ARISTTIL (384-322)

El filsof

Importncia dAristtilEs podria dir que Aristtil s lautntic creador de la filosofia, ja que va crear el vocabulari tcnic que la filosofia ha emprat posteriorment: substncia, causa, subjecte, matria i forma, potncia i acte; i ha donat nom a les diverses especialitzacions en que sha dividit la filosofia: fsica, metafsica, lgica, tica, poltica, etc.A Aristtil sel va conixer durant molts segles com el filsof, sobretot a ledat mitjana que, amb Toms daquino va adquirir preeminncia absoluta damunt els altres filsofs coneguts.

BiografiaNeix a Estagira, Macednia, i se'l coneix com el estagirita.El seu pare era el metge del rei de Macednia.Als 17 anys va a Atenes per estudiar a l'Acadmia platnica on hi romandr 20 anys -fins a la mort de Plat (347 aC).Aristtil ser el preceptor d'Alexandre el Gran.Fundar la seva prpia escola a Atenes: el Liceu.Ha de fugir d'Atenes i morir a Calcdia.

Context histricCrisi de la polis. Aparici de l'individu privat. El seu inters ja no s poltic com el de Plat- sin cientfic (practica la biologia, lanatomia, lastronomia, la fsica, etc.)Realitza investigacions empriques sobre la naturalesa, els animals, les plantes... donant rellevncia a la informaci que entra pels sentits.Rep influncies de Plat, per tamb dels presocrtics i de la cincia natural que practicava.Al Liceu s'hi feien les classes passejant, per aix, els anomenaven els peripattics.Va escriure dilegs com Plat, per la majoria s'han perdut. Es conserven, per, tots els escrits que preparava per a les seves classes, tradicionalment anomenats tractats.

Obres ms destacadesAnaltics (lgica) Fsica (filosofia natural)De anima (psicologia)Histria dels animals (biologia)De caelo (astronomia)Metafsicatica nicomaqueaGran moralPolticaRetricaPotica (inacabada)

Crtica a la teoria de les idees de Plat Lessncia duna cosa no pot estar separada daquesta cosa. La duplicaci del mn provoca dues coses a explicar. Una cosa no es pot explicar per quelcom que no s en ella. Per Aristtil lessncia de les coses s en les coses mateixes: hem de fer cincia daquestes essncies, dall que s universal i necessari en cada cosa.

METAFISICA O FILOSOFIA PRIMERALa metafsica s la cincia del ms universal:

Totes les coses del mn sn ssers, per a la metafsica no li interessa el qu sn, sin noms que sn.Una poma s, una taula s, una pedra s, la lluna s qu podem dir de tot all que s tenint en compte noms que s, sense importar-nos si s una poma, una taula, una pedra o la lluna?lsser,tot all que s quant a que s,ssers

Metafsica. La substnciaCada sser s una substncia: una poma t la substncia de poma, una pedra la substncia de pedra, etc.En els ssers podem distingir la substncia dels accidents: substncia s all que si canvia deixa de ser el mateix sser, accident noms s una forma de ser que no canvia la substncia.Una poma vermella i una poma verda tenen la mateixa substncia, noms varia un accident.

Dos ssers, mateixa substncia,diferent accident de colorDos ssers, diferent substncia

Metafsica. Les categoriesLsser (o lens) es diu de moltes maneres, es manifesta o es presenta de 10 maneres diferents.Aquestes maneres de presentar-se lsser Aristtil els anomena categories.Per aquestes categories necessiten, pressuposen, una unitat, una sola determinaci, la substncia, que s la categoria necessria.De les substncies ha de conixer el filsof els seus principis i les seves causes.

Substncia (home, cavall)Quantitat (dos, tres mesures)Qualitat (blanc, fort)Relaci (doble, mig)Lloc (a on)Temps (ahir, dem)Posici o situaci o postura (dret, assegut)Estat o condici (armat, vestit)Acci (parla, talla, crema)Passi (estimat, tallat, cremat)

Metafsica. Els primers principis de lsserLa causa ltima de tots els ssers, l'sser suprem s el primer motor. s acte pur. s pensament pur que es pensa a si mateix.Primers principis de lsser:Principi didentitat (A=A)Principi de no contradicci (A i A)Principi del tercer excls (A v A)Aquesta cincia busca principis i causes universals. Les altres cincies tracten aspectes particulars de lsser, per tant sn sabers secundaris.

FSICA O FILOSOFIA SEGONACONSIDERACIONS GENERALS

Aristtil tracta de la phsis (tot el que existeix a lunivers) al llibre que ha quedat amb el nom de Fsica. La naturalesa s la totalitat dels objectes que sn materials i que tenen moviment, tant els terrestres com els de lespai.Tamb s el principi i causa del moviment o reps de les coses naturals: la naturalesa de x.Per Aristtil Tot el que es mou s mogut per una altra cosa, s a dir, tot t una causa del seu moviment.Segons Aristtil La naturalesa no fa res en va, s teleolgica, tendeix cap a un fi: tot el que passa t una causa i un objectiu. Cada element de la natura t tendncia a arribar a la seva mxima perfecci que li correspon per tal de ser aquest element (ssers naturals).Estableix una diferncia entre les coses naturals i les coses artificials. Les primeres sn per altres causes.

Fsica. La teoria hilemrfica (1)Les coses o substncies (primeres) sn un compost de matria (element fsic) i forma (essncia, principi), la forma s la substncia segona.No s possible trobar-les separades, tota matria t una forma i tota forma una matria. s ms important la forma; preexisteix a lindividu, que s finit.Noms sobre lessncia, la forma, es pot fer cincia.

+=Una substncia,un sser, una taulaMatria:fustaForma:essncia de taula

Fsica. La teoria hilemrfica (2)Lsser sn els individus concrets, sn les substncies. Cada individu s una substncia primera (lindividu concret, en Scrates, aquesta taula) i t en ell mateix la substncia segona (lespcie i el gnere, home i animal).Les essncies (les idees de Plat) no sn separades de les coses; la substncia segona s lessncia, i est dins cada individu. Per tant, aquest s el mn real i el moviment i el canvi sn reals (soluci a Parmnides i Plat).

Substncia primeraSubstncia segonasseressncia

Fsica. Potncia i acte (1)Crtica a Parmnides. Aquest deia que el canvi s impossible perqu suposa el pas del ser al no-ser o del no-ser al ser, cosa que no es pot donar.Aristtil propugna dues maneres de no-ser:no-ser absolut (impossibilitat del canvi)no-ser relatiu (possibilitat del canvi)No s ni ho pot serNo s per pot ser-ho

Fsica. Potncia i acte (2)El que s quelcom ARA, en aquest moment, s en ACTE: el que una cosa s ara, aqu.El que s quelcom per pot arribar a ser una altra cosa es troba en POTNCIA: pot ser una altra cosa.Passar de potncia a acte s canviar, i canviar s moviment. El canvi s el cam que fa all que est en potncia a passar a ser en acte.La matria s en potncia, la forma s lacte, actualitza la matria.

En acte: ametlla.En potncia:ametller, torr,llet dametlla,etc.En acte: ametller.En potncia:taula, llenya,bast, etc.

El canvi s el cam que fa all que est en potncia a passar a ser en acte.

Fsica.Tipus de canvisCanvi substancial: generaci i corrupci de la substncia (passa de ser una cosa a ser-ne una altra)Canvi accidental: dividit en:canvi quantitatiu: creixement i disminuci canvi qualitatiu: alteracimoviment local: translaciQuan hi ha un canvi substancial canvia, obviament, la substncia; per qu s el que queda? El que permaneix s la matria primera: s indeterminada, no s cap sser en acte, per ho pot ser en potncia; si agafa una forma ser alguna cosa.Subjecte, forma i privaci: en tot canvi queda un subjecte que passa de la privaci a la possessi duna forma.

ExemplesCanvi substancialCanvi quantitatiuCanvi qualitatiuCanvi local, moviment

Fsica. Les quatre causesApareixen a la Fsica: sn la resposta al per qu.Causa material (el substrat)Causa formal (la substncia o essncia)Causa eficient (la font del moviment)Causa final (lobjectiu o finalitat)En els ssers vius la causa formal, eficient i final coincideixen.A la recerca de causes finals s necessari que existeixi un Primer Motor Immbil que sigui loriginador de tot el moviment, s a dir, que sigui la causa final, la causa incausada de tot (teleologia).

Cosmologia (1)Mn sublunar: imperfecte, moviment rectilini irregular, corrompible, esfera de la mort i la generaci, del canvi.Mn supralunar: perfecte, moviment circular, esfera de lo etern.Concepci de lunivers com a esferes concntriques, cada una mou lanterior, per hi ha un final, el primer motor immbil, que no s una esfera en si mateix i s la causa del moviment de tot lunivers. Les coses es mouen per atracci cap a aquest motor. s leterna font del moviment etern. No s un du creador.El primer motor s acte pur, no t mescla de potncia. s immaterial

Cosmologia (2)

Cosmologia (3)Font: Concepcin Prez Garca

Teoria de lnimaUn sser viu s una substncia composta inevitablement de cos i nima.El cos s la matria i lnima s la forma. El cos s en potncia i lnima s la forma daquest cos. Lnima actualitza el cos. No es poden trobar per separat.s el principi de vida. Lnima no s immortal, sin que pereix amb el cos.Lnima s indivisible, s a dir, unitria, per li trobam tres funcions:

Funcions de lnima

Teoria del coneixement (1)Aristtil creu que els sentits ens proporcionen coneixement, s el punt de partida per conixer qualsevol sser o substncia, ja que lessncia daquests es troba en ells mateixos: primer hi arribam amb la sensaci i desprs amb el pensament.La sensaci: els sentits ens permeten conixer les coses individuals. Els sentits sn en potncia que sactualitza en presncia dalgun cos; ens apropiam dell per sense la seva matria (Scrates).La imaginaci: crea imatges de les coses individuals que lenteniment podr fer servir. Lenteniment: lenteniment pensa all universal, les formes de les substncies concretes; per cal comenar per la percepci delles, per la sensaci; a base dacumular experincies individuals arribarem per inducci a lessncia universal comuna (home), a les formes.

Teoria del coneixement (2)Capta aquesta taulaCrea limatge (sensaci sense matria)Pensa lessncia de taula

Teoria del coneixement (3)Aristtil distingeix, a ms, dos tipus denteniment: lenteniment pacient i lenteniment agent; per lobscuritat daquesta teoria s tan gran que es donen vries interpretacions possibles.Lenteniment pacient estaria en potncia per rebre i conixer els intelligibles (les formes universals).Lenteniment agent seria capa de produir-los tots, com la llum que fa en certa manera que els colors en potncia siguin en acte.Aquest enteniment agent s per Aristtil separable, immortal i etern (?)

ticaPer Aristtil el fi de la vida humana s el b, i el b suprem s la felicitat, per tant, el fi suprem de lhome s la felicitat (tica eudemonista).La felicitat sobt si es du una vida virtuosa i sobretot si es realitza all que s propi dels homes, la vida contemplativa, el pensar.La virtut s una disposici de lnima de comportar-se duna determinada manera. Com? Seguint un terme mig, el que s just enmig dels excessos i els defectes.Existeixen dos tipus de virtuts:les virtuts tiques (justcia, generositat, veracitat, temprana, valor...)i les virtuts dianotiques o intellectuals (prudncia i saviesa).

Virtut: El terme migVirtutDefecteTerme migExcsCovardiaValorTemeritat

Terme mig virtuts tiques

La justciaPer Aristtil la justcia s una espcie de virtut diferent de les altres virtuts generals.Hi ha dues espcies de justcia:Justcia distributiva, poltica i social (en referncia a la distribuci dels recursos comuns): just s all igual en una proporci geomtrica en funci dels mrits, i linjust s el contrari, sigui per ms o per menys.Justcia legal i reparadora (en referncia a administrar justcia pels delictes): just s all igual en una proporci aritmtica on el que sofert un mal es recompensa llevant-li el profit al qui lha produt.Aristtil rebutja la justcia del tali (reciprocitat)que defensaven, per exemple, els pitagrics.

La prudnciaLa virtut intellectual de la prudncia no s delimitada per la teoria del terme mig.Aristtil diu que la prudncia no pertany ni a la cincia ni a lart.Lhome prudent s, en general, el que sap deliberar b.Resta, doncs, que la prudncia sigui una facultat que, descobrint all vertader, obri amb lajuda de la ra en totes les coses que siguin bones o dolentes per a lhome []s necessari reconixer que la prudncia s aquesta qualitat que, guiada per la veritat i la ra, determina la nostra conducta respecte de les coses que puguin ser bones per a lhome. En lart pot haver-hi graus de virtut, per no nhi ha a la prudncia.La prudncia no es perd ni soblida mai.(tica nicomaquea, L. VI, IV)

La saviesaLa virtut ms elevada s la prpia i nica dels humans: lenteniment o saviesa.Si la felicitat noms consisteix en lacte que s conforme amb la virtud, s natural que aquest acte sigui conforme amb la virtut ms elevada, s a dir, la virtut de la millor part del nostre sser. I ja sigui aquesta lenteniment o alguna altre part, que segons les lleis de la naturalesa sembli feta per manar i dirigir i per tenir coneixement de les coses veritablement belles i divines; o ja sigui quelcom div que hi ha en nosaltres, o com a mnim el que hi hagi de ms div en tot el que existeix en linterior de lhome, sempre resulta que lacte daquesta part conforme a la seva virtut prpia ha de ser la felicitat perfecta, i ja hem dit que aquest acte s el del pensament i el de la contemplaci.El ms propi de lhome s la vida de lenteniment, donat que lenteniment s vertaderament tot lhome; i, per tant, la vida de lenteniment s tamb la vida ms feli a la que lhome pot aspirar. (tica nicomaquea, L. X, VII)

PolticaAl final de ltica nicomaquea Aristtil comenta que la poltica s la continuaci de ltica i anuncia el tractat anomenat Poltica.Lhome, per Aristtil, s un zoon politikn, un animal comunitari/social. Lhome ha de viure en comunitat necessriament, li s consubstancial. Les raons sn perqu lhome est dotat de paraula i de moral, i com que la naturalesa no fa res en va, lsser hum t aquests trets per viure en ciutats/comunitats.LEstat (la polis) s anterior a lindividu i a la famlia, i no es pot arribar a la felicitat sin s en un Estat. Per aix, tica i poltica van juntes per Aristtil.Hi ha tres formes de govern: la monarquia, laristocrcia i la repblica. Degeneren en tirania, oligarquia i democrcia.Aristtil, encara que accepta les tres formes de govern, aplicant la teoria del terme mig, es decantava per una repblica de les classes mitjanes.