Embed Size (px)
Citation preview
1
BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. PRIMAVERA DEL 2019 Data del document: 13 de juny de 2019
La primavera ha resultat termomètricament normal o càlida a la major part del territori, però
freda a punts del terç nord
Globalment es pot qualificar de seca, amb els valors més exigus de precipitació localitzats al
delta de l’Ebre, on ha estat una estació molt seca
La irradiació solar global de la primavera ha resultat normal a gran part del territori
Pel que fa al vent, només s’ha superat el llindar de 90 km/h a àrees del Pirineu, Prepirineu,
serra prelitoral i extrem nord-est i sud.
Mapes d’anomalia de temperatura, precipitació i irradiació solar global de la primavera 2019
2
ÍNDEX
1. Introducció: objectiu i metodologia ..................................................................................................... 3
2. Balanç de la temperatura de la primavera del 2019 a tot Catalunya .................................................. 6
3. Balanç de la precipitació de la primavera del 2019 a tot Catalunya ................................................... 9
3.1. Precipitació de la primavera del 2019 en el context històric - Anàlisi de primaveres precedents de caràcter sec a les sèries de més de 20 anys ............................................................................................................... 12
4. Evolució del mantell nival al Pirineu i Prepirineu durant la primavera del 2019 .............................. 13
5. Dies de tempesta de la primavera del 2019 segons la XDDE ............................................................ 15
6. Principals episodis de vent fort de la primavera del 2019 ................................................................ 16
7. Balanç de la irradiació solar global durant la primavera del 2019 .................................................... 17
8. Episodis meteorològics de la primavera del 2019 ............................................................................. 18
9. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la primavera als dos observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya ......................................................................................... 20
9.1. Temperatura de la primavera 2019 als observatoris de l’Ebre i Fabra .................................................... 20
9.2. Precipitació de la primavera del 2019 als observatoris de l’Ebre i Fabra ................................................. 26
10. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant la primavera a l’Estartit ........... 31
11. ANNEX ............................................................................................................................................. 33
3
◀
1. Introducció: objectiu i metodologia
Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament la primavera 2019, així com
presentar un resum dels aspectes meteorològics que han estat més destacats i analitzar si ha presentat algun tret d’excepcionalitat dins un context històric de llarg recorregut.
En relació amb les dades utilitzades:
En els apartats 2, 3, 4 i 7 es presenta la caracterització climàtica de la primavera 2019 per a les variables temperatura, precipitació, gruix de neu i irradiació solar global respectivament, i a
l’apartat 6 es dóna un resum dels episodis de vent fort. Aquests apartats es realitzen bàsicament amb l’anàlisi de les dades enregistrades a les estacions integrades a la XEMA, Xarxa d’Estacions
Meteorològiques Automàtiques. En el cas de la variable precipitació s’usen també les dades registrades a la XOM, Xarxa d’Observadors Meteorològics. Ambdues xarxes cobreixen de manera prou homogènia gran
part del territori. La XEMA i la XOM són xarxes gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).
Per a efectuar la comparativa dels valors de temperatura i precipitació del 2017 amb precedents s’usen també les sèries climàtiques del període 1950-2018 referenciades al BAIC (Butlletí Anual d’Indicadors
Climàtics).
A l’apartat 5 es presenta la caracterització climàtica de la primavera 2019 pel que fa a dies de
tempesta. En aquest cas les dades provenen de la XDDE, Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques de l’SMC. La XDDE és una xarxa gestionada per l’SMC.
En l’apartat 8 es detallen en ordre cronològic, tots els episodis meteorològics que s’han identificat
durant la primavera 2019, presentant-ne una descripció molt sintetitzada, acompanyada de
vegades d’una imatge gràfica de Catalunya que ajudi a valorar de manera ràpida la repercussió geogràfica de l’episodi sobre el conjunt del territori (només per a la precipitació, el gruix de neu
acumulat, ...). Es pot ampliar la informació descriptiva de qualsevol episodi meteorològic amb la consulta específica del Butlletí Climàtic Mensual corresponent.
A l’apartat 9 s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la primavera 2019 a
partir de les dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra2, dos observatoris de Catalunya que
disposen de sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l’Observatori de l’Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s’inicia el gener de l’any 1905, i la de
l’Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (el Barcelonès), l’agost de l’any 1913.
A l’apartat 10 es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar
mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s’han fet aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua des
del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es realitzen a una milla a llevant de les illes Medes.
En relació amb el càlcul dels valors estacionals:
L’SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l’obtenció de les sèries de dades com en l’obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i
l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents. 1 http://www.obsebre.es/ 2 http://www.fabra.cat 3 http://www.meteoestartit.cat/
4
Per a calcular les mitjanes estacionals de la temperatura cal disposar de tots els valors mensuals de tots els tres mesos, els quals no es calculen si no es disposa d’un mínim del 80% de totes les dades del mes
que corresponen. En el cas de la variable precipitació cal disposar també del valor de cadascun dels tres mesos, i no es consideren aquells valors estacionals corresponents a les estacions de la XOM que van
enregistrar precipitació significativa durant les primeres set hores del primer dia del període, o durant les
últimes set hores de l’últim dia pluviomètric, ja que aquestes estacions registren la precipitació d’acord amb el dia pluviomètric (de 07 a 07 h TU), mentre que les estacions de la XEMA la registren d’acord amb
el dia civil (de 00 h a 24 h TU). Per a cadascuna d’aquestes variables es mostren taules de dades i mapes de Catalunya realitzats amb el
valor mitjà o acumulat, segons correspongui a la variable concreta i al període d’estudi, i també els corresponents al valor de l’anomalia calculada en relació a un període de referència climàtic.
En relació amb el càlcul dels valors d’anomalia:
Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els
períodes definits que actualment s’usen per fer estudis són el 1961-1990, 1971-2000 i 1981-2010. Per al
càlcul dels valors d’anomalia, en el cas de la temperatura i la precipitació el trentenni de referència que s’utilitza és el període 1961-1990. Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de Martín-
Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990.
En el càlcul de l’anomalia d’irradiació solar, i atenent a la disponibilitat de dades de la XEMA, es treballa amb un període de referència de només 10 anys, 2009-2018.
En el cas de les sèries centenàries de l’Observatori de l’Ebre i Observatori Fabra, en general, si no s’explicita una altra cosa, sempre s’usa el trentenni de referència 1961-1990 quan en el text s’indiquen
els valors d’anomalia. Ara bé, per a aquests observatoris els valors d’anomalia, que es presenten en forma de taula, estan calculats per a tres trentennis diferents de referència: 1961-1990, i també 1971-
2000 i 1981-2010. En els gràfics en canvi sempre es presenta amb relació al trentenni 1961-1990. Cal fer
esment que les sèries dels observatoris de l’Ebre i Fabra, s’actualitzen anualment d’acord amb els resultats de les anàlisis d’homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics
(BAIC).
S’entén per anomalia d’una determinada variable (temperatura mitjana, temperatura mitjana màxima,
precipitació,...) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o mitjana climàtica calculada per a un cert període de referència. Ara bé, en el cas de la precipitació,
l’anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor de precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d’un període de
referència.
En relació amb la representació dels mapes de Catalunya:
La interpolació espacial que s’utilitza és:
Per a la temperatura, regressió múltiple amb correcció dels residus per krigatge (kriging), tenint en
compte com a variables independents les que millor funcionen d’entre l’altitud, la distància al mar i la
latitud (no sempre s’utilitzen totes)
Per a la precipitació, el mètode de krigatge (kriging), ponderat per a zones amb més alta correlació
Per als mapes d’anomalia, el mètode de krigatge (kriging)
En relació amb els diferents episodis meteorològics identificats de diferents variables:
Es detallen els episodis que s’han identificat durant la primavera 2019, presentant-ne una descripció molt
sintetitzada, acompanyada de vegades d’una imatge gràfica de Catalunya que ajudi a valorar de manera ràpida la repercussió geogràfica de l’episodi sobre el conjunt del territori (només per a la precipitació, el
5
gruix de neu acumulat, ...). Es pot ampliar la informació descriptiva de qualsevol episodi meteorològic amb la consulta específica del Butlletí Climàtic Mensual corresponent.
En relació amb els precedents històrics de les sèries que disposen de més de 20 anys:
Per a contextualitzar històricament els valors de temperatura o de precipitació i conèixer si han estat valors significatius per molt elevats o per molt baixos ubicant-los en el rànquing que correspon, s’utilitzen
les dues sèries centenàries de Catalunya (Observatoris de l’Ebre i Fabra), el conjunt d’EMA (Estacions Meteorològiques Automàtiques) que disposen ja de més de 20 anys de dades completes, i també les 18
sèries climàtiques històriques homogeneïtzades des del 1950.
Algunes d’aquestes sèries històriques més llargues tenen continuïtat gràcies a EMA operatives actualment
dins la XEMA (s’assenyalen amb un asterisc a la següent taula). En el cas que algunes d’aquestes EMA tinguin també més de 20 anys de dades, només es presentarà en l’anàlisi de precedents la sèrie climàtica
històrica.
Les sèries climàtiques històriques amb inici el 1950, o a inicis del s. XX, són:
(*) Sèries amb continuïtat gràcies a la XEMA
En relació amb les abreviatures i la nomenclatura tècnica:
Es presenta, al final de l’informe a manera d’Annex un recull de les abreviatures i de la nomenclatura.
Sèrie climàtica Comarca any inici Sèrie climàtica Comarca any inici
1 Ebre Baix Ebre 1905 10 Nerets_Tremp Pallars Jussà 1950 *
2 Fabra Barcelonès 1914 11 Lleida Segrià 1950
12 Igualada_Òdena Anoia 1950 *
3 Moià Moianès 1950 13 Girona Gironès 1950 *
4 Vilafranca_P Alt Penedès 1950 14 Flix_Vinebre Ribera d'Ebre 1950 *
5 Vielha Val d'Aran 1950 * 15 Figueres_Cabanes Alt Empordà 1950 *
6 Vic Osona 1950 16 Pont_Suert Alta Ribagorça 1950 *
7 Turó_Home_Puig Sesolles Vallès Oriental 1950 * 17 Caldes_Montbui Vallès Oriental 1950 *
8 Tàrrega Urgell 1950 * 18 Barcelona_Aeroport Barcelonès 1950
9 Oliana Alt Urgell 1950 *
6
◀
2. Balanç de la temperatura de la primavera del 2019 a tot Catalunya
La primavera de 2019 (mesos de març, abril i maig) ha estat termomètricament normal o càlida, amb
excepcions fredes al terç nord.
La figura 1 mostra els mapes de temperatura mitjana de la primavera 2019 (mapa esquerre) i de la diferència d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica (mapa dret).
La figura 2 mostra els mapes d’anomalia de la temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica dels mesos de la primavera 2019.
L’estació va començar amb un bloqueig anticiclònic, predominant des de l’hivern, que es va mantenir fins
a finals de març. L’arribada de masses d’aire fred va estar inhibida, donant com a resultat valors de temperatura notablement per sobre de la mitjana climàtica.
El mes d’abril, en canvi, es va caracteritzar per una temperatura mitjana mensual propera a la mitjana climàtica.
Al maig algunes pertorbacions atlàntiques, relativament fredes, van arribar a les nostres contrades, de
manera que gran part del país, a excepció de l’extrem sud, va presentar valors de temperatura per sota
de la mitjana.
En l’anàlisi de l’anomalia de temperatura a les estacions de la XEMA, es constata que la mitjana estacional de temperatura (figura 1) ha presentat valors propers a la normalitat climàtica a gairebé 2/3
de la superfície de Catalunya.
La primavera es pot qualificar de càlida a una mica més d’1/3 del territori, amb les anomalies més
marcades al terç sud, que no es va veure afectat per les masses d’aire fred del mes de maig, així com a la conurbació de Barcelona. Les anomalies en aquests casos superen valors de +1 °C, i puntualment,
+1,5 °C. Altres indrets on la primavera ha estat càlida són bona part del Prepirineu, àrees del litoral i prelitoral Nord i Central i sectors de Ponent i de la Catalunya Central.
La qualificació de fred ha quedat restringida a aproximadament un 2% de la superfície, només a punts del Pirineu, Prepirineu oriental i de la Garrotxa. Les anomalies negatives més marcades arriben a -1 °C.
La taula següent recull les estacions on els valors d’anomalia positiva han estat més alts, iguals o
superiors a +1,0 °C:
Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)
Aldover Baix Ebre +1,5
Barcelona - el Raval Barcelonès +1,3 Riudecanyes Baix Camp +1,3
Tivissa Ribera d'Ebre +1,3
Mas de Barberans Montsià +1,2 Barcelona - Observatori Fabra Barcelonès +1,2
Vila-rodona Alt Camp +1,1 Rellinars Vallès Occidental +1,0
Barcelona - Zona Universitària Barcelonès +1,0 Taula 1: Valors d’anomalia positiva més alts corresponents a la primavera 2019
7
La taula següent recull les estacions on els valors d’anomalia negativa han estat més accentuats, per sota de -0,5 °C:
Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)
la Tosa d'Alp 2500 Cerdanya -1,0 Olot Garrotxa -0,9
Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà -0,9 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça -0,8
Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà -0,8
Guixers - Valls Solsonès -0,7 Ulldeter (2.410 m) Ripollès -0,7
el Port del Comte (2.316 m) Solsonès -0,7 la Vall d'en Bas Garrotxa -0,6
Viladrau Osona -0,6 Taula 2: Valors d’anomalia negativa més baixos corresponents a la primavera 2019
8
Figura 1: Mapes de la temperatura mitjana i de l’anomalia respecte de la mitjana climàtica
1961-1990 de la primavera 2019
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques
Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de
temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.
Figura 2: Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos de la primavera 2019
respecte de la mitjana climàtica 1961-1990
9
◀
3. Balanç de la precipitació de la primavera del 2019 a tot Catalunya
La precipitació recollida ha estat inferior a la mitjana climàtica a la major part del país. Només s’han
observat excepcions plujoses a punts del Pirineu, especialment al Pallars Sobirà. En contrast, el dèficit pluviomètric ha estat particularment accentuat a sectors del litoral i prelitoral Sud i de Ponent, assolint la
categoria de molt sec al delta de l’Ebre.
La figura 4 il·lustra la distribució dels totals de precipitació de la primavera del 2019 (mapa esquerre) i
la distribució geogràfica dels percentatges de precipitació respecte a la mitjana climàtica (mapa dret). La figura 5 il·lustra la distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de la primavera del 2019
(març, abril i maig), expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica.
Al març el bloqueig anticiclònic va impedir l’arribada de borrasques, fent que aquest fos un dels mesos de març més secs de les darreres dècades.
A l’abril es va produir el pas de diverses pertorbacions atlàntiques, que van tenir incidència fonamentalment al nord del país. Així, la pluviometria va mostrar durant aquest mes una clara
zonificació: plujós al terç nord, però sec especialment al litoral Sud i Central i a sectors de Ponent.
Durant el mes de maig van arribar algunes borrasques d’origen atlàntic que es van aprofundir a la
Mediterrània, donant lloc a episodis de precipitació destacats al vessant sud del Pirineu, Pirineu oriental i litoral i prelitoral Central.
L’estació ha resultat seca a la major part del país, gairebé al 90% de la superfície del territori. La resta es
reparteix entre àrees on ha estat molt seca (a les comarques del Baix Ebre i del Montsià, on tots tres
mesos han tingut valors de precipitació escassos), normal (Pirineu i sectors del Prepirineu oriental) o plujosa (punts del Pirineu occidental).
En valors absoluts, la precipitació recollida ha anat des de valors inferiors a 35 mm a la comarca del
Montsià, a l’extrem sud, fins a més de 400 als punts més elevats del Pallars Sobirà.
El precedent més recent de primavera seca al conjunt de Catalunya va ser l’any 2015, quan la major part
del territori va presentar valors apreciablement per sota de la mitjana climàtica, tot i que amb algunes excepcions. Cal aclarir, però, que la distribució de la precipitació d’aquell any, tant espacial com temporal,
va ser molt diferent de l’actual.
Tot seguit es mostren les dades de precipitació superiors a 250 mm enregistrades a les EMA i les
estacions de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per l’SMC:
Nom de l’estació Comarca PPT (mm)
Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 433,1
Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 423,0
Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 374,1 Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 329,9
Núria (1.971 m) Ripollès 328,9 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 309,8
Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 307,3
Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 297,2 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 296,5
Gisclareny Berguedà 267,0 Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 259,3
10
Malniu (2.230 m) Cerdanya 258,7 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 253,3 Taula 3: Valors màxims de precipitació acumulada durant la primavera 2019
A continuació es mostren els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors a 50 mm, enregistrats durant la primavera del 2019 a les estacions gestionades per l’SMC:
Nom de l’estació Comarca PPT (mm)
Alcanar Montsià 32,1 Illa de Buda Montsià 34,3
l'Ametlla de Mar Baix Ebre 36,3
el Perelló Baix Ebre 36,5 els Alfacs Montsià 36,6
l'Aldea Baix Ebre 40,1 Amposta Montsià 45,4
Observatori de l'Ebre Baix Ebre 48,2
Aldover Baix Ebre 49,5 Taula 4: Valors mínims de precipitació acumulada durant la primavera 2019
11
◀
Figura 4: Mapes de precipitació acumulada durant la primavera de l’any 2019 i del
percentatge d’aquesta precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990
Mapes elaborats amb dades d’estacions gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s’hi
inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’un episodi significatiu.
Figura 5: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990
dels mesos de la primavera 2019 (març, abril, maig)
12
◀
3.1. Precipitació de la primavera del 2019 en el context històric - Anàlisi
de primaveres precedents de caràcter sec a les sèries de més de 20
anys
Per a obtenir la perspectiva de quant seca ha estat la primavera 2019 en referència amb la sèrie històrica, s’analitzen els valors d’aquelles estacions que disposen de 20 anys o més, de dades estacionals
completes, i que són un total de 76: 58 EMA, 16 EM que disposen ja de 70 anys (des del 1950), i 2 sèries centenàries, els Observatoris de l’Ebre i Fabra.
La primavera de 2019 ha estat la més seca a 4 de les EMA que disposen de més de 20 anys: Alcanar, els Alfacs i Ulldecona-els Valentins al Montsià, i Aldover al Baix Ebre. En segona posició, altres punts del sud
com Mas de Barberans i Amposta al Montsià, o el Perelló, l’Ametlla de Mar i l’Aldea al Baix Ebre, i també al Ripollès, ha estat la segona més seca a Sant Pau de Segúries.
La figura 6 mostra on s’ubiquen aquestes estacions i queden assenyalades segons la posició que ocupa el valor de la precipitació de la primavera 2019 en el rànquing de valors de cadascuna de les sèries: 1r,
2n, 3r, o 4t valor més baix de precipitació, entre el 5è i 10è més baix, i entre l’11è i 20è més baix de la sèrie. El número interior del cercle indica el nombre d’anys complets disponibles de la sèrie de l’EMA.
Figura 6: Rànquing de la primavera 2019 per a les sèries de precipitació de més de 20 anys
13
◀
4. Evolució del mantell nival al Pirineu i Prepirineu durant la primavera del
2019
En relació amb les acumulacions de neu a les zones d’alta muntanya al Pirineu i del Prepirineu, durant la primavera de l’any 2019 s’han enregistrat uns gruixos de neu mitjans discrets en comparació amb els
darrers anys. Contrasta especialment amb els de la primavera de l’any 2018, en què es van arribar a
assolir valors excepcionals. La manca de nevades al març, que va continuar el període sec del febrer, n’ha estat un dels factors determinants. Tot i així, sí que cal esmentar algunes nevades relativament
tardanes, al mes d’abril i sobretot durant el mes de maig, menys habituals.
Atesa la gran variabilitat que s’observa en les acumulacions de neu als diferents sectors del Pirineu i
Prepirineu davant una mateixa situació meteorològica, es presenta a continuació una taula informativa (taula 5) on s’explicita el gruix de neu mig d’aquesta primavera 2019, i també en ordre decreixent, la de
les quatre primaveres de la sèrie que han estat més nivosos per a una selecció d’estacions de la XEMA que disposen de les sèries més llargues d’aquesta variable (figura 7).
Figura 7: Ubicació de les EMA amb sèries de dades de gruix de neu més llargues
Taula 5: Gruix de neu mitjà de la primavera 2019 i primaveres més nivoses a una selecció
d’estacions del Pirineu i Prepirineu que disposen de les sèries més llargues
Taula 5: Gruix de neu mitjà de a primavera 2019 i primaveres més nivoses a una selecció d’estacions del Pirineu i Prepirineu que
disposen de les sèries més llargues
A la figura 8 es mostren els gràfics d’evolució durant el període 1 de setembre - 30 de juny, per a les
mateixes estacions, de la mitjana diària del gruix de neu calculada en cada cas segons la sèrie de dades
disponible. S’hi superposen també els valors del present any, així com els de l’any anterior.
Gruix de neu mitjà (cm) - Primavera 2019
Bonaigua
(2.266 m)
Certascan
(2.400 m)
Boí
(2.535 m)
El Port del Comte
(2.316 m)
Cadí Nord
Prat d'Aguiló (2.143 m)
Malniu
(2.230 m)
Núria
(1.971 m)
Primavera 2019 124 123 82 9 67 6 2
Primaveres més nivoses de la sèrie - Gruix de neu mitjà (cm)
1r 2013 325 2013 233 2018 248 2018 78 2018 143 2018 48 2018 41
2n 2014 263 2018 219 2014 209 2009 38 2009 132 2013 38 2005 20
3r 2005 247 2003 211 2001 206 2004 37 2004 126 2014 25 2009 18
4t 2018 241 2014 205 2010 204 2003 33 2017 105 2015 23 2010 16
14
Figura 8: Evolució del gruix de neu mitjà diari de l’any en curs i també del de l’any anterior, i
la seva corresponent mitjana diària
15
◀
5. Dies de tempesta de la primavera del 2019 segons la XDDE
En aquest apartat s’analitzen els dies de tempesta (dT), definits com aquells dies en què com a mínim s’ha detectat un llamp en algun punt de Catalunya, i l’anomalia de dies de tempesta respecte del període
2004-2018.
La figura 9 mostra el mapa de dies de tempesta de la tardor 2019 (mapa esquerre) i la diferència
d’aquests dies de tempesta respecte de la mitjana climàtica 2004-2018 (mapa dret).
En general, els dies de tempesta han estat molt inferiors als de la primavera del 2018. Sectors de la meitat sud i del quadrant nord-occidental han presentat una anomalia negativa, mentre que el litoral i
prelitoral Central i Nord, així com a punts de la Catalunya Central l’anomalia ha estat positiva.
Figura 9: Mapa de dies de tempesta durant la primavera del 2019 i d’anomalia de dies de
tempesta, respecte de la mitjana del període 2004-2018
16
◀
6. Principals episodis de vent fort de la primavera del 2019
Durant la primavera de 2019 s’han produït diversos episodis de vent fort, tot i que en cap s’ha superat els
90 km/h a àmplies àrees habitades del territori. D’entre ells, cal destacar:
Al març: dies 6 i 7 al Pirineu i Prepirineu; entre el 14 i el 17 a l’extrem nord-est i sud del territori.
A l’abril: del dia 18 al 21, episodi de llevantada amb temporal marítim. S’ha de destacar la durada de la
situació (4 dies consecutius amb ratxes màximes diàries superiors als 100 km/h al Puig Sesolles, al Montseny).
Al maig: dia 12, a l’extrem nord-est i dia 28 sobretot a l’extrem sud, ambdós episodis relacionats amb
flux del nord o nord-oest.
17
◀
7. Balanç de la irradiació solar global durant la primavera del 2019
La mitjana estacional de la irradiació ha estat, en general, al voltant de la normalitat dels darrers anys
(figura 10), tot i que amb anomalies positives al terç occidental i a l’extrem nord-oriental i valors més baixos al litoral i prelitoral Central, àrees del Pirineu occidental i de la plana de Vic.
El desglossament mensual (figura 11) evidencia la gran variació entre els tres mesos esmentada anteriorment: l’estabilitat del març va comportar absència de nuvolositat i per tant, anomalia positiva
força important, situació oposada a la de l’abril, quan els valors d’irradiació van ser baixos, especialment
al terç nord. L’últim mes de la primavera va tenir valors més propers a la mitjana, però amb valors positius al terç
occidental, i lleugerament negatius al litoral i prelitoral Central, on van tenir incidència les pertorbacions mediterrànies.
Figura 10: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global de la primavera 2019, respecte de la
mitjana dels últims 10 anys
Figura 11: Mapes de l’anomalia d’irradiació solar global dels mesos de la primavera 2019
(març, abril, maig)
18
◀
8. Episodis meteorològics de la primavera del 2019
A continuació s’esmenten els episodis que han tingut lloc durant la primavera del 2019, en ordre cronològic, els quals s’acompanyen d’un mapa de distribució de la quantitat4 de precipitació , i si s’escau i
a la seva dreta, també de neu:
març 2019 dia 6
El dia 6 un front d’origen atlàntic va afectar gran part de Catalunya. Es van recollir més de 10 mm al Pirineu occidental, en forma de neu i amb gruixos per sobre dels 10 cm al vessant sud. Els dies 6 i 7 es van registrar ratxes fortes al Pirineu i Prepirineu i van arribar a afectar Vielha (la Val d’Aran) on el dia 6 es va mesurar 93,2 km/h.
març 2019 dies 13-14
Episodi de precipitació del 13 al 14 causat pel pas d'un front atlàntic. Les estacions d'alta muntanya de l'Aran i zones pròximes van mesurar gruixos de neu molt discrets, però apreciables. Alguns registres propers als 10 mm entre el Barcelonès i el Baix Empordà.
març 2019 dies 14-17
Episodi de vent fort del 14 al 17 als extrems del país.
març 2019 dies 18-19
Episodi de precipitació del 18 al 19. En general, es van acumular quantitats minses, localment poc abundants. Cota de neu entorn dels 800 m a vessant nord del Pirineu. Ruixats aïllats a la meitat sud del litoral i del prelitoral, amb una intensitat feble o localment moderada, acompanyats localment de tempesta.
març 2019 dia 31
Episodi de precipitació el dia 31 al terç sud de Catalunya. Es van acumular quantitats poc abundants o minses.
abril 2019 dies 2-4
Episodi de pluja i neu del dia 2 al 4, que va afectar gran part de Catalunya, especialment el quadrant nord-est. Cota de neu al voltant dels 700 m al final de l'episodi.
abril 2019 dies 4-5
Episodi de fred els dies 4 i 5, com a conseqüència del pas d'un front. Es van superar rècords de temperatura mínima per a un mes d'abril a un total de 20 EMA de les 145 que disposen de més de 10 anys de dades.
4 La llegenda que acompanya els mapes d’episodis de precipitació és la següent:
Precipitació en mm Gruix màxim de neu en cm
19
abril 2019 dies 5-7
Episodi de pluja i neu del dia 5 al 7, que va afectar tot Catalunya. La precipitació acumulada va superar els 30 mm a punts del quadrant nord-est. La cota de neu es va arribar a situar al voltant dels 800-900 m.
abril 2019 dies 8-10
Del dia 8 al 10, episodi de xàfecs acompanyats de tempesta, i en molts casos de calamarsa i pedra. Acumulacions importants a les comarques d'Osona, el Vallès i el Baix Llobregat.
abril 2019 dies 18-21
Episodi de llevantada del 18 al 21, amb precipitació, vent i temporal marítim. Es van enregistrar alguns rècords de temperatura mínima elevada. Precipitació acompanyada de tempesta i/o de fang en alguns casos.
abril 2019 dies 22-25
Episodi de precipitació a Catalunya entre els dies 22 i 25. La quantitat més important es va enregistrar al quadrant nord-est, especialment a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, així com a cotes altes del vessant sud del Pirineu occidental.
maig 2019 dies 1-3
Episodi de precipitació general entre els dies 1 i 3, causat per una depressió procedent de l'Atlàntic. Es van recollir quantitats abundants o fins i tot molt abundants. Va afectar sobretot sectors del Prepirineu, Pirineu i litoral i prelitoral Central. La cota de neu va baixar fins als 1.600-1.800 m.
maig 2019 dies 3-6
Davallada tèrmica del 3 al 6, amb valors de temperatura poc habituals al mes de maig, com a conseqüència d'una advecció del nord.
maig 2019 dies 16-19
Episodi de precipitació del 16 al 19 a gairebé tot el territori, més abundant al terç est. Cota de neu entre els 1.500 i els 2.000 m, força baixa per ser la segona quinzena de maig.
maig 2019 dies 23-26
Episodi de precipitació entre el 23 i el 26, causat per un front atlàntic que es va aprofundir a la Mediterrània. Les quantitats més importants de pluja es van enregistrar al quadrant nord-est, així com a cotes altes del vessant sud del Pirineu occidental.
20
◀
9. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la primavera als
dos observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya
9.1. Temperatura de la primavera 2019 als observatoris de l’Ebre i Fabra
A l’Observatori de l’Ebre, la temperatura mitjana de la primavera 2019 ha estat de 17,1 °C, el
8è valor més elevat d’entre totes les primaveres de la sèrie de dades disponibles, que per aquest observatori s’inicia la primavera de 1905.
La temperatura mitjana ha estat +1,9 °C superior a la temperatura mitjana climàtica de referència per a la primavera. L’anomalia positiva de la primavera ha estat causada en major mesura pels valors de
temperatura màxima (anomalia de +2,6 °C) que pels de temperatura mínima (+1,1 °C durant tots tres mesos). Entre ells, destaca l’anomalia de temperatura màxima mitjana del març, que es va enfilar fins a
+4,6 °C.
A l’Observatori Fabra, la temperatura mitjana de la primavera 2019 ha estat de 14,2 °C, el
10è valor més alt de la sèrie, empatat amb els anys 2018 i 1924.
L’anomalia de la temperatura mitjana ha estat de +1,3 °C. Igual que a l’Observatori de l’Ebre, la
temperatura màxima també ha contribuït més al balanç càlid estacional (+1,9 °C) que la temperatura mínima (+0,7 °C). Cal esmentar també el valor inusualment alt de la temperatura màxima mitjana de
març, que va tenir una anomalia de +4,3 °C. En el cas de l’Observatori Fabra, però, el mes de maig va tenir una temperatura mínima mitjana amb anomalia negativa (-0,5 °C).
A la taula 6 es presenta la comparativa dels valors de l’any actual amb els corresponents als més càlids i
més freds de les sèries per a tots dos observatoris.
A la figura 12 es presenta, l’evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana de la primavera a l’Observatori de l’Ebre (1905-2019) i a l’Observatori Fabra (1914-2019).
A les taules 7 i 8, per a tots dos observatoris es mostren els valors de la temperatura mitjana estacional de la primavera 2019, i també els corresponents valors mensuals.
A la figura 13 es mostra l’evolució de la temperatura mitjana de la primavera per a l’Observatori de
l’Ebre en el període 1905-2019, i per a l’Observatori Fabra per a 1914-2019, així com també de la temperatura màxima i mínima mitjana.
Observatori Fabra: ubicat a la part alta de Barcelona (el Barcelonès), i amb dades des d’agost de l’any 1913
Observatori de l’Ebre: ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), i amb dades des de gener
de l’any 1905
21
◀
Taula 6: Comparativa de la primavera actual amb les primaveres prèvies als observatoris
Ebre i Fabra que han estat més càlides i més fredes
Temperatura mitjana TMm primavera (°C)
Observatori de l’Ebre
Observatori Fabra
primavera
2019
març abril maig
primavera
2019
març abril maig
17,1 15,4 16,2 19,7 14,2 13,5 13,4 15,6
TMm estacional i mensual de les primaveres prèvies més càlids de la sèrie (°C)
1r 2001 18,0 17,0 17,3 19,6 2001 15,6 14,8 13,8 18,1
2n 2006 17,9 15,0 17,8 21,0 2006 15,3 12,0 15,1 18,8
3r 2015 17,7 14,7 16,8 21,5 2015 15,3 12,0 14,8 19,1
4t 2017 17,6 15,0 16,6 21,2 2017 15,3 13,3 14,2 18,3
TMm estacional i mensual de les primaveres prèvies més freds de la sèrie (°C)
1r 1984 13,9 10,8 15,5 15,5 1984 11,6 8,9 12,6 13,4
2n 1906 14,0 11,4 12,9 17,8 1975 11,6 8,2 12,1 14,5
3r 1975 14,1 11,0 14,3 16,9 1925 11,8 7,5 12,2 15,6
4t 1910 14,1 11,2 14,4 16,8 1917 11,8 8,8 10,7 15,8
Taula 6: Comparativa dels valors de la primavera del 2019 amb les quatre més càlides i més fredes de les respectives sèries
22
Figura 12: Evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana de la primavera a l’Observatori
de l’Ebre (1905-2019) i a l’Observatori Fabra (1914-2019)
L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l’hivern calculada segons el
període 1961-1990. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres.
23
◀
Taula 7: Valors a l’Observatori de l’Ebre de temperatura mitjana mensual i estacional de la
primavera 2019, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència
La taula següent mostra els valors de temperatura mitjana (TMm), temperatura màxima (TXm) i mínima
mitjana (TNm) de la primavera 2019, i dels tres mesos que el composen a l’Observatori de l’Ebre. Es mostren també els valors mitjans climàtics corresponents per als tres períodes climàtics de referència,
així com els diferents valors corresponents a l’anomalia:
Observatori de l’Ebre
Temperatura mitjana (°C) - PRIMAVERA
TMm 2019 1961-1990 1971-2000 1981-2010
17,1 15,2 15,5 16,2
ATMm (°C) +1,9 +1,6 +0,9
TMm ATMm TMm ATMm TMm ATMm
març 15,4 12,5 +2,9 13,1 +2,3 13,7 +1,7
abril 16,2 15,0 +1,2 15,1 +1,1 15,7 +0,5
maig 19,7 18,2 +1,5 18,4 +1,3 19,1 +0,6
Temperatura màxima mitjana i anomalia (°C) - PRIMAVERA
TXm 2019 1961-1990 1971-2000 1981-2010
23,5 20,9 21,2 22,0
ATXm (°C) +2,6 +2,3 +1,5
TXm ATXM TXm ATXM TXm ATXM
març 22,7 18,1 +4,6 18,7 +4,0 19,4 +3,3
abril 22,0 20,5 +1,5 20,7 +1,3 21,5 +0,5
maig 25,9 24,0 +1,9 24,1 +1,8 25,0 +0,9
Temperatura mínima mitjana i anomalia (°C) - PRIMAVERA
TNm 2019 1961-1990 1971-2000 1981-2010
10,6 9,5 9,8 10,4
ATNm (°C) +1,1 +0,8 +0,2
TNm ATNm TNm ATNm TNm ATNm
març 8,0 6,9 +1,1 7,4 +0,6 8,0 +0,0
abril 10,5 9,4 +1,1 9,4 +1,1 9,9 +0,6
maig 13,4 12,3 +1,1 12,7 +0,7 13,2 +0,2
Taula 7. Comparació de la temperatura mitjana de la primavera 2019 i de la dels seus mesos amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori de l’Ebre
24
◀
Taula 8: Valors a l’Observatori Fabra de temperatura mitjana mensual i estacional de la
primavera 2019, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència
La taula següent mostra els valors de temperatura (TMm), temperatura màxima (TXm) i mínima mitjana (TNm) de la primavera 2019, i dels tres mesos que el composen a l’Observatori Fabra. Es mostren també
els valors mitjans climàtics corresponents per als tres períodes climàtics de referència, així com els
diferents valors corresponents a l’anomalia:
Observatori Fabra
Temperatura mitjana (°C) - PRIMAVERA
TMm 2019 1961-1990 1971-2000 1981-2010
14,2 12,9 13,2 13,8
ATMm (°C) +1,3 +1,0 +0,4
TMm ATMm TMm ATMm TMm ATMm
març 13,5 10,4 +3,1 10,9 +2,6 11,4 +2,1
abril 13,4 12,5 +0,9 12,5 +0,9 13,2 +0,2
maig 15,6 15,9 -0,3 16,1 -0,5 16,9 -1,3
Temperatura màxima mitjana i anomalia (°C) - PRIMAVERA
TXm 2019 1961-1990 1971-2000 1981-2010
18,6 16,7 17,0 17,8
ATXm (°C) +1,9 +1,6 +0,8
TXm ATXm TXm ATXm TXm ATXm
març 18,3 14,0 +4,3 14,4 +3,9 15,1 +3,2
abril 17,6 16,3 +1,3 16,4 +1,2 17,2 +0,4
maig 19,8 19,8 +0,0 20,1 -0,3 21,0 -1,2
Temperatura mínima mitjana i anomalia (°C) - PRIMAVERA
TNm 2019 1961-1990 1971-2000 1981-2010
9,8 9,1 9,4 9,9
ATNm (°C) +0,7 +0,4 -0,1
TNm ATNm TNm ATNm TNm ATNm
març 8,7 6,9 +1,8 7,3 +1,4 7,7 +1,0
abril 9,2 8,6 +0,6 8,6 +0,6 9,2 +0,0
maig 11,5 12,0 -0,5 12,2 -0,7 12,8 -1,3
Taula 8. Comparació de la temperatura mitjana de la primavera 2019 i de la dels seus mesos amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori Fabra
25
◀
Figura 13: Evolució de la temperatura mitjana de la primavera a l’Observatori de l’Ebre
(1905-2019) i a l’Observatori Fabra (1914-2019)
El gràfic següent mostra l’evolució de la temperatura mitjana (TMm), de la temperatura màxima
mitjana (TXm) i de la temperatura mínima mitjana (TNm). Les línies de tendència es mostren en traç discontinu. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres.
26
◀
9.2. Precipitació de la primavera del 2019 als observatoris de l’Ebre i Fabra
A tots dos observatoris, la precipitació de la primavera 2019 ha estat inferior a la respectiva mitjana climàtica.
A l’Observatori de l’Ebre, la precipitació acumulada la primavera 2019 ha estat de 55,6 mm, valor
que suposa una anomalia de -82,2 mm, i que representa un 40% del valor climàtic de referència. Per
tant, la primavera es pot qualificar, indubtablement, de seca.
En l’anàlisi mensual, tots tres mesos han estat secs, encara que destaca el mes de març, molt sec, en què només es van recollir 3,7 mm.
A l’Observatori Fabra, la precipitació acumulada la primavera 2019 ha estat de 145,5 mm, valor que
suposa una anomalia de -17,4, un 89% del valor mitjà climàtic de referència. Així, l’estació es pot qualificar de seca, però molt més propera als valors de la normalitat climàtica que a l’Observatori de
l’Ebre.
L’anàlisi mensual mostra un mes de març molt sec, amb només 0,3 mm, un abril sec i un mes de maig
plujós, que amb un total de precipitació de 109,0 mm va superar àmpliament la mitjana climàtica del mes.
A la taula 9 es presenta la comparativa dels valors de l’any actual amb els corresponents als més plujosos i més secs de les sèries per a tots dos observatoris.
A la taula 10 es presenten els valors de la precipitació acumulada mensual i estacional dels Observatoris
Ebre i Fabra de la primavera 2019, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència.
A la figura 14 es pot consultar l’evolució de la precipitació de la primavera a l’Observatori de l’Ebre
(1905-2019) i a l’Observatori Fabra (1914-2019).
A la figura 15 es presenta el percentatge de la precipitació de la primavera respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1905-2019) i a l’Observatori Fabra (1914-2019).
27
◀
Taula 9: Comparativa de la primavera actual amb les primaveres prèvies als observatoris
Ebre i Fabra que han estat més plujoses i més seques
Precipitació PPT primavera (mm)
Observatori de l’Ebre
Observatori Fabra
primavera
2019
març abril maig
primavera
2019
març abril maig
55,6 mm 3,7 mm 19,5 mm 32,4 mm 145,5 mm 0,3 mm 36,2 mm 109,0 mm
PPT estacional i mensual de les primaveres prèvies més plujoses de la sèrie (mm)
1er 1946 434,0 54,7 235,3 144,0 1977 341,0 49,2 56,7 235,1
2on 1969 390,7 62,4 240,2 88,1 1984 327,4 161,0 19,5 146,9
3er 2002 343,0 44,0 74,1 224,9 2002 312,1 85,7 113,6 112,8
4rt 1974 314,8 195,3 74,5 45,0 1936 305,2 98,8 40,9 165,5
PPT estacional i mensual de les primaveres prèvies més seques de la sèrie (mm)
1er 1955 27,0 6,4 5,4 15,2 2006 28,4 18,2 7,2 3,0
2on 1973 34,2 2,8 16,3 15,1 1998 36,7 8,3 14,8 13,6
3er 1983 35,4 13,4 19,6 2,4 1924 52,7 24,0 13,5 15,2
4rt 1905 42,4 4,7 7,4 30,3 1983 53,7 22,6 3,4 27,7
Taula 9: Comparativa dels valors de la primavera del 2019 amb les quatre més plujoses i més seques de les respectives sèries
28
◀
Taula 10: Valors de precipitació acumulada mensual i estacional dels Observatoris Ebre i
Fabra corresponents a la primavera 2019, i valors dels períodes climàtics de referència
La següent taula mostra els valors de precipitació (PPT) de la primavera 2019, els valors mitjans per als
tres períodes climàtics de referència, així com també els corresponents valors d’anomalia (APPT) expressats en mm.
Observatori de l’Ebre
PPT
primavera
2019 1961-1990 1971-2000 1981-2010
55,6 mm 137,8 mm 130,0 mm 135,5 mm
APPT (mm) -82,2 mm -74,4 mm -79,9 mm
PPT APPT PPT APPT PPT APPT
març 3,7 mm 30,3 mm -26,6 mm 31,2 mm -27,5 mm 28 mm -24,3 mm
abril 19,5 mm 47,1 mm -27,6 mm 45,1 mm -25,6 mm 50 mm -30,5 mm
maig 32,4 mm 60,4 mm -28,0 mm 53,7 mm -21,3 mm 57,5 mm -25,1 mm
Observatori Fabra
PPT
primavera
2019 1961-1990 1971-2000 1981-2010
145,5 mm 162,9 mm 167,3 mm 155,9 mm
APPT (mm) -17,4 mm -21,8 mm -10,4 mm
PPT APPT PPT APPT PPT APPT
març 0,3 mm 44,9 mm -44,6 mm 46,0 mm -45,7 mm 44,2 mm -43,9 mm
abril 36,2 mm 56,7 mm -20,5 mm 55,2 mm -19,0 mm 53,7 mm -17,5 mm
maig 109 mm 61,3 mm +47,7 mm 66,0 mm +43,0 mm 58,0 mm +51,0 mm
Taula 10: valors de precipitació de la primavera 2019 i dels seus mesos a l’Observatori de l’Ebre i Fabra
29
◀
Figura 14: Evolució històrica de la precipitació corresponent als primaveres de l’Observatori
de l’Ebre (1905-2019) i de l’Observatori Fabra (1914-2019).
La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. (L’Observatori de l’Ebre no disposa de
dades durant el període comprès entre maig i novembre del 1938)
30
◀
Figura 15: Evolució històrica del percentatge de la precipitació de les primaveres respecte de
la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1905-2019) i a l’Observatori Fabra (1914-
2019)
Els valors s’expressen en percentatge respecte de la mitjana climàtica per a la primavera del període
1961-1990. Les barres de color verd indiquen percentatges positius, és a dir, primaveres més plujosos, mentre que les barres de color carbassa indiquen primaveres més secs. La corba negra correspon a un
filtre gaussià de 13 membres. (L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades durant el període comprès entre maig i novembre del 1938).
31
◀
10. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant la
primavera a l’Estartit
La temperatura mitjana de l’aigua del mar de la primavera 2019 ha presentat una anomalia positiva a
totes les fondàries.
A la primavera el valor de la temperatura de l’aigua és en mitjana d’uns 14 °C a la superfície, baixant
gradualment amb la fondària, fins al voltant de 13 °C al nivell de 80 m. Enguany, les anomalies han estat moderades, entre +0,5 °C i +0,7 °C .
El mes de març va tenir les anomalies positives més marcades, especialment als nivells més superficials, mentre que a l’abril la diferència respecte de la mitjana climàtica va minvar. Al maig, en superfície, la
temperatura va estar per sota de la mitjana climàtica, per primer cop durant aquest any. Les altres
fondàries sí que van continuar amb lleus anomalies positives fins al final de la primavera.
La figura 16 presenta la temperatura del mar a l’Estartit durant les primaveres 1974-2019 a les
diferents fondàries.
La figura 17 presenta l’anomalia de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit de les la primaveres de
la sèrie.
Taula 11: Anàlisi de la temperatura de l’aigua del mar a diferents fondàries a l’Estartit
La taula següent mostra els valors de temperatura (T) de l’hivern 2015-2016, dels seus mesos, i el valor corresponent al període climàtic de referència 1981-2010, així com també els diferents valors d’anomalia:
L’Estartit PRIMAVERA 2019
Temperatura mitjana i anomalia respecte del període 1981-2010 (°C)
fondàries
Superfície -20 m - 50 m - 80 m
2019 14,5 14,1 13,9 13,6
1981-2010 14,0 13,5 13,2 12,9
AT +0,5 +0,6 +0,7 +0,7
TM 1981-2010 ATM TM 1981-2010 ATM TM 1981-2010 ATM TM 1981-2010 ATM
març 14,0 12,7 +1,3 13,6 12,6 +1,0 13,5 12,5 +1,0 13,3 12,5 +0,8
abril 14,0 13,6 +0,4 13,8 13,1 +0,7 13,6 12,9 +0,7 13,4 12,8 +0,6
maig 15,5 15,9 -0,4 15,0 14,9 +0,1 14,6 14,0 +0,6 14,0 13,4 +0,6
Taula 11: valors de temperatura de l’aigua del mar de la primavera 2019 i dels seus mesos a l’Estartit
L’Estartit: observacions realitzades a 2 milles mar endins del port de l’Estartit (el Baix Empordà), i amb dades des d’agost de l’any 1978
32
Figura 16: Evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant les primaveres 1974-2019
La temperatura mitjana a cada fondària es representa amb línies de traç continu i les línies de tendència
amb traç discontinu.
Figura 17: Evolució de l’anomalia de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit a la
primavera
33
◀
11. ANNEX
Al llarg de tot l’informe cal tenir en compte els següents aspectes:
1) Sempre s’expressa la temperatura (T) en graus Celsius (°C), la precipitació (PPT) en mil·límetres
(mm), unitat equivalent al litre per metre quadrat i la irradiació solar global en mega joules per metre quadrat (MJ/m2).
2) En termes climatològics, s’entén que l’hivern comprèn els mesos de desembre, gener i febrer; la primavera, els mesos de març, abril i maig; l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost i la tardor, els
mesos de setembre, octubre i novembre. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any anterior.
3) Les hores estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir
l’horari oficial d’estiu i una hora per obtenir l’horari oficial de l’hivern.
4) Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada o la temperatura mitjana
i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s’adopten els criteris següents:
Qualificació
PPT total registrada
respecte de la mitjana
climàtica
Qualificació
Diferència entre la
temperatura mitjana i
la mitjana climàtica
Molt sec < 30% Molt càlid ≥ +3,0 °C
Sec
Normal
Plujós
Molt plujós
≥30% i < 90%
≥90% i < 110%
≥110% i < 190%
≥ 190%
Càlid
Normal
Fred
Molt fred
≥+0,5 °C i <+3,0 °C
≥-0,5 °C i < +0,5 °C
≥-3,0 °C i < -0,5 °C
< -3,0 °C
5) Es fan servir les següents abreviatures:
TEMPERATURA (°C)
Mensual o estacional:
Abreviatura Nom de la variable
TMm Temperatura mitjana
TXm Temperatura màxima mitjana
TNm Temperatura mínima mitjana
TXx Temperatura màxima absoluta
TNn Temperatura mínima absoluta
ATMm Anomalia de la temperatura mitjana
ATXm Anomalia de la temperatura màxima mitjana
ATNm Anomalia de la temperatura mínima mitjana
Anual:
Abreviatura Nom de la variable
TMM Temperatura mitjana
TXM Temperatura màxima mitjana
34
PRECIPITACIÓ (mm)
GRUIX DE NEU (cm)
ALTRES
6) S’utilitza la següent adjectivació:
PRECIPITACIÓ
Intensitat
Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les
quantitats de precipitació recollides en 30 minuts:
Pluja - Feble: quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts
- Moderada: quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts - Forta: quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts
- Torrencial: quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts
Neu
- Feble: quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts - Moderada: quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts
- Forta: quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts
Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:
TNM Temperatura mínima mitjana
TXX Temperatura màxima absoluta
TNN Temperatura mínima absoluta
ATMM Anomalia de la temperatura mitjana
ATXM Anomalia de la temperatura màxima mitjana
ATNM Anomalia de la temperatura mínima mitjana
Abreviatura Nom de la variable
PPT Precipitació acumulada (per a qualsevol període)
PPTx24h Precipitació màxima diària
PPTx1h Precipitació màxima en 1 h
PPTx30min Precipitació màxima en 30 min
PPTx10min Precipitació màxima en 10 min
PPTx1min Precipitació màxima en 1 min
Abreviatura Nom de la variable
GNEUX Gruix de neu màxim diari
GNEUXx Gruix de neu màxim mensual
GNEUXX Gruix de neu màxim anual
Abreviatura Nom de la variable
S/S Sense sensor
35
- Xàfec: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en poc temps. A més sol anar relacionat amb tempesta.
- Ruixat: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període curt de temps.
Acumulació
Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir
de les quantitats acumulades en 24 hores:
Pluja
- Inapreciable (ip.): menys de 0,1 mm en 24 hores - Minsa: quantitats de fins a 5 mm en 24 hores
- Poc abundant: quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores - Abundant: quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores
- Molt abundant: quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores
- Extremadament abundant: quantitats superiors a 100 mm en 24 hores
Neu - Minsa: fins a 2 cm
- Poc abundant: quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores - Abundant: quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores
- Molt abundant: quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores
- Extremadament abundants: més de 40 cm en 24 hores
TEMPERATURA
S’indica la tendència de la temperatura respecte del dia anterior amb els criteris següents:
- Ascens o descens notable o acusat: canvis de més de 6 °C - Ascens o descens moderat: canvis de més de 3 °C i fins a 6 °C
- Ascens o descens lleuger: canvis de més d’1 °C i fins a 3 °C
- Estable o sense canvis: canvis de fins a 1 °C
Les onades de fred i de calor es defineixen com a la superació durant un mínim de 3 dies consecutius del llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred i calor, respectivament.
VENT
Pel que fa a la velocitat del vent, habitualment es fa referència a la ratxa màxima diària, la qual és la
mitjana aritmètica més alta del dia de tres valors obtinguts consecutivament durant tres segons.
En la definició d’episodis de vent fort, generalment s’adopta el criteri de la superació del llindar de
ratxa màxima de 90 km/h.
També es té en compte, de manera orientativa, l’escala de Beaufort. Aquesta està definida pel vent a la mar i a partir de velocitats d’una mitjana de 10 minuts, de manera que no es pot aplicar
directament als registres de la XEMA.
- Calma: velocitats de fins a 0,5 m/s (0 Beaufort)
- Fluix: velocitats superiors a 0,5 m/s i fins a 5 m/s (1-3 Beaufort) - Moderat: velocitats superiors a 5 m/s i fins a 10 m/s (4-5 Beaufort)
36
- Fort: velocitats superiors a 10 m/s i fins a 20 m/s (6-8 Beaufort) - Molt fort: velocitats superiors a 20 m/s i fins a 35 m/s (9-12 Beaufort)
- Extremadament fort: velocitats superiors a 35 m/s (superiors a 12 Beaufort)
7) Llindars de Situació Meteorològica de Perill (SMP)
El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) emet un Avís de Situació Meteorològica de Perill (SMP) quan es preveu la superació d’uns llindars específics per cada meteor. Per cada meteor es defineix un
llindar alt i un llindar baix.
Meteor Llindar baix Llindar alt
Intensitat de pluja
Intensitat > 20 mm / 30 minuts Intensitat > 40 mm / 30 minuts
Acumulació
de pluja Acumulada > 100 mm /24 hores Acumulada > 200 mm /24 hores
Neu
acumulada
en 24 hores
gruix ≥ 0 cm a cotes inferiors a 300 metres gruix > 5 cm a cotes inferiors a 300 metres
gruix > 2 cm a cotes superiors a 300 metres
fins a 600 metres
gruix > 15 cm a cotes superiors a 300
metres fins a 600 metres
gruix > 5 cm a cotes superiors a 600 metres fins a 800 metres
gruix > 20 cm a cotes superiors a 600 metres fins a 800 metres
gruix > 10 cm a cotes superiors a 800 metres
fins a 1000 metres
gruix > 30 cm a cotes superiors a 800
metres fins a 1000 metres
gruix > 20 cm a cotes superiors a 1000 metres fins a 1500 metres
gruix > 50 cm a cotes superiors a 1000 metres fins a 1500 metres
Vent
Ratxa màxima > 20 m/s a: Anoia, Alt
Penedès, Bages, Baix Llobregat, Baix Penedès,
Barcelonès, Garraf, Gironès, Maresme, Moianès, Osona, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià,
Selva, Tarragonès, Urgell, Vallès Occidental i Vallès Oriental
Ratxa màxima > 30 m/s a: Anoia, Alt
Penedès, Bages, Baix Llobregat, Baix Penedès, Barcelonès, Garraf, Gironès,
Maresme, Moianès, Osona, Pla
d’Urgell, Segarra, Segrià, Selva, Tarragonès, Urgell, Vallès Occidental i
Vallès Oriental
Ratxa màxima > 25 m/s a: Alt Camp, Alt
Urgell, Alta Ribagorça, Baix Camp, Baix Empordà, Berguedà, Cerdanya, Conca de
Barberà, Garrigues, Garrotxa, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l’Estany, Priorat,
Ribera d’Ebre, Ripollès, Solsonès, Terra Alta i Val d’Aran
Ratxa màxima > 35 m/s a la resta a: Alt Camp, Alt Urgell, Alta Ribagorça,
Baix Camp, Baix Empordà, Berguedà, Cerdanya, Conca de Barberà,
Garrigues, Garrotxa, Noguera, Pallars
Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l’Estany, Priorat, Ribera d’Ebre, Ripollès,
Solsonès, Terra Alta i Val d’Aran
Ratxa màxima > 30 m/s Alt Empordà, Baix Ebre i Montsià
Ratxa màxima > 40 m/s Alt Empordà, Baix Ebre i Montsià
37
Estat de la mar
Onades > 2.50 metres (maregassa) Onades > 4.00 metres (mar brava)
Fred Temperatura mínima extrema: temperatura inferior al percentil 2 de la temperatura
mínima diària
Onada de fred: temperatura inferior al
percentil 2 de la temperatura mínima
diària durant tres dies consecutius o més
Calor
Temperatura màxima extrema: temperatura
superior al percentil 98 de la temperatura màxima diària
Onada de calor: temperatura superior
al percentil 98 de la temperatura màxima diària durant tres dies
consecutius o més
![VESICULARESWE [Modo de compatibilidad] · ESTOMATITIS VESICULAR HOSPEDADORES Aislado en insectos Equino Bovino Invierno Primavera Verano Otoño Presentación de la enfermedad estacional](https://img.pdfslide.tips/doc/110x75/5f791fb20f6a0333e91f3d68/vesiculareswe-modo-de-compatibilidad-estomatitis-vesicular-hospedadores-aislado.jpg)
