2
Sinopsi Primer dels episodis independents de la sèrie “Black Mirror” en el qual la princesa Susannah és raptada. Per tal d’alliberar-la l’alcalde haurà de tenir relacions sexuals amb un porc. La sèrie reflexiona sobre les conseqüències de la tecnologia a la nostra vida. Fitxa artística Rory Kinnear.......................Michael Callow Lindsay Duncan...................Alex Cairns Donald Sumpter..................Julian Hereford Tom Goodman-Hill..............Tom Blice Anna Wilson-Jones.............Jane Callow Fitxa tècnica Director . . . . . . . . . . . . . . . . . Otto Bathurst Guió .................... Charlie Brooker Productor ............... Charlie Brooker, Konnie Huq, Jesse Armstrong Música original . . . . . . . . . . Stephen McKeon Fotografia . . . . . . . . . . . . . . . Jake Polonski Durada. . . . . . . . . . . . . . . . . . 45minuts (cap.) País. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Regne Unit Cosina germana de The Twilight Zone però adaptada a l’era digital, el drama distòpic Black Mirror és audaç i brutal- ment impactant. Després de veure un dels seus capítols, l’espectador pot arri- bar a sentir-se desorientat, abandonat en un nou planeta, el de la incertesa total. Hereva de la tradició serial britànica i estrenada a finals del 2011, Black Mirror parla de l’amor en l’era de la globalit- zació i l’hegemonia dels uns i els zeros. D’un futur no gaire llunyà on vivim a través dels gadgets i les pantalles. On el sexe és millor amb les versions virtuals de cadascú, on es pot construir una rè- plica de la parella a partir de les fotos i publicacions a les xarxes socials. Al llarg de les dues temporades produïdes, els di- lemes també arriben al sistema judicial, el terrorisme polític o la performance en la qual pot derivar la funció pública. Un veritable terratrèmol en el panorama televisiu, presenta capítols punyents en la seva perversitat però delicats en la seva manera de comprometre’s amb la huma- nitat i la preocupació per la desaparició de l’esfera íntima i personal, minada per la persecució dels beneficis il·limitats. A base de pura provocació és inevitable plantejar-se com pot acabar tot plegat. Com serà això de viure en un món de cartró ploma que cada cop queda menys llunyà… El primer capítol emès, “The National Anthem” (l’himne nacional) planteja una situació inimaginable: una princesa de la casa reial ha estat segrestada. El Primer Ministre, figura omnipresent i líder de la nació, és desvetllat a mitja nit per ser in- format per un vídeo casolà penjat a You Tube i impossible de controlar. Què vo- len, pregunta? “Diners? Deixar lliure un jihadista?” Res tan senzill. L’extrema pe- tició desencadena tot un debat, en l’àmbit públic i en el privat. La figura del polític intentarà evadir les normes, enganyar els segrestadors, tot sota l’amenaça de Twit- ter i els mitjans. Una història desagrada- ble i hilarant al mateix temps, que fun- ciona perquè no és cínica sobre l’emoció. El seu creador, Charlie Brooker, ja havia impactat amb Dead Set: Muerte de un di- rector, l’any 2008. Raquel Sánchez d’Interferències. Cultu- ra Audiovisual Especial: II Festival de Sèries. Polítics de sèrie | 25 de juny de 2015 | 20.00 h Black mirror: The National Anthem 2011, Charlie Brooker Taula rodona sobre “polítics de sèrie” amb Betu Martínez, Victor Sala i Anaïs Llàcer

Black mirror: The National Anthem 2011, Charlie Brooker · la afirmación de que la política, tal y como la cono - cemos, no tiene ningún sentido, o que las consignas que interpretan

  • Upload
    others

  • View
    2

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Sinopsi

Primer dels episodis independents

de la sèrie “Black Mirror” en el qual

la princesa Susannah és raptada.

Per tal d’alliberar-la l’alcalde haurà

de tenir relacions sexuals amb un

porc. La sèrie reflexiona sobre les

conseqüències de la tecnologia a la

nostra vida.

Fitxa artística

Rory Kinnear.......................Michael Callow

Lindsay Duncan...................Alex Cairns

Donald Sumpter..................Julian Hereford

Tom Goodman-Hill..............Tom Blice

Anna Wilson-Jones.............Jane Callow

Fitxa tècnica

Director . . . . . . . . . . . . . . . . . Otto BathurstGuió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Charlie BrookerProductor . . . . . . . . . . . . . . . Charlie Brooker, Konnie Huq, Jesse Armstrong Música original . . . . . . . . . . Stephen McKeonFotografia . . . . . . . . . . . . . . . Jake Polonski

Durada. . . . . . . . . . . . . . . . . . 45minuts (cap.)País. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Regne Unit

Cosina germana de The Twilight Zone

però adaptada a l’era digital, el drama

distòpic Black Mirror és audaç i brutal-

ment impactant. Després de veure un

dels seus capítols, l’espectador pot arri-

bar a sentir-se desorientat, abandonat en

un nou planeta, el de la incertesa total.

Hereva de la tradició serial britànica i

estrenada a finals del 2011, Black Mirror parla de l’amor en l’era de la globalit-

zació i l’hegemonia dels uns i els zeros.

D’un futur no gaire llunyà on vivim a

través dels gadgets i les pantalles. On el

sexe és millor amb les versions virtuals

de cadascú, on es pot construir una rè-

plica de la parella a partir de les fotos i

publicacions a les xarxes socials. Al llarg

de les dues temporades produïdes, els di-

lemes també arriben al sistema judicial,

el terrorisme polític o la performance en

la qual pot derivar la funció pública.

Un veritable terratrèmol en el panorama

televisiu, presenta capítols punyents en

la seva perversitat però delicats en la seva

manera de comprometre’s amb la huma-

nitat i la preocupació per la desaparició

de l’esfera íntima i personal, minada per

la persecució dels beneficis il·limitats.

A base de pura provocació és inevitable

plantejar-se com pot acabar tot plegat.

Com serà això de viure en un món de

cartró ploma que cada cop queda menys

llunyà…

El primer capítol emès, “The National

Anthem” (l’himne nacional) planteja una

situació inimaginable: una princesa de la

casa reial ha estat segrestada. El Primer

Ministre, figura omnipresent i líder de la

nació, és desvetllat a mitja nit per ser in-

format per un vídeo casolà penjat a You

Tube i impossible de controlar. Què vo-

len, pregunta? “Diners? Deixar lliure un

jihadista?” Res tan senzill. L’extrema pe-

tició desencadena tot un debat, en l’àmbit

públic i en el privat. La figura del polític

intentarà evadir les normes, enganyar els

segrestadors, tot sota l’amenaça de Twit-

ter i els mitjans. Una història desagrada-

ble i hilarant al mateix temps, que fun-

ciona perquè no és cínica sobre l’emoció.

El seu creador, Charlie Brooker, ja havia

impactat amb Dead Set: Muerte de un di-rector, l’any 2008.

Raquel Sánchez d’Interferències. Cultu-

ra Audiovisual

Especial: II Festival de Sèries. Polítics de sèrie | 25 de juny de 2015 | 20.00 h

Black mirror: The National Anthem 2011, Charlie Brooker

Taula rodona sobre “polítics de sèrie” amb Betu Martínez, Victor Sala i Anaïs Llàcer

Sinopsi

Enrico Oliveri és un polític en crisi que com

a conseqüència de la pèrdua de recolzament

abandona els seus compromisos, amagant-

se a França a casa d’una amiga. Per tal de

pal·liar l’absència i continuar la campanya

política, el seu ajudant el substitueix pel seu

germà bessó, un filòsof bipolar que acaba de

sortir del psiquiàtric. Contra tot pronòstic la

jugada surt bé, i l’irònic germà filòsof anirà

guanyant popularitat.

Fitxa artística

Toni Servillo . . . . . . . . . . . . . Enrico Oliveri

Giovanni Ernani

Valerio Mastandrea . . . . . . Andrea Bottini

Valeria Bruni Tedeschi . . . Danielle

Michella Cescon. . . . . . . . . . Anna

Anna Bonaiuto . . . . . . . . . . . Evelina Pileggi

Fitxa tècnica

Director . . . . . . . . . . . . . . .Roberto Andò

Guió . . . . . . . . . . . . . . . . . .Roberto Andò,

Angelo Pasquini

Productor . . . . . . . . . . . . .Angello Barbagallo

Música original . . . . . . . .Marco Betta

Fotografia . . . . . . . . . . . . .Maurizio Calvesi

Muntatge. . . . . . . . . . . . . .Clelio Benevento

Vestuari. . . . . . . . . . . . . . .Lina Nerli Taviani

Durada. . . . . . . . . . . . . . . .94 minuts

País. . . . . . . . . . . . . . . . . . .Itàlia

¿Una comedia en la que el protagonista es un político

es una película política? O, mejor aún, ¿una mirada

particular, que coquetea con la sátira, sobre la clase

política constituye una película política, o estamos ha-

blando de una mirada ideológica?

Estas son algunas de las preguntas que me disparó Viva la libertad, la última película del director italiano Ro-

berto Andó, protagonizada -doblemente- por Toni Ser-

villo que, otra vez, se pone en la piel de un político.

Es imposible imaginar a otro actor en este papel, como

confirma el director: “No habría hecho esta película sin

Toni Servillo”.

Ubicado en un escenario contemporáneo, Servillo

interpreta a Enrico Oliveri, secretario del principal

partido de la oposición, a quién no le va muy bien en

los sondeos de cara a unas inminentes elecciones, y

encima es fuertemente criticado por sus correligiona-

rios debido a la falta de propuestas. Doblemente en cri-

sis (personal y profesional) Enrico se fuga: una noche

agarra sus petates y se va, así de simple. Frente a ese

panorama, su secretario Andrea Bottini (un gran papel

de Valerio Mastandrea, en el de portaborse del políti-

co: una especie de secretario político multifunciones),

en una mezcla de cinismo y oportunismo, recurre a su

hermano gemelo Giovanni Ernani (un filósofo bipolar

que lleva años entrando y saliendo de institutos neu-

ropsiquiátricos) para suplantarlo: una elección audaz

y desesperada, teniendo en cuenta lo poco fiable del

sustituto.

Mientras Enrico, el político, se fuga a Francia a casa de

un antiguo amor de juventud (Valeria Bruni Tedeschi),

su hermano Giovanni, “el loquito”, lo reemplazará en

la escena pública sin que nadie lo note. Esa decisión

resulta ser un acierto porque el discurso de Giovanni es

puro juego: es innegable que se está divirtiendo y que

no tiene nada que perder, así que lanza al aire consig-

nas tales como “Italianos, sean honestos, dejen de te-

ñirse el pelo”, o, apelando a una poética utópica, otras

como “La única alianza posible es con la conciencia de

la gente”. Su nuevo papel de payaso aparece allí donde

va, como en la escena en la que se esconde del Presi-

dente de la República detrás de un globo terráqueo en

el mismo Palacio del Quirinale, o cuando baila descal-

zo un tango con la canciller alemana. Estas acciones

prenden en el corazón de la gente que vuelve a apa-

sionarse por la política y e las encuestas demuestran el

reposicionamiento del renovado funcionario.

Adaptación de la novela El trono vacío del propio Ro-

berto Andò, Viva la libertad pone en evidencia ciertas

opiniones ambiguas, que se deslizan al pasar, como

la afirmación de que la política, tal y como la cono-

cemos, no tiene ningún sentido, o que las consignas

que interpretan la voluntad del pueblo –que aparece

retratado como una masa manipulable y mansa- y que

a esta altura son sólo palabras altisonantes, estén en

boca de el “hermano loco” que, en resumidas cuentas,

no sólo está jugando sino que además no tiene nada

que perder (o ganar).

Quizás el relato tenga grandes similitudes con la vida

política italiana pero, desde una mirada menos local,

el tono de la sátira da la sensación de que lo que se

cuela es una afirmación bastante más compleja que di-

vertida. Si los políticos son mediocres es porque los

electores también lo son, parece decirnos la película, y

se intuye, en esa idea, una versión aggiornada de aque-

llo que asegura que los pueblos tienen los gobernantes

que se merecen, lo que no deja de ser una simplifica-

ción fuertemente ideológica de todo intento de pensar

la política como herramienta de transformación social.

Extret de: http://www.hacerselacritica.com/cinema-

made-in-italy-1-viva-la-libertad-por-gabriela-lopez-

zubiria/

Especial: II Festival de Sèries. Polítics de sèrie | 25 de juny de 2015 | 22.30 h

Viva la libertà 2013, Roberto Andò