APUNTS 4t ESO 2015-16 - gva.esiesmalilla.edu.gva.es/cms_2_5/attachments/article/716/APUNTS 4… · Educació física 4t ESO IES Malilla 2 1. LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES Les

Educació física 4t ESO IES Malilla

1

APUNTS D’EDUCACIÓ FÍSICA. 4 t ESO

IES MALILLA. CURS 2015-16

1. LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES 2

2. LA VELOCITAT 6

3. LA POSTURA COPORAL 11

4. EXERCICIS CONTRAINDICATS 14

5. ANATOMIA FUNCIONAL 16

6. L’ORIENTACIÓ EN EL MEDI NATURAL 18


2

1. LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES

Les capacitats físiques bàsiques són condicions internes de cada organisme, determinades genèticament, que es milloren per mitjà d'entrenament o preparació física i permeten realitzar activitats motrius. Són les següents:

La Flexibilitat: permet el màxim recorregut de les articulacions. Aquesta capacitat es perd amb el creixement. La capacitat de l'elongació muscular comença a decréixer a partir dels 9 o 10 anys si no es treballa sobre ella; per això la flexibilitat forma part del currículum de l'Educació Física, ja que si no fos així suposaria per a l'alumnat una pèrdua més ràpida d'aquesta qualitat.

La resistència: és la capacitat física de mantenir un esforç durant un temps prolongat, sense que disminuisca l'eficàcia.

Aeròbica: Esforços de mitjana-baixa intensitat, en presència d'oxigen i sense acumulació d’àcid làctic Anaeròbica: Esforços d'alta intensitat, amb deute d'oxigen i acumulació d’àcid làctic

Es considera com la qualitat més important per treballar el desenvolupament i manteniment de la salut, pels grans beneficis que aporta sobre l'organisme.


3

Donat que heu treballat aquestes capacitats als cursos anteriors, no cal extendre's més amb elles.

La força: és la capacitat dels nostres músculs per a oposar-se a una resistència, suportar-la o véncer-la. La nostra capacitat de força dependrà del pes a moure i la velocitat en què ho fem.

A partir d'estos dos components és com diferenciem quatre tipus de força:

− Força màxima: Capacitat d'efectuar la màxima contracció voluntària, sense importar el temps. Es treballa quan es mouen càrregues molt altes amb molt poca acceleració.

− Força explosiva: Capacitat d'aplicar la màxima força en un temps breu. En aquesta el factor determinant és l'acceleració. La càrrega sol ser alta, però el realment important és realitzar el moviment de forma sobtada, és a dir, amb la major acceleració possible.

− Força resistència: Capacitat d'aplicar una tensió muscular submàxima durant un temps llarg. Es la capacitat del múscul de realitzar un esforç durant el major temps possible. La càrrega no sol ser molt alta, la velocitat tampoc.

− Força velocitat : Capacitat de realitzar un moviment cíclic a gran velocitat. Les càrregues solen ser mitges o baixes, per a poder realitzar el moviment diverses vegades, i a gran velocitat.

Es considera una de les qualitats més importants per al desenvolupament i manteniment de la salut (juntament amb la Resistència i la flexibilitat), pels efectes beneficiosos que reporta sobre l'organisme, en tant que:

• evita lesions,

• afavoreix la bona postura,

• augmenta la solidesa òssia

• millora l'estat general.


4

És una capacitat fàcil de millorar. Els mètodes de treball per a la millora de la força, en general, són:

• Exercicis amb autocàrregues: Es realitzen de forma individual, amb el pes del nostre propi cos. Busquen el desenvolupament de la força general de l'organisme i no estan tan localitzats com els exercicis amb pesos.

• Exercicis per parelles: Es treballa utilitzant el pes corporal del company, o bé l'oposició o resistència que aquest és capaç d'oferir-nos. La seua participació ho converteix en la càrrega del nostre treball.

• Multisaltos: Consisteixen en realitza sèries de bots sobre obstacles, tant de distància com de longitud. La seua finalitat és el desenvolupament de la força de les cames. No convé realitzar massa sèries seguides, per a no sobrecarregar els genolls.

• Multillançaments: Es realitzen sèries de llançaments de balons de diferents grandàries i pesos. Busquen el desenvolupament de la força dels braços.

• Entrenament amb pesos: En aquestos exercicis s'augmenta la càrrega movent pesos. No és convenient abusar d'aquest tipus d'exercicis quan encara s'està creixent, com és el vostre cas, ja que pot influir negativament en el creixement normal dels vostres ossos. És fonamental realitzar els exercicis correctament, perquè les postures descompensades a l'executar estos exercicis poden a la llarga provocar lesions. És convenient tindre en compte a més, que sempre s'han de treballar primer els grups musculars més grans, i després els més menuts.

• Circuit training: Consisteix en l'aplicació d'una sèrie d'exercicis combinats de manera contínua, per a beneficiar totes les parts del cos. La dita combinació comprén des dels exercicis més senzills fins als més complexos, podent-se realitzar tant a les mans lliures com amb espatleres, bancs, pesos, cordes, balons, gomes, escales, etc.


5

Un circuit està format per una sèrie d'estacions o postes en què l'individu ha de parar-se per a realitzar un exercici. Pot realitzar-se a temps o a repeticions, segons es treballe en cada estació durant un temps determinat o s'executen un nombre mínim de repeticions. Entre cada estació sempre hi ha un període de descans.


6

2. LA VELOCITAT

La velocitat: constitueix una important qualitat per a l'adaptació a diverses activitats esportives, donat que augmenta el rendiment de les mateixes. Es diferencia de les altres en què no té una influència tan directa sobre el desenvolupament de la salut de l'organisme.

Definició: És la capacitat de realitzar moviments, o de recórrer una certa distància en un temps mínim.

Tipus de velocitat:

Velocitat de reacció: Capacitat de reaccionar en el menor temps possible davant d'un estímul o senyal. Capacitat d'iniciar un moviment global o segmentari en el menor temps possible.

Velocitat gestual, segmentària o acíclica: Capacitat de realitzar un moviment acíclic en el menor temps possible. (moviment acíclic es refereix a un gest individual aïllat que no es repeteix periòdicament, com un llançament, un salt, un gest típic esportiu.)

Velocitat d'acceleració: Capacitat d'aconseguir la màxima velocitat de desplaçament en el menor temps possible, ja sigui partint de velocitat = 0 o d'una altra velocitat

Velocitat màxima de desplaçament: Capacitat de realitzar un moviment cíclic en el menor temps possible. (Moviment cíclic. Es refereix al moviment que es repeteix periòdicament com la carrera, ciclisme, natació, etc., en els quals es produeix un desplaçament. És la suma de moviments acíclics).

Els factors que determinen la velocitat són:

• Musculars:


7

◦ To muscular. El to muscular, també conegut com tensió muscular residual o to, és la contracció parcial, passiva i contínua dels músculs. Ajuda a mantenir la postura i sol decréixer durant la fase REM del son.

◦

◦ Viscositat muscular: en disminuir aquesta, les contraccions són més ràpides. El concepte de viscositat s'entén millor si es compara amb l'oli usat pels vehicles: la consistència de l'oli depèn de la seva temperatura, s'aprima quan augmenta la temperatura i es espessa quan disminueix. Quan la viscositat s'aprima el múscul millora la seva capacitat contràctil.

◦ Tipus de múscul: Percentatge de fibres ràpides, determinat per herència. El "mosaic" component de fibres musculars que s'estructuren a un múscul o un grup dels mateixos és element decisiu per al desenvolupament de la velocitat. La divisió de fibres musculars s'efectua en l'actualitat de la següent manera:

Fibres Tipus I Fibres Tipus I (a)

Fibra Tipus II (c)

Fibra Tipus II (a) Fibra II (b)

Oxidatives. Resistents. Bon Metabolisme glucogènic i dels àcids grassos.

Resistència de velocitat

Elevada velocitat de contracció de la fibra muscular. Sensibles al cansament. Elevada producció d'energia en la unitat de temps.

(Edström, Ekblom, 1972; Hollmann, Hettinger, 1976,1980, 1990; Billeter, Heinzmann, Howald, 1981; Laich, 1985; Schantz, 1986; Howald, 1989; resumit per Hegedüs, 1996).


8

◦ Hipertròfia selectiva de fibres ràpides: és el nom científic donat al fenomen de creixement en la grandària de les cèl·lules musculars, fet que suposa un augment de mida de les fibres i per tant del múscul. Tècnicament és el creixement de les cèl·lules musculars sense que hi hagi una divisió cel·lular

◦ Força màxima i explosiva dels músculs que actuen per augmentar l'acceleració

◦ Flexibilitat: l'elasticitat muscular i la mobilitat articular

◦ Vies d'obtenció d'energia

• Nerviósos:

◦ Velocitat de conducció de l'estímul: és la mesura de la velocitat de conducció d'un impuls elèctric a través d'un nervi. Depèn del tipus de fibra.

◦ Tècnica i coordinació motriu (intra e intermuscular): Un gest après es realitza més ràpidament que un gest que es fa per primera vegada.

◦ Motivació: voler fer els moviments ràpids.

◦ Fatiga: Tant la fatiga muscular com la fatiga nerviosa, perjudiquen la velocitat

• La temperatura corporal

L'increment de 2ºC, possibilita augmentar un 20% la velocitat de contracció muscular (AV Hill, 1951).


9

Desenvolupament de la velocitat: Metodologia genera l

• Màxima intensitat: El moviment s'ha de fer amb la major velocitat, al 100%, per fixar estereotips motrius ràpids i estimular les fibres ràpides

• Volum baix: Per evitar la fatiga i que la intensitat sigui màxima. Es realitzen poques repeticions per sessió i de curta durada.

• Pauses àmplies: per a realitzar cada repetició al 100%

Altres consideracions

• Iniciar el treball en edats primerenques

• L'entrenament de velocitat està supeditat a la tècnica

• S'ha d'entrenar de forma específica, amb exercicis de competició, ja que no es transfereix a altres gestos

• S'ha de situar al principi de la sessió en la fase més descarregada de la setmana

• L'escalfament és més important que en altres qualitats, ja que es treballa a intensitat màxima. Serà més llac i intens però sense provocar fatiga. Tenen molta importància els estiraments, sobretot dels músculs antagonistes

Metodologia específica

Velocitat de reacció

• Reacció simple: Utilitzem moviments acíclics de curta durada (1-2 segons). Sortides de diverses posicions (assegut, tombat, de peu ...) i davant diversos estímuls.


10

• Reacció complexa: (ROM) Els estímuls seran visuals (les trajectòries dels mòbils, moviments d'adversari). Les respostes seran gestos tècnics del joc, sobretot defensius.

Mètode de la reacció repetida: es repeteix el gest a realitza davant l'estímul que l'ha de provocar, apareixent de sobte (no se sap quan)

Mètode analític o variat: En primer lloc es reacciona en condicions de menor dificultat i després s'inclouen situacions de variabilitat pel que fa a intensitat de l'estímul, s'emmascara, es dificulta la percepció.

Velocitat gestual

Mètode de contrast: Fer el gest amb una gran resistència i a continuació es repeteix amb una resistència molt menor aconseguint una gran velocitat d'execució.

Mètode d'extinció: Quan ja no es millora la velocitat, s'abandona el treball de velocitat, i es treballa la força. Un cop incrementada la força es reprèn l'entrenament de velocitat

Velocitat d'acceleració

Es desenvolupa mitjançant sèries de repeticions partint des de parat, sense senyal de sortida, començant quan el subjecte decideixi i intentant aconseguir la màxima velocitat en el menor temps possible parant en aquest moment. Multisalts, Pliometria, Costes, Arrossegaments

Velocitat màxima de desplaçament

Sèries màximes de diverses distàncies, des d'aturat o llançat Supervelocitat: entrenament assistit on el pes corporal disminueix i permet obtenir una freqüència de moviment superior a les condicions normals. Mètodes de contrast: alternar carrera llastada i mètode d'extinció Canvis de freqüència i ritme Exercicis de freqüència i amplitud de gambada No oblidar treballar la flexibilitat


11

3. LA POSTURA CORPORAL.

En l'actualitat la major part de la població adopta un estil de vida caracteritzat pel sedentarisme, la falta d'exercici físic diari i el manteniment de postures poc saludables per temps prolongats. Utilitzar el cotxe o el transport públic en compte d'anar caminant o amb bicicleta, ocupar el temps lliure cara a la televisió o a l'ordinador són actituds molt esteses que no afavorixen en absolut a la nostra salut i que inclús, en determinats casos, la deterioren.

La necessitat realitzar exercici físic diari de moderada intensitat és una realitat constatada per tots els professionals de la salut. A més, en este tema abordarem diverses recomanacions per a aconseguir adoptar postures saludables en aquells períodes del dia en què la inactivitat física és inevitable.

ESTAR BEN ASSENTAT

Encara que els nostres quefers diaris ens exigisquen passar moltes hores assentats hem de procurar cuidar esta postura perquè eixes hores no repercutisquen sobre la salut del nostre sistema múscul esquelètic. Quan ens assentem, les cames deixen de suportar el pes del nostre cos, però no la nostra columna. A l'estar en peu, la càrrega es repartix de forma equilibrada per la columna, no obstant això assentats eixe equilibri pot trencar-se. Hem de tindre en compte les indicacions següents:

− La cadira ha de ser prou baixa com perquè ambdós peus es recolzen completament en el sòl. Els peus poden recolzar-se en una banqueta que permeta que els genolls queden a l'altura o per damunt dels malucs, la qual cosa disminuirà la pressió sobre la columna vertebral.

− Hem d'assentar-nos el més arrere possible en la cadira, recolzant la columna fermament contra el respatler. Cal evitar assentar-se en el brode i inclinar-se cap avant. Per a això, la cadira ha de situar-se prop de la taula de treball o del teclat.

− El respatler de la cadira ha de quedar a l'altura del començament de la zona lumbar, respectant les curvatures normals de la columna i subjectant l'esquena. L'ideal és un respatler regulable.

− Si treballem amb un ordinador, la pantalla ha de quedar a l'altura dels ulls i enfront dels mateixos. A més, hem d'evitar alçar els muscles, per la qual cosa la taula ha de ser baixa, permetent-nos mantindre els braços recolzats.


12

− Si hem de girar-nos ho farem amb tot el cos al mateix temps, evitant girar els muscles mentres es mantenen els malucs en la cadira.

− Al conduir, és important avançar el seient per a aconseguir els pedals mentres la columna Roman recolzada en el respatler. Els genolls han de formar un angle recte amb els malucs.

− Com més canviem de postura, millor. Cal evitar l'estatisme prolongat.

En resum: la millor cadira és la que no ens fa pensar en ella, si la nostra cadira no ens dóna problemes és que, probablement s'ajusta a estes normes.

DORMIR BÉ PER A VIURE MILLOR

A l'estar gitat boca per amunt (decúbit supí), hem de mantindre flexionades els genolls. Al fer-ho, la pelvis bascula i es recolza la columna lumbar contra el matalaf. Per a aconseguir esta postura, és recomanable col·locar un coixí davall dels nostres genolls.

− A més, hem d'utilitzar una coixí que permeta que la zona cervical mantinga la seua curvatura com si estiguérem en peu. Una coixí molt ampla tendix a provocar que el coll es flexiona cap avant, mentres que sense ella es produïx una hiperextensió: qualsevol d'estes postures afavorixen l'aparició de contractures cervicals.

− Si dormim de costat, el coixí ha de mantindre el coll en l'eix de la columna, assegurant que no es lateralitze ni rote. Un exemple de bona postura és la fetal, amb ambdós malucs i genolls flexionats, cuidant que el coll estiguen l'eix de la columna.


13

− Dormir boca per avall (decúbit pron) no és recomanable, perquè modifica la curvatura lumbar i per a poder respirar, mantenim el coll en rotació

− És bo canviar de postura, equilibrant la tensió dels músculs de cada costat.

− Un matalaf molt dur, el sòl o una taula, és tan perjudicial com un excessivament bla. Un bon matalaf ha de prestar suport a tota la columna.

Si durant el dia no tenim dolors i apareixen durant el el seu o al despertar, és molt probable que el llit, el matalaf o la postura la dormir siguen incorrectes.

ALÇAR O TRANSPORTAR OBJECTES

− Evitar inclinar el tronc mentres es mantenen les cames esteses. Per a agafar o manipular objectes que es troben a baixa altura devem sempre flexionar els genolls, inclús recolzar un genoll en el sòl, mentres mantenim la columna recta.

− Evitar arrossegar objectes pesats, si és necessari, aprofitar el pes del nostre cos per a espentar-los.

− Si portem bosses, evitar carregar-les en una sola mà. Repartir el pes entre les dos mans, distribuint-ho en bosses més xicotetes.

− Evitar transportar els objectes separats del cos.


14

4. EXERCICIS CONTRAINDICATS I ALTERNATIVES SALUDABL ES

− Zona cervical:

Evitar tots aquells que exigisquen la rotació completa del coll, l'extensió màxima del coll, la flexió del coll amb càrrega del cos sobre ell i la tracció brusca de les cervicals. Estes accions produïxen una pressió excessiva sobre els discos intervertebrals de la zona cervical i poden sobreestirar la musculatura i els lligaments cervicals, repercutint sobre els nervis de la zona.

− Zona lumbar:

Evitar les flexions laterals, les rotacions amb càrrega, la flexió amb cames esteses i l'extensió més enllà dels 20é. Estes accions produïxen un augment de la curvatura lumbar, comprimixen els discos intervertebrals de la zona lumbar i poden arribar a pressionar els nervis de la zona.

− Articulació dels genolls:

Evitar la flexió més enllà dels 90é (per exemple, les assentadetes profundes), les rotacions forçades i l'extensió màxima forçada del genoll. En general, totes les posicions que forcen els lligaments del genoll direccions o més enllà d'on es pot moure (per exemple, l'exercici del pas de tanques).

− Musculatura abdominal:

Evitar realitzar els abdominals amb les cames esteses. En este exercici intervenen els músculs flexors del maluc (psoes ilíac) i tan sols mínimament els

abdominals. El psoes ilíac inserix en les últimes vèrtebres lumbars per la seua cara anterior, la seua contracció en decúbit supí produïx la compressió de les vertebres i els discos intervertebrals de la zona lumbar, la qual cosa causa dolor i pot produir lesions en la zona.

Evitar realitzar els abdominals amb tracció de les mans en el bescoll, perquè s'hiperflexiona el coll i es comprimixen els

discos intervertebrals de la zona cervical.

Evitar realitzar abdominals amb subjecció dels peus, perquè eixa subjecció provoca que intervinguen els músculs flexors del maluc (psoes ilíac) i tan sols mínimament els abdominals.


15

PREGUNTES SOBRE EL TEXT DE LA POSTURA CORPORAL 1. Que canvia de la posició dempeus a la posició d'asseguts que ens fa haver de cuidar com ens seiem? 2. Asseguts, com han de quedar els peus, els genolls i la columna? 3. Quina és la millor posició per a la nostra columna quan dormim? 4. Per que no és recomanable dormir en decúbit prono? 5. Explica com hem de fer: abdominals, sentadetes i lumbars.


16

6. ANATOMÍA FUNCIONAL

EXTREMIDAD SUPERIOR ARTICULACIÓ ACCIÓ MECÁMICA MÚSCUL

MUSCLE

ANTEROVERSIO DELTOIDES

RETROVERSIO DELTOIDES

FLEXIÓ DELTOIDES, PECTORAL MAJOR

EXTENSIÓ DELTOIDES, REDONDO MENOR

ABDUCCIÓ DELTOIDES, SUPRAESPINOSO

ADDUCCIÓ PECTORAL MAJOR, DORSAL AMPLE

ROTACIÓ EXTERNA INFRAESPINOSO, REDONDO MENOR

ROTACIÓ INTERNA DORSAL AMPLE, SUBESCAPULAR, REDONDO MAJOR

ARTICULACIÓ ACCIÓ MECÁMICA MÚSCUL

COLZE FLEXIÓ BRAQUIAL ANTERIOR, BÍCEPS BRAQUIAL

EXTENSIÓ TRÍCEPS BRAQUIAL

PRONACIÓ PRONADORS

SUPINACIÓ SUPINADORS, BÍCEPS BRAQUIAL


CANELL FLEXIÓ PALMAR MAJOR, PALMAR MENOR, CUBITAL ANTERIOR

EXTENSIÓ PRIMER RADIAL, SEGON RADIAL, CUBITAL POSTERIOR

ABDUCCIÓ RADIAL PALMAR MAJOR

ABDUCCIÓ CUBITAL CUBITAL ANTERIOR


DITS FLEXIÓ FLEXORS DELS DITS

EXTENSIÓ EXTENSORS DELS DITS


17

EXTREMIDAD INFERIOR


MALUC

ANTEVEROVERSIO PSOAS MENOR

RETROVERSIO PIRAMIDAL

FLEXIÓ PSOAS ILÍAC, CUÁDRICEPS

EXTENSIÓ GLÚTIS MAJOR, ISQUIOTIBIALES

ABDUCCIÓ GLÚTIS MENOR

ADDUCCIÓ ADDUCTORE, PECTÍNEO

ROTACIÓ INTERNA GLÚTIS MENOR

ROTACIÓ EXTERNA GLÚTIS MEDIANO, CUADRAT CRURAL

GENOLL FLEXIÓ ISQUIOTIBIALS

EXTENSIÓ CUÁDRICEPS

TURMELL FLEXIÓ TIBIAL ANTERIOR, PERONEO ANTERIOR

EXTENSIÓ TRÍCEPS SURAL (BESSONS, SÓLEO), TIBIAL POSTERIOR, PERONEO POSTERIOR

PRONACIÓ PERONEOS

SUPINACIÓ TIBIAL POSTERIOR

DITS FLEXIÓ FLEXORS

EXTENSIÓ EXTENSORS

RAQUIS


CERVICAL FLEXIÓ RECTE VENTRAL DEL COLL

EXTENSIÓ RECTE DORSAL DEL COLL

FLEXIÓ LATERAL ESPLENIOS

ROTACIÓ ESTERNOCLEIDOMASTOIDEO

OBLICU MAJOR DEL COLL

DORSO-LUMBAR FLEXIÓ RECTE ANTERIOR DE L’ABDOMEN

EXTENSIÓ CUADRAT LUMBAR

FLEXIÓ LATERAL CUADRAT LUMBAR

ROTACIÓ OBLICUS DE L’ABDOMEN


18

7. L'ORIENTACIÓ EN EL MEDI NATURAL

Eres capaç de passejar per una cuitat desconeguda o de recórrer un bosc i saber en tot moment on et trobes?... Sabries anar per llocs desconeguts sense risc de perdre't o sense necessitat d’un guia?

Segons el diccionari, orientar-se és reconèixer la situació del nord i per consegüent, de la resta dels punts cardinals. Així, l'orientació pot entendre's com la capacitat per a desplaçar-se prenent punts de referència i situant-se segons estos.

Formes d'orientar-se hi ha diverses, des de senyals naturals com la situació del sol o de les estrelles fins al més modern GPS

Segons la posició del sol

A l'estiu el sol ix per l'Est i es posa per l'Oest (a l'hivern ix pel Sud-est i es posa pel Sud-oest). Tenint en compte esta referència:

• Al matí, a l'eixir el sol per l'est, la projecció de la nostra ombra indicarà l'oest.

• A la vesprada, al posar-se el sol per l'oest, la projecció de la nostra ombra indicarà l'est.

• Al migdia, en l'hemisferi nord, l'ombra indicarà el nord.

Segons la posició de les estrelles

El nord es localitza sempre buscant l'Estrella Polar.

Per a això, buscarem l'Óssa Major i

prolongarem 4 vegades la distància entre les dos estrelles finals del carro


19

Segons elements naturals

La molsa sempre creix per la part més humida, el Nord, mentres que els arbres es desenrotllen més cap a la part més calorosa, el Sud.

Fes el teu propi rellotge solar

A primera hora del matí, planta un pal en el terreny i marca la direcció que assenyala la projecció de la seua ombra.

Cada hora torna a assenyalar el punt cap a on assenyala la projecció de l'ombra del pal, fins que es pose el sol.

Al finalitzar el dia, la marca que es trobe més pròxima al pal serà la direcció Nord.

Cal recordar que les 12 hores solars corresponen a les 13 hores en hivern i a les 14.00 hores en estiu.

ELEMENTS FONAMENTALS EN L'ORIENTACIÓ

En l'esport de l'orientació és indispensable l'ús de certs elements com són el mapa i la brúixola.

EL MAPA

És una representació gràfica a grandària reduïda d'una part de la Terra. Segons


20

la funció que desenrotllarà el mapa, el cartògraf s'esforça per ressaltar determinades parts de la realitat, per això hi ha mapes de carreteres, mapes geològics, cartes nàutiques… i mapes topogràfics i d'orientació.

La diferència entre els mapes topogràfics i els d'orientació és que en l'orientació ens interessen els més menuts detalls del terreny, i per això es realitzen a menor escala.

Per a orientar-nos amb el mapa serà necessari:

Identificar tot punt característic del terreny: per a això comptem amb els símbols topogràfics i per la impressió dels elements en diferents colors identificatius, com el negre per als detalls artificials, el marró per al relleu, el blau per a l'aigua, el verd per a la vegetació i el roig per a les carreteres importants.

Calcular la distància entre dos punts: per a això tenim l'escala, que és el grau de reducció del mapa en relació amb la superfície reial del que representa. Una escala d'1:15.000 significarà que per cada centímetre en el mapa tindrem 150 metres en la realitat.

Definir el pendent o altura del terreny: per a això haurem d'observar les corbes de nivell, que són línies imaginàries que uneixen tots els punts que es troben a la mateixa altura sobre el nivell del mar, així com l'equidistància, que és la distància vertical que separa dos corbes de nivell. Gràcies a les corbes de nivell podem deduir que:

− Quan dos corbes s'ajunten, el terreny té major pendent

− Quan dos corbes se separen, el terreny té menor pendent

LA BRÚIXOLA

Partint de les propietats magnètiques de la Terra, la brúixola és un element senzill que es compon d'una agulla imantada que sempre ens assenyala el Nord. Vegem les parts de la brúixola i la seua funció:


21

• Fletxa de direcció: marca el camí que s'ha de seguir

• Limbe: cercle mòbil graduat de 0é a 360, sobre la base de la brúixola

• Línies nord- sud: dibuixades sobre la superfície transparent de la base del limbe, paral·leles unes a altres i coincidents amb els meridians del mapa, per a poder prendre rumbs.

• Agulla imantada: sempre assenyala el nord magnètic

Passos que s'ha de seguir per a prendre rumbs amb l a brúixola i el mapa:

− Unir el punt en què ens trobem amb aquell a què volem anar

− Girar el limbe, SENSE MOURE LA BASE DE LA BRÚIXOLA, fins que coincideixen les línies N-S del limbe amb els meridians del mapa

Documents

APUNTS 4t ESO 2015-16 - gva.esiesmalilla.edu.gva.es/cms_2_5/attachments/article/716/APUNTS 4… · Educació física 4t ESO IES Malilla 2 1. LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES Les