SEPARAAAADES!!!!!!Original de:

YASMINA ANDRS

Personatges

TeresaRosa

MontseMara

JliaSnia

QuimCarles

SergiJaume

Noi 1Noi 2

CambrerJosep

Primer Acte

Lescenari partit en dos. En una banda un menjador acollidor i ben decorat. Taula parada per a sis comensals. A laltra part de lescenari en fosc, sencendran els llums per anar complementant les escenes principals. Al frontal hi haur una obertura de porta que representar la cuina, el lateral de lescenari ser la habitaci de la Teresa.

Escena Primera

(En escena estaran totes menys la Mara, poden fer veure que ajuden a acabar de muntar la taula, assegudes al sof, etc.)Teresa. (Sortint de la cuina amb una safata.) Noies, de primer plat una bona amanida (Picant lullet.) lleugereta, i els canaps que ha preparat la Rosa (Agafar una safata dun moble del darrere de la taula o del lateral.) Mireu quin goig que fan.

Rosa. No hi ha per tant, no ms cal bona matria prima, imaginaci i pacincia. Aquest mels he inventat jo, he pensat que el contrast de sabors podria estar be.

Totes. Mmmmmm quina pintaaaa!!!!!

Montse. La truita de patates que he fet jo, tamb la podrem menjar ara.

Teresa. Si tens ra, espera que preparo una mica de pa amb tomquet. (Girant-se cap a la Rosa.) Has dut el pa?

Rosa. No, li tocava a la Mara.

Teresa. S, es veritat. (Cridant.) Maraaaaa!!!!!

Mara. (Des de dins bambolines.) Ja vinc. (Sortint a escena.) Estava deixant labric a la teva habitaci. He deixat el pa i el Lambrusco a la cuina.

Teresa. Val, vaig a fer el pa amb tomquet.

Jlia. (Aixecant-se del sof, per exemple.) Que ens haur fet la Teresa aquest cop??? (Assota.)Totes. No se... sorpresa...

Rosa. De ben segur que ser bonssim!

Teresa. (Sortint de la cuina amb un plat de pa amb tomquet i un altre amb la truita.) Vinga noies, a taula. Ja sabeu el que es diu a la taula i al llit al primer crit. (Rient totes.)Snia. Ufff jo ja fa estona que tinc una ganaaa.

(Fins a aquell moment estar asseguda en una butaca, molt callada i com absent, trista.)Teresa. Vinga bonica, alegra aquesta cara, (Amanyagant-la.) que avui es sopar de noiessssss!

(La Teresa com a bona amfitriona va servint el menjar, les altres faran veure que es comenten coses entre elles, parlant amb les del costat indistintament.)Teresa. Va obriu duna vegada la botella de lambrusco. Primer farem caure les que ha dut la Mara, (Entre rialles.) i desprs anirem per les que ha dut la Snia. Ha portat cava i de postres, un pasts de xocolata, (Mirant-se a la Snia) que mmmmmmm...

Snia. He pensat que un pasts de xocolata seria el ms adient. (Totes riuen.) S, s, rieu, rieu, no diuen que la xocolata es el substitutiu del sexe...? doncs amb la carrera que portem totes ltimament!!! (Totes petades de riure). Menys tu, es clar, Mara!

Teresa. (Aixecant la copa, totes lacompanyen.) Per nosaltres, amigues, pel futur!!! (Amb molt dmfasis, tornen a riure.) No rieu, no. Ens coneixem fa prou temps per saber les nostres histries, i, malgrat tot jo encara hi crec... (Sentenciant.)Totes. En queeee????

Teresa. En lamor, (Seriosa.) en que aconseguir trobar a alg que valgui la pena (Davant la seriositat de les paraules de la Teresa les altres no es poden estar de riure escandalosament.) Em vaig separar fa gaireb 10 anys, amb la illusi de tornar a comenar. Ser que ho he provat poques vegades... i vosaltres, millor que ning, en sabeu el resultat. (Tristona.)Snia. Ja les hem passat magres, ja. Com jo ara, tantes ganes que tenia de que aquesta relaci ans be i mireu com sha acabat... Com el rosari de LAurora!

Mara. Vols dir, que aquest noi, era del tot normal???

Snia. Que vols dir???

Rosa. Dona, amb el que ens has anat explicant, molt normalet no sembla.

Snia. Be s, era una mica especial quan satabalava, per quan estava be, era una passada. A ms, em direu quin es normal??? Per qu filles meves, acumulem un bon reguitzell entre totes. (Totes esclaten a riure.) Recordeu la passada del vestidet???

Totes. S, S.Jlia. Quin aquell que et va regalar, poc abans de Nadal???

Snia. S, aquell que em va regalar per fer-se perdonar per una altra esceneta. Havem quedat que, anirem a sopar amb la Mara i en Jaume i desprs a ballar, (Girant-se cap a la Mara) ten recordes???

Mara. Oi i tant, que men recordo, aquell dia tho vas passar de conya, (Amb sarcasme.) perqu ell no va venir!!!!

(Totes riuen.)

(Es fa fosc a lescena del sopar.)Escena Segona

(Sencn laltra part. Es veur una saleta, amb la televisi posada. La Snia haur de dur un vestit que es pugui transformar en un vestit cenyit, curtet i provocatiu.)Snia. (Entrant en escena.) Baixem ja? (Sest acabant de posar la arracada, com si sorts de bany.) La Mara i en Jaume ja han arribat, mha fet una perduda com havem quedat.

Quim. (Assegut al sof veient la tele i amb cara de pocs amics.) On vas aix?

(Enfadat i despectiu.)Snia. Tagrada? Es el vestit que mhas regalat tu. He pensat que era un bon dia per estrenar-lho.

Quim. (Ms despectiu encara.) No se pas que sembles. Que no veus que no et queda igual que al maniqu!

Snia. Per... que mests dient??? (Cara de ofesa.)Quim. Jo no surto! (Enfadadssim.)Snia. Doncs aqu et quedes, noi! Jo si que penso sortir!!!

(Girant-se duna revolada. Torna a lescena de sopar.) Teresa. (Mentre la Snia torna al seu lloc.) Aquella nit vas triomfar com la coca-cola, i a ms tho vas passar super be, oi??? (Totes riuen.) Doncs ja est dona. (Traient foc al moment i fent-lhi un pet.)Snia. Si, ja est. No se perqu punyetes mel estimava tant. Ara estic passant el dol, per, ja remuntar, ja. Tornem a brindar per la meva solteria!!!! (Aixecant totes les copes, rialles.) No, no aix no, amb lesquerra i mirant als ulls!!!!

Jlia. Perqu???

Snia. Ai Jlia, tho hem explicat un munt de vegades, per un any de bon SEXE!!!! (Totes tornen a riure.)Mara. Jo no puc parlar. Fa 7 anys que estem junts en Jaume i jo, i, malgrat algun disgustet que hem tingut, la balana es favorable. Per, s perfectament com us sentiu. Abans de trobar el meu prncep, tamb em va tocar petonejar molts gripaus.

Totes. HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA!!!!

Jlia. La Teresa i la Montse son les romntiques del grup, jo ja he tirat la tovallola. Ara, no espero res, aix no menduc grans disgustos, solament petites decepcions i com diria un pistoler otra muesca en mi culata. (Dit amb cinisme.)Rosa. Tornans a explicar all den Carles.

(Petada de riure i al darrera totes les altres menys la Montse que no sap de qui parlen.)Montse. Jo no men recordo... Carles??

Rosa. Encara no ens coneixem, vas aterrar al grup poc desprs.

Jlia. Mira ja s que es molt cmic tot plegat, per magradaria que us possessiu a la meva pell. (Mosca.) No va ser gens fcil, a mi en Carles magradava de veritat, per entre haver-lo de fer dutxar cada cop que tenem sexe, abans i desprs, sentn... uff... poc a poc es va anar apagant tot fins a deixar-ho crrer i aquella nit va marcar el punt i final.

Montse. Explica, explica...

(Es torna a fer fosc al sopar.)Escena Tercera

(Sencn laltra banda del escenari. Noms es veur un llit, poca llum i una msica suau. La Jlia dur quelcom amb tirants aix sels podr abaixar, es ficar a dins el llit tapada fins a les espatlles.)Jlia. Carles, que no vens?

Carles. (Des de bambolines.) S, s, ja vinc. (Surt amb una tovallola a la cintura i les ulleres posades i res ms.) Noia, amb la mania de fer-me dutxar es perd la mgia...

Jlia. (Amb cara maliciosa.) S, per no trobes que desprs tot t millor gust?

Carles. Ummmm, que es una insinuaci?

(Entrar al llit i un cop a dins tapat, tirar la tovallola, sanir esmunyint cap a baix entre rialles de tots dos, els espectadors han de creure que li est fent un cunnilingus.)Jlia. (Gemegant suaument, de cop i volta sincorpora al llit.) Carles? (Melosa.) No s que passa, per hi ha alguna cosa que mest fent mal a les cuixes.

Carles. (Com si tingus la boca plena.) Ummm?

Jlia. (Posar les mans a dins el llit i esclatar.) Oh, Carles!!! per lamor de Du. Treu-te les ulleres home! Que no hi veus b i per aix te les deixes posades, que no veus que mests esgarrinxant les cuixes amb la muntura!!!!

Carles. (Traient el cap.) Dona no mhe donat compte, estava tant posat en lacci... (Disculpant-se.)Jlia. (Molt disgustada.) OSTRES!!!!

Carles. No lensopego mai, noia. Sembla que ja no tagradi. Primer la teva mania de la dutxa i desprs que sembla que no en faci una de dretes...

(Fosc a lescena.)Escena Quarta

(La Jlia tornar cap al sopar, on totes estan rient escandalosament.)Jlia. S, s rieu, per encara hi tinc marques a les cuixes...

(Portar vestit o faldilla i far el intent densenyar a les altres les suposades marques.)Montse. Realment, ha de ser una passada trobar-se en una situaci aix. (Ho diu rient, per alhora trista.) La meva histria no es, ni de bon tros, cmica. Em va deixar ben tocada. Ara no en vull ni sentir parlar dhomes!!! Recordeu a lAleix?

Teresa. Ostres, s!!!

Rosa. Du ni do!!!

Montse. Encara men sento. (Amb molta tristesa.)Jlia. Ja et vaig avisar que aix dinternet, a mi, no em feia cap grcia.

(Totes assenteixen amb el cap i fan comentaris entre elles.)Montse. Dona, no entenc perqu. Es una manera de conixer gent nova, tobre nous horitzons, tens loportunitat de parlar b i descriuret amb gent darreu. Era encantador lAleix, tenia tot all que a mi magrada en un home. Educat, atractiu, de la meva edat ms o menys. Darrerament, noms em saludaven i volien quedar amb mi jovenets, que ja sabeu el que volen, oi???

Totes. S, i tant!!!

Montse. Em va tenir dies i dies esperant a que es connects. Les seves paraules manaven enganxant, (Ho dir apassionadament per tamb amb tristesa.) esperava les nits amb bogeria.

Jlia. Ja men recordo, ja. No volies quedar, anaves de casa a la feina i de la feina a casa.

Montse. Ho has dentendre, era el meu prncep blau. Tot aquell primer mes va mgic, i el dia que em va demanar per veurens... Uf quin nervis, tenia por de no agradar-lhi, no sabia qu posar-me, ni qu dir-lhi.

Rosa. Ja men recordo. Ens vas tenir a totes daqu cap all, portant roba, sabates complements. Et vam ajudar a decidir que posar-te, a pentinar-te, maquillar-te. Una mica ms i ens fas fer-te un gui per aquella ditxosa nit!

(Totes riuen entre dents, recordant el mal moment passat per lamiga.)Montse. Tot va ser meravells. Millor impossible. Ens coneixem tan b que sobraven les paraules. Aquella nit va ser quan em va dir que marxava de creuer amb els fills, per que no perdrem el contacte. Que em trucaria i es connectaria tant com pogus per la cobertura. Cada cop que sacostaven a port em trucava i aquella nit es connectava, les hores volaven anant escrivint-nos. Mexplicava el viatge, el que em trobava a faltar.

Jlia. S, s. Un altre mes tancada a casa esperant a que et truqus o es connects, el senyor.

Montse. S, era perfectament creble tot el que em deia. Em va explicar que el iot era petit i que no tenien cobertura fins acostar-se a la costa... i jo mel creia per qu no tenia cap motiu per dubtar-ne

Mara. Ho tenia tot ben estudiat el molt cabr. Ui, perd! Se mha escapat.Montse. Ara, en la distancia i amb el temps, soc capa de veure escletxes, per llavors... (Seixuga les llgrimes.) Ostres, amb el temps que fa i encara no puc parlar-ne sense plorar... (Sospir.) Be, ja sabeu com va acabar. En tornar de vacances, i aquell mateix dia, em va enviar un missatge per veurens. Vrem fer lamor, o al menys, jo si que el vaig fer, dell no nestic tant segura malgrat les salutacions que encara em va deixant. Estava totalment enamorada dell. Llavors, mentre estvem abraats, pell amb pell (Llgrimes avall.) em diu que mha de confessar una cosa. En uns instants, no s el qu em va arribar a passar pel cap, tot, menys all. Un pet, i, la bomba...

(Sapagar lescena del sof.)Escena Cinquena

(Sencendr altre cop un llit, la Montse arribar i es posar dins al llit on estar lactor que fa de Sergi esperant-la.)Sergi. Deixam que et digui primer lo molt que the trobat a faltar i la de coses que hagus volgut compartir amb tu daquest viatge. jala mhaguessis acompanyat.

Montse. Mests posant nerviosa, qu es el que mhas de dir?

Sergi. Abans vull que entenguis lo important que ets per a mi.

Montse. Sergi, si-us-plau!!!

Sergi. Quan mhas demanant per veurens dem, he tingut clar que ja no tho puc amagar ms.

Montse. El qu??

Sergi. Soc casat!

Montse. Qu?

Sergi. Deixam que texpliqui. La meva dona i jo, fem vides separades. Ja no tenim res en com... en canvi tu i jo... si tens una mica de pacincia... amb el temps...

Montse. Mests demanant que sigui la teva amant!! (Cridant.) Sergi, si-us-plau... marxa... marxa... i no tornis, ja mhas fet prou mal.

(Fosc.)Escena Sisena

(Torna la Montse a lescena del sopar plorant, totes amb la cara llarga.)Teresa. Va noies, ja nhi ha prou. Anem pel plat fort, vinga va obriu una altra botelleta de lambrusco, i tu Montse... amb el cap ben alt... ja et sortir el teu prncep blau, i com diem sempre... (Totes juntes.) Ells sho perden!!!

(La Teresa va cap a la cuina i surt amb una cassola.)

A veure qu us sembla, mho he inventat. Tot i que tenia una recepta, he posat la imaginaci a treballar, perqu volia per a aquesta nit un plat especial.

(Deixa la cassola a la taula i enlaira la copa.)

Per les meves noietes. Amigues, confidents, panys de llgrimes i nits de disbauxa, per vosaltres bones amigues!!!!

(Torna el bon humor. Durant un moment faran veure que mengen i parlen entre elles.)Mara. Jo ja us ho he dit. Malgrat tot, jo no em queixo. De vegades, el mataria, daltres el bufetejaria. Hi ha cops que em costa empassar-me les seves manies. Per, per damunt de tot mestima, i molt. Jo tampoc soc gens fcil de dur i ell de vegades a de tenir amb mi la pacincia del Sant Job.

(Fosc.)Escena Setena

(Sobre laltre tros descenari. Habitaci de matrimoni. En Jaume en camisa, sense pantalons ni mitjons.)Mara. (Entrant en escena amb una tovallola al cap i una altra envoltant-lhi el cos, com si sorts de la dutxa.) Coi Jaume, vols fer el favor de vestir-te duna vegada. Els meus jefes arribaran en dos minuts, i mirat, el ms calent a laigera. (Histrica.)Jaume. Ja saps que amb aquests pantalons em poso el mitjons blau-mar, i no son al calaix. (Tranquil)Mara. Doncs els he plegat, segur. Deuen ser a baix, no mhaur recordat de pujar-los. Vinga home, posat els pantalons i ves a buscar-tels. (Cada cop ms alterada.)Jaume. No puc, saps que primer em poso els mitjons i desprs els pantalons.

(Li fa lexplicaci de com es vesteix.)

Primer el calotets, (Ensenyant-los.) veus? Desprs la camisa. (Senyalant-la.) Finalment, massec al llit i em poso el mitjons i per ltim els pantalons. (Sencongir despatlles, com a disculpa.)Mara. Vaja un moment per sortir-me amb les teves manies! (Cridant.)Jaume. Va dona, no et posis aix. Encara tenim temps. Vesteix-te, que ja vaig jo a buscar-me el mitjons.

Mara. S home! Baixa sense pantalons, que estan al caure i els obres la porta en calotets i camisa. No vegis lo be que quedar... Srs. Garca els hi presento al meu marit, i tu amb aquesta fila. (Senyalant-lho.)Jaume. (Acostant-shi, amanyagant-la i fent-lhi mil petons) Va dona tranquilla. Has estat tot el dia amunt i avall. La casa est impecable, la taula fa un goig! La oloreta que surt de la cuina enamora i tu ets la dona ms encantadora del mon. Ja veurs com tot surt be. Va encara tenim 15 minuts, temps de sobres perqu et vesteixis i baixis. Jo vaig a buscar-me els mitjons i estar a punt per a rebrels amb el millor dels meus somriures. I tu baixes les escales com saps i de ben segur que tapuja el sou!!!

(Un pet als llavis. Fosc.)Escena Vuitena

(La Mara torna al sopar.)Mara. Ho veieu!!!

Teresa. Si es que, es un b de Du!

Snia. Una joia!!!

Jlia. Un capullo que em cau molt b.

Montse. Tu s que has trobat el teu prncep!!!!

Rosa. AIIII!!! Quina enveja! Sana, eh!!! Encara que ben mirat jo tampoc em puc queixar. El meu problema, es que no se a quin triar. (Totes riuen alegrement.) Tampoc es ben b aix.

(Fosc.)Escena Novena

(Sobre laltra escena. Una bola de discoteca. Msica disco, una barra de bar, un barman eixugant gots, un noi ballant i un altre a la barra prenent una copa. La Rosa sacosta a la barra.)Cambrer. Digam?

Rosa. Mmmmmmm! Ostres, no s qu demanar! Tinc tanta set, per no s qu em ve de gust.

Noi 1. (Tot mels, volent lligar.) Jo estic bevent un cuba-libre. (Li acosta el got.) Vols provar-ho?

Rosa. Ui, grcies! (Fa un glop.) No est malament, per no es ven b all que vull...

Cambrer. Qu et poso, doncs?

Rosa. No s... Saps que? Crec que anir a ballar una estoneta a veure si tenint ms set em decideixo.

(Va cap a la pista i es posa a ballar al costat del Noi 2.)Noi 2. (Atacant.) Que b que ho fas! Es veu que nhas aprs en alguna escola!!!

Rosa. No, no que va. Es que magrada molt ballar i diuen que no ho faig del tot malament.

Noi 1. Que ja thas decidit? (Sacosta ballant amb un somriure captivador.)Noi 2. (Encantador.) Estaria tota la nit ballant al teu costat

Noi 1. Quan et decideixis, ja saps, et convido amb molt de gust.

(La Rosa est al mig, com si fos un partit de tenis, ara cap un costat, ara cap a laltre.)Noi 2. Jo prefereixo ballar amb tu, per si vols anar a prendre alguna cosa, jo tacompanyo...

Noi 1. Tagrada dol o ms fort?

Rosa. El qu???

Noi 1. La beguda.Rosa. Ahhhh!!!!

Noi 2. Aquesta can est molt b. Que b que et mous!!!

Rosa. Ara s que no s que vull!!!

Noi 1. De beure?

Noi 2. De msica?

Rosa. De res!!

(Fosc.)Escena Desena

(La Rosa torna al sopar. Totes rient.)Rosa. Ho enteneu ara, es que no s mai qu triar, ni a qui triar!

Teresa. Potser, Rosa, s que encara no ha aparegut lhome que et faci sortir de dubtes. De ben segur que quan el coneguis, no en tindrs cap!

Rosa. Aix espero, per qu em veig vestint sants a aquest pas, o potser no... Ai!! no se!!!

(Totes riuen.)Teresa. Ja sabeu totes quin es el meu mal...

(La Teresa s una dona que sense ser una bellesa, es extremada i molt sensual en els seus moviments. Te molta classe i carisma.)

Totes les meves relacions peten per all mateix. Creieu que veuen en mi la dona que soc realment??? Encara que no est b que jo ho digui, soc una dona intelligent, amb cultura, bona conversa, afable, tremendament carinyosa i detallista, i a ms bona cuinera!!!Totes. S, s...

Teresa. Tamb tinc defectes, es clar...noms soc quasi perfecte!!! (Amb ironia.)Totes. HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA, HA.Teresa. I qu voleu que faci, si magrada el sexe tant com a ells? Malgrat que a mi magrada com a vehicle dexpressi dels meus sentiments vers a ells, i ells, solament per lorgasme pur i dur. Vaja! Que soc bona amant, molt bona amant!!!

Jlia. Aix ho haurem de preguntar als teus ex!!!Rosa. Ahhh!! per aix mhan dit varis dels teus ex... no en trobar una altra com ella!

(Totes riuen.)Teresa. Odio que no valorin la meva conversa, ni els esforos que faig per complaurels. Sembla que noms tinguin una cosa al cap i els ulls al meu escot!!! Recordeu lltim?

(Es fa fosc entre les rialles de totes.)Escena Onzena

(La Teresa va cap a laltra escena on es veu una taula de restaurant i el seu acompanyant sopant. El Cambrer fent veure que els hi serveix la beguda.)Teresa. Tagrada el lloc?

Josep. S, s... moooolt. (Posant mfasi en el molt, mentre li mira els pits.)Teresa. Est tan de moda que mha costat una mica trobar taula. Com que em va semblar que et feia tanta grcia de venir-hi. He hagut de fer unes quantes trucades i ja veus, aqu estem sopant. Es el meu petit regal per qu avui fa 9 mesos que estem junts. Recordes???

Josep. Que?? com? (Sense treure-lhi els ulls del escot.)Teresa. Josep si-us-plau, vols fer el favor de mirar-me a la cara quan parlem i deixa de mirar-me els pits. Son al mateix lloc que ahir i que abans dahir.

Josep. Dona... quan em vas dir que tenies una sorpresa... em vaig pensar que... no s... potser seria algun joc nou, o que potser thauries comprat alguna pea de llenceria daquelles que treuen el singlot. Per... (Adonant-sen de que lest cagant.) em fa molta illusi el detall del restaurant. Est tot exquisit i tu ests preciosa... ja estic desitjant arribar a les postres. (Amb malicia.)Teresa. Vaig al lavabo!!! (Realment furiosa.)

(Mentre tant en Josep no pot treure-lhi els ulls de sobre i la va seguint amb la mirada al cul fins que desapareix descena. La Teresa no trigar gaire en sortir.)Josep. Ja ets aqu?

Teresa. S. (Seca.)Josep. Pensava que volies anar al lavabo...

Teresa. S que hi volia, s, per em penso que les coses sestan torant i que on vaig es a casa i sola!!!

Josep. Noooo, dona. Hem sopat be. Avui ests bonssima i jo tamb tinc una sorpresa per a tu.

Teresa. Quina?

Josep. Te, obrel. (Lhi entrega un paquet.)Teresa. Qu es aix? (Serrant les dents.)Josep. Un lubricant amb gust de mango, com que s que tagrada tant aquesta fruita. He pensat que seria un detall per desprs fer all que tant ens agrada i que a mi em fa parar boig...

Teresa. (Aixecant-se de cop, molt furiosa.) Ja tel pots posar per all on ja saps, a veure si tagrada...

(En Josep far una cara, tot mirant-se el pot de lubricant, de vici.)Josep. Aaaaa, pssss, no s... potser...

Teresa. Doncs au, no cal que em truquis per explicar-me si tha agradat.

Josep. Teresa!!!

Teresa. JOSEP!! Ves a la merda.

(Fosc a lescena.)Escena Dotzena

(Tornem al sopar.)Teresa. Ja veieu, no hi ha manera de que vegin la dona que hi ha en mi, noms em veuen com una mquina del sexe.

(Totes riuen.)Jlia. Es que Teresa... tentregues massa... ha, ha, ha, ha.Montse. No tobris tant, dona!!! ha, ha, ha, ha, ha.Teresa. Podeu riure tant com vulgueu, per nestic farta. Qu us sembla si anem per les postres!!!

FI DEL PRIMER ACTESEGON ACTE

(La taula recollida. Un pasts de xocolata en mig de la taula i la Teresa fent les particions.)Mara. Teresa, em podries explicar alguna daquelles coses que tu saps... aix provar alguna novetat amb el Jaume. (Maliciosa.)Teresa. Desprs amb el caf, ja texplicar alguna cosa, i, tu mateixa, si les vols posar en prctica. Tornant al caire de la conversa que hem anat mantenint aquesta nit. Us adoneu del fracs de les nostres relacions? B, menys tu Mara. Alguna cosa no funciona. Som 6 dones ben diferents, amb gustos diferents i maneres de fer diferents i tret de la Mara no hi manera que tirem endavant cap relaci.

Jlia. Ja pots dir-ho, ja.Montse. Estic dacord, per es que son uns mentiders!

Teresa. S, s, uns mentiders... Uns sortits i segur que moltes coses ms. Analitzem per tot el conjunt, voleu dir que nosaltres no tenim part de culpa?

Mara. Jo crec que s. Tenim la nostra responsabilitat en tot plegat. Cada cas es un mn i no es pot generalitzar, per ens haurem danalitzar b i veure per on fallem. Jo ho tinc molt clar quin es el meu gran defecte. Em poso molt nerviosa per tot i tot em treu de polleguera. Es ben cert que si hagus trobat un altre tipus dhome, possiblement jo tamb estaria sola ara. He tingut molta sort i per aix mateix intento frivolitzar ms les coses i no agafar-me-les tant a pit. Realment no faig mai tard. El sopar amb el meu cap va ser un xit rotund, i, el pobre Jaume no es mereix la majoria dels esbufecs que li foto. Per aix, abans de posar-me a cridar, intento asserenar-me i parlar amb tranquillitat, no com la histrica que soc. No sempre men surto, per men vaig sortint. Fins i tot el Jaume sen ha donat compte i mho agraeix, em diu... Ei carinyo, per aix testimo tant. Cada dia millores com els bons vins!

Penseu que podreu millorar de vosaltres i poseu-ho en prctica, com jo. Amb aix no vull dir que jo sigui millor, potser, ho he tingut ms fcil perqu tinc a la meva vida un home meravells que majuda a ser millor persona.

Snia. Per ser honesta en mi mateixa, i amb la resta, sembla que tingui un imant per atraure als rarets. En lloc de saber dir no. No puc anar creient que puc solventar els problemes de tothom que se macosta si no soc capa darreglar primer els meus. Per tant, ja tinc per on comenar a treballar. En lloc de pensar que soc una espcie de Teresa de Calcuta i lluitar contra molins de vent com el Quixot, analitzar be les situacions en les que em vagi trobant. No membarcar en cap relaci que no em vegi capa daguantar. Les persones no es poden canviar. No puc pensar que un gran amor tot ho pot. Si veig problemes insalvables mho repensar. Haig de comenar a pensar primer en mi, i desprs en la meva parella el dia que la tingui. No puc continuar entregant tant de mi i desprs sentir-me dessabuda si no em corresponen. Mireu si tinc feina a fer!!!

Montse. Ben dit!!!

Teresa. Segur que ten surts!!!!

Jlia. Totes tenim molta feina a fer. Ja se que manomeneu Tatcher per lo de la dama de ferro. No se en quin moment em vaig endurir. Suposo que no es un moment concret, si no, moltes pedretes que han fet una paret insalvable. He deixat els sentiments de banda. Ara soc irnica, moltes vegades tallant i fins i tot amb un cinisme molt fi. Haur de treballar per aquesta banda, tornar a obrir el cor i mirar-me les coses amb ms carinyo. Ara a la ms mnima salto com un gat i tret les urpes i penseu que les tinc ben afilades. (Ensenyat les ungles.) Donar segones i fins i tot terceres oportunitats en lloc de tallar a la ms mnima. Una per massa tova, (Senyalant a la Snia amb un gest de cap.) i laltra per massa dura. Sha de trobar un equilibri, oi?... I potser daqu un temps en lloc de dir-me Tatcher em direu... coto fluix. (Totes riuen la broma.) No, va noies, ara ho dic seriosament, haig de treballar molt durament!! Ja em torna la part Sargento. (Esclaten totes a riure de nou.)Montse. Jo..., potser no hauria danar tant amb el lliri a la ma. Hauria de ser ms conscient del mon que menvolta. Teniu ra, el mon dinternet tobre moltes portes, per no totes son vlides. Hauria de ser ms analtica i no deixar-me portar pels sentiments a la primera de canvi. Enfortir-me i preparar-me per aquest temps que vivim. No tot es blanc o negre, hi ha moltssims matisos. Si soc conscient dels riscos que corro, les coses no mafectaran tant. Voleu que us confessi una cosa?... Hi havia quelcom que no ho veia del tot clar... els horaris de quan es connectava, tan tard! Moltes coses mencenien les alarmes, en canvi, vaig tancar els ulls i mhi vaig abocar a per totes. Tampoc vaig deixar que mexpliques res de res. Encara que no voldria tenir-hi res a veure per qu ja no podria confiar-hi, tampoc el vaig deixar parlar per disculpar-se... (Totes protesten.) No, no lestic disculpant. Estic dient que tinc que escoltar ms els meus UUUIIISS UUUUIIIIS interns i no tirar-me a per totes. Vaja, mirar si hi ha aigua abans de voler banyar-me a la piscina. Per tamb tinc que escoltar als dems, no fugir despavorida com la gran ofesa. Aquesta ser la meva tasca!!

Teresa. Es una bona opci, enfortir-te en la justa mesura... no com altres. (Dna un cop de colze a la Jlia tot rient.)Rosa. Be doncs, em deu tocar a mi. Per vaja Teresa, com que quedem tu i jo... s vols comenar tu... com a mi em costa tant de decidir-me. (Totes riuen.) Ara sense broma. Aquest es el meu gran mal, com he dit abans, no es tant el no decidir-me, ms aviat radica en no saber el qu vull. Si no em conec el suficient, com vull posicionar-me en res. Per tant, el meu treball ser anar descobrint a la Rosa, (Senyalant-se ella mateixa.) qui s, com s, qu li agrada i cap a on vol anar. Noms daquesta manera podr iniciar una relaci seriosa i ferma, perqu ho tindr tot clar. Ja veieu em queda un bon cam. Ara tu Teresa, ja tens clar el que vols millorar???

Teresa. (Fent broma.) No es pot millorar el que es quasi perfecte!

(Totes riuen pel posat cmic de la Teresa i per les seves paraules.)

Qu us sembla, si el caf el fem al sof i anem preparant la cmera de fotografiar. Aquesta nit lhem dimmortalitzar.

(Comencen a recollir les coses de la taula.)Totes. SIIIIIIIIIIII!!!! (Ha sigut una bona nit.)Jlia. Per primer volem sentir la teva reflexi

Teresa. No pateixis que ara us la far. Per primer ajudeu-me a desparar taula mentre trec el caf.

(Va cap a la cuina amb coses, les altres tamb aniran recollint, entrant i sortint de la cuina, fins que la Teresa vagi cap al sof amb la cafetera i qualsevol altra pot sortir amb una safata amb les tasses i el sucre.)Montse. (Seient al sof, depenent de la mida es poden posar butaques i fins i tot alguna pot asseures a terra.) Be reineta, (Per la Teresa.) et toca!

Teresa. S dona, s. Aquesta nit mheu fet pensar molt, ja sabeu que soc molt analtica...Totes. Noooooo!! (Rient.)Teresa. Vinga que parlo seriosament. Jo tinc moltes coses a millorar. Primer... crec que hauria danar ms a poc a poc en les meves relacions, i no enlluernar-los a la primera de canvi amb el sexe. La primera culpable de que perdin la perspectiva de la dona que soc realment, soc jo mateixa. Si vaig ms a poc a poc, fianar la relaci i anir descobrint la meva parella totes les meves qualitats. (Posant mfasi en aquestes paraules.) Si la primera nit que passem junts, faig que els ulls lhi facin pampallugues es clar que no veur res ms i lnic en que pensar ser... doncs... en aix... en el sexe. (Esclaten totes a riure.) No, no... fora bromes.

Segon, haig de ser molt conscient que atrec ms les mirades en el meu fsic que en el meu psquic. Ja sigui per la manera de mourem, de vestir-me, etc. i es una llstima amb lo llesta que soc!! (Totes riuen.)

I per ltim, com a tercer punt... si milloro el punt A i el punt B, llavors no tindr problemes amb el punt C.

(Altre cop totes riuen estrepitosament.)

Eiiii, que he dit C, i no G. Noiessssss!!!! Aquest punt es que tot ho analitzo amb lupa. Si reprimeixo..., no, no, aquesta no es la paraula. Si em dosifico en les meves relacions i a ms em consciencio de que la meva aparena, s la que s, (Es pot aixecar i lluir palmito.) llavors no haur destar analitzant constantment les reaccions de la meva parella, buscant all que tant mofn. (Totes aplaudeixen entre rialles.) Ja us he explicat les meves reflexions personals, per vull fer un pas ms enll. Estem vivint en un mn de constants canvis, cada cop tenim un vida ms fcil, vaja no mimagino rentant la roba a m, per exemple, o sigui que en definitiva tenim ms temps per a nosaltres. Estem immersos en la poca de la cultura dinternet que ens obre tot un ventall de possibilitats. Viatgem molt ms. Mengem millor i ens podem donar algun que altre caprici, sense estirar ms el bra que la mniga. Vull dir que tenim al nostre abast, totes les eines per ser ms felios, per conixer a ms gent darreu i en canvi cada cop som ms infelios. Ens estem tornant, egocntrics, individualistes, cada cop menys tolerants amb nosaltres i per suposat en la resta de la gent. Medim les coses en un raser molt fi, massa fi. Puc parlar amb la Pepeta que est als Estats Units i en canvi, no soc capa de comunicar-me amb la meva parella. Evidentment, si una relaci no funciona i creiem que no hi ha una altra sortida, llavors lhem de trencar... i no sacaba el mn. El que penso, es que ara som molt frvols a lhora de comenar una relaci, i encara ms al deixar-la. No tenim corda per a res. Es per pensa-hi, no?

Totes. S, i tant.

(Cada una pot fer una afirmaci diferent, parlant totes al mateix temps, reafirmat les paraules de la Teresa.)Teresa. Doncs au, jo us he donat altres pautes per treballar.

Totes. (Com si la Teresa fos la mestra.) S, senyora analista!!!!

Montse. Va, va poseu-vos be que preparo la cmera.

(Far veure que la prepara per disparar-se automticament.)

Per cert, haurem de canviar la parauleta que diem. La Mara ja fa temps que ens ho diu i no hi ha manera de posar-nos dacord.

Teresa. Jo ja us vaig dir que podrem dir clitoooriiisss. Et queda un somriure molt natural!

Montse. Calla, calla...

Rosa. A mi em semblaria que tothom que veies la foto sabria que estic dient la parauleta en qesti... quina vergonya

Jlia. Va, va que ja esta a punt... ja trobarem una altra paraula... vinga poseu-vos be.

(Totes ben collocades al sof, al terra, etc. fent pinya i rient.)Totes. Separaaaaaaaades!!!! Ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha.

(Es veu el flaix, i quan sembla que ja est tot dit, la Teresa saixeca per anar recollint, la Maria la crida.)Mara. Espera, espera que mhas dit que mexplicaries unes quantes coses, oi????

(Totes riuen i sabaixa el tel.)FI....