BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. FEBRER DEL 2011 · 2019-05-23 · BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. FEBRER DEL 2011 El mes de febrer del 2011 ha estat termomètricament càlid a gran part

C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected]

1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. FEBRER DEL 2011 El mes de febrer del 2011 ha estat termomètricament càlid a gran part de Catalunya, especialment a gran part del Pirineu i del Prepirineu. A la Costa Brava i punts de la depressió Central ha estat normal, en aquest últim cas, probablement per la presència de la boira. Pluviomètricament, el mes ha estat sec a gran part del territori, i fins i tot molt sec a una àmplia zona que abraça el terç nord del país i al litoral i prelitoral de la demarcació de Tarragona. En canvi, a la Val d’Aran i a les parts més elevades del Pallars Sobirà el mes s’ha de qualificar com a plujós. El mes de febrer ha estat marcat per l’episodi de vent fort que va afectar el Principat els dies 21 i 22, i que sobretot va afectar les Terres de l’Ebre, Costa Daurada, Alt Empordà i zones més elevades del Pirineu, Prepirineu i Montseny. Descripció sinòptica del mes Els trets termopluviomètrics que van caracteritzar el febrer s’han d’explicar per les configuracions sinòptiques que van predominar al llarg del mes:

- La persistència de les altes pressions durant els primers 12 dies del mes van mantenir la temperatura elevada, fora d’aquells indrets afectats per la boira, i van provocar un important episodi de contaminació a les zones més poblades de Catalunya. - Durant la segona quinzena del mes, la configuració sinòptica en alçada, a un 5.500 m d’altitud, va venir marcada per la presència del corrent en jet. Aquest fet, d’una banda, va evitar un intercanvi tèrmic amb les altes latituds i per tant una baixada de la temperatura, i de l’altra, va afavorir el pas de tot un seguit de pertorbacions que arribaven molt desgastades a Catalunya pel seu recorregut d’oest a est. Malgrat això, al vessant atlàntic de Catalunya aquestes encara eren actives, acumulant quantitats destacades de precipitació a la comarca de la Val d’Aran i a les parts més elevades de la comarca del Pallars Sobirà. Cal destacar el front que va afectar Catalunya entre els dies 21 i 23 que va donar un episodi de vent fort. En algunes estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya ubicades a la comarca del Montsià es va superar el valor de la ventada del 24 de gener de 2009. - Aquest dinàmica es va trencar durant els dos últims dies del mes amb una entrada del vent del nord i una baixada de la temperatura. A més, es van produir precipitacions que van ser de neu a cotes relativament baixes, com a la serra de Prades i als Ports.

Tots aquests aspectes es detallen a continuació. Les altes pressions van ser predominants durant els primers dotze dies del mes. La temperatura, a excepció del primer dia del mes que es va mantenir baixa, va estar per damunt dels valors normals per l’època de l’any, fora d’aquells llocs afectats per les boires que es van ubicar a les planes interiors, especialment a les zones més fondes de la depressió Central. Cal remarcar que el dia 2 es van produir diferències importants de temperatura dins de l’àmbit del Pirineu, segons si la vall estava afectada o no pel vent. Aquest fet va estar provocat pel vent del nord que va afectar el Principat, provocant una temperatura molt més alta a la cara sud que a la cara nord del Pirineu. De totes maneres, no va ser un episodi de fogony pròpiament dit, ja que no va anar acompanyat de precipitacions (ni tan sols de núvols) a la cara nord del Pirineu. La figura 1 mostra l’anàlisi a les 0 hores UTC del dia 2 de febrer de la topografia de 850 hPa (a uns 1.500 m d’alçada), nivell que resulta un


2

bon indicador de la temperatura en superfície. L’anàlisi presenta importants diferències a aquest nivell a banda i banda del Pirineu (de -2 a -5 ºC a la cara nord i de +1 a +3 ºC a la cara sud). D’aquesta manera, al fons de les valls de la cara sud on va fer vent, els valors mesurats a primera hora del matí, d’entre 8 i 9 ºC a 700-800 m, quadraven amb els 2 i 3 ºC pronosticats a 1.500 m. On no va fer vent (per exemple, a la Val d’Aran o a les zones baixes de l’interior), la inversió tèrmica nocturna va permetre glaçades considerables. La superposició dels dos efectes ha permès aquestes diferències de fins a 15 ºC entre dues Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) que molt sovint tenen temperatures nocturnes semblants: Sort (el Pallars Sobirà) va registrar el dia 2 una temperatura a les 7 del matí de 8,8 ºC mentre que a Vielha (la Val d’Aran) la temperatura mínima va ser de -6,2 ºC. A més, a la figura 1 s’adjunta la distribució de la temperatura en superfície de les EMA gestionades per l’SMC on queda clarament reflectit el fenomen descrit, així com la tramuntana que va afectar a l’Alt Empordà que va provocar un destacable ascens tèrmic.

Figura 1. Topografia de 850 hPa del dia 2 de febrer a les 0 h UTC (esquerra de la figura) i temperatura en superfície de les EMA gestionades per l’ SMC del dia 2 a les 7 del matí (dreta de la figura)

És important destacar que les pressions van ser molt altes durant els primers set dies del mes. La figura 2 mostra l’evolució horària de la pressió atmosfèrica registrada durant aquests dies a l’EMA de Barcelona-Raval (el Barcelonès) gestionada per l’SMC ubicada al centre de la ciutat de Barcelona. Si bé els valors assolits no són els més alts de la sèrie que corresponen al dia 31 de desembre de 2006 amb valors horaris entre 1035 hPa i 1039 hPa, el dia 4 de febrer es van registrar valors horaris que van oscil·lar entre els 1.027 i els 1.032 hPa, mentre que els valors d’aquesta variable per al dia 5 es van situar entre els 1.029 i els 1.032 hPa.


3

Figura 2. Evolució horària de la pressió atmosfèrica a l’EMA de Barcelona-Raval (el Barcelonès) entre els dies 1 i 7 de febrer

La configuració sinòptica durant aquests dies es va caracteritzar per la presència d’un anticicló persistent centrat a la península Ibèrica, amb una entrada d’una dorsal en altura, tal com mostra la figura 3 a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hPa (a uns 5.500 m d’alçada) del dia 5 a les 12 hores UTC. Aquesta situació va provocar un moviment de subsidència, amb la consegüent inhibició dels moviments verticals a la capa més baixa de la troposfera, i que va afavorir una concentració de partícules en suspensió a les àrees més industrialitzades, provocant un episodi de contaminació important.

Figura 3. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 5 de febrer a les 12 h UTC


4

Per trobar la recurrència d’una situació meteorològica similar a l’observada durant els primers dies de febrer, s’ha analitzat la situació sinòptica presentada a la figura 3 de tots els dies del període novembre a febrer dels darrers cinc anys, és a dir, aquelles situacions amb altes pressions amb subsidència i una persistència superior als quatre dies. Aquest fet és important a l’hora d’estimar la capacitat dispersiva de l’atmosfera i, per tant, en l’avaluació de l’impacte de l’episodi de contaminació. D’aquesta manera, durant l’any 2010 no es va presentar cap situació similar a l’actual, mentre que al 2009 n’hi va haver dues, però amb una persistència de només quatre dies. En canvi, en els tres anys anteriors (2006, 2007 i 2008), el nombre de situacions no va ser molt més elevat, amb 4, 2 i 2 situacions respectivament, però els episodis detectats van tenir una persistència superior, amb una ratxa màxima de 12 dies entre el 19 i el 30 de gener de 2008. A partir del dia 8 les altes pressions es van anar debilitant a la vegada que es van retirar cap a l’est, fet que va afavorir que a partir del dia 13 la configuració sinòptica en alçada, a un 5.500 m d’altitud, va estar marcada per la presència del corrent en jet (és a dir, amb un predomini del vent de l’oest). Aquesta situació, d’una banda, va evitar un intercanvi tèrmic amb les altes latituds i per tant una baixada de la temperatura, i, de l’altra, va afavorir el pas de tot un seguit de pertorbacions que arribaven molt desgastades a Catalunya pel seu recorregut d’oest a est. Malgrat això, al vessant atlàntic de Catalunya aquestes encara eren actives, acumulant quantitats destacades de precipitació a la comarca de la Val d’Aran i a les parts més elevades de la comarca del Pallars Sobirà. Fins a un total de quatre pertorbacions van penetrar per l’oest entre els dies 13 i 23, aspectes de les quals es detallen a continuació.

- El primer front va afectar el país entre els dies 13 i 15. La configuració queda dibuixada a la figura 4 a partir de la topografia de 500 hPa (a uns 5.500 m d’alçada) i la imatge METEOSAT del dia 13 a les 12 hores UTC. Als nivells mitjans de la troposfera un solc associat a una baixa ubicada al nord de les illes Britàniques afectava gran part de l’Atlàntic oriental, mentre que la nuvolositat associada a la pertorbació queda reflectida a la imatge METEOSAT. Aquesta situació va donar precipitacions generals però les quantitats acumulades van ser poc importants.

Figura 4. Topografia de 500 hPa i imatge METEOSAT del dia 13 de febrer a les 12 h UTC


5

D’aquesta manera, al final del dia 13 es van produir precipitacions febles i minses a punts del terç oest del país. Al llarg de la matinada i matí del dia 14 es van produir precipitacions febles que es van desplaçar d'oest a est del país. A partir del migdia van quedar restringides al terç nord, quadrant nord-est i punts del litoral Central. Al final del dia, hi van haver algunes precipitacions febles a Ponent i a l'extrem sud del país. Les quantitats acumulades van ser minses, i puntualment poc abundants. Durant el dia 15 es van produir precipitacions febles i disperses a la meitat oest del país, més concentrades a l'extrem sud i Pirineu oriental on van acumular quantitats minses en general (fins a 5 mm en 24 hores). Al llarg de la tarda les precipitacions es van anar estenent a la resta del litoral. - Entre els dies 16 i 18 una segona pertorbació va afectar el Principat. La figura 5 presenta els mapes de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa del dia 16 a les 12 hores UTC. Una potent borrasca ubicada al nord-oest de la península Ibèrica afectava gran part de l’Europa Occidental, si bé els vents sobre Catalunya en els dos nivells analitzats eren de ponent. Aquesta pertorbació va tenir la novetat que al seu centre anava acompanyada d’aire fred que en el seu pas per Catalunya va provocar un descens tèrmic i l’aparició de nevades molt febles a cotes relativament baixes.

Figura 5. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 16 de febrer a les 12 h UTC

Durant la matinada del dia 16 es van produir precipitacions febles i disperses al litoral Central i del sud, si bé va ser a partir del vespre quan es van iniciar de nou per la meitat oest del país i es estendre a la resta de manera feble i dispersa. Van acumular quantitats minses en general (fins a 5 mm en 24 hores). Va ser durant el dia 17 quan va creuar el país el gruix de la pertorbació. De matinada es van iniciar precipitacions per la meitat oest i al llarg del matí van avançar d'oest a est. A partir del vespre van quedar restringides al Pirineu, sobretot al vessant nord, a l'extrem nord-est i al litoral Central. Les precipitacions van ser generals i febles, si bé les més importants van afectar el litoral i prelitoral Central i del nord on puntualment van ser moderades. Van acumular quantitats entre minses (fins a 5 mm en 24 hores) i poc abundants en general (de 5 a 20 mm en 24 hores), tot i que localment van ser abundants (superiors als 20 mm en 24 hores) en punts del litoral Central. La cota de neu va ser al


6

voltant dels 900 metres, tot i que va baixar fins als 700 metres a la Catalunya Central i al prelitoral Central. Al matí la cota va ser puntualment més baixa al Prepirineu occidental. Es van registrar algunes calamarsades a punts de l'Alt Empordà i del Maresme. A la matinada del dia 18 se'n van produir de febles i minses al Pirineu, i d'inapreciables a punts del litoral Central i sud de la Costa Brava. La cota de neu va ser al voltant dels 900 metres. - Un nou front va creuar Catalunya els dies 19 i 20. La situació no apareix ben definida en alçada tal com il·lustra la figura 6: la topografia de 500 hPa del dia 19 a les 12 hores UTC mostra un predomini dels vents de ponent. En canvi, la imatge METEOSAT del mateix dia i a la mateixa hora mostra com la nuvolositat va ser important a gran part de la península Ibèrica, especialment al vessant mediterrani.

Figura 6. Topografia de 500 hPa i imatge METEOSAT del dia 19 de febrer a les 12 h UTC

A partir del migdia del dia 19 es van iniciar precipitacions pel terç oest que durant la tarda es van estendre a la resta del territori. A partir del vespre es van restringir a punts del litoral i prelitoral Central i del nord i al final del dia es van esvair completament. En general van ser d'intensitat feble, i van acumular quantitats de precipitació minses, localment poc abundants a ponent. De matinada del dia 20 hi va haver algunes precipitacions febles i disperses a punts del litoral i prelitoral i resta de la meitat est. A partir del matí les precipitacions es van restringir a punts del quadrant nord-est i litoral i prelitoral Central en forma de ruixats aïllats que es van mantenir de forma dispersa fins a primera hora del vespre. Van acumular quantitats de precipitació poc abundants. - Entre els dies 21 i 23 la situació meteorològica va començar a canviar i els fluxos van passar a ser del nord. Aquesta nova configuració, d’una banda, va donar un episodi de vent fort que en algunes estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya ubicades a la comarca del Montsià van superar el valor de la ventada del 24 de gener de 2009, i, de l’altra, es van produir nevades importants al vessant nord del Pirineu, on a la val d’Aran es van acumular entre 20 i 30 cm de neu i a alta muntanya es van arribar a superar els 50 cm de neu nova.


7

La figura 7 mostra la configuració sinòptica del dia 22 a les 12 hores UTC a partir del mapa de pressió en superfície i la imatge del METEOSAT. En el nivell més baix de la troposfera, la situació meteorològica estava dominada per un anticicló a l’oest de la península Ibèrica i una àrea de baixes pressions a l’oest de la península Itàlica. Entre els dos centres d’acció es va generar un flux del nord que va provocar l’episodi de vent més amunt esmentat. A més, el vent del primer quadrant va provocar nuvolisitat de retenció al vessant nord del Pirineu que juntament amb l’aire fred que començava a entrar provinent d’altes latituds va afavorir que les precipitacions que es van produir en aquest indret fossin en forma de neu.

Figura 7. Mapa de pressió en superfície i imatge METEOSAT del dia 22 de febrer a les 12 h UTC

D’aquesta manera, al matí del dia 21 es van produir algunes precipitacions febles al vessant nord del Pirineu, amb una cota situada a l'entorn dels 1.200 metres. A partir de la tarda van arribar precipitacions al terç oest del país, que es van estendre a la resta del terç nord i de manera més aïllada a d'altres punts del territori. Van ser precipitacions febles, en general, que van acumular quantitats minses o poc abundants de precipitació. La cota de neu es va situar a l'entorn dels 1.100 metres, puntualment més baixa al Pirineu occidental. Durant el dia 22 se'n van produir d’entre febles a moderades al vessant nord del Pirineu durant tot el dia, així com a d'altres punts de l'extrem nord del Pirineu de manera més feble. A més, de matinada també hi van haver algunes precipitacions febles a l'Empordà. La cota de neu va estar situada al voltant dels 1.000 metres, tot i que a partir de la tarda baixa cap als 900 metres. Els gruixos de neu acumulats van ser entre minsos i poc abundants en general (de 2 a 5 cm en 24 hores), tot i que puntualment van arribar a ser abundants (fins a 10 cm en 24 hores) o molt abundants (entre 10 i 40 cm en 24 hores) a cotes elevades. Hi van haver algunes precipitacions febles i intermitents al vessant nord del Pirineu, sobretot de matinada del dia 23, amb una cota que va ser a l'entorn dels 1.000 metres. Es van acumular gruixos de neu minsos o localment abundants ( fins a 5 cm en 24 hores). Cal remarcar que durant aquests dies a les zones més afectades per vent, les Terres de l’Ebre, la Costa Daurada, l’Alt Empordà, i les zones més elevades del Pirineu, Prepirineu i el Montseny, s’hi van registrar valors pròxims als mesurats el dia 14 de gener de 2010 quan es va produir una situació de vent de mestral. Cal destacar les ratxes de tres EMA gestionades per l’SMC, Espot (2.519 m) a la


8

comarca del Pallars Sobirà amb una ratxa màxima de 127,8 km/h, Amposta (el Montsià) amb 127,4 km/h, i illa de Buda (el Montsià) amb 88,6 km/h, on es van superar el valor de la ventada del 24 de gener de 2009 que va afectar tot Catalunya. D’altra banda, la nevada que va caure al Pirineu va deixar quantitats de neu acumulada molt abundants al vessant nord de la serralada. Fins i tot en alguns punts d’alta muntanya es va arribar a superar el mig metre de neu nova. La nevada va anar acompanyada de vent molt fort, fet que va provocar que les acumulacions de neu van ser molt irregulars i sovint també van donar lloc al fenomen del torb. A continuació es presenten els gruixos de neu registrats a les EMA gestionades per l’SMC durant aquests tres dies:

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu (cm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 50 la Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 42 Sasseuba (2.228 m) la Val d'Aran 38 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 25 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 16 Núria (1.971 m) el Ripollès 13 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 12 Ulldeter (2.364 m) el Ripollès 9 el Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 4 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 1

A més, a Arties (la Val d’Aran) es van acumular fins a 28 cm de neu i a Vielha el gruix va arribar fins als 20 cm, segons dades dels membres de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionada per l’SMC. A continuació es presenten algunes imatges de la nevada cedides pels membres de la XOM:

Imatge 1. Esquerra de la imatge. Vielha (22/02/2011 a les 23 hores). Ramiro Franco (XOM).

Dreta de la imatge. Refugi d’Ares (22/01/2011 a les 10 hores. Ramon Baylina (XOM)


9

La taula següent reflecteix les quantitats de precipitació superiors als 25 mm enregistrades a les EMA gestionades pel SMC entre els dies 13 i 23, on es pot observar com el quadrant nord-occidental del país i el litoral central van enregistrar les quantitats més destacables. La figura 8 reflecteix la distribució de la precipitació acumulada durant l’esmentat període.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 101,6 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 84,6 Sasseuba (2.228 m) la Val d'Aran 78,4 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 76,1 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 50,1 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 44,7 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 43,0 Ulldeter (2.364 m) el Ripollès 35,4 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 33,3 Núria (1.971 m) el Ripollès 27,2 Barcelona - Observatori Fabra el Barcelonès 25,6

Figura 8. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 13 i 23 de febrer


10

La temperatura es va recuperar entre els dies 24 i 26 quan les altes pressions es van imposar i les boires a les valls interiors van ser el fenomen meteorològic més destacat. El mes va acabar amb una pertorbació que va deixar les quantitats més importants a les parts més elevades del Pirineu occidental i una baixada important de la temperatura. La figura 9 mostra la configuració del dia 28 a les 12 hores UTC a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia a 500 hPa. En superfície es va produir un flux del nord sobre Catalunya generat entre els dos centres d’acció predominants: un anticicló sobre l’Atlàntic i un centre de baixes pressions a la Mediterrània. En alçada una baixa retrògrada procedent de la península Itàlica va afectar el Principat amb una temperatura de -34 ºC al seu centre, inestabilitzant l’atmosfera i contribuint a l’aparició de precipitacions. A més, el vent del nord va impulsar una massa d’aire molt freda procedent de l’interior del continent que va provocar el marcat descens tèrmic al país.

Figura 9. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 28 de febrer a les 12 h UTC Durant el dia 27 es van produir precipitacions febles al terç nord i resta del litoral i Prelitoral nord. Les quantitats de precipitació acumulades van ser minses. La cota va ser al voltant dels 800 metres. Localment les precipitacions van anar acompanyades de calamarsa o calabruix a l'extrem nord-est. Al vessant nord del Pirineu van continuar les precipitacions febles durant tota la jornada del dia 28, sobretot de matinada. De manera més aïllada van afectar d'altres punts de l'extrem nord de la serralada. Al vessant nord es van acumular quantitats poc abundants de precipitació, si bé a cotes elevades localment van ser abundants. A banda, durant el matí es van produir plugims febles a punts del Prelitoral sud. Durant la tarda i fins a la nit van caure ruixats d'intensitat feble o moderada a la Catalunya Central i a punts de la meitat sud del país. La cota de neu va ser al voltant dels 700 metres al matí, mentre que al vespre va baixar fins als 500 metres al Prelitoral sud. A més, durant la tarda i el vespre les precipitacions localment van anar acompanyades de tempesta i de calamarsa. En general, les quantitats acumulades van ser minses, o localment poc abundants al litoral i Prelitoral sud. La taula següent reflecteix les quantitats superiors als 10 mm enregistrades a les EMA gestionades per l’SMC els dies 27 i 28. La figura 10 reflecteix la distribució de la precipitació acumulada durant l’esmentat període, on es pot observar com al Pirineu occidental es van enregistrar les quantitats més destacables.


11

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 44,9 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 25,3 Sasseuba (2.228 m) la Val d'Aran 22,2 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 12,5 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 12,5

Figura 10. Distribució de la precipitació els dies 27 i 28 de febrer


12

Temperatura Termomètricament, el mes de febrer s’ha de considerar càlid1 a gran part de Catalunya, especialment a àmplies zones del Pirineu i del Prepirineu. Aquest fet s’ha d’explicar per la persistència de les altes pressions durant els primers dotze dies del mes i la circulació zonal que va predominar durant la segona quinzena del mes, configuració que va evitar l’intercanvi tèrmic amb les altes latituds. En canvi, a la Costa Brava i a punts de la depressió Central ha estat normal, en aquest últim cas, probablement per la presència de la boira. Les anomalies positives (diferències de la temperatura mitjana mensual del febrer respecte a la mitjana climàtica mensual del mes de febrer pel període de referència 1961-1990) que han estat superiors als +2,0 ºC s’han presentat al Pirineu oriental. La taula següent mostra les anomalies negatives més significatives registrades a les EMA gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC) Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya +2,2 Molló el Ripollès +2,1 Núria (1.971 m) el Ripollès +2,1 Malniu (2.230 m) la Cerdanya +2,1

Les anomalies negatives que han estat inferiors als -0.5 ºC s’han produït al nord-est del país i a la depressió Central. A les terres de Lleida, aquestes anomalies negatives s’han produït segurament per la presència de boires que van mantenir la temperatura baixa durant els dos períodes del mes amb predomini d’altes pressions.

1

Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de: Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atlas climàtic de Catalunya. Període 1961-1990. Al llarg de tot l’informe, s’expressen la temperatura (T) en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus valors mitjans climàtics corresponents, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total enregistradarespecte de la mitjana

climàtica Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

molt sec sec normal plujós molt plujós

< 30% entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190%

molt càlidcàlid normal fred molt fred

≥ +3,0 ºC entre +3,0 ºC i +0,5 ºC entre +0,5 ºC i -0,5 ºC entre -0,5 ºC i -3,0 ºC ≤ -3,0 ºC


13

Precipitació Pluviomètricament, el mes ha estat sec a gran part del territori, i fins i tot molt sec a una àmplia zona que abraça el terç nord del país i al litoral i prelitoral de la demarcació de Tarragona. En canvi, a la Val d’Aran i a les parts més elevades del Pallars Sobirà el mes s’ha de qualificar com a plujós. Aquesta distribució està en relació amb el caràcter de les pertorbacions que van visitar el Principat durant el febrer, amb un recorregut predominantment d’oest a est, arribant molt desgastades al Principat, si bé al vessant atlàntic del Principat aquestes encara eren actives. La precipitació acumulada durant el període de l’1 al 28 de febrer de 2011 a les EMA gestionades per l’SMC mostra que els valors varien entre els més de 100 mm enregistrats a gran part de la Val d’Aran i a les parts més elevades del Pallars sobirà, i els menys de 5 mm a àmplies zones de la vall de l’Ebre, Prepirineu Central i punts del litoral nord. Així, la taula següent mostra les quantitats de precipitació més remarcables enregistrades al llarg del mes de febrer a les EMA gestionades per l’SMC.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 148,1 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 113,8 Sasseuba (2.228 m) la Val d'Aran 102,1 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 86,7 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 63,2 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 51,1

Les quantitats màximes de precipitació per sobre dels 25 mm en 24 hores mesurades a les EMA gestionades per l’SMC queden reflectides a la taula següent:

Nom de l’EMA Comarca PPT x 24 h (mm) Dia Vielha e Mijaran la Val d'Aran 42,9 22 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 39,4 22 Sasseuba (2.228 m) la Val d'Aran 34,2 22 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 29,5 22 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 26,1 22

A continuació, es presenten els gràfics d’evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA ubicades a l’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC. Per facilitar-ne la interpretació, s’han classificat les EMA en tres zones seguint criteris nivoclimàtics: 1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. La Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i

Sasseuba (2.226 m). 2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.540 m), Espot (2.520 m), Lac

Redon (2.236 m) i Salòria (2.445 m). 3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. El Cadí nord (2.149 m)-Prat d’Aguiló, Malniu

(2.310 m), el Port del Comte (2.300 m) i Ulldeter (2.367 m).


14

Els màxims de neu al llarg del mes de febrer es van assolir a les estacions ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana i a l’Aran-franja nord de la Pallaresa, tal com mostren els 172 cm enregistrats a l’EMA de la Bonaigua (2.266 m) a la comarca del Pallars Sobirà, els 152 cm a Certascan (2.400 m) a la comarca del Pallars Sobirà o els 145 cm a Lac Redon (2.247 m) a la comarca de la Val d’Aran. En canvi, els gruixos al Pirineu oriental van ser més modestos. Durant la segona quinzena del mes amb una circulació més zonal sobre el Principat, les pertorbacions eren més efectives al Pirineu occidental, especialment les depressions que van visitar Catalunya entre els dies 21 i 23, i els dies 27 i 28, que van deixar gruixos destacables, sobretot a la zona de l’Aran-franja nord de la Pallaresa. La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual enregistrat a les EMA d’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu (cm) la Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 172 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 152 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 145 Sasseuba (2.228 m) la Val d'Aran 131 Boí (2.535 m) l'Alta Ribagorça 91 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 63 Ulldeter (2.364 m) el Ripollès 38 El Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 34 Núria (1.971 m) el Ripollès 34 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 33 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 31 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 22

Si comparem els gruixos de neu del mes de febrer d’enguany respecte dels gruixos de neu assolits al febrer de l’any passat, trobem que excepte a les EMA de Sasseuba (2.228 m) a la comarca de la Val d’Aran amb un +30% respecte del febrer del 2010, Salòria (2.451 m) a la comarca del Pallars Sobirà amb un +25%, i Certascan (2.400 m) a la comarca del Pallars Sobirà amb un +13%, la resta d’EMA presenten gruixos per sota dels enregistrats al gener del 2010. Aquests gruixos varien entre el -2% a Ulldeter (2.364 m) a la comarca del Pallars Sobirà o el -5% a la Bonaigua (2.266 m) a la comarca del Pallars Sobirà, i el -60% a l’EMA de Boí (2.535 m) a la comarca de l’Alta Ribagorça o el -68% a Espot (2.519 m) a la comarca del Pallars Sobirà.


15

Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l’Aran-franja nord de la Pallaresa

Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana

0102030405060708090

100110120130140150160170180

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28

Gruix de ne

u (cm)

Dies

la Bonaigua (2.266 m) Certascan (2.400 m) Sasseuva (2.228 m)

0102030405060708090

100110120130140150160170180

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28

Gruix de ne

u (cm)

Dies

Boí (2.535 m) Espot (2.519 m) Lac Redon (2.247 m) Salòria (2.451 m)


16

Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental

0102030405060708090100110120130140150160170180

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28

Gruix de ne

u (cm)

Dies

Cadí Nord (2.143 m) ‐ Prat d'Aguiló El Port del Comte (2.316 m)

Malniu (2.230 m) Núria (1.971 m)

Ulldeter (2.364 m)


17

Vent El mes de febrer ha estat marcat per l’episodi de vent fort que va afectar el Principat els dies 21 i 22, i que sobretot es va fer sentir a les Terres de l’Ebre, Costa Daurada, Alt Empordà i zones més elevades del Pirineu, Prepirineu i Montseny. La situació meteorològica va estar definida (vegeu la figura 7) per una situació de nord provocada per una configuració sinòptica que en el nivell més baix de la troposfera estava dominada per un anticicló a l’oest de la península Ibèrica i una àrea de baixes pressions a l’oest de la península Itàlica. Entre els dos centres d’acció es va generar un flux del primer quadrant, fet que va provocar l’episodi de vent fort a Catalunya. Les ratxes de vent més importants (per sobre dels 90 km/h) enregistrades a les EMA gestionades pel SMC són les que es presenten a la taula següent:

Nom de l’EMA Comarca Ratxa de vent (km/h) Dia Portbou l’Alt Empordà 143,6 22 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 137,5 22 Santuari de Queralt el Berguedà 131,4 22 El Perelló el Baix Ebre 129,6 22 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 127,8 22 Amposta el Montsià 127,4 22 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 122,4 22 Puig Sesolles (1668m) el Vallès Oriental 102,6 22 Ulldeter (2.364 m) el Ripollès 102,6 22 El Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 91,4 22 Constantí el Baix Camp 91,1 22 PN dels Ports el Baix Ebre 90,0 22

Cal remarcar que durant aquests dies a les zones més afectades per vent, s’hi van enregistrar valors pròxims als mesurats el dia 14 de gener de 2010 quan es va produir una situació de vent de mestral. Cal destacar les ratxes de tres EMA gestionades per l’SMC, Espot (2.519 m), Amposta (el Montsià), i illa de Buda (el Montsià), indrets on es va superar el valor de la ventada del dia 24 de gener de 2009. Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la complexitat orogràfica, s’han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d’aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d’aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes, i s’hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s’hi distingeixen 16 sectors), i alhora informa sobre la seva velocitat mitjana (s’hi distingeixen 6 intervals).


18

> 0,5 - 2,5 > 2,5 - 5 > 5 - 7,5 > 7,5 - 10 > 10 - 20 > 20 V e lo c it a t mit ja n a de l v ent (m/s)

Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels ventsData dominant ?0,5 m/s mensual

Sant Pere Pescador

20,4

23,0

22 de febrer

NNW

Comarca Nom de l'EMA

Alt Camp Vila-rodona

NNW

27 de febrer

U2 Alt Empordà

DQ

X4 Barcelonès Barcelona-Raval

17,1

WSW

22 de febrer

C8 Segarra Cervera

20,7

UU Montsià Amposta 35,4

22 de febrer

15,3

WSW

22 de febrer

CY Osona Muntanyola

17,3

WSW

WQ Pallars Jussà Montsec d'Ares (1.571 m) NNW

DP Cerdanya Das

23,1

1 de febrer

E

2 de febrer

NW

21 de febrer

VK Segrià Lleida-Raimat

19,1

WNW

22 de febrer

0,2

21,8

6,3

5,4

15,9

0,5

12,2

5,7

1,3


19

EFEMÈRIDES METEOROLÒGIQUES DEL MES DE FEBRER DEL 2011 Temperatura màxima absoluta

Aldover (el Baix Ebre) 23,3 ºC Dia 26 Parets del Vallès (el Vallès Oriental) 22,5 ºC Dia 25 Tarragona-Complex Educatiu 22,3 ºC Dia 25

Temperatura mínima absoluta

Alta muntanya (per damunt dels 1.800 m)

Boí (2.535 m) – l’Alta Ribagorça -12,6 ºC Dia 28 la Bonaigua (2.266 m) - el Pallars Sobirà -12,5 ºC Dia 1 Sasseuba (2.228 m) - la Val d’Aran -12,1 ºC Dia 1

Resta del territori

Das (la Cerdanya) -9,0 ºC Dia 1 el Pont de Suert (l’Alta Ribagorça) -7,2 ºC Dia 1 Baldomar (la Noguera) -6,6 ºC Dia 3

Precipitació màxima en 24 hores

Vielha e Mijaran 42,9 mm Dia 22 Certascan (2.400 m) - el Pallars Sobirà 39,4 mm Dia 22 Sasseuba (2.228 m) - la Val d’Aran 34,2 mm Dia 22


20

TAULA RESUM DELS VALORS TERMOPLUVIOMÈTRICS DE LES ESTACIONS GESTIONADES PEL SMC FEBRER 2011

Codi Comarca Nom EMA Tmm(ºC)

Txm(ºC)

Tnm(ºC)

Txx(ºC) dia

Tnn (ºC) dia

PPT (mm)

PPTx24h(mm) dia

VY Alt Camp Nulles 9,3 15,5 4,4 22,0 25 1,4 8 12,5 7,3 28DQ Alt Camp Vila-rodona 8,8 14,6 4,5 21,1 6 -1,8 8 9,4 2,9 28U1 Alt Empordà Cabanes 9,3 15,5 2,9 20,1 25 -1,7 6 9,4 4,7 21W1 Alt Empordà Castelló d'Empúries 9,5 15,0 3,5 20,6 25 -1,9 6 13,5 10,1 17VZ Alt Empordà Espolla 9,7 15,1 4,3 20,3 25 -1,0 7 15,4 10,6 21D6 Alt Empordà Portbou 9,9 13,1 7,5 19,8 6 3,5 2 22,8 13,4 17D4 Alt Empordà Roses 10,5 15,3 5,6 20,7 25 0,2 9 14,8 11,0 17U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador 9,8 15,3 4,2 21,2 25 -1,2 9 21,6 18,4 17W2 Alt Empordà Torroella de Fluvià 9,1 15,0 3,2 20,5 25 -2,6 6 25,2 20,8 17W3 Alt Empordà Ventalló 9,4 15,5 3,1 21,5 25 -2,2 6 24,1 21,6 17WP Alt Penedès Canaletes 8,1 13,6 3,6 19,8 6 -0,8 8 15,9 11,2 17DI Alt Penedès Font-rubí 8,9 14,0 4,8 19,7 6 0,8 12 15,4 11,8 17W4 Alt Penedès la Granada 8,9 14,8 4,2 20,9 6 0,1 8 16,2 10,6 17U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca 7,9 14,6 2,1 20,4 25 -2,3 8 14,8 9,8 17WY Alt Penedès Sant Sadurní d'Anoia 8,5 15,0 2,8 21,4 6 -1,3 8 24,9 17,9 17CD Alt Urgell la Seu d'Urgell 5,3 13,2 -1,0 20,8 26 -4,4 1 7,9 6,5 21W5 Alt Urgell Oliana 4,8 12,3 -1,1 17,0 6 -4,4 2 7,0 2,5 19CJ Alt Urgell Organyà 5,6 13,4 -0,5 18,7 6 -3,1 13 2,8 1,8 14Z2 Alta Ribagorça Boí (2.535 m) -3,4 0,3 -6,2 11,1 6 -12,6 28 43,0 26,1 22CT Alta Ribagorça el Pont de Suert 3,7 13,2 -2,9 20,2 25 -7,2 1 9,6 2,6 14CE Anoia els Hostalets de Pierola 8,6 14,5 4,0 20,4 6 0,3 9 9,7 6,7 17XB Anoia la Llacuna 6,7 13,1 1,2 19,6 6 -2,1 3 7,4 3,7 17XA Anoia La Panadella 6,0 10,2 2,4 15,6 7 -3,0 1 9,3 4,6 17H1 Anoia Òdena 6,4 14,0 0,4 20,3 6 -3,7 3 16,3 11,2 17WW Bages Artés 5,8 14,4 -0,5 20,6 6 -3,9 9 8,9 7,3 17U4 Bages Castellnou de Bages 6,9 13,4 1,9 19,1 6 -1,2 1 7,4 6,0 17R1 Bages el Pont de Vilomara 6,3 15,3 0,0 20,5 6 -3,8 9 7,2 5,9 17WN Bages Montserrat - Sant Dimes 7,6 11,0 4,9 17,9 5 -1,3 28 7,6 4,0 17CL Bages Sant Salvador de Guardiola 5,4 13,9 -0,7 18,7 6 -5,7 3 8,6 6,2 17U5 Baix Camp Prades 4,1 10,5 -0,5 16,7 6 -3,8 2 16,2 5,2 17W6 Baix Camp Riudoms 10,4 16,2 5,8 21,4 25 2,4 28 5,2 1,7 28U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs 10,6 15,5 6,5 20,4 25 2,6 6 9,3 6,2 28U7 Baix Ebre Aldover 11,1 17,6 6,0 23,3 26 0,5 12 1,4 0,6 15DB Baix Ebre el Perelló 10,5 15,7 6,9 21,0 25 3,7 1 3,1 1,8 28U9 Baix Ebre l'Aldea 10,9 16,2 6,3 20,7 26 2,3 12 4,6 3,0 15UA Baix Ebre l'Ametlla de Mar 11,0 16,1 6,7 21,6 25 3,5 7 5,2 4,0 28X5 Baix Ebre PN dels Ports 4,8 10,2 1,2 18,7 6 -3,8 2 24,2 10,6 21DO Baix Empordà Castell d'Aro 8,6 14,5 3,1 18,1 3 -0,6 2 4,5 1,1 20DF Baix Empordà la Bisbal d'Empordà 8,7 15,6 2,2 20,3 25 -1,7 2 5,5 3,1 17UB Baix Empordà la Tallada d'Empordà 8,5 14,6 2,3 20,6 25 -1,6 6 5,6 3,5 17UC Baix Empordà Monells 8,0 15,1 1,1 20,2 25 -2,5 2 7,8 2,8 17UD Baix Empordà Serra de Daró 8,6 14,7 2,2 20,8 25 -2,0 6 7,0 3,0 17UE Baix Empordà Torroella de Montgrí 9,3 14,9 3,5 20,2 25 -0,2 6 7,3 5,1 17UF Baix Llobregat Begues - PN del Garraf 7,9 12,3 5,0 19,5 6 2,1 1 18,9 15,1 17D3 Baix Llobregat Vallirana 9,8 15,2 5,6 21,7 6 0,7 8 22,9 21,9 17UG Baix Llobregat Viladecans 9,8 15,2 5,2 20,5 22 3,4 3 23,2 18,4 17


21


Txm(ºC)

Tnm(ºC)

Txx(ºC) dia

Tnn (ºC) dia

PPT (mm)

PPTx24h(mm) dia

WZ Baix Penedès Cunit 10,3 16,2 5,2 21,6 22 0,1 2 6,6 4,0 17UH Baix Penedès el Montmell 8,8 14,4 4,8 21,2 6 1,0 9 14,0 8,6 17D9 Baix Penedès el Vendrell 9,8 15,7 4,2 21,5 6 0,0 3 7,2 4,1 17WO Baix Penedès la Bisbal del Penedès 9,1 15,3 3,2 20,7 6 -1,5 7 10,9 5,0 17WU Barcelonès Badalona - Museu 10,7 14,8 7,3 19,5 6 4,2 2 14,5 12,4 17D5 Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra 9,0 13,5 6,0 20,3 6 2,3 2 25,6 21,4 17X4 Barcelonès Barcelona - Raval 11,8 16,0 8,7 21,0 6 6,2 2 15,5 12,4 17X8 Barcelonès Barcelona - Zona Universitària 10,3 15,7 6,5 21,7 6 4,2 1 24,9 22,5 17X2 Barcelonès Barcelona - Zoo 10,6 15,6 6,6 20,8 6 2,7 3 S/S S/S S/S UI Berguedà Gisclareny 3,9 8,7 0,6 14,9 26 -3,5 28 5,9 3,2 14WV Berguedà Guardiola de Berguedà 4,3 13,3 -2,2 19,5 25 -4,6 11 5,4 2,7 14CR Berguedà la Quar 5,5 11,8 1,2 17,4 5 -4,5 2 5,6 3,5 17WM Berguedà Santuari de Queralt 6,7 10,7 3,6 16,5 5 -0,7 15 3,0 2,3 14Z9 Cerdanya Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló -0,7 3,0 -3,5 10,3 7 -9,8 28 12,1 5,4 21DP Cerdanya Das 2,3 11,5 -5,2 18,1 26 -9,0 1 6,6 6,3 21Z3 Cerdanya Malniu (2.230 m) -0,8 2,9 -4,0 10,9 6 -10,4 27 45,8 11,4 21W8 Conca de Barberà Blancafort 7,3 13,7 2,1 18,4 6 -2,8 8 7,2 1,9 28CW Conca de Barberà l'Espluga de Francolí 7,5 13,6 2,7 17,5 25 -3,8 10 7,9 2,6 28UJ Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt 6,4 11,9 2,0 16,7 6 -2,2 1 10,2 5,0 17UK Garraf Sant Pere de Ribes - PN del Garraf 10,0 16,0 5,8 21,2 6 2,1 1 18,8 12,6 17UL Garrigues Castelldans 7,3 14,7 1,4 19,9 26 -4,7 10 11,0 4,0 17UM Garrigues la Granadella 7,2 13,2 1,9 17,1 26 -3,5 8 14,3 7,1 17W9 Garrotxa la Vall d'en Bas 6,2 15,0 -0,7 21,9 6 -3,4 3 9,8 3,7 17DC Garrotxa Olot 7,1 14,7 0,8 20,9 6 -2,0 2 6,3 3,0 17UN Gironès Cassà de la Selva 7,8 15,2 1,3 21,3 6 -3,3 2 12,2 6,6 20UO Gironès Fornells de la Selva 7,2 15,8 0,1 21,9 6 -4,4 2 8,5 5,3 20XJ Gironès Girona 7,7 15,8 0,8 21,6 6 -3,7 2 15,3 8,3 17WF Gironès Vilablareix 7,3 15,4 0,5 21,0 6 -3,8 2 9,7 6,0 17UP Maresme Cabrils 10,3 15,3 6,3 21,1 6 4,4 10 14,8 9,0 17UQ Maresme Dosrius - PN Montnegre Corredor 7,9 12,8 4,1 18,2 6 0,6 9 22,5 20,1 17WT Maresme Malgrat de Mar 8,9 14,3 3,2 18,0 2 -0,4 3 4,2 1,4 20DD Maresme Vilassar de Mar 10,4 15,1 6,5 20,6 6 3,5 2 13,1 6,8 17US Montsià Alcanar 10,7 15,6 6,3 20,9 22 3,0 5 5,2 2,6 15UU Montsià Amposta 10,7 15,9 6,4 20,1 23 2,7 11 5,3 4,1 15UW Montsià els Alfacs 10,6 14,4 7,0 19,3 22 3,1 5 6,2 3,6 15DL Montsià Illa de Buda 11,3 16,2 7,5 20,6 23 3,5 12 6,3 3,2 15C9 Montsià Mas de Barberans - Abocador 11,0 16,0 6,8 21,1 26 3,2 10 3,6 2,5 15UX Montsià Ulldecona - els Valentins 10,0 15,9 4,9 20,2 26 -0,8 10 4,1 3,1 15WB Noguera Albesa 6,6 13,6 0,9 18,5 23 -3,7 2 9,2 4,3 17WG Noguera Algerri 6,6 13,5 1,2 18,7 23 -4,1 2 11,1 6,1 17X6 Noguera Baldomar 4,6 12,8 -1,8 18,5 22 -6,6 3 13,0 8,3 17WX Noguera Camarasa 6,1 12,0 1,3 16,4 25 -3,9 2 11,2 6,2 17WA Noguera Oliola 4,4 12,0 -1,6 18,5 22 -6,1 2 13,2 7,3 17UY Noguera Os de Balaguer - Monestir d'Avellanes 6,4 12,7 1,2 17,4 22 -4,4 2 16,2 9,8 17V1 Noguera Vallfogona de Balaguer 6,2 14,5 0,0 18,8 22 -5,4 2 11,8 6,4 17CQ Noguera Vilanova de Meià 6,0 12,3 1,1 17,2 7 -4,9 2 8,9 5,4 17V3 Osona Gurb 5,5 14,0 -0,9 18,6 5 -5,3 2 9,9 7,9 17V4 Osona Montesquiu 5,5 14,0 -0,7 20,5 5 -5,2 2 6,3 3,7 14CY Osona Muntanyola 6,9 12,1 2,9 17,5 5 -2,0 2 9,4 8,0 17CC Osona Orís 5,2 13,8 -0,8 20,3 5 -5,2 2 2,8 1,4 17V5 Osona Perafita 5,6 12,0 0,8 17,6 5 -4,9 2 6,4 3,6 17


22


Txm(ºC)

Tnm(ºC)

Txx(ºC) dia

Tnn (ºC) dia

PPT (mm)

PPTx24h(mm) dia

WS Osona Viladrau 6,2 12,2 1,8 18,4 5 -1,0 1 11,2 8,4 17CV Pallars Jussà la Pobla de Segur 5,1 13,5 -1,3 19,7 26 -4,0 1 7,6 2,4 19WQ Pallars Jussà Montsec d'Ares (1.572 m) 3,3 6,6 0,5 13,8 26 -5,2 28 16,8 6,7 17CP Pallars Jussà Sant Romà d'Abella 7,0 15,0 1,3 21,6 25 -2,6 18 11,3 5,8 17Z1 Pallars Sobirà Bonaigua (2.266 m) -2,8 1,1 -5,8 9,4 5 -12,5 1 63,2 13,9 22Z5 Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) -2,8 0,7 -5,5 11,9 6 -11,8 27 148,1 39,4 22Z7 Pallars Sobirà Espot (2.519 m) -2,7 0,3 -5,0 8,1 6 -11,3 27 51,1 19,7 21ZB Pallars Sobirà Salòria (2.451 m) -3,0 -0,1 -5,5 9,5 6 -11,9 27 18,4 8,8 21XH Pallars Sobirà Sort 5,9 15,0 -0,7 * * -3,5 12 7,4 3,7 21DJ Pla de l'Estany Banyoles 9,1 15,1 4,0 20,3 6 -0,5 2 9,4 6,8 17C6 Pla d'Urgell Castellnou de Seana 6,3 13,6 0,3 19,0 26 -4,1 3 9,8 5,1 17V8 Pla d'Urgell el Poal 5,7 14,2 -1,0 19,6 26 -5,9 3 10,3 5,5 17WC Pla d'Urgell Golmés 6,3 13,8 0,0 19,1 26 -4,9 3 11,6 5,4 17XI Pla d'Urgell Mollerussa 6,5 14,0 0,4 19,3 26 -4,2 1 9,6 4,3 17WJ Priorat el Masroig 8,5 16,2 2,5 20,7 26 -2,9 2 7,4 2,5 17X1 Priorat Falset 8,5 15,0 3,9 19,9 26 -0,6 1 11,1 2,9 28D1 Priorat Margalef 6,7 14,6 1,1 18,9 6 -3,9 2 11,8 3,8 17WR Priorat Torroja del Priorat 8,7 16,4 3,0 21,3 6 -1,5 3 13,6 6,4 17XD Priorat Ulldemolins 6,9 13,2 2,2 18,3 7 -2,6 1 15,1 5,3 17VA Ribera d'Ebre Ascó 9,4 15,3 4,8 19,9 26 -0,2 7 5,6 1,8 17VB Ribera d'Ebre Benissanet 9,7 17,1 3,8 21,7 26 -3,4 7 4,8 1,6 17VC Ribera d'Ebre Riba-roja d'Ebre 9,7 16,2 4,7 19,7 26 -0,7 7 3,6 1,2 17D7 Ribera d'Ebre Vinebre 9,1 17,3 2,3 21,4 26 -3,7 7 3,9 1,2 15CG Ripollès Molló 4,4 9,9 0,7 16,9 6 -4,1 28 13,1 4,5 14DG Ripollès Núria (1.971 m) 0,2 6,4 -3,7 15,0 6 -7,5 28 31,6 8,4 17CI Ripollès Sant Pau de Segúries 4,0 13,0 -2,4 19,3 6 -5,7 2 7,5 3,9 14Z4 Ripollès Ulldeter (2.364 m) -2,1 1,1 -5,1 10,0 6 -11,2 28 44,1 13,2 17C8 Segarra Cervera 5,7 11,4 1,4 16,1 26 -2,6 1 14,0 7,3 17VD Segarra el Canós 6,7 12,2 2,2 16,6 26 -2,2 1 11,6 5,7 17VE Segrià Aitona 7,3 16,2 0,4 21,6 26 -4,6 2 10,0 3,9 15VF Segrià Alcarràs 6,7 15,5 -0,1 21,5 26 -4,4 7 9,8 3,4 19WK Segrià Alfarràs 6,2 14,0 0,3 19,4 23 -5,5 2 10,6 5,0 17X3 Segrià Alguaire 7,1 13,2 1,7 19,1 26 -3,9 2 9,6 4,0 17VH Segrià Gimenells 6,8 14,3 1,0 20,1 26 -3,6 3 9,7 3,5 19VJ Segrià Lleida - La Bordeta 6,8 14,8 0,4 20,1 23 -4,9 10 7,6 3,0 17WI Segrià Maials 7,9 13,9 2,9 18,3 23 -0,9 1 10,2 4,0 17VK Segrià Raimat 6,3 14,1 0,3 19,6 23 -4,8 1 9,0 3,4 19VL Segrià Seròs 8,2 16,3 1,9 21,5 23 -4,1 7 9,2 3,8 15X7 Segrià Torres de Segre 8,0 14,5 2,8 20,3 26 -1,3 5 8,3 2,6 19VM Segrià Vilanova de Segrià 6,2 14,6 -0,6 20,2 26 -6,0 2 11,2 4,2 17DN Selva Anglès 7,9 15,6 0,8 20,8 6 -3,5 9 9,2 7,0 17VN Selva Vilobí d'Onyar 6,9 15,6 -0,1 21,0 6 -4,4 2 9,7 5,2 17CA Solsonès Clariana de Cardener 6,4 12,5 1,8 18,4 6 -3,0 2 2,3 1,1 17Z8 Solsonès El Port del Comte (2.316 m) -1,9 0,7 -4,6 9,0 7 -10,8 28 17,2 9,3 21VO Solsonès Lladurs 5,2 11,1 0,3 16,9 6 -5,5 2 5,2 2,4 14VP Solsonès Pinós 5,6 11,3 1,3 16,4 7 -3,4 2 12,2 6,4 17VQ Tarragonès Constantí 9,5 16,0 4,0 21,4 25 -2,2 3 11,9 7,8 28XE Tarragonès Tarragona - Complex Educatiu 10,9 16,4 6,0 22,3 25 0,4 3 8,1 4,6 28DK Tarragonès Torredembarra 10,6 15,4 6,4 21,8 22 3,2 7 9,9 4,2 17WD Terra Alta Batea 8,8 14,4 4,5 18,4 25 0,7 12 4,5 1,8 21D8 Terra Alta Horta de Sant Joan 8,4 14,3 4,0 18,9 26 -1,4 8 3,5 1,3 21


23


Txm(ºC)

Tnm(ºC)

Txx(ºC) dia

Tnn (ºC) dia

PPT (mm)

PPTx24h(mm) dia

WL Urgell Sant Martí de Riucorb 6,9 12,8 2,1 17,8 26 -2,6 3 9,0 3,7 17C7 Urgell Tàrrega 7,1 12,9 2,4 17,3 26 -2,9 1 11,7 5,5 17VR Urgell Tornabous 6,2 14,3 0,3 18,9 26 -4,8 2 11,2 5,8 17VS Val d'Aran Lac Redon (2.247 m) -2,9 0,5 -5,8 8,8 6 -11,1 1 113,8 29,5 22Z6 Val d'Aran Sasseuba (2.228 m) -2,6 0,4 -5,1 10,7 6 -12,1 1 102,1 34,2 22CU Val d'Aran Vielha e Mijaran 3,1 10,9 -0,6 18,3 7 -6,5 2 86,7 42,9 22XC Vallès Occidental Castellbisbal 8,9 16,2 3,8 21,9 6 0,8 3 19,7 17,6 17VT Vallès Occidental Cerdanyola del Vallès 8,6 15,9 2,9 21,7 6 -1,2 3 15,3 13,5 17VU Vallès Occidental Rellinars 6,9 13,8 1,4 19,1 6 -1,3 8 12,0 9,6 17XF Vallès Occidental Sabadell - Parc Agrari 8,2 15,0 2,5 20,4 25 -0,9 2 10,0 9,2 17VV Vallès Occidental Sant Llorenç Savall 6,5 13,1 0,9 18,9 6 -3,2 11 12,6 11,3 17D2 Vallès Occidental Vacarisses 6,3 14,1 0,6 20,5 25 -4,4 3 9,1 6,9 17X9 Vallès Oriental Caldes de Montbui 7,7 15,7 1,6 21,7 25 -2,6 3 16,1 13,8 17XG Vallès Oriental Parets del Vallès 8,7 16,3 3,2 22,5 25 -1,3 3 8,9 7,9 17XK Vallès Oriental Puig Sesolles (1668m) 2,3 5,5 0,0 11,1 6 -4,8 14 12,8 9,9 17VX Vallès Oriental Tagamanent - PN del Montseny 6,5 10,7 3,3 17,1 6 -1,0 28 15,0 8,0 17WE Vallès Oriental Vilanova del Vallès 7,2 15,1 1,5 21,1 6 -2,9 3 14,6 11,8 17

ABREVIATURES Tmm Mitjana de les temperatures mitjanes diàries, en ºC Txm Mitjana de les temperatures màximes diàries, en ºC Tnm Mitjana de les temperatures mínimes diàries, en ºC Txx Temperatura màxima absoluta, en ºC Tnn Temperatura mínima absoluta, en ºC PPT Precipitació acumulada, en mm PPTx24h Precipitació diària màxima, en mm S/S Sense sensor * No s’inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, a data 15/03/11. Tampoc s’inclouen els valors de precipitació si s’ha perdut almenys un episodi significatiu.


24


25


26


27

Documents

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. FEBRER DEL 2011 · 2019-05-23 · BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. FEBRER DEL 2011 El mes de febrer del 2011 ha estat termomètricament càlid a gran part