Embed Size (px)
Citation preview
PDSGRUM. Revisió 2006 �
“Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus Urbans a Mallorca”
Revisió de 2006
Aprovat mitjançant Acord de Ple del Consell de Mallorca de data 6 de febrer de 2006 (BOIB nº35 de 9 de març de 2006)
Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus Urbans a Mallorca PDSGRUM. Revisió 2006 �
Què és el Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus Urbans de Mallorca (PDSGRUM)?El passat 06 de febrer de 2006, el Consell de Mallorca aprovà definitivament la revisió del Pla Director Sectorial per a la gestió dels Residus Urbans a Mallorca (PDS-GRUM, d’ara endavant). Aquesta revisió suposa una mo-dificació del, fins ara, vigent pla director sectorial aprovat mitjançant el Decret 21/2000, de 18 de febrer. El nou PDS-GRUM fou publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears número 35, de 9 de març de 2006.
Aquest Pla és una eina que organitza dins el territori de l’illa de Mallorca l’obligada gestió dels residus inclosos dins el seu àmbit d’aplicació.
Per què es necessària aquesta revisió del PDSGRUM?
Encara que n’hi ha d’altres de motius menors, els prin-cipals motius pels quals s’ha fet necessària la revisió de l’anterior PDSGRUM són, per una part, l’entrada en el flux de residus urbans del rebuig procedent del tractament dels residus de construcció – demolició i voluminosos, en aplicació del corresponent pla direc-tor sectorial, flux de residus (estimat en unes 200.000 tones) no comptabilitzat en el PDSGRUM aprovat l’any 2000 i, per altra, la necessitat del tancament de l’actual abocador de “Son Reus” en aplicació de la normativa en vigor.
Quins residus formen part de l’àmbit d’aplicació del Pla?Formen part de l’àmbit d’aplicació del pla els següents residus:
• Residus urbans (Residus de recollida domiciliària muni-cipal).
• Residus assimilables a urbans:a) Llots de les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals
(EDAR).b) Residus sanitaris Grup II (material de cura, guixos, roba i
materials d’un sol ús) i deixalles d’origen animal (residus d’escorxador, ...).
c) Residus de podes.d) Rebuig procedent del tractament dels residus de cons-
trucció – demolició i voluminosos.• Altres residus autoritzats.
Quins són els objectius del pla per a l’any 2013?
Reducció• Estabilitzar la producció per habitant de fet i any
Recollida selectiva• FORM1: arribar a la recollida del 55%• Paper: arribar a la recollida del 68%• Vidre: arribar a la recollida del 68%• Envasos lleugers: arribar a la recollida del 28%
1 Fracció Orgànica procedent de la recollida selectiva Municipal
És necessària la revisió per l’entrada en el flux de residus urbans del rebuig procedent del tractament dels residus de construcció, demolició i voluminosos
Recollida selectiva
�
Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus Urbans a Mallorca PDSGRUM. Revisió 2006 �
Tractament per als residus inclosos dins l’àmbit d’aplicació• Valorització material (reciclatge): 38%• Incineració amb recuperació d’energia: 62%• Abocament: 0%El Pla també marca uns objectius intermedis per a l’any 2008.
Segons aquests objectius el balanç de masses previst per a l’any 2013, en tones anuals, per als residus urbans i assimi-lables és el que apareix a continuació:
A continuació s’especifica el balanç de masses en tones anuals previst per als llots de les estacions depuradores d’aigües residuals:
�
Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus Urbans a Mallorca PDSGRUM. Revisió 2006 �
Quines són les principals responsabilitats de les diferents Administracions Públiques?
Ajuntaments• Recollida en massa i selectiva dels residus urbans i el
transport fins a les estacions de transferència o plantes de tractament 2.
• Aprovar les ordenances on, entre d’altres aspectes, s’han de fixar les tarifes a pagar pels usuaris del servei.
• Sufragar les despeses de gestió dels residus urbans del seu municipi.
• Identificar als generadors singulars del seu municipi i classificar – los en qualificats i no qualificats
• Si té més de 5000 habitants, disposar d’un pla munici-pal de gestió de residus
Consell de Mallorca 3
• El transport des de les estacions de transferència fins a les distintes plantes de tractament.
• El tractament dels residus inclosos dins l’àmbit d’aplicació del pla
• Aprovar l’ordenança fiscal reguladora del servei.• Revisar i/o modificar el PDSGRUM.
Quin és el model de recollida selectiva previst en el PDSGRUM?
Els residus urbans s’hauran de separar i recollir en les següents fraccions:
Fracció OrgànicaRecollida porta a porta.
Paper - cartró 1 contenidor cada 300 habitants de població mitjana anual
Vidre 1 contenidor cada 300 habitants de població mitjana anual
Envasos lleugers 1 contenidor cada 300 habitants de població mitjana anual
Rebuig
Els contenidors de vorera, les àrees d’aportació i els parcs verds seran d’ús exclusiu per als domicilis parti-culars i per als generadors singulars no qualificats.
Els residus procedents de la separació dels generadors singulars qualificats es recolliran segons els acords es-tablerts en cada cas entre els municipis, el Consell de Mallorca i tercers afectats (els propis generadors i les empreses de recollida).
2 El Consell de Mallorca ha signat Convenis de Col•laboració amb la majoria de Ajuntaments on el mateix Consell es compromet a realitzar la recollida selectiva de paper – cartró, vidre i envasos.3 El Consell de Mallorca exerceix les competències de transport i tractament mitjançant gestió indirecta, això és, mitjançant una empresa concessionària.
Què són i on s’ubiquen les Estacions de Transferència?
Són cinc Centres distribuïts per l’illa de Mallorca per tal de fer més operatiu el transport dels residus fins a les plantes de tractament de residus corresponents, això permet reduir el nombre de camions que circu-len per l’illa amb la conseqüent disminució d’emissions de CO2, directament relacionades amb l’efecte hiver-nacle. Els vehicles municipals de recollida de residus urbans es traslladen a les Estacions de Transferència assignades, on els residus es dipositen dintre d’unes tremuges per ser compactats dins d’uns contenidors des d’on es traslladen fins a las plantes de tractament corresponents.
Quines són les instal•lacions existents de tractament de residus?• Planta de triatge d’envasos lleugers.• Planta de compostatge.• Planta de metanització.(Marratxí)
Separació dels residus urbans:Fracció orgànica, paper - cartró, vidre, envasos lleugers i rebuig
�
Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus Urbans a Mallorca� PDSGRUM. Revisió 2006 �
Ubicació de les estacions de transferènciaA les estacions de Transferència els residus urbans es compacten per ser traslladats a les plantes de tractament mitjançant camions d’elevada capacitat.
Què és la metanització?La transformació que sofreix la matèria orgànica en presència d’humitat i en ambients sense oxigen fa que es degradi aquesta matèria i que es produeixin gasos, majo-ritàriament gas metà (el qual és utilitzat com a combustible per generar energia elèctrica). La matèria resultant (diges-tat) es dirigida a les plantes de compostatge. I l’aigua re-sidual no reutilitzada es destina a una unitat de depuració per a la seva utilització posterior.
Què és el compostatge?El compostatge de la fracció orgànica (FORM i/o llots d’EDAR) mesclada amb material estructurant (podes, serradís, ...) és un procés de fermentació natural amb presència d’oxigen i a elevades temperatures (envoltant dels 60 -70 graus), mitjançant el qual, es destrueixin els gèrmens, paràsits i les males herbes i s’obté un producte final anomenat “compost” susceptible de ser utilitzat com a adob orgànic per al sòl.
Què és fa a la planta de triatge d’envasos?Els envasos procedents de la recollida selectiva (conteni-dor groc) són seleccionats manualment i/o mecànicament, i classificats en: paper-cartró, PEAD (barrals), PEBD (bos-ses de supermercat), PET (botelles de begudes gasoses, d’aigua), PVC (botelles de lleixiu), MIX (mescla de diferents plàstics), cartró – alumini per a begudes (bricks), alumini, ferralla i vidre. Posteriorment són lliurats als corresponents recicladors.
El compostatge és un procés de
fermentació natural mitjançant el qual
s’obté el “compost” utilitzat com a adob
orgànic per al sòl
Planta de compostatge específica per a FORM (Calvià)
Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus Urbans a Mallorca PDSGRUM. Revisió 2006
Què es fa a la Planta Incineradora amb Recuperació d’Energia?
Mitjançant la incineració dels residus amb recuperació d’energia, s’aconsegueix una eliminació dels residus rà-pida, segura i respetuosa amb el medi ambient, amb un control estricte de les emissions gasoses i de la qualitat de l’aire de l’entorn, complint les normatives europees i nacionals i produint alhora energia elèctrica. La produc-ció d’energia elèctrica a través de la incineració, des-prés de l’ampliació de la planta, suposarà al voltant del 9 % del consum de Mallorca.
L’energia elèctrica que es generarà a la Planta Incinera-dora amb Recuperació d’Energia de Son Reus a partir dels residus tractats equival al consum mitjà d’unes 97.000 vivendes. D’una bossa de fems s’obtenen 1,6 kWh, quantitat su-ficient per a enllumenar 8 bombetes de baix consum durant 10 hores.
Mitjançant la incineració de residus, s’eliminen els riscs de contaminació d’aqüífers, de combustió espontània, de plagues, de males olors i d’emissions incontrolades
Mitjançant la incineració dels
residus s’aconsegueix una eliminació dels
residus ràpida, segura i respetuosa
amb el medi ambient, i produint alhora energia elèctrica Planta Incineradora amb Recuperació d’Energia
de gasos, típics dels abocadors de residus. Què és fa amb les escòries procedents de la planta incineradora?
Les escòries estan constituïdes per la fracció no com-bustible dels residus municipals (ceràmics, pedres, vi-dre, metalls, ...). Aquests subproductes de la incinera-ció es recullen a un fossat i es destinen a una planta de tractament específic.
Aquesta planta està dissenyada principalment per a extreure, mitjançant medis mecànics, les fraccions va-loritzables (ferralla i alumini). Aquesta escòria, després d’un període de maduració, es converteix també en una fracció aprofitable com a substitutiu d’àrids o com a material de rebliment dintre del sector de la construc-ció. D’aquesta forma es contribueix a reduir els efectes del canvi climàtic per l’estalvi que suposa en el consum de matèries primeres.
Planta d’escòries (Palma)
Dipòsit de seguretat per a les cendres cimentades
El tractament de residus mitjançant incineració amb recuperació d’energia contribueix a disminuir els efectes del canvi climàtic fonamentalment per dos motius: perquè evita les emissions dels gasos d’efecte hivernacle dels abocadors i per l’estalvi que suposa de consum de combustibles convencionals
� �0
Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus Urbans a Mallorca PDSGRUM. Revisió 2006
Que es fa amb les cendres procedents de la planta incineradora?
Les cendres són els subproductes de la incineració procedents del sistema de neteja de gasos d’emissió de la planta.
Les cendres són mesclades amb un ciment especial i l’aigua, i són transportades fins al dipòsit de seguretat adjunt a la planta incineradora. Una vegada cimenta-des, les cendres són catalogades com a residu no pe-rillós. El nou pla director sectorial preveu la reutilització de les cendres com a substituts de matèries primeres.
Planta de compostatge específica per a FORM (Calvià)
3 Plantes de compostatge específiques per als llots d’EDAR (Sa Pobla, Ariany i Felanitx)
Dipòsit per al rebuig procedent del tractament dels residus de construcció – demolició i voluminosos (Santa Margalida)
Abocador temporal i d’emergència (Palma)
Quines són les noves instal·lacions previstes en el PDSGRUM?
El nou PDSGRUM (2006) es centra en donar una so-lució adequada al que anomenem residu urbà resta o rebuig. Aquest està constituït per tres fraccions:
• Els residus urbans no recollits selectivament.
• Els residus rebuig procedents de les plantes d’envasos, compostatge i metanització.
• Els residus rebuig procedents del tractament dels re-sidus de construcció – demolició i voluminosos.
Donat el considerable augment dels residus urbans resta o rebuig (no recollits selectivament) que entraran al sistema (hi ha una previsió de 524.333 tones per a l’any 2013), en el nou PDSGRUM, després de fer una anàlisi de les possibles alternatives, opta per:
1. Ampliar la capacitat actual de la planta d’incineració amb recuperació d’energia per poder tractar els residus no valoritzables materialment.
2. Posar en funcionament un nou abocador de coa que tre-ballarà en dues fases. En una primera rebrà els mateixos residus que actualment es destinen a l’abocador de Son Reus; en una segona, després de la posada en funcio-nament de l’ampliació de la incineradora, s’utilitzarà no-més per a situacions d’emergència o per aturades de la planta. L’actual abocador temporal i d’emergència serà clausurat una vegada es posi en funcionament el nou abocador de coa.
Per altra banda es preveu també la construcció d’una planta de assecatge solar per al tractament d’una part dels llots procedents de les estacions depura-dores d’aigües residuals. El procés aprofita l’energia solar per disminuir la humitat dels llots d’EDAR (73 – 75 % d’humitat) aconseguint un material (20 – 35 % d’humitat) que es pot comercialitzar com a subproduc-te o es pot tractar a la planta incineradora amb recupe-ració d’energia.
�� �2
Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus Urbans a Mallorca PDSGRUM. Revisió 2006 ��
Què és el Centre d’Informació i Educació Ambiental?
Tradicionalment la problemàtica ambiental dels residus s’ocultava a l’opinió pública, i estava sent assumida per part de les administracions locals amb poca o cap impli-cació dels ciutadans. Amb el Parc de Tecnologies Ambien-tals de Mallorca es reflecteix la transformació del concepte de residu considerat com una cosa a ocultar en un recurs, l’ús adequat i eficaç del qual depèn de la participació res-ponsable de tots els agents implicats, des del ciutadà que ha de facilitar les operacions amb la separació selectiva dels residus fins a les administracions públiques respon-sables de la seva recollida i tractament posterior.
Dins el model de gestió de residus de Mallorca té una pri-mordial importància l’educació i conscienciació ciutadana ja que el reciclatge dels residus ha de procedir, neces-sàriament, de la recollida selectiva amb la imprescindible i necessària implicació i col·laboració ciutadana.
En aquest marc, el Centre d’Informació i Educació Am-biental és una eina estructural de formació, divulgació i suport a les activitats i iniciatives ambientals amb especial atenció a les relacionades amb els aspectes i problemàti-ques ambientals de la nostra societat. Així, mitjançant la formació i la informació es fomenta el coneixement i la im-plicació dels ciutadans en la resolució d’aquestes proble-màtiques. El Centre, a més, aporta les condicions idònies per a la relació entre els ciutadans, les administracions, les institucions culturals, científiques i educatives, les tecno-logies i els professionals tant en l’àmbit local com nacional i internacional.
Amb el Parc de Tecnologies Ambientals de Mallorca es reflecteix la transformació del concepte de residu, considerat com una cosa a ocultar, en
un recurs
��
Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus Urbans a Mallorca�6 PDSGRUM. Revisió 2006
El centre ha de convertir-se en un espai aglutinant i coordinador
d’inquietuds a través d’accions planificades de caràcter tècnic,
social, cultural i estructural
Es tracta, per tant, d’una eina bàsica d’educació en el món escolar per conscienciar els futurs productors de residus.
El centre ha de convertir-se en un espai aglutinant i coor-dinador d’inquietuds a través d’accions planificades de caràcter tècnic, social, cultural i estructural. Per a això es poden facilitar les instal·lacions i serveis per a la realització d’activitats destinades a la divulgació i major coneixement de temes ambientals de forma gratuïta i alhora fomentar la contractació dels serveis disponibles en l’edifici per a actes diversos tals com concerts, exposicions, desfilades, cursos, conferències, etc., que no tinguin caràcter de for-mació/informació en temes ambientals. L’objectiu en el segon cas és que aquests esdeveniments, encara que no tinguin estrictament un caràcter ambiental, serveixin com reclam per a conscienciar i sensibilitzar als participants incrementant el coneixement dels distints tractaments de residus que es desenvolupen en el Parc de Tecnologies.
Les instal·lacions i serveis disponibles bàsicament són: el saló de conferències polivalent (el qual està equipat amb els més avançats serveis auxiliars de telecomunicacions, àudio, vídeo, traducció simultània), l’àrea d’exposicions, les sales de reunions, les aules de comunicació i formació, el tren de visites, etc.
�6
Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus Urbans a Mallorca PDSGRUM. Revisió 2006
On s’ubiquen les noves instal·lacions de tractament de residus?
En el plànol es detalla la ubicació en el territori de les noves instal·lacions dins l’anomenada Zona 1 de trac-tament de residus. El nou abocador de coa i l’ampliació de la planta incineradora s’ubicaran en el terme munici-pal de Palma i la planta de assecatge solar en el terme municipal de Marratxí.
Ubicació de les noves instal·lacions
Com es finança el sistema?
Les inversions globals de tot el sistema es situen en 682.355.951 €, dels quals 327.284.342 € corresponen al nou PDSGRUM (2006).
Les vies de finançament són els ingressos dels siste-mes integrats de gestió i les tarifes de tractament de residus.
Anualment, si escau, el Consell de Mallorca aprova i modifica l’ordenança reguladora de la taxa de tracta-ment, transferència i transport de residus urbans de l’illa de Mallorca. Són subjectes passius contribuents els municipis de Mallorca que es beneficiïn de la pres-tació del servei. La taxa es liquida bimestralment per part de l’empresa concessionària als subjectes pas-sius.
A la gràfica es pot observar els costos unitaris dels diferents serveis que, a l’any 2006, varen donar lloc a la tarifa de tractament de residus aprovada pel Consell de Mallorca:
�� ��
Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus Urbans a Mallorca20
Departament de Medi AmbientDirecció Insular de Gestió de Residus
971 17 39 30http://www.conselldemallorca.net/cooperaciolocal/
TIRME, S.A.971 43 50 50
http://www.tirme.comwww.es-parc.net
