amília 46 complementari Acció ompartida La banalització del sexe · 2010-11-23 · el material 46 complementari Família Escola Acció Compartida La banalització del sexe qüestions

el material complementari 46

FFamília EEscola AAcció CCompartida

LLaa bbaannaalliittzzaacciióó ddeell sseexxee

qüestions per al diàleg

1 La sexualitat La sexualitat La sexualitat La sexualitat forma part de la forma part de la forma part de la forma part de la

nostra manera de nostra manera de nostra manera de nostra manera de ser i de viure. ¿Es ser i de viure. ¿Es ser i de viure. ¿Es ser i de viure. ¿Es

pot i cal donar una pot i cal donar una pot i cal donar una pot i cal donar una educació sexual als educació sexual als educació sexual als educació sexual als

nostres fills i nostres fills i nostres fills i nostres fills i alumnes? ¿en què alumnes? ¿en què alumnes? ¿en què alumnes? ¿en què

consistiria?consistiria?consistiria?consistiria?

2 El fet que El fet que El fet que El fet que actualment es visqui la actualment es visqui la actualment es visqui la actualment es visqui la

sexualitat més sexualitat més sexualitat més sexualitat més lliurement, implica que lliurement, implica que lliurement, implica que lliurement, implica que sigui menys important sigui menys important sigui menys important sigui menys important o o o o que afecti o impacti que afecti o impacti que afecti o impacti que afecti o impacti

menys que abans?menys que abans?menys que abans?menys que abans?

3 El fet de tenir més El fet de tenir més El fet de tenir més El fet de tenir més informació a l’abast fa informació a l’abast fa informació a l’abast fa informació a l’abast fa

innecessària innecessària innecessària innecessària l’orientació o els joves l’orientació o els joves l’orientació o els joves l’orientació o els joves

necessiten el nostre necessiten el nostre necessiten el nostre necessiten el nostre acompanyament, acompanyament, acompanyament, acompanyament,

també, en el tema de també, en el tema de també, en el tema de també, en el tema de la sexualitat?la sexualitat?la sexualitat?la sexualitat?

““LL’’hhaa aajjuuddaatt mmoolltt,, aattrreevviirr--ssee aa ppaarrllaarr--nnee.. AA ttuu,, ppoottsseerr ttaammbbéé tt’’aanniirriiaa bbéé..””

en aquest material complementari trobareu:

• Temes per a treballar i propostes de dinàmica.

• Materials per a la dinàmica: Multivisions del “parlar de sexualitat”

• Lectura 1: “Es pot considerar normal que els adolescents facin l’amor?

• Lectura 2: “Sexualitat i adolescents, què els hem de dir”

• Lectura 3: “Sexualitat sens amor vertader?”

• Lectura 4: “Educació afectiva i sexual en l’adolescència!

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

el material complementari LLaa bbaannaalliittzzaacciióó ddeell sseexxee EDUCACIÓ

SECUNDÀRIA 46

2

LLaa bbaannaalliittzzaacciióó ddeell sseexxee el text ““LL’’hhaa aajjuuddaatt mmoolltt,, aattrreevviirr--ssee aa ppaarrllaarr--nnee.. AA ttuu,, ppoottsseerr ttaammbbéé tt’’aanniirriiaa bbéé..””

- Et van deixar mirar la pel�li al final? –pregunta el Joanmi al seu col�lega. - Ja saps, els meus pares passen –contesta el Gery- Flipant, no? - Massa! Llàstima dels meus pares que em van atacar els nervis, els pobres no

sabien on amagar-se, s’ho passen fatal amb les escenes de sexe, la meva mare es posa tan tensa que no pot i el meu pare, a cada intermedi, una conferència!... Supera el tràiler, oi? –comenta- No m’ho esperava que la tutora i el Christian acabessin enrotllats...

- Però si estava cantat, tio! I com s’ho fan! De vint mil maneres! Després diran que no s’aprèn res de bo mirant la tele! –riu el Gery

- Parlant d’aprendre, és avui que ve aquella infermera del CAP a fer-nos la xerrada sobre sexualitat?

- Crec que sí, a quarta hora em penso, tot i que a mi poc m’explicarà, jo el que necessito és una classe pràctica, si demana voluntaris jo m’hi presento, està boníssima! –presumeix el Gery.

- Tu sempre tan sobrat! Et recordo que la setmana passada hi vau anar corrents tu i la Rat a parlar amb ella.

- Per això ve, no? Què volies que corréssim riscos? Millor demanar-li la píndola que esperar que la cosa es compliqui, és el que fa tothom, no?

- Hola nois, interrompo cap conversa important? –pregunta la Rosa- Gery,

m’agradaria parlar amb tu, m’acompanyes al despatx? - Què he fet ara? Fa setmanes que em porto com un àngel a classe de plàstica –

explica el Gery mentre segueix la seva tutora cap al despatx. - No vull parlar de la teva actitud a plàstica -aclareix la Rosa- Avui he xerrat amb

la Rat i crec que hem de parlar. - Se n’ha anat de la llengua! Ja sabia jo que no podria estar callada! - Gery, la Rat s’ho està passant malament, necessitava parlar-ne i li ha ajudat

molt atrevir-se a parlar-ho, a tu potser també t’aniria bé... - Jo no necessito parlar-ne, són coses que passen i tenen una ràpida solució, el

tema està tancat. És personal i no afecta els estudis, tu no t’hi has de ficar –contesta, força indignat.

- Gery, t’estimes la Rat?


SECUNDÀRIA 46

3

temes per a treballar per Carme Thió de Pol

La sexualitat és una de les manifestacions de la nostra manera de ser i de relacionar-nos. És una característica de la intimitat de cada persona, que es va configurant i desenvolupant, com altres característiques, amb la interrelació de cadascú amb les persones d’un i altre sexe del seu entorn. Naixem sexuats i del procés de formació i de maduració personal dependrà, en gran manera, que la vivència i expressió de la nostra sexualitat en les relacions interpersonals esdevinguin un factor de benestar i d’equilibri.

Com vivim la nostra sexualitat? Ens hi girem d’esquena? L’amaguem? La gaudim?

Naixem sexuats, però l’educació rebuda permet viure-la amb més o menys plenitud. La vivència de la sexualitat pot esdevenir font de benestar o malestar, d’equilibri o desestabilització emocional... molt relacionada amb el grau de maduresa i reponsabilitat adquirides. Educar en l’autoestima, en la salut personal, en el respecte, solidaritat i estima pels altres afavoreix el poder expressar i gaudir de la sexualitat i establir relacions sanes que fomentin el benestar i el creixement personal.

Tenim present educar en els nostres fills i alumnes l’afirmació personal en les relacions interpersonals?

Es pot i cal donar una educació sexual als nostres fills i alumnes que vagi molt més enllà de la informació. La informació, encara que necessària per poder prendre decisions amb coneixement i responsabilitat, és una part petita de l’educació. Els nens i nenes aprenen a partir del model de relacions que transmet la manera de relacionar-se de pare i mare dins la família o a l’escola, de com viuen pare i mare la seva sexualitat, de com en parlen o no en parlen, de com la relacionen o no a una estima per l’altre... Parlar de sexe amb naturalitat, no obsessionar-se amb les malalties i riscos, parlar-ne en positiu afavoreix la comunicació entre educadors, pares i mestres i els joves. L’objectiu de la conversa no hauria d’anar encaminat a reprimir la sexualitat, sinò a poder-la viure en plenitud, a fer veure que incloure la sexualitat en la relació interpersonal, quan hi ha respecte i reciprocitat, a la vegada que enforteix el vincle afectiu entre la parella, és també una font que alimenta l’autoestima i dóna seguretat.

Com vivim la sexualitat dels nostres fills i filles? La sexualitat dels nostres fills i alumnes no ens ha de fer por. Al contrari, ens hauria de preocupar més no veure’n cap indici, ja que l’ocultació no és indicativa que no n’hi hagi sinó més aviat símptoma d’alguna dificultat. En tot cas, és clar que parlar de sexe amb els fills no els farà “despertar” la seva sexualitat ni els farà més precoços, sinò que els donarà més eines i més seguretat en les diferents situacions en que es trobin. La sexualitat hi és, se’n parli o no. Per tant, millor parlar-ne.

Els nostres fills i alumnes poden viure la seva sexualitat comptant amb la nostra acceptació?

L’acceptació de la sexualitat dels nostres fills i alumnes no vol dir que haguem d’estar d’acord amb qualsevol conducta. Com en tot, és important que pares i professors expressem i manifestem els nostres punts de vista i els nostres criteris. Els punts de referència són importants per no perdre’s. La sexualitat, les relacions, les apetències o inclinacions sexuals... en parlem o són temes tabú?


SECUNDÀRIA 46

4

El fet que actualment es visqui la sexualitat més lliurement pot fer pensar que se li dona menys valor o que es trivialitzen els seus efectes emocionals i afectius en la persona. El cert és que les relacions sexuals continuen sent importants i continuen afectant i influint seriosament en el benestar emocional de les persones. La llibertat sempre porta beneficis, però també demana educació i una major preparació per poder-la viure sanament. Les llibertats actuals demanen persones més formades, més madures, més responsables, amb més criteri propi. Aquest és el repte dels pares, mares i professors d’avui, contribuir a formar persones amb aquestes característiques.

Com vivim nosaltres la nostra llibertat? Com eduquem els nostres fills i alumnes per a responsabilitzar-los de la seva llibertat?


SECUNDÀRIA 46

5

proposta de dinàmica

Per abordar aquest tema, serà bo que els professors/es de l’escola tinguin a ma el programa d’acció tutorial o el que sigui que l’escola fa servir per abordar aquest tema amb els alumnes. I que es pugui explicar als pares i mares què vol dir, i com es gestiona la presència de personal sanitari en el centre per donar informació o suport als adolescents i joves.

1. Començarem, com sempre llegint el text del Butlletí. “la banalització del sexe” i demanant que

els assistents facin una primera aproximació al tema, des de la segona Qüestió per al diàleg.

2. A continuació, entre tots podem anotar a la pissarra alguns subtemes que apareixen suggerits

en el text del Butlletí. Per exemple apareixen les pel·lícules, les converses entre iguals, la

presència de personal sanitari en els centres informant als nois i noies, la píndola “del dia

després”, ... les relacions noi-noia, l’amor, els sentiments... De moment només s’anuncien i es

deixen anotats.

3. En començar a parlar, tindrem preparades una colla de fotografies o cartells (al menys heu de

calcular més del doble del número d’assistents previstos a la Trobada) (Veieu alguns de ben

actuals a la pàgina següent) que us sembli que fan referència o que poden ajudar a parlar de

sexualitat adolescent. (Suggerim retallar anuncis de revistes de perfums, de roba jove..., i

imatges de telefilms o pel·lícules. També podreu trobar imatges molt boniques en algunes webs

de fotografies... Hi ha molts exemples a Internet si introduïu a un cercador “publicitat y sexe”,

per exemple: http://humor.desvariandoando.com/2007/07/el-sexo-vende-el-sexo-en-la-

publicidad.html. Tingueu en compte que algunes poden ser força pujades de to). Penseu que cal

combinar aquest tipus d’imatges, amb escenes d’estimació i de relacions positives entre nois i

noies; també, si us sembla, es poden introduir imatges simbòliques, però només si penseu que

s’entendran). Deixeu ben visibles les imatges sobre una taula i convideu els assistents a passejar-

se amb calma, mirar-se –les totes i agafar-ne dues: una que presenti l’ideal d’amor de parella i

l’altra la imatge que banalitza més la sexualitat. Després, en gran grup, cadascú ensenya les dues

imatges escollides i explica el perquè de cada una.

4. A partir de la conversa anterior, confeccioneu a la pissarra dues llistes on quedin el més clares

possible quines son diferencies que destacaríeu entre “Parlar obertament de sexe” i “banalitzar

el tema del sexe”?

5. Si no heu pogut preparar les fotografia, podeu fer una Torbada més clàssica tot posant en

comparació dos textos /orientacions molt diferents que trobareu en les lectures 3 i 4. Destaqueu

de cada un d’elles una idea que us sembli vàlida, o una estratègia suggerent per parlar-ne amb

els fills /alumnes.

6. Per fer una resum de la Trobada podem intentar fer un esbós de definició del que seria per als

membres del grup un “acompanyament educatiu en el tema de la sexualitat dels nostres

fills/alumnes”. L’objectiu d’aquesta darrera activitat és adonar-nos de què hem parlat, sobre

què hem reflexionat i quines idees han estat considerades valuoses. El programa o pla que ja té

elaborat l’escola pot ser un punt de partida. Però la proposta que es faci ara ha de transcendir-lo

ja que pensem en un acompanyament (sobretot) familiar.

7. Comiat i recordatori de la data de la propera Trobada


SECUNDÀRIA 46

6

MMuullttiivviissiioonnss ddeell ““ppaarrllaarr ddee sseexxuuaalliittaatt””

per a la dinàmica

.

WEBS D’imatges: http://www.gettyimages.com/

Podreu afinar la recerca sobre imatges simbòliques

http://www.gettyimages.com/Search/Search.aspx?contractUrl=2&language=es&family=creative

&p=flor&assetType=image&src=quick#

http://bancoimagenes.isftic.mepsyd.es/

Lema de la Campanya d’educació sexual de la Junta d’Extremadura http://www.lavanguard ia .es/c iudada

nos/not ic ias/20091112/53823311931

/polemica-por -una-cam pana-de-

educac ion -sexual -de- la - junta-d e-

extremadur a-concapa-p p-m adrid -

mujer .htm l

Po lém ica po r u na ca mp añ a de ed ucac ió n

sex ua l de la Ju nt a d e E xtr emad ura

Las asociaciones de padres y el PP critican la

camp añ a ' E l p la cer es tá en t us

man os ' , qu e t i en e un co st e d e 14 .00 0

eu ro s y qu e en s e ña a lo s jó v e ne s a

mas tu r bar s e.

El programa de la Generalitat de Catalunya Dins de Jove.cat a l’apartat de Salut

http://www.sexejoves.gencat.cat/ics_webjove/AppPHP/index.php

NOTICIA D’ULTIMA HORA:

La Confederación de padres y madres de alumnos

(COFAPA) ha pedido la retirada de la serie de televisión

El Pacto, estrenada ayer por Telecinco, "por el efecto

negativo que puede tener en los adolescentes".

La cadena empezó la emisión de esta miniserie de dos

capítulos que está basada en el suceso que tuvo lugar

en la localidad estadounidense de Gloucester

(Massachussets), donde hasta 17 alumnas adolescentes

de un mismo colegio pactaron quedarse embarazadas

al mismo tiempo.

EFE - Madrid - 11/01/2010


SECUNDÀRIA 46

7

EEss ppoott ccoonnssiiddeerraarr ''nnoorrmmaall'' qquuee eellss aaddoolleesscceennttss ffaacciinn ll''aammoorr ??

JJaauummee PPaattuueell lectura 1

http://www.familaiforum.net (consulta feta el 8.01.2010)

El fet que els fills comencin a sortir en parella, tot i que pot ser un moment esperat o desitjat, pot crear angoixa en els pares. Però segurament, l’actitud dels seus fills en parella, serà un reflex del que han vist en els seus pares al llarg dels anys La vida sexual o vida amorosa és dinàmica i amb un flux continu. Els fills/es han après dels seus pares què és estimar: donació, renúncia, sacrifici, perdonar i perdonar-se, alts i baixos, petons i abraçades entre ells i els fills, passar-ho bé i gaudir de la vida. Els fills també s’adonen que els pares tenen un moments profunds d’intimitat. Un espai on els fills no hi tenen mai entrada, i que ha de ser ben viscut pels pares: sense tabús, sense pors, amb delicadesa i creativitat. Però sempre hi ha la por quan els fills o les filles comencen a sortir. Què els passarà? El fantasma de “l’embaràs” per als pares de les noies, i el dubte de si “serà delicat i respectuós” en la ment dels pares del noi. Ara serà el moment de parlar de relacions corporals o de practicar l’autocontrol, però només serà vàlid si abans s’ha après a autocontrolar-se en altres matèries. Quan surten amb la parella és ja el seu terreny, la seva pròpia experiència, com els pares van fer la seva en el seu moment. Si els pares ho han sabut portar, no hi haurà desconfiança cap als fills quan aquests comencin una relació. No és el moment de fer “sermonets”, sinó de vivència. La vida amorosa, l’amor genital, no és especulació sinó una realitat que integra la totalitat de la persona; i això es viu a casa. Els fills observen i en un moment donat en parlen directament o indirectament. Un llenguatge clar, sense embuts és el més convenient. Només serà així si la vida de plaer sexual és viscuda com a plaer inherent a la pròpia naturalesa tant corporal com mental, i no diguem espiritual. Aquí entra en joc, com en qualsevol tema sobre sexualitat, el que els pares viuen interiorment i íntimament sobre què és el plaer sexual: sexual en sentit ben ampli de la paraula. Els pares no han de reduir el plaer amorós únicament a la relació estrictament genital sinó a tot el cos físic com a la ment i dins una dimensió de plenitud espiritual. Els fills/es han d’aprendre a descobrir que sortir amb un altre ésser humà és avançar en la vida, però per compartir més intensament les dimensions de la pròpia existència. Això s’aprèn perquè es viu en la llar amb la vida dels pares que gaudeixen fent-se un petó davant dels fills, que els agrada parlar de l’amor, de la donació, del respecte i sobre el fet que el plaer és essencial en la vida però de manera raonable, no indiscriminada. L’amor corporal és necessari, però no suficient.


SECUNDÀRIA 46

8

SSeexxuuaalliittaatt ii aaddoolleesscceennttss,, qquuèè eellss hheemm ddee ddiirr

Eva Bach lectura 2

http://www.familaiforum.net (consulta feta el 8.01.2010)

De sexualitat, en podem parlar amb paraules i també amb els nostres fets i actituds. Tant del que diem com del que donem a entendre, cal que se'n desprengui una visió respectuosa, il�lusionada i alhora realista A la majoria de pares no ens resulta fàcil parlar de sexualitat, i en certa manera és natural que així sigui. Segurament, ens manca una formació més completa i una reflexió personal a fons sobre un tema tan complex i tan íntim, que genera sentiments tan diversos, alguns d'ells contradictoris, com per exemple conjugar la nostra responsabilitat amb la seva llibertat, o el desig de parlar-ne amb la por i el pudor de fer-ho. Una de les primeres coses que cal dir és que el fet de parlar-ne amb normalitat no fomenta la precocitat ni la promiscuïtat. Al contrari, quan els nois i noies han rebut una bona formació, accedeixen a les relacions sexuals més tard, més madurs i amb més recursos. Així mateix, convé assenyalar que el que diguem no ha d'encaminar-se únicament a la prevenció d'embarassos no desitjats o de malalties de transmissió sexual. D'aquesta manera seria la por qui dirigiria la sexualitat, i els sentiments que realment poden embellir-la o enriquir-la hi quedarien supeditats. D'altra banda, fins i tot en el cas que uns pares no parlin mai de sexualitat, transmetran igualment informació sexual als seus fills. La cara que posem, per exemple, davant d'una escena sexual o de la visió d'un cos nu, la reacció davant d'un acudit, les manifestacions afectives i el contacte corporal envers ells i, per descomptat, la manera com els pares vivim la nostra pròpia relació de parella, estan plenes de significats que ells capten encara que mai no en parlem. No obstant això, el que diem és igualment important i va configurant també el seu pensament, actituds i expectatives. En aquest sentit, una de les millors recomanacions que podem fer-los és que mirin de relacionar-se amb una persona càlida i acollidora que els tracti amb tendresa, delicadesa i respecte -a la vegada que amb passió-, no només en els moments purament sexuals. I que, malgrat els alts i baixos que inevitablement s'experimenten en tota relació, no deixin mai d'atendre's, d'admirar-se, de mirar-se als ulls i de parlar-se des de ben endins, ja que l'atracció entre dues persones pot esclatar de cop, però, perquè duri cal tenir-ne cura i alimentar-la. En definitiva, hem d'ajudar-los, a través del diàleg i de les nostres pròpies actituds, a viure la sexualitat com a possibilitat de creixement personal i forma de comunicació amorosa, íntima i joiosa, però també d'una manera realista i responsable alhora.

Lo más cerca posible. Bases para una educación afectiva y sexual sana. Autor: Eva Bach Corbacho Editorial: Parixs. Col. Compromiso con la educación. Grandes Temas Madrid, 2004


SECUNDÀRIA 46

9

SSeexxuuaalliittaatt sseennssee aammoorr vveerrttaaddeerr?? DDeelleeggaacciióó DDiioocceessaannaa ddee PPaassttoorraall FFaammiilliiaarr AArrqquueebbiissbbaatt ddee BBaarrcceelloonnaa lectura 3 http:// www.arconet.es/familia

El fonament de la vida conjugal.

La relació home–dona troba en el matrimoni el lloc de la màxima expressió de l’amor i de la comunió interpersonal. En el matrimoni l’amor es pot expressar i viure en totes les seves dimensions: a través de la convivència diària, del projecte de vida, a través dels gestos i de les paraules, de les manifestacions afectives, sexuals i genitals, que li són pròpies. L’estat matrimonial és el que més s’adiu a la dignitat de la persona humana i al pla original de Déu en dir al crear l’home i la dona: “Sigueu una sola carn”. On hi ha veritable amor sorgeixen camins que ajuden i refermen el compromís de vida conjugal, de fructíferes relacions interpersonals, d’il�lusionada i enriquidora vida familiar, oberta a servir, a potenciar i a acollir la vida. Actualment assistim a una revolució de caràcter moral del matrimoni i dels seus valors, del contingut i de l’exercici de la sexualitat així com de les seves conseqüències, principalment entre els joves. El fet no és nou, encara que en el dia d’avui es manifesta amb més força. Per què? Una nova mentalitat.

La mentalitat actual defensa que el plaer sexual, desvinculat de la relació amorosa, pot ser cercat individualment i en parella, perquè té un valor en si mateix. El dret al plaer sexual es considera una reivindicació, un avenç social. Avui s’afirma que la sensació lúdica que el cos pot oferir és una experiència gratificant que no té per què anar lligada a una relació d’amor. També les ciències antropològiques han separat el plaer sexual i l’amor compromès; el plaer sexual i la procreació, i afirmen que és un bé personal al qual tothom ha de tenir accés individualment o de manera compartida, al marge de la vida conjugal, sempre i quan no sigui fruit de cap imposició. Algunes tendències psicològiques afirmen que és una experiència que ajuda al creixement de la persona i la consideren fins i tot necessària abans del matrimoni.

Darrerament han sorgit veus –no tan sols des de l’àmbit eclesial– que denuncien que assistim a una banalització del valor, sentit i finalitat del sexe. Es constata que a qualsevol lloc i sense cap tipus de limitacions es mostra i es parla de tot el que fa referència a l’activitat sexual. Els mitjans de comunicació mostren normalment imatges de fort contingut eròtic en tots els seus detalls, sense tenir en compte horaris d’emissió, ni quina serà l’assimilació, l’edat i la maduresa dels possibles espectadors. El que pertany al sexe s’ha tornat un objecte més de consum. Es presenta fins i tot com un espectacle al qual es pot assistir en companyia del marit, la muller o els amics; es pot comprar, trobar gratuïtament a Internet, com a reclam per motivar-nos a comprar qualsevol objecte, des de cotxes fins a un bolígraf. S’ofereixen els locals de prostitució des dels diaris, fins i tot des d’ alguns que es consideren seriosos.

L’oferta d’activitat sexual, en els llocs de trobada dels joves, sembla formar part essencial del que ha d’omplir el temps d’oci. Molts joves, nois i noies adolescents, pateixen les conseqüències de l’exercici d’una sexualitat instintiva. El nombre d’embarassos no desitjats ha augmentat considerablement i sovint compromet seriosament les seves vides. La resposta de les instàncies oficials a tal problema és ensenyar-los com s’han de col�locar els preservatius i oferir gratuïtament pastilles Ru486. El món del soroll, de la diversió, que acompanya el sexe fàcil i de consum, es presenta amb ofertes de noves experiències, com a font de plena i autèntica felicitat. Aquesta mentalitat sembla ser potenciada des de les instàncies diverses, publiques i privades, com a manifestació i expressió de la llibertat de la persona. El sexe i l’amor a la llum de la Paraula.

Què cal dir des de la visió cristiana de la sexualitat? Quina és la visió i la resposta adequada a aquesta nova visió de la sexualitat? La concepció cristiana de la persona afirma que ha estat creada a imatge i semblança de Déu en alteritat sexual home–dona, i que troba el seu cimal en la unió d’amor conjugal. El seu exercici exigeix maduresa humana i requereix una preparació que ha de començar ben aviat, en la mateixa vida de família.

El procés per a descobrir què significa estimar una altra persona per arribar a compartir la vida de manera plena, responsable i per sempre, no és fàcil. No hi ha autèntica educació sexual si no s’ajuda a descobrir què és i què significa estimar. Estimar és més que un sentiment o l’experiència d’un moment emotiu; és més que gaudir de l’experiència sexual i genital o apaivagar una tensió. Estimar és una opció a favor del bé de l’altra persona. Joan Pau II diu que és una donació Total a l’altra, que comporta


SECUNDÀRIA 46

1

0

sentiments, desitjos, gestos i paraules, en un compromís per tota la vida. L’acció d’estimar es manifesta de manera delicada; respecta la llibertat de present i de futur de l’altra persona, evita aquelles manifestacions que no responen al propi estat, totes aquelles de les quals no es poden assumir les conseqüències de manera responsable, joiosa i com un servei a la vida. Per aquestes raons l’exercici de la sexualitat no és una força autònoma, instintiva, banal, sinó que ha de ser humana, expressió d’un mateix, que es dirigeix i es dóna a l’altra, a l’ésser estimat. En aquest context l’exercici de la sexualitat és una de les facultats de la persona que expressa el llenguatge privilegiat de l’amor. A més, pels cristians té un valor sagrat, sagramental; és també un lloc on es manifesta i significa l’amor que Déu ens té.

D’ací la tasca tan important de fer descobrir als adolescents i joves el sentit i el valor de la vinculació intrínseca entre la sexualitat i l’amor. Reduir la sexualitat a la dimensió lúdica, convertir-la en un mitjà de consum despersonalitzat, utilitzar l’altra persona com un instrument i objecte per aconseguir el propi plaer, es pot convertir en un acte degradant; pot comprometre el futur de les persones i és contrari a la dignitat humana. Segurament s’ha d’ensenyar i educar els joves perquè descobreixin el valor avui tan menyspreat i oblidat de la castedat, entès com l’exercici responsable del do de la sexualitat, segons la condició de la persona, soltera, promesa, cèlibe o casada. Aquest valor s’ha de revaloritzar com a capacitat educadora i integradora de les dimensions psíquiques, eròtiques i espirituals en la unitat de la persona. Sens dubte que serà en la família on principalment s’ha d’oferir als joves l’autèntica educació sexual, a través del testimoni amorós dels pares, del diàleg sincer amb els fills tot afrontant els seus neguits, dubtes i experiències.


SECUNDÀRIA 46

1

1

EEdduuccaacciióó aaffeeccttiivvaa ii sseexxuuaall eenn ll’’aaddoolleessccèènncciiaa

PPeerree FFoonntt lectura 4

AAddoolleesscceennttss ((RReellaacciioonnss aammbb eellss ppaarreess,, lleess ddrroogguueess llaa sseexxuuaalliittaatt ii eell ccuullttee aall ccooss)) AAAAVVVV GGrraaóó 22000055 CCooll��lleecccciióó FFaammíílliiaa ii eedduuccaacciióó nnºº 44

CARACTERÍSTIQUES DE L’EDUCACIÓ AFECTIVA I SEXUAL

• L’educació sexual és un procés que comença els primers anys d’existència i continua al llarg de tota la vida. En aquest procés s’hi veuran implicats tant la família con l’escola o la societat en general. És a dir, l’educació afectiva i sexual s’ha de fer de manera progressiva i no puntual o anecdòticament.

• Té a veure amb un conjunt d’aprenentatges que incidirà tant pel que fa a la informació com pel que fa a les actituds i els comportaments.

• Ha de facilitar una informació adequada, variada i correcta. Adequada en el sentit que correspongui a les característiques del moment evolutiu i a les capacitats del receptor; variada en el sentit que inclogui no només els aspectes relatius a l’anatomia i la fisiologia de la sexualitat, sinó també els aspectes afectius, de relació personal, de plaer; correcta en el sentit que estigui basada en coneixements veraços i lliures de perjudicis.

• Malgrat tot, convé recordar que la informació es considerada una condició necessària però no suficient, és a dir, la informació pot constituir una part fonamental de l’educació, però mai l’única.

• Aquesta informació hauria de facilitar l’adquisició d’actituds positives envers la sexualitat i envers el propi cos i fomentar l’autoestima i el respecte i l’afecte cap als altres.

• La informació també ha de tenir com a finalitat la desmitificació i l’exculpació de la sexualitat, alliberant de sentiments de culpa i vergonya, afavorint l’espontaneïtat i la comprensió de la varietat i riquesa de la conducta sexual humana.

• L’ educació afectiva i sexual hauria de promoure comportaments saludables en relació amb la sexualitat, preparant a poc a poc per afrontar adequadament els problemes vinculats a l’experiència sexual.

• També hauria de promoure la responsabilitat, preparant per a la presa de decisions a través de l’anàlisi de les alternatives possibles i les seves conseqüències.

• Finalment, l’educació sexual hauria d’augmentar la capacitat d’interrelació amb altres persones i generar satisfacció amb si mateix i amb els altres.

ORIENTACIONS EDUCATIVES L’adolescència és un moment del cicle vital complex, tant per al mateix adolescent com per als seus pares; a vegades tant que és impossible resumir en poc espai les orientacions educatives necessàries. Entre els dotze i els catorze anys, nois i noies estan en plena pubertat i és fonamental ajudar-los perquè puguin comprendre les característiques del moment del cicle vital en què es troben, així com ser crítics davant dels models socials de bellesa predominants. Ajudar-los a fomentar la pròpia acceptació de si mateixos i l’autoestima serà vital en aquest moment.

A partir d’aquestes edats, un dels temes que centra aquesta etapa serà, evidentment, el de la pràctica sexual, referida tant a la masturbació com a les primeres experiències de carícies, abraçades, petons, etc., el petting i les relacions coitals. En aquest sentit, pares i mares han d’intentar situar l’inici de la pràctica sexual com un procés responsable, que decideix cada persona exclusivament per si mateixa, i que no ha d’ estar sotmès a pressions de cap tipus. ( Convé aclarir que un procés responsable no vol dir necessàriament no tenir pràctica sexual, sinó que vol dir precisament això: responsable.)


SECUNDÀRIA 46

1

2

També és important que nois i noies aprenguin a valorar positivament els aspectes

comunicatius, afectius, íntims, d’atracció, agradables i de comprimís en les relacions personals i sexuals. Per això, nois i noies han de percebre una actitud oberta i tolerant envers la sexualitat, on el diàleg entre pares i fills adquireixi una gran importància, encara que les opinions no coincideixin.

No s’ha de perdre de vista que el diàleg és en si mateix un missatge que transmetem als fills; parlem respectuosament encara que no estiguem d’acord, un missatge que conté un gran valor educatiu i relacional.

L’adolescent ha de percebre que ens preocupem pel seu benestar, però mantenint una distància respectuosa amb la seva intimitat. Això no impedeix que continuïn existint límits, tot i que a aquestes edats els límits siguin més flexibles. Un dels temes centrals en aquesta etapa és el de la responsabilitat, en el seu sentit més ampli, però perquè la responsabilitat de l’adolescent es desenvolupi necessita dos punts de suport: el model de comportament que li hagin ofert els seus pares i un projecte personal que doni sentit a la seva vida.

En els últims anys experts en prevenció han atorgat cada vegada més per específic a la disponibilitat d’ un projecte vital per part dels joves, que actua com una espècie de vacuna davant de determinades conductes de risc, mentre que la falta d’aquest projecte i el no saber què fer amb la pròpia vida afavoreixin determinats experiments i comportaments de risc. La construcció d’aquest projecte vital no és responsabilitat exclusiva dels adolescents, sinó que requerirà ajuda de la família, així com altres tipus de recursos educatius o socials.

Evidentment, els adolescents necessiten també informació concreta sobre temes con la contracepció, que ha de ser un dels temes centrals a aquestes edats, així on la ubicació dels centres de planificació familiar i els serveis que s’hi ofereixen- especialment adreçats a joves -, o sobre la prevenció de les malalties de transmissió sexual, a més a més de la sida.

La transmissió d’informació és important, però tampoc és una feina exclusiva de la família, que potser hauria d’assegurar-se, a més de fer la seva pròpia feina, que l’escola fa la seva. Es absolutament lícit i recomanable que les associacions de pares i mares reclamin dels centres escolars la incorporació plena de d’educació afectiva i sexual en els programes educatius, sense que això impliqui una delegació excessiva de responsabilitats en l’escola. Com ja s’ha dit, és una qüestió de complementarietat mútua. Es possible que pares i mares no siguin habitualment els millors transmissors d’ un cert tipus d’informació, però en tot cas sí que han d’assegurar-se que l’adolescent disposa d’aquesta informació.

En definitiva, i tot i que habitualment els adolescents ens recorden constantment, de múltiples maneres, que estan en un procés d’adquisició d’autonomia i que ja no ens necessiten com quan eren nens, la veritat és que necessiten més que mai un model de comportament per fer servir com a referent, i uns pares que els deixin espai suficient per créixer i que els permetin fer-ho al seu propi ritme; que entenguin la seva necessitat de fer algun experiment vital de tant en tant sense que per això quedi qüestionada la seva capacitat de ser responsable, i que, per damunt de tot, estiguin a prop sense pressionar, per si els necessiten. El temps i la conversa voluntàriament compartida entre pares i mares i adolescents valen un imperi i es converteixen en un factor de protecció inestimable en el desenvolupament dels nostres fills.

Documents

amília 46 complementari Acció ompartida La banalització del sexe · 2010-11-23 · el material 46 complementari Família Escola Acció Compartida La banalització del sexe qüestions