ANNEX 10

CRITERIS I DIRECTRIUS EN EL DESENVOLUPAMENT DELS PROJECTES D’URBANITZACIÓ

ANNEX 10 – CRITERIS I DIRECTRIUS EN EL DESENVOLUPAMENT DELS PROJECTES D’URBANITZACIÓ

En aquest annex es recullen un seguit de directrius de disseny que es proposen per al futur desenvolupament del projecte d’urbanització.

Els conceptes que s’hi inclouen són fruit de les converses i informes dels diferents departaments dels serveis tècnics municipals i de les aportacions de l’equip redactor.

a) Espais lliures

Amb l’objectiu de disminuir el cabal d’aigües a recollir i conduir pel sistema de drenatge del sector, s’estudiarà la conveniència d’implantar sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS) el els espais públics del sector. En el seu disseny es consideraran els aspectes següents:

La recollida d’aigües cap als SUDS evitarà les aigües pluvials superficials de fora de les zones verdes (que podrien arrossegar hidrocarburs).

Les zones de SUDS estaran incorporades a la zona verda amb un tractament de vegetació conjunt.

Caldrà que el SUDS estiguin dimensionats per a la gestió dels mateixos volums amb les mateixes dinàmiques que el drenatge convencional.

Els SUDS disposaran d’un sobreeixidor connectat a la xarxa de pluvials per als casos en què la infiltració i la capacitat dels SUDS no siguin suficients per absorbir un període de pluges.

Pel que fa a les necessitats hídriques de les plantacions, s’entendrà que cal tendir a:

Establir que totes les plantacions tant en carrers, passeigs, parcs i places i zones lliures enjardinades, han de disposar d’instal·lació de reg automatitzat, amb aigua no potable quan sigui possible.

Garantir la disponibilitat dels recursos hídrics necessaris per a l’esmentat reg de l’àmbit, preveure la seva connexió fins a la plaça de Nelson Mandela i els possibles creixements posteriors de tot l’àmbit.

En aquest sentit, el sistema de captació, acumulació i distribució d’aigua per a reg complirà amb els criteris següents:

La distribució d’aigua no potable s’ha de portar a terme mitjançant xarxa segregada amb els corresponents sistemes captació, acumulació, tractament i impulsió i distribució en xarxa mallada fins a cadascun dels sistemes de reg.

Acumulació: Els dipòsits d’acumulació han de disposar de sistema de cloració en continu amb recirculació garantint la persistència al dipòsit almenys 2h i sistema automàtic de registre de pH i clor. Els dipòsits s’han de poder buidar per

gravetat en la seva totalitat. Cal que la tapa dels dipòsits sigui suficientment ampla per permetre l’accés per als treballs de neteja i desinfecció i els materials han de ser el menys rugosos possible per evitar les incrustacions.

Impulsió i distribució: el dimensionat del sistema ha de garantir que la totalitat dels regs aeris es poden portar a terme en horari nocturn, garantint pressió (4atm de pressió dinàmica) i cabal necessaris amb les simultaneïtats que corresponguin amb un increment del 50% (dimensionat al 150% de les necessitats teòriques).

Distribució: la xarxa d’aigua no potable, com la dels altres serveis públics, passarà enterrada per la via pública i s’ajustarà a les prescripcions de l’ordenança d’obres i instal·lacions de serveis en el domini públic municipal. La profunditat d’instal·lació de la canonada ha de ser superior als 40cm. Per sobre la rasa caldrà instal·lar una làmina plàstica de color violeta.

Materials: les canonades seran de polietilè de pressió nominal de com a mínim 10atm. Les connexions es faran mitjançant peces termosoldades quan la mida sigui igual o superior als 50mm i amb peces roscades de llautó quan sigui de diàmetre inferior. Les arquetes han de ser amb tapa de fosa.

Boques de reg: totes les vies de comunicació han de disposar de boques de reg identificades amb color violeta / aigua no potable, cada 50m amb ràcord Barcelona de diàmetre 50mm.

Emissors de reg: Tots els regs soterrats han de ser mitjançant canonada de reg localitzat amb degoters autocompensants adherits a la paret cada 30cm amb un cabal de 2,3l/h de color violeta. Els regs aeris hauran de ser amb emissors amb la tapa de color violeta preferentment dels models normalitzats en la resta de zones verdes del municipi.

totes les zones verdes s’han de projectar amb criteris de sostenibilitat, biodiversitat i gestió eficient tant en la fase de planificació, projecte i manteniment. En aquest sentit, com a mínim, cal incorporar els següents paràmetres:

Ús d’aigua no potable.

Diversitat d’espècies.

Gestió integrada de plagues.

Supressió de l’ús d’herbicides.

Implantació de zones refugi per a la fauna útil.

Afavoriment de les associacions entre espècies vegetals.

Baixes necessitats hídriques.

Costos reduïts de manteniment.

Minimització de la utilització de les gespes, en favor dels prats biodiversos i de les zones arbustives amb gestió naturalitzada.

La disposició de les zones verdes ha de preveure mitjançant agrupació i interconnexió, evitant la creació de petits espais que dificulten el manteniment i generen permetent punts d’acumulació de brutícia. Les zones més properes a les edificacions hauran de ser sempre amb paviments durs.

Pel que fa a l’arbrat caldrà especificar que el criteri general ha de ser la diversitat d’espècies, adaptades a les condicions urbanes, experimentades en les condicions de clima i sòl de Mollet del Vallès i que estigui comprovada la seva baixa afectació per plagues i malalties.

En cas de preveure la utilització d’espècies amb dificultats d’arrelament (tamarix, xitalpa, rhus...) caldrà que sempre disposin d’ancoratge soterrat.

Tots els arbres han de disposar de barrera antiarrels per evitar que el creixement de les arrels malmeti els paviments.

Les plantacions d’arbres de port gran cal establir un volum mínim de sòl lliure d’altres serveis o instal·lacions de 10 m3. Aquest volum de sòl haurà de ser millorat en el moment de la plantació, garantint la seva adequació agronòmica. Sobre aquest volum de sòl no es pot practicar cap tipus de compactació mecànica. En cas d’haver d’actuar de suport a paviments caldrà incorporar tècniques que ho permetin sense la compactació d’aquest volum de sòl (sòl estructurant, SUDS, etc.). En el cas dels arbres de port més petit aquest volum de sòl es podrà reduir a 2,5m3.

Pel que fa a la part aèria dels arbres cal garantir que la distància entre arbres sigui de, com a mínim, 7m en els arbres de gran desenvolupament (Aesculus, Tilia, Platanus, Celtis, Fraxinus...) 5m en espècies de desenvolupament mitjà (Morus, Acer, Catalpa, Cercis, Melia...) i 3,5m en les de port més petit (Hibiscus, Photinia, Tamarix...).

Totes les plantacions han de disposar de reg automatitzat amb connexió a la xarxa d’aigua no potable, ja siguin d’arbrat viari, mitgeres, parterres o qualsevoltipus de verd públic.

Els sistemes de reg han de disposar de sistema de programació incorporat al sistema de telegestió de les instal·lacions de reg municipals amb , com a mínim sensors de temperatura, de vent i de pluja i control volumètric per aturar regs en cas de sobreconsum.

Els capçals de reg han d’incorporar:

o Punt d’injecció de biocida de rosca de ½” amb rosca femella per al control preventiu de la legionel·losi.

o By-pass sectorial per facilitar el reg en cas d’avaria i la seva reparació.

o Muntatge mitjançant col·lectors amb rosca boja.

Totes les zones verdes han de tenir garantida la recollida d’aigües, preferentment amb SUDS (sistemes urbans de drenatge superficial) i amb sobreeixidors connectats a clavegueram per quan el sistema es col·lapsi.

b) Obres i infraestructures

Els creuaments de qualsevol servei es realitzaran per les cruïlles de les calçades, seguint l’alineació que porten. En cap cas és permetrà creuar el carrer entre dues cruïlles.

Les xarxes no podran passar per dins dels espais lliures.

Per garantir el subministrament del serveis als usuaris, cal que totes les xarxes de serveis estiguin mallades.

Caldrà garantir la uniformitat dels nivells d’il·luminació dels vials.

L’amplada lliure mínima de les voreres serà de 1,80 m.

L’amplada interior mínima dels escocells serà 1,20 m.

Els escocells que estiguin alineats a vorades es separaran d’aquestes com a mínim l’amplada d’una peça de paviment

El mobiliari urbà serà accessible.

Si l’evacuació de les aigües s’efectua per bombeig, caldrà garantir el seu funcionament redundant.

S’adjunta com a apèndix els “Criteris d’Urbanització de Mollet del Vallès” i “Criteris d’urbanització Normativa aplicable”.

Finalment, s’estudiarà la possibilitat, viabilitat i conveniència de dotar el sector amb una xarxa de distribució de fred i calor, tipus “heating & cooling”. Aquest tipus de serveis ultrapassa l’àmbit d’un sector com el del Calderí, però pot convenir estudiar la seva implantació en el marc d’un projecte que doni servei a un àmbit de major abast que el del propi sector. D’altra banda, la font de calor i/o fred per alimentar els intercanviadors dels punts de consum ha d’estar disponible, i disposar d’algun procés de generació o consum de calor que es pugui aprofitar per alimentar el sistema. En funció de la seva disponibilitat, es dissenyarà un sistema de dos o quatre tubs, amb tots els elements necessaris per a connectar-hi els edificis i activitats que ho desitgin. I finalment, feta l’anàlisi de la possibilitat d’implantar un sistema d0’aquest tipus, caldrà veure qui és l’operador, públic o privat, que fa la inversió i la seva explotació.

1

Criteris d’urbanització de Mollet del Vallès Vorada granítica

Les vorades rectes i corbes seran de pedra granítica escairada i buixardada de 15 x 25 cm, amb tres cares treballades i dues cares vistes, col·locades sobre base de formigó HNE-15/P/40 de 30-35 cm d’alçària rejuntades amb morter de ciment M 10.

Rigoles

Rigola de 30 cm d’amplària amb peces de morter de ciment de color blanc de 30 x 30 x 8 cm, de classe 1, col·locades amb morter de ciment M 5. Base de rigola amb formigó HNE-15/P/40 de 30-35 cm d’alçada. En la vertical dels passos de conductes es posaran peces de rigola de les mateixes característiques però de color negre.

Compactacions

Segons l’Ordenança d’Obres i Instal·lacions de Serveis en el Domini Públic Municipal: - Subbase vial: 95% PM - Base vial: 98% PM - Base vorera amb acabat de formigó 98% PM - Base vorera amb paviment sobre solera de formigó: 95%

PM - Les proteccions dels tubulars amb formigó tindran un

gruix màxim de 10 cm.

2

Paviment de panot

Paviment de panot de nou pastilles de color gris de 20 x 20 x 4 cm, classe 1, col·locat a l’estesa amb morter de ciment pòrtland M 5 sobre solera de formigó HNE-15/P/40 de 15 cm (mínim) de gruix.

Panot de senyalització

Paviment de panot tipus estries (4) de color gris de 20 x 20 x 4 cm, classe 1, col·locat a l’estesa amb morter de ciment pòrtland M 5 sobre solera de formigó HNE-15/P/40 de 15 cm (mínim) de gruix.

Paviments

Donada la problemàtica que patim, al no trobar peces d’igual morfologia, textura i color, per la reposició de paviments que no siguin estàndards, caldrà situar aquests paviments en zones en que no calgui aixecar-les per fer connexions i/o canvis en les xarxes d’instal·lacions. Per garantir futures reposicions, caldrà deixar en el magatzem de la brigada d’obres, el percentatge que en cada cas es determini, dels paviments no estàndards utilitzats,.

Característiques Paviments

Els paviments cal que tinguin la classe 3, que correspon a una resistència al lliscament Rd > 45 d’acord amb el que especifica el CTE SUA 1 Seguretat front el risc de caigudes. Aquest criteri es tindrà que mantenir inclús en els encintats. Els paviments tindran que ser resistents a les gelades.

3

Juntes

Els paviment continus de formigó, es tallaran en superfícies de 25 m2 el més quadrades possibles

Guals vianants

Segons el Pla d’accessibilitat de Mollet del Vallès per a la supressió de barreres arquitectòniques. Veure fitxes i resum adjunt.

Guals vehicles

Segons ordenança sobre llicències d’accés de vehicles als locals (BOP 7/5/97 aprovat pel Ple de l’Ajuntament el 25/01/96). Veure fitxes adjuntes.

Xarxes

Les xarxes de les companyies de distribució passaran per les voreres. Els creuaments d’aquestes es realitzarà per les cruïlles de les calçades, seguint l’alineació que porten. Els CT es situaran a la menor distancia possible de les cantonades de les illes, per tal d’afavorir els creuament de la xarxa elèctrica pels llocs indicats. Les boques de reg seran de 45 mm. amb ràcord tipus Barcelona.

Embornals sifònics

Formats per caixa de 70x30x85 cm, amb parets de 14 cm

4

de gruix de maó calat, arrebossat i lliscat per ambdós costats amb morter M 2,5, sobre solera de 15 cm de formigó HNE-15/P/40 connectat a la xarxa de clavegueram mitjançant tub del diàmetre adequat. En la vorada es farà una bústia que permeti l’entrada d’aigua encara que la reixa estigui obturada. El sifó es substituirà per una clapeta, que evitarà la sortida d’animals i d’olors encara que no hi hagi aigua en l’embornal. Les reixes tenen que posar-se en llocs on hi hagi circulació d’aigua, sinó acabaran acumulant-se fulles, i/o altres elements natural com artificials. Atenció amb la morfologia i mides de les reixes, que tinguin les ranures coincidents amb la direcció del pas de vianants, per evitar que les rodes dels cotxets de nens i/o bicicletes puguin entrar dins i quedar-se clavades. Portaran bastiment i reixa practicable de fosa grisa, del mateix gruix que les peces que l’envolten, fabricades segons la Norma EN-124 classe D-400. col·locat amb morter M 2,5. Les connexions a clavegueram es faran a 45º en el sentit de circulació de les aigües. No es col·locaran reixes corregudes sobre canaletes, si no es garanteix que les seves mides eviten la formació de crostes superficials que les fan inutilitzables.

Pous

Els pous es formaran amb anells prefabricats de formigó de diferent diàmetres, col·locades amb morter de ciment M 5. O amb parets de maó calat arrebossat i lliscat per la seva part interior amb morter M 2,5. La solera s’ajustarà al diàmetre del pou, serà de formigó HNE-15/P/40, de 20 cm de gruix. Els pous seran sense sorrer. El bastiment i tapa de fosa grisa, del mateix gruix que les peces que l’envolten, de 70 cm de diàmetre mínim; col·locats amb morter mixt M 2,5. Portaran ròtula d’articulació, que es col·locarà en el sentit de la direcció dels vehicles. Tindran en la superfície gravat antilliscant, amb l’anagrama de l’Ajuntament de Mollet. Fabricades segons la Norma EN-124 classe D-400. La distància màxima entre pous, per permetre la neteja correcte de les canonades entre ells, és de 50 m. Adaptar les peces del paviment als bastiments circulars, no sempre s’executa correctament. Una opció pot ser col·locar

5

marcs quadrats amb la trapa rodona, per ajustar-se millor al paviment generalment paral·lel mètrics. Els bastiments tindran el mateixos gruixos que els pavi-ments que tinguin al seu voltant, per evitar el trencaments d’aquests.

Trapes

Cal unificar els elements per reduir el número de trapes en la via pública. Vetllar per encaixar-les amb l'especejament del paviment. Situar les trapes quadrades, amb un costat paral·lel a la directriu principal del paviment, a ser possible coincidint amb una junta. Quan la trapa coincideix amb l'alineació de la vorada d'una vorera i aquesta no es pugui desplaçar, caldrà preveure una solució alternativa. Portaran en la superfície gravat antilliscant, i estaran fabricades segons la Norma EN-124 classe D-400. No s’admetran trapes que portin el nom d'ajuntament agafat amb rebladures. Aquestes es desprenen i poden causar problemes al tallar les rodes dels vehicles.

Escocells

Els elements que els conformin cal que protegeixin les diferents capes del paviment que tinguin al seu voltant. Entre la vorada i l’escocell es deixarà una peça correguda de paviment. L’amplada mínima dels escocells serà de 1,20 m.

Columnes de il·luminació

Les columnes d’iluminació es col·locaran a la cota necessària perquè: 1. Les carteles de rigidització de la base quedin tapades pel

6

paviment. 2. La part baixa del registre dels fusibles estigui a una distancia igual o superior a 30 cm. No s’utilitzaran columnes que tinguin la base flotant de registre vertical per:

1. L’anella d’acabat no permet adaptar-se a la inclinació del paviment

2. Al lliscar la base per accedir a la caixa de fusibles la canya de la columna es ratlla.

3. Qualsevol cop en la base, impedeix el seu desplaçament impossibilitant el manteniment dels element elèctrics interiors

Bancs

Els bancs seran estàndards, amb seient, respatller i recolza braços d’elements no metàl·lics, i tenint en compte l’alçada del seient, per facilitar el seu us a la gent gran.

Papereres

Paperera trabucable de 45 cm de diàmetre de planxa d’acer galvanitzat i pintat, d’1 mm de gruix amb base perforada, vora arrodonida i suports de tub de 50x20x1,5 mm, ancorada amb cargols agafats al paviment amb spits. En ocasions i per no produir barreres arquitectòniques es col·loca adossada a paret una paperera semicircular de radi 22,5 d’idèntiques característiques.

Pilons

Piló de fosa gris tipus “Hospitalet” de mides 1000x100 mm de diàmetre, col·locat mitjançant broca, pintat amb dues capes d’oxiron gris.

7

Contenidors

Per evitar accidents, els contenidors es col·locaran situats darrera dels passos de vianants, segons el sentit de circulació dels vehicles, de manera que no pugui tapar cap vianant que vulgui creuar pel pas. Una opció alternativa es col·locar-los dos o tres cotxes abans. Els contenidors seran subterranis, sempre que així ho determinin els Serveis Tècnics Municipals. Els contenidors subterranis, donat que disposen de boques de mides més reduïdes, si que es poden col·locar abans de la zona prèvia del pas de vianants.

Arbrat d’alineació

Els punts de llum alineats amb arbres, es situaran seguint la modulació d’aquests. La distància entre arbres i entre arbres i punts de llum serà la mateixa. Les blanques dels arbres van cap a la llum., sobretot a l’hivern que està moltes hores amb la llum encesa. Separant-los evitarem que l’arbre l’envolti fins anul·lar-los

Materials

Mollet es una ciutat lliure de PVC. segons Acord del Ple de l’Ajuntament de data 30 de gener de 1997. Es prohibeix la utilització de PVC en la implantació o remodelació de xarxes d'abastament d'aigua i de sanejament. Les escomeses d’aigua de plom existents, seran substituïdes per polietilè.

Secció d’Obres i Infraestructures març / 2019

8

CRITERIS GUALS DE VIANANTS Tipologia de guals GUAL TIPUS

DESCRIPCIÓ MATERIAL UTILITZACIÓ

1

Gual estàndard, el desnivell es soluciona mitjançant tres plans; un gual per carrer

Panot

Voreres de més de 3 m en qualsevol tipus de carrers, excepte les vies de primer ordre

2

Gual amb peces especials, desnivell es soluciona amb un únic pla; un gual per carrer

Granit Voreres de més de 3 m en vies de primer ordre

Per paviments diferents del panot en vies que no siguin de primer ordre, els Serveis tècnics municipals determinaran la tipologia del gual. Les voreres que conformen una cantonada, en forces ocasions, no tenen la mateixa amplada, aquesta dependrà de l’amplada del carrer i de l’ús que se en faci d’aquest. El radis de gir dins la població, on està restringida la circulació de camions, varien entre 3 i 6 m, depenent de les seccions dels vials que es creuen.

En els casos en que com a mínim una de les voreres, sigui inferior a 3 m. caldrà reduir el radi de gir de la cantonada fins que l’amplada sigui com a mínim la de l’amplada de la vorera més estreta.

A>BR< = B

9

Així aconseguirem que l’eix de la vorera i l’eix del pas de vianants situats en la mateixa direcció, estiguin més propers.

Les franges de paviment de senyalització de color gris amb textura diferenciada, tipus quatre estries, es col·locaran seguint el sentit de la pendent. Les franges quedaran limitades per la prolongació de les alineacions de les façanes o per altres franges de senyalització. El creuament de dos franges de senyalització es realitzarà amb peces de color gris de setze pastilles.

Informació estreta del: Pla d’Accessibilitat de Mollet del Vallès Supressió de Barreres Arquitectòniques Urbanes

A>CB>D

Normativa aplicable

Real Decreto 505/2007, de 20 de abril, por el que se

aprueban las condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados y edificaciones.

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se

aprueba el Código Técnico de la Edificación (C.T.E.) Exigencia Bàsica de Seguridad de Utilización SU 1: Seguridad frente al riesgo de caidas. Orden VIV/561/2010, de 1 de febrero, por la que se

desarrolla el documento técnico de condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados.

Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de

la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat.

Pla d’accessibilitat de Mollet del Vallès Supressió de

barreres arquitectòniques urbanes. Aprovació Inicial: Ple de l’Ajuntament 29 març 2.001 i Aprovació definitiva: Comissió d’Urbanisme de Barcelona 19 de setembre 2.001.

Ordenança sobre llicències d’accés de vehicles als

locals (BOP 7/5/97 aprovat pel Ple de l’Ajuntament el 25/01/96)

Ordenança d’Obres i Instal·lacions de Serveis en el

Domini Públic Municipal de Mollet del Vallès. Aprovada pel Ple de l’Ajuntament el 27 de novembre de 2001.

La modificació de l’ordenança va ser aprovada en el Ple de l’Ajuntament el 20 de juliol de 2009.

Març 2019

5530

30

10

ALÇAT

PLANTA

VOR

ERA

>4m

AMPLADA GUAL

2 1 3 6

B A

10

1 PEÇA DE GRANIT DE 40x55x30cm2 PEÇA DE GRANIT DE 7cm DE GRUIX3 RIGOLA DE FORMIGÓ HM-254 FORMIGÓ HM-255 MORTER DE CIMENT M-40a6 DETALL PINTAT GUAL COLOR GROC (UNE-48103 ref. B-502)

DETALL -A-

2530

3815

SECCIÓNS DETALLE 1/20

40

3

55 30

3055

55

2 5 4 3

1 34

DETALL -B-

15

pendenttransversal màxima 2%

GUAL VEHICLES "MOLLET 55"per voreres de >4,00mServeis Tècnics Municipals