Barberà del Vallès - Fonts consultades: i Turisme. …Diputació de Barcelona Unitat d’Anàlisi del Mercat de Treball. Servei de Foment de l’Ocupació. Àrea de Promoció Econòmica

Fonts consultades: Ajuntament de Barberà del Vallès Oficina d’Atenció al Ciutadà Serveis Econòmics Serveis Territorials Diputació de Barcelona Unitat d’Anàlisi del Mercat de Treball. Servei de Foment de l’Ocupació. Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació. Generalitat de Catalunya Àrea d'Estadística. Servei d'Estudis i Estadístiques. Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme. Servei d'Estudis i Estadístiques. Oficina Tècnica d'Afers Laborals i d'Ocupació. Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme. Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya Realització i edició: Fundació Barberà Promoció Promoció Econòmica i Desenvolupament Local Ajuntament de Barberà del Vallès Suggeriments i consultes: Fundació Barberà Promoció Observatori Econòmic i Social carrer de la Torre d’en Gorgs, 40 08210 Barberà del Vallès Disseny portada: PrintMania, S.L. Dipòsit Legal: B-28679-03

2

Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2002

Presentació Amb aquest informe endeguem un nou mitjà de difusió d’informació socioeconòmica per tal que aquesta arribi al màxim nombre d’entitats i d’empreses. L’informe de conjuntura socioeconòmica, més enllà d’un recull de dades estadístiques, pretén ser una eina de recopilació i difusió d’informació per a millorar el coneixement de l’activitat socioeconòmica de la ciutat. La informació que es presenta és bàsicament d’àmbit local i, sovint, es compara amb informació d’abast supramunicipal per tal d’emmarcar-la en un àmbit superior i poder interpretar la seva evolució en un context més ampli. Aquest primer número es presenta en sis grans apartats, que són: la població: el teixit empresarial, el mercat de treball, l’habitatge, la mobilitat per motius laborals i les rendes. En informes posteriors treballarem amb la voluntat d’aprofundir aquests temes i d’altres, i incorporarem suggeriments dels agents socioeconòmics, amb l’ànim de millorar-ne el contingut. Esperem que sigui un document d’utilitat per a les institucions, entitats o persones interessades en l’evolució de l’activitat econòmica del nostre municipi, en general i, en particular, per a la presa de decisions d’agents socioeconòmics, si més no per a conèixer una mica millor el marc més proper, l’àmbit municipal on duen a terme la seva tasca diària. Agraïm a les entitats i als tècnics municipals la seva col·laboració, bé sigui mitjançant l’aportació de dades o bé de suggeriments. José Antonio Robles Serrano Alcalde de Barberà del Vallès Barberà del Vallès, maig de 2003

3

Índex Índex...........................................................................................................................4

Índex de taules i gràfics............................................................................................5

0. Síntesi................................................................................................................8

1. Població ..........................................................................................................12

1.1. Estructura i evolució ...................................................................................12

1.2. Població per barris......................................................................................14

2. Estructura empresarial ..................................................................................18

2.1. Empreses i treballadors..............................................................................18

2.2. Sectors d’activitat .......................................................................................23

3. Mercat laboral .................................................................................................28

3.1. Contractació laboral....................................................................................28

3.2. Atur registrat ...............................................................................................34

3.3. Regulació d’ocupació .................................................................................40

4. Habitatge .........................................................................................................46

4.1. Sol·licituds d’obra major i obra menor ........................................................46

4.2. Habitatges iniciats i acabats .......................................................................50

5. Mobilitat i transport........................................................................................52

5.1. Mobilitat per motius laborals.......................................................................52

5.2. Parc de vehicles .........................................................................................54

6. Rendes ............................................................................................................58

6.1. Producte interior brut local i renda familiar .................................................58

6.2. Impost sobre la renda de les persones físiques i sobre béns immobles.....61

Glossari de conceptes ............................................................................................65

4


Índex de taules i gràfics Pàg. Taules i gràfics 12 T1.1 Població de dret per grans grups d'edat. Barberà del Vallès. 1991, 1996 i 2001 13 G1.1 Piràmides de població. Barberà del Vallès. 1996 i 2001 14 T1.2 Població resident per barri. Barberà del Vallès. Jul. 99 i des. 02 15 T1.3 Població resident per barri i gènere. Barberà del Vallès. Des. 02 15 G1.2 Població resident per barri. Distribució percentual. Barberà del Vallès. Des. 02 19 T2.1 Evolució del nombre d'empreses, assalariats i autònoms. Barberà del Vallès. Des. 00 - des. 02 19 T2.2 Evolució del nombre d'empreses, assalariats i autònoms. Vallès Occidental. Des. 00 - des. 02 19 T2.3 Evolució del nombre d'empreses, assalariats i autònoms. Catalunya. Des. 00 - des. 02 20 G2.1 Empreses i assalariats. Barberà del Vallès. Des. 00 - des. 02 20 G2.2 Empreses i assalariats. Vallès Occidental. Des. 00 - des. 02 20 G2.3 Empreses i assalariats. Catalunya. Des. 00 - des. 02 21 G2.4 Assalariats per empresa. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. Des. 00 - des. 02 21 G2.5 Variació anual d'empreses, assalariats i autònoms. Barberà del Vallès. Des. 00 - des. 02 21 G2.6 Variació anual d'empreses, assalariats i autònoms. Vallès Occidental. Des. 00 - des. 02 21 G2.7 Variació anual d'empreses, assalariats i autònoms. Catalunya. Des. 00 - des. 02 22 T2.4 Estructura empresarial segons la dimensió de les empreses amb assalariats. Barberà del Vallès. Des. 01 i des. 02 22 G2.8 Empreses segons la dimensió i assalariats segons la dimensió de l'empresa. Tant per cent. Barberà del Vallès. Des. 02 22 G2.9 Empreses segons la dimensió i assalariats segons la dimensió de l'empresa. Tant per cent. Vallès Occidental. Des. 02 24 T2.5 Empreses, assalariats i autònoms segons les branques d'activitat (CNAE - 2 dígits). Barberà del

Vallès. Desembre 2002 i variació 2001-02 25 G2.10 Variació d'assalariats 15 sectors amb més assalariats (CNAE - 2 dígits). Barberà del Vallès. 2001-02 25 G2.11 Variació d'autònoms 15 sectors amb més autònoms (CNAE - 2 dígits). Barberà del Vallès. 2001-02 26 T2.6 Empreses i assalariats 20 branques d'activitat amb més assalariats (CNAE - 3 dígits). Barberà del

Vallès. Des. 01 i des. 02 26 G2.12 Variació d'assalariats 15 sectors amb més assalariats (CNAE - 3 dígits). Barberà del Vallès. 2001-02 28 T3.1 Contractació indefinida i temporal. Barberà del Vallès. 1993-02 28 G3.1 Contractació indefinida i percentatge sobre el total. Barberà del Vallès. 1993-02 29 T3.2 Contractació laboral segons durada. Barberà del Vallès. 1998-02 29 G3.2 Durada mitjana estimada de contractes de durada determinada. Barberà del Vallès. (mesos) 1998-02 29 G3.3 Contractes laborals segons durada del contracte. Barberà del Vallès. 1998-02 30 T3.4 Contractes per gènere. Barberà del Vallès. 2001-02 30 G3.4 Contractes indefinits per gènere. Barberà del Vallès. 2002 30 G3.5 Contractes temporals per gènere. Barberà del Vallès. 2002 31 T3.3 Contractació laboral segons modalitat. Barberà del Vallès. 2002 32 T3.5 Contractes per edat. Barberà del Vallès. 2001-02 32 T3.6 Contractes per sector d'activitat. Barberà del Vallès. 2001-02 33 T3.7 Contractació segons ocupació (CNO - 2 dígits). Barberà del Vallès. 2000-02 34 T3.8 Atur registrat històric. Barberà del Vallès. Desembres 1993-02 34 T3.9 Atur registrat. Taula resum. Barberà del Vallès. Des. 2000-02 34 G3.6 Evolució de l'atur registrat. Barberà del Vallès. Desembres 1993-02 35 G3.7 Evolució de l'atur registrat segons gènere. Barberà del Vallès. 1993-02 35 G3.8 Distribució del nombre d'aturats segons el gènere. Barberà del Vallès. 1993-02 35 T3.10 Taxa d'atur registrat segons l’àmbit territorial. Trimestres 2000-02 35 G3.9 Evolució de la taxa d'atur. Barberà del Vallès, Vallès Occidental, Catalunya i Espanya. 2000-02 36 G3.10 Total d'aturats per edat. Barberà del Vallès. 2001-02 36 G3.11 Homes aturats per edat. Barberà del Vallès. 2001-02 36 G3.12 Dones aturades per edat. Barberà del Vallès. 2001-02 37 T3.11 Atur registrat segons la titulació acadèmica. Barberà del Vallès. Des. 2000-02 37 G3.13 Distribució de l'atur segons la titulació acadèmica. Barberà del Vallès. Des. 02 37 G3.14 Variació d'atur registrat segons el nivell acadèmic. Barberà del Vallès. Des. 2000-02 38 T3.12 Atur registrat segons les branques d'activitat econòmica. Barberà del Vallès. Des. 2000-02 38 G3.15 Variació d'aturats per activitat econòmica. Barberà del Vallès. Des. 2000-02 39 T3.13 Atur registrat segons els grans grups professionals. Barberà del Vallès. Des. 2000-02 39 G3.16 Pes relatiu de l'atur segons els grans grups professionals. Barberà del Vallès. Des. 02 39 G3.17 Variació de l'atur registrat. Grans grups professionals. Barberà del Vallès. Des. 2000-02 40 T3.14 Expedients de regulació d'ocupació i treballadors afectats. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i

Catalunya. 1994-02 40 G3.18 Nombre mitjà de treballadors per expedient. Barberà del Vallès. Vallès Occidental. 2000-02 41 T3.15 Expedients de regulació segons la mesura adoptada. Barberà del Vallès, Vallès Occidental. 1994-02 41 T3.16 Treballadors afectats segons la mesura adoptada. Barberà del Vallès, Vallès Occidental. 1994-02

5

Pàg. Taules i gràfics 42 G3.19 Expedients de regulació segons la mesura adoptada. Vallès Occidental. 2000-02 42 G3.20 Expedients de regulació segons la mesura adoptada. Barberà del Vallès. 2000-02 43 T3.17 Expedients de regulació per sectors d'activitat. Barberà del Vallès, Vallès Occidental. 2000-02 43 G3.21 Expedients de regulació per sectors d'activitat. Vallès Occidental. 2000-02 46 T4.1 Sol·licitud de llicència d'obra menor. Barberà del Vallès. 1994-02 47 G4.1 Sol·licitud de llicència d'obra menor. Barberà del Vallès. Trimestres de 1995-02 47 G4.2 Sol·licitud de llicència d'obra menor. Variació anual 4 últims tr. acumulats. Barberà del Vallès. 1995-02 48 T4.2 Sol·licitud de llicència d'obra major. Barberà del Vallès. 1994-02 49 T4.3 Sol·licitud de llicència d'obra major segons la tipologia. Barberà del Vallès. 1997-02 49 G4.3 Sol·licitud de llicència d'obra major per classe. Barberà del Vallès. 1997-02 50 T4.4 Habitatges iniciats i habitatges acabats. Barberà del Vallès. 1995-02 50 G4.4 Habitatges iniciats i habitatges acabats. Barberà del Vallès. 1995-02 50 G4.5 Habitatges iniciats i habitatges acabats. Percentatge de Barberà del Vallès sobre el Vallès

Occidental. 1995-02 52 T5.1 Mobilitat espacial per motius laborals. Barberà del Vallès. 1986, 1991, 1996 53 G5.1 Llocs de treball localitzats segons el municipi d’origen. Barberà del Vallès. 1996 53 G5.2 Població ocupada segons el municipi de destinació. Barberà del Vallès. 1996 53 T5.2 Mobilitat residència-treball segons el mitjà de transport. 20 principals destinacions i orígens. Barberà del Vallès. 1996 54 T5.3 Parc de vehicles. Barberà del Vallès. 2002-03 56 G5.3 Turismes per cada 1.000 habitants. Barberà del Vallès, entorn i comarca. 1991-01 58 T6.1 Producte interior brut a preus de mercat (PIB pm). Índex. Barberà del Vallès. 1991 i 1996 58 G6.1 PIB pm per habitant. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 1991 i 1996 58 G6.2 PIB pm per habitant de 16 anys i més. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 1991 i 1996 59 T6.2 Renda bruta familiar disponible (RBFD). Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 1991 i 1996 59 T6.3 Renda bruta familiar disponible per càpita (RBFD). Barberà del Vallès. 1991 i 1996 60 G6.3 RBFD per habitant. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 1991 i 1996 60 G6.4 RBFD per habitant de 16 anys o més. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 1991 i 1996 60 T6.4 Renda bruta familiar disponible (RBFD). Per recursos (%). Barberà del Vallès. 1991 i 1996 60 G6.5 RBFD per recursos (%). Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 1991 i 1996 61 T6.5 Estructura de l'IRPF. Barberà del Vallès. 1989-98 61 G6.6 IRPF: estructura dels rendiments declarats. Barberà del Vallès. 1989-98 62 T6.6 Rendiments i quota mitjana per contribuent. Barberà del Vallès. 1989-98 62 G6.7 IRPF: rendiments mitjans declarats i quota mitjana pagada per contribuent. Barberà del Vallès. 1989-98 63 G6.8 Rendiments mitjans declarats per contribuent. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 1989-98 63 G6.9 Quota mitjana pagada per contribuent. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 1989-1998 64 T6.7 Impost de béns immobles urbans (IBI). Barberà del Vallès. 1990-01 64 G6.10 Impost de béns immobles urbans (IBI). Barberà del Vallès. 1990-01

6


Síntesi

7

0. Síntesi

I. El creixement de la població del municipi en l’últim quinquenni, 1996-2001, ha estat del 3,7%, inferior a l’anterior. Augmenta el percentatge de població més gran de 65 anys, però en termes relatius Barberà del Vallès té una estructura més jove que la de la comarca.

II. El barri que, en termes relatius, ha vist variar la seva població en els últims dos anys i escaig ha estat el de Can Serra, amb un augment del 12%.

III. L’any 2002, el nombre d’empreses amb treballadors assalariats ha experimentat una variació creixent del 2,6%, fins a arribar a les 1.334 empreses. El nombre de treballadors assalariats ha arribat a ser 17.295 persones (+3,8%). El nombre de treballadors autònoms també segueix una línia ascendent, amb un increment del 2,2% respecte de l’exercici anterior. Globalment les taxes són menors que en anys anteriors, atès que ens trobem en un context d’alentiment del creixement econòmic.

IV. La dimensió mitjana de les empreses és de 12,96 assalariats per empresa, mentre que al Vallès Occidental és de 10,31 i a Catalunya, de 9,24.

V. Les empreses que tenen entre 1 i 5 assalariats representen el 61% del total i, conjuntament, disposen del 10% del total d’assalariats. En l’altre extrem, les que tenen més de 25 treballadors representen el 10% d’empreses i apleguen el 63% d’assalariats.

VI. Les branques d’activitat (CNAE a 2 dígits) més dinàmiques, que han augmentat més el nombre d’assalariats al llarg del 2002, han estat la indústria de productes alimentaris i begudes i el comerç al detall. Les que més han disminuït han estat altres activitats empresarials i edició, art gràfica i suports. De les quatre branques d’activitat amb més autònoms, comerç al detall i transport terrestre s’han mantingut estables, han augmentat a la construcció i han disminuït a l’hoteleria.

VII. Amb relació a les sotsbranques d’activitat (CNAE a 3 dígits), entre les 15 que tenen més assalariats, la més dinàmica ha estat la fabricació d’articles de ganiveteria, coberteria i eines, +20,6%, i la que ha disminuït més és la fabricació de productes de matèries plàstiques, –5,0%.

VIII. La contractació laboral indefinida va disminuir un 2,7%, a diferència de l’any anterior, en què havia augmentat força, degut sobretot a les mesures d’ajut a la contractació de 2001. La contractació temporal va disminuir per tercer any consecutiu, un 9,8% aquest 2002. La durada estimada dels contractes de durada determinada, però, ha estat la més alta dels últims cinc anys: 2,9 mesos. A més, ha estat l’any, dels últims deu anys, en què els contractes indefinits han suposat un percentatge més alt sobre el total, 18,2%, davant el 81,8% dels contractes temporals.

IX. Paral·lelament a l’equiparació de la població activa segons el gènere, es van reduint lentament les diferències per sexe relatives a la contractació laboral.

X. Mentrestant, tant a la indústria com als serveis, la disminució de la contractació ha estat similar a la global; en el cas de la construcció, l’evolució ha estat més negativa. En funció de l’ocupació de la persona contractada, de les quatre àrees amb més contractes, els peons d’indústries manufactureres i els peons de transport i els descarregadors han baixat de forma similar a la global; s’ha fet un nombre similar de contractes a operadors de màquines d’oficina i han augmentat els contractes a dependents de comerç.

8

XI. En resum, les últimes dades globals de contractació mostren un alentiment del creixement de l’activitat econòmica a Barberà del Vallès, corroborat amb altres indicadors com l’atur registrat o l’afiliació a la Seguretat Social. Els indicadors


relatius a la contractació laboral estan sotmesos a continus canvis de legislació, fet que pot esbiaixar l’anàlisi.

XII. L’any 2002 tanca amb un atur registrat de 1.086 persones, en què els homes representen el 41,1%, amb 446 aturats, i les dones, el 58,9%, amb 640 aturades. L’augment global del nombre d’aturats (el 8,2%) ha estat diferent segons el gènere: 17,1% en el cas dels homes i 2,7% en el cas de les dones.

XIII. Això situa la taxa d’atur registrat en un 8,6%, nivell igual que el conjunt del Vallès Occidental i amb una evolució molt similar en els últims dos anys.

XIV. El nombre de joves aturats s’ha mantingut estable, mentre que el gruix de les edats mitjanes, 25-44 anys, ha augmentat un 5%, i els més grans de 45 anys, un 16%.

XV. Per sectors d’activitat, a la construcció ha augmentat un 28% el nombre d’aturats, seguida de la indústria, un 14%, mentre que als serveis ha baixat un 1%. També hi ha un 11% més d’aturats sense ocupació anterior que un any enrere.

XVI. Dels cinc principals grans grups professionals, en tres ha augmentat l’atur (els treballadors qualificats, els operaris de maquinària i els empleats administratius) i en dos ha disminuït (els treballadors dels serveis i els treballadors no qualificats).

XVII. De la mateixa manera que altres indicadors, a causa de la conjuntura actual hi ha un augment dels expedients de regulació d’ocupació, els quals havien anat disminuint fins a no haver-n’hi cap l’any 2000 a Barberà del Vallès. Això es corrobora amb les xifres de la comarca, on l’evolució ha estat similar.

XVIII. A Barberà del Vallès, al Vallès Occidental i a Catalunya l’efecte majoritari de les resolucions dels expedients és l’extinció, seguida de la suspensió transitòria i, amb un petit percentatge, de la reducció. Per contra, amb relació als treballadors, és la suspensió que n’afecta un nombre més gran.

XIX. En tots els àmbits el sector on es concentra la major quantitat d’expedients, així com el major nombre de treballadors afectats, és la indústria.

XX. Dels dotze expedients presentats en el bienni 2001-2002, les activitats amb més treballadors afectats han estat la fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs, seguida del tèxtil. La causa acreditada en la meitat dels casos ha estat l’aplicació de mesures econòmiques, i, de la resta, la majoria va ser per causes tècniques i/o tecnològiques.

XXI. Es van sol·licitar 337 llicències d’obres menors, amb un increment del 3,7% respecte de l’exercici anterior. Això no obstant, el nombre de sol·licituds és molt similar des de 1997. Són els dos primers trimestres de l’any on se’n registren més.

XXII. Es van sol·licitar 54 obres majors. En els últims dos anys ha disminuït el nombre de sol·licituds relatives a naus industrials, i encara més si només tenim en compte les obres que impliquen la construcció de nova planta. Més que una davallada de la inversió industrial, cal tenir en compte el boom de construcció de naus en els anys anteriors. En aquesta disminució, també cal tenir en compte el fet que cada vegada hi ha menys sòl industrial disponible.

XXIII. Les sol·licituds d’obres majors relatives a l’habitatge unifamiliar s’han mantingut estables en els últims dos anys. Han disminuït les que comporten una nova edificació, atribuïble en part a la disminució de sòl residencial urbanitzable, i han augmentat les d’ampliació i/o reforma. Les relatives a edificis plurifamiliars, majoritàriament de nova planta, han augmentat respecte al bienni anterior, 1999-2000.

XXIV. Aquest augment de sol·licitud d’obra d’edificis plurifamiliars s’observa en l’augment important d’habitatges iniciats (entesos com a llars individuals) en el bienni 2001-

9

2002 segons els projectes de visats, atesa la construcció d’edificis amb un nombre important de llars.

XXV. Hi ha una alta mobilitat diària, per motius laborals, entre les entrades dels treballadors ocupats d’altres municipis, les sortides a altres municipis i els moviments intramunicipals dels barberencs, uns 20.704 fluxos diaris ja el 1996. La majoria de desplaçaments es fan en transport privat, un 79% en els moviments de sortida i un 85% en els d’entrada, amb altes taxes fins i tot en el cas dels fluxos amb els municipis propers.

XXVI. A Barberà del Vallès hi ha un total de 17.495 vehicles, un 3,4% més que els 16.912 de fa un any. D’aquests, 12.878 són turismes, un 3,2% d’augment l’any 2002. Segons el padró de vehicles i el d’habitants, hi ha 478,7 turismes per cada 1.000 habitants, més que els 466,5 de fa un any. És a dir, augmenta el parc de turismes proporcionalment més que la població. L’índex de motorització és superior a la mitjana comarcal i a la dels municipis del voltant, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

XXVII. El producte interior brut per habitant (PIB/h.), segons les últimes dades disponibles de 1996, és un 48,8% superior al del Vallès Occidental i un 41,8% al de Catalunya.

XXVIII. La població de Barberà del Vallès va retallar distàncies amb Catalunya en relació a la renda bruta familiar disponible per càpita entre 1991 i 1996. Tenint en compte un índex 100 per a Catalunya, va ser de 90,07 a Barberà del Vallès l’any 1996; 94,3, si tenim en compte només la població més gran de 16 anys.

XXIX. Quant a l’origen d’aquesta renda, va guanyar pes relatiu, entre 1991 i 1996, la que prové dels excedents bruts d’explotació, mentre que perdia pes relatiu la remuneració d’assalariats i les prestacions per jubilació i atur. Això va succeir tant al municipi com a la comarca i a Catalunya.

XXX. En l’àmbit dels impostos, segons les últimes dades disponibles d’IRPF, de 1998, els rendiments declarats del treball suposen el 89,22%, percentatge creixent des de 1992. Els empresarials són el 7,48%, percentatge que disminueix des del mateix any. Els que provenen de la declaració de professionals és l’1,44%, amb una evolució oscil·lant. La quota mitjana sobre els rendiments representà el 14,0% l’any 1998 i un 13,4% de mitjana en els deu anys anteriors. En el cas de la comarca i de Catalunya, aquestes mitjanes són el 16,3% i el 17,1%, respectivament.

XXXI. En l’evolució de l’impost de béns immobles (IBI) s’observa a Barberà del Vallès, des de 1990 fins a 2001, un increment de l’11% en el nombre de rebuts, menys que en el cas del Vallès Occidental i més que en el de Catalunya.

10


Població

11

1. Població 1.1. Estructura i evolució Als anys seixanta i primer quinquenni dels setanta hi va haver un augment important de població a causa, en gran manera, dels moviments migratoris; amb posterioritat i fins al moment actual, Barberà del Vallès ha experimentat un creixement sostingut. Aquest creixement s’alentia progressivament des de mitjan setanta, però en el conjunt de les tres últimes operacions censals, 1991, 1996 i 2001, la població resident ha crescut un 20,1% (1,68% anual acumulatiu), dels 22.0101 als 26.428 habitants, passant pels 25.484 de 1996. Aquest creixement ha tingut un comportament diferent en els dos quinquennis. Mentre que en el període 1991-1996 aquest augment va ser de 15,8% (2,97% anual acumulatiu), en el període 1996-2001 va ser de 3,7% (0,61% anual acumulatiu). En la taula següent s’analitza la població de dret2 per grans grups d’edat.

T1.1 Població de dret per grans grups d'edats Barberà del Vallès. 1991, 1996 i 2001

1991* 1996 2001Edat Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total

0-14 2.742 2.468 5.210 2.370 2.235 4.605 2.160 1.979 4.13915-64 7.625 7.506 15.131 9.503 9.156 18.659 9.942 9.659 19.601>64 748 921 1.669 962 1.258 2.220 1.177 1.511 2.688Total 11.115 10.895 22.010 12.835 12.649 25.484 13.279 13.149 26.428

%0-14 24,7% 22,7% 23,7% 18,5% 17,7% 18,1% 16,3% 15,1% 15,7%15-64 68,6% 68,9% 68,7% 74,0% 72,4% 73,2% 74,9% 73,5% 74,2%>64 6,7% 8,5% 7,6% 7,5% 9,9% 8,7% 8,9% 11,5% 10,2%Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%Font: Padró d'Habitats. Ajuntament de Barberà del Vallès Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya* no s'inclouen seccions censals de Badia l'any 1991 Les generacions que més han augmentat són les de joves adults, concretament les nascudes en el període 1966-1970, que tenien entre 25 i 29 anys el 1996, i entre 30 i 34 anys el 2001. En segon lloc, les que més han crescut són les generacions adultes, específicament les nascudes en el període de 1946-1950, que tenien entre 45 i 49 anys el 1996, i entre 50 i 54 anys el 2001. Així doncs, aquests augments quinquennals són produïts merament per l’evolució d’estructura d’edat. No deixa de ser important la disminució de les persones amb edats d’entre 10 i 19 anys, reflex de la caiguda de la natalitat de finals dels setanta i vuitanta.

1 Sense tenir en compte els habitants de Badia. 2 Persones que tenen la residència en el territori de referència, estan presents o absents en el moment que es fa el cens. La població de dret és la població legal del territori que es tracti.

12


Per grans grups d’edats, el grup d’entre 15 i 64 aglutina el 74,2% de la població total. Barberà del Vallès presenta una estructura de població relativament jove en relació amb el conjunt del Vallès Occidental, encara que ambdós àmbits tenen una estructura piramidal molt similar.

13

1.2. Població per barris A continuació analitzem la població resident per barris, segons les dades del padró continu.3 Les dades d’aquest padró es registren als ajuntaments de forma contínua mitjançant les altes i les baixes padronals. D’aquesta manera s’obtenen unes dades més pròximes a la població d’aquell moment, a diferència de les dades censals, que s’obtenen cada deu anys (àmbit estatal), i les revisions padronals que es duen a terme cada cinc anys i són d’àmbit local. Així doncs, les dades obtingudes del cens i les revisions padronals poden diferir respecte les del padró continu. Prenent com a referència els últims dos anys i mig, fins a desembre de 2002, el conjunt del municipi augmentà lleugerament, un 1,3%. La variació per barris va ser diferent. Tres barris van augmentar lleugerament la població (La Romànica, Casc Antic i Can Gorgs-Ca n’Estaper) i dos barris van experimentar una petita disminució (Centre i Can Llobet). Les variacions, en tot cas, es van situar en l’interval de –3% a 3%. Cal fer un esment especial pel que fa al barri de Can Serra, on l'augment, en termes relatius, ha estat important: s’ha situat prop del 12% en aquest mateix període. Cal tenir en compte la recent finalització de la construcció d'edificacions al costat de la carretera N-150 a l’alçada d’aquest barri.

T1.2 Població resident per barri. Barberà del Vallès. Juliol 1999-Desembre 2002

jul.99 des. 02 Diferència Variació

Can Gorgs-Ca n'Estaper 4.810 4.948 138 2,9%Can Llobet 2.238 2.214 -24 -1,1%Can Serra 1.611 1.810 199 12,4%Casc Antic 5.649 5.762 113 2,0%Centre 9.589 9.439 -150 -1,6%La Romànica 2.962 3.023 61 2,1%Total 26.859 27.196 337 1,3%Font: Padró d'Habitants. Ajuntament de Barberà del Vallès

La distribució de la població resident per barris ens mostra que el barri del Centre és el que més població concentra, amb 9.439 habitants (35%), seguit del Casc Antic amb 5.762 (21%). Cal dir que és on es troba una major concentració d’edificis amb un nombre important d’habitatges, la qual cosa facilita una major concentració de població. En tercer lloc, el barri de Can Gorgs-Ca n’Estaper agrupa el 18% de la població, tot i que ocupa bona part del sòl residencial del municipi, atès la tipologia predominant d’habitatges:

3 Padró continu: L'any 1996 les xifres oficials de població dels municipis es feien cada cinc anys. A partir de 1996, en què es posa en marxa el funcionament del padró continu, les xifres oficials de població dels municipis s'obtenen anualment amb data de referència 1 de gener de cada any, llevat de 1997 que per raons tècniques no s'ha dut a terme.

14


majoritàriament unifamiliars. Els altres tres barris d’extensió similar, Can Serra, Can Llobet i La Romànica, agrupen cadascun entre el 7% i l’11%.

T1.3 Població resident per barri i gènere Barberà del Vallès. Desembre 2002

% sobreHomes Dones Total total

Can Gorgs-Ca n' Estaper 2.441 2.507 4.948 18,2%Can Llobet 1.118 1.096 2.214 8,1%Can Serra 917 893 1.810 6,7%Casc Antic 2.906 2.856 5.762 21,2%Centre Urbà 4.777 4.662 9.439 34,7%La Romànica 1.510 1.513 3.023 11,1%Total 13.669 13.527 27.196 100,0%Font: Padró d'Habitants. Ajuntament de Barberà del Vallès

Centre 34,7%

Can Serra 6,7%

Casc Antic 21,2%

Can Gorgs-Ca n'Estaper 18,2%

Can Llobet 8,1%

La Romànica 11,1%

Font: Padró d'Habitants. Ajuntament de Barberà del Vallès i elaboració pròpia

G1.2 Població resident per barris. Distribució percentual.Barberà del Vallès. Desembre 2002

15

16


Estructura empresarial

17

2. Estructura empresarial 2.1. Empreses i treballadors Evolució del nombre d’empreses, de treballadors assalariats i d’autònoms L’evolució del nombre d’empreses,4 de treballadors assalariats i d’autònoms segons les dades de l’INSS5 per a Catalunya, Vallès Occidental i Barberà del Vallès ascendit entre desembre de 2000 i desembre de 2002. Això s’ha produït en un context d’alentiment del creixement econòmic, que s’ha traduït en una reducció de les taxes de creixement d’empreses i treballadors. Tant el nombre d’empreses com d’assalariats i d’autònoms ha experimentat una evolució interanual ascendent a Barberà del Vallès. L’any 2002 ha crescut un 2,6% el nombre d’empreses cotitzants (3,3% el 2001), que s’ha situat en 1.334. En relació amb el nombre d’assalariats, l’augment ha estat del 3,8%, similar al de 2001 (3,7%), i la xifra s’ha situat en 17.295. En el cas dels autònoms, el creixement ha estat menor, 2,2%, mentre que l’any 2001 la xifra de treballadors per compte propi va reduir-se, –1,3%, de tal manera que oscil·la entre xifres similars als 2.083 de desembre de 2002. En relació amb el pes relatiu en un context comarcal, el conjunt d’empreses amb assalariats de Barberà del Vallès representa el 4,8% del Vallès Occidental (4,7% dos anys abans) i en termes d’assalariats representa el 6,0% (5,8% dos anys abans), la qual cosa indica una dimensió mitjana superior. En el cas dels autònoms, però, aquesta proporció és menor, un 3,7%, fet que suposa una disminució respecte del 3,9% de desembre de 2000. Pel que fa referència al conjunt de Catalunya, Barberà del Vallès ha passat de representar el 0,51% a representar el 0,53% en aquests dos anys en termes d’empreses amb assalariats. El pes relatiu d’assalariats ha passat del 0,72% al 0,74%, mentre que el d’autònoms ha passat del 0,43% al 0,42%. La dimensió mitjana de les empreses ha oscil·lat entre els 12,17 i els 12,96 assalariats per empresa, en el cas de Barberà del Vallès; entre els 10,31 i els 10,49, en el cas del Vallès Occidental, i entre els 9,11 i els 9,29, en el cas de Catalunya. Aquestes xifres són només una referència de conjunt, ja que segons la branca productiva considerada, aquesta ràtio és força diferent. Això ens confirma una dimensió mitjana de les empreses superior al conjunt de la comarca.

18

4 Empresa: A efectes estadístics de la Seguretat Social, s’entén com a empresa els centres de cotització a la Seguretat Social amb un o més treballadors assalariats. No s’hi inclouen, per tant, les empreses sense treballadors assalariats (autònoms). 5 INSS: Instituto Nacional de la Seguridad Social.


T2.1 Evolució del nombre d'empreses, assalariats i autònoms Barberà del Vallès. Desembre 2000 a desembre 2002

Variació DiferènciaAnual Anual

Empreses Assalariats Autònoms Ass. / Emp. Empreses Assalariats Autònoms Ass. / Emp.

des.00 1.258 16.059 2.064 12,77 3,5% 5,3% 3,0%mar.01 1.295 16.395 2.081 12,66 3,4% 6,0% 3,3%jun.01 1.310 16.477 2.081 12,58 2,3% 5,4% 2,0%set.01 1.299 16.434 2.055 12,65 4,3% 5,7% 0,2%des.01 1.300 16.656 2.038 12,81 3,3% 3,7% -1,3% 0,05mar.02 1.326 16.586 2.070 12,51 2,4% 1,2% -0,5% -0,15jun.02 1.357 16.510 2.080 12,17 3,6% 0,2% 0,0% -0,41set.02 1.325 16.696 2.079 12,60 2,0% 1,6% 1,2% -0,05des.02 1.334 17.295 2.083 12,96 2,6% 3,8% 2,2% 0,15

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya T2.2 Evolució del nombre d'empreses, assalariats i autònoms Vallès Occidental. Desembre 2000 a desembre 2002



des.00 26.592 276.598 52.913 10,40 3,0% 6,7% 3,5%mar.01 27.031 283.233 53.270 10,48 3,1% 6,0% 3,1%jun.01 27.315 285.270 53.610 10,44 2,9% 4,1% 2,6%set.01 26.824 280.924 53.536 10,47 2,4% 2,5% 2,4%des.01 27.077 283.718 53.736 10,48 1,8% 2,6% 1,6% 0,08mar.02 27.484 288.231 54.546 10,49 1,7% 1,8% 2,4% 0,01jun.02 27.819 290.248 55.127 10,43 1,8% 1,7% 2,8% -0,01set.02 27.310 286.072 55.125 10,47 1,8% 1,8% 3,0% 0,00des.02 27.767 286.161 55.781 10,31 2,5% 0,9% 3,8% -0,17

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Dept. de Treball, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya T2.3 Evolució del nombre d'empreses, assalariats i autònoms Catalunya. Desembre 2000 a desembre 2002



des.00 244.286 2.224.486 482.171 9,11 2,1% 5,1% 1,9%mar.01 247.620 2.273.032 483.621 9,18 2,8% 5,4% 1,9%jun.01 252.950 2.332.389 488.832 9,22 2,5% 4,6% 1,5%set.01 248.834 2.291.692 488.638 9,21 1,6% 2,7% 1,5%des.01 247.554 2.284.506 484.738 9,23 1,3% 2,7% 0,5% 0,12mar.02 251.941 2.320.342 490.855 9,21 1,7% 2,1% 1,5% 0,03jun.02 256.779 2.367.317 496.786 9,22 1,5% 1,5% 1,6% 0,00set.02 253.083 2.351.176 497.385 9,29 1,7% 2,6% 1,8% 0,08des.02 254.067 2.347.764 498.977 9,24 2,6% 2,8% 2,9% 0,01

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Dept. de Treball, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya

19

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball, Indústria,

Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya

G2.1 Empreses i assalariats. Barberà del Vallès.Des.00-Des.02

15.000

15.600

16.200

16.800

17.400

18.000

des.00 mar.01 jun.01 set.01 des.01 mar.02 jun.02 set.02 des.021.200

1.248

1.296

1.344

1.392

1.440

Assalariats Empreses


Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball, Indústria,

Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya

G2.3 Empreses i assalariats. Catalunya.Des.00-Des.02

2.150.000

2.236.000

2.322.000

2.408.000

2.494.000

2.580.000

des.00 mar.01 jun.01 set.01 des.01 mar.02 jun.02 set.02 des.02235.000

244.400

253.800

263.200

272.600

282.000


EmpresesAssalariats

20


Font: Diputació de Barcelona i elaboració pròpia

G2.4 Assalariats per empresa. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. Des.00-Des.02

0

3

6

9

12

15

des.00 mar.01 jun.01 set.01 des.01 mar.02 jun.02 set.02 des.02

Ass

alar

iats

per

Em

pres

a

Barberà del Vallès Vallès Occidental Catalunya


G2.5 Variació anual d'empreses, assalariats i autònoms. Barberà del Vallès. Des.00-Des.02

-2%

0%

2%

4%

6%

8%

des.00 mar.01 jun.01 set.01 des.01 mar.02 jun.02 set.02 des.02

Empreses Assalariats Autònoms


G2.6 Variació anual d'empreses, assalariats i autònoms. Vallès Occidental. Des.00-Des.02

-2%

0%

2%

4%

6%

8%

des.00 mar.01 jun.01 set.01 des.01 mar.02 jun.02 set.02 des.02Empreses Assalariats Autònoms


G2.7 Variació anual d'empreses, assalariats i autònoms. Catalunya. Des.00-Des.02

-2%

0%

2%

4%

6%

8%

des.00 mar.01 jun.01 set.01 des.01 mar.02 jun.02 set.02 des.02Empreses Assalariats Autònoms

21

En els tres gràfics anteriors s’observa una tendència similar en els tres àmbits, d’alentiment de les taxes de creixement, sobretot de les relatives a assalariats, que eren superiors al 4% fa dos anys i que actualment s’han situat prop del 2%. Les empreses entre 1 i 5 assalariats representen el 61,0% del total d’empreses i agrupen el 10,0% del total d’assalariats. En l’altre extrem, les de més de 25 treballadors representen el 10,3% d’empreses i agrupen el 62,9% d’assalariats. En el cas del Vallès Occidental aquestes xifres estan polaritzades, és a dir, les més petites representen un percentatge superior sobre el total i les més grans agrupen més assalariats que en el cas del municipi. La franja on hi ha hagut més variació és en el tram d’entre 26 i 50 assalariats, atès que hi ha un 13% més d’empreses i un 11% d’assalariats.

T2.4 Estructura empresarial segons la dimensió de les empreses amb assalariats Barberà del Vallès. Desembre 2001 i Desembre 2002

Desembre 2001 Desembre 2002Empreses % Assalariats % Empreses % Assalariats %

1 a 5 assalariats 798 61,4% 1.642 9,9% 814 61,0% 1.728 10,0%6 a 10 assalariats 181 13,9% 1.378 8,3% 189 14,2% 1.474 8,5%11 a 25 assalariats 194 14,9% 3.210 19,3% 193 14,5% 3.212 18,6%26 a 50 assalariats 68 5,2% 2.451 14,7% 77 5,8% 2.730 15,8%51 a 100 assalariats 38 2,9% 2.779 16,7% 38 2,8% 2.812 16,3%101 a 250 assalariats 13 1,0% 2.019 12,1% 16 1,2% 2.396 13,9%251 a 500 assalariats 7 0,5% 2.580 15,5% 6 0,4% 2.267 13,1%més de 500 assalariats 1 0,1% 597 3,6% 1 0,1% 676 3,9%

Total 1.300 100,0% 16.656 100,0% 1.334 100,0% 17.295 100,0%Font: Diputació de Barcelona i elaboració pròpia


G2.8 Empreses segons la dimensió i assalariats segons la dimensió de l'empresa (%). Barberà

del Vallès. Desembre 2002.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Empreses % Assalariats %

més de 500 assalariats

251 a 500 assalariats

1 a 5 assalariats

G2.9 Empreses segons la dimensió i assalariats segons la dimensió de l'empresa (%). Vallès

Occidental. Desembre 2002.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Empreses % Assalariats %

més de 500 assalariats


1 a 5 assalariats



26 a 50 assalariats

11 a 25 assalariats

6 a 10 assalariats



26 a 50 assalariats

11 a 25 assalariats

6 a 10 assalariats

22


2.2. Sectors d’activitat Estructura Les branques d’activitat que apleguen més empreses són la construcció (45), amb un 12,2% del total, i el comerç al detall (52), el comerç a l’engròs (51) i la producció de productes metàl·lics, llevat de la maquinària (28), amb percentatges que oscil·len entre l’11,8% i l’11,1%. Tots quatre tenen entre 163 i 148 empreses. La cinquena branca, altres activitats empresarials, ja se situa a més distància, amb el 5,5% (73 empreses). Amb relació al nombre d’assalariats, encapçalen la llista el comerç al detall i la producció de productes metàl·lics, ambdues activitats amb el 12,3% del total d’assalariats. Les segueixen comerç a l’engròs (10,19%) i cautxú i matèries plàstiques (6,13%). A continuació, les branques d’activitat de la construcció, la indústria química, les altres activitats empresarials i el transport terrestre (60) representen percentatges que es mouen en l’interval del 4% i 5%. Les branques d’activitat on es registren més treballadors autònoms són el comerç al detall (52): 445; la construcció (45): 423; el transport terrestre (60): 290, i l’hoteleria (55): 164. Aquestes quatre activitats, per si sols representen el 63,5% del total de treballadors autònoms. Evolució De les quatre activitats esmentats que apleguen més empreses, tres han augmentat, excepte el comerç a l’engròs, que ha disminuït un 6,5%. L’any 2002, si prenem com a referència els 15 sectors (CNAE a 2 dígits) amb més assalariats, la indústria de productes alimentaris i begudes (codi 15, vegeu T2.5) és la que més ha crescut, amb un 26% dels assalariats, passant de 402 a 506 treballadors. En segon lloc, amb un 21%, trobem comerç al detall; altres reparacions (52). Per contra, les sotsbranques que disminueixen més en percentatge d’assalariats són altres activitats empresarials (74), amb un 21%, i edició, art gràfica i suports (22), amb un 11%. De les quatre activitats esmentades amb més autònoms, el comerç al detall (52) i el transport terrestre (60) s’han mantingut estables al llarg de 2002; la construcció ha vist augmentar el nombre d’autònoms en un 8,2%, i l’hoteleria ha experimentat una disminució del 3,5%. La sotsbranca amb més variació interanual d’autònoms respecte als 15 sectors amb més autònoms correspon a activitats culturals i esportives (92), amb un increment del 21,1%. La taula següent registra totes les sotsbranques segons CNAE-93 a 2 dígits per empreses, assalariats i autònoms.

23

T2.5 Empreses, assalariats i autònoms segons les branques d'activitat (CNAE- 2 dígits) Barberà del Vallès. Desembre 2002 i Variació 2001-02

Desembre 2002 Variació 2001-02 Des-02

Cod

i

Branca d'activitat Empr. Assal. Autòn. Empr. Assal. Autòn.Assal./ Empr.

01 Sector agrari i caça 1 7 1 40,0% 7,015 Ind. prod. alimentaris i begudes 12 506 14 33,3% 25,9% 16,7% 42,217 Ind. tèxtils 26 392 23 8,3% -3,9% 9,5% 15,118 Ind. confecció i pelleteria 11 126 26 -21,4% -25,0% 8,3% 11,519 Cuir; marroquineria; basteria 1 676 2 13,2% 676,020 Ind. fusta i suro, llevat mobles 19 230 22 5,6% -0,4% -18,5% 12,121 Ind. paper 12 215 6 -7,7% 1,9% 17,922 Edició, art gràfica i suports enreg. 29 414 20 -6,5% -10,6% 5,3% 14,324 Ind. químiques 28 855 1 3,7% 1,1% -75,0% 30,525 Cautxú i matèries plàstiques 33 1061 12 -13,2% -4,8% 50,0% 32,226 Ind. altres prod. minerals no metàl.lics 4 105 4 1,0% 26,327 Metal.lúrgia 5 44 2 25,0% 7,3% 8,828 Prod. metàl.lics, llevat maquinària 148 2130 77 9,6% 9,0% 1,3% 14,429 Construcció maquinària i equips mecànics 40 595 28 2,6% -3,4% 7,7% 14,931 Maquinària i materials elèctrics 10 219 10 25,0% -22,3% -9,1% 21,932 Mat. electròn.; ràdio, TV i comunicació 4 531 1 -33,3% -4,0% 132,833 Instruments medicoquirúrgics i precisió 7 178 6 -12,5% 79,8% 25,434 Vehicles motor, remolcs i semiremolcs 4 252 4 33,3% 4,1% 63,035 Altres mat. transport 3 12 9,1% 4,036 Mobles; altres ind. manufactureres 18 172 27 -18,2% -6,5% 9,637 Reciclatge 1 26 8,3% 26,041 Captació, depuració i distribució aigua 1 20 17,6% -100,0% 20,045 Construcció 163 868 423 6,5% 2,1% 8,2% 5,350 Venda i reparació vehicles motor 54 459 68 -5,3% 0,7% -4,2% 8,551 Comerç engròs i intermediaris 149 1762 88 -6,3% 3,0% -6,4% 11,852 Comerç detall; altres reparacions 157 2132 445 1,3% 21,1% -0,2% 13,655 Hoteleria 63 296 164 10,5% 14,3% -3,5% 4,760 Transp. terrestre i per canonades 68 700 290 3,0% 13,6% 0,3% 10,363 Activitats afins transp.; ag. viatges 27 385 9 12,5% 4,9% 125,0% 14,364 Correus i telecomunicacions 1 9 2 -18,2% 9,066 Assegurances i plans pensions 1 2 1 100,0% -50,0% 2,067 Activitats aux. mediació financera 3 4 17 -25,0% -20,0% -5,6% 1,370 Immobiliària 44 104 20 12,8% 38,7% 33,3% 2,471 Lloguers de maquinària 4 36 7 33,3% 300,0% 9,072 Activitats informàtiques 11 396 15 22,2% 3,4% 15,4% 36,074 Altres activitats empresarials 73 833 68 5,8% -21,3% 7,9% 11,475 Adm. pública, defensa i SS obligatòria 3 190 1 3,3% 63,380 Educació 20 112 27 -9,1% 5,685 Sanitat i serv. socials 17 91 19 3,4% 5,6% 5,490 Activitats sanejament públic 1 -100,0% -100,0% -50,0%91 Activitats associatives 5 8 66,7% 100,0% 1,692 Activitats culturals i esportives 13 51 46 8,3% 8,5% 21,1% 3,993 Activitats diverses serv. personals 41 91 86 17,1% 5,8% -1,1% 2,2

Total 1.334 17.295 2.083Font: Diputació de Barcelona i elaboració pròpia

24



G2.10 Variació d'assalariats 15 sectors amb més assalariats (CNAE- 2 dígits). Barberà del Vallès. 2001-2002

-21%3%

14%21%

3%1%2%

-4%-3%

9%-5%

1%-11%

13%26%

-30% -20% -10% 0% 10% 20% 30%

Altres activitats empresarialsActivitats informàtiques

Transp. terrestre i per canonadesComerç detall; altres reparacions

Comerç engròs i intermediarisVenda i reparació vehicles motor

ConstruccióMat. electròn.; ràdio, TV i comunicació

Construcció maquinària i equips mecànicsProd. metàl.lics, llevat maquinària

Cautxú i matèries plàstiquesInd. químiques

Edició, art gràfica i suports enreg.Cuir; marroquineria; basteria

Ind. prod. alimentaris i begudes74

7260

5251

5045

3229

2825

2422

1915

cnae 93


G2.11 Variació d'autònoms 15 sectors amb més autònoms (CNAE-2 dígits). Barberà del Vallès. 2001-2002

-1,1%21,1%

0,0%7,9%

0,3%-3,5%

-0,2%-6,4%

-4,2%8,2%

0,0%7,7%

1,3%8,3%

9,5%

-30% -20% -10% 0% 10% 20% 30%

Activitats diverses serv. personalsActivitats culturals i esportives

EducacióAltres activitats empresarials

Transp. terrestre i per canonadesHoteleria

Comerç detall; altres reparacionsComerç engròs i intermediaris

Venda i reparació vehicles motorConstrucció

Mobles; altres ind. manufactureresConstrucció maquinària i equips mecànics

Prod. metàl.lics, llevat maquinàriaInd. confecció i pelleteria

Ind. tèxtils

9392

8074

6055

5251

5045

3629

2818

17

cnae93

La taula següent registra les 20 principals sotsbranques d’activitat segons CNAE-93 a 3 dígits per empreses i assalariats. Aquesta subdivisió detalla encara més les branques d’activitat, i dóna una visió més precisa dels sectors. Les sotsbranques que agrupen més assalariats són fabricació de productes de matèries plàstiques (252), amb 1.033; altre comerç al detall d’articles nous en establiments (524), amb 967, i tractament i revestiment de metalls (285), amb 711 assalariats.

25

T2.6 Empreses i assalariats 20 branques d'activitat amb més assalariats (CNAE- 3 dígits) Barberà del Vallès. Des. 01 i Des. 02

Desembre 2001 Desembre 2002 Variació 2001-02 Des-02Empr. Assal. Empr. Assal. Empr. Assal. Assal./Empr

codi 158 Fabricación d'altres productes alimentaris 4 350 5 396 25,0% 13,1% 79,192 Fabricació d'articles de marroquineria i viatge 1 597 1 676 13,2% 676,222 Arts gràfiques i activitats dels serveis 24 308 21 290 -12,5% -5,8% 13,241 Fabricació de productes químics bàsics 7 472 8 474 14,3% 0,4% 59,252 Fabr. de produc. de matèries plàstiques 36 1.087 31 1.033 -13,9% -5,0% 33,281 Fabr. d'elements metàl.lics per a la construcció 28 336 37 380 32,1% 13,1% 10,285 Tractament i revestiment de metalls. 47 638 47 711 11,4% 15,286 Fabricació d'articles de ganiveteria i coberteria 11 296 13 357 18,2% 20,6% 27,287 Fabricació de productes metàl.lics diversos 27 492 30 493 11,1% 0,2% 16,292 Fabricació d'altra maquinària 13 336 13 326 -3,0% 25,321 Fabricació de vàlvules, tubs i altres components 3 523 2 507 -33,3% -3,1% 253,452 Construc. general d'immobles i obres d'eng. 57 393 58 424 1,8% 7,9% 7,514 Comerç a l'engròs de productes de consum 36 342 33 349 -8,3% 2,0% 10,515 Comerç a l'engròs de productes no agraris 39 458 33 451 -15,4% -1,5% 13,516 Comerç a l'engròs de maquinària i equip 37 475 37 471 -0,8% 12,521 Comerç al detall en establiments no especialitz. 7 475 8 482 14,3% 1,5% 60,523 Comerç al detall de productes farmacèutics 12 42 13 312 8,3% 642,9% 24,524 Altre comerç al detall d'articles nous en estab. 75 880 72 967 -4,0% 9,9% 13,602 Altres tipus de transport terrestre 66 616 68 700 3,0% 13,6% 10,722 Consulta d'aplicacions informàtiques i sub. 2 321 4 312 100,0% -2,8% 78,

Resta d'activitats 768 7.219 800 7.184 4,2% -0,5% 9,

Total 1.300 16.656 1.334 17.295 2,6% 3,8

.

208333154153677304300

% 13,Font: Diputació de Barcelona i elaboració propia

0

La sotsbranca amb un major increment d’assalariats en la variació interanual respecte als 15 sectors amb més assalariats (vegeu G2.12) ha estat fabricació d’articles de ganiveteria, coberteria i eines (286), amb 20,6%, que passa de 296 a 357 assalariats. Per contra, la fabricació de productes de matèries plàstiques (252) ha experimentat una variació negativa i ha disminuït el seu nombre d’assalariats un 5 % respecte de l’any anterior.

Font: Diputació de Barcelona i elaboració pròpia.

G2.12 Variació d'assalariats 15 sectors amb més assalariats (CNAE- 3 dígits). Barberà del Vallès. 2001-2002

13,6%

9,9%

1,5%

-0,8%

-1,5%

7,9%

-3,1%

0,2%

20,6%

11,4%

13,1%

-5,0%

0,4%

13,2%

13,1%

-30% -20% -10% 0% 10% 20%

Altres tipus de transport terrestre

Altre comerç al detall d'articles nous en establ. esp.

Comerç al detall en establiments no especialitzats

Comerç a l'engròs de maquinària i equip

Comerç a l'engròs de productes no agraris..

Construcció general d'immobles i obres d'eng. civil

Fabricació de vàlvules, tubs i altres comp. elec.

Fabricació de productes metàl.lics diversos

Fabricació d'articles de ganiv. i coberteria, eines..

Tractament i revestiment de metalls

Fabricació d'elements metàl.lics per a la construcció

Fabricació de productes de matèries plàstiques

Fabricació de productes químics bàsics

Fabricació d'articles de marroquineria i viatge

Fabricación d'altres productes alimentaris

6025

2452

1516

5154

5232

1287

2862

8528

1252

2411

9215

8

30%

cnae93

26


Mercat laboral

27

3. Mercat laboral 3.1. Contractació laboral L’any 1997 s’aprovà una llei per a reduir la temporalitat mitjançant els ajuts a la contractació indefinida. L’any 2001 es va aprovar el Reial decret llei 5/2001, de mesures urgents de reforma del mercat de treball per a l’increment de l’ocupació i la millora de la seva qualitat. Aquestes reformes han tingut efecte, atès que en el període 1997-2002 la contractació indefinida és substancialment superior (1.661 contractes de mitjana) a la del període 1993-1996 (292 contractes de mitjana). Concretament, l’any 2002 es van registrar 1.895 contractes indefinits, un 2,7% menys que 2001, però amb el percentatge d’indefinits sobre el total de contractes, un 18,2%, més alt dels últims deu anys.

T3.1 Contractació indefinida i temporal. Barberà del Vallès. 1993-2002

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Indefinits 225 259 350 335 1.141 1.587 1.760 1.635 1.947 1.895Temporals* 4.338 6.057 7.772 7.983 10.040 8.779 11.657 9.716 9.439 8.512Total 4.563 6.316 8.122 8.318 11.181 10.366 13.417 11.351 11.386 10.407

Indefinits % 4,9% 4,1% 4,3% 4,0% 10,2% 15,3% 13,1% 14,4% 17,1% 18,2%Temporals* % 95,1% 95,9% 95,7% 96,0% 89,8% 84,7% 86,9% 85,6% 82,9% 81,8%Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Font: OTG de Barberà del Vallès i Diputació de Barcelona (Durada determinada + durada indeterminada)*

Font: OTG de Barberà del Vallès, Diputació de Barcelona i elaboració pròpia

G3.1 Contractació indefinida i percentatge sobre el total. Barberà del Vallès.1993-02

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 20020%2%4%6%8%10%12%14%16%18%20%

Indefinits

% Indefinits sobre el total

Contractes Indefinits

% Indefinits sobre el total

Segons la durada dels contractes, en els de durada determinada per a l’any 2002 (vegeu T3.2 i G3.2), la modalitat d’1 a 3 mesos és la més freqüent, amb 2.257, seguit de la modalitat de 3 a 6 mesos, amb 1.954 contractes. La durada de fins a 1 mes és la tercera més freqüent, mentre que als anys 1998 i 1999 era la més freqüent. La durada mitjana dels contractes de durada determinada augmenta en els últims anys des dels 2 mesos de 1998 fins als 2,9 mesos estimats per a 2002. Cal tenir en compte que no s’hi inclouen els contractes de durada indeterminada, per tant només es pot considerar un indicador per al conjunt de contractes.

28


T3.2 Contractació laboral segons durada. Barbera del Vallès. 1998-2002

1998 1999 2000 2001 2002

Durada determinada 7.744 7.541 6.546 7.103 6.160Durada indeterminada 1.035 4.116 3.170 2.336 2.352Indefinits 1.587 1.760 1.808 1.947 1.895Total 10.366 13.417 11.524 11.386 10.407

Contractes de durada determinada. Barbera del Vallès

1998 1999 2000 2001 2002

Fins a 1 mes 3.847 2.881 1.646 2.220 1.525D'1 a 3 mesos 2.130 2.368 2.454 2.443 2.257De 3 a 6 mesos 1.560 1.961 2.121 2.049 1.954De 6 a 12 mesos 191 309 294 378 411De 12 a 18 mesos 12 21 25 11 6De 18 a 24 mesos 2 1 2 0Més de 24 mesos 2 0 4 2Subtotal durada determinada 7.744 7.541 6.546 7.103 6.160Durada mitja estimada (mesos) 2,0 2,4 2,8 2,7Font: OTG de Barberà del Vallès i Diputació de Barcelona

34

2,9

Font: OTG de Barberà del Vallès i Diputació de Barcelona

G3.2 Durada mitja estimada de contractes de durada determinada. Barberà del Vallès. (mesos) 1998-02

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

1998 1999 2000 2001 2002

Durada mitja estimada(mesos) de contractes dedurada determinada

Font: OTG de Barberà del Vallès i Diputació de Barcelona

G3.3 Contractes laborals segons durada del mateix. Barberà del Vallès. 1998-2002

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

< 1 mes 1 a 3 m. 3 a 6 m. 6 a 12 m. > 12 m. indefinits indetermin.

1998 2000 2001 2002

1999

Gènere, edat, modalitat, sectors, durada i ocupació de la contractació

29

El nombre de contractes totals del 2002 ha disminuït prop del 9% respecte de l’any anterior. Les dones han augmentat el seu pes relatiu en la contractació total i en particular en la indefinida. El flux de població inactiva a activa i l’augment de la necessitat de personal en aquests últims anys ha millorat la possibilitat d’ocupació de les dones. Paral·lelament a l’equiparació de la població activa segons el gènere, es van reduint lentament les diferències per sexe relatives a la contractació laboral. El diferencial és palès encara. L’any 2002 es van registrar un total de 5.648 contractes per a homes i 4.759 per a dones, i es va establir una diferència percentual de 8 punts.

T

Hom

3.4 Contractes per gènere. Barberà del Vallès. 2001-02

VariacióSexe 2001 % 2002 % 2001-02

es 6.227 54,7% 5.648 54,3% -9,3%Dones 5.159 45,3% 4.759 45,7% -7,8%Total 11.386 100,0% 10.407 100,0% -8,6%

Font: Diputació de Barcelona


G3.4 Contractes indefinits per gènereBarberà del Vallès. 2002

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

homes dones

Ordinari

Minusvàlids L63/97

Contractes indefinitsL63/97...

Aturats en situaciód'exclusió social

Convertits enindefinits L63/97 ...

G3.5 Contractes temporals per gènereBarberà del Vallès. 2002

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

homes dones

Temps parcial

Temporal bonificatminusvàlids

Eventuals circumst.producció

Temps parcial Pràctiques

Obra o servei

Interinitat

Formació L63/97

Altres

Quant a la tipologia de la contractació de 2002, els indefinits més utilitzats són conversions en indefinit de temporals o eventuals, 53 %; els ordinaris, 22 %, i els contractes indefinits de foment de l’ocupació, 14 %, i en quart lloc els de temps parcial, 9 %. Tot i la tendència a l’equiparació per gènere, encara hi ha diferència. Això fa pensar que sense les bonificacions el diferencial de contractació per gènere seria més gran. Els contractes temporals utilitzats es concentren en tres tipologies: els eventuals per acumulació de tasques, 50 %; els de temps parcial, 25 %, i els d’obra i servei, 19 %. Després, a molta distància, es troben els d’interinitat, els de formació i els de pràctiques. Altres contractes que no s’han fet servir, tant indefinits com temporals, són, per exemple, per als aturats en situació d’exclusió social i els de minusvàlids en CET.

30


T3.3 Contractació laboral segons modalitat. Barberà del Vallès 2002

Sexe Edat del treballadorModalitat de contractació Total Homes Dones <19 20-24 25-29 30-45 >45

A temps parcial 176 56 120 36 49 20 50 21Ordinari temps indefinit 421 334 87 9 63 116 187 46Minusvàlids L 63/97 i 64/97 i RD 1451/83 16 16 0 0 2 3 3 8Contractes indefinits L 63/97 i 64/97 267 136 131 5 44 49 50 119Aturats en situació d'exclusió social 2 0 2 0 0 2 0 0Convertits en indefinits L 63/97 i 64/97 1.013 564 449 64 272 281 337 59Pràctiques 84 37 47 4 50 29 1 0Temps parcial 2.136 779 1.357 488 783 331 440 94Temporals bonificats minusvàlids 7 5 2 0 2 3 1 1Obra o servei 1.640 911 729 261 413 312 498 156Eventuals circumstàncies producció 4.267 2.617 1.650 553 1.232 978 1.248 256Interinitat 229 113 116 19 85 49 67 9Relleu 2 2 0 0 0 1 1 0Formació L 63/97 111 61 50 90 21 0 0 0Altres 36 17 19 9 10 7 6 4

Total 10.407 5.648 4.759 1.538 3.026 2.181 2.889 773

T3.3 Contractació laboral segons modalitat. Barberà del Vallès 2002 (continuació)

Durada del contracte Sector d'activitat

Modalitat de contractació <1m

es

1 a

3 m

esos

3 a

6 m

esos

6 a

12 m

esos

12 a

18

mes

os

18 a

24

mes

os

>24

mes

os

Inde

term

inat

s

Inde

finits

Agric

ultu

ra

Indú

stria

Con

stru

cció

Serv

eis

A temps parcial - - - - - - - - 176 0 30 5 14Ordinari temps indefinit - - - - - - - - 421 1 182 54 18Minusvàlids L 63/97 i 64/97 i RD 1451/83 - - - - - - - - 16 0 6 3Contractes indefinits L 63/97 i 64/97 - - - - - - - - 267 1 95 10 16Aturats en situació d'exclusió social. I - - - - - - - - 2 0 0 0Convertits en indefinits L 63/97 i 64/97 - - - - - - - - 1.013 1 531 29 45Pràctiques 0 0 32 51 1 0 0 0 - 0 17 2 6Temps parcial 453 550 384 88 1 1 1 658 - 0 239 22 1.87Temporals bonificats minusvàlids 0 0 0 7 0 0 0 0 - 0 2 1Obra o servei 18 44 41 20 1 1 2 1.513 - 2 218 508 91Eventuals circumstàncies producció 1.016 1.651 1.365 233 2 0 0 0 - 6 1.828 182 2.25Interinitat 38 12 10 5 0 0 0 164 - 0 68 0 16Relleu 0 0 0 0 0 1 1 0 - 0 2 0Formació L 63/97 0 0 106 5 0 0 0 0 - 1 24 14 7Altres 0 0 16 2 1 0 0 17 - 0 6 1 2

Total 1.525 2.257 1.954 411 6 3 4 2.352 1.895 12 3.248 831 6.31

Font: Diputació de Barcelona

147122554211029

6

La distribució de contractació segons el grup d’edat mostra que el grup dels joves de <19 anys representa el 15 % del total de contractes registrats l’any 2002. El grup d’edat que més contractes registra és el d’entre 19 i 24 anys, amb 3.026. Aquest grup ha experimentat una variació percentual negativa de l’11% respecte a la contractació de l’any anterior. L’altre grup amb més contractació és el d’entre 30 i 45 anys, amb 2.889 contractes.

31

T3.5 Contractes per edat. Barberà del Vallès. 2001-02

VariacióEdat 2001 % 2002 % 2001-02

<19 1.997 17,5% 1.538 14,8% -23,0%19-24 3.394 29,8% 3.026 29,1% -10,8%25-29 2.235 19,6% 2.181 21,0% -2,4%30-45 2.862 25,1% 2.889 27,8% 0,9%>45 898 7,9% 773 7,4% -13,9%Total 11.386 100,0% 10.407 100,0% -8,6%

Font: Diputació de Barcelona Per sector d’activitat, on es registren més contractes és en el sector serveis, amb un total de 6.316 contractes; representa prop del 61% del total de contractes registrats a Barberà del Vallès l’any 2002. L’altre gran sector on es registren més contractes és en la indústria, amb 3.248, seguit de la construcció, amb 831. Respecte a l’any anterior, la contractació ha disminuït. La variació més significativa la trobem en la construcció, amb un 18% menys de contractes respecte al total de l’any anterior. A l’agricultura només es van registrar 12 contractes.

T3.6 Contractes per sector d'activitat. Barberà del Vallès. 2001-02

Sector Variaciód'activitat 2001 % 2002 % 2001-02

Agricultura 0 0,0% 12 0,1%Indústria 3.511 30,8% 3.248 31,2% -7,5%Construcció 1.008 8,9% 831 8,0% -17,6%Serveis 6.867 60,3% 6.316 60,7% -8,0%Total 11.386 100,0% 10.407 100,0% -8,6%

Font: Diputació de Barcelona Per ocupació de la persona contractada (CNO a 2-dígits), les quatre ocupacions amb més contractació l’any 2002 són els peons d’indústries manufactureres, amb 3.415 contractes; els peons de transport i descarregadors, amb 1.133; els dependents de comerç, amb 1.074, i els i operadors de màquines d’oficina, amb 866. La cinquena ocupació es troba lluny de la quarta, amb menys de 400 contractes. Les dues primeres ocupacions han experimentat una davallada similar a la totalitat de contractes. Hi ha hagut un 5% més de contractes de dependents de comerç, que l’any 2001 havien disminuït (–10%) i estabilitat pel que fa referència als contractes d’operadors de màquines d’oficina.

32


T3.7 Contractació segons ocupació (cno-2 dígits). Barberà del Vallès. 2000-02Cco Descripció 2000 2001 2002 Var. 2000-01 Var. 2001-0200 Forces armades 0 0 010 Membres del poder i directius administració 0 0 011 Directors empresa > 10 assalariats 57 56 48 -2% -14%12 Gerents empresa comerç < 10 assalariats 2 2 0 0% -100%13 Gerents hotel i restauració < 10 assalariats 0 0 014 Gerents altres empreses < 10 assalariats 2 2 2 0% 0%15 Gerents empresa comerç sense assalariats 0 0 016 Gerents empresa hoteleria sense assalariats 0 0 017 Gerents d'altres empreses sense assalariats 1 1 0 0% -100%20 Prof. ciències pures i enginyeria, 2n i 3r cicle 38 62 59 63% -5%21 Prof. ciències naturals i sanitat, 2n i 3r cicle 11 14 8 27% -43%22 Prof. ensenyament, 2n i 3r cicle 41 37 20 -10% -46%23 Prof. del dret 2 3 6 50% 100%24 Prof. org.empresa i ciències socials,2n i 3r cicle 22 16 44 -27% 175%25 Escriptors, artistes i altres, 2n i 3r cicle 9 3 3 -67% 0%26 Prof. ciències pures i enginyeria, 1r cicle 19 30 13 58% -57%27 Prof. ciències naturals i sanitat, 1r cicle 6 1 7 -83% 600%28 Prof. ensenyament, 1r cicle 3 3 7 0% 133%29 Altres prof., 1r cicle 20 14 6 -30% -57%30 Tècnics ciències físiques, químiques i enginyeria 176 134 174 -24% 30%31 Tècnics ciències naturals i sanitat 13 9 13 -31% 44%32 Tècnics educació infantil i instructors conducció 8 25 14 213% -44%33 Prof. suport operacions financeres i comercials 213 262 245 23% -6%34 Prof. suport gestió administrativa 30 7 25 -77% 257%35 Altres tècnics i prof. de suport 28 32 27 14% -140 Em

6%pleats serveis comptables, financers i transport 387 251 159 -35% -37%

41 Empleats biblioteques i serveis de correus 8 5 11 -38% 120%42 Operadors de màquines d'oficina 772 862 866 12% 0%43 Aux. administratius sense atenció públic ncaa 0 1 0 -100%44 Aux. administratius amb atenció públic ncaa 0 0 045 Empleats ag. viatges i sim., amb atenció públic 49 76 59 55% -22%46 Caixers, taquillers i sim. amb atenció al públic 162 202 112 25% -45%50 Treb. serveis restauració 347 236 224 -32% -5%51 Treb. de serveis personals 93 86 88 -8% 2%52 Treb. serveis protecció i seguretat 10 8 26 -20% 225%53 Dependents comerç i sim. 1.129 1.021 1.074 -10% 5%60 Treb. qualificats agrícoles 8 4 16 -50% 300%61 Treb. qualificats ramaders 0 0 062 Treb. qualificats altres activitats agràries 0 0 063 Pescadors i treb. qualificats piscícoles 0 0 070 Encarregats obra i altres de la construcció 5 1 6 -80% 500%71 Treb. obres estructurals de construcció 475 485 365 2% -25%72 Treb. acabats de la construcció i pintors 186 252 181 35% -28%73 Encarregats metal·lúrgia i caps taller mecànic 6 2 2 -67% 0%74 Treb. de les indústries extractives 124 66 70 -47% 6%75 Soldadors, planxistes, ferrers i sim. 174 169 190 -3% 12%76 Mecànics i ajustadors maquinària, equips elèctrics 100 122 133 22% 9%77 Treb. arts gràfiques, artesans tèxtils i sim. 54 52 76 -4% 46%78 Treb. indústria alimentació, begudes i tabac 0 0 079 Treb. de la fusta,tèxtil, confecció, pell i calçat 115 187 134 63% -28%80 Caps equip i encarregats instal·lacions fixes 1 1 0 0% -100%81 Operadors instal·lacions industrials fixes 23 56 111 143% 98%82 Encarregats operadors màquines fixes 2 1 2 -50% 100%83 Operadors màquines fixes 364 467 323 28% -31%84 Muntadors i engalzadors 30 26 5 -13% -81%85 Maquinista locomotora,operador 35 14 23 -60% 64%86 Conductors vehicles transport urbà o per carretera 252 278 290 10% 4%90 Treb. no qualificats del comerç 1 2 5 100% 150%91 Empleats domèstics i personal neteja edificis 250 390 276 56% -29%92 Conserges edificis, netejavidres i vigilants 90 102 102 13% 0%93 Altres treb. no qualificats en altres serveis 51 63 30 24% -52%94 Peons agraris i pesquers 0 0 095 Peons mineria 0 0 096 Peons construcció 189 213 179 13% -16%97 Peons indústries manufactureres 4.336 3.706 3.415 -15% -8%98 Peons transport i descarregadors 995 1.266 1.133 27% -11%

Total 11.524 11.386 10.407 -1% -9%

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme

33

3.2. Atur registrat L’alentiment de les taxes de creixement que experimentem al nostre país i a Europa queden reflectides alhora en l’evolució de l’atur en l’àmbit local. En el decenni anterior l’atur va començar a disminuir des del març-abril de 1994 fins a mitjan 2000, quan canvià la tendència. Així mateix, es veu reflectit en l’evolució dels contractes (vegeu 3.1.), on si bé el nombre d’indefinits ha continuat augmentant, el nombre global ha disminuït en els últims dos anys.

T3.8 Atur registrat històric.Barberà del Vallès Desembres 1993-02

VariacióHomes Dones Total Homes Dones Total

des.93 918 823 1.741des.94 796 870 1.666 -13,3% 5,7% -4,3%des.95 726 867 1.593 -8,8% -0,3% -4,4%des.96 671 807 1.478 -7,6% -6,9% -7,2%des.97 520 790 1.310 -22,5% -2,1% -11,4%des.98 421 690 1.111 -19,0% -12,7% -15,2%des.99 313 602 915 -25,7% -12,8% -17,6%des.00 314 554 868 0,3% -8,0% -5,1%des.01 381 623 1.004 21,3% 12,5% 15,7%des.02 446 640 1.086 17,1% 2,7% 8,2%

Font: OTG de Barberà del Vallès i elaboració pròpia

G3.6 Evolució de l'atur registrat. Barberà del Vallès. Desembres 1993-02

1.741 1.666 1.5931.478

1.3101.111

915 8681.004 1.086

0

400

800

1.200

1.600

2.000

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

L’any 2002 tanca amb un total de 1.086 persones desocupades, un 8,2% més que l’any anterior però amb un augment inferior al de l’any 2001 (15,7%). La taxa d’atur registrat s’ha situat en el 8,6% sobre el total de la població activa.6 L’evolució i el nivell de la taxa d’atur són pràcticament idèntics als del Vallès Occidental.

T3.9 Atur registrat. Taula resum. Barberà del Vallès. Des. 2000-02

Atur registrat Variació % % s/. totaldes. 00 des. 01 des. 02 2000-01 2001-02 des.02

Total 868 1.004 1.086 15,7% 8,2% 100,0%Homes 314 381 446 21,3% 17,1% 41,1%Dones 554 623 640 12,5% 2,7% 58,9%

16-24 anys 110 141 141 28,2% 0,0% 13,0%25-44 anys 443 510 534 15,1% 4,7% 49,2%>45 anys 315 353 411 12,1% 16,4% 37,8%

Agricultura 0 0 5 0,5%Indústria 270 319 364 18,1% 14,1% 33,5%Construcció 72 83 107 15,3% 28,9% 9,9%Serveis 422 488 483 15,6% -1,0% 44,5%Sense ocupació anterior 103 114 127 10,7% 11,4% 11,7%

Font: Diputació de Barcelona i elaboració pròpia El municipi i la comarca han augmentat més la taxa d’atur que Catalunya i Espanya. Cal matisar-ho, ja que es treballa amb una població activa oficial de

34

6 Cal tenir en compte que oficialment la taxa d’atur registrat es calcula a partir de la població activa. Mentre no es publiquin les xifres del cens de 2001, encara hem de treballar amb les del 1996.


1996, i ben segur que aquesta ha augmentat força més a Barberà del Vallès i comarca que no pas als altres dos àmbits territorials. T3.10 Taxa d'atur registrat segons l'àmbit territorial. Trimestres 2000-02

Barberà del Vallès

Vallès Occident. Catalunya Espanya

des.00 6,9 6,9 5,6 8,6mar.01 7,0 7,0 5,6 9jun.01 6,7 7,1 5,4 8,2set.01 7,5 7,5 5,6 8,3des.01 7,9 7,8 6,2 8,7mar.02 7,7 8,0 6,3 9,1jun.02 7,7 8,1 6,1 8,6set.02 8,3 8,3 6,3 8,6des.02 8,6 8,6 6,6 9,1


G3.9 Evolució de la taxa d'atur. Barberà del Vallès, Vallès Occidental, Catalunya i Espanya.

2000-02

0

2

4

6

8

10

12

Gen.'00

Abr.'00

Jul.'00

Oct.'00

Gen.'01

Abr.'01

Jul.'01

Oct.'01

Gen.'02

Abr.'02

Jul.'02

Oct.'02

Taxa

d'a

tur (

%)

Barberà del Vallès Vallès OccidentalCatalunya Espanya

La variació del nombre d’aturats ha afectat de forma desigual els diferents col·lectius. Per gènere, els homes, amb 446, representen el 41,1% de l’atur global de la ciutat i les dones, amb 640, el 58,9% restant. El nombre d’homes aturats ha experimentat un augment considerable del 17,1% respecte al desembre de 2001, mentre que el nombre de dones aturades ha augmentat un 2,7%. L’atur afecta de forma desigual els homes i les dones. Segons les dades oficials, els homes tenen una taxa d’atur del 5,9% i les dones, del 12,7%; una diferència de prop de 7 punts.7

Font: OTG Barberà i elaboració pròpia

G3.8 Distribució del nombre d'aturats segons gènere. Barberà del Vallès.

1993-2002

0102030405060708090

100

gen

93

gen

94

gen

95

gen

96

gen

97

gen

98

gen

99

gen

'00

gen

'01

gen

'02

% s

obre

el t

otal Dones

Homes

G3.7 Evolució de l'atur registrat segons gènere. Barberà del Vallès. 1993-2002

0

250

500

750

1.000

1.250

1.500

1.750

2.000

gen

93

gen

94

gen

95

gen

96

gen

97

gen

98

gen

99

gen

'00

gen

'01

gen

'02

Atu

rats

Total

Dones

Homes

En els gràfics anteriors s’observa que en èpoques de bona conjuntura, de disminució de l’atur, el nombre d’homes aturats disminueix en major mesura que el nombre de dones; i a l’inrevés, en èpoques d’augment de l’atur, com principis dels noranta o els últims dos anys, 2001-2002, el nombre d’homes aturats s’incrementa més que el de les dones. Segons l’estructura per edats (vegeu G3.10), el grup d’edat amb un major nombre d’aturats és el de 25-34 anys, seguit dels grups de 35-44 i 45-54. Per

35

7 Cal tenir en compte que la diferència real és inferior, atès que la població activa femenina ha crescut molt més que la masculina des de 1996, any de referència de l’última població activa oficial.

últim, els grups que tenen menys aturats registrats són el dels joves, 16-24, atès que bona part, per raons d’estudi, no es registren a les oficines d’atur. L’altre grup amb menys persones registrades a l’atur és el de 55-64 anys. L’any 2002 el nombre de joves aturats s’ha mantingut estable (0,0%), mentre que l’any anterior havia estat el que més augmentà. En les edats mitjanes, l’augment ha estat del 5%, força menys que l’anterior, 15%. Per contra, els més grans de 45 anys han augmentat en un 16%, més que l’anterior, 12%. Aquest col·lectiu manté un percentatge molt alt, 38%, respecte del total d’aturats del municipi. Amb la perspectiva de dos anys (vegeu G3.10), l’augment de l’atur ha afectat totes les edats. S’observa uns majors alts i baixos com més jove és el col·lectiu, ja que en aquestes edats s’entra i se surt més sovint de la situació d’atur. En el cas dels homes, s’observa un nombre d’aturats no gaire diferent entre col·lectius, i alhora que mostra l’estructura de la seva població activa mostra també el fet de romandre al llarg de la vida laboral dins de la població activa. En el cas de les dones hi ha un nombre similar d’aturades entre les més joves, 16-24 anys, igual al nombre d’homes joves aturats, i les de més edat, 55-64, volum menor que en el cas dels homes. Aquest últim grup d’edat és un reflex de la poca població femenina activa en relació amb els homes. En la resta d’edats, des dels 25 fins als 54 hi ha un nombre significativament major de dones que d’homes.


G3.10 TOTAL aturats per edatBarberà del Vallès 2001-2002

0

50

100

150

200

250

300

350

gen.

01

abr.

01

jul.

01

oct.

01

gen.

02

abr.

02

jul.

02

oct.

02

16-24 25-3435-44 45-5455-64

G3.11 HOMES aturats per edatBarberà del Vallès 2001-2002

0

50

100

150

200

250

300

350

gen.

01

abr.

01

jul.

01

oct.

01

gen.

02

abr.

02

jul.

02

oct.

02

Hom

es a

tura

ts

16-24 25-3435-44 45-5455-64

G3.12 DONES aturades per edat Barberà del Vallès 2001-2002

0

50

100

150

200

250

300

350ge

n. 0

1

abr.

01

jul.

01

oct.

01

gen.

02

abr.

02

jul.

02

oct.

02

Don

es a

tura

des

16-24 25-3435-44 45-5455-64

36

Segons la titulació acadèmica, el major volum d’aturats es registra en les persones que tenen certificat d’escolaritat: 583 aturats, i que tenen l’EGB: 306. Juntament amb les persones amb estudis primaris, la suma dels tres grups suposa el 85% dels aturats del municipi. Aquest fet denota que el gran volum d’aturats té un nivell acadèmic baix. Això repercuteix directament a l’hora de cercar feina. L’augment de l’atur afecta primer les ocupacions que requereixen


un nivell d’instrucció baix pel major nivell de rotació que s’hi dóna. El pes relatiu d’aquests tres nivells d’estudi sobre el total, però, ha augmentat poc en aquests dos anys.

T3.11 Atur registrat segons la titulació acadèmica Barberà del Vallès. Desembres 2000-02

Variació %des. 00 des. 01 des. 02 2000-01 2001-02

Estudis primaris 36 35 35 -2,8% 0,0%Certificat d'escolaritat 430 510 583 18,6% 14,3%EGB 264 301 306 14,0% 1,7%FP1-FP2 72 73 75 1,4% 2,7%BUP 36 48 54 33,3% 12,5%Titol de grau mitjà 10 13 15 30,0% 15,4%Títol de grau superior 20 24 18 20,0% -25,0%Total 868 1.004 1.086 15,7% 8,2%


G3.13 Distribució de l'atur segons la titulació acadèmica. Barberà del Vallès. Des.

2002

Certificat d'escolaritat

54%

EGB28%

BUP5%

FP1-FP27%

Estudis primaris

3%

Titol de grau mitjà1%

Títol de grau superior

2%


G3.14 Variació d'atur registrat segons el nivell acadèmic. Barberà del Vallès. Desembres 2000-02

-3%

19%

14%

1%

33%

30%

20%

0%

14%

2%

3%

13%

15%

-25%

-40% -30% -20% -10% 0% 10% 20% 30% 40%

Estudis primaris

Certificat d'escolaritat

EGB

FP1-FP2

BUP

Titol de grau mitjà

Títol de grau superior

2001-02

2000-01

Segons els sectors d’activitat econòmica, el sector serveis, amb 483, engloba el 44,5% del total d’atur, seguit de la indústria, amb 364 i 33,5% del total. La construcció representa el 9,9%, amb 107 aturats. Els aturats que formen el grup sense ocupació anterior, 127, representen l’11,7% del total d’aturats. L’evolució de l’atur per sectors d’activitat ha tingut un comportament força desigual al llarg d’aquests dos anys. On ha crescut més el nombre d’aturats ha estat a la construcció, amb el 28% durant l’últim any, seguida de la indústria amb el 14%. Per contra, en els serveis ha disminuït un 1%. Això té relació amb l’atur per gènere i explica com l’augment de l’atur ha repercutit força més en els homes. D’altra banda, cal fer esment de les persones sense ocupació anterior, que també han augmentat, un 11%, tant aquest any com l’anterior. En èpoques d’augment de l’atur també creixen les dificultats a l’hora de trobar feina per primer cop.

37

T3.12 Atur registrat segons les branques d'activitat econòmica Barberà del Vallès. Desembres 2000-2002

Variació %des.00 des.01 des.02 2000-01 2001-02

Agricultura i Ramaderia 4Pesca 1Industries extractives 1 -100,0%Industria manufacturera 269 319 361 18,6% 13,2%Electricitat, Gas i Aigua 3Construcció 72 83 107 15,3% 28,9%Comerç, Reparacions 130 143 145 10,0% 1,4%Hosteleria 35 43 35 22,9% -18,6%Transports i Comunicacions 25 21 24 -16,0% 14,3%Intermediació financera 7 5 6 -28,6% 20,0%Immobiliaries i Lloguer 144 175 185 21,5% 5,7%Adm. Pública, Defensa i S.S. 12 16 11 33,3% -31,3%Educació 19 19 18 -5,3%Activ. Sanit. i Serveis Socials 20 22 16 10,0% -27,3%Altres Activitats Socials 29 43 41 48,3% -4,7%Personal domèstic 1Organismes extraterritorials 1 1 1Sense ocupació anterior 103 114 127 10,7% 11,4%Total 867 1.004 1.086 15,8% 8,2%



G3.15 Variació d'aturats per activitat econòmica. Barberà del Vallès. Des.2000-02

-100,0%

18,6%

15,3%

10,0%

22,9%

-16,0%

-28,6%

21,5%

33,3%

0,0%

10,0%

48,3%

10,7%

13,2%

28,9%

1,4%

-18,6%

14,3%

20,0%

5,7%

-31,3%

-5,3%

-27,3%

-4,7%

11,4%

-80%

-60%

-40%

-20% 0% 20

%

40%

60%

80%

Agricultura i Ramaderia

Pesca

Industries extractives

Industria manufacturera

Electricitat, Gas i Aigua

Construcció

Comerç, Reparacions

Hosteleria

Transports i Comunicacions

Intermediació financera

Immobiliaries i Lloguer

Adm. Pública, Defensa i S.S.

Educació

Activ. Sanit. i Serveis Socials

Altres Activitats Socials

Personal domèstic

Organismes extraterritorials

Sense ocupació anterior 2001-022000-01

38


En funció dels grans grups de professionals, el col·lectiu amb més aturats són els operadors en maquinària, amb 286, un 26,3%, i el col·lectiu de treballadors no qualificats, amb 254 aturats, un 23,4%. Aquests dos grups representen la meitat de l’atur registrat del municipi. El primer grup ha augmentat un 12% el nombre d’aturats, de forma similar a l’any anterior, mentre que els treballadors qualificats aturats han disminuït un 2%. Cal tenir en compte que l’any anterior havien augmentat molt, un 37%. Aquest any 2002, el col·lectiu significatiu que més ha augmentat ha estat el de treballadors qualificats, amb un 35%. Els altres dos grans col·lectius s’han comportat millor, atès que els empleats administratius han augmentat un 5% però l’any anterior havien disminuït un punt percentual, i els treballadors dels serveis han disminuït un 6%, per bé que l’any anterior havien augmentat.

T3.13 Atur registrat segons els grans grups professionals Barberà del Vallès. Desembres 2000-2002

Variació %des.00 des.01 des.02 2000-01 2001-02

Directius 9Directius 3 7 9 133,3% 28,6% Tècnics i p. científic 29Tècnics i p. científics 30 32 29 6,7% -9,4% Tècnics i prof. de re 64Tècnics i p. de recolçament 42 47 64 11,9% 36,2% Empleats administr 135Empleats administratius 129 128 135 -0,8% 5,5% Treb. dels serveis 142Treb. dels serveis 129 151 142 17,1% -6,0% Treb. Agric. i Pesca 2Treb. Agricultura i Pesca 1 1 2 0,0% 100,0% Treb. Qualificats 165Treb. Qualificats 118 122 165 3,4% 35,2% Operadors de maq. 286Operadors de maquinària 226 256 286 13,3% 11,7% Treb. no qualificats 254Treb. no qualificats 190 260 254 36,8% -2,3%Forces armadesTotal 868 1.004 1.086 15,7% 8,2%


G3.16 Pes relatiu de l'atur segons els grans grups professionals. Barberà del Vallès. Des.

2002

Directius0,8%

Tècnics i p. científics

2,7%Tècnics i

prof. de recolçam.

5,9%Treb. no qualificats

23,4%

Treb. dels serveis13,1%

Treb. Agric. i Pesca0,2%

Operadors de maq.

26,3%Treb.

Qualificats15,2%

Empleats administrat.

12,4%

39

Regulació d’ocupació El nombre d’expedients de regulació d’ocupació, així com el nombre de treballadors afectats per aquests, és un bon indicador de la situació econòmica d’un territori, atès que, generalment, és el reflex de les dificultats econòmiques de les empreses i afecta, de retruc, els treballadors. L’evolució del nombre d’ERO és paral·lel als cicles econòmics. Això es constata a les xifres mostrades a la taula T3.14, on veiem que l’any 1994 es van donar, tant a Barberà del Vallès com al Vallès Occidental i a Catalunya, el major nombre d’ERO. Els mesos de març i abril d’aquest any van ser els que van registrar un nombre més gran d’aturats; a partir d’aquests mesos i fins al 2000, el nombre d’aturats disminuí constantment. L’any 2001 comença un altre augment del nombre d’expedients i de treballadors afectats.

Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 1994-2002

any

1994 19 187 373 4.338 2.960 33.4431995 7 531 115 4.460 1.007 31.8581996 5 491 92 2.514 818 17.0771997 5 463 83 4.818 702 29.4991998 5 160 67 1.199 523 13.6071999 4 81 62 934 500 7.8012000 0 0 53 1.242 542 8.3542001 4 230 72 2.803 654 18.7172002 8 344 95 2.117 720 15.394Font: Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme. Servei d'estudis i Estadística. Ârea d'Estadística

Treballadorsafectats

Expedients Treballadorsafectats

Expedients Treballadors afectats

Expedients

T3.14 Expedients de regulació d'ocupació i treballadors afectats

CatalunyaVallès OccidentalBarberà del Vallès

El nombre de treballadors afectats en relació amb els d’expedients ens indica una aproximació a les dimensions de les empreses afectades. Tenint en compte els dos últims anys, al 2001 la mitjana de treballadors afectats per expedient va ser 57,5 i al 2002 va ser de 43,0. No es pot afirmar que en tots dos anys l’empresa mitjana va ser la més afectada. Per a poder fer aquesta afirmació cal observar el nombre de treballadors afectats per cadascun dels expedients.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme

G3.18 Nombre mitjà de treballadors per expedient. Barberà del Vallès, Vallès Occidental. 2000-2002

42,0

104,0

8,5

54,547,8

30,817,8

60,8

22,4 25,4 28,019,1

0

30

60

90

120

1r. sem 2n. sem 1r. sem 2n. sem 1r. sem 2n. sem Mitja

2000 2001 2002 00-02

Barberà delVallès

VallèsOccidental

40


Tipus d’ERO i mesura adoptada Generalment, la gran majoria d’ERO són pactats. A Barberà del Vallès, dels 57 ERO que es van presentar des de 1994 fins a l’any 2002, només 5 van ser no pactats, la qual cosa representa un 8,8% del total, xifra molt propera al 7,6% que va representar al Vallès Occidental. Pel que fa a l’efecte de la resolució de les regulacions en aquest mateix període, la majoria, concretament el 73,7%, són d’extinció, és a dir, per tancament de l’empresa i pèrdua definitiva dels llocs de treball. En segon lloc, es troben els de suspensió transitòria, que van representar una mitjana de 21,2%, amb la particularitat que han augmentat els últims anys; si el 1997 i el 1998 no n’hi va haver cap, el 2001 i el 2002 van suposar el 50% dels expedients. La resta, un 5,3%, són de reducció de la jornada laboral. No obstant això, la distribució dels treballadors afectats és força diferent. La suspensió transitòria afecta el major nombre de treballadors, amb un 61,4% del total, i l’extinció, efecte majoritari en la resolució d’expedients, representa el 34,2%. Només la reducció manté unes proporcions semblants entre el nombre d’expedients i el nombre de treballadors afectats, que suposen un 4,3%.

Barberà del Vallès, Vallès Occidental. 1994-02

any% % % % %

1994 16 84,2% 2 10,5% 1 5,3% 304 81,5% 55 14,7% 14 3,8%1995 5 71,4% 2 28,6% 0 0,0% 82 71,3% 30 26,1% 3 2,6%1996 3 60,0% 1 20,0% 1 20,0% 65 70,7% 23 25,0% 4 4,3%1997 4 80,0% 1 20,0% 0 0,0% 65 78,3% 15 18,1% 3 3,6%1998 5 100,0% 0 0,0% 0 0,0% 57 95,1% 8 11,9% 2 3,0%1999 4 100,0% 0 0,0% 0 0,0% 52 83,9% 8 12,9% 2 3,2%2000 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0% 49 92,5% 4 7,5% 0 0,0%2001 1 25,0% 2 50,0% 1 25,0% 47 66,3% 20 27,8% 5 6,9%

T3.15 Expedients de regulació segons la mesura adoptada.

Barberà del Vallès Vallès OccidentalExtinció Suspensió Reducció Extinció Suspensió Reducció

núm. núm.núm. núm. núm. núm. %

%

2002 4 50,0% 4 50,0% 0 0,0% 66 69,5% 21 22,1% 8 8,4%

T3.16 Treballadors afectats segons la mesura adoptada. Barberà del Vallès, Vallès Occidental. 1994-02

any% % % % %

1994 167 89,3% 17 9,1% 3 1,6% 2.765 63,7% 1.353 31,2% 220 5,1%1995 70 13,2% 461 86,8% 0 0,0% 1.262 28,3% 3.088 69,2% 110 2,5%1996 58 11,8% 432 88,0% 1 0,2% 1.320 52,5% 1.084 43,1% 110 4,4%1997 198 42,8% 265 57,2% 0 0,0% 1.367 28,4% 3.388 70,3% 63 1,3%1998 160 100,0% 0 0,0% 0 0,0% 1.055 88,0% 125 10,4% 19 1,6%1999 81 100,0% 0 0,0% 0 0,0% 757 81,0% 174 18,6% 3 0,3%2000 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0% 1.157 93,2% 85 6,8% 0 0,0%2001 30 13,0% 96 41,7% 104 45,2% 644 23,0% 2.019 72,0% 140 5,0%2002 87 25,3% 257 74,7% 0 0,0% 990 46,8% 998 47,1% 129 6,1%

Font: Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme. Servei d'Estudis i Estadística. Ârea d'Estadística

Font: Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme. Servei d'Estudis i Estadística. Ârea d'Estadística

Barberà del Vallès Vallès OccidentalReducció Extinció Suspensió Reducció

núm. núm.Extinció Suspensió

núm. núm. núm. núm.

41

Com podem veure en la taula anterior, per a cadascun dels conceptes (extinció, suspensió o reducció) l’evolució de la comarca ha estat paral·lela a la de Barberà del Vallès amb lleugeres diferències, que només es fan més notables els tres últims anys. Centrant-nos en aquests tres anys i analitzant l’evolució d’ambdós territoris, obtindríem els gràfics G3.19 i G3.20, on apreciem la

diferència entre el pes dels ERO de rescissió i suspensió i la tendència del semestre. A tall d’exemple, mentre al Vallès Occidental el nombre d’ERO per rescissió i per suspensió va ser més alt al primer que al segon semestres del 2002, a Barberà del Vallès va ser a l’inrevés.

Font: Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme i elaboració pròpia

G3.19 Expedients de regulació segons la mesura adoptada Vallès Occidental. 2000-

02

2326

23 24

34 32

48

12 105

26

11

0

10

20

30

40

1r.sem

2n.sem

1r.sem

2n.sem

1r.sem

2n.sem

2000 2001 2002

Extinció

Suspensió

Reducció

G3.20 Expedients de regulació segons la mesura adoptada. Barberà del Vallès.

2000-02

1 12

1

3

31

0

10

1r.sem

2n.sem

1r.sem

2n.sem

1r.sem

2n.sem

2000 2001 2002

Extinció

Suspensió

Reducció

Evolució segons el sector d’activitat El sector on es concentra la major quantitat d’expedients autoritzats, així com de treballadors afectats, és la indústria. Des de 1994 fins al 2002, el 75,4% dels expedients es van donar en aquest sector, així com el 94% dels treballadors afectats globals. D’altra banda, els serveis i la construcció es reparteixen per igual el percentatge d’expedients, amb un 12,3% cadascun, amb la particularitat que el nombre de treballadors afectats en el sector serveis va ser superior, un 4,3% davant un 1,7% de treballadors de la construcció. A l’agricultura no es va produir cap cas. En el conjunt de la comarca la indústria també ocupa el primer lloc, tant en nombre d’expedients com de treballadors afectats, amb un 68,0% i un 87,2% respectivament. El segon lloc l’ocupen els serveis, amb un 20,6% del gruix d’expedients i un 10,7% de treballadors, i, finalment, la construcció amb els 11,4% i 2,1% restants. Fent una anàlisi més exhaustiva dels tres últims anys, podem dir que els percentatges d’ERO en els diferents sectors, tant a Barberà del Vallès com al Vallès Occidental, són força similars als esmentats per al conjunt del període 1994-2002.

42


Barberà del Vallès, Vallès Occidental. 2000-2002

1er sem. 2on sem. 1er sem. 2on sem. 1er sem. 2on sem.Barberà del Vallès

Indústria 3 1 1 4 9Construcció 1 1 2Serveis 1 1Total 0 0 3 1 2 6 12

Vallès OccidentalIndústria 15 21 17 26 26 36 141Construcció 8 8 12 14 4 2 48Serveis 0 1 2 1 17 10 31Total 23 30 31 41 47 48 220

T3.17 Expedients de regulació per sectors d'activitat.

Font: Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme. Servei d'Estudis i Estadística. Àrea d'Estadística

2000 2001 2002 Total

Font: Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme i elaboració pròpia

G3.21 Expedients de regulació per sectors d'activitat. Vallès Occidental. 2000-2002

0

5

10

15

20

25

30

35

40

1r. sem 2n. sem 1r. sem 2n. sem 1r. sem 2n. sem

2000 2001 2002

IndústriaConstruccióServeis

La visió més completa ens l’ofereixen l’anàlisi i la identificació de les activitats concretes on la regulació d’ocupació té més incidència. Així doncs, i centrant-nos en els dos últims anys a Barberà del Vallès, podem afirmar que no existeix gaire diversificació en les activitats, atès que els dotze expedients autoritzats es reparteixen en només sis activitats. La indústria tèxtil i la fabricació de productes metàl·lics llevat maquinària i equips van ser els subsectors amb més expedients en aquests dos anys, que van sumar cinc i dos expedients, respectivament. En tercer lloc, amb dos expedients el mateix any, se situa la construcció, i completant les sis activitats amb un expedient per a cada una hi ha la fabricació de maquinària i materials elèctrics, la fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs, i activitats esportives i culturals. Aquestes dues últimes són la primera vegada que apareixen a Barberà dels Vallès en els últims temps, en canvi, a empreses de fabricació de maquinària i materials elèctrics hi havia hagut tres expedients anys enrere, 1997 i 1999, on es van veure afectats un nombre significatiu de treballadors.

43

Pel que fa als treballadors, dels 574 afectats en aquest dos anys, el gruix més important d’afectats es concentra en només un expedient, concretament el presentat a la fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs que, amb 234 treballadors afectats, representa el 40,8% del total del bienni. A continuació el segueix el tèxtil amb el 32,8% dels treballadors afectats, activitat que està patint una regulació continua des del primer semestre del 2001. Causes que originen els ERO Per a procedir a la regulació d’ocupació s’han de justificar causes econòmiques, tecnològiques o de força major o de tancament d’empresa. A Barberà del Vallès, els dos últims anys s’ha donat poca diversificació en les causes que originen els expedients, de la mateixa manera que en les branques d’activitat, atès que els dos conceptes estan molt relacionats. Fins i tot hi ha menys diversificació perquè dels dotze expedients autoritzats s’acreditaven només tres causes diferents. en el 50% dels expedients la causa acreditada és l’aplicació de mesures econòmiques, en el 41,6% correspon a raons tècniques i/o tecnològiques i, finalment, el 8,3% correspon a motius de producció. Parant esment en els sectors, a la indústria el 56,6% són causes de producció i l’altre 46,4% correspon a l’aplicació de mesures econòmiques. Els dos expedients presentats a la construcció en aquest període es deuen a l’aplicació de mesures econòmiques i el presentat als serveis correspon a raons tècniques. Pel que fa al Vallès Occidental, tampoc no hi va haver gaire diversificació, atès que en 167 expedients autoritzats només hi figuren cinc causes diferents. La distribució és: 71,9% per aplicació de mesures econòmiques, 18% per causes de producció, 6,6% per força major, 3% per causes tècniques i/o tecnològiques, i un 0,6% per raons organitzatives. Quant als sectors, la principal diferència entre municipi i comarca es troba en el fet que, tant a la indústria com als serveis, la primera causa acreditada seria l’aplicació de mesures econòmiques en tots dos sectors, amb un 67,7% i un 78,4%. Si observem la relació causa-efecte, les dades de Barberà del Vallès, prenent com a referència el període 1994-2002, per a tenir una mostra més gran, ens mostren que la causa més freqüent en el cas de la rescissió i la reducció és l’aplicació de mesures econòmiques, amb un 43,2% i un 100% respectivament, i en el cas de la suspensió, la restricció de demanda o consum i motius de producció són les dues causes principals, amb un 36,4%.

44


Habitatge

45

4. Habitatge 4.1. Sol·licituds d’obra major i obra menor L’evolució de les sol·licituds de llicència d’obres és un bon indicador de l’activitat constructora. Específicament pot ser un indicador de l’evolució de la renda familiar disponible, mitjançant les sol·licituds de construcció d’habitatge i rehabilitació, i de la conjuntura de la inversió industrial, mitjançant la construcció i l’ampliació de naus industrials. Les llicències d’obres es poden dividir en obres menors i obres majors. Existeix un cert desfasament entre les sol·licituds i l’inici efectiu de les obres, poc significatiu, però, en el cas de les menors. Tot i així, es pot considerar que es duen a terme en un termini curt a partir de la seva sol·licitud. Obres menors Les obres menors, tal com el seu nom indica, són aquelles de poca envergadura, com les de condicionament de locals, reparacions de façanes, reformes de cuines i banys, etc. Les dades d’obres menors de la taula T4.1 reflecteixen, amb poques setmanes d’avançament, el seu inici.

T4.1 Sol·licitud de llicència d'obra menor Barberà del Vallès. 1994-02

Variació anual 4 últims trim.Anys 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. Total 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.

1994 41 61 29 45 1761995 60 30 34 47 171 -3%1996 38 61 61 52 212 -24% 10% 22% 24%1997 80 93 69 81 323 70% 59% 42% 52%1998 83 87 79 68 317 28% 12% 12% -2%1999 79 102 71 82 334 -4% 3% -3% 5%2000 86 79 66 77 308 9% -3% -2% -8%2001 89 90 71 75 325 -9% 1% 4% 6%2002 90 91 79 77 337 5% 2% 2% 4%

Font: Serveis Territorials, Ajuntament de Barberà del Vallès En els últims nou anys podem diferenciar tres subperíodes pel que fa referència al nombre total d’obres menors sol·licitades. En el bienni 1994-1995 se’n van sol·licitar prop de 174 cada any. L’any 1996 aquesta xifra se situà en 212 i en el període 1997-2002, amb valors similars per a cadascun dels anys, la mitjana va ser de 324. L’any 2002 se’n van sol·licitar 337, un 3,7% més que les 325 de 2001. No es percep una estacionalitat mensual ni trimestral molt marcada d’aquestes sol·licituds, la qual cosa pot indicar que en les d’aquest tipus d’obres no hi ha una estacionalitat efectiva en el seu inici. Només l’agost, per causa de les vacances, se’n sol·liciten menys. Sí que es pot destacar que normalment en els dos primers trimestres és quan es registren més sol·licituds. En els últims dos anys, se segueix una pauta de sol·licituds trimestral molt similar.

46


Font: Serveis Territorials, Ajuntament de Barberà del Vallès, i elaboració pròpia

G4.1 Sol·licitud de llicència d'obra menor. Barberà del Vallès. Trimestres de 1995-02

0

20

40

60

80

100

120

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.

G4.2 Sol·licitud de llicència d'obra menor. Variació anual 4 últims tr. acumulats. Barberà del Vallès. 1995-02

-30%

-15%

0%

15%

30%

45%

60%

75%

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.

Obres majors Les obres majors es poden dividir en dos grans grups o classes: les relatives a l’activitat empresarial i les relatives a l’habitatge. En el primer cas es poden diferenciar les tipificades com a nau industrial de les que es podrien agrupar sota el paraigua d’usos terciaris-serveis. En el segon cas es poden diferenciar els habitatges unifamiliars dels habitatges plurifamiliars. A més de la classe, les obres majors es poden classificar segons el tipus d’obra: de nova planta, ampliació, reforma, ampliació i reforma, demolició i altres. Tal com es pot observar a la taula següent, tampoc no existeix en aquest tipus d’obres una estacionalitat, si més no pel que fa la seva sol·licitud, la qual cosa fa pensar que tampoc no es dóna en la seva execució. Cal tenir present que són obres de tipologia molt diferent. L’any 2002, juntament amb el 1994, han estat els dos anys dels últims nou amb menys sol·licituds, prop de 55. L’any 1997 va ser el que n’hi va haver més: 85 sol·licituds.

47

T4.2 Sol·licitud de llicència d'obra major Barberà del Vallès. 1994-02

VariacióAnys 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. Total total anual

1994 11 17 10 18 561995 17 17 16 13 63 13%1996 19 19 12 20 70 11%1997 18 24 19 24 85 21%1998 19 22 11 16 68 -20%1999 28 17 9 20 74 9%2000 27 19 13 11 70 -5%2001 24 16 20 14 74 6%2002 9 18 16 11 54 -27%

Font: Serveis Territorials, Ajuntament de Barberà del Vallès Per classe d’obra, hi ha hagut una disminució significativa en la sol·licitud de obres majors relatives a naus industrials. Se’n van sol·licitar 69 en el bienni 1997-1998, 55 en el 1999-2000, i 37 en el 2001-2002; aquest últim any ha estat l’any en què se n’han presentat menys dels últims sis. Si tenim en compte les obres que impliquen nova planta (que són prop del 60% relatives a nau industrial), encara s’observa més la disminució, ja que se’n van sol·licitar 45, 34 i 16 en cadascun dels biennis esmentats. En aquesta disminució es barregen factors de conjuntura i factors més locals. En relació amb la conjuntura, és cert que hi ha una disminució de la inversió industrial en el període 2001-2002, respecte al creixement econòmic important en termes d’empreses i treballadors que suposà el període 1997-2000, que es traduí a Barberà del Vallès en un boom de construcció de naus industrials als polígons. També, però, cal atribuir la davallada en nombre de sol·licituds en bona part a un factor local: s’està exhaurint el sòl industrial disponible. Quant a les edificacions per a usos terciaris-serveis, aquestes han estat 6, 6 i 9 respectivament, i centrant-nos en les de nova planta, han estat 2, 2 i 7. Pel que fa referència a l’habitatge, no hi hagut una variació significativa respecte al global. Se’n van sol·licitar 76 en el bienni 1997-1998, 81 en el 1999-2000, i 79 en el 2001-2002. Diferenciant els habitatges unifamiliars dels plurifamiliars, les sol·licituds dels primers s’han mantingut molt estables, 59, 61 i 55, en els mateixos períodes. Sí que han disminuït les que comporten una nova edificació, 41, 34 i 25, atribuïble en bona part a la disminució de sòl urbanitzable, mentre que han augmentat les d’ampliació i/o reforma, 14, 24 i 27. Amb relació a les sol·licituds d’edificis plurifamiliars, sí que han augmentat, 17, 20, i 24, respectivament en els mateixos biennis; a més, quasi totes les obres relatives a aquestes sol·licituds són la construcció de nou de l’edifici. L’augment d’habitatges construïts ha estat més que proporcional al nombre de sol·licituds d’edificis plurifamiliars, atès la construcció d’edificis amb un nombre important de llars independents.

48


Font: Serveis Territorials, Ajuntament de Barberà del Vallès, i elaboració pròpia.

G4.3 Sol·licitud de llicència d'obra major per classe.Barberà del Vallès. 1997-2002

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

1997 1998 1999 2000 2001 2002

Nau Industrial

Usos TerciariServeis

s-

VivendaUnifamiliar

VivendaPlurifamiliar

Altres

T4.3 Sol·licitud de llicència d'obra major segons la tipologia Barberà del Vallès. 1997-2002

1997 1998 1999 2000 2001 2002

Nau Industrial 39 30 21 34 22 1Nova planta 25 20 15 19 8 8Ampliació 6 6 1 10 4 5Reforma 2 1 1 2Ampliació i Reforma 2 1 2 5Demolició 3 1Altres 6 2 3 2

Usos Terciaris-Serveis 2 4 3 3 8Nova planta 2 2 6 1Ampliació 1 1 1 1Reforma 1Ampliació i ReformaDemolició 1Altres 1 2 1

5

1

1

Vivenda Unifamiliar 31 28 35 26 31 24Nova planta 18 23 18 16 12 13Ampliació 5 2 9 3 10Reforma 1 1 2 2 4Ampliació i Reforma 4 1 5 3 3Demolició 1 1 1 2 1Altres 2 1 1

217

Vivenda Plurifamiliar 12 5 13 7 12 12Nova planta 10 4 13 7 11 11Ampliació 1Reforma 1Ampliació i Reforma 1 1DemolicióAltres 1

Altres 1 1 2 1Nova planta 1 2 1Ampliació 1 1 1

Total 85 68 74 70 74 54

Font: Serveis Territorials, Ajuntament de Barberà del Vallès

2

49

4.2. Habitatges iniciats i acabats L’any 2002 es van iniciar 473 habitatges, entesos com a llar independent, segons els projectes visats pel Col·legi d’Aparelladors. Aquesta xifra és la més alta registrada des de 1995. Això ha suposat un augment de 15,6% respecte al 2001. En aquest últim bienni, doncs, s’han iniciat uns 441 habitatges de mitjana, mentre que en l’anterior, 1999-2000, van ser 206 de mitjana. També, conseqüentment, en aquest 2002 s’han acabat molts habitatges.

20

Fo

T4.4 Habitatges iniciats i habitatges acabats Barberà del Vallès. 1995-02

IniciatsProjectes visats col·legis d'aparelladors

Cèdules habitabilitat Habitatges lliures DGAH

Certificats finals d'obra. Col·legi d'aparelladors

1995 96 404 3801996 208 174 1301997 173 189 2231998 65 133 781999 222 137 1352000 190 82 542001 409 94 149

02 473 256 173

nt: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya

Acabats

Cal tenir en compte un dels factors importants, la baixada del tipus d’interès dels préstecs hipotecaris en els últims anys, que ha permès que el consumidor obtingués majors facilitats a l’hora d’adquirir un habitatge de nova construcció.

Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia.

G4.4 Habitatges iniciats i habitatges acabats. Barberà del Vallès. 1995-02

0

100

200

300

400

500

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Habitatges Iniciats Habitatges Acabats

En el període 1995-2000 a Barberà del Vallès s’iniciaven entre l’1% i el 3% del total d’habitatges del Vallès Occidental. En el bienni 2001-2002 aquesta proporció se situà prop del 4,5%.

Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia.

G4.5 Habitatges iniciats i habitatges acabats.Percentatge de Barberà del Vallès sobre el Vallès

Occidental. 1995-02

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

7%

8%

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Habitatges Iniciats Habitatges Acabats

50


Mobilitat i transport

51

5. Mobilitat i transport 5.1. Mobilitat per motius laborals8 L’any 19969 es produïen un total de 20.704 fluxos diaris per motius laborals entre les entrades de persones d’altres municipis (la meitat dels fluxos esmentats), les sortides a altres municipis i els moviments intramunicipals dels ocupats residents a Barberà del Vallès. L’alt moviment de sortida i entrada en relació als moviments intramunicipals implica una mobilitat atreta10 del 75,3% i una mobilitat generada11 del 64,5%. Aquestes altes taxes són degudes principalment a tres motius interrelacionats: la ubicació del municipi respecte a les vies de comunicació, la ubicació molt propera a altres municipis i el significatiu teixit empresarial. La mobilitat dels homes és superior a la de les dones, segons les taxes de mobilitat atreta i generada, en el sentit que fan desplaçaments per motius laborals més llargs.

T5.1 Mobilitat espacial per motius laborals Barberà del Vallès, 1986, 1991 i 1996

Total 1986 1991 1996Mobilitat intramunicipal 3.057 4.158 3.525Entrades al municipi 4.568 8.782 10.765Sortides del municipi 5.312 7.117 6.414Fluxes totals per motius laborals 12.937 20.057 20.704Llocs de treball localitzats al munipi 7.625 12.940 14.290Població ocupada del municipi 8.369 11.275 9.939Mobilitat atreta 59,9 67,9 75,3Mobilitat generada 63,5 63,1 64,5

Homes 1986 1991 1996Mobilitat intramunicipal 2.045 2.638 2.189Entrades al municipi 3.432 6.357 7.443Sortides del municipi 4.194 5.167 4.271Fluxes totals per motius laborals 9.671 14.162 13.903Llocs de treball localitzats al munipi 5.477 8.995 9.632Població ocupada del municipi 6.239 7.805 6.460Mobilitat atreta 62,7 70,7 77,3Mobilitat generada 67,2 66,2 66,1

Dones 1986 1991 1996Mobilitat intramunicipal 1.012 1.520 1.336Entrades al municipi 1.136 2.425 3.322Sortides del municipi 1.118 1.950 2.143Fluxes totals per motius laborals 3.266 5.895 6.801Llocs de treball localitzats al munipi 2.148 3.945 4.658Població ocupada del municipi 2.130 3.470 3.479Mobilitat atreta 52,9 61,5 71,3Mobilitat generada 52,5 56,2 61,6Font: Elaboració pròpia a partir de la Web de l'Institu d'estadística de Catalunya

8 A l’hora de fer una anàlisi evolutiva, cal tenir en compte que la informació de 1996 no és comparable amb la dels anys anteriors, a causa de la segregació de Badia i la constitució com a nou municipi l’any 1994. 9 Les últimes dades de mobilitat per motius laborals daten de 1996, atès que no s’han publicat encara les dades de 2001. 10 Mobilitat atreta: entrades al municipi respecte al total de llocs de treball localitzats en el municipi.

52

11 Mobilitat generada: sortides del municipi respecte al total de residents ocupats del municipi.


Un 25% dels llocs de treball eren de residents a Barberà del Vallès (vegeu G5.1) i una mica menys d’un quart eren de Sabadell. Un altre quart de municipis d’origen se’l repartien Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Terrassa. Amb relació a la població ocupada barberenca, un terç no sortien del municipi per a treballar, un 21% anaven a Sabadell i un altre 22% anaven a Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Sant Quirze del Vallès o Polinyà.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya

G5.1 Llocs de treball localitzats segons el municipi d'origen

Barberà del Vallès. 1996

Barberà del Vallès24,7%

Barcelona14,1%

Sabadell22,4%

Badia del Vallès 5,8%

Cerdanyola del Vallès 4,4%

Ripollet 3,5%

G5.2 Població ocupada segons el municipi de destinacióBarberà del Vallès. 1996

Barberà del Vallès 35,4%

Sabadell 21,3%

Barcelona 13,6%

Cerdanyola del Vallès 3,7%

Terrassa 2,7%

Sant Quirze 3,0%

Polinyà 2,3%

Molt majoritàriament els desplaçaments es feien en transport privat cap a altres municipis, en un 79%, i des de fora cap a Barberà del Vallès en un 85%. Aquestes taxes són diferents segons el municipi però, a tall d’exemple, en municipis annexos com Sabadell o Cerdanyola del Vallès, la taxa de sortida en transport privat se situava prop del 76% i en municipis tant propers com Sant Quirze del Vallès era del 95%.

T5.2 Mobilitat residència-treball segons el mitjà de transport. 20 principals destinacions i orígens Barberà del Vallès. 1996

Mobilitat generada. 20 principals destinacions Mobilitat atreta. 20 principals origens

Tipus de transport Col·lectiu Individual Altres Total Col·lectiu Individual Altres TotalDesplaçaments interns 62 1.716 1.747 3.525 Desplaçaments interns 62 1.716 1.747 3.525Desplaçaments a fora 1.205 5.047 162 6.414 Desplaçaments des de fora 1.482 8.996 287 10.765Sabadell 406 1.604 104 2.114 Sabadell 484 2.580 137 3.201Barcelona 486 868 1.354 Barcelona 445 1.582 2.027Cerdanyola del Vallès 61 286 22 369 Badia del Vallès 111 588 123 822Sant Quirze del Vallès 15 278 1 294 Cerdanyola del Vallès 104 517 9 630Polinyà 29 201 1 231 Ripollet 52 430 14 496Terrassa 31 171 202 Terrassa 29 356 385Sta Perpètua de Mogoda 7 172 2 181 Santa Coloma de Gramenet 51 296 347Badia del Vallès 16 116 30 162 Badalona 39 270 309Ripollet 21 118 139 Hospitalet de Llobregat, l' 45 159 204Sant Cugat del Vallès 19 99 1 119 Rubí 8 160 1 169Montcada i Reixac 20 91 111 Montcada i Reixac 12 147 159Castellar del Vallès 7 84 91 Sant Cugat del Vallès 5 144 149Rubí 2 82 84 Santa Perpètua de Mogoda 5 125 130Palau de Plegamans 1 80 1 82 Mollet del Vallès 6 122 128Hospitalet de Llobregat, l' 13 56 69 Castellar del Vallès 3 123 126Badalona 3 60 63 Sant Quirze del Vallès 3 107 110Granollers 3 53 56 Sant Boi de Llobregat 8 62 70Mollet del Vallès 3 42 45 Granollers 3 59 62Parets del Vallès 1 32 33 Cornellà de Llobregat 5 50 55Sentmenat 1 29 30 Palau de Plegamans 1 49 50Resta de Catalunya 54 484 538 Resta de Catalunya 63 1.070 3 1.136Fora de Catalunya 6 41 47 Fora de Catalunya

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya

53

5.2. Parc de vehicles Al voltant de l’automòbil es poden fer consideracions des de molts punts de vista, com a sector, des del medi ambient, des de l’accidentabilitat, la mobilitat, etc. En aquest apartat ens centrarem a analitzar l’evolució del parc de vehicles (l’estoc), en particular dels turismes, com a complement de l’anàlisi de la mobilitat obligada per motius laborals del capítol anterior, en part per manca de dades sobre la mobilitat d’aquests vehicles (els fluxos) o altres dades. L’evolució del parc de vehicles, alhora que és un indicador de la renda familiar, té un impacte, amb connotacions positives i negatives, en la mobilitat de les persones, en particular de la població activa. Aquesta evolució és un indicador de la mobilitat, atès que d’una banda tenim la quantitat de vehicles d’un territori i d’altra l’ús que se’n fa, en temps, per vehicle i la distribució d’aquest al llarg del dia. Aquest ús, condicionat en part per l’existència més o menys extensa d’un servei públic de transport, és el que determina, entre altres, la major o menor fluïdesa del trànsit o la major o menor contaminació per fums i acústica. L’usuari del vehicle privat no assumeix tots els costos associats al seu ús, raó per la qual, en part, se’n fa un ús per sobre dels costos assumits. En últim terme, aquest ús conjunt té un impacte en el benestar de les persones. El nivell de renda de la població d’un territori és, segurament, el factor de major incidència en el nombre de vehicles per càpita (vegeu apartat següent). Entre altres factors hi ha la dimensió i la tipologia del teixit empresarial, atès que les empreses tenen cotxes en propietat. En el cas dels camions, estaria més interrelacionat amb el teixit empresarial que no pas amb la dimensió de la població. Evolució recent del parc de vehicles El padró de vehicles ens mostra que a Barberà del Vallès hi ha un total de 17.495 en iniciar-se l’any 2003, 583 més que els 16.912 de l’any anterior (+3,4%). Aquest augment de l’any 2002 ha estat molt similar al dels dos anys anteriors, 6,9% en dos anys, atès que l’any 2000 hi havia 15.817 vehicles.

T5.3 Parc de vehicles. Barberà del Vallès. 2002-03

Turismes Camions Ciclomotors Motos Tractors Remolcs Autobusos Total

gener 2002 12.474 2.477 754 733 220 249 5 16.912gener 2003 12.878 2.547 788 757 240 280 5 17.495

dif. '02-03 404 70 34 24 20 31 0 583var. '02-'03 3,2% 2,8% 4,5% 3,3% 9,1% 12,4% 0,0% 3,4%

Font: Serveis Econòmics. Ajuntament de Barberà del Vallès

54


Prop de tres de cada quatre vehicles, el 73,6%, són turismes, seguit dels camions, que representen el 14,6%, i els ciclomotors i les motos, que conjuntament representen el 8,8%. Aquestes xifres impliquen que hi ha 650 vehicles per cada 1.000 habitants. Té més sentit, però, posar en relació amb la població el nombre de turismes en lloc del nombre de vehicles. A l’inici de l’any 2000 hi havia 438,5 turismes per cada 1.000 habitants,12 466,5 a l’inici de 2002 i 478,7 a l’inici de 2003. En definitiva, el nombre de vehicles creix en major proporció respecte al creixement de la població resident. Cal tenir en compte, però, que també hi ha empreses propietàries de turismes. Així mateix, hi ha 29 ciclomotors i 28 motos per cada 1.000 habitants. Índex de motorització de turismes, municipi i entorn En aquest apartat s’analitza l’evolució de l’índex de motorització13 de Barberà del Vallès en un context més ampli, tant temporal com territorial, tot comparant-ho amb els municipis del voltant i del conjunt de la comarca del Vallès Occidental. La font d’informació d’aquest apartat14 ens dóna unes dades diferents de les calculades en l’apartat anterior per al cas de Barberà del Vallès, però el que és important és veure com se situa el municipi, en terme relatiu, en el context més proper i l’evolució d’aquests índexs. En el gràfic següent es pot veure com ha augmentat el nombre de turismes per cada 1.000 habitants en el conjunt de la comarca i en diversos municipis de la comarca. Al Vallès Occidental aquest indicador ha passat en deu anys, de 1992 a 2001, dels 380 als 480 turismes per cada 1.000 habitants. La població de la comarca ha augmentat força en aquest decenni però el nombre de turismes ha augmentat molt més. Tots els municipis tenen una evolució ascendent similar a la mitjana comarcal. Municipis amb un índex similar a la mitjana comarcal són, per exemple, Cerdanyola del Vallès, Rubí i Sabadell. Altres municipis per sobre de la mitjana són, per exemple, Barberà del Vallès i Sant Cugat del Vallès15 i per sota, Ripollet i Badia del Vallès. A causa de la segregació de Badia, de Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès, la sèrie està esbiaixada. Per aquesta raó en el gràfic només es presenta l'evolució de l’índex d'aquests tres municipis des de 1997.

12 Prenent com a referència la població oficial del padró continu per a cadascun dels anys. 13 Índex de motorització de turismes: nombre de turismes per cada 1.000 habitants. 14 Institut d’Estadística de Catalunya.

55

15 La disminució de Sant Cugat l’any 2001 és, segurament, una depuració de dades del padró de vehicles.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya

G5.3 Turismes per cada 1.000 habitants. Barberà del Vallès, entorn i comarca. 1991-01

0

100

200

300

400

500

600

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

Vallès OccidentalBarberà del VallèsCerdanyolaBadiaBarberà, Badia, Cerdanyola. '91 i '96SabadellRubíSant CugatRipollet

En definitiva, s'ha produït un augment important de la població i alhora un augment de la tinença mitjana de turismes per família, a Barberà del Vallès i rodalies, i hi ha perspectives que les dues variables continuïn augmentant, tant al municipi com a l’entorn més proper. Tot això implica uns alts i creixents fluxos d'entrada i sortida diària de turismes per mobilitat obligada diària, així com camions i furgonetes i, en general, de vehicles que travessen el municipi, per la seva ubicació i el seu teixit empresarial.

56


Rendes

57

6. Rendes 6.1. Producte interior brut local i renda familiar Una de les formes de valorar el nivell econòmic dels municipis és el producte interior brut per habitant (PIB/hab.). Per a Barberà del Vallès, l’any 1991, el PIB/hab. era superior al del Vallès Occidental en un 10,6% i al de Catalunya en un 2,4%. Aquesta diferència encara va ser més alta, un 48,8% i un 41,8% respectivament, l’any 1996. Aquest fet, juntament amb l’evolució encara més positiva d’un altre indicador molt semblant que ens aporta una visió des de la població activa, com és el PIB per habitant de 16 anys i més, és, a priori, signe de l’evolució positiva de la riquesa del municipi. Però, no podem valorar correctament el creixement de Barberà del Vallès respecte als altres àmbits sense tenir en compte la constitució de Badia del Vallès com a nou municipi l’any 1994, fet que implica una reducció de seccions censals i, per tant, dels habitants de Barberà del Vallès. Gran part de la producció de béns i serveis no es va veure afectada mentre la població va disminuir, així doncs el PIB/hab. augmentà per l’efecte de la segregació de Badia del Vallès. En aquest sentit, cal esperar a la publicació de les dades del 2001 per a poder disposar d’una comparació real de l’evolució del municipi respecte als altres territoris.

Barberà del Vallès. 1991 i 1996

Índex Índexany1991 339.506 10.900 102,39 14.643 110,731996 526.895 20.676 141,79 25.773 148,48Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya

T6.1 Producte interior brut a preus de mercat (PIB pm). Índex

PIB pm

milers d'euros

PIB pm per habitant

euros Catalunya=100 euros Catalunya=100

PIB pm per habitant de 16 anys i més

Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia

G6.1 PIB pm per habitant. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya.

1991 i 1996

10.900

20.676

9.854

13.930

10.646

14.582

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

1991 1996

Barberà del VallèsVallès Occidental

Catalunya

G6.2 PIB pm per habitant de 16 anys i més. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i

Catalunya. 1991 i 1996

14.643

25.773

12.637

16.994

13.223

17.358

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

1991 1996

Barberà del VallèsVallès Occidental

Catalunya

58


Per a mesurar els ingressos disponibles pels residents d’un territori per a destinar-los al consum o a l’estalvi, ens fixarem en la renda bruta familiar disponible (RBFD). Durant el període 1991-1996, a Barberà del Vallès la RBFD va experimentar un increment del 24%. Aquest, però, ha estat inferior al registrat a la comarca i a Catalunya, que han vist incrementada la seva RBFD en un 46,3% i un 36,14% respectivament. En aquest cas, també cal tenir en compte l’efecte que sobre el nombre d’habitants residents va tenir la segregació de Badia del Vallès per a constituir-se com un municipi nou. Al Vallès Occidental s’observa un alt creixement, fins i tot per sobre de Catalunya. Barberà del Vallès representa el 3,5% del total de la RBFD comarcal on municipis com Sabadell, amb un 25,9%, i Terrassa, amb un 22,7%, suposen els percentatges més elevats. Aquests percentatges són similars al pes relatiu que representa la població en el conjunt de la comarca.

T6.2 Renda bruta familiar disponible (RBFD). Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 1991 i 1996

%174.065 215.920 24,0%

4.166.126 6.093.511 46,3%42.079.802 57.286.857 36,1%

Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya* 1991 inclou població de Badia del Vallès

Catalunya

1991 1996Barberà del Vallès*Vallès Occidental

RBFD en milers d'euros

Des del punt de vista dels habitants, és a dir, prenent com a referència la renda familiar bruta disponible per càpita, Barberà del Vallès experimenta un increment durant els anys 1991 i 1996 més gran que el de la RBFD global. Aquest se situa en un 51,7% per habitant i un 40,7% per habitant de 16 anys i més. Aquest increment percentual de la RBFDPC, malgrat que és elevat i se situa per sobre del creixement del Vallès i de Catalunya, en valors absoluts és inferior. Tot i així, és important el fet que Barberà del Vallès hagi retallat les diferències respecte a la comarca i Catalunya pel que fa a la RBFDPC.

Barberà del Vallès. 1991 i 1996

índex índexany1991 5.589 80,47 7.507 87,481996 8.473 90,07 10.562 94,32Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya

euros eurosCatalunya=100

RBFD per habitant

Catalunya=100

RBFD per habitant de 16 anys i més

T6.3 Renda bruta familiar disponible per càpita (RBFDPC).

59

Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia

G6.3 RBFD per habitant. Barberà del Vallès,Vallès Occidental i Catalunya.

1991 i 1996

5.589

8.473

6.391

8.888

6.931

9.407

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

1991 1996

Barberà del VallèsVallès OccidentalCatalunya

G6.4 RBFD per habitant de 16 anys o més. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i

Catalunya. 1991 i 1996

7.5078.160

10.843

8.581

10.56211.198

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

1991 1996


Si ens centrem en la forma en què reben els ingressos les famílies, s’observa que la major part prové de la remuneració d’assalariats, seguida de l’excedent brut d’explotació i de les prestacions per jubilació i atur. D’aquests tres conceptes, l’únic que ha incrementat proporcionalment, tant a Barberà del Vallès com al Vallès Occidental i Catalunya, ha estat l’excedent brut d’explotació.

T6.4 Renda bruta familiar disponible (RBFD). Per recursos (%) Barberà del Vallès. 1991 i 1996

any1991 64,80 27,10 8,00 1001996 61,18 31,38 7,44 100Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya

TotalExcedent brutd'explotació

Prestacions perjubilació i atur

Remuneraciód'assalariats

Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia

G6.5 RBFD per recursos (%). Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 1991 i 1996

8,00% 9,55% 8,23%

27,10% 28,53% 31,35%

64,80% 61,92% 60,42%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Barberà delVallès

VallèsOccidental

Catalunya

Remuneraciód'assalariats

Excedent brutd'explotació

Prestaciónsper jubilació

1996

7,44% 8,50% 8,49%

31,38% 32,53% 35,35%

61,18% 58,98% 56,17%

Barberà delVallès

VallèsOccidental

Catalunya

1991

60


6.2. Impost sobre la renda de les persones físiques i sobre béns immobles

L’IRPF és un indicador econòmic molt relacionat amb la renda, atès que engloba tant els rendiments que han de declarar els habitants com la quota que reben o han d’abonar, la qual cosa ens permet fer-nos una idea de l’economia local. Respecte a la distribució dels rendiments declarats per contribuent en funció de l’origen de les rendes, segons l’IRPF, representen un percentatge més alt a Barberà del Vallès els rendiments del treball i menor els rendiments empresarials i professionals. Pel que fa al conjunt de la comarca i Catalunya, aquest ordre es manté, encara que els rendiments de treball i els empresarials perden una mica de pes en favor dels professionals. Això es tradueix en el fet que els rendiments de treball des de 1986 fins a 1998 van representar una mitjana del 86,0%; els d’empresaris, d’un 8,6%, i els professionals, d’un 1,4%. Per al Vallès Occidental suposaren un 81,9%, 7,9% i 3,2%, respectivament, i per a Catalunya, xifres similars, amb un 78,3%, 8,1% i 3,8%.

Barberà del Vallès. 1989-1998

any1989 85,24 9,27 1,27 4,191990 85,01 8,05 1,38 5,541991 84,32 7,99 1,54 6,131992 83,04 10,39 1,56 4,991993 83,50 9,80 1,60 5,101994 85,49 8,95 1,63 3,931995 86,72 8,53 1,39 3,361996 88,04 7,63 1,53 2,801997 89,07 7,83 1,09 2,011998 89,22 7,48 1,44 1,86Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya

T6.5 Estructura de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)

Estructura dels rendiments declarats (%)

treball empresaris professionals altres

Font:web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia

G6.6 IRPF: estructura dels rendiments declarats. Barberà del Vallès. 1989-1998

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998

altres

professionals

empresaris

treball

61

Quant als rendiments mitjans declarats per contribuent des de 1989 fins a 1998, han anat augmentant progressivament, a excepció dels anys 1992 i 1993, en què van experimentar una davallada atribuïble a la “crisi postolímpica”. Aquest increment ha anat paral·lel a la quota mitjana pagada per contribuent. El ritme de creixement ha estat tan semblant que el percentatge que representa la quota respecte als rendiments ha estat pràcticament constant, amb una mitjana per al període 1989-1998 de 13,4%.

any1989 10.530 1.268 12,0%1990 11.299 1.442 12,8%1991 12.231 1.623 13,3%1992 11.924 1.599 13,4%1993 11.804 1.599 13,5%1994 12.074 1.659 13,7%1995 12.537 1.713 13,7%1996 12.862 1.755 13,6%1997 13.072 1.767 13,5%1998 13.523 1.887 14,0%Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya

s/Rendiments

(euros) (%)

mitjans declaratsper contribuent

Quotamitjana pagadaper contribuent

Rendiments

T6.6 Rendiments i quota mitjana per contribuent Barberà del Vallès. 1989-1998

Quota


G6.7 IRPF: rendiments mitjans declarats i quota mitjana pagada per contribuent.

Barberà del Vallès. 1989-1998

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998

rendiments mitjans declarats per contribuent

quota mitjana pagada per contribuent

62


La cadència de creixement dels dos conceptes també es fa extensiva al Vallès Occidental i a Catalunya, amb la particularitat que, en valors absoluts, són més grans que a Barberà del Vallès. A més, per al període considerat, el percentatge que representa la quota respecte als rendiments també és superior a la comarca i a Catalunya; després d’una evolució amb números molt similars, aquest percentatge representa un 16,3% de mitjana i un 17,1%, respectivament.


G6.8 Rendiments mitjans declarats per contribuent. Barberà del Vallès, Vallès

Occidental i Catalunya. 1989-1998

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

15.000

16.000

1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998


G6.9 Quota mitjana pagada per contribuent. Barberà del Vallès, Vallès

Occidental i Catalunya. 1989-1998

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998


Per a finalitzar aquest apartat de rendes, considerarem l’impost de béns immobles, atès que representa una despesa per als ciutadans i una renda per als municipis. A més, conèixer la quota íntegra i el deute tributari i la seva evolució és un indicador de la situació econòmica d’un territori i dels seus habitants. Caldrà tenir en compte que les dades de què disposem tant per a Barberà del Vallès com per al Vallès Occidental i Catalunya, no hi està descomptat l’IPC. Però això no resta que no es pugui fer una anàlisi de l’evolució real d’aquest impost. A Barberà del Vallès, des de l’any 1990 fins a l’any 2001, s’ha produït un augment de l’11% en el nombre de rebuts, del 156% en la quota íntegra i del 158,7% en el deute tributari. El creixement més important es va donar en els anys 1992, 1993 i 1994, coincidint amb el major nombre de rebuts, els quals van experimentar una davallada a partir de 1994 i no es va tornar a recuperar el mateix nombre fins a entrar a l’any 1999. En canvi, aquesta davallada no va anar acompanyada d’un descens en la quota íntegra ni en el deute tributari, que van continuar creixent encara que a un ritme menor.

63

Barberà del Vallès. 1990 - 2001

any1990 12.827 1.520 1.4301991 12.833 1.651 1.5371992 13.560 2.039 1.9321993 13.775 2.597 2.3181994 13.789 2.831 2.5961995 11.823 2.971 2.6881996 12.095 3.017 2.9781997 13.045 3.423 3.2141998 13.137 3.542 3.3381999 13.528 3.515 3.2762000 13.944 3.704 3.6992001 14.233 3.891 3.699Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya * no està descomptat l'IPC

T6.7 Impost de béns immobles urbans (IBI)

Milers d'eurosnúm. rebuts quota íntegra* deute tributari*

* no està descomptat l'IPCFont: web de Institut d'Estadística de Catalunya

G6.10 Impost de béns immobles urbans (IBI). Barberà del Vallès. 1990-2001

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 20010

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

quota íntegradeute tributarinúm. rebuts

Núm. Rebuts* Quota íntegra, deute tributari

El Vallès Occidental ha tingut el creixement més fort pels tres conceptes, atès que des de 1990 fins a 2001 el nombre de rebuts s’ha incrementat en un 40,3% com a conseqüència d’un creixement any rere any. Respecte a la quota íntegra i al deute tributari, han seguit la mateixa tendència i s’ha produït un augment d’un 187,9% i d’un 206,2% respectivament. Pel que fa referència a Catalunya, ha seguit un camí ininterromput de creixement en aquest mateix període, en relació amb el nombre de rebuts, un percentatge similar al de Barberà del Vallès, amb un 12,8%. En canvi, quant a la quota íntegra i el deute tributari, aquest augment ha estat inferior tant al de Barberà del Vallès com al de la comarca: per al primer concepte és d’un 127,2% i per al segon d’un 142,4%.

64


Glossari de conceptes Activitat econòmica: És l’activitat conscient i intencional dirigida als camps de la producció i de la distribució de béns i a la realització de finalitats definides materialment.

Assalariats: Població de 16 anys i més que porta a terme una activitat remunerada per compte d’altri i que està afiliada a la Seguretat Social en centres de cotització ubicats al municipi o territori. Cal distingir-los dels ocupats en general, concepte que inclou també els que treballen per compte propi.

Atur registrat: Conjunt de persones de 16 anys i més sense ocupació, que en un mes concret tenen demandes d’ocupació pendent de satisfer l’últim dia d’aquest mes, a les Oficines de Treball de la Generalitat, llevat dels col·lectius següents: treballadors sense disponibilitat immediata per al treball o en situació d’incompatibilitat amb l’ocupació, treballadors que demanin exclusivament un treball de característiques específiques (com ara una feina a l’estranger) i els treballadors eventuals agraris beneficiaris del subsidi especial de desocupació. També se n’exclouen aquelles persones que es neguen injustificadament a participar en cursos de formació ocupacional.

CNAE: Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques. L’equivalent a Catalunya és la CCAE, Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques.

CNO: Classificació Nacional d’Ocupacions. L’equivalent a Catalunya és la CCO, Classificació Catalana d’Ocupacions.

Contractació laboral: Un contracte de treball és un acord entre empresari i treballador, mitjançant el qual el treballador es compromet a fer uns determinats serveis per a l’empresari, sota la seva direcció, a canvi d’una remuneració. Els contractes laborals es registren a les oficines de treball de la Generalitat en un moment donat. Dimensió empresarial: Grandària de l’empresa segons els seus assalariats.

Empresa: Organització amb comptabilitat independent, sotmesa a una autoritat rectora, que pot ser una persona física o jurídica, constituïda amb l’objecte d’exercir, en un o diversos locals, alguna o diverses activitats econòmiques de béns i serveis. A efectes estadístics de la Seguretat Social, s’entén com a empresa els centres de cotització a la Seguretat Social amb un o més treballadors assalariats. No s’hi inclouen, per tant, les empreses sense treballadors assalariats (autònoms).

Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO): procediment administratiu laboral de caràcter especial que inicien els empresaris o els representants legals dels treballadors per a obtenir de l’autoritat laboral competent l’autorització per a suspendre o extingir les relacions laborals o fer una reducció de jornada amb la corresponent reducció de salari. Per a sol·licitar-lo, les causes que originen aquesta situació han de ser econòmiques, tecnològiques o de força major, o per al tancament de l’empresa.

Expedients de regulació d’ocupació pactats / no pactats: Pactats: aquells que es presenten amb un acord previ entre l’empresa i els representants legals dels treballadors. No pactats: aquells en què una de les dues parts el presenta sense el consentiment de l’altra.

Habitatge: És el recinte estructuralment separat i independent que, per la forma en què va ésser construït, reconstruït, transformat o adaptat, pot ser, o és efectivament i realment, habitat per persones.

65

Habitatges iniciats: És el projecte d’obra residencial visat pels col·legis d’aparelladors.

IAE: Impost d’activitats econòmiques.

IBI: Impost sobre béns immobles.

INSS: Instituto Nacional de la Seguridad Social.

IRPF: Impost sobre la renda de les persones físiques.

Llicències d’edificació: Nombre de llicències per a reformar, ampliar i construir de nou, habitatges, locals comercials, locals industrials i garatges.

Padró continu: L'any 1996 les xifres oficials de població dels municipis es feien cada cinc anys. A partir de 1996, en què es posa en marxa el funcionament del padró continu, segons el Reial decret 2612/1996, de 20 de desembre, les xifres oficials de població dels municipis s'obtenen anualment amb data de referència 1 de gener de cada any, llevat de 1997 que per raons tècniques no s'ha dut a terme.

Població activa: Totes les persones de 16 anys i més, que tenen ocupació remunerada o estan disponibles per tenir-la, i en el moment censal estan fent gestions per incorporar-se al treball. Només es considera població activa qui declara treballar o estar disposat a fer-ho.

Població de dret: Persones que tenen la residència en el territori de referència, tant si estan presents o absents en el moment en què es fa el cens. La població de dret és la població legal del territori que es tracti.

Població de fet: Es compon de totes les persones que en la data censal es troben en el territori de referència, tant si tenen la residència en el mateix municipi en què se censen (residents presents) com si hi estan de pas (transeünts).

Producte interior brut: És la suma dels valors finals dels béns i serveis produïts dins d’un espai econòmic durant un període de temps determinat, excloent-ne el consum intermedi utilitzat en la producció. Per tant, inclou el que produeixen els factors estrangers ubicats dins d’aquest espai, però no el que produeixen els factors propis emplaçats a l’estranger. El període de temps que es considera és un any i la variació d’aquesta magnitud macroeconòmica sol utilitzar-se per a mesurar el creixement econòmic. S’anomena brut, perquè no s’hi dedueixen les amortitzacions. Renda familiar disponible per càpita: És el que percep un individu com a fruit del capital o per remuneració del treball.

Renda familiar disponible: És la renda de la qual disposen les famílies residents en l’espai econòmic per a destinar-la al consum final o a l’estalvi. Detecta el flux d’ingressos en un determinat període, obtingut per les famílies i les institucions no lucratives (excloses les administracions públiques), una vegada deduïts els impostos directes i les cotitzacions socials. Són els ingressos susceptibles de ser aplicats al consum i/o a l’estalvi, entenent per estalvi, l’estalvi net que les llars poden destinar a l’adquisició d’un nou equip de capital o a la inversió financera.

Taxa de temporalitat contractual: Relació entre el nombre de contractes no fixos i els contractes totals, en un període donat.

66


67

Documents

Barberà del Vallès - Fonts consultades: i Turisme. …Diputació de Barcelona Unitat d’Anàlisi del Mercat de Treball. Servei de Foment de l’Ocupació. Àrea de Promoció Econòmica