-

jada de la Catedral, 12. � Del’1 al 28 de febrer. Diari de10 a 18h. Festius de 10 a 14h.Dilluns tancat.

�

Lluís Vilà, irònic, utilitzava laimatge de Pollock, invertida, perexplicar la seva concepció «ne-gativa» de l’absolut: «Si ell feiadripping, jo faig undripping, des-pinto les meves pròpies obresamb aire a pressió o amb aiguafins que pràcticament han des-aparegut. Si no m’aturo, el resul-tat seria el blanc inicial...».Aquesta era la seva síntesi: des-trucció de l’obra com en elsmandales budistes i, al mateixtemps, diàleg actiu amb la nos-tra memòria visual del segleque acabem de deixar enrere.Els seus absoluts s’exposen alrecentment creat Vilà_espai eatart de Banyoles. | E. CAMPS

LLUÍS VILÀVilà_espai eat art de Ban-

yoles. Plaça Major, 33. � Per-manent. De dimarts a diven-dres de 16,30 a 20,30h. Diss-sabtes de 10 a 13,30 i de 16,30a 20,30h.

�

El problema —entès com alímit programàtic— de totplantejament fotmalista ésclar: hauria d’interessar-nostan la descripció de la forma(amb tot el conjunt de rela-cions internes i externes queaquesta habilita) com les dife-rents maneres de negar-la o,com a mínim, d’assenyalar elsseus intersticis més orgànicso, fins i tot, la seva vessantmés impura. En aquest sentit,la proposta d’Ignasi Rosés(Barcelona, 1969) resulta pa-radigmàtica: les seves pintu-res responen a una voluntatnetament constructiva articu-lada a través d’una intel·ligentutilització dels plans i de l’es-

pai però que no renuncia, encap cas, a una posada en es-cena amarada de precarietat.Es tracta de papers pintatsamb un deix de certa indolèn-cia que ens parlen de l’atàvicanecessitat humana d’inventarespais habitables (a nivell fí-sic, però també mental) i, demanera molt especial, ensmostra el caràcter provisionald’aquests mateixos espais o,potser millor, el seu caràcternecessàriament irresolt. I, jus-tament per això, la seva utilit-zació del color és també pri-mària: colors plans i propoersa un ordre visual que vol seressencial, idèntic a la nostraintuició. D’això es tracta: Ro-sés «contamina» el formalis-me i el minimalisme amb laseva concepció orgànica del’art. | E. CAMPS

IGNASI ROSÉSGaleia, Presenta..., Giro-

na. Carrer del Nord, 13. �Del 16 de desembre al 19de febrer. De dimarts a diu-menge de 17 a 20 h.

�

Imatges d’arxiusdomèstics

Vilà i Merinohan treballat apartir de diferentsdocuments filmo-gràfics cedits pelsfiguerencs.

�

PERE VILÀ I LAURA MERINO(COL·LECTIU STALKER)

Museu de l’Empordà, Figueres.Rambla, 2. � Del 28 de gener al 27 defebrer. De dimarts a dissabte d’11 a 19h.Festius d’11 a 14h.

Pere Vilà i Laura Merino, integrantsdel Col·lectiu Stalker, presenten al Mu-seu de l'Empordà Història de les indi-vidualitats, una proposta que pretén ferun retrat intimista de la ciutat de Fi-gueres a través de filmacions ama-teurs de totes èpoques i formats cedi-des voluntàriament per figuerencsque van respondre a una crida ciuta-

dana: es tracta, segons els seus res-ponsables, «d’un assaig visual i crea-tiu a partir dels records que contenenaquestes gravacions familiars i íntimesque, malgrat ser particulars, evoquenuna memòria col·lectiva al testimoniarun temps i un espai compartits». Enaquest sentit, a través d’aquest mate-rial real, s’han construït nou històriesfictícies independents tot i que inter-connectades, que volen ser més pro-peres a la vessant creativa que al re-portatge historicodocumental.

Aquest projecte ha estat possiblegràcies a que ha rebut una de les BecaAgita atorgades per l'Ajuntament de Fi-gueres enl'edició .

�

EUDALD CAMPS

Vilà i Merino recomposen la memòria visual domèstica

DdG

LLANÇÀOrquestra de Cambra A les7 de la tarda a l’Auditori deLlançà, concert a càrrec de l'Or-questra de Cambra de l'Empor-dà.

SANT FELIU DE GUÍXOLSSant Feliu Fest Sota ZeroA les 4 de la tarda a la Casa Irla,projecció del documental «Aproposito de Rodríguez» prota-gonitzat per la formació TheNew Raemon.

A les 6 de la tarda a la CasaIrla, concert a càrrec de la can-tautora Maria Rodés.

A les 7 de la tarda a la CasaIrla, concert de folk pop amb elgrup El Petit de Cal Eril.

A 2/4 de 10 de la nit al Tea-tre Municipal actuació del grupMe and The Bees.

A 2/4 d’11 de la nit, alTeatreMunicipal, concert de Madee.Una de les últimes actuacionsd’aquesta històrica formació del’escena independent catalanaque en breu es disoldrà.

A les 12 de la nit al Chic Barconcert amb l'actuació de LaCastanya Dj's.

OLOTEscola de Música A les 6 dela tarda a l’Auditori de l'EscolaMunicipal de Música XavierMontsalvatge, segon Giracon-cert, a càrrec de diversos alum-nes pertanyents a les escolesmunicipals de música gironines.A les 6 de la tarda, nivell ele-mental, i a les 8 del vespre,grau professional o superior.

PALAFRUGELLThe tourist A les 5 de la tar-da i a 1/4 d’11 al Teatre Munici-pal. A 1/4 de 8, Poesia.

PORTBOUExili Amb motiu de la Com-

memoració de la Retirada s'or-ganitza l'espectacle audiovisualExili, pel Cor País Meu, a les 7de la tarda a la sala municipalLa Congesta.

GIRONASopar per a dos (Si pot ser)d’Òpera Còmica de BarcelonaA les 7 de la tarda al Teatre Mu-nicipal. Preus: 12, 10 8 i 6 eu-ros.

SANT FELIU DE GUÍXOLS6e Concurs de Teatre Ama-teur Representacio de l’obra Miracle a la casa negra amb lacompanyia Grup de Teatre Qua-tre per Quatre de Granollers. AlTeatre Auditori Municipal. Preu:8,00 € - Abonaments de 3obres: 18,00 €. Venda d’entra-des anticipades a l’ Oficina deTurisme o una hora abans del’espectacle a la taquilla del te-atre.

GIRONAProgramació estable A les7 de la tarda, a La Planeta, re-presentació d’Un home ambulleres de pasta, la darrera crea-ció de Jordi Casanovas al capda-vant de la companyia FlyhardTeatre Contemporani. Aquestaés una obra generacional, sobreels patiments, anhels i preocu-pacions d’aquells qui superenper poc, els trenta anys. Preude l’entrada, 12 euros.

GIRONAEls Jardins de la Mercè Apartir de les 7 de la tarda al res-taurant Els Jardins de la Mercè,concert a càrrec de Scott Rudd.El novaiorquès és un habitualde l’escena indie folk de la ciu-tat, i mostra influències quevan de Pavement a Elliot Smith,passant per Daniel Johnston ifins als Neutral Milk Hotel.Aquesta és la primera vegadaque gira per Europa i presentael seu nou àlbum, Lonely lifeEP. Entrada lliure

BANYOLESTrio Mozart Deloitte A par-tir de les 10 de la nit a l’Audito-ri de l’Ateneu de Banyoles, elTrio Mozart Deloitte presenta elconcert Xostakòvitx a tres ban-des. Aquest conjunt de músicade cambra és actualment el re-sident a l’Auditor de Banyoles.Preu: 10 euros.

PALAFRUGELLCentre Fraternal A les 6 dela tarda, música en viu a la Pla-ça Nova, número 4.

LA BISBALLa llave de Sarah 7 de latarda al Mundial. majors de 7anys.

HOSTALRICEspectacle familiar Rita, la

rínxols i els 3 óssos, de la Com-panyia Binixiflat. A les 6 de latarda al Centre Cultural Poliva-lent Serafí

GIRONACrisi «De quina crisi estemparlant? Crisi econòmica i criside civilització» a càrrec de Jordi

de Cambra, doctor en CiènciesEconòmiques per la UniversitatAutònoma de Madrid i profes-sor de Sociologia. 7 de la tarda,Casa de Cultura.

PALAMÓSL’arbre de Judes De SílviaSoler i Guasch. Biblioteca LluísBarceló i Bou. 8 de la tarda.

PALAMÓSConverses en anglès Totsels dimarts a la Biblioteca LluísBarceló i Bou, converses en an-glès amb Gary Keleghan. Horari:de 2/4 de 5 a 2/4 de 6 de latarda, Nivell bàsic. De 6 a 7 dela tarda, Nivell avançat. Preu:45 € totes les sessions. És ne-cessari inscriure’s prèviamen-tOrganitza: Biblioteca Lluís Bar-celó i Bou.

GIRONACampus Centre de l’EscolaUniversitària d’Infermeria iFacultat de Medicina de laUdG A 2/4 de 7 del vespre,presentació del llibre publicatper l’Institut Borja de Bioètica(Universitat Ramon Llull) Entrela vida i la mort, obra editadapel segell universitari Docu-menta Universitària que recullels resultats de la recerca sobrel’Estat Vegetatiu Permament.L’acte anirà a càrrec de NúriaTerribas, Marina Geli, David Ba-llester i Mònica Terribas.

SANT FELIU DE GUÍXOLSAules Culturals «Historia delMonestir de Sant Feliu a travesde l’ arqueologia» pel Sr. LluisPalahi i Grimal; llicenciat en his-

toria i investigador de la Uni-versitat de Girona. 6 de la yar-da, a la biblioteca del CentreCivic Tueda.

CASTELL-PLATJA D’AROL’Hora del conte A les 6 dela tarda, Biblioteca Mercè Rodo-reda. Platja d’Aro. Sessió decontes adreçada a infants apartir de 4 anys. Informació: T972 825 491 biblioteca@plat-jadaro.com

GIRONAVideofòrum A les 7 de latarda a la Casa de Cultura, pro-jecció de la pel·lícula La extrañapareja de Gene Saks.

Documental del Mes A les8 del vespre al Centre CívicSanta Eugènia, una nova pro-jecció del cicle. Es tracta de Qui-mio, un film de Pawel Lozinskisobre què pensen, com viuenels malalts de càncer.

LA BISBAL D’EMPORDÀEl Petit de Cal Eril A partirde les 11 de la nit a la Sala Trà-mit, actuació del grup El Petitde Cal Eril, que presentarà elseu nou treball, Vol i dol. Tot se-guit, sessió de BankrobberGang Dj's.

GIRONAJazz A les 8 del vespre al’Auditori Josep Viader. Concerta càrrec de Jazz't sing amb Ma-rina Torres, veu, David Poblete,piano i David Bayes, contrabaixi percussió.

La Planeta A les 10 de la nita la Sala La Planeta, la cantau-tora Ivette Nadal presentarà elseu darrer treball A l'esquenad'un elefant. Preu; 10 euros.

�

�

�

�

�

Cinema

�

Infantils

�

Conferències

�

Llibres

�

Diversos

�

�

Tertúlies

�

Conferències

�

Infantil

�

Cinema

�

�

Música

�

�

�

Teatre

�

�

�

Espectacles

�

Cinema

�

�

�

�

�

�

Música

Música

DILLUNS 7

DIVENDRES 11

DIJOUS 10

DIMECRES 9

DIMARTS 8

DIUMENGE 6

DISSABTE 5

Agenda de la setmana

10/02/11 GIRONAIndi Gest es posa d’acord a La MercèCentre Cultural La Mercè A partir de les 9 de la nit, IndiGest presenta la representació Ara estem d'acord, estemd'acord, una obra dirigida per Jordi Oriol i que tracta d’a-quells viatges més aparentment insignificants com el cu-riós trajecte espiritual d'una pilota de futbol o l'estúpidahistòria d'un home fet mite. Surrealisme escènic. Preu: 5 €

�

DIARI DE GIRONA

5/02/11 SALTEl millor del hip-hop amb Tote KingLa Mirona A partir de les 10 de la nit a la Sala 1 de LaMirona de Salt, un dels artistes més reconeguts dins del pa-norama del hip-hop estatal, el sevillà Tote King, presentaràen directe els temes del seu darrer àlbum, El lado oscuro deGandhi. Prèviament els Matador Rockers de Terrassa oferi-ran el seu potent hip-hop per escalfar l’ambient. Preu: 15 €

�

DIARI DE GIRONA

Accents#695COORDINA Albert Cornellà

A/E tv.diaridegirona@epi.esDISSENY PORTADA ADRIÀ.

12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011 | Diari de Girona

DIUMENGE 6 DE FEBRER

Sávats a l’Auditori de GironaAuditori de Girona, a les 19 hores.

Paisatges de carretera i nits a la ciutat, avions i mars, recerca i pèrdua i tornem a començar. Elmillor per descobrir Sávats és deixar que la seva mateixa música parli i ens convenci del seu dis-curs: de vegades tan directe com el pop d'El esqueleto, i altres tan suament seductor com a «Ha-cia ningún sitio». El prestigiós Paco Loco s'ha encarregat de la producció d'«Un hombre blanden-gue», el seu segon treball, que presenta a l'Auditori de Girona amb una banda de luxe formada per7 «blandengues», la manera ideal d'assaborir aquest treball i mostrar la màquina perfectamentajustada que és Sávats. Es tracta d’un dels grups gironins que més donen de parlar en els darrerstemps. Rock directe, salvatge, eclèctic i, tal vegada, sense etiquetes vàlides. Una barreja que, apa-rentment ens fa veure des del Bunbury més energètic, o les dòcils melodies de l’indie pop, senseperdre mai una actitud totalment rockera i, com és lògic, amb gran movilitat sobre l’escenari. L’Au-ditori Palau de Congressos serà sens dubte l’escenari per celebrar el seu èxit que ja els ha fet ac-tuar amb bandes de prestigi com els Piano Magic, en el transcurs del festival In-Somni de l’anypassat. Preu: 6 €

�

BUGADERIA• Restaurants, hotels, etc.• Bugaderia particular:

mantes, edredons, cortines,catifes, sacs de dormir...

Donem qualitat!

M. de Déu de Montserrat, 26Tel. 972 57 54 40 - Porqueres

ESPONELLÀ Dissabte 5 de febrer de 2011FESTA DE LA CANDELERA� Matí, a 2/4 de 12

Ofici solemne i benedicció de candeles amb la Coral Jove i, seguidament, vermut a la plaça

� Tarda, a les 4Sardanes i Ball del Tortell amb la cobla La Principal de Porqueres

VENDA DE TORTELLS I BUNYOLS A LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA DURANT ELS ACTES