36 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 18 D’OCTUBRE DEL 2014

El degà del Col·legi d’Advocats i independentsubstituirà Josep Rull

MiquelSàmper, capde llista deCiU a TerrassaCiutats

Urbanisme Mig segle del polígon de pisos més gran de Catalunya

L’imaginari col·lectiu assi-mila Bellvitge a la munióde polígons que es van ai-xecar en l’època de Francoper allotjar-hi famíliesamb pocs recursos. I, si béés veritat que va servir perabsorbir la gran onadamigratòria que va arribara l’Hospitalet als anys sei-xanta –la ciutat tenia120.000 habitants el 1960i 240.000 el 1970–, hi haunes característiques queel fan peculiar. “És un po-lígon de construcció pri-vada, amb pisos d’entre68 m² i 105 m², molts es-pais oberts i una gran qua-litat constructiva”, expli-ca Sandra Bestraten, ar-quitecta que comparteixestudi amb Emilio Hor-mías en aquest barri hos-pitalenc. I en destaca, so-bretot, el robust movi-ment veïnal que va acon-seguir serveis i equipa-ments i que continua viu.

Ja fa 50 anys que es vacomençar a construir elprimer bloc. Mig segle des-prés, no hi ha ni una fissu-ra als pisos, segons l’arqui-tecta. Però tampoc en elteixit social: en 50 anyspoca gent ha marxat i elspisos han passat de pares afills. Per donar una idea, lamitjana d’immigració a

l’Hospitalet és del 24% i aBellvitge és del 15%.

El barri era en el passatla zona agrícola més grande l’Estat. “Però era mésrendible el sòl residencial”,segons Manuel Domín-guez, president del Centred’Estudis de l’Hospitalet.En el pla comarcal que elgovern de Franco va disse-nyar el 1953, es decretavaque a Bellvitge hi hauriahabitatge. “El pla no estavamal pensat; planificava elcreixement d’una manerasimilar al pla Macià de laSegona República”, asse-nyala aquest historiador.

“El problema va ser que enconcretar els plans par-cials algú es va inventar, el1956, un polígon a Bellvit-ge”, afegeix Domínguez.Va aparèixer aleshoresuna immobiliària, CiudadCondal, que va comprar lesterres als pagesos i “es vaoferir” a executar l’obra,segons Domínguez.

Interessava construirmolt i molt ràpidament, il’empresa va comprar unapatent francesa per aixe-car els blocs amb mòdulsprefabricats. “Es tractavade grans peces de formigóarmat, de 8 metres per2,30, que es feien en unafàbrica a peu d’obra”, ex-plica Bestraten. Les grueses movien sobre unes viesque es muntaven al vol-tant dels blocs, i la cons-trucció va ser veritable-ment ràpida: cada dia s’ai-xecava l’estructura d’en-tre quatre i vuit pisos, ambun sistema d’encofrat enquè s’escalfava el ferrodins del formigó perquè esforgés ràpidament. “Comque s’havia d’endurir moltde pressa, s’havia de posarmés ciment i això va pro-vocar que fossin obres demés qualitat”, destaca l’ar-quitecta. Entre el 1965 i el1975 es van aixecar 9.860pisos repartits en 77 edifi-cis, dels quals 66 tenen 14plantes i 11 són gratacels

de 18 plantes. “En un prin-cipi havien de ser blocs desis plantes. Però es va deci-dir redistribuir els pisos enblocs més alts per alliberarespai”, explica Bestraten.Entre els blocs hi ha edifi-cis de dues plantes on esconcentren comerços i ne-gocis. “Hi ha 1.100 unitatsproductives de 50 m² on hiha de tot: gestories, perru-queries, fotògrafs, advo-cats... Bellvitge no és unaciutat dormitori, hi ha ac-tivitat econòmica”, desta-ca Bestraten.

Bellvitge, el polígon mésgran de Catalunya, és alho-ra un barri amb el 90% de lasuperfície lliure. A tall

Rosa M. BravoL’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Bellvitgecompleix50 anysHABITATGES El polígon més gran de Catalunya va servirper absorbir la immigració a l’Hospitalet LLUITA Unapromotora privada hi va construir 9.860 pisos, però va oblidarels equipaments, aconseguits per la reivindicació veïnal

El teixit associatiu s’ha uniten el projecte Bellvitge 50,que està preparant, des de fados anys, una varietat d’acti-vitats amb què es recordaràel mig segle de vida del barri.Sandra Bestraten, EmilioHormías i Manuel Domínguezestan recopilant informacióper editar un llibre sobre laconstrucció del barri. Elsmembres de Bellvitge 50 es-tan fent entrevistes a veïnsper editar un vídeo, i s’estanrecollint fotos de l’època perfer una exposició. Un grup demestres està elaborant un

conte infantil i activitats pe-dagògiques per a les escoles.També s’estan preparant lo-nes amb retrats de gent nas-cuda al barri fa 50 anys perser exposades. El col·lectiuLaFundició recrearà, amb unaobra teatral, algunes mani-festacions dels anys setanta iestà treballant en el desenvo-lupament d’un joc de rol so-bre la història de Bellvitge encol·laboració amb l’associa-ció Necronomicon’s. Partd’aquest material ja es potveure en el blog http://bell-vitge2015.blogspot.com.es/.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Actes per celebrar l’aniversari

Obres amb la grua a lavia, protesta per la netejael 1945 i el parc deBellvitge ■ E. PÉREZ / CELH

/ S. BESTRATEN

“El problema és queBellvitge es va deixartot en mans privades.Hi van fer pisos, peròno pas equipaments”Manuel DomínguezPRESIDENT DEL CENTRED’ESTUDIS DE L’HOSPITALET

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

9.860pisos es van construir entreel 1965 i el 1975, repartits en66 blocs de 14 plantes i 11gratacels de 18 plantes.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

| Ciutats | 37EL PUNT AVUIDISSABTE, 18 D’OCTUBRE DEL 2014

L’APUNT

Sacsejada a Alcanar

Guàrdia Civil a la recerca d’una trama organitzada dedelicte contra l’administració pública. El balanç final,però, després de més de 14 hores d’inspecció, no dei-xa cap imputat i el jutjat no ha trobat cap indici de de-licte. No podien demanar la informació a l’Ajunta-ment sense tant dispositiu policial? O es pensavenque, com fa Madrid, la resposta seria no?Lurdes Moreso

Un any després de la crisi sísmica a Alcanar provocadaper la injecció de gas al Castor, i el mateix dia que elCongrés ratificava el reial decret de tancament de lainstal·lació amb una indemnització de 1.350 milionsd’euros per a la constructora ACS, de Florentino Pérez,l’Ajuntament i una vintena de petites empreses de laconstrucció d’Alcanar van ser escorcollades per la

d’exemple, un passejantpot caminar sense toparamb cap cotxe durant 775metres lineals. Aconseguiraixò va ser una veritablelluita, ja que la immobilià-ria preveia aixecar 37 blocsmés en els espais ara lliu-res. El veïnat es va rebel·lartant que, a banda de mani-festar-se al crit de “proublocs, serveis sí”, boicoteja-va les obres. “Les dones vantenir un paper molt impor-tant en aquest sabotatge,en què es desmuntava denit l’encofrat que s’havia fetdurant el dia”, assenyalaBestraten. Atribueix unalluita tan organitzada al fetque la immobiliària va anar

a fàbriques com Seat i laSeda a la recerca de clien-tela. “La lluita sindical deles fàbriques es va traslla-dar a Bellvitge”, precisa.

Hi van sorgir dues as-sociacions de veïns i elscapellans hi van jugar unpaper important. I és quela promotora privada ha-via aixecat 9.860 pisos,però cap equipament.Tampoc havia urbanitzatels carrers i hi faltava detot: ni clavegueram, ni as-falt, ni escoles ni ambula-toris. “El moviment ve-ïnal va ser fortíssim i vaaconseguir moltes millo-res”, precisa el presidentdel Centre d’Estudis. I va

aturar la construcció dels37 blocs. Els serveis vanarribar amb la democrà-cia. Avui, 50 anys méstard, Bellvitge despertafascinació entre molts ve-ïns. Des del seu estudi, Bes-traten convida a escoltar:“No se sent ni un cotxe.”Ara, de mancances, sem-pre n’hi ha: “Bellvitge téara els problemes de laclasse treballadora, tot ique la xarxa associativa es-morteeix els efectes de lacrisi”, considera Domín-guez. Alguns dels reptessón ara evitar que s’edifi-qui als camps de Cal Trabali aconseguir fer subterrà-nies les vies de Renfe. ■

aig entrar l’Antòniaen braços, com ma-na la tradició, mal-grat que estàvem enun vuitè pis, l’ascen-

sor encara no funcionava i no haviendonat d’alta la llum.” Emili Salas recor-da la il·lusió que li va fer, el 4 de setem-bre del 1966, estrenar el vuitè primeradel número 39 del carrer de l’Ermita deBellvitge. Salas era un tapisser deSants que buscava un pis per encetaruna nova vida amb la seva dona, i aSants els preus estaven per sobre de lesseves possibilitats. “Vam anar a la im-mobiliària Ciudad Condal perquè hihavia bons preus. Vam aconseguir elpis a temps per a la boda, tot i que en-cara no hi havia llum ni ascensor. Te-níem el més bàsic: el menjadoret, l’ha-bitació, la rentadora i la nevera. La res-ta va arribar amb el temps.”

També els fills. I el barri també es vamoblar amb els anys. “Quan hi vamarribat no teníem el barri muntat. Elmeu va ser el tercer bloc, el primer es-tava ocupat per treballadors de la Sedai el segon, per gent del Butano. Faltavade tot, però nosaltres teníem prou si

“Vpodíem comprar un pis i treballar.” Eltransport era un dels grans problemes,recorda Salas, que explica que s’haviende plantar davant de l’autobús “perquèvenia ple del Prat i no s’aturava”. Sortirde Bellvitge era un problema. “Amb eltemps van posar una nova línia i sivolíem agafar el tren havíem d’anar al’avinguda Carrilet creuant els camps.”

També ho eren l’escola i el metge, jaque en els primers anys no hi havia capequipament al barri. Els veïns de Bell-vitge havien d’anar al centre de la ciu-tat per terrenys sense urbanitzar, veri-tables fangars quan plovia. “Només hihavia voreres al voltant dels blocs, laresta eren descampats i els gossos nodeixaven caminar”, rememora. Recor-da les mobilitzacions veïnals encapça-lades per les dues associacions de ve-ïns, les de Bellvitge Nord i BellvitgeSud. “Vam aconseguir l’ambulatori ma-nifestant-nos fins a l’ajuntament. Aixívam tenir escola i sanitat. Però la lluitamés important que recordo va ser per-què no hi fessin més pisos.” Salas esmostra molt content de viure a Bellvitge,on ensenya català i a ballar sardanes.“És un barri fantàstic per passejar i par-lar amb gent, tot i que hi falten atractiusper al jovent. Però jo estimo aquest bar-ri, d’aquí no marxo”, sentencia. ■

“Jo d’aquí no marxo”

R.M.B.L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

IL·LUSIÓ · Emili Salas va estrenar pis el 1966 al tercerbloc que es va fer a Bellvitge MANCANCES · Recordaels inicis difícils, sense metge, ni escola ni transport

Emili Salas, a la façana del primer bloc on va viure, el 39 d’Ermita de Bellvitge ■ R.M.B.

84

27

95

51

00

02

9

14

42

6

Dissabte

Amb el suport:

Dipòsit legal:B20.249-1976

18Octubre del2014

GIR

ON

A: S

anta

Eug

ènia

, 42.

170

05. T

el. 9

72 1

8 64

00

BA

RCE

LON

A: C

/Dip

utac

ió, 2

84, 4

t. 08

009.

Tel

. 93

227

66 0

0w

ww

.elp

unta

vui.c

at ·

@el

punt

avuiCiutats

8211

64-1

0917

66A

L’operació de la Guàrdia Civila Alcanar acaba en no res

L’alcalde, Alfons Montserrat, sortint de l’ajuntament, acompanyat pel secretari general adjunt d’ERC, Lluís Salvadó ■ JUDIT FERNÀNDEZ

MEDIÀTIC · Esquerra critica l’operació del cospolicial, que qualifica dedesproporcionada

JUDICIAL P40

JUTJATS · El jutjat queporta el cas havia emèsuna resolució contra laimputació dels polítics

LLIURES · Sense càrrecsl’alcalde i el regidord’Urbanisme després de14 hores de detenció

50 anys del polígon d’habitatgesmés gran de CatalunyaAquest mes fa migsegle que vacomençar laconstrucció del barride Bellvitge del’Hospitalet, de9.860 pisos, unpolígon que va tenirequipaments gràciesa la mobilització

URBANISME P36,37

Bellvitge, en una imatge d’aquesta setmana ■ ORIOL DURAN