Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 315, desembre 2013

Bon Nadal

ATENCIÓ, NADONS MASNOVINS NASCUTS EL 2013!

CONVOCATÒRIA PER A LA FOTOGRAFIA DE NADONS:EL DIUMENGE, DIA 12 DE GENER,

A 2/4 DE 12 DEL MIGDIA.La fotografia es farà, com de costum, a les

escalinates de Bell-Resguard.

Informació: 93 555 80 06 - 93 555 21 13

Totes les novetats a la nostra botiga. Gran exposició de ceràmica, pedra natural, parquet, sanitaris, cuines, aixetes, mampares i electrodomèstics

Tota mena de materials i maquinària per a la construcció, decoració, reforma o bricolatge. Dissabte m atí obert fins a les 12.

Magatzem de material per a la contruccióJoan XXIII, Camí d’Alella (sobre l’autopista)93 555 81 56 el Masnou

Magatzem i oficines a AlellaRiera Principal, 48-5093 555 97 53 Alella

Exposició de material de decoracióEscultor Llimona, 993 540 37 69 Alella

materials per a la decoració

ww

w.m

ater

ials

ho

ms.

cat

D E F O T O ’ S

ÀLBUMS DIGITALSCodi àlbum fuji: CKK7R (www.fujifilm.es) Codi àlbum Hofmann: 203762 www.hofmann.es

Recepció a la botiga 24h sense cap cost addicional. Fotos per Internet FOTO-REGALS PERSONALITZATS

L A B O R A T O R I F O T O G R À F I CBones Festesi Feliç Any

2014

Almeria, 27 el Masnou 93 540 42 26 · defotosrw@hotmail.com

Fotocrismes i calendari 2014

per felicitar els teus

Nadal i Reis

Oferta de càmeres digitalsR i c a r d V i l l a r r u b i a

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol

Portada: Pessebre brillent, d’Albert Valls i OriolMartínez.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf

Tiratge: 3.500 exemplars

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouTel. 93 126 82 20gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.org

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment d’aquest butlletí als socis es fa amb elsuport de l’Ajuntament de la Vila.

SumariEDITORIAL.................................................................................................. 3NADALA Esteve Pujol ................................................................................ 5BÚSTIA OBERTA........................................................................................ 7GENT AMB GENT Josep Vendrell i Torres ............................................. 9LA PUNTA DE LA LLENGUA(49) Esteve Pujol ........................................ 11PARHAM HOUSE Josep Condeminas .......................................................13MORRO DOIS IRMÃOS Joan Maresma Duran ......................................... 1450 ANYS DESPRÉS Joan MuraY .............................................................. 15ARRAN DE SÒL per Pledebuit................................................................... 15HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray...................................................18GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany ................................23TEATRE CAPITAL Rosa Ma Isard ............................................................. 25 LA CUINA DE L’ANTÒNIA per El Cullerot .................................................25LA CORAL XABEC A LA SAGRADA FAMÍLIA Esteve Pujol ................... 26LES NOSTRES FAMÍLIES AVUI Aleix Ripol Millet .................................... 26DITES DE L’HIVERN PEL NADAL ............................................................ 30ACTIVITATS GENT DEL MASNOU ........................................................... 31

Un any més, davant la proximitat de l’entranyable festa de Nadal, ens permetemd’utilizar el popular recurs del Caga tió per presentar les nostres invocacions,demandes i bons desitjos, bo i sabent que, en molts casos, els bons déus decadascú hi hauran de fer més que no pas nosaltres; però, també, amb la certe-sa que per part nostra hi tindrem molt a dir o a fer.Som-hi doncs:Caga tió… perquè aquest mes de desembre tinguem resolta de manera defini-tiva la data i pregunta de la consulta per a la independència i les puguem ano-tar al calendari del 2014.Caga tió… perquè, davant les provocacions i mals auguris catastrofistes queens aboquen i abocaran al damunt per tombar les nostres aspiracions nacionals,no ens deixem intimidar, tinguem paciència, fermesa i una bona dosi d’alegria,que també ens farà falta.Caga tió… perquè siguem ferms en la defensa de la nostra llengua i cultura, fus-tigades des d’un centralisme aclaparador, com en el cas recent del Canal 9valencià.Caga tió… perquè la propera edició de la Marató de TV3, dedicada a la lluitacontra les malalties degeneratives, sigui, de bell nou, un exponent del granesperit de generositat de tots plegats.Caga tió… perquè la Gran Recapta d’aliments i les campanyes promogudes perCàritas, Creu Roja i altres associacions humanitàries previstes per a aquest mesde desembre, tornin a posar de manifest, una vegada més, la solidaritat enversels qui la passen més magra.Caga tió… perquè es posi fi a la nefasta cursa de retallades que han estoma-cat de valent les prestacions socials més bàsiques: sanitat, educació i atenció ala vellesa, disminuïts, etc.Caga tió… perquè l’angoixant situació de manca de feina que ofega milers imilers de persones i famílies del país toqui fons i se’n comenci a veure la sorti-da.Caga tió… perquè els bons propòsits entrellucats del Papa Francesc, en espe-cial pel que fa a la lluita contra la pobresa, no s’estronquin i comptin amb el com-promís de l’Església sencera, des del més alt de la cúpula fins al més menutdels creients.I així podríem continuar picant fort per moltes altres misèries i mancances queens envolten; però, per acabar, deixeu-nos escombrar una mica cap a casa:Caga tió… perquè bona part dels lectors d’aquest Butlletí us decidiu a fer-vossocis de Gent del Masnou, per tal d’assegurar-ne la continuïtat per molts anys.Ara si, a tots, socis i simpatitzants, lectors en general, que passeu unes moltBONES FESTES!

El President

GENTDEL MASNOU

Editorial CAGA TIÓ

3

Concertde Nadal

CoralXabec

Dissabte 21, a 2/4 de 10 delvespre, a la Parròquia deSant Pere del Masnou.

Vegeu informaciópàg. 31

BonNadal i

Feliç Any2014

MOLT BONES FESTES

L’estanc MARIA ARNAU

us desitja UN BON NADAL IFELIÇ ANY NOU

TABACS · CAVA DE CIGARS · CIGARRETS ELECTRÒNICS · REGALS GUARNIMENTS PER AL NADAL I CAP D’ANY

Carrer Navarra, 51 · Tel. 93 540 14 48

Fo

tog

rafi

a d

eJo

sep

Cam

pano

L L A R D ’ I N F A N T S

Ventura Gassol, 29 · 93 555 57 11·

El Masnou

MOLT BONES FESTES

Nadal 2013 Mitjançant la nadala ja tradicional del nostre con-soci Esteve Pujol i Pons, la redacció, al costat de la Junta Directiva, s’afegeix als sentiments de l’autor –aquest anyamb un rerefons dolç, ben tendre, potser nostàlgic i tot, amb ressons d’eucaristia solidària– i desitja a tothom–socis, simpatitzants i lectors de Gent del Masnou– unes Bones Festes i el millor per a l’any 2014.

5

EL PARDAL DEL PESSEBRE

En aquell Nadal tan gèlid,molts ocells del nostre Cantno podien ser al voltantde la cova amb bells arpegis.Massa gèlid!

El pardal sí que volavaa la vora del portal;amb un volar ben maldestre;i quan camina… fa salts.Hi volava!

De cantar, tampoc no en sap,ni refila ni parrupa;només xiscla amb mal xisclaramb un esgarip abrupte.Que no en sap!

No li fa por la gelada,saltirona entre la neu;el moixó sempre té gana,cerca grana i l’engoleix.Ai, gelada!

Aquella nit de desembre,quan ja se n’anava a jóc,diu –Repassaré l’estable,i ompliré el païdor.És desembre!

Així que hi entra, què passa?,el terra sembla un mirall:Josep hi ha passat l’escombra,no hi ha deixat ni un sol gra!Oh, què passa!?

El teuladí es posa trist,els ullets se li acluquen;se n’haurà d’anar a dormirsense tastar la manduca.I està trist!

Maria, que es fixa en tot,–a Canà també va fer-ho–veu l’ocell amb posat moixi es commou, que té el cor tendre.I està en tot!

Pren un rosegó de pa,en fa molles, les escampa;el pardal ja pot sopar;Maria somriu i canta.Dóna pa!

Jesús dorm un son suau;somia somnis profètics:ja es veu repartint el paper a tots els qui famegen.Son suau!

Somia en un Sant Sopar,que s’allargarà pels segles,llescant fogassa de blatdient –Preneu i mengeu-ne!Un sopar!

Gràcies, pardal golafre,que aquell vespre de gelorvas fer somiar al Senyord’agermanar-nos a taula.Bon golafre!

Mentre sopaven, Jesús prengué el pa,digué la benedicció, el partí

i, tot donant-lo als deixebles, digué:–Preneu, mengeu-ne.

(Mt 26,26)

Desembre 2013

Gener 2013

Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia FA

RMAC

ÈUTI

CS D

EL M

ASN

OU 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9.30 a 9.30 del matí de l’endemà El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMÍNGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats, 2 (enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

Sant Domènec, 1

Josep Llimona, 22 (enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

Constitució espanyola

Immaculada Concepció

Cap d’Any

Reis

OcataDominguezFàbregas

FàbregasAymarOcataDominguezDominguezDominguezFàbregasAymarOcataRieraFàbregas

diumengedillunsdimarts

dimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte

293031

123456789

1011

Nadal

St. Esteve

diumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte

FàbregasRieraAymarOcataDominguezDominguezViayna CViayna CFàbregasOcataRieraAymarViayna CDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViayna CDominguezAymarAymarRieraViayna CViayna CViayna CAymarOcata

123456789

10111213141516171819202122232425262728

Bon Nadal

7

2 TONES DE SOLIDARITAT

El passat 19 d’octubre di-verses entitats del poble vanorganitzar un acte per recolliraliments per a Càritas. Du-rant més de dotze hores, esvan organitzar tot d’activitatspromogudes per entitats iparticulars a la plaça delMercat Vell i a la plaça del’Església.El tret de sortida, el va realit-zar el Club Nàutic, que, apart d’haver fet una campa-nya de recollida a les sevesinstal·lacions, va oferir unaclasse de ZUMBA per enge-gar els motors dels mésmatiners. Acte seguit vancomençar els tallers ofertsper l’escola Sagrada Famí-lia i el Banc del Temps, i lagimcana organitzada perl’Esplai Sant Pere. La collabastonera Ple de Cops vaoferir a tots els que s’hi ani-messin un taller per apren-dre la dansa tradicional, ifinalment ens van realitzaruna demostració bastonera,que va acabar amb unaactuació dels Tabals de laSagrada Família. Al migdia, per fer una pausai agafar forces, hi va haveruna paellada popular a càr-rec de la Colla de Diables,de la qual van menjar mésde seixanta persones. I un cop tips, van començaraltre cop les activitats. Latarda va estar marcada peractuacions per a tot el públic.El Banc del Temps va oferirel mètode Yuen per a tots els

que volguessin provaraquesta tècnica medicinal. Ados quarts de sis va arribarel moment dels més llami-ners, l’Assemblea Nacionalde Catalunya (del Masnou)va oferir una xocolatadamentre ens delitàvem ambuna actuació dels Tabals dela Sagrada Família. Des-prés va ser el moment de lesnoies de la GimnàsticaRítmica del Masnou, quevan demostrar les sevesaptituds artístiques. Tambéhi va haver actuacions perdeixar els més petits boca-badats, com era el cas del’actuació del jove mag Hay,que amb els seus trucs vadeixar nens i adults fasci-nats. La Colla Geganteradel Masnou, acompanyadade l’Escola Bergantí il’Escola Sagrada Família,va fer una rua pels carrersdel poble fins arribar a laplaça del Mercat Vell, on vaacabar amb una actuacióper part de les bandes musi-cals i els balls dels gegants.I per acabar el dia: les actua-cions musicals de la LaiaCasals, els “cuencos” dequars de l’Enric Gene, leshavaneres del grup Borin-quen, l’actuació dels Taba-lers i els diables del Mas-nou i el grup LAPSUS, queva posar punt i final a la festaamb un concert. Paral·lelament es van ferdues conferències: una acàrrec del Grup Fills, sobrela importància de la músicaa l’educació, i una altra a

Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.

càrrec de CCONG, sobre laconstrucció d’una piscifacto-ria a Hombori (Mali).També l’associació ESQUI-MA va ser una de les col·la-boradores portant el bar ioferint truites d’elaboraciópròpia, així com els alimentsrecollits a la seva seu.L’AFEM també hi va ser pre-sent durant tot el dia, oferinta petits i grans la possibilitatde conduir trens per unamaqueta ferroviària.Volem donar les gràcies desde l’organització a l’Asso-ciació de Veïns del BarriAntic per l’elaboració delcartell de la festa, així com a4Colors per la impressiódels cartells, a ProteccióCivil pels voluntaris i l’en-trega d’aliments d’una reco-llida pròpia, a l’AgrupacióSardanista per l’ajuda dona-da, a la Penya Barcelonistaper la recollida d’alimentsefectuada a la seva seu, alsChapertons i a l’Ester Pichper ajuda d’infraestructures,a l’Ajuntament del Masnouper l’equip de música aixícom per facilitar material iespai. I finalment, les gràciesmés important a tots elsVoluntaris que van fer pos-sible l’èxit de la recollida.Durant tot el dia, gràcies ales donacions que va fer lagent, es va aconseguir reco-llir 1.647 quilos de menjar. Ifinalment, adquirint alimentsamb els beneficis del bar,s’ha pogut arribar als 2.046

quilos. Moltes gràcies a tot-hom per aportar un gra desorra a aquesta causa, que,malauradament, afecta cadacop més gent.Gràcies a vosaltres hemaconseguit 2 tones de soli-daritat.

Entitats del Masnou-------------------------------------------

ON ENS HEM DE QUEDAR?

Senyor President,Vostè deu haver vist, comjo, les banderoles de lacampanya per afavorir l’au-gment del comerç a la nos-tra vila del Masnou: Al Mas-nou hi ha de tot. Queda’t.La intenció és boníssima; lafrase, escaient i atractiva.Però jo em pregunto: On icom m’haig de quedar?Potser m’haig de quedarquiet, o sigui quedar, vaja, aseques. Suposo que elspromotors de la campanyavolen dir que em quedi alMasnou mateix a comprar-hi. Doncs en aquest cas, encatalà tenim una manera dedir-ho: Queda-t’hi, ja quejustament acaben d’esmen-tar el nom de la vila. És aixòel que volen dir? Doncs pro-poso que ho diguin, que noés pas gaire difícil de cons-truir la frase correctament.Em quedo… amb el dubtede si és al Masnou on haigde quedar-me.Atentament,

Esteve Pujol i Pons

FES-TE SOCI DE GENTDEL MASNOU

Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20 el Masnou

gentmas@suport.org www.gentdelmasnou.cat

8

MMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya 02)

Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya 03)

Mestre Pastisser

93 555 34 75Navarra, 100 · El Masnoupastisseria@davidpastisser.comwww.davidpastisser.com

Pere Grau, 59 93 555 06 61 el Masnou

Pastisseria

De les pastisseries del Masnou

Prat de la Riba, 4 · 93 555 04 60El Masnou

Pastisseria Degustació Granja

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

Per Nadal torrons ineules de pastisseriaPer Nadal torrons ineules de pastisseria

VendaOnline

El segment de població que el jutjatacull deu ser més aviat conflictiu, oi?No, home, què dius ara! L’activitat mésmotivant està relacionada amb el regis-tre civil on quasi tothom ha de passar,d’una part els nounats i d’altra els casa-ments, també els de ritus religiós; peròno oblidis que, com a Jutge de Pau, jo,d’acord amb la nova llei matrimonialvigent, també estic facultat per legitimarunions de parella.

I els judicis de faltes?Sortosament, la majoria de conflictesfamiliars o veïnals poden conduir-secap al diàleg i la reconciliació; posarpau és la feina que més m’agrada.Poques vegades haig de declinar la raód’una part contra l’altra, però bé, avegades passa i ho haig de fer.Cal tenir en compte que com a Jutgedepenc jeràrquicament del degà judiciali, quan un cas rebassa la meva capaci-tat, m’assessoren degudament o, sidepassa la meva competència, el siste-ma m’obliga a traspassar la diligència alJutjat de Primera Instància de Mataró.

Alguna anècdota interessant, sí quela deus tenir! M’ho pregunten moltes vegades; peròet seré franc, potser és per l’edat... lameva memòria immediata té fixacionsmés precises del passat més antic queno pas del present més immediat.

Què recordes de la infantesa?Sobretot les Escolàpies... Veus com lamemòria és màgica!? Era com un jardíd’infància que s’acabava als vuit anys.En ple franquisme les monges sembla-ven preocupades només a fer-nos resari despatxar-nos una vegada féssim lacomunió. Però Déu n’hi do el que vamaprendre amb elles: llegir i les quatreregles i el catecisme quasi al peu de la

lletra. Tot en castellà, és clar! La MadreRita, però, no s’hi escarrassava gaire aparlar castellà. No compreníem perquè, per ser nois, no poguéssim seguiral col·legi més enllà dels vuit anys comho feien les noies, que s’hi quedavenfins als catorze anys.

I tu, què volies ser?No era rellevant encara saber què voliaser; la meva curiositat anava pel darre-re del que escoltava, passava molteshores a la botiga de la meva mare, alcarrer de Sant Felip. Mentre ella des-patxava, jo, quan no jugava al carrer,em posava en un racó de darrere el tau-lell, amb soldats de plom, amb cromoso xapes de cervesa. Ningú no em veia ipodia escoltar les converses, la majoriaentre dones que venien a comprar. Erael confessionari de totes les desgràciesque passaven: quan no era la veïnaque havia quedat vídua, era la històriadel fill que no havia tornat del serveimilitar o la queixa de la dona maltracta-da pel marit. Per a un infant com jo eracom el món sencer a l’abast del meucaparró; això sí, quasi sempre explicatper les dones. Si més no, cap als cator-ze anys, aquell encuriosiment en les

converses dels grans havia derivat enun interès més particular pel que esparlava entre homes, per les coses ques’explicaven, converses cada cop ambmenys por i sense discreció, agosara-des arran de les vicissituds de la guerrai els seus efectes, aprenent a conviureamb els que es consideraven vence-dors o vençuts.

Com era la gent?Al carrer de Sant Felip abundaven elsestiuejants; a comprar hi venien moltesminyones, noies de servir que tenien dequinze a divuit anys i que, a mi, ja ambcatorze anys, em feien molt patxoca. Lameva mare les acollia amb simpatia irecordo que els deia “no os dejéis tocarpor los hombres, que son muy listillos”.La majoria d’aquelles noies desplaça-des només parlaven castellà i agraïenel tracte de la meva mare fent-los con-fiança; per a mi fou una iniciació, unamanera d’entendre la problemàtica dela immigració, que va influir molt en elmeu sentiment d’integració.

Fou aleshores quan vas començar atreballar?Sí, ens havíem de fer grans de pressa;vaig entrar a la manyaria de lesIndústries Tenax i la meva feina princi-pal era netejar les latrines; la vida ja noera un joc... els ganàpies no van tortu-rar-me gaire amb les seves burletes a

99

Els vells masnovins el coneixeu de tota vida, si no del col·legi, potser del’escoltisme; però el fet d’exercir des de fa quinze anys de Jutge de Pau li haampliat molt el ventall de les seves relacions i des d’aquesta perspectiva hapogut conèixer molta gent, nous vilatans i noves generacions del poble.

Josep Vendrell i TorresUN CATALÀ DEL MASNOU

GENT AMB GENT

CONVERSES… ens havíem de fer grans de pressa

vegades cruels. Al cap de poc temps vaig començar atreballar als Tallers Blanch deBadalona. A can Tenax m’havien espa-vilat i ja no em deixava tractar com unaprenent. A can Blanch la feina eraespectacular, fabricàvem grans prem-ses per a planxisteria: per a la Seat, queja era a prop de l’època del Siscents,però sobretot per als forns de fosa i for-jat de Bilbao.

I de noies, què?No era gens fàcil; d’una part la influèn-cia de l’Església, que condicionavad’una manera obsessiva la separacióde nois i noies; i, d’altra, la majoria depares, incapaços de parlar de sexuali-tat amb naturalitat, es mostravendominants i intolerants. La postguerrava ser molt desagradable, sobretotamb les noies... La por que, a la filla, lifessin una panxa aterria pares imares!La informació sexual tenia canalsclandestins; els més avesats ja haviensuperat el pudor; a vegades era unganàpia a qui els grans s’havienemportat al barri xino i ens ho explica-va amb pèls i senyals, exagerant, ésclar! En el tema sexual tothom, quanes trobava en un cercle de confiança,es feia el milhomes. I tu, com ho anaves assimilant?Més o menys com podia. Fou l’escol-tisme que va obrir-me portes; va seruna opció amb valors atraients onpodria fer coses amb més sentit.

Però aquí l’Església hi tenia la sevaavançada, oi?També hi havia el moviment d’escolteslaic, però la proposta em va venird’amics que ja s’havien decantat perl’escoltisme confessional i jo m’hi vaigapuntar i aviat els estímuls van ser moltgratificants: el foment exclusiu del cata-là com a llengua vehicular i l’animad-versió de la Falange ens imprimia uncaràcter èpic; era com una aventura jaque amb bona part operàvem ambsecretisme, com si estiguéssim comba-tent en la clandestinitat. A l’Esglésiacatalana hi havia moltes veus discre-pants i actituds sacrificades i patriòti-ques: així vaig conèixer mossènFrancesc Malgosa i Riera, un capellà

desterrat a Sant Martí del Montnegre;en aquella època (1957-1964) hi pujavaa peu des d’Arenys de Munt per anar aveure’l; eren els temps quan mossènBallarín començava a ressonar amb elsseus escrits des de Santa Maria deQueralt i mossèn Pere Ribot amb elsseus poemes des de Riells del Mont-seny. Aquelles converses van canviarla meva perspectiva de la vida, ni enmillor ni en pitjor, però vaig adonar-meque, de gent altruista i interessant, n’hihavia a tot arreu, dins i fora del’Església.Aquelles anades i vingudes van durarforça temps, fins que als vint-i-quatreanys vaig començar a festejar. Ales-hores ja havia passat per l’experiènciareligiosa, havia penjat els hàbits!

Com vas anar-hi a parar a laCartoixa?Va ser en una concentració a laConreria de la Delegació Diocesanad’Escoltisme; érem una multitud, mésde dos-cents; recordo el bisbe Modre-go, l’Oriol Martorell, en Patrici Roca.Fou un acte d’exaltació patriòtica i derecolzament davant del conflicte queteníem amb la Falange; eren tempsd’equilibris en un àmbit on el catalanis-me combatiu tenia la protecció i a lavegada la vigilància moderadora del’Església. A la nit vam fer un bivac i almatí vam visitar la Cartoixa. Potser per-què jo estava atordit per la solitud i elsilenci d’aquell lloc –en Josep diu aixòamb una rialla sarcàstica– o perl’efecte solemne d’aquella trobada des-coneguda de la Cartoixa, el fet és quevaig sortir del monestir ben tocat; maino sabré ben bé si fou la místicad’aquell moment o la veritable gràcia deDéu.

Així que hi vas caure de quatrepotes!Vaig tenir prou temps per pensar-m’ho.Ja tenia vint anys; però, en decidir-me,la reacció de la família fou naturalmentmolt violenta. Jo era el fill petit!Imagina el meu pare i la meva mare, joentrant en un convent de clausura,només podria veure’ls un cop a l’any...és un orde molt rígid... Hi vaig estar nou mesos, casualment untemps de gestació. Vaig entrar-hi molt

afectat, sobretot pel conflicte familiarque havia causat; però, una vegadadins, també per la rigidesa conventual... allò era com la mort civil! Sol a lacel·la, rebia el menjar per una bústiaque tenia cada cel·la-eremitori per pre-servar el silenci i la solitud... Vaig aca-bar amb un estat de nervis. Al cap denou mesos el Pare Prior va aconsellar-me: “Millor que te’n surtis”. Em va ferveure que em faltava convicció i tambéestudis. Es van portar molt bé amb mi“Si tens dificultat per tornar a casa,podem trobar-te un pis a Barcelona”van oferir-me. Jo vaig reconèixer quem’havia equivocat i vaig decidir tornar acasa.

M’ha emocionat el teu poema“Il·lusionat entrava a la clausura /sortia amb el cap cot”; encara man-tens aquest estat d’ànim?

El temps no ha passat en va! He supe-rat aquella frustració... No era el meulloc! –emfatitza amb veu potent i pre-cisa tot reflexionant– Però senseaquella experiència no seria el que sóc!

I què: en tornar a casa vas reviure elretorn del fill pròdig, oi?Per a la mare sí, però el pare estava tanressentit i indignat que em va repassarde dalt a baix. Jo m’hi vaig plantar dient-li: “Pare, he tornat a casa reconeixentque m’havia equivocat, enmig de lesnostres discrepàncies reconec que heusigut uns bons pares. Jo també heintentat ser un bon fill!; però, sí és elcas, no et preocupis, tinc un altre llocper anar a viure.” Pots imaginar-te, elpare cridant, la mare plorant. Jo era elmés petit, aleshores el meu germà granja estava casat amb la filla d’enFeliciano, el barber, i el meu altregermà, amb una noia de Roses.

Com és la veritat per a tu: científica oreligiosa?El misteri de l’existència és molt com-plex. Cadascú de nosaltres som ensdiferents, igual que planetes equidis-tants que no podem convergir; aixòexplicaria el nombre quasi infinit decreences. Crec que si, en lloc d’havernascut aquí, hagués nascut en un altrelloc, si no fos cristià seria... Vet a saber:

10

budista, protestant, islàmic, jueu...Potser ateu o agnòstic? Tot té un sentit ila vida –s’atura tot pensant el que voldir i itera– aquesta vida tan meravellosano pot acabar en no-res. L’Univers ésinfinit, però no pot estimar... l’ésser humàmés insignificant té la capacitatd’enamorar-se i de poder enamorar –esqueda dubitatiu i sembla pensar enveu alta–: així tot té un sentit!

I tu, com ho veus?Per a mi la religió ha estat una eina; t’homiris com t’ho miris cadascú es muntael seu Déu!

11

Deia als butlletins dels mesos passats que quan un espe-cialista s’equivoca em sap més greu que no pas quans’equivoca algú que no ho és; i això no vol pas dir que elsqui no som especialistes ho haguem de dir malament!Continuem pensant-hi, si us plau.Em sap molt de greu quan un cronometrador diu retrassaren lloc d’endarrerir o retardar.Em sap molt de greu quan un jardiner diu florèixer en llocde florir.Em sap molt de greu quan un florista diu tulipan en lloc detulipaEm sap molt de greu quan un capellà o un jutge o un alcal-de o un regidor diuen cònjugue en lloc de cònjuge.Em sap molt de greu quan un guàrdia municipal o un lam-pista diuen atasco i atascar en lloc d’embús i embussar.Em sap molt de greu quan un aviador o una hostessa diuenaterrissar i aterrissatge en lloc d’aterrar i aterratge.Em sap molt de greu quan un aviador o una hostessa diuendespegar i despegue en lloc d’enlairar-se i enlairament.Em sap molt de greu quan un ferroviari diu andén en llocd’andana.

La punta de la llengua (49) Esteve Pujol i Pons

Em sap molt de greu quan un miner diu profunditzar enlloc d’aprofundir.Em sap molt de greu quan un camàlic diu emputxar iemputxat en lloc d’empènyer i empès.Em sap molt de greu quan un economista diu financiar ofinanciament en lloc de finançar i finançament.Em sap molt de greu quan un dentista diu incisiu en llocd’incisiva.Em sap molt de greu quan un arquitecte diu planell d’unacasa en lloc de plànol d’una casa.Em sap molt de greu quan un navegant diu anclar i anclat-ge en lloc d’ancorar i ancoratge.Em sap molt de greu quan un científic diu el síndrome enlloc de la síndrome.Em sap molt de greu quan un pagès diu abono, abonar enlloc d’adob, adobar.Em sap molt de greu quan un escombriaire diu bassuraen lloc d’escombraries o brossa.… … … … … Al proper butlletí potser encara hi podrem pensar unamica més.

El que deia: tants Déus com habitantshi ha i ha hagut al món. Tothom se’l fa ala mida; per això n’hi ha hagut molts decremats a la foguera en nom de Déu;els musulmans encara ho fan mentre elcristianisme ha assimilat el progrés;nosaltres encara mantenim les deixa-lles de la nostra Santa Inquisició de facinc-cents anys, barrejant poder polític,fanatisme i religió. No és tan dolent quees pronunciï banalment el nom de Déu;el que és greu és que es fa servir perjustificar la fe personal mancada decaritat. Fixem-nos que per haver negatel misteri de la Santa Trinitat i conside-

rar que el baptisme dels infants era unabús alienador, Miquel Servet va fugira Viena per escapolir-se de la Inquisicióespanyola i, a Ginebra, fou traït i denun-ciat per Joan Calví. Fugí del foc delcatolicisme fanàtic i finí cremat viu a lesbrases dels fanatisme protestant. Tot iaixò, sempre hi ha hagut, hi ha i hihaurà persones que han donat i dona-ran la vida pels altres!

Què remarcaries de la conversa?Em quedo amb el pensament quel’ésser humà és capaç d’enamorar id’enamorar-se!

LA Coral XabecDEMANA CANTAIRES

Tothom qui hi estigui interessat hi serà ben rebut. Ens calen veus tant de dones (sopranos i contralts) com d’homes (tenors i baixos). Animeu-vos-hi i veniu a provar la veu qualsevol dimarts abans de

començar l’assaig, o sigui, una mica abans de dos quarts de deu del vespre.

Qui canta, els seus mals espanta!

Instal·lacions Segarra L’Endoll

Pere Grau, 72, el Masnou 93 555 12 52 · 93 540 28 75

www.germans-segarra.cat info@germans-segarra.cat

TAXIS DEL MASNOU93 540 33 18A qualsevol hora

e s c o l a d e m ú s i c a

Emma Calvo

C/Par lament de Cata lunya 28, e l Masnou 93 540 86 96 · 630 16 33 26

T’agrada cantar? T’agrada el gospel?

òpticael masn u

Av. Joan XXIII, 39 El Masnou 93 540 30 81

Bones Festes

Paraules d’amor senzilles i tendres,

que amb l’escudella i carn d’olla, omplen la nostra

tan estimada taula de Nadal

Amb tocs de llum i d’il·lusió

l’Endoll us desitja

unes bones festes

i entrada d’any 2014

Av. Joan XXIII, 28. T. 93 555 53 03

Jaume EstraguésEquilibrat electrònic · Alineació de direcció

Bon Nadal i feliç Any

2014Bon Nadal i feliç Any

2014

13

Confesso que tinc una certa debilitatper Anglaterra, que he visitat en qua-tre ocasions. La primera una ràpidavisita, però força completa, fins aEscòcia. A Londres vaig visitar llocstípicament turístics. Després hi he tor-nat, però fora dels circuits habituals, im’he centrat exclusivament al sudd’Anglaterra, on tinc amics a la ciutatd’Arundel, concretament un matrimonique, quan els visito, sempre tenenl’amabilitat de portar-me a llocs pocconeguts però interessants. A ells, elsdec la descoberta de Parham House.A Anglaterra hi ha moltes grans casessenyorials d’origen molt antic, la majo-ria envoltades d’un gran jardí, algunesencara habitades pels propietaris,com és el cas de Parham House, peròd’altres administrades per entitatscom la National Trust, perquè aques-tes grans mansions ja formen part dela cultura anglesa, fins i tot s’han fetpel·lícules i sèries de televisió sobre lavida en aquestes grans cases i la rela-ció entre els amos i el nombrós serveique en tenien cura. Encara que ple-nes d’obres d’art, mobles antics i pin-tures de cèlebres artistes, algunesd’elles tenen una certa fredor demuseu. Aquest no és el cas deParham House, ja que té quelcomentranyable, càlid, viu, com el gransaló i la llarga i encantadora galeria(48 metres) plena de records i antigui-tats, qualitats que li atorguen un cairediferent. Des de la seva fundació al1577, la mansió ha estat habitada pertres famílies: els Palmer, els Bisshoppi, finalment, els Pearson, que vancomprar la propietat al 1922.Hauríem de retrocedir fins a l’any1540 per conèixer-ne l’origen, any enel qual el rei Enric VIII va cedir la pro-pietat d’una casa i 3.733 acres deterra (unes 150 hectàrees) a RobertPalmer, resident a Londres. Anys méstard, es va considerar que la casa noera prou adequada i decidiren refer-la;però va ser el seu nét, Sir ThomasPalmer, qui va posar la primera pedrade l’actual mansió. Al 1601 SirThomas va vendre la propietat a

cases requisades, Parham House enva sortir relativament il·lesa. Tornadaals Pearson al 1946 i condicionada denou, a l’any 1948 la família va decidirobrir-la al públic i eren la mateixaesposa del senyor Pearson i la sevafilla Verònica qui ensenyaven la casaals visitants, tasca a què van dedicarla resta de les seves vides. Encara que la fotografia que il·lustral’article no permet apreciar l’esplendordel jardí, jo, que l’he vist al mes demaig totalment florit i primorosamentcuidat, puc constatar que és una ver-tadera meravella, no en va ha gua-nyat diversos premis de jardineria.Actualment, la mansió està regentadaper Lady Emma Barnard, besnéta deClive Pearson, i amb el patrocini delCharitable Trust.Si alguna vegada visiteu el sudd’Anglaterra, val la pena arribar-sefins a Parham House, que està situa-da entre les ciutats de Pulborough iStorrington. Una visita que no us dei-xarà indiferents.

PARHAM HOUSE, un vertader paradís.Josep Condeminas

Thomas Bisshopp per 4.500 lliures,família que hi va residir fins al 1922,any en el qual la senyora Mary Cecil,baronessa Zouche, la va vendre per200.000 lliures a Clive Pearson, engi-nyer, propietari de l’empresa d’obresS. Pearson & Co., a més de Presidentde la companyia d’aviació BOAC idirector de la companyia ferroviàriaSouthern Railway.Al llarg dels anys, la propietat s’haviaanat degradant i presentava un deplo-rable aspecte, ja que fins i tot no teniaclavegueram ni electricitat, i la teuladaestava molt malmesa. Evidentment,necessitava una renovació a fons. Lesobres de restauració van durar deuanys, tasca que la família Pearson vaemprendre amb gran dedicació i sen-sibilitat, i retornà al seu aspecte origi-nal isabelí moltes parts de la casa.Durant la II Guerra Mundial la casa fourequisada pel Departament de Guerrai ocupada per la 1a, 2a i 3a Divisiód’infanteria canadenca, que és res-ponsabilitzava de la defensa de lacosta de Sussex. A diferència d’altres

14

Una de les postals més famoses de Riode Janeiro és la de la platja d’Ipanemaamb la muntanya dels Dois Irmãos coma rerefons. Dies enrere hi vam pujar amb una guia,Ana Lima el seu nom. I aquesta noiacondueix carioques i gringos turóamunt. I ofereix paisatges de quedar-seamb la boca oberta barrejats amb unacaminada lleu i agradable. No és propa-ganda enganyosa, no. El sender queuneix la favela do Vidigal al Morro DoisIrmãos –el puig dels dos germans, lite-ralment– no exigeix gaire esforç, irecompensa adults, joves i canalla ambunes vistes enlluernadores de Leblon,Ipanema, el Pão de Açúcar, el CristoRedentor, la Lagoa Rodrigo de Freitas,la favela da Rocinha, la platja i el barride São Conrado i la Pedra da Gávea.Gairebé dos anys després de la inaugu-ració de la Unidade de PolíciaPacificadora –UPP– del Vidigal, cario-ques i estrangers han descobert el que,potser, sigui el camí amb la millor rela-ció esforç físic–bellesa de la ciutat. Ambquasi dos quilòmetres de pujada suau,el sender fa moure l’economia de lafavela, ja que en un cap de setmana potrebre fins a dos-cents visitants, que arri-ben al cim de l’Irmão Maior –sensepressa– en una hora i mitja.La caminada comença darrere delcamp de futbol de la Vila Olímpica doVidigal, ja a la part superior de la fave-la. Des de la part baixa fins al capda-munt vam pujar amb un VokswagenKombi, un vehicle que fa anys que noes veu per Europa, però que aquí és unclàssic i que, malauradament, té elsdies comptats ja que el deixaran defabricar l’any que ve. La primera part del caminet és benbonica, amb arbres frondosos que pro-tegeixen de la calor. Una bona estonadesprés –amb molta calma i moltesfotos– s’arriba al cim, situat a 540metres d’alçada. Pel camí, papallones,ocells i panorames magnífics.Aquesta noia, l’Ana Lima, coneix elcamí des de la infància i ens explicavaque fa un any i mig va decidir plantejar-

se seriosament ser guia per tenir unsobresou. Va fer un curs de guia turístici va crear una pàgina Trilha Dois Irmaosper atreure interessats a conèixeraquest indret fins ara desconegut per amolts habitants de la ciutat. La passeja-da inclou, a més de la caminada, visitaa diferents indrets de la favela i dinar enel Bar Laucubaco, restaurant que ofe-reix menjar deliciós a preus honestos. I és que, com ens explicava l’Ana –a laparella de la Serra do Cipó, a la Mari i ami– la muntanya i la favela són com sifos el pati de casa seva… Va ser moltencertat de pujar-hi amb guia perquèvam poder passar unes hores benagradables i conèixer molts llocs on,sols, no ens hauríem arriscat per des-coneixement o prejudici o por, ja que lafavela és un lloc de gent humil i pobra,tot i que les estadístiques –que diuen elque algú vol que diguin– qualifica el lloccom a barri de classe mitjana… Fins nofa gaire, no obstant, poca gent s’hi en-

dinsava pels problemes amb el tràfic dedrogues i pels conflictes amb la policia.I d’un temps ençà, les persones tenenmés curiositat a visitar aquest lloc finsabans d’ahir inaccessible per diferentsmotius. I el boca orella fa més granaquesta cadena. I el qui hi va anar horecomana al qui no, comentava aques-ta emprenedora de turisme, que vacomptar amb un amic dissenyador perfer la seva pàgina a Internet. I és que ala favela –o aquesta era la idea quecomentava l’Ana– les persones sónmés solidàries i els lligams entre el veï-nat i la famlia són molt més forts que ala part baixa de la ciutat.

Adeste, fideles, laeti triumphantes;Venite, venite in Bethlehem.Natum videte Regem angelorum.Venite, adoremus, venite adoremus,Venite, adoremus Dominum.

Bon Nadal!

Morro Dois IrmãosJoan Maresma Duran

Aquesta mostra de fotografia es fa enhomenatge a la gran fotògrafa masnovi-na Teresita Torres i Casals (el Masnou1916-2003), amb motiu del 10è aniver-sari del seu traspàs.La Teresita, a més de ser una gran pro-fessional, tenia un gust especial per cap-tar les imatges del seu Masnou.Aquestes no eren una simple postal,eren documents del moment fets ambuna visió artística excepcional.Les que podreu admirar en aquestamostra, que restarà oberta del 14 dedesembre al 30 de gener de 2014, sónles que anaren sortint en aquest butlletídurant els anys 2011 i 2012. Nou capí-tols, que conformaren 50 imatgesd’aquell Masnou de mitjan segle XX.Al seu moment ja es va dir que, poste-riorment, formarien part d’una exposició;

han estat completades, per aquest quius escriu, amb 50 imatges actuals, fetesals mateixos indrets on foren fetes les defa cinquanta anys.No ha estat una tasca fàcil, ja que, si enalgun dels indrets poca cosa ha canviat,si de cas en alçada de pisos, en altress’ha fet força difícil de reconèixer el llocpel gran canvi sofert.N’hi ha hagut que ella féu des de mar, enuna barca, que ara he fet sobre ciment,

15

el del passeig de vora mar. Penseu quefa cinquanta o seixanta anys la carreteraera la meitat d’ampla que l’actual. Que lavia del tren, per aquesta mateixa raó, foudesplaçada cap al costat de mar. I amés, hi ha l’esmentat passeig i el portesportiu. Per tant, la visió ara és forçadiferent.En alguns casos, dins la població, peridentificar el lloc en què ella la féu, he tin-gut sort que hi hagués algun edifici perfer de senyal. En altres ni això.Bé, per als masnovins entrats en anysserà un recordar, amb certa nostàlgia,aquell Masnou dels cinc mil habitants; iels masnovins d’ara podran copsar elcanvi que ha sofert la vila, tant que a lesimatges antigues potser no hi reconeixe-ran molts indrets. Us hi esperem!

50 anys després (Precrònica d’una exposició)

Del 14 de desembre fins al 30 de gener a la sala d’expo-sicions de Gent del MasnouExposició de fotografies del Masnou vist amb 50 anys de diferència. 50imatges de mitjan segle XX de Teresita Torres contrastades amb 50imatges de començament del segle XXI de Joan Muray

Arran de sòlPer Pledebuit

Pel mes d’octubre us deia que per fi havia arribat el bontemps, és a dir, per a mi, la fresca. Ho deia pensant que aixíseria, ja que, com sabeu, els escrits d’aquest butlletí hand’estar endegats força dies abans i, és clar, jo confiava enel calendari i aquest m’ha fotut.Pel passat novembre, i amb la mateixa tònica, no us vaigesmenar la pífia d’octubre, pensant que, quan ho llegíssiu,el bon temps hauria arribat i, per tant, ja no calia dir res.Però ara (per a mi novembre) torno a escriure, i no sé siquan ho llegiu us heu posat el jersei o aneu a la platja enca-ra. Per tant, ja no sé què dir-vos.El que sí que és cert és que sembla que el temps està unxic xeix, potser no tant com les persones, però vaja.I ara què fem?, a qui culpar del nyap astronòmic? Uns,aquests que ens farien anar tots amb bicicleta, deuen dirque és el canvi climàtic. Que ho podrim tot, etc.Per a uns altres, els del poder (i les peles) que tot ho cor-rompen, a aquests tant els fot, el cas és tenir l’armilla benfolrada.Per als homes del temps, pobrets reiets del meu cor: vande bòlit. Ja no saben què dir i, el pitjor, què predir, tot i quenormalment l’encerten. I quan hi ha canvis sobtats detemps, han de vigilar què diuen, ja que, quan no se’ls enfa-

den els de les botigues de robes, ho fan els hostalers deplatges o els de muntanya, els de la neu. Ja els planyo!Però per a nosaltres o, millor dit, vosaltres, simples mortalsque viviu, a tot estirar, un centenar d’anys, doncs què enpodeu dir vosaltres?; si, a més, quan han passat altresvegades temps com els d’aquesta tardor o d’altres de mol-tes pluges o moltes sequeres, ja ni us en recordeu; i nomésus queda repetir com aquelles aus vistoses i xerraires: Aixòabans no passava! I tant que passava, i passarà.Fa temps vaig llegir una notícia que ara ve al cas. Deia queen un lloc dels Alps, en una glacera que s’havia enretiratuns centenars de metres, hi van aparèixer vestigis detemps passats. Hi van sortir les restes d’una església romà-nica i d’una calçada romana.Això vol dir que aquella glacera s’havia format i desfet, coma mínim, dues vegades, i que estigué així força temps, comper haver-hi hagut aquelles construccions. O sigui que famil anys no hi era i en fa dos mil tampoc.Els catastrofistes de sempre ja li penjaren la llufa al canviclimàtic. Amb això no vull dir que no hi sigui i que no influ-eixi, però sí que el temps va fent voltes i, com que ni vos-altres ni jo vivim mil anys, doncs no ho recordem.Bé, com que no sóc cap mag, no puc saber a trenta diesvista quin temps farà per Nadal; per si de cas, no deseu elbanyador i tingueu els torrons a la nevera. Potser ens elsmenjarem a la platja. Apa, bup, bup.

Bon Nadal

Feliç AnyCamil Fabra, 58 · Apartat de correus, 2Tel 93 497 70 00 · Fax 93 497 70 10

Ho hem fet possible entre tots

Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%

Multimarca

Àngel Guimerà, 14, e l Masnou (Ocata) Tel . Fax 93 540 31 57

anys1923-2013

CLUB DE TENNISBARCELONA-TEIÀRamon Llull,12 T. 93 555 37 00

ww

w.c

tbte

ia.c

om

Us desitja Bon Nadal i un Feliç Any Nou 2014✳

✳✳

Totes les novetats de temporada; i et guiarem per fer els teus regals de Nadal. Tenim moltes idees.

Pl. de Catalunya,4 (darrere l’antic correus). Tel. 647 751 702

GRUP SABATÉINSTAL·LACIONS · PUNT DE SERVEI ENDESA · VIDEOCLUB · ELECTRODOMÈSTICS · AIRE CONDICIONAT I CALEFACCIÓ

Navarra, 22 local 9-10, 93 555 97 44, el Masnouinssabate@grupsabate.com · www.grupsabate.com

Pere AlabauObres i ReformesEspecialitat en cuines i

cambres de bany

Lluís MiIlet, 43 bx. 629 773 331 el Masnoupere-alabau@hotmail.com www.perealabaureformes.com

Bon Nadal i feliç Any

ASSESSORAMENT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

¡Qué delicia, la de abandonar la ciu-dad de vez en cuando y salir en buscade aire puro, de grandes espacios ylejanos horizontes, huyendo de esamasa de viciado aire que nos circun-da, de la lobreguez de las callesestrechas y del convencionalismoenojoso de la vida ciudadana! ¡Quéplacer el de escapar del arte y aproxi-marse á la naturaleza!Així comença un article d’ara fa centvint-i-cinc anys en un diari de l’època(1), escrit per una personalitat del’època, Frederic Rahola (2).Aleshores ja es queixaven de l’aireviciat de la ciutat i volien fugir-ne. Iaixò que encara no hi havia cotxes! Ésclar que sí que hi havia indústria, imolta, i les seves xemeneies escopieningents quantitats de fums nocius.El més curiós és que en aquell tempssortir de Barcelona i arribar fins aAlella era tota una excursió, talmentcom si ara hom se’n va a un país per-dut entre muntanyes de vés a saberquin continent.Anirem desgranant les curiositats quevan trobant els nostres excursionistes.No ho farem al complet, ja que ésforça extens, però sí que ho faremdegudament traduït, menys algunparàgraf, que conservarem en la llen-gua en què fou escrit, per no trair-nel’esperit. Diu així:

...No ens férem pregar quan l’amic

Joan Muray

Històries de la vila

18

Santiago Boy ens convidà a passar undia de camp a Alella. L’oportunitat decontemplar novament un dels mésbells racons de Catalunya... a més detastar el més afamat vi de nostraterra...

...ens trobàrem tots a les onze delmatí a l’Estació de França, impacientsmentre ens trobàvem sota el seu sos-tre de ferro, caldejat pel sol i amb tufde carbó de pedra, on s’escoltaven,esmorteïts ja, els sorolls de la ciutat,de la qual ja desitjàvem estar lluny.Per fi sortírem... però encara vèiemtramvies a l’entorn... passeig delCementiri... després el pont de ferro

de l’Exposició (3), la façana del Palaude la Indústria, la plaça de braus (4)eixatada i rogenca... els gasòmetres...magatzems de vins... fumades xeme-neies de les fàbriques... fins que apa-regué la platja, lliure, però per pocaestona, ja que el tren va tornar a allu-nyar-se de mar... novament construc-cions fumades fins que el tren va tor-nar a apropar-se a la platja... per fi laimmensitat del mar.

Passàrem el Besòs... sorra blanca...àlbers bords i canyissars... remogutspel pas del tren, que ens envoltarenamb harmoniosa fressa.

¡Qué blancas casas y qué limpiascalles! Érem a Badalona... la platjapràcticament no es veia, de tants lla-üts de pesca varats a l’arena, i les xar-xes esteses al sol... quan la tardadeclina, aquests llaüts els veuríem,empesos per la seva vela llatina, for-mats en línia recta a l’horitzó, comesbarts de cignes...

Passàrem Montgat, i veiérem a lallunyania els formosos turons de laConreria, rogencs turons de vinyes... itravessant el túnel vorejàrem el mar,paral·lel a la carretera, arribàrem alMasnou, a la seva estació, que tambého és d’Alella...

...les tartanes ens esperaven: hipujàrem i marxàrem. Deixàrem elMasnou, embrocàrem la riera d’Alella,al seu sòl sorrenc marxaven pesada-ment les mules i s’hi enfonsaven lesrodes. A voltes, hi ha riuades, comaquella que se’n va endur uns honga-

1888 una excursió de Barcelona alMasnou i Alella

Capçalera de La Vanguardia.

Vista de la riera d’Alella des del turó de l’estret d’en Portell, al Masnou. S’hi veuen les roderesdeixades per carros i tartanes.

19

resos nòmades, que foren arrosse-gats cap a mar. Al cap d’uns dies, elsseus cossos foren escopits per lesones.

Prop de l’eixida de la riera a mar,s’hi alcen roques massisses (5), queformen com el portal de la fèrtil comar-ca. Es comprèn l’afecció que tenenmolts barcelonins a construir-hi fin-ques, prop dels marges on floreixenles vinyes, els tarongers, avellaners igarrofers, que formen un frondós iverd tapís. Després, abundància i pro-fusió de flors i fruits.

A l’entrada de la finca del senyorBoy (6), frondosa i cuidada vegeta-ció... camins arenosos i nets. Mil dos-cents rosers de diverses espèciesguarneixen els marges, arbres fruitersfarcits de sucosos fruits... centenarsde tarongers, que ens sorprenguerenen veure que tenien les arrels quasi aldescobert, amb un profund solc al’entorn del tronc... el masover ensexplicà el perquè d’aquell sistema...era per estalviar-se les malalties quees produïen al tros que les arrelss’enllacen amb el tronc. Diu (el cronis-ta) que li recordaven els nens que al’hivern van amb els pantalons curts iensenyant les cames, que sembla quevulguin tenir una fortalesa que, a vol-tes, els costa malalties.

...pujàrem després a l’elevat miradorde la finca, des d’on disfrutàrem d’unavista esplèndida. Al fons, el blancpoble, que es destaca de la verdorque l’envolta. Enfront la muntanya deSant Mateu, des del cim de la qual esveuen les planúries del Vallès i deBarcelona, al darrere hi veiem laConreria, i a la part alta, no gaire lluny,el cementiri del Masnou i el campanarde la seva parròquia, a darrer terme elmar.

...la flaire de les magnòlies ens arri-ba fins allà, i envoltada de verdor hiveiem l’àrida riera, recta, d’un solcolor, com un passadís recorregut peruna catifa... pertot sorgeixen finquesde recent construcció, extenses albe-redes, boscs de tarongers. El solil·lumina el paisatge, vessant color ialegria... tacant-lo de blancs i rogencs,els de les magnòlies i les taronges.

És una comarca tan fèrtil i formo-sa que sembla impossible que hi hagi

qui n’emigri... com uns que ho feren fauns anys a Melbourne (Austràlia), elsgermans Parers, alellencs que hi ferenfortuna. Altres alellencs els seguiren iforen ajudats per ells i foren suficientscom per formar una colònia de natu-rals d’Alella, que crearen fins i tot unclub, el Barcelona Club.

...a la tarda anàrem a visitar la fincadel senyor Bofarull, on hi ha una anti-ga torre molt antiga. També ho férema la del senyor Fabra (7) i la de lavídua Fabra, la que abans havia sigutdel general Manso...

...també anàrem a l’església, feta amitjan segle XVII (8), on en aquellmoment el rector predicava a unesquantes beates sobre el miracle delparalític... mentre a fora, a la plaça,s’escoltava la música d’un piano demaneta, que tocava una polca endi-moniada que cridava la joventut... –allí

estaba el gran enemigo, el rival detodos los párrocos, que sienten porfuerza en todas sus vísperas el influjodel baile dominguero–.

...després visitàrem la rectoria, onveiérem una còpia d’un Murillo, querepresentava la Sagrada Família... idiverses peces més de l’escola catala-na, però d’escàs mèrit. El que enscridà l’atenció fou un manuscrit volu-minós i antic, obert sobre d’una taula,fet per un rector d’Alella cap als anys1740. Donava notícies interessantssobre la població, però el seu mèritprincipal consistia en una sentènciaque resum la profunda experiènciad’un capellà rural. Diu, parlant delvicari: –Vicarius est inimicus necessa-rius parrochi.

Una de les coses que més gràciaens féu fou l’interès dels vilatans aremarcar la bondat i les virtuts de lesseves aigües, ells, que tenen un vidigne de figurar a la taula de prínceps.

...deixàrem Alella contents perl’expedició i molt agraïts al nostreamic Boy pels seus múltiples obse-quis.

I acabarem aquest relat amb el darrerparàgraf de la crònica, però conser-vant-lo en l’idioma en què està escrit,sobretot pel sabor de l’expressió del’època, ara fa cent vint-i-cinc anys.Diu així:

Al llegar á la estación del Masnouestaba lloviznando. ¡Qué hermoso

Vista de la rambla i platja de Badalona. Encara s’hi veuen barques de pesca.

Frederic Rahola, autor del reportatge en undibuix de Ramon Casas

SERVEIS DE NETEJA

BonesFestes

de Nadal 93 555 76 61609 72 65 16

EL MASNOUserve is

Mn. J. Verdaguer, 14 el MasnouTels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

C o m p r a v e n d a - A d m i n i s t r a c i ó - A s s . j u r í d i c a

aicat 384

PROMOCIONS BOLART SLConstrucció i reparació d’obres

Joan Llampalles, 17. El Masnou Tel. i Fax: 93 540 04 13

Amb Sempre Opel gaudeixi més temps del seu Opel i d’aquests descomptes

CONEIXA L’ADAM

Jaume I , 2 · 93 555 96 52 el Masnou

NO TANQUEM AL MIGDIAHores convingudes

MARISA VILAPerruqueria Mixta

Comandes fins el dissabte 14

A partir del 16 cal confirmar disponibilitat

93 555 16 64 Mestres Villà, 101, el Masnou Elaboració pròpia

Fes el teu Nadal, nosaltres t’hi ajudarem

SALA AUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE

L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Bon Nadal

22

altres cops des d’aquestes pàgines. Però no tot ha anat a pitjor, ja que ensdescriu una ciutat ennegrida pelsfums, així com la seva sortida –elPoble Nou, ara vila olímpica–, i elMontgat ennegrit. Per sort, encara hiha coses que van a millor, per des-mentir aquella dita que diu que tottemps passat fou millor.

NOTES1- La Vanguardia. Del dissabte, 21 de julioldel 1888.2- Frederic Rahola i Trèmols (Cadaqués,Alt Empordà 1858-1919). Economista ipolític.3- Es refereix a l’Exposició Universal del1888.4- A la sortida de l’Estació de França hihavia una plaça de braus, sembla que foula primera de la ciutat.5- Es refereix al que coneixem com l’estretd’en Portell i a cal marquès (abans del’actual c/ Navarra).6- No sabem qui és ni on era la finca.7- Aquest és el qui posteriorment seria,l’any següent, 1889, creat primer marquèsd’Alella.8- D’aquesta data és la darrera construc-ció, la façana. La parròquia ja és esmenta-da al segle X, i fou ampliada al segle XV.

efecto producía la magnífica curvaque describe la costa, viéndose á unextremo el cerro de Mongat ennegre-cido por la humedad, y al final,Monjuich, que al través de la lluviaadquiría pálido color ceniciento!

Com heu vist, un romàntic i atzarós–per l’època– viatge, pràcticamentuna expedició.La descripció que fa del trajecte ambtren serà desconeguda pels joves,que no han conegut l’antic recorregutque feia el carril des de Barcelona capa Poble Nou i Sant Adrià del Besòsseguint la costa. Ara passa perl’interior fins arribar a Sant Adrià, on jasegueix el recorregut de sempre. Perals grans, la descripció que en fa, latenim retinguda a la memòria. La forma en què descriu Badalonacosta d’imaginar, fins i tot per alsgrans. La majoria ja no hem conegutla seva platja varada de llaüts, sinód’establiments de banys de mar i,d’uns anys ençà, de platja neta i lliure.

En sortir de Badalona cap a Montgat,ens diu que només es veien vinyes iboscs als seus turons, ara podríem dirque el que més es veu són urbanitza-cions.També la descripció del Masnou iAlella és talment del paradís. Un terri-tori net i bucòlic. El que sí que ensreafirma són els boscs de tarongersque hi havia, tal com ja s’ha constatat

Curset trimestral de iogaInici del curs dimarts 7 de gener a partir de les 19.15. Sesions d’una hora i mitja.

Aprendreu tècniques de meditació, respiració i relaxació.

Curs impartit per Ivet Compañó, professora de Kundalini-ioga.

Cal portar una estoreta (o matalasset), tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda.Preu trimestral: 75 €. Socis 65 €

Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, de 6 a 2/4 de 9Vocalia Recreativa

El nucli antic de Montgat, a l’entorn de la seva parròquia. Conegut popularment com el Montgatdel peix.

El veïnat de Montgat, les Mallorquines, fumejant.

23

Anem malament?Com poden resoldre el problema, siells en formen part?; podran mantenirla flegma i continuar l’engreix? Tra-duït al castellà: Arrima el ascua a tusardina y no arrojes piedras a tu teja-do. Que traduït al català: Qui oli reme-na, els dits se n’unta. O millor: Posala mà al calaix amb el puny clos i treu-la amb el palmell ben obert i, fent-t’hoaixí, no passa res. Com ho feia Herodes, no tindran perjustificar-se i quedar bé, ni tan solsrentar-se les mans.P.E. Herodes també es rentava les mans.

AbansAls joves que s’incorporaven al’exèrcit, se’ls suposava el valor jaabans del combat.Ara a les noies maridadores, la virgini-tat abans del matrimoni.Mantinguem les bones tradicions!És d’obligat compliment fer el quemana la Llei, encara que potser nosigui el que diu fer la Justícia. És obli-gat fer el que mana la Justícia tot pen-sant que no és de llei.Em faig un garbuix amb tot això.Socors! Un ajut seria d’agrair. Qui pogués ser un bon jurista!

Un desprestigiL’inesperat resultat de condemnar tansols el capità del PRESTIGE, DonApostolos Mangouras, a nou mesosde presó, sense inculpar-hi cap altra

persona de les que intervingueren enaquest fet, ho trobo més llarg que elsnou mesos d’un embaràs.El litigi, la disparitat de criteris, novoler mullar-se, tirar pilotes fora, vaallargar l’agonia del vaixell massadies, fins que va partir-se en dos sisdies després, sense poder recuperar-ne el carregament. El causante de lacausa, es causa de lo causado.Part de les 77.000 tones de fuel fouempesa pel vent i els corrents, que laferen recalar a la Costa da Morte i enla del Cantàbric Francès, cosa quesembrà el tan esmentat chapapote.Les ones van envair platges i cales iportaren la desolació i la ruïna allà onarribaven.S’emplenaren 230.315 folis i, dels12.000 milions de dòlars de pèrduescausades, ningú no se n’ha pogut res-cabalar, fins avui almenys.El senyor Fraga, E.P.R., va tardar una

setmana a fer-hi acte de presència. Elsenyor Aznar demora un mes per anara Galícia sense visitar les costes afec-tades. El senyor Rajoy, llavors vice-president, s’excusa manifestant queno es en ningún caso una mareanegra, se trata sólo de manchas muylocalizadas. Dies després diu: Unospequeños hilillos que se han visto,cuatro regueros que se han solidifica-do con aspecto de plastilina en estira-miento vertical. Per sucar-hi pa!

FacturesDies enrere, la televisió posava com aexemple que poder entendre, interpre-tar, desxifrar, resoldre una simple fac-tura domèstica, ja era gaudir d’unacerta agilitat mental i coneixementsmatemàtics. Costa treure’n favesd’olla. Vaig fer-ho i he quedat decebut,anorreat. Has de seure, fixar-t’hi béper desxifrar-ho. Per no allargar, en lafactura del gas, que et subministrenper metres cúbics, el converteixen encalories i el facturen per quilowatts. Noseria més fàcil: tants metres cúbics, atant el metre, valen tant? Afegint-hi totala resta, que no és poc…Afortunadament en la factura de lallum cobren els quilowatts gastats, note’ls converteixen en els lúmens gene-rats; i acabo, per no donar una pistaencaridora ja que ara, per estalviar,s’utilitzen bombetes de baix consum iles companyies subministradores nomodifiquin la lletra petita un cop gene-ralitzat el seu ús, per tornar a pujar elpreu i no perdre pistonada.Dades provinents d’Internet.

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATCarles Maristany

AMICS DELS FERROCARRILSDEL MASNOU

Recaptació a favor de la MARATÓ DE TV3

Diumenge dia 15 de desembre de 10 a 2 del migdia

Circuit ferroviari Alfons Aragó(Parc Caramar)T’hi esperem!

CAMPANYA DE DONACIÓDE SANG

Diumenge 12 de gener de2014 de 10 a 2 del migdia al

local social de Gent del Masnou

Donar-ne una mica és donar molt

Av. R e p ú b l i c a A r g e n t i n a , 1 5 e l M a s n o u 9 3 5 4 0 4 0 1 2

Fàbrica automàtica de vidre

Centenari ComellasAquesta és la darrera entrega del calendari d’en Come-llas, que hem vingut posant tots els mesos d’aquestany, el del Centenari del seu naixement.La imatge és d’un naixement, com correspon al desem-bre. Són quatre ratlles, simples, però que defineixenl’efemèride de forma clara i concisa.

2a ESTELADA D’ESPELMES PER A LA INDEPENDÈNCIA El proper dissabte 21 de desembre de 6 a 9 del vespreAl Masnou decidim Assemblea Nacional Catalana faremuna estelada amb espelmes a les escales que van de laplaça Jaume Bertran al carrer Sant Francesc d’AssÍs.L’acte està emmarcat en les Festes de Nadal per fer lluma la independència. Els diners que es recullin s’entre-garan a la Marató de TV3 contra les malaties degenera-tives. Vine a participar-hi. Per a tu i per al teu país

Estelada feta a la plaça Jaume Bertran a l’any passat

2 0 1 3

Ingredients per a 4-6 persones100 gr de prunes panses (tallades a trossos), 100 gr de panses sultanes, 100 gr. d'aranyons d'albercoc (tallats a

trossos), 100 gr de figues seques (tallats a trossos), 3 peces

d'aranyons de préssec, 3 pomes Golden tallades a daus, 3 flors

d'anís estavellat, 1 branca de canyella, un pessic de vainillarecentment ratllada, una mica de gingebre fresc ratllat, un toc

de cardamom en pols, 3 claus d'olor, la pell d'una llimona, una

magrana fresca (recentment desgranada) i encenalls de coco

PreparacióEn una olla de fons gruixut, abocarem totes les fruites tallades

a trossos amb les espècies. Les cobrirem amb aigua i les courem a foc lent uns 25 minuts fins que estiguin ben toves iaromatitzades. Deixarem entebeir les fruites i, una vegada atemperatura ambiental, les bolcarem en un bol de servir i hi

donarem un toc de llum i color amb els encenalls de coco i la magrana fresca.

Ho presentarem a taula en la mateixa plata hi ho servirem en copes de cava.

Nota de l'autora

Realment dolça i afectuosa, aquesta copa ens delectarà aquest Nadalamb un regal afegit, les espècies orientals que despertaran els nostres

records on els Reis Mags materialitzaven tots els nostres somnis…

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51

Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

Compota nadalenca de fruitaseca amb diamants de magrana

i encenalls de coco

La cuina de l’AntòniaEl Cullerot

Mes dels Pessebres vius i Pastorets. Com, els que es presen-ten al Foment Hortenc, a partir de Folch i Torres (c/ Alt deMariner, 15, a Horta-Guinardó), del 14 al 26. O, els que podremveure al Centre Moral i Instructiu de Gràcia(Ros de Olano, 9, a Gràcia) del 14 dedesembre al 4 de gener.Fins al 12 de gener del 2014 el Teatreneu(c/ Terol, 26; Gràcia) haurà anat progra-mant Un conte de Nadal. El Musical a laSala Xavier Fàbregas. 70 minuts en larecuperació d’un petit clàssic.Tot el mes, fins al dia 4 de gener del 2014, Pep Bou ofereixBombollavà per a grans i menuts, al Teatre Lliure de Montjuïc(Pssg de Sta Madrona, 40). Del 13 al 19 de desembre, aÀtic 22 (c/ de les Flors, 22,porta esquerra, àtic) el clàssiccinematogràfic ara traslladat al teatre: Diabòliques, amb direc-ció de Mariana Yáñez, producció de La Cuentista Hand MadeTheatre, i interpretació d’Olga Cercós, Josep Antoni Lej iCatalina Esquivel.Els dies 14, 21 i 28 de desembre tota la família pot anar alCCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, c/Montalegre, 5, si fa no fa rere el carrer de Pelai), a reviscolaramb l’espectacle L’elefant i l’aranya de la Cia Teatre Imaginari iel dia 15 pot dirigir-se al CAT (Centre Artesà Tradicionàrius, c/Travessia de Sant Antoni, 6-8; Gràcia; metro Fontana) per enju-gassar-se amb La sireneta, tot un món de titelles i música endirecte que presenta Festuc Teatre, a les 17.30 h.18 de desembre. Dramatúrgia catalana contemporània. ObraFum, de Josep Maria Miró (TNC. Sala Petita. Fins al 26 delmes següent, January.), amb ajudantia de direcció de la tambédramaturga Daniela Feixas. Un punt de partença: dues pare-lles a un país estranger. Revoltes a l’exterior però també al’interior dels éssers humans.Del 19 al 22. Pau Riba porta el seu Jisàs de Netzerit-La BoaQuetelene alt Centre Artesà Tradicionàrius (a les 21 h).El 21 i 22 de desembre Jordi Bertran ens fa gaudir (“Nadal alsMuseus”) amb els titelles, al nou El Born Centre Cultural (Pl.Comercial, 12; Ciutat Vella), amb l’espectacle L’alè dels fils.29 de desembre. Aterra a Barcelona, al Liceu, El trencanous, através del Ballet Jacobson de Sant Petersburg i l’OrquestraSimfònica del teatre estatal de l’Òpera i Ballet de Rostov.Fins al 29 la comèdia Divorci de Franz Keppler amb direccióde Miquel Murga i interpretació, entre altres, de Núria Hosta,ocupa l’escenari del Teatre Gaudí Barcelona (c/ Sant AntoniMaria Claret, 120; prop de a la Sagrada Família)1 de gener del 2014. Benvingut ‘any acabat en catorze’. El llacdels cignes —altra vegada el Ballet Jacobson, al Liceu— ence-ta un any ple d’esperances i anhels de recuperacions.

Fum, fam, fem

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com)

25

26

Situeu-vos a la tarda del diumenge 17de novembre a la Sagrada Família, deBarcelona. El temps, rúfol –i ame-naçant la tempesta que havia decaure cap al tard–; vint-i-cinc corals, sí25!, entre les quinze d’adults i les deude Pueri Cantores, vingudes d’arreude Catalunya, des de Palafrugell finsa la Sénia, des de Pineda de Mar finsa Lleida. Sis-cents cantaires ambganes de participar a la Cloenda dio-cesana de l’Any de la Fe i TercerAniversari de la Dedicació de laBasílica pel Papa Benet XVI. Ja us hiheu situat? Doncs… això. I nosaltrestambé hi érem; ens hi havien convidati ens va semblar molt bé d’anar-hi.El poble fidel omplia el temple gaudi-nià; les corals, a l’anomenadaCantoria, lloc dels cantors, una galeriasencera que envolta la nau, com una

tribuna gegantina, a una alçada consi-derable. Oi que trobeu que és impres-sionant. Doncs… sí. L’Església de laterra, imatge de la Jerusalem celestial:potser sí. Repas-seu la litúrgia narra-da a l’Apocalipsi; no us en perdeu elsdos darrers capítols. La SagradaFamília hi ajuda: segur que sí.Presidia la celebració eucarística elbisbe de Barcelona, el cardenal Lluís,amb preveres i diaques i acòlits a desdir.Tots els cantaires sota la batuta deMontserrat Rios i de Ramon Vilar, aral’una, ara l’altre. Havíem de seguir laquironímia de les seves mans pelsmonitors que hi havia al llarg de tota laCantoria; la distància no ens hauriapas permès de captar la precisió delsgestos. A l’orgue, el mestre Juan de laRubia.Tota l’assemblea cantava l’ordinari de

la missa i els cants litúrgics més popu-lars (processionals, himnes, aclama-cions, Virolai…); les corals s’hi afegieni els embellien amb polifonies. Itambé, és clar, música sagrada abun-dosa interpretada per les corals(Locus iste, d’Eduard Vila i Perarnau;Ubi caritas, de Maurice Duruflé; Dapacem, Domine, de Melchior Franck;Raïms i Espigues, de Jacint Verda-guer i Antoni Nicolau; Ave VerumCorpus, de Camille Saint-Saëns; AveMaria, de Javi Busto).L’esforç addicional que havia suposatla preparació d’aquesta cantada haviavalgut la pena.L’aiguat en sortir de la SagradaFamília i en arribar al Masnou no ensen va pas minvar el bon regust. Hi hacoses que no s’obliden.

LA CORAL XABEC A LA SAGRADA FAMÍLIA, DE BARCELONAEsteve Pujol i Pons

Per les festes de Nadal i Any Noumolta gent –jo entre ells– acostuma afer revisió de com ha anat l’any ques’està a punt d’abandonar i a fer pro-pòsits per a l’any que comença. Em sembla que els darrers anys decrisi econòmica i social podrien facili-tar que els propòsits per al nou anysuposessin canvis de segon ordre,que impliquessin un canvi de paradig-ma, una nova forma d’analitzar i ubi-car-se en la realitat. Anoto tres propostes que em semblencongruents amb els temps que vivim.

MÉS AUSTERITAT. L’american way oflife ens ha enganyat: no és cert queamb més diners, més confort, méstrastos... se sigui més feliç. Una vegada vaig conèixer una noia,enginyera, econòmicament i social-

ment ben situada, amb un gran reco-neixement professional... que no erafeliç. Va decidir anar-se’n a l’Àfricaamb una ONG a fer pous, sensecobrar, amb condicions quasi insalu-bres... Ara, diu, és feliç.Ja sé què pensareu... que li diguinaixò a una família, no de l’Àfrica sinódel Masnou mateix, que no arriba afinal de mes! I teniu raó: també emdirigeixo a aquestes famílies. A totsaquells que arribem justíssims a finalde mes i que hem hagut de prescindirde moltes coses. De fet, ho dic a quasitothom. La majoria podem viure amb menys sianalitzem el que és prescindible acasa nostra i que ens acostumem aestalviar energia, aigua, a mantenir elmateix mòbil (nostre i dels fills), a nocomprar foteses imposades pel màr-

queting trampós, si aconseguim quecomprar compulsivament no sigui unaforma de fugir de l’angoixa... A més, farem als nostres fills i filles elregal de no ser rics.

MÉS SOLIDARITAT. La situació enshauria de portar al descobriment, pera alguns, i l’eixamplament, per ad’altres, de la dimensió del nosaltres:com a parella, com a família, com acomunitat, com a poble, com a raçahumana. Un client em deia: Totsestem fotuts... que els menys fotutsajudin els més fotuts. I a ser possible fent de la necessitat,virtut (exercici molt virtuós...).Crec que sovint ens hauríem de sentir

Les nostres famílies d’avuiPel Dr. Aleix Ripol Millet. Psicòleg i mediador en famíliesripolmillet@hotmail.com 619 522 582

Com ho podem fer perquè les nostres famílies i els seus membres siguem tots una mica mésfeliços i gestionar millor els nostres conflictes... els fills, la parella, els avis, la llar…

EL NADAL D’ENGUANY POT SER DIFERENT

no sols solidaris sinó també responsa-bles dels més fotuts: els països ricsd’haver-se enriquit abusant dels recur-sos del països pobres, molts banquersd’haver fet els ulls grossos (o vista llu-nyana...) amb el màrqueting de lespreferents, molts de nosaltres de nohaver lluitat per impedir que es deixésa les noves generacions una societatque no els permet trobar un lloc defeina... i cadascun se sap en què més. Solidaris a tot arreu: a la família (hesentit uns pares dir: Ja li vaig dir quanera jove que estudiés... ara ques’apanyi!); al barri, al nostre país (araés urgent ser-ho!), al món. I no calanar a l’Àfrica: fan falta voluntaris asota mateix de casa.

MÉS CORATGE. La vida passa tan depressa que no podem perdre

l’oportunitat de comprometre’ns enallò que creiem. Parlar, o cridar si cal;manifestar el nostre acord o desacord;ser els primers allà on fem falta, a lanostra família, al nostre barri i al nos-tre país; arriscar quan fa falta arriscar,i el coratge, quan toca, de ser pru-dents i pacients encara que ens bullila sang.No és possible que els nostres fillsaprenguin tot això, i moltes altrescoses, tan sols escoltant els nostresconsells: o ho veuen en la pràctica

diària de la gent que ells s’estimen ono ho incorporaran en la seva vida.Jo enguany em conformo ambaquests quatre propòsits, que sónmés desitjos que promeses i que, talvegada, no podré complir: no voldriaser un més dels qui menteixen mésque parlen...Bon Nadal a tothom!

27

www.cancolome.comAv. Kennedy s/n · 93 555 97 04

El Masnouinfo@cancolome.com

BARCELONA, 11T. 93 555 02 96

ELS TORRONSDE SEMPRE

✴✴

Barcelona, 2 · 93 555 02 01El Masnou

R E S T A U R A N T P I Z Z E R I A

Mas VellAmb la cuina popular

REPARACIÓ DE TOTA MENA DE

CALÇAT, BOSSES, MOTXILLES

Pl. de la Llibertat, 3T. 93 555 43 43

JORDIREPARACIÓ DE TOTA MENA DECALÇAT, BOSSES I MOTXILLES

BONNADAL’13Camí Ral

PRAT DE LA RIBA, 9 T. 93 555 20 03 - 75 11

PRAT DE LA RIBA, 32 T. 93 555 23 70

JoguinesRegals

ComplementsComandes per telèfon

i a domiciliPrat de la Riba, 98

93 555 78 94

FrankfurtParera

Al migdia menú

BONNADAL’13Camí Ral

Consulta veterinària

Pl. de la Llibertat, 14 93 540 50 07

www.immomasnou.cominfo@immomasnou.com

ADMINISTRACIÓ DE FINQUES

EXPOSICIÓ I VENDANavarra, 14 · 93 555 37 78

El Masnou

Especialistes en aparadors

Fabricació pròpia Finestres abatibles

Portes i finestres lacades en tots els colors i imitacions de fusta

Tanques i vidres de seguretat per a tot tipus

de portes i finestres

MASNOU,SL

ALUMINIOS

S E R R A L L E R I A D ’ A L U M I N I

FRANCESC MACIÀ, 30 93 540 16 32

ITÀLIA, 21, 1r 1a93 209 39 98

ITÀLIA, 29 93 555 45 81

VENTURAA D V O C A T

D r e t c i v i l i p e n a l Arrendaments Matrimonial

Accidents de trànsitReclamacions diverses

ROMÀ FABRA, 2293 540 25 95

ROMÀ FABRA, 1893 555 73 95

C A R N I S S E R I A

V E D E L L A X A I

P O R C P O L L A S T R EE M B O T I T S

EL SECTOR COMERCIAL DE L

Bon Nadal NAVARRA, FLOS I CALCAT, FRANCESC MACIÀ, ITÀLIA,

JOAN LLAMPALLES, T

Ja no som a Flos i Calcat. Ara estem al polígon La Bòbila.

Garrofers, 5 (Pont de Teià)

93 540 17 89

MOTORCAS

Venda, lloguer i reparació

de maquinà-ria per a laconstrucció

i el bricolatge

ROMÀ FABRA, 19-A93 555 19 46

www.farmasnou.com

FARMASNOUP A R A F A R M À C I A

ROMÀ FABRA, 2593 178 22 97

Fes la teva pròpia panera deNadal amb els millor vins, caves,licors i una excel··lent varietat de

productes. Tasta els caponsfarcits, cuinats i envasats al buit.

www.elrebostdelsentits.es

Francesc Macià, 16TEL. 93 555 14 51

INFORMÀTICA

Servei tècnic a taller i domicili

Recuperació de dades

Passeig Roman Fabra, 19El Masnou

93 540 37 93 · 607 227 772www.xicmasnou.com

LA TEVA MASCOTA ÉS XIC?

Fes volar elNadal…10+4%

descompteVENDA DE CADELLS

PROMOCIONS

PUBLICITARIES

TORRENT VALLMORA, s/n93 555 00 35 - 09 86

669 407 120 · 673 917 489www.estampadosarenas.com

Estanc Maria Arnau

Tabacs.

Cava de cigars.

Regals.

Papereria,

fotocòpies

Navarra, 5193 540 14 48 el Masnou

Navarra,11Taller: 93 540 18 91

Servei oficial:aprilia, HONDA,YAMAHA

mar

enyv

eter

inàr

ia

Flos i Calcat, 5393 555 18 81Horari: de dll. a dv. de 10.00 a 20.30;diss. de 10.00 a 14.00

Amb s

eguret

at

GC

C.

serv

eis

ne

teg

es

i a

bri

lla

nta

ts LocalsComunitats

EmpresesHabitatges

Naus Neteges obresAbrillantadors

PolidorsVidres

Persianes

93 55512 21

gcc@gccserveis.com

Flos i Calcat, 4893 555 41 01

p e r r u q u e r i a

un

is

ex

Joan Llampallas, 2593 555 95 62

Ametllers, 1293 555 83 91

NAVARRA,22-L1093 555 99 53

sabate@mastercadena.com

ELECTRODOMÈSTICS

AIRE CONDICIONAT

CÒNSOLES

Electrodomèstics

Sabaté

SUBMINISTRAMENTS ELÈCTRICS I FONTANERIA

Vicenç LinaresS.E.F.

FLOS I CALCAT, 17 · L 493 540 35 74

Nou Clean

Bugaderia Tintoreria

E l M a s n o u

FLOS I CALCAT, 17 · L 593 540 26 39

Manyans des de1945

Itàlia,1893 540 99 71

PneumàticsMasnou

Pneumàticsi mecànica

ràpida

ORTOPÈDIAmsn

CENTREPODOLÒGIC

Centre dispensador de

Atenció integral

Navarra, 65 Feiners i h. convingudes

93 555 10 53www.ortopodomsn.com

Servei a domiciliEstem a la cantonada

entre el carrer Navarra iCristòfol Colom

Navarra, 76 93 540 40 04 - 627 21 23 16http://facebook.com/fruitistabero

www.

firstst

opma

snou

.com

Centre de podologia

ANTEM

Horari: de dill. a div. de 9,30 a 13 i de 15,30 a 19

dissabte de 9 a 13. Dimarts tancat

Flos i Calcat, 6193 540 38 36 · 618 61 11 86

Nou tractamentamb làser per

fongs, verrugues,ulls de poll i dolor.

TALLER

DE PU

BLICIT

ATDIS

SENY

GRÀF

IC

L l u í s Va l l s M a r í

J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme

En temps de crisi:una imatge i mil

paraules

LA PLAÇA NOVA US DESITJA

i feliç 2014ROGER DE FLOR, ROMÀ FABRA, CRISTÒFOL COLOM,

TORRENT VALLMORA

30

ter simbòlic de renéixer l'esperança i lallum al món convertint una festa paganaen una festa religiosa.

El refranyer popularHi ha molts refranys populars que fanreferència a com comença a créixer eldia a partir del solstici d'hivern:

Dies de desembre, dies de malura: totjust es fa de dia que ja és nit obscura

Per santa Llúcia, un pas de puça(quan santa Llúcia era el 23 de desem-bre)

De santa Caterina a Nadal, un pas depardal.

Per Nadal, un pas de pardal (25 dedesembre).

Per Nadal, el dia s'estira un pam o PerNadal, creix el dia un pas de gall.

Per sant Esteve, un pas de llebre (26de desembre).

Per Any nou, un pas de bou (1 degener).

Pels Reis, un pas de vells (6 de gener).

Pels Reis, el dia creix i el fred neix, i ruc

El solstici d'hivern (21 o 22 de desem-bre segons els anys) és el dia més curtde l'any (a l'hemisferi nord), és a dir, eldia amb menys hores de sol a la nostralatitud. A migdia el sol assolirà el puntmés baix al cel durant l'any.El dia que veurem la posta de sol mésal sud és precisament el dia del solsticid'hivern i el dia que el veurem més alnord és al solstici d'estiu. Les datespoden ser un dia abans o després acausa de les irregularitats del calendarigregorià, com ara els anys de traspàs.

El solstici d'hivern i NadalEl dia de Nadal té una intima relacióamb el solstici d'hivern. A l'antiga Romacelebraven el naixement del Sol el 25de desembre, per a ells un déu; méstard els cristians van adoptar aquest diacom el del naixement de Jesús. Laimportància de la durada dels dies enels pobles antics on la llum jugava unpaper fonamental va ser decisiu en larellevància del solstici d'hivern..Al solstici de desembre se celebrava elretorn del Sol, en especial a les culturesromana i celta. A partir d'aquesta data,els dies comencen a ser més llargs iaixò s'associava a un triomf del Solsobre les tenebres i era motiu de cele-bracions. Posteriorment, l'Esglé-siaCatòlica va decidir situar en aquestadata el Nadal donant-li el mateix caràc-

qui no ho coneix (6 de gener).

Per Sant Antoni, un pas de dimoni (17de gener).

Per Sant Sebastià, un pas de ca.

Per Santa Agnès, el dia s'allarga unahora més (21 de gener).

Per la Candelera, una hora sencera (2 febrer)

Per Sant Blai, un pas de cavall (3 defebrer)

Per Sant Maties, iguals són les nitsque els dies (24 de febrer).

Són molts els refranys que fan referèn-cia al creixement o escurçament deldia, a l'estiu quan comença a decréixerel dia:

El sol va dir a Sant Bernabé: "Més nom’alçaré".

Per Sant Joan, una passa de gegant.

Per Sant Pere, un pas enrere.

A primers de juliol, un pas de cargol.

A darrers de juliol, una hora menysde sol.

Valors per a la convivència. Parramón Ediciones (reflexió, contes, activitats…) (*)

Valors per créixer. Parramón Ediciones (reflexió, contes, activitats…) (*)

El Gran Llibre dels Contes amb Valors. Parramón Ediciones (26 contes sobre valors) (*)

El Gran Llibre de les Emocions. Parramón Paidotribo (20 contes sobre emocions) (*)

Pensaments d’un educador. Edicions Saragossa (Premi d’Assaig Pedagògic. Santa Llúcia 09)

(*) També hi ha edicions en castellà i en altres idiomes.

PER A NADAL I REISLLIBRES EDUCATIUS D’ESTEVE PUJOL I PONS

Dites de l’hivern pel Nadal

Exposicions

GENTDEL MASNOU

Fins al 12/12Il·lustracions de Xavi Socías Del 14/12 al 30/1/14El Masnou vist amb 50 anys de diferència. Imatgesfotogràfiques de Teresita Torres i Joan Muray

a c t i v i t a t s

L’ENDEVINALLA per V.D.R.

Un galant enamoratque sempre diu la veritat,i això que mai no ha parlat.

Resposta:El mirall

CONCERT DE NADALDE LA CORAL XABECAMB ACOMPANYAMENT

D’ORQUESTRADISSABTE 21 DE DESEMBRE DE 2013,

A LES 21.30, A LA PARRÒQUIA DESANT PERE DEL MASNOU

PROGRAMA:1a Part:

Repertori de nadales populars

2a Part:“Misericordias Domini” de W.A. MozartFragments del Messies, de G.F. Händel

Direcció: Montserrat Llagostera i Torrent.

Concert a benefici de la Marató de TV3i de Càritas Parroquial de Sant Pere

Amb la col·laboració de:Ajuntament del MasnouParròquia de Sant Pere

PETITS ENCANTS 2013 A BENEFICI DE DISMA

Amb aquestes quatre ratlles ens plau d’agrair lacol·laboració rebuda per part de tots els masnovins que

van participar en els Petits Encants 2013 celebrats el diu-menge 10 de novembre passat al Camí Ral, que va ferpossible una recaptació de 345,53 €, quantitat que fou

lliurada íntegrament a l’associació DISMA.

31

TALLER D’ESTIMULACIÓ DE LA MEMÒRIA A GENT DEL MASNOU

DEL 5 DE GENER AL 30 D’ABRILTOTS ELS DIMECRES DE 10 A 12 DEL MATÍ

Taller impartit per Ma. Dolors Chacón, Infermera.Dirigit a totes aquelles persones més grans de 50anys que vulguin estimular i millorar la memòria.

Durant les sessions s’utilitzaran tècniques iestratègies com l’atenció, el llenguatge

i la memòria.

Inscripcions: A Gent del Masnou del 7 al 24 de gener de 18 a 20 .

Preu al mes:34€ socis i 38 € no socis.

Telèfon de contacte: 659 85 40 89

Cursos de teatre pera totes les edats

Vine-hi i… actua627 630 082 (Oriol) · 676 334 144 (Aina).

DÒMINOVols jugar al dòmino? Vine-hi.

No en saps? Te n’ensenyarem.Ja en saps? T’ajudarem a

millorar el teu joc.

Socis 6€ - no socis 10€Cada dilluns i dijous de 6 a 1/4 de 9 del vespre.

inscripció a Gent del Masnou de 6 a 1/4 de 9 del vespreVocalia Recreativa

BONES FESTESBONES FESTES Navarra, 100. Tel. 93 555 14 82

EL MASNOU

Lluís Millet, 102. · Tel 93 555 28 45El Masnou

MENJARS PREPARATSPOLLASTRES A L’AST. VINS I CAVES

XARCUTERIA SELECTA

Auto-servei

Mar-BlauALIMENTACIÓ · XARCUTERIA

FRUITERIA

Fontanills, 59 · Tel 93 555 32 32 · El Masnou

FRUITES I VERDURESServei a domicili

Àngel Guimerà, 12 baixos (Camí Ral) Tel. 93 540 29 53 El Masnou

GRAN ASSORTIT DE VINS I CAVES PER AQUESTES FESTES

cellerdelmar@ferranpinel.net

selecció de vins, caves, licors i vins al detall

El regal de Nadal.Mocadors, guants, bufandes,

pijames, bates.

Fontanills, 2 · Tel 93 540 26 19

T E I X I T S - M E R C E R I AT A L L E R D ’ A R R A N J A M E N T S

ISABEL I NEUS✴

PerruqueriaCrisAnd

Lluís Millet, 119 • Tel 93 555 38 48 • 08320 El Masnou

Horari:HORES CONVINGUDES

El dilluns tancat

Joan XXIII, 66 · 93 555 01 35 · www.flors-isabel.com

Joieria rellotgeriaMASNOVINA

Feliç Nadal i bon Any Nou

C. Barcelona, 9 · 93 555 07 76 el Masnou

TIME FORCEultimate concept watchesAQ UA S TA R