A ctiv itats del mes agencia.CASAL DE JUBILATS

Excursió: Calçotada a Moia. Dia: 18 de Març. Sortida a les 8h. Parada a esmorzar. Visita a Santa Maria d'Horta d'Avinyó i calçotada al restaurant Moia. Després de dinar ball a la sala principal. Preu:20 euros. Per més informació telf: 972 2321 80.

Excursió a Murcia. Dies: 28 dejuny-3 dejuliol. Preu: 375 euros. Primer pagament dia 6 de maig (10-13h.) 185 euros. Segon pagament dia21 de juny (10-13h.) 190 euros.

TEATRE DE SALT

6 de març. 22h. MARIA per Adrià puntí. Preu: 12 euros7 de març. 18h. VENT DE BOGERIA (concert familiar). Companyia Les Bons Becs. Preu: 3 euros13 de març. 22h. 4D ÒPTIC. Dir. Javier Daulte. Sala Becket-Teatre Lliure. Preu: 12 euros.14 de març. 18h. FÍGARO-FÍGARO (concert familiar). Octet de vent i contrabaix. Preu: 3 euros18 de març. 22h. CANÇONS D'AMOR I DROGA. Dir. Àlex Rigola - Albert Pla i Judit Farrés. Preu: 18 euros.19 de març. 22h. ZONA ZERO. Mario Gas - Rosa Novell i Xavi Mira. Preu: 18 euros20 de març. 22h. SOTA LA PELL. Gerard Quintana. Preu: 14 euros21 de març. 12h. QUAN JO ERA PETITA (infantil). Cia. Anna Roca. Preu: 4 euros27 de març. 22h. SOTA EL TIL·LER. Dir. Xicu Masó. Preu: 15 euros.

Cuina de quaresma. Dies: 1 -8 i 15demarç.Cine fòrum: 5ena edició del cicle de cine fòrum de Salt. Obres de la història del cinema. Cada dijous a partir del mes de març Exposicions:Marc Fonts de Diàleg de Santi Gallemi. Aerografia. Consell Comarcal: Fotografies de castellers. Sala St. Jordi

BIBLIOTECA MASSAGRAN

El racó dels contes. Dies 4 i 18 de març. Hora: 18h.

BIBLIOTECA MINISTRALI MASIÀ

El racó dels contes. Dies 12 i 16 de març. Hora: 18h.

LAMIRONA

5 de març. El Barrio i Blue Orange Karma6 de març. Beth.12 de març. ElBicho.13 de març. Madee i Unfinished Simpathy19 de març. Gran Orquestra Republicana.20 de març. Tower of Power i Gnaposs.26 de març. John Mayall & The Bluesbreakers i Tandoori Lenoir.27 de març. John Spencer Blues Explosion i Bob Log III i Soledad Brothers.

CASA DE CULTURA "LES BERNARDES"

Les entitats que vulguin incloure les seves activitats en l'Agenda de La Farga, poden fer-les arribar al correu electrònic: farga@viladesalt.org___________________________________________________

teràpia del dolor ^Hou horari de mites: dilluns de 10 a 1 del matí, dimarts i divendres de 5 a 8 &

cl Francesc Macià, 18, 4t 3a17190 s a l t Nous aparells de Massatges. Acupunturatel 9?2 10 10 ¥6 Recuperador electrònic . Ultra so

O

itorialíndex

Agenda2

Editorial3

Entrevista4

Cultura7

Ensenyament8

Opinió10

Notícies12

Barri Vell14

Museu de l'Aigua15

Música17

Gent Gran18

Gastronomia19

Esport20

Demografia22

Poti-poti23

La Farga no se solidaritza necessàriament amb les opinions

expressades en els articles signats. La Farga autoritza la reproducció dels articles sempre que se n'indiqui la

procedència

PREMI TRES DE MARÇ DE 1989

membre de

(=) A C P CA s s o c i a c i ó C a t a l a n a d e l a P r e m s a C o m a r c a l

La nova piscina

Els preus de l'abonament a la piscina coberta han estat una sorpresa no massa agradable per als veïns de Salt, que l'estaven esperant com un esdeveniment desitjat i necessari. Això de tenir una piscina amb aigua calenta i que t'hi puguis banyar tot l'any era esperat com un equipament necessari, sobretot, pels qui es desplacen per utilitzar les de Girona. Per part de l'Ajuntament, feia temps que s'anunciava i a més que el rètol que indica l'obra: "El futur creix a Catalunya" amb el patrocini, segons sembla, del Consell Català de l'Esport i l'Ajuntament de Salt, feia intuir que seria municipal i com a tal seria accessible amb uns preus mòdics.A l'hora d'anunciar les inscripcions i conèixer els preus s'han sentit moltes exclamacions de rebuig per unes expectatives que no han resultat tals i, possiblement, tot ha estat fruit d'amagar o no donar tota la informació que calia. La realitat és que ja a l'any 2001 i aprovat pel Ple, es va donar la concessió de l'explotació de la piscina després d'una licitació pública-, a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), per 35 anys. El pressupost total era de 2.800.000 euros, aportant-hi la Generalitat 709.000 euros, l'Ajuntament 1.200.000, més el terreny, i la UFEC 1.878.000, a més d'una aportació a l'Ajuntament-, d'un cànon de 1.800 euros anuals amb el corresponent augment de l'IPC, més un 5% dels beneficis nets obtinguts.Sembla, per les prestacions que s'hi donaran, que el preu és acceptable; el que passa és que hi ha gent, sobretot per recomanació mèdica, que necessiten fer natació i no pensen fer ús de les altres prestacions. Aquesta gent és la que troba excessiu el preu per utilitzar solament la piscina i s'hauria d'intentar buscar una solució que beneficiés a tots. Com? Aquí està el quid de la qüestió. Entre la UFEC i l'Ajuntament han de trobar-la per facilitar l'accés a la piscina coberta perquè alguns veïns de Salt no hagin de continuar desplaçant-se a piscines de Girona amb uns preus molt més reduïts-, per practicar la natació.Als preus estipulats, a partir dels 30 euros mensuals per als adults i 60 d'inscripció, s'han programat un barems de reduccions per a infantils, gent gran, familiars i també segons horaris i caps de setmana, de les 3 de la tarda del divendres a les 3 de la tarda del diumenge. Abans de la inauguració caldria estudiar una fórmula que en facilités l'accés a la gent que només vol utilitzar la piscina.

A N Y X X IV NÚM 209 MARÇ DE 2004EDITA: Casal de Jubilats de Salt Passeig Verdaguer, 1 Tels 972 23 04 98, 972 23 85 78 A/e: farga@viladesalt.org C O O R D I N A D O R : R a m o n TorramadéCONSELL DE REDACCIÓ: Joan Boada, Agapit Alonso i Pont, Ramon Torramadé, Andreu Bover, Salvador Sunyer, Carme Torrent, Joan Corominas, Agnès Cabezas i Lluís Mateu

COL·LABORACIONS: B. Pérez, Ferran Màrquez, Josep Boó, Martí Fita, Pere Martí, Oriol Pallàs, Josep Ros, Narcís Presas i Victòria Juan Mas PORTADA: Nati L. Bosch (acrílic) MAQUETACIO: David Garrido CORRECCIÓ: Toni Ruscalleda DISTRIBUCIÓ: Josep Palmarola ADMINISTRACIÓ: Joan Boada IMPRESSIÓ: Imprempta Pagès DIPÒSIT LEGAL: GI-365-79

o

entrevistaM. Dolors Carbó. De Can Zori al Pla dels Socs

p o rta to ta la v id a p a rtic ip a n t de la v ida d e l p o b le , e s c o l t a n t e ls g r a n s , en sen yan t e ls p e tits , o b s ervan t les coses . Una m ica com si e l m a te ix c o g n o m l i o f e r í s c o m b u s t i b l e in esg o tab le .A l’hora de p a c ta r d ia ï hora p er a q u es ta e n tre v is ta (hauria de d ir con versa), su g g ere ixo d issab te a la ta rd a i la Dolors, o M aria , com li a g ra d a ria que li diguessin a p a rt ir d ’a ra , em diu "però m és c ap al ta rd , perqu è si fa bon tem ps a mi m 'a g rad a a n a r a do n ar un vo lt per les D eveses". P roposta; fem l'e n tre v is ta to t p as se jan t p er la zona verd a de S a lt. Des de Can Zori co m en cem a fe r cam í p er les h o rtes fins a l P la de ls Socs ï v o lta . T o t a c o m p a n y a t d ’a g ra d a b le con versa i de co rd ia ls sa lu tac io n s a to ts e ls que, com n o s a ltres , han d e c id it passar e l d issab te a la ta rd a gau d in t de la tra n q u il·lita t de les D eveses.

- 1 encara feu excursions a les Deveses amb l'escola?I tant, cada divendres a la tarda, com sempre. Els encanta i a més a més els va molt bé perquè la mainada d'ara són molt, molt actius i la majoria no tenen cap més estona a la setmana que aquesta per esplaiar-se, córrer i cridar. A ells els va molt bé i a mi també! Si els castigo, en el fons em castigo a mi mateixa!

-Així, a triar un racó de Salt, les Deveses, no?Sí, sí, per mi el millor. Encara que ara no estigui tan preciós com en altres moments, però sempre hi ha coses a descobrir en els racons de les deveses... Mira, ja han florit tots els junquillos... que macus! I fan una olor... De tota m a n e ra , de les p r im e re s plantades d'arbres que es van fer, allà on ara hi ha els aparcaments del Pla dels Socs, n'han quedat pocs... I a l'estiu no

es reguen prou, i sap molt greu, primera perquè és una feina que s'ha fet, i segona perquè és tan important la vida de les plantes... perquè ens dóna vida a tots els altres éssers. A mi em sembla molt bé totes les accions que s'han anat portant a terme des de l'Ajuntament, ara i abans, però el més important de totes les obres que s 'han fe t és que es mantinguin, cal mantenir les coses. I no val això de dir els altres ho han deixat malament, perquè és tot el Ple que funciona, tots són Ajuntament encara que n'hi hagi uns quants que siguin els governants i els altres l'oposició. El poble és de tots i hem de fer-lo tirar endavant, no val que un sigui d'un equip o de l'altre... l'important és el poble i és la gent.

- La vostra generació va e n g e g a r m o l t e s de les activitats que es fan a Salt, de

fet.Sí, hi havia els grups associats a la parròquia, els escoltes, el futbol... Des de les Dominiques es va començar a fer bàsquet. I s'anaven fent coses. Hi va haver una època en què es van deixar de fer reis, no sé si per l'annexió a Girona, ara no ho recordo. I jo i un grup d'amigues dels escoltes vam d in /a, fem reis aquest any\ I a m b e l c a r ro de c a s a , disfressades com vam poder, amb quatre rampoines i amb els joguets que ens havien donat alguna botiga d'aquí de Salt per a la gent menys afavorida, vam fer cavalcada de reis. I a partir d'aquí ja es va anar reactivant tot el tema dels Reis.

- És que tu ets hiperactiva!No...

- Segur que estàs ficada en un milerde coses!Mira, primer de tot estic a casa

J u tg e s s a ' d e P a u , m e s tra a le s D om in iques (C o n e ixe m e n t del M edi i R elig ió són les m a tè rie s que m és li a g ra d a en senyar) i h ip e ra c tiv a per n a tu ra le s a , la M aria D olors Carbó

‘‘W- ■' ..

o

entrevista M. Dolors Carbó

meva, amb la família; després estic a l'escola, com a feina; la setmana que ve comencem els cursos del Pla de Conversa per a la gent immigrant que volen aprendre català; que ho porten els de l'Escola d'Adults. Això ja ho vaig fer l'any passat i és una experiència molt positiva perquè coneixes molta gent i veus que la majoria hi tenen molt interès, moltes ganes d'aprendre. Hi ha molta gent que ve del seu país amb uns estudis i amb mentalitat oberta d'aprendre una llengua nova, però evidentment també hi ha gent que no ha tingut una formació i els costa més i alguns ho deixen abans d'acabar el curs. P e rò en g e n e ra l és una experiència molt maca, perquè després et trobes pel carrer i t'abraces i t'estimes! És més que res per això, un dels objectius del pla és precisament que ens interelacionem els uns amb els altres.

- És que quan comences a parlar amb les persones, a comunicar-t'hi, canvien tantes coses, oi?És clar, hi ha un bon rotllo amb aquesta gent, encara que només et trobis de tant en tant et coneixes, tot i que potser no podràs tenir una conversa a fons perquè no tens les eines, nosaltres encara menys que ells, que estan acostumats a ser més recep tius ; ja saps que et coneixes i que si algú necessita un cop de mà us podeu ajudar. I això és el mateix que passa en el jutjat.

- Sí, explica'm com és això de serjutgessadepau? __M ira, a mi m 'encanta jutgessa, no pas pel que et d 9 H |o et deixen de donar, p e rq u ç^H sí que cobrem una nòmina, quan jo m'hi vaig apuntar e ^ ^ | franc, no et donaven ni cèntims; però no és això el q fé fa al cas, jo ho vaig fer com un servei al poble. El jutjat és això, coneixes tanta gent que d'un altra manera no sabries ni que existeixen, ni que els passa res, ni que tenen problemes amb els veïns, problemes familiars... i que

et vénen allà a esplaiar-se. Potser no ho pots solucionar, però com a m ín im s 'han descarregat... i els trobes pel carrer i ja els pots saludar! I preguntar què, com us va?, a aquells dos que has casat.

- I quan es divorcien et sap greu, o què?Sí, a mi sí. Bé, són ells els que es divorcien i els que passen el problema, jo no ho sé pas, però a mi em sap cert greu, t'agradaria que a tothom li anés bé, oi...

- Deus tenir mil anècdotes, no? Ben s e g u r que p o d r i e s escr iure una te lenovel · l a d'aquestes quefan al migdia!Tu, l'escriuries! Jo no, a mi escriure no m'agrada gaire, veus? Parlar amb la gent sí, tenir una conversa com aquesta o que et vinguin a explicar alguna història. I sovint t'oblides dels teus problemes i les teves misèries perquè estàs atenent els altres i això és molt important també. Pensa que jo a vegades he anat al jutjat que no haguessis donat ni cinc cèntims pel teu ànim, pel teu esperit, i tornes d'allà renovat. T'has concentrat amb aquella persona que potser ho està passant més malament que tu...

-... són lliçons, sempre, no?T'oblides de tu per un altre i això és l'important.

- Què es fa, però, en el Jutjat de

Pau exactament, a part de casaments?Fa uns anys cap aquí que fem els judicies de faltes. Al principi ens va venir una mica tot a sobre, perquè és clar, nosaltres no hem fet la carrera de dret i jutjar la gent, encara que sigui per coses petites, lleus, és una cosa seriosa. Però de mica en mica anem fent cursets d'aquests de formació, que jo miro de fer-ne un a l'any mínim, i amb l'ajuda dels f u n c i o n a r i s q u e t e n e n experiència d'altres jutjats i una formació professional adequada, es va fent el que es pot. A més a més, m irem de no fe r-los immediatament aquests judicis, que es refredi una mica, perquè moltes vegades són casos que, a sangs calentes, hi ha hagut un enfrontament però que després, quan reben l'avís, se'n retiren i treuen l'acusació.

- Com ha de ser un jutge?Un jutge de pau, teòricament, hauria de ser aquella persona escollida pel Ple de l'Ajuntament per la seva qualitat de bona. No sàvia, sinó capaç d'aportar pau en un determ inat conflic te , senzillament és això. És el primer esglaó de tot l'entramat de la justícia, però sobretot és l'intent d'ajudar a arreglar els conflictes, de buscar un possible acord.

- Parlant la gent s'entén, no?Sí, el diàleg. Intentar solucionar- ho per la via del diàleg.

M. Dolors Carbó entrevista- El mateix amb la família, no? És un valor important?Molt important, la família. Jo penso que encara que hi hagi altres estructures possibles, el fons de la família no s'ha de perdre mai. Perquè hi ha d'haver aquesta aproximació a la gent sense esperar-ne res a canvi. Sovint, fem les coses esperant que ens recompensin i que ens diguin oh, que bé, que sempre agrada; però és clar, a casa no t'ho fan això, perquè ja et coneixen. A fora tots som perfectes, però a casa és cada dia i ja tots ens sabem les flaqueses, defectes... I a casa estan farts de la seva mare que tota la vida ha anat a reunions i totes aquestes coses, i aleshores quan a casa jo dic ei, va, ens hem d'organitzar una mica, ja diuen ui, la mare vol fer una reunió i en fan broma. Sovint, en el moment de dir la paraula reunió ja s'ha acabat! Però es tracta d'això, de mirar de parlar amicalment amb tots. Encara que a vegades pensis val la pena tant d'esforç? Després veus que sí, que val la pena, perquè tot aquest esforç per la convivència és un valor que sempre queda. I vas entenent que no tots som iguals i que ens hem de saber acceptar tal i com som. Això ho estic aprenent encara, perquè la vida sempre et va ensenyant coses... ho has de

veure... bé, viure-ho més que veure-ho.

-A ixí, la família, l'escola, el pla de conversa, el ju tja t... i catequesis, oi?Sí, tam bé fa ig c lasses de catequesis. Cada vegada hi ha menys gent però sempre hi ha els que decideixen fer-la, perquè és una tradició, més que res; però és un servei que s'ha d'oferir a la gent que te'l demana. I no som prous catequistes, de manera que nosaltres atenem els pares i són ells qui han de transmetre el missatge als seus fills. Que, de fet, és lo ideal, perquè almenys ja és mitja horeta a la setmana que els pares han de conversar amb els seus fills i ser ells mateixos els educadors.

Però l'església ha quedat una mica anquilosada, no?S'ha de pensar que una cosa és la parròquia amb els seus feligresos, la relació que hi pugui haver entre el capellà i la gent del poble; i una altra els que tenen el poder, els que manen. Igual que en la política. L'església dóna unes normes, ells posen tots els aspectes damunt la taula, però després hem de ser persones suficientment madures, tant si som cristians com agnòstics o el que sigui, per decidir què hi diu la nostra consciència; això és la

llibertat de la persona.

Sovint es parla, però, de la societat com un ramat de persones sense criteri, tu com hoveus?És que la televisió atrau molt... La tele és la que dirigeix ara. Perquè ho veus amb aquests grans temes internacionals, que te'ls van donant a la menjadora i et van repetint que si terrorisme aquí, que si terrorisme allà, i és clar que n'hi ha de terrorisme, però els mateixos que prediquen en contra tenen molt a callar. Però jo penso que sí, que podem fer petites coses i manifestar-nos per dir que estem en contra del que s igu i. P o tse r no ens escoltaran, però tot té un ressò, i és necessari que es noti que hi ha gent que no diu amén a tot.

I amb tota aquesta activitat, hi ha hagut algun moment que hagis hagut de dir p ro u !, necessito descansar?Ho he hagut de fer, sí, en moments d'aquests en què m'he quedat a zero d'energia i els metges m'han dit: para, reposa. Però a la mínima que veus que aixeques una mica el cap, ja tornes a ser-hi. Però jo si pogués venir cada dia de la setmana a les deveses, encara que fos només una m itja horeta, ja torno renovada. Si te'n vas enfadat tornes com si no hagués passat res. És la natura, és l'equilibri de les forces.

- Escolta, i què m'han dit que ara t'has canviat el nom i en lloc de Dolors vols que et diguin Maria?Sí, sí, perquè mira, jo sóc molt nerviosa i he tingut algunes crisis d'angoixa i vaig pensar, ja n'hi ha prou de tants dolors, dolors... De fet el meu nom sencer és Maria Dolors, però hi havia ma mare i la meva tieta que es deien Maria, però ara ja no hi són, així que em toca a mi! Ho explico a la gent i em diuen "Ui, ens costarà molt!", però to th o m ho in te n ta i rectifiquen per fer-me contenta, i això és molt macu, no?

Agnès Cabezas Horno

^QilturaMiquel M artí i Pol II

Amb la intenció d'insistir en l'obra del poeta de Roda de Ter i sens perjudici de tornar-hi una tercera vegada si calgués, recordeu com jo la sintetitzava en el número de gener en tres etapes:1a: Creix i es fa home en un pafs concret, Catalunya, i en un món que no li agrada i estima.2a: Es rebel·la contra aquest món de mentida i, després d'una crisi religiosa, comença a llançar el seu missatge comunitari.3a Madura amb la malaltia, creu més que mai en la humanitat i la seva poesia cristal·litza en un diàleg esperançat.Vegeu-ne, de la segona etapa, el tast següent:

NO VENÇUT, DESOLAT

No vençut, desolat perquè els anys no se'm claven ala pell com agulles i cada dia em llevo massa content per creure

que si em fan mal els muscles és perquè m'afeixuguen els versos que no he escrit. Perquè tot se m'allunya de les mans i no encerto ni el ritme de les coses ni el buit que me'n separa. Perquè creixo tan sol que esdevinc cautelós com un anacoreta.I encara crec que el món el pot salvar un prodigi

No lluito contra el temps; és contra mi que lluito.Contra el que resta en mi de l'home vell, de l'ombra de l'home vell que pugna contra tota esperança.

He sofert molt, he estimat molt i em manca tant de camí que, a estones, la veu se m'afebleix fins a perdre's, i sento que és tan dens el silenci entorn meu, que tinc por i ploraria i tot com una criatura.

Salvador Sunyer

Clar i Català

PARARTAULA

L'altre dia a TV3 (la nostra?), en l'escena set- cents i escaig de l'inacabable i malparlat (1) serial El cor de la ciutat, la protagonista va comunicar als nois que era hora de preparar el dinar tot dient-los:-Apa, nois, espavileu-vos, poseu la taula!I els nois amb bona lògica haurien hagut de contestar-li:-On voleu que la posem?Perquè en català de posar damunt la taula els objectes necessaris per menjar en diem parar la taula, no posar-la. En castella la ponen i en català la parem. Posar-la seria traslladar-la a un altre lloc. Per exemple: poseu la taula en aquell racó i pareu-la de seguida. Si la TV de Catalunya, que hauria de donar llum, dóna aquest fum, caldria posar-hi remei com més aviat millor. No s'hi pot

jugar amb la llengua, senyors! Ho denunciem i en protestem.Què hi fan a TV3 els assessors lingüístics amb bons sous pagats pels ciutadans? Esperem del nou govern un altre to, un altre estil i, ja no caldria dir-ho, el màxim rigor lingüístic.

(1): Malparlat Adj. Desvergonyit en el parlar, que empra un llenguatge groller, incivil, que parla amb renecs.DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA (I.EC)

í o

ensenyamentEls centres escolars de Salt reben el preseident de la G eneralitat

El passat mes de febrer ens van v is ita r el M o lt H o n o ra b le President de la Generalitat i el Conseller d'Ensenyament amb la voluntat de trobar vies de millora a la com plexa s ituac ió de l'ensenyament al nostre poble.

La comunitat educativa els va fer arribar un document explicant la realitat social del poble i les re p e rc u s s io n s a ls ce n tre s educatius. Aquesta realitat es pot resumir de la següent manera: Tenim una població escolar a u t ò c t o n a a m b e s p e c i a l s dificultats familiars i socials i un alumnat procedent de diferents països amb una escolarització molt deficient. Aquesta situació es veu agreujada per l'arribada constant de nous alumnes al llarg de tot el curs, amb els esforços d'adequació que això representa per als centres.

El creixement de la població escolar ha estat tan espectacular que ha supe ra t to tes les previs ions de p lan ificac ió i recursos humans i materials; és en aquest punt que la Comunitat E d u c a t i v a p r o p o s a l es següents millores:

Una planificació a curt i a llarg te r m in i de ls e q u ip a m e n t s

escolars necessaris per atendre dignament la població escolar del municipi. Fa dos anys es va crear una Comissió de Planificació, d i ns del C o n s e l l E s c o la r Municipal, i la quantificació de les necessitats de noves línies per respondre a l'increm ent de l'alumnat ja està feta; només cal q u e e s v a l o r i d e s d e l Departament d'Ensenyament i es tirin endavant les propostes. Aquesta actuació concreta ha de ser immediata, perquè es fa necessari un pla de xoc per aconseguir espais que puguin encabir l'augment de línies a P3 per al curs vinent.

Una consideració específica i singular del poble pel que fa a la dotació de professorat i de serveis de suport als centres (EAP, SEDEC 1 Compensatòria ... ). Si volem que els ciutadans confiïn en els nostres centres educatius els hem de garantir que podrem atendre les necessitats educatives de TOT l'alumnat, del que en té moltes i del que té m i l l o r s e x p e c t a t i v a s acadèmiques: hem de poder fer més desdoblaments, treballar amb grups més reduïts... Per fer- ho ens ca l un in c rem en t substancial de les plantilles docents, en funció bàsicament

del nombre d'a lum nes amb necessitats educatives especials que escolaritzem. D'altra banda, si va arribant nou alumnat de manera incessant i, per tant, es creen noves necessitats, la possib ilita t d 'increm ent dels recursos humans no s'hauria de tancar en cap moment del curs.

Una consideració específica, singular i personalitzada també dels centres privats concertats del municipi, que hauríem de disposar dels mateixos recursos i de les mateixes condicions laborals del professorat que els centres púb lics, per poder participar en un pla d'igualtat en l'escolarització de l'alumnat.

Els TAE (tallers d'adaptació escolar) que tenirn per atendre la població immigrada entre els 12 i 16 anys no són un recurs prou adient per a una població que, molt majoritàriament, a banda de la dificultat de la llengua, té unes mancances acadèmiques molt grans, derivades d'una deficient o d'una inexistent escolarització p r è v ia . A q u e s t s a l u m n e s necessiten més suports per garantir un cert èxit en la posterior incorporació als instituts.

A primària necessitem recursos

o

ensenyamentV is ita de P. M aragall

específics per atendre la població immigrada arribada a partir de 3r. Amb els recursos actuals es fa molt difícil ajudar l'alumnat en el seu progrés acadèmic. Insistim que vénen amb escolaritzacions prèvies molt deficients. Com a m o l t s ' a c o n s e g u e i x q u e assoleixin una capacitat mínima de comunicació en el seu entorn q u o t i d i à , p e r q u è el seu coneixement de la llengua no és suficient per poder-la utilitzar com a eina d'aprenentatge.

Per les característiques de la nostra població, hauríem de disposar d'una oferta de cicles form atius més àm plia i de diverses famílies professionals.

Convé tenir previstes també al municipi alternatives de formació acadèmica i laboral en la franja de 16 a 18 anys, per a tota la població, però molt especialment per a la immigrada, que a vegades només pot optar per continuar als instituts, on les possibilitats de respondre a les s e v e s n e c e s s i t a t s s ó n pràcticament nul.les.

Per posar fil a l'agulla i arribar a concrecions, ens semblaria del tot imprescindible constituir una c o m i s s i ó de t r e b a l l am b representants amb poder de decisió de l'Ajuntament, de la Delegació d'Ensenyament i de la comunitat educativa de Salt.

Sabem que són dem andes importants i som conscients t a m b é qu e e ls r e c u r s o s econòmics són limitats, però els problemes exposats reclamen una resposta de les instàncies amb poder de decisió. Estem segurs que serà sensible a les n o s t r e s p r e o c u p a c i o n s i necessitats i que el govern que vostè presideix sabrà respondre en benefici de la millora de la qualitat de l'Ensenyament al n o s t re m u n ic ip i que to ts desitgem.

(Extret del Document original.)

Quant temps fa que els ensenyants i les Ampes denuncien la precarietatde recursos i la manca de planificació? Quant temps fa que els professionals clamen solucions? Són ells els que han de fer aquesta tasca? Són conscients les diferents administracions del que està en joc?Un país que vol ser demòcrata, capdavanter i socialment just, ha de prioritzar la formació dels seus ciutadans per davant d'altres aspectes que, si també són importants, es poden esperar.Ens cal un pla de xoc davant la nostra realitat i aquí s'ha d'implicar tothom qui té responsabilitats de govern, ens hi juguem el futur dels nostres joves.

Carme Torrent

opiLa reform a pendent

Davant del temple de Sant Cugat hi ha un ridícul giratori amb un fanal atrotinat dels anys setanta. Si es substituís el desgraciat monument per una rotonda enjardinada com d'altres que hi ha al nostre municipi, l'aspecte d e l c o n j u n t m i l l o r a r i a sensiblement. Aquest només és un exemple, fàcil de resoldre, d'una reforma que porta vint anys de retard. A l'inici de la dècada dels vuitanta, la veïna ciutat de Girona i altres poblacions del nostre entorn iniciaren un procés de remodelació dels seus barris ve lls o nuclis antics, amb l'ob jec tiu de recupe ra r les potencialitats que aquests espais presenten i ac tua litza r, en definitiva, la qualitat de vida dels seus hab itan ts. Ha calgut, tanmateix, una ferma voluntat política de recuperació històrica i urbanística que ens ha mancat. Els pressupostos municipals d'enguany, aprovats recentment, no semblen tenir massa en consideració aquest oblit històric, una vegada més. La partida d ' i nve rs ions ha augmenta t substancialment, però un bon p e s s i c es d e s t i n a a la urbanització del sector del Mas Masó. Sens dubte aquesta i a l t r e s g r a n s o b r e s d ' i n f r a e s t r u c t u r a s ó n necessàries, però des de fa molts anys sembla que es prioritza la urbanització i edificació de nous espais, marginant repetidament el nucli originari de la població. S'ha remodelat el carrer Major, el passeig dels Països Catalans, part del sector Centre i alguns dels carrers pròxims. Sembla que el barri vell del Veïnat ha tingut més sort i després de dècades de

deixadesa, s'iniciarà la primera fase de la reurbanització dels carrers Sant Antoni i Sant Dionís. És una gran notícia. De moment, però, els saltencs que des de fa molts anys, en alguns casos generacions, habitem el barri vell, continuem de convidats de pedra. Quant més haurem d'esperar?El nostre és un cas estrany, tot i tenir un barri típic del segle XVIII que és únic a la comarca i un altre d'industrial del segle XIX, el del Veïnat, ind issoc iab le de la implantació de la indústria tèxtil. La recuperació de la Coma-Cros com a factoria cultural és un projecte ambiciós que es mereix ser destacat pel seny i la valentia dels que l'han dissenyat. Cal també recordar la reurbanització del carrer Indústria, però un cigró no fa una olla. Manquen molts més carrers com aquest en ambdós nuclis. Seria injust no recalcar la recuperació del mas Llorens i la creació del Museu de l'Aigua, així com les reformes de la plaça de la Vila, molt encertada en el paviment, la de Sant Jaume (sense arbres) i la de Jacint Verdaguer, més modesta però ajustada a la voluntat popular. A finals dels anys vuitanta es canviaren les plaques que denominen els carrers i a finals dels noranta es canviaren els f a n a l s , s o l u c i o n a n t una il·luminació molt deficient i una estètica molt deplorable. Però encara avui el procés no s'ha completat i una munió de cables elèctrics i pals de llum de totes èpoques ens embruten el cel i les façanes.La circulació pels nostres carrers és densa i inapropiada, per volum

i per velocitat. No hi ha cap mena de restricció i alguns sentits de circulació són discutibles. Ens ha costat quinze anys aconseguir la insta l·lació d'un senyal que impedís el trànsit dels camions i que encara algun brètol gosa d'ignorar. Som molts els que hem hagut de refer els balcons, una vegada darrera una altra. Les voreres són estretes i tortuoses, i en molts indrets si hom vol deixar passar una persona gran, o un pare amb un cotxet, cal baixar a la calçada sempre que els cotxes ho permetin. On hi havia els antics pisos de ca la Sileta, enderrocats precipitadam ent, resta des de fa un any un solar brut i deixat al cor del nucli antic a l'espera de temps millors. I el camí del rec, sense llum ni c l a v e g u e r a m , a m b un transformador al bell mig de la calçada que ningú ha tingut els nassos de fer retirar, en un context d'abandó i d'aparença tercermundista... El barri és vell com bona part de la gent que hi viu, però les legislatures passen com el temps.L'asfalt, i no la pedra, sepulta els nos t res ca rrers i r regulars . Restarien d'allò més bells si les lloses de pedra acompanyessin, a ta l l de c o m p a r s a , les nombroses cases que la gent s'esforça a reformar. Per cert, en el món actual de la rehabilitació es porta el fet de deixar vistos els rierencs de les façanes, una t e n d è n c i a q u e m é s que c r i m i n a l i t z a r , s ' h a u r i a d ' i n c e n t i v a r . S ó n u n e s construccions úniques que el ciment no hauria d'ocultar. En fi, el fu tu r de Sa lt necessita re joven ir aquestes àrees i proporcionar els avantatges que la modernitat comporta, és a dir, la reurbanització dels carrers, un sanejament i una il·luminació correctes, el soterrament de les línies elèctriques i la instal·lació del cable, uns equipaments dignes i una millora estètica que faci còmode i agradable viure-hi. Ens hijugem el futur.

Joan Corominas

Cam ina, m ira i observa

Anant pels carrers de Salt sempre et trobes amb coneguts amb ganes de tenir algun canvi d'impressions de com passa la vida al poble. Molt sovint, són comentaris i rumors que no van més enllà del boca orella. Algú et diu, però, que ha fet els passos necessaris als llocs pertinents per intentar trobar una sortida als problemes del barri que afecten una convivència necessària entre veïns.Temps enrera, una senyora del sector Teixidores em deia que el tràfic de drogues estava a la vista de tothom, que es queixaven als Mossos, que sí , que apareixien per allà, però que els resultats eren nuls. De nou me la trobo pel carrer: "Què, ha millorat la s ituac ió? Ja pots com ptar; marxem del barri! Cansats de parlar amb els Mossos i amb l'Alcalde, que tampoc no hi fa res, ens n'anem. Cada vegada és pitjor. Com més dies passen, més nous immigrants hi vénen a viure; i els seus fills, sense cap respecte per als veïns, molesten contínuament, arribant a l'extrem que els has de demanar per favor que et deixin entrar a casa".Li dic que l'entenc, encara que suposo que els Mossos, l'Alcalde i els jutges no hi poden fer més, ja que són les lleis les que compten; unes lleis elaborades pels polítics al Congrés de Diputats que el govern ha d'aplicar i a partir d'aquí són les que obliguen el comportament de la justícia. Que sí, que sumant petits detalls a algun de més gros, al final se t'omple el pap i acabes tip de tot. És clar, com que tu no ho vius! Té ra ó , una c o s a és t e n i r coneixement d'un fet que t'han explicat i l'altra viure-la en persona. També li dic que hem d 'en tendre el perquè dels nouvinguts; si queden pisos buits perquè hom m arxa d 'unes vivendes força degradades, per m illorar, aquests pisos són ocupats per un comprador o llogater necessitat de sostre i al final som nosaltres mateixos els que ajudem a crear uns guetos que no ens agraden. Tot i així, li

demano disculpes per la meva exposició, ja que cada u viu la seva experiència.El que tots veiem i no calen estadístiques, és que Salt és el destí de molts immigrants pel sol fe t que hi troben vivenda assequible. Com veiem, pels pobles del voltant s'estan creant moltes zones industrials, que necessiten obrers, però no ed ifiquen v ivendes per als treballadors i aquí és on rau el p ro b le m a . Tots vo len els ingressos que aporten aquestes indústries, però defugen facilitar l'estada als obrers necessaris i aquí és, penso, on s'hauria de fer incidència, des de l'Ajuntament fins a tota la societat civil

preocupada per resoldre aquesta situació. Pensem que qualsevol de nosaltres, en una situació semblant, faria el mateix, buscar una vivenda assequible al més a prop possible de la feina. A partir d'aquí, amb aquests arguments dem ostrab les, con juntam ent am b el d ià le g o p re s s ió necessària, si cal, fer entendre als benefactors d'una obra de mà necessària, que també carreguin amb la seva estada, que es mereixen com a ciutadans de ple dret.

Camina Mira ï Observa

Jornada sobre infància i adolescènciaEl regidor de l'Ajuntament de Salt, Josep Vinas, ha obert a q u e s t m a t í la j o r n a d a "Treballem en xarxa CTIC" de la C o m i s s i ó T è c n i c a Interdepartamental per a la coordinació d'actuacions de la G en e ra l i t a t de Ca ta lunya , adreçades a infants i adolescents amb discapacitats o en risc de patir-ne. Hi han participat prop de 150 professionals que debatran

el tema fins a les 18,30 a l'Aula magna de les Bernardes de Salt. Salt, 29 de gener de 2004

Douglas Felis actuarà a SaltEl músic oriental Douglas Felis actuarà a Salt en una gira que el portarà també a Barcelona i Madrid. El músic, especialista en música egípcia i àrab també farà un taller al Nou Espiral sobre

música àrab i la dansa del ventre.Dia: Dilluns 23 de febrer Hora 10.30Lloc: Sala de la comissió de Govern de l'Ajuntament

de SaltA la roda hi serà present Douglas Felis ( us adjuntem el seu currículum professional)

Tots els jubilats de Salt podran ten ir reducció en el preu del bus

Els descomptes aniran del 40 al 90 per centAquest migdia s'han presentat els nous carnets de bus per als j u b i l a t s de S a l t que es començaran a repartir el proper dilluns. Els nous carnets són subvencionats per l'Ajuntament, que assumeix el cost del carnet i dos viatges per cada usuari.Tarja jubilats de Salt, universal per a tots els jubilats (majors de 65 anys), aquesta modalitat és de nova implantació a tota l'àrea urbana.Tots els usuaris hauran de passar

per l'A juntament per tal de certificar la seva residència al municipi i lliurar una sol·licitud tipus que els serà enviada per carta o bé la podran recollir al Servei d'Atenció al Ciutadà. Immediatament a la comprovació realitzada pels responsables del SAC els serà lliurada una Tarja de Transport Jubilats de Salt, tipus crèdit, amb una càrrega de dos v ia t g e s g r a tu ï t s . A q u e s ta modalitat permet fer recàrregues de 22 viatges a 13'10 euros o de 47 viatges 26'90 euros. El preu del bitllet actual és d'1 euro, per

tant suposa un estalvi d'entre el 41 i 43% sense teniren compte el cost de la tarja sufragat per l'Ajuntament. El nombre màxim estimat és de 3.000 usuaris.Tots els usuaris que ja es beneficien d'aquesta bonificació hauran de p re s e n ta r una declaració jurada conforme no s'ha modificat la seva situació econòmica i omplir la solicitut tipus. Ambdos documents els seran tramesos per carta o bé els podran omplir al Servei d'Atenció al Ciutadà. El màxim estimat és de 200 ususaris.

Pla dels mossos i la policia local de Salt per evitar robatoris en els superm ercats

Un detingut quan intentava endur-se’n 26 ampolles de whisky d’un establiment

La policia local de Salt i els Mossos d’Esquadra han posat en marxa un pla perquè les patrulles mixtes col·laborin a perseguir els

furts als supermercats de la vila. A resultes de l’aplicació d ’aquest pla el passat dia tres a la tarda es va detenir un indigent de 31 anys que intentava emportar-se’n 26 ampolles de conegudes marques de whisky del superm ercat Eroski.

El pla consisteix en que les patrul les mixtes entr in als establiments comercials i tinguin un contacte directe amb els vig ilants de seguretat i els encarregats dels supermercats per tal de ser-hi presents a les h o r e s m és c o n f l i c t i v e s i

ícies

assegurar el seu suport en cas d ’enfrontaments amb els lladres.El passat 3 de febrer la policia local va rebre un avís des del superm ercat Eroski que va permetre la detenc ió d ’un indigent de 31 anys que intentava endur-se ’n sense pagar 10 am polles de Cardhu, 9 de Ballantines i 7 de J&B, valorades

en407Euros.El lladre va ser descobert per l’encarregada de l’establiment quan sortia per l’entrada de clients enlloc de fer-ho per les caixes. L’encarregada li va demanar que tornés el gènere, però el detingut va intentar sortir de l ’es tab l iment i després d ’amenaçar l ’encarregada i

agredir-la llençant-li una ampolla, va poder ser detingut pels agents.El detingut, que ja havia estat posat a disposició judicial el passat 23 de gener per fer aldarulls i proposicions sexuals a les em p leades del mateix establiment, ha ingressat a presó acusat de robatori amb violència.

El dia 1 de febrer, els Marrecs v a n o b r i r t e m p o r a d a caste lle ra a l'Aplec de Sant Mer de V iladem u ls (Pla de l'E stany).Els caste lls p o rta ts a plaça van ser el 4 de 6 am b agu lla , el 3 de 6 i el 4 de 6. Van ta n ca r l'ac tuac ió am b un p ila r de 5.

M arrecs de Salt

Aquestes construcc ions s'han d e s c a r r e g a t s e n s e c a p d if ic u lta t per p a rt de la colla sa ltenca. Cal destacar el bon a m b i e n t c a s t e l l e r i les i l · l us ions re n o v a d e s dels m em bres de la colla m arreca.

En la m ort de Josep Ferrer i CarbóÉs diu que la gent cada vegada viu més anys; el que jo diria és que cada vegada hi ha més gent que viu més anys, tot i que viure anys és molt relatiu, perquè hauríem de fer la distinció entre viure i vegetar. En Josep sí que va viure molts anys, 99, encara que últimament la memòria se li anava diluint i parlant amb ell t'adonaves que no coordinava les s e v e s v i v è n c i e s emmagatzemades al rebost del seu arxiu mental, acumulades pels anys del seu pas pel poble de Salt, on va néixer el 1904 i morí el 2004. A ell li dec molta de la informació que he aportat sobre el safareig d'en Jacaloves i en el recull de topònims de les Deveses, a més d'altres que tinc al calaix.En aquests 100 anys la vida ha canviat ta n t..., en tots els sentits, on la memòria s'ha fet fugissera, que fa que el passat ens quedi boirós per experiències que se'n

van a la tomba amb la persona. El progrés de què tant presumim, ens ha portat a deixar de banda la història local com si fos una nosa. Bé, potser no una nosa però de tant viure el present oblidem l'ahir, que és el que podria servir per orientar-nos en el nostre camí per anar cap al demà i així poder evitar alguns errors repetitius, que podríem dir-ne volgudament volguts.No ens n'anodem, però la història es repeteix i aquest deu ser el motiu d'intentar tapar el passat des de les estructures del poder i d 'aquesta manera oferir-nos canvis ensucrats quan no són més que reproduccions del p a s s a t que van r e s u l t a r avinagrades. I de tant parlar-nos del futur, de Mart i altres avinenteses, co l·lec tivam ent anem perdent la memòria, cosa que fa que fins i tot ens resulti una novetat el que els nostres avis ja va ren pair. I amb la tan

esbombada globalització, cada dia estem perdent més les r e f e r è n c i e s d e ls n o s t r e s antecessors. Sembla que el passat no ens interessa.En Josep s'ha emportat molta història del poble cap a la tomba i altres el seguirant. No fa pas tant, d e s d e la b i b l i o t e c a promocionaven uns premis d'investigació -que a més es publicaven-, que varen perdre continuïtat. Era la fórmula més escaient per recuperar històries i realitats actuals. No es podrien recuperar aquestes iniciatives perquè quedin reflectides en lletra impresa moltes "històries" passades i presents de Salt?

Ramon Torramadé

El barri vell i el sector autopistaIdentitat i reivindicacióEls veïns i veïnes del bari vell i del sector autopista hem engegat una d in à m ic a de pa r t i c ipac ió i reivindicació. Des de fa ja més d ' u n a n y , e n s r e u n i m periòdicament per parlar dels problemes de la zona i per extensió també de Salt. La problemàtica de l'autopista, la seguretat ciutadana, el trànsit, el catàleg d'edificis a protegir, la neteja de carrers i places, el pla d'antenes, les deveses, el parc Monar, etc., són alguns dels temes que hem debatut i hem fet arribar a les institucions, i en especial a l'ajuntament com a administració més propera.

Un barri delimitatL'àmbit del sector en què ens movem és ben delimitat. Per una banda, al sud, tenim el carrer Major (les dues voreres); a l'oest, la barrera de l'autopista; al nord, la via Monar amb la sèquia i a l'est, el carrer Ausiàs Marc.Dins d'aquest àmbit tenim el nucli històric de Salt amb el barri antic, on trobem edificis com el Mas Llorenç amb el Museu de l'Aigua, on ens re u n im , l 'e s g lé s ia parroquial de Sant Cugat i el teatre de Salt. Altres equipaments a nivell de tot Salt, com el Casal de Jubilats, l'Escola de Belles Arts i la B ib lio teca Massagran (l'an tic Cinema Núria). També hi ha locals de diferents associacions (casa dels Campaners), la Rectoria, on es reuneixen els escoltes, a més de les activitats pròpies de la parròquia de Sant Cugat. També hi ha locals de diferents partits com el Casal de CIU, la secció local d'ERC, el Casal que aglutina diferents entitats i el col·lectiu Independents per Salt. Finalment, hi ha l'escola de les Germanes Dominiques i des de fa poc l'Escola Bressol davant l'únic lledoner que resta dempeus (força maltractat) a l'antic camí de Santdionís.Cal dir també que hi ha un bon nombre de cases dels segles XVIII i XIX, algunes amb les incripcions a la llinda de la porta que senyalen la data en què foren construïdes, amb finestres de pedra i amb

algunes arcades singulars.

El comerç, en total retrocésEl comerç, que va ser una de les à n i m e s d e l b a r r i v e l l , especialment fins a finals dels anys 70, està en total retrocés. Les botigues han anat tancant i el centre com ercia l s'ha anat desplaçant des del carrer Llarg al carrer Major i ara cada vegada més cap al Sector Centre / Països Catalans.Aquest fet fa que el barri vell i també el sector Autopista hagin e s d e v i n g u t u n a z o n a d 'h ab i ta tges , e sp e c ia lm e n t residencial, però amb poca vida comercial, llevat de significatius casos que atrauen gent d'altres barris de Salt i també d'altres poblacions.

Un barri consolidat i amb pocs solars per edificarEl barri, especialment el barri vell, e s t à ja m o l t c o n s o l i d a t urbanísticament. Són pocs els solars que hi queden per edificar. Tanmateix, hi ha en marxa el que l'Ajuntament de Salt anomena PERI (Pla Especial de Reforma Interior del Barri Vell), que segons les seves directrius ha de portar a una transform ació interna del barri (amb un nou disseny de carrers, voreres i seveis) que faci la zona més assequible per als vianants i menys agress iva per a la circulació de cotxes, alhora que configuri el sector amb una identitat especial.També el sector Autopista té les seves necessitats (soroll de l'autovia), falta d'enllumenat a a l g u n s c a r r e r s ( F l e m i n g /Fortuny), netja pública, etc.

I l · L í g w r \Un barri en un extrem de SaltPer altra banda, la zona de què parlem està situada en un extrem de S a l t , a m b t o t e s les conseqüències que això suposa.I és que el creixement de la vila

s'ha anat fent cap al sud, i les previsions del Pla General són que les noves urbanitzacions es facin cap a l'accés de l'autopista (sector Pla de Salt, Sitjar i Vallvera). Això vol dir la pèrdua per a la nostra zona d'una centralitat cada vegada més accentuada. El comerç, les edificacions, la vida ciutadana es va desplaçant cada vegada més cap al sud fins a situar-nos en un extrem del poble.

Els veïns i les reivindicacionsCom que no volem ser un barri p e r i f è r i c a m b t o t e s les connotacions pejoratives que aquest mot engloba, com que encara que no ho sembli tenim molts dèficits pendents (alguns e ls h e m a s s e n y a l a t al començament), els veïns i veïnes ens hem ag rupa t en una Comissió/Associació per intentar tots p legats solucionar els problemes que tenim pendents. La nostra in tenc ió és ser re i v in d ic a t iu s pe rò a lho ra d i a l o g a n t s . C o n v è n c e r l'adm in is trac ió , en especial l'Ajuntament de Salt, de les nostres raons i necessitats. I que se solucionin pel bé de Salt. Perquè si els veïns i veïnes del barri vell i el sector Autopista aconseguim una dinàmica de participació i de solució als problemes, aquestes millores no només seran de la nostra zona sinó també una millora per a tot Salt.

(Tuseu de l'aigua

<£

museu de l'aiguaExposició "Contracorrent"

P re s e n ta c ió e x p o s ic ió "C o n traco rre n t" i DVD Rutes de les Arquitectures de l'AiguaOrganitza: Ajuntament de Salt, Consorci Vies Verdesi Museu de l'Aigua de Salt Col·laboren: A juntam ent de Bescanó, Ajuntament de Sant Julià de Llor i B o nm atí i A ju n ta m e n t d'AnglèsLloc: Museu de l'Aigua deSalt

El passat 12 de gener es va inaugurar al Palau Robert de Barcelona l'exposició "Rutes de l'Arquitectura de l'Aigua" en el seu espai "Descoberta". En aquesta exposició es presenta una proposta de coneixement del territori, concretam ent l'àrea riberenca compresa bàsicament en els municipis del curs mitjà del

riu Ter al seu pas per la província de Girona, a través del patrimoni cultural vinculat als usos de l'aigua.

Aquesta exposició instal·lada a l'espai Descoberta del Palau Robert es complementa amb la que s'inaugurarà divendres dia 30 de gener en el Museu de l'Aigua de Salt a través de l'exposició "Contracorrent". Es presenta una proposta en la qual es poden visitar o veure diferents elements patrimonials vinculats als usos de l'aigua, a més d'una informació completa i detallada de cadascun dels d iferents elements que es presenten. Aquesta proposta es completa amb la projecció d'un DVD on es recupera la memòria històrica de l'antic traçat del "carrilet" i la seva posterior reutilització com una de les vies verdes més conegudes i transitades de tot l'estat. D'altra banda, també s'ha editat un tríptic en el qual surt el detall del reco r regut proposa t i una

c o m p l e t a g u ia d ' a d r e c e s d'interès vinculada a institucions i a restaurants.

Els elements patrimonials que hem seleccionat per portar a terme la visita són els següents:

La sèquia Monar El Safareig de les Dones El Pas de barca de Bescanó La Central Hidroelèctrica Comte de Berenguer El Poudegiaçde Vilanna El Vapor Burés d'Anglès (cal concertaria visita)El Pont Vell de Sant Julià de Llor

Andreu Bover

Especial Black Music Festival 2004fpúsica

F e s t i v a l

El Black Music Festival és l'evolució del 1r Festival de Blues de Salt, organitzat l'any 2002, i que l'any passat ja es va convertir definitivament en B l a c k M u s i c F e s t i v a l . Prenent com a referència la quantitat de festivals de Jazz que se celebren per tot l'Estat, han decidit centrar-se en tota aquesta altra música negra que ha evolucionat del Blues, des del Rythm'n'Blues, passant pel Blues, Soul, Funk, fins al Hip-Hop. El Black Music Festival vol ser un festival de caràcter anual a celebrar a Salt durant la primera

q u i n z e n a d e l m e s de m a i g . El seu desenvolupament es portarà a terme entre el 19 de març al 3 d'abril, ambdós inclosos, en diferents espais amb diferents capacitats. Artistes nacionals, bandes joves, artistes internacionals novells o consagrats seran la font principal d'on es nodrirà u n a p r o g r a m a c i ó e q u i l i b r a d a .

PROGRAMACIÓ

-Sala La Mirona. (fins a 2.500 pers., 1.100 amb cadires. Possibilitat d'aforaments inferiors).Dissabte 20 de març - TOWER OF POWER + GNAPOSSDivendres 26 de març - JOHN MAYALL & THE BLUESBREAKERS +TANDOORI LENOIRDissabte 27 de març - JON SPENCER BLUES EXPLOSION + SOLEDAD BROTHERS + BOB LOG IIIDivendres 2 d'abril - FITO & FITIPALDIS + ASS TRIO Dissabte 3 d'abril -THE TEMPATIONS + THE SUPREMES

-Teatre de Salt. (500 pers., 300 amb cadires).Diumenge 4 d'abril - EBONE

-Nou Espiral. (250 pers., 150 amb cadires)Dijous 25 de març MARY STOKES BAND

-Bar Platea. (500 Pers.)Dimecres 24 de març HOOK HERRERA Dimecres 31 de març SOULTRAIN

-BAR BONES STONES.f 100 pers.)Divendres 19 de març CROSS FIRE

Pera més info: w w w .B lackm usicfestiva l.com

Pere M artí, Oriol Pallàs, Josep Ros i Narcís Presas, Del programa Patrimoni Nacional

C lO m e to

T U R R O . S . A .VENDA I LLOGUER DE MAQUINARIA I UTILLATGE PER A LA CONSTRUCCIÓ

Passeig Païssos Catalans, 56 - 17190 Salt Tel. 972 23 37 31 Fax 972 24 11 81

Impremta JORN...............■ al seu servei des de 1983

segells de goma impressió comercial

impressió digitalPaïsos Catalans. 126 - T e l/F a x 972 23 60 05 - 17190 S a lt

gent graj^Visita a les Coves de Sant Ignasi de Loyola (Manresa)

A les vuit del matí, amb una temperatura de cinc graus i un cel clar que ens deixa contemplar la sortida del sol amb els seus primers raigs benefactors de c a lo r , el n o s t r e a u t o c a r d'excursionistes pren la ruta cap al nostre destí, passant per l'eix t ra n s v e rs a l . Faig a ques ta in troducció del bon temps, perquè en tota la resta del dia, excepte aquesta primera hora matinal, ens va acompanyar la boira, un cel tapat de núvols i molta humitat, per totes les tres províncies catalanes del nostre recorregut. A Roda de Ter, un bon piscolabis per esmorzar, un petit repàs al porró de vi i un cafè calent ens ajuden a recuperar energies calorífiques.Arribem a la ciutat de Manresa, que la de f in e ix e n com a monumental, amb els seus tres moments històrics, medieval, barroc, industrial i modernista, i a fe que és veritat pel que vàrem veure i visitar.A l'hora prevista i puntualment, ens obren les portes del colossal edifici neoclàssic construït entre 1894 i 1896, on s'acullen els pelegrins d'arreu del món que vénen a practicar els Exercicis E s p i r i t u a l s . Tam bé és la residència d'una comunitat de jesuïtes. Acompanyats per una guia molt qualificable, la Sra. Rosa Maria, ens encaminem a una sala, on després d'unes b reus p a rau les d 'a q u e s ta simpàtica senyora, contemplem un vídeo d'una durada de mitja

hora a p r o x im a d a m e n t , on queden recollits els fets i costums de la vida de sant Ignasi de Loyola, fundador de la Companyia de Jesús (jesuïtes). A continuació ens dirigim al Museu, que conté una sèrie d'objectes relacionats amb la vida del sant: pintures, relleus i l l ib res de devoc ió . Abans d'arribar a la Cova, passem per una sala on podem apreciar mosaics, estucs, vitralls i metalls, un dels espais més rics en decoració, segons explicacions de la nostra guia. Al fons d'aquesta sala hi ha la Cova, on la tradició diu que sant Ignasi va escriure els Exercicis Espirituals. Us encoratjo, estimats lectors, visitar aquest lloc sagrat, i si algú està interessat a passar una setmana de recés allunyat de l'estrès material i mundà , aquest és el lloc apropiat.Amics meus, com podeu veure, aquestes són les petjades de sant Ignasi, on en la ciutat de Manresa, mitjançant les seves oracions, pregàries i sacrificis, va descob r i r la seva vocac ió religiosa.Finalitzada la nostra visita, ruta per anar a dinar. Més tard que no falti el ball, molt animat pel nostre grup, i també afavorits en el sorteig d'una espatlla de pernil, on l'ag raciada va ser una companya nostra de Salt, i li desitgem bon profit quan el tasti. A l'hora convinguda, tornada cap acasa.La propera sortida, dijous 19 de

febrer d'enguany, anirem a visitar el Museu de la Ciència i T è c n i c a de C a ta lu n y a , a Terrassa. No cal dir que us hi esperem, amics excursionistes. Us notifiquem que ja està en marxa i programada l'excursió de SIS DIES A LA REGIÓ DE MÚRCIA ( del 28 de juny al 3 de jul iol 2004 ). Consu l t a i assessorament, Sr. Enric Serra.( President del Casal).

Ferran Màrquez

# i GRANJA %

^MARGENAT>S & fied éd itat e*t (pelate

GastronomiaMúsclos farc its

Ingredients (per a 4 persones)

2 kg de musclos

2 cebes

141 de llet

50 g (aprox.) de mantega

3 cullerades de farina

sal

pa torrat

Elaboració

Bullir els musclos al vapor. A

continuació, separar els musclos

de la closca, de les quals en

reservem una meitat.

Tallar els musclos ben petits, fins

que quedin com una pasta, posar-

hi un pessic de pebre, barrejar-ho

bé i reservar.

Ratllar la ceba ben petita i coure-

la amb oli. Quan estigui ben

daurada, afegir-hi els musclos, la

mantega, la farina, la llet i un

polsim de sal i remenar-ho fins

que quedi una beixamel ben fina.

Posar aquesta beixamel en un

plat i deixar-la refredar.

A continuació, farcir les closques

dels musclos amb aquesta

beixamel i aplanar-la amb una

cullera perquè quedin ben plenes

i c o b e r t e s . S e g u i d a m e n t

arrebossar els musclos amb pa

torrat (només la part de dalt) i, si

es vol, amb una mica d'ou, i fregir-

los en una paella amb oli ben

calent. No els hi hem de deixar

gaire estona, ja que la cocció és

molt ràpida. Ja els podrem servir.

Recepta de la Sra. VICTÒRIA

JUAN MAS

Comiss ió Gas t ronòmica del

Consell de la Gent Gran de Salt.

OPELeG udayol Auto-Taller\ S.A.

Exposició i Venda: c / Major, 156 Telèfon 972 24 20 43 - 939 84 08 72E-mail: gudayol@grn.esHorari: de dilluns a dissabte de 10 a 1 i de 5 a 8

Servei Oficial: c / Mercè Rodoreda, 13 Telèfon 972 24 37 49 Grua 24 hores 907 20 62 30Horari: de dilluns a divendres de 9 a 1 i de 3 a 8 Dissabte al matí obert de 10 a 1

GRAN PROMOCIÓGrans Ofertes en Venda de Cotxes i Serveis <’Vine a la nostra exposició i veuràs els avantatges de comprar un Opel a Salt. 1928-1998

També ens podeu trobar a Internet: http://www.grn.es/gudayol

Club petanca Salt

El 26 de desembre, com cada El dia 24 de gener el Club Petanca Salt va celebrar l'Assemblea General Ordinària. Com sempre, l'assistència no va ser gaire nombrosa: un total de 36 socis. Després de la benvinguda del president, es va llegir l'acta anterior, que es va aprovar sense cap problema. També es va informar de les millores que es van fent a les instal·lacions, dels concursos i resultats de l'any passat, es va fer un resum de l'estat de comptes i una petita explicació dels projectes per a l'any 2004. Finalment es va passar a l'apartat de precs i preguntes, on com cada any es va parlar una mica del tema de la lliga d'hivern dels diumenges i també un soci va proposar jugar algun campionat a la nit amb carai ulls durant l'estiu, però això va queda r per par lar -ne més endavant. La sessió es va aixecar al voltant de les 7 de la tarda. La junta aprofita l'ocasió per donar les gràcies als socis assistents.

La lliga dels dissabtes a la tarda del mes de gener sembla que começa a revifar-se, ja que la par t ic ipac ió aquests úl t ims d i s s a b t e s ha e s t a t m és nombrosa. Els guanyadors del mes han estat: 1 r, Maria Gonzàlez; 2n, Joan Vilar i 3r, Pere Fornells. Com sempre es va fer entrega d'un petit obsequi a tots ells.

La lliga d'hivern dels diumenges va acabar el passat dia 8 de

febrer. Un bon esmorzar a base de botifarra i un bon vi van donar inici a l'última jornada d'aquesta lliga que ha tingut una molt bona participació, un total de 43 jugadors han lluitat de valent per aconseguir el triomf final. El que es va endur el gat a l'aigua va ser en Josep Jorquera, amb un avantatge de 8 punts sobre el 2n classificat, en Manel Ros. El 3r lloc va ser per Josep Ros, el 4t, Enric Freixas i en 5a posició, Rossi Santos. Ara la Junta està buscant una data per poder anar a fer el sopar de cloenda i l ' e n t r e g a de ls p re m is als guanyadors, així com un petit obsequi a tots els participants.

El dia 15 de febrer es juga la Copa President a Avinyonet > e' Club

Petanca Salt hi presenta 15 equips,,2 de sèniors de 1a, 7 de sèniors de 2a i 6 de fèmines. M'agradaria molt que en el proper número de La Farga hi sortissin bones noticies en relació als resultats d'aquest Campionat. Fins al mes que ve, "petanqueros"

Josep Boó i Alech

auto í s p o r fVEHICLES TOT TERRENY

Passeig Marquès de Camps, 1-3 - Tel. 972 23 78 83 - 17190 SALT

s mnúm . 218

Agència de la propietat immobiliària Administració de finques Gestoria Administrativa

Av. Jaume 1,44 baixos - Tels 972 20 88 54/972 20 13 55 Fax 972 21 46 08 - 17001 G IR O NA

Passeig Païssos Catalans, 147 - Tel. 972 24 44 92 - 17190 SALT

Jugadors del club que ens vàren represen tar al C am pionat de C atalunya

S1H3ISPORTS c a r

El nuevo Citroén C2 es un coche lleno de energia. Con auténticoespíritu d ep ortivo . M otores diésel HDi o gasolina de ú ltim a

generación de hasta I I O c v y, si lo deseas, caja de cambios SensoDrive con mandos en el volante, para estar siempre en buena

forma. Un equipam iento* sorprendente: regulador de velocidad, climatizador, ayuda al aparcamiento o radio-teléfono con navegador.

En seguridad tam poco se queda atràs, 6 airbags, ABS y ESP. Y espera a ver su interior: asombrosamente espacioso y modulable, con asientos traseros deslizantes e independientes, portón trasero

dividido en dos...Ven a conocer el nuevo Citroen C2 y comprobaràs que con un

coche así està prohibido aburrirse.

Nuevo Citroén C2 desde 8.200 €**

garage andreu

ICIONES ESPECIALES DE FINANCIACIÓN CON CITROEN d W #

^CITROENN O TE I M A G I N A S L O Q U E C I T R O E N PUEDE H A C E R P O R Tl

versíones. **PVP recomendado (incluye IVA, impuesto de matriculación, transporte, oferta de lanzamíento y Plan Prever gasolina). Valido hasta fin de

>s puntos de venta que participen en la operación. C o nsum o m ix tO (L/1 00 k m .) / EmisiÓn C O 2 (qrS./Km .): 4,1 - 6 , 3 / 1 08-1 51

5ARAGE ANDREUoncessionari Oficial Citroentra. Barcelona, 204 - 206 - 17005 Girona (SPAIN) - Tel. 972 20 68 08 - Fax 972 20 70 61 e-mail: info@garageandreu.com - www.garageandreu.com

&

CITROEN

Naixem ents, casam ents i defuncions del de 13 de gener al 16 de febrer

demografíçj

Naixements Defuncions

Sara Quinones Crespo (13 de gener) Antonio García Jurado 17/01/2004Sara Grain (15 de gener) Alfonso Rojas Ramírez 17/01/2004Iman Dahmani (17 de gener) Maria Xargayo Ametller 19/01/2004Aida Càceres Ruiz (18 de gener) Juana Blaya Raja 25/01/2004Mirela-Bianca Digón Zorila (18 de gener) Carmen Peracaula Trafach 25/01/2004Julen Masferrer San Romàn (19 de gener) Jose Ferrer Carbó 26/01/2004Ornar Terera (19 de gener) Maria Blaya Serrallonga 31/01/2004Moussa Cissoko (24 de gener) Vicenta Bosch Fradera 31/01/2004Fatoumata Diawara (24 de gener) Juan Bullich Espuna 31/01/2004Karla-Elizabeth Schenk Londono (25 de gener) Juan Gavilan Martínez 31/01/2004Sana Lakbir (25 de gener) Francisco Rodríguez Gómez 04/02/2004Nadia Kadri (27 de gener) Juan Gonzàlez Campana 07/02/2004Fatoumata Jawara (28 de gener) Montserrat Giménez Pubill 11/02/2004Moad El-Amrani (30 de gener) Jose Villahoz Cordon 12/02/2004Isabel Jamardo Troncoso (31 de gener) Jose Centelles Serret 13/02/2004Soufian El-Himri (31 de gener) Narciso Giralt Gironès 14/02/2004Oriol Rodríguez Fortet (2 de febrer) Fernando Pérez Boet 14/02/2004Hamed Khrourouche (3 de febrer) Montserrat Puig Planella 14/02/2004Checkine Traore (5 de febrer) Dolores Bordes Gonzàlez 16/02/2004José Navarlaz Tormo (8 de febrer)

Casaments

Eliud Mina i Nicia Castillo Clase (30 de gener) Martín-Manuel Chacón León i Ana Maria Bonifacio Noguerol (7 de febrer)David Vera García i Vanesa Baye Turró (13 de febrer)Juan-Antonio Munoz Rodríguez i Maria Yolanda Molina Heras (14 de febrer)

GAMTGE INTERNACIONALROBERT NIDAL, SN.CONCESSIONARI

&%&>&****■ nana LANCIA

ppti poti

EncreuatsÀ Jfc 3 M 5 C 3 * 9 &

Horitzontals1. Pertanyents o relatius als pobles conquerits pels romans.- 2. Plebiscit.3. Al revés creença. Al revés, nadiu d'un país europeu. Símbol del bari. 4. Escriptor empordanès. Consonants. Semblant. 5. Restituirà. Gramínia originària de l'India. 6. Ponent. Recta. 7. Al revés, sigla emprada per un mitjà de comunicació social. Cent u. Al revés p r e p o s i c i ó . 8. G em ec . Il·luminador considerat com el primer artista conegut a Catalunya. Nota m u s i c a l . 9. M i I h o m es . -1 0 . Esfondrava.

V e r t i c a l s : 1. A b o m i n a t . 2.Emmirallaré. 3. Lletres d'"ofec". Al revés mamífer rosegador. Preposició4. Par t de l 'any. Consonan ts consecutives. Pronom de primera persona. 5. Seca, estèril. Nom de lletra repetit. 6. Nom de dona. Closca llenyosa de l'aglà. 7. Partícula inseparable. Consonants . Crits d'atenció. 8. Símbol del cadmi. Germanes del pare o de la mare. Dos. 9. Inferior a un altre en rang o condició (fem.). 10. Mallades.

S o l u c i o n s h o r i t z o n t a l s : 1.Romànics. 2. Referèndum. 3. eF. síuS. Ba. 4. Pla. Ds. Tal. 5. Retrà. Mill. 6. Ocàs. Dreta. 7. vtR. Cl. seD. 8. Ai. Eude. Re. 9. Trencapins. 10. Ensulsia.

B, Pérez. G.

L'acudit foll

El tem psTem peratures del 15 de gener al 15 de febrer

Temperatura Màxima: 17,5° els dies 10 i 14 de gener Temperatura Mínima: -2,5° el dia 6 de gener

Evolució de les tem p eratures . Del 19 de gener al 15 de febrer

25

20

15

?10

5

0

-5

Dies de pluja: 3 diesPrecipitació màxima en un dia:7 litres el dia 27 de gener Pluja acumulada:8,7 litres del 19 de gener al 15 de febrer

Pluviometria. Del 19 de gener al 15 de febrer

l i

Edifici

GIRONA a

245 minuts del centre

• Pisos de 91 a 104 m* útils • Fusteria exterior de PVC amb

• Acabats de qualitat interior acabat en cirerer

• Façana d'obra vista • Paviment de parquet

# Pàrquing opcional

Carrers Illa, 5 Bernat Boades, 84

P R O M O U :. . ResidencialMaçana

Vrsit·u-nos a

www.eugesa.esp « r veure tot •! nostre estoc

I N I P R O C A MGrup Immobiliari CAIXA CATALUNYA

INFORMACIÓ I VENDA:

E U G E S AC / Major, 182 - SALT

(D972 40 60 93