BUTLLETÍ GENT DEL MASNOU 3a. època núm. 243, juliol 2007

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:20 Página 1

Pintor Domènech Farré, 13-15 · 93 462 80 00 · 08320 el Masnou

SERENASERENAQASHQAICondueix la música

TALLERS MASNOUGenís Oliveras, S.l.

PATENTS, MARQUES, DISSENYSMarcel·lí Curell i SuñolAgent de la Propietat industrial

Al Masnou: Sant Felip, 31

A Barcelona:Passeig de Gràcia, 65 bis

T. 93 487 51 66 · Fax 93 488 03 21mail@curellsunol.es

descomptes molt interessants

Aprofiteu els últimsmesos

Durant tot el temps de liquidació el nostre taller de reparació continuarà

oferint el seu servei.

C/ Barcelona, 9 Tel. 93 555 07 76

R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

Exposició i venda: Àngel Guimerà, 14.Taller: Puerto Rico, 28Tel. Fax: 93 540 31 57 EL MASNOU

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:20 Página 2

3

NOU EQUIP DE GOVERN MUNICIPALSi a l’editorial corresponent al passat mes de juny fèiem esment del resultat de lesdarreres eleccions municipals del 27 de maig, sense conèixer, aleshores, quin seriael nou equip de govern que en resultaria, avui ja és conegut per tota la població queno es va renovar el tripartit de la legislatura anterior i que el nostre ajuntament estaràgovernat els propers quatre anys per un nou bipartit format per PSC-PM i ICV-EUiA-EPM, presidit novament per Eduard Gisbert, que haurà de dirigir el consistori enminoria.Aquesta situació farà que durant el proper període de quatre anys s’obri una novadinàmica de pactes puntuals entre totes les forces polítiques integrants del consistorimunicipal, per tal que no s’encallin els projectes ni les decisions i que les necessitatsi demandes dels masnovins siguin contemplades en el dia a dia municipal sensedemores ni ajornaments innecessaris. S’inicia, per tant, una nova etapa interessant en la qual es farà palesa l’habilitat icapacitat de ponderació de les diferents forces polítiques de dur a terme una políti-ca de consens i sentit comú, que esperem que prevalgui per damunt dels interessossectaris de partit.En l’acte de constitució del nou consistori, el denominador comú en les intervencionsdels portaveus de cada partit va coincidir a ressaltar l’alt grau d’abstenció i de vots enblanc en aquestes darreres eleccions. Confiem, doncs, que uns i altres, govern ioposició, a part d’entonar el mea culpa, hagin après la lliçó i que en aquesta novaetapa de quatre anys hi esmercin tot el que faci falta per tal de recuperar la confiançai la complicitat de tots els electors. Així ho esperem.

ORIGINALITAT IMAGINATIVAAmb aquest títol suggerent, el dissabte 30 de juny, a les acaballes de la Festa Major,es va presentar a la nostra seu social un llibre que, fent honor al títol, exhala una grandosi d’originalitat i força d’imaginació. En un mateix volum, excel·lentment enquader-nat, es presenta un reguitzell de fotografies de llocs i persones del Masnou rea-litzades amb mà destra i delicadesa per la coneguda masnovina Teresa Torres iCasals (el Masnou 1916-2003), acompanyades, cadascuna, per una poesia del nomenys apreciat masnoví Josep Vendrell i Torres, el nostre estimat amic i consoci iactual jutge de pau del Masnou.La Teresa i en Josep, tia i nebot, estrenyent encara més els llaços familiars que elsuniren en vida, ens brinden en aquesta ocasió un treball magnífic encarnat en lesimatges gràfiques i el sentiment poètic; imatges i sentiments que ens transporten alMasnou d’ahir, aquell Masnou que forma part indestriable del nostre Masnou d’avui.Cal destacar l’aportació de la Fundació Privada La Calàndria, que amb la seva ge-nerosa col·laboració econòmica ha fet possible aquesta edició gratuïta, que ha pas-sat a engruixir la llista dels valuosos testimonis escrits i gràfics de la nostra memòriahistòrica.Felicitats per tan lloable iniciativa.

El President

GENTDEL MASNOU

Butlletí mensual de Gent del Masnou, asso-ciació cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya

Equip de Redacció:Palemó Anglès - Joan Bosch - Joan Casals -Joan Muray - Josep Perarnau - Esteve Pujol

Portada: LA FAM I LA MALNUTRICIÓ MATACADA ANY 5.000.000 DE NENS(Informació FAO) Aquesta és l’única realitat al món.Davant d’aquesta esgarrifosa xifra, tot resulta ridí-cul. Iago Pericot.

Correcció: Esteve Pujol

Disseny i muntatge: Taller de publicitat

Publicitat: 93 555 80 06

Impressió: Jobagraf

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g

Edició: Gent del Masnou Dipòsit legalB. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 9. Apartat de correus 10Tel. 93 540 39 29www.gentdelmasnou.org c.e.: gentmas@suport.org08320 El Masnou

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles sig-nats pels seus col·laboradors.

Editorial

CONCERT:

VII MARATÓ DE VEUSLÍRIQUES

Dissabte,14 de juliol,

a les 7 de la tardaDirecció:

Montserrat ApariciPiano:

Carles Puig

Sumari3 57

111214181920222223242730

EDITORIAL..........................................................................................................ELS COLORS DE LA CRÒNICA DE IAGO PERICOT per Joan Muray.............BÚSTIA OBERTA................................................................................................RASCA I PICA Per Ramon Serra .......................................................................EL MASNOU, PARÍS, BARCELONA Per Joan Camps .....................................HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray..........................................................EL GAT VENT DE POPA I A TOTA VELA per Esteve Pujol .............................RIURE FA SALUT per Esteve Pujol ..................................................................JORDI PERICOT MEDALLA D’OR AL MÈRIT CULTURAL ..............................ARRAN DE SÒL per Pledebuit...........................................................................PARLEM DE LLIBRES per Pere Martí Bertran .................................................TEATRE CAPITAL per Ra. Ma. Isart i Ma. J.R. Lucas ......................................GENT DEL MASNOU INFORMA........................................................................ANECDOTARI MASNOVÍ per Joan Maresma Pujadas .....................................CORREFOCS 2007.............................................................................................

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:20 Página 3

ga que comporta fer-lo no espot comparar amb la curtavida quan s’enlaira en la nit iesclata. I deixa tothom boca-badat. Gràcies, amics, i salut.

L’ENDOLLTel. 93 555 12 52

INSTAL·LACIONSSEGARRA,SL

Bona màgia i bona festa alcarrer Pere Grau. El dijous dia28 s’inaugurava altre cop elcarrer engalanat, aquest copel tema era la màgia. Un sos-tre d’ombra i a sota tot l’encantde la il·lusió. Sanefes amb car-tes i dibuixos, personatges,mags, elements decoratius,làmpades fetes amb ampollesde plàstic i mil i un elementsque et feien quedar embadaliti hi passaves una molt bonaestona.. Entremig de tot aixòdos personatges que foren ladelícia dels infants: dues està-tues vivents; una d’en Ronal-dinho i l’altra l’”Eduard mansti-sores”, tota una distracció i

diversió i alegria.La tasca lúdica i cultural d’unaassociació com la dels amicsdel carrer Pere Grau és tanefímera com la vida d’un coetde Festa Major; la feina feixu-

també un divertiment.Però no us penseu que tot eslimitava a una exposició d’ele-ments decoratius; la gent delcarrer Pere Grau mai no entenen prou; després de lainauguració, el dia de SantPere muntaren unes piscineson els vailets s’ho passarend’allò més bé; a la tarda, xoco-latada amb cançons i havane-res; el dissabte, audició de sar-danes, demostració de ball desaló i música en viu; el diu-menge, un còctel per a tothoma l’hora del vermut; i a la tarda,festa per a la mainada. Déun’hi do, quina programació,quins tres dies tan plens de

Primera casa al Masnou HOTEL TORINO

Tel. 93 555 14 73

Tel. 93 555 18 60

Tel. 93 555 02 44

Tel. 93 555 23 13

Tel. 93 555 14 73

TALLERSBASES S L

Tel. 93 555 06 61

Tel. 93 555 27 56

Tel. 93 555 35 78 / 36 58

Tel. 93 540 35 76

La màgia de la Festa Majoral carrer Pere Grau Publireportatge

Taller de Publicitat

Fot

ogra

fies

de:

Car

les

Pie

ra

al carrer Pere Grau La màgia de la Festa Major

93 555 70 55Teràpies • Botiga natural

LA BARBERIALA BARBERIA

Perruqueria d’homes

93 540 71 59

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:20 Página 4

5

--Aquesta exposició és molt especial,no sols per ser la mostra que anyal-ment reservem per a finals de juny icomençaments de juliol, quans’escau la Festa Major de Sant Pere,i per a la qual escollim l’obra d’unmasnoví de prestigi, sinó a mésperquè enguany hem tingut la gransort de poder comptar amb l’obra deIago PERICOT i CANALETA, un delsartistes masnovins de prestigi interna-cional, i viu, amb què compta la nos-tra vila.Iago Pericot ens presenta a la mostravint-i-nou obres excepcionals, fruit dedeu mesos de treure el suc a lescròniques nacionals i internacionalsde més actualitat, entre l’agost delprimer i el maig del segon. Aquestes obres, la majoria de denún-cia social, pertanyen a la crònica quo-tidiana d’aquells anys, però per des-gràcia segueixen sent tan actualscom ho foren al seu moment.Són dibuixos a cavall entre el collagei l’aquarel·la, per mitjà dels quals ensmostra el seu pensament sobre lesmisèries humanes, especialment lesdels homes i les dones que, per des-gràcia, regeixen el nostre món. Aixíell, per mitjà de l’art, que tant coneix ifrueix, a més de donar-nos a conèixerun reguitzell d’esdeveniments, quevan entre la tragèdia i la comèdia, fala seva catarsi particular.De les mateixes obres exposades,l’editorial Llibres de l’Índex en va ferun llibre per poder així seguir tenint,qui ho vulgui, sempre fresques a laretina les bestieses dels “amos delmón”. D’aquest llibre, del seu pròleg,fet per Mercedes Abad, n’he tret unparàgraf que descriu els personatgesque hi ha en aquestes obres de IagoPericot. Diu així:

“No cal haver tret una notamolt alta a la selectivitat per conèixerels personatges i els fets disbauxats

que desfilen per les pàgines d’aquestllibre: en Bush i el Papa recentmenttraspassat són potser els qui més hiapareixen, però també hi ha lloc pelsfunerals de Yasir Arafat, elPierolapithecus Catalaunicus, l’està-tua d’en Franco, en Zapatero, laselecció catalana d’hoqui sobrepatins i, naturalment, l’inefable Aznari els seus boys & girls del PP. L’esperitamb el qual en Iago els ha retratat atots plegats, limitant-se a retallar-neles fotos de les pàgines dels diaris itraient-los fora de les pàgines del seucontext, està molt proper al que deiaun entranyable personatge de lacomèdia humana: “A l’escola faigmoltes bromes, però no és la mevaintenció molestar els professors. Hofaig perquè ho he de fer. Tothom estàtan desorientat i tan equivocat que,de tant en tant, he de posar-me a ferbromes. Suposo que hauríem deveure la part graciosa d’estar vius”.Abans de cloure la meva crònica, usvull donar unes pinzellades de la vidaartística de Iago Pericot ja que, tot i laseva merescuda fama, és potser unxic desconegut pels seus convilatans.Iago ha destacat, i molt, com aescenògraf i director de teatre; però,a més de la seva dedicació teatral, haincidit també en el món de la psicolo-gia, la didàctica, la pintura, el gravat,

etc., i ha demostrat en tots els àmbitsque és un gran comunicador, molt lliu-re i de fina ironia.El seu currículum, força extens, ensparla d’un munt d’exposicions artís-tiques i representacions teatrals arreudel món, així com un munt deguardons, entre els qualsdestacaríem el de la Medalla d’Or alMèrit Artístic de l’Ajuntament deBarcelona. Aquest mateix guardó, l’a-caba de rebre el seu germà Jordi, unfet únic, pel qual felicitem ambdósgermans.Bé, només ens resta felicitar-lo iagrair-li que ens hagi fet l’honor d’ex-posar aquesta part de la seva obra ala nostra Sala d’Art, la qual cosa haestat un meravellós regal de FestaMajor. Mercès, Iago.

CròniquesPer Joan MurayVocal de Cultura

“ELS COLORS DE LA CRÒNICA”de Iago Pericot

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:20 Página 5

Juliol 2007

Agost 07

diumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte

123456789

10111213141516171819202122232425262728

OcataViaynaOcataDominguezAymarOcataRieraRieraViaynaDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViaynaViaynaAymaOcataRieraFàbregasViaynaAyma

AymarOcataRiera

FàbregasViaynaDominguezDominguezDominguezRieraFàbregas ViaynaDominguezAymarOcataOcataFàbregasDominguezDominguezAymarOcata Riera

diumengedillunsdimarts

dimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte

293031

123456789

101112131415161718

Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia FA

RMAC

ÈUTIC

S DE

L MAS

NOU 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

Festival In

ternacio

nal

de T

eatr

e C

òm

ic

Ple

de R

iure

Mare deDéu

d’Agost

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:20 Página 6

7

tabilitat perquè així pu-guem començar a pagar aSorea!L’Ajuntament, que dóna elspermisos d’obres, i elsseus tècnics davant la nos-tra petició d’intervencióhan tancat els ulls i s’hantapat les orelles, com decostum, sense tenir encompte que tenen l’obli-gació de vetllar pels inte-ressos dels vilatans –dequi, si no? Les queixesdels veïns, que noméspaguem impostos i somgent senzilla, no han servitde res. Els promotors –quetenen les butxaques benplenes–, en canvi, sóndiferents. Potser aquesta és una deles causes per què l’Ajun-tament, a hores d’ara, nitan sols ha tingut la decèn-cia de dir-nos si tornarem atenir aigua i si farà algunacosa per arreglar el desas-tre.L’aigua és un bé comú iens veurem obligats ademanar justícia als tri-bunals si els responsablescontinuen fotent-se’n de lanostra set.

VALLDEPERAS

------------------------------------

PER QUÈ?Senyor President,Per què al Masnou a l’estiua prop de la platja tothomaparca on vol i no hi valenni senyals de prohibitaparcar ni ratlles grogues?Per què al Masnou es potaparcar impunement sobreles voreres del Camí Ral?Per què al Masnou les bici-cletes circulen per les vo-reres com la cosa més nor-mal del món?Per què al Masnou lesmotos poden fer més sorolldel que està permès?Per què al Masnou molts

AGRAÏMENT

Les famílies Vilardebò-Castellví i Vilardebò -Ribesagraïm de tot cor les mos-tres de condol per la mortdel nostre estimadíssimQuim.

Marta, Berta,Joaquim i Pepita

------------------------------------

MAGDASe’m fa dificil escriure. Emsento copejat. No sé comdir el que sento. Em rebotatot pel cap. Encara no emcrec que ja no hi siguis.Tants anys junts i feliços id’ençà de la mort del teu fillque tot se’ns ha desballes-tat. Ara tu també ens hasdeixat, Magda. Sé que lavida continua, ella no s’atu-ra per a ningú; però sensetu tot serà molt diferent.Ara em vénen al cap milrecords sobretot d’infante-sa. Aquells records d’anysjoves de tu i jo i els pares,la família, els amics; enrecordo moltes de cosestots junts. Després, quan etvas casar, ja vas començarun altre camí, el teu camíon jo i els meus també hiérem; gràcies, Magda, perestar sempre al meucostat. Ara amb la tevamarxa t’has endut un trosdel meu cor i del de moltagent, t’has endut un tros dela part més important delviure, el dels bons mo-ments, el de l’afecte i esti-mació, el de la alegria, elde l’amor i la sinceritat.

Tots nosaltres, estimadaMagda et recordarem,t’enyorarem i et trobaremmolt a faltar.

Tots nosaltres----------------------------------------

L’ABSTENCIÓ A LESMUNICIPALS 2007

Les darreres declaracionsdel President de laGeneralitat m’han deixatsorprès, decebut i indignat.Sorprès: ara resulta quenosaltres som els qui tenimla major part de culpa perl’abstenció que s’ha pro-duït. ¿No deu ser que laclasse política actual estàdesprestigiada per la sevapròpia manca de formació,personalitat ètica… en lamajoria dels casos i és aixòel que realment creaindiferència a l’electorat?Perquè Catalunya al llargde la seva història sempreha tingut grans polítics ibrillants oradors.Decebut: ara resulta quel’abstenció és deguda al fetque ja ens està bé el que hiha. ¿No deu ser que real-ment estem cansats deveure que, després devotar els qui escollim,resulta que acaben manantaquells que han perdut i nohem votat? Per què anar,doncs, a votar?Indignat: ara resulta queens volen fer combregaramb rodes de molí i fer-noscreure el que no és. ¿Nodeu ser que estem farts detanta llastimosa parafer-

nàlia electoral (visites alsmercats, caramels per alsnens, samarretes…) i deveure incomplida tantapromesa any rere any?Penós, tot plegat … que nosom tontos!Cordialment,

Pierfranco Fornero----------------------------------------

POUS SECSSr. President,Sóc una de les veïnes delcarrer Sant Felip que ja noté aigua al pou. Des de famolts anys, més d’un seglefins i tot, moltes cases delcarrer Sant Felip han dis-posat d’uns pous propisque es nodrien de l’aiguad’un aqüífer subterrani.Aquesta aigua, tot i que noera potable, servia per alsusos domèstics i per regar.Però fa algunes setmanesles obres que es fan al car-rer Capitans Comelles vaninterrompre’n el cabal i elspous dels veïns hancomençat a assecar-se; sino s’actua amb una certarapidesa, acabaran asse-cant-se tots.De la circular enviada pelspromotors se’n desprènque, simplement, tenenpensat impermeabilitzar elseu edifici i no recanalitzarl’aigua que prové del’aqüífer. De manera que, apartir d’ara, aquesta aiguaes perdrà per les terresque envolten el nou edifici icrearan humitats i afebliranels fonaments dels blocsde cases del voltant.I els veïns ens preguntem:Si existia aquest dretadquirit de fa anys i panys,com pot ser que algú puguiarribar i finiquitar-lo sensecap conseqüència? Ah, ique ningú no s’ho perdi! Elpromotor ens ha ofert untracte vergonyant: ens voltramitar la cèdula d’habi-

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta encara que es publi-quin amb pseudònim o inicials- cal que portin les dades personalsdels seus autors: nom, cognoms, adreça, núm. del D.N.I. i signatura.L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades a doble espai;en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

Continua a la pàg. 9

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:20 Página 7

93 540 23 20República Argentina, 58.

(Camí del Mig, prop de l’Av. J.F. Kennedy)

nutrició i vida natural

Alimentació natural i productes ecològics.

Menjar per a celíacsProducte fresc

Cada setmana fem cursets de minerals, Tècnica Nadeau

Pl. de la Llibertat, 3T. 93 555 43 43

JORDIReparació de tota

mena de calçat i bosses

SUBMINISTRAMENTS ELÈCTRICS I FONTANERIA

Vicenç LinaresJoan Llampallas, 25

93 555 95 62

Ametllers, 1293 555 83 91S.E.F.

òptica el masn u IMPULS

òptic

+ de 80 òptiques al seu servei

Noves col·leccions en ulleres per a

aquest estiuAv. Joan XXIII, 39 · 93 540 30 81 el Masnou

5è CICLE DE

MONÒLEGSA L’EXTERIORDEL 4 DE JULIOL AL 29 D’AGOST DEL 2007

CADA DIMECRES A LES 22 HORES

4 DE JULIOL - QUIQUE MACIAS11 DE JULIOL - BORJA SUMOZAS

18 DE JULIOL - CAROLINA NORIEGA25 DE JULIOL - MIKY MCPHANTOM

1 D’AGOST - TXABI FRANQUESA8 D’AGOST - ÁLVARO CARRERO

15 D’AGOST - BELÉN RUBIO22 D’AGOST - TONI MOOG

29 D’AGOST - ALBERT BOIRA

Cada dissabte cursos de Chi-kung i Risoteràpia(places limitades)

Espai de teràpies naturals • Botiga de productesbiològics • Test d’intolerància alimentària

Passeu sense compromís a fer-nos qualsevol consulta.

Pere Grau, 42 el Masnou93 555 70 55

ASSOCIACIÓ DE DISCAPACITATS FÍSICS DEL MASNOU

Treballem per a la integració;fes-te’n soci. 15€ a l’any

93 5557368 607 220 201

Roman Fabra, 17 el Masnou 93 555 14 51

INFORMÀTICA

Tot per a l’ordinador personal Servei tècnic a taller i domicili

Recuperació de dades

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:20 Página 8

9

Flos i Calcat, 17-L5 93 540 26 39El Masnou

•SE

RR

AL

LERIA

• JOSEP

TAL

LA

DA

•

EL M A SN OU

93 540 35 65 · 607 48 22 51

C O N S T R U C I O N SF R A N C E S C R E N T E R S L

F R

A la platja d’ Ocata, dia i nit, 619 610 374

G U I N G U E T A

MENYO

cotxes i moltíssimes motospoden superar les veloci-tats permeses a la car-retera N-II?Per què al Masnou es potenganxar propaganda on lisembli a cadascú... i nopassa res?Per què al Masnou hi haracons que podrien serbonics i la brutícia s’hi acu-mula?Per què al Masnou hi haocupes que se les campencom volen i ningú no hiposa remei?Per què l’Ajuntament delMasnou no ens rebaixa elstributs als vilatansmolestos com a compen-sació d’aquesta faltad’eficàcia de govern?

Una veïna dolguda

Gent solidària de Gent delMasnou dóna les gràcies a lespersones que han col·laboraten la darrera edició delsPETITS ENCANTS DE GENTDEL MASNOU en el XXVIIIFESTIVAL DISMA del passat10 de juny. La recaptació obtinguda ha estat de 365,50€, lliu-rada íntegrament a DISMA.

Gent solidària

Gent del Masnou

Acció Cívica de Gent del MasnouVols ajudar les persones necessitades?

Tu pots ser un dels nostres.No t’hi pensis.Truca’ns.

93 540 39 29Tots junts farem una bona feina.

Ve de la pàg. 7

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:20 Página 9

pastisseria bomboneria

Enviï dolços arreu d’Espanya amb el servei INTERPASTEL

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60Teià: Passeig de la Riera, 14 · T.93 540 14 52

Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61 · El Masnou

Mestres Villà 87-89 · Tel. 93 555 20 89 · El Masnou

Navarra, 100 · Tel. 93 555 34 75 · El Masnou

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

LA PASTISSERIAFRESCA DE L’ESTIU

AMB TOTA LA GARANTIAde les pastisseries del Masnou

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:20 Página 10

11

Aquestes darreres eleccions han resituat elpanorama i veiem una nova força política queempeny amb ganes: el vot en blanc. Format pergent que es nega a no anar a les urnes quan elshi convoquen, però que no volen donar el vot aningú de l’actual cercle polític, perquè han vistcoses que no els agraden dels seus partits afins,i dels altres no en volen saber res.Bé, així estan les coses i el vot en blanc a la nos-tra vila és superior al de Ciutadans i al del GIM. Elque sí m’agradaria és que tot aquest vot a ningúes pogués canalitzar i deixar un escó sense lapertinent persona humana, o pluralitzar-ho si fos-sin molts més. Així cada vegada que els senyorspolítics es reunissin s’adonarien i recordarien laquantitat de gent que sí va anar a votar, però queno volia a ningú dels presents. Aquell escó oescons buits serien per a ells l’expressió delfracàs més absolut, i no seria com ara, quedesprés de les eleccions lamenten molt la pocaparticipació i els vots en blanc, però dintre seu elsimporta ben poc. El que pensen aquella nit éscom queda el seu partit i quines aliances espoden dur a terme (siguin contra natura o no) perrepartir-se el poder i continuar remenant les ci-reres.Filant una mica més prim, podríem demanar queels sous d’aquests hipotètics escons buits anessina parar a causes nobles, justes i sense ànim delucre (penso en la Casa Benèfica, en Disma oaltres que no conec) i d’aquesta manera crearíemuna competència (humil i petita) a les jaestablertes dels partits polítics tradicionals i tambéels invents del TBO de les darreres eleccions.Hi ha gent que no vota per convenciment, i hi tétot el dret; hi ha gent que no vota per mandra,perquè prefereix per exemple anar a la platja,doncs també hi té tot el dret. Hi ha gent que sí ques’acosta a les urnes, però troba que allò nos’aguanta per enlloc, aquests són els qui voten enblanc i crec que pel seu esforç d’anar-hi mereixe-rien (si tenen els vots suficients) la seva no repre-sentació a l’Ajuntament en forma de buidor. Creix entre molta gent, sobretot els joves, el sen-timent que aquesta política actual és un purteatre, una gegantina foguera de vanitats, on nocal esmerçar cap esforç, perquè després de leseleccions ells fan els que els dóna la reial ganaamb el teu vot. De fet només els importa que hivagis per justificar la seva feina i per repartir-se elpastís de la millor manera possible; no parlo decorrupció, parlo de poder i vanitat.

Si més no, aquestes darreres eleccions han sigutclaríssimes per a ERC; han vist les orelles al llop,han perdut més de 800 vots i això al Masnou sónmolts vots i tenen la sort que no es presentavacap CUP perquè si no aquesta derrota hauriaestat de traca i mocador. Tan difícil és mantenir-sefidel a unes idees? Tan difícil és no pactar perllaminer que sigui? Tan difícil és entendre que elPSC-PSOE té una gran quantitat de vot espa-nyolista? (entenem-nos, amb tot el seu dret). Hiha molta gent que vota amb el cor i vosaltres, lagent d’ERC, l’hi trenqueu amb una facilitat exas-perant. Hi ha gent ferida; per sort no heu renovatel pacte perquè a les properes podríeu quedar-vos els quatre del partit.Sense majoria absoluta, els vostres escons sónimportants; feu política valenta, defenseu el vostreprojecte (que és el de molta gent) i que no es notil’ànsia de poder i de govern, no cal. Defenseu elque diu el programa abans de les eleccions i nous caseu amb qui no us estima, perquè, com jas’ha vist, s’acaba plorant.A nivell de País, el Sr.Carod predicava que elcatalanisme fos una pluja fina, que aniria calanten l’electorat socialista i que per art de màgiaacabarien votant Esquerra Republicana. Comdeia una persona molt estimada: Santa innocèn-cia.El que li pot passar, a la cúpula esquerrana, ésque enlloc d’una pluja fina es trobi una pluja dau-rada que li caigui enmig dels morros i a sobre tin-gui la boca oberta.Sr.Carod, hi ha el que hi ha i, de miracles, ja no enfan ni a Lourdes. Sigui pacient, sembri a poc apoc, a molt llarg termini, i potser, si hi ha sort, elcatalà es parlarà d’aquí a cent anys. Sap quèpenso jo? Que si ens prohibissin la llengua (totarribarà) es tornaria a la consciència real que potdesaparèixer i potser llavors li donaríem una bonaempenta en el seu ús social. Ja veu, és tristesperar que et prohibeixin per tal de subsistir,però tal com van les coses no podem dir “d’aques-ta aigua no en beuré, ni aquest capellà no és elmeu pare”.

PD. No se m’ofengui el clero ni la gent de missa,la darrera frase és treta d’un adagi popular, i po-pular ve de poble. O no?

RASCA I PICAPer Ramon Serra

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:20 Página 11

12

M’atreveixo a escriure sobre lesmunicipals del Masnou amb la legi-timitat que em dóna haver estat alcostat de l’opció que ha rebut el pitjorcorrectiu imaginable. A veure, les eleccions locals sónirisades, no tenen únicament el colorideològic, ja que les persones queencapçalen les llistes no les apreciemúnicament per la pertinença partidistasinó més aviat pel perfil personal i lesestridències de l’actuació individualque tenen els candidats a l’alcaldia, avegades notables per actes brillantsque sumen algun vot nou, però que,quan actuen amb desencert,aleshores de vots se’n resten molts,fins i tot es perden vots d’aquells queja estaven al cove. Adhesions per-dudes que en el millor cas van a parara l’abstenció, al vot nul o en blanc;però, quan es defrauda el ciutadà,aquest acaba castigant amb el seugra de sorra de la democràcia comuna venjança anònima. Són els ciu-tadans frustrats que lliuren la sevapapereta a l’adversari, cosa que éscom quedar-se orb per deixar nomésbornis els qui, creient que eren elsseus, l’han desenganyat.La gran victòria ha estat per a EduardGisbert, que amb el seu discurs dis-cret, però contemporitzador i senseestridències, ha quallant la majoriaque no va assolir a les passades elec-cions municipals i situa el PSC localcom la força més votada. Cal advertirque ser el batlle del Masnouimprimeix caràcter i el carisma espotencia amb la pròpia personalitat.L’alcalde, només per ser-ho, guanya

més vots dels ciutadans pel fet desaludar-los, reconèixer-los i donar-losla mà amigablement pel carrer queamb qualsevol discurs edulcorat pelsmillors publicistes o assessors d’i-matge, que fan l’agost en cada con-vocatòria electoral. No li ha anat malament a MàximFàbregas, que amb els seu equipimpertorbable de pinyó fix ha pogutmantenir l’espai guanyat amb granmèrit a les eleccions passades. Crecque l’austeritat de la seva campanyadóna encara més legitimitat al llocque han pogut consolidar per a IC/V,superant el desgast d’haver estat enminoria d’ençà que tenim ajunta-ments democràtics.El meu elogi també al nacionalistaPere Parés i Rosés, que ha revifat pera la federació Convergència i Unió elrecolzament de molts vots de ciu-tadans que tenien el cor partit i que enl’anterior legislatura havien sumat lail·lusió de canvi amb ERC. Algunacosa ha passat en el catalanisme delMasnou quan aquesta secció localsortia d’una crisi interna que podiatenir un pronòstic letal i s’ha man-tingut com la segona força més vota-da a un escó de diferència delguanyador i un avantatge de tresescons sobre el seu seguidor mésdirecte.És evident que l’acte de retracciól’hem de fer a ERC, que, al meuentendre, com a primer senyal demala aplicació de les idees ha estataigualir l’anagrama genuí del nostrelogotip històric pensant que així ensapropiàvem del mot Esquerra; una

manera subtil, però massa barroerade voler anul·lar la legitimitat de serd’esquerres als altres socis de go-vern, que durant quatre anys ens hapermès de governar a molts indretsde Catalunya sota la denominaciópopular de Tripartit. Denominar-seEsquerra no imprimeix caràcter, nocal emfasitzar-ho com si fóssim lalenta botiga de betes-i-fils La Puntual.Si som o no d’esquerres ja se’ns havist fins on. De qui haurà estat laidea de bressolar-se en el repudisubtil de les veritables claus d’i-dentitat d’ERC, com si ens fes ver-gonya de pertànyer a un partitrepublicà i català?Per a mi que han estat aquests noisque han burocratitzat ERC afaitant laerra i la ce del nom, volent treureforça a les bases, dient-ne una defreda quan es cremen i una de calen-ta quan el pànic els posa la pell degallina. Aquests yuppies de la políti-ca que han enfrontat el presidentCarod i el secretari Puigcercós i així,posant llenya al foc, han pogut manarmés que ells. Becaris de la intrigaamb idees de bomber, incapaços d’a-pagar el foc que ells mateixos hanencès. Evidentment que, d’això, no en té laculpa l’equip local d’ERC, que haencapçalat dignament la Carme Giol ique em consta que ha treballat ambun rigor impecable i una fermesa finsa l’esgotament; si bé al meu parer hoha hagut de fer amb una estructuraheretada, un equip que ella no vapoder triar i sotmesa a una estratègiainamovible i llastada per un poder fàc-

ElMasnou, París, BarcelonaPer Joan Camps i Ortiz

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:20 Página 12

13

tic difícil de contradir. No cal rascargaire la història de la secció locald’Esquerra Republicana deCatalunya per entendre el geni i lafigura de Jaume Oliveras i Maristany,que l’ha dirigida amb mà de ferro perimposar la seva voluntat, però massacapriciosament a l’hora de raonar elsindicis que assenyalaven la pèrduaprogressiva de confiança d’un elec-torat fidel que s’ha anant desentenentd’ERC del Masnou, errant amb unobsessiu menyspreu a la gent que, nosent dels nostres, teníem méspropera. S’ha de ser un il·luminat percreure que ERC pot créixer refusantla sintonia amb els ciutadans que, perser nacionalistes, no han tingut unmillor referent per donar el seu votque la federació de CiU. S’han detenir molts arbres davant del boscelectoral per no veure els pocs votsque ERC pot singlonar dels votantsdel PSC, d’I/V o del PP.

Ha estat tan evident la falta de per-cepció de la realitat al Masnou enaquests últims quatre anys que, perdefinició, s’imposa un canvi radical enel rumb de l’ERC local. Una rigorosareflexió autocrítica que ha de perme-tre alleugerir-nos d’una personalitatde tant de pes i amb tanta carrerapolítica per davant. Per acarar aques-ta derrota, ara cal deixar tot el llast,reestructurar les idees de la secciólocal i recuperar totes les adhesionsperdudes, sobretot d’aquells militantsi simpatitzants que, havent donat nomi fotografia a les llistes municipalsd’ERC de les anteriors convocatòries,llevat de quatre que hem aguantat eltipus, ja no han estat presents enaquesta campanya i són la prova méssagnant i inapel·lable del nostrefracàs. En el meu article del mes passatparlava de les eleccions franceses.Aleshores París em semblava un re-

ferent a tenir en compte en el nostreàmbit nacional; però potser lesmunicipals de Barcelona siguin el ve-ritable model del que ens ha passat alMasnou i la medecina hagi de ser lamateixa que, en teoria, ha aplicatJordi Portabella a Barcelona, o sigui,passar a l’oposició per deixar de serun partit frontissa i, treballant devalent a l’oposició, recuperar la credi-bilitat perduda. Aquest referent delMasnou, París, Barcelona dóna indi-cis molt raonables de les causes del’abstenció i és que, quan els partitsperden les eleccions, no haurien dedenigrar-se campant a les engrunesdel poder que atorga posar-se al llitde l’adversari, més encara quan, diesabans, en plena campanya electoralclamàvem que l’adversari era, a mésd’impropi per governar, l’enemic alqual no s’havia de donar ni aigua.

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 13

14

gui molta calç i, per tant, sigui unaaigua dura.Les mines que consten actualment alllistat fet públic per l’Àrea de MediAmbient són aquestes: Ca l’Antich,Can Teixidor, Can Bernadas, CanTarga, Hostal, Hostal d’en Camps, Can’Humet, Murot-Patrana, del vaporSensat, Can Margarit, Can Xala,Goita-Estudiant, Can Pere Rosés,Malet, del Mercat, Can Fontanills,Can Sors, Hereu Tomàs, FrancescaCasas, Cresta, Pullador, Can

Plànol de “Les Mines d’Aigua al Masnou”

Vista d’una galeria, de la “Mina Museu”

Aquesta asseveració no està fetasense fonament, ja que el subsòl delMasnou ve a ser com una mena deformatge de forats, per tal com estàcalculat que per sota nostre hi ha 27(vint-i-set) quilòmetres de galeries omines d’aigua, i això tenint en compteque el nostre terme municipal és detan sols 3,30 quilòmetres quadrats. A molts altre pobles, viles i ciutats delnostra país hi ha també mines, peròpossiblement el nostre sigui un delsmés foradats pel subsòl. Com podeucomprovar al plànol, la majoria neixena la part alta del terme o dins elsmunicipis d’Alella i Teià. Es diu que les mines o pous comen-cen a fer-se al Masnou cap els seglesXVI-XVII a les masies, i després, enanar creixent la població més arrande mar, s’hagueren de fer les cana-litzacions per galeries; a les minesque coneixem avui, però, això no foufins als segles XVIII-XIX.Les mines neixen on hi ha la deu,subterràniament i quasi sempre sotatorrents o rieres; després vénen lesgaleries, que baixen de muntanya amar, les quals tenen diversos pousseparats entre si cada 25 o 50

metres, i finalment uns dipòsits orepartidors generals, que la dis-tribueixen a les cases que en tenenpropietat. Ens consta que s’han comptabilitzat,en documents antics, 28 galeries, lesquals tindrien un recorregut de 27quilòmetres, tal com ja hem esmentatal començament.Al Masnou, com en d’altres indretsdel Maresme, el subsòl està compostbàsicament de sauló, que tambéanomenem roca de xeix, i que no ésaltra cosa que el granit descompost,fet que fa que sigui un subsòl tou i,per tant, fàcil d’excavar, cosa quepropicia que hi hagi tantes mines ipous; però que té un problema i ésque moltes d’elles, especialment enalguns trams, hagin de ser revestidesamb totxos per prevenir-hi esllavis-sades.El sauló que hi ha a les nostresmuntanyes properes afavoreix la fil-tració d’aigües fins que troba unaroca que li barra el pas i fa acumularl’aigua, que són els llocs, els dipòsitsnaturals, on normalment comencenles mines. Aquest fet, el de la filtracióper mitjà del sauló, fa que l’aigua tin-

El Masnou.Poble minat

Històries de la vilaPer Joan Muray

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 14

15

Panxeta, Can Gayo i Barrera. Això enfa un total de vint-i-quatre. Però aquest nombre podria variar jaque en una escriptura d’una casa delc/ Barcelona, feta l’any 1919, hi cons-ta com a propietari de la seva minaPere G. Maristany i Oliver, el comtede Lavern, com a cohabiente deFrancesc Viladevall; per tant, o bé erapropietari d’alguna de les abansesmentades o és la seva una de dife-rent. Així com en altres documentshem trobat altres noms que no figurena les llistes actuals, com SalvadorColl i Pere Sust. Si aquestes fossindiferents de les esmentades, enfarien un total de vint-i-set.De totes aquestes, a part de les total-ment privades, com les d’algun mas,n’hi ha tres que encara avui dia estanen funcionament a les cases que ensón propietàries d’una part. Són lamina Cresta, la Malet i la Murot-Patrana.De les dues primeres, la Cresta i laMalet, ara se’n pot veure un sectorper mitjà de l’entrada que hi ha a laplaça d’Ocata, és la Mina Museu, quedirigeix l’àrea de Medi Ambient del’Ajuntament.De l’altra en actiu, la Murot-Patrana, icom a exemple de la resta, ja quemés o menys totes segueixen unsmateixos paràmetres, en podem feruna descripció més detallada permitjà del plànol que en tenim.Aquest plànol fou fet l’any 1958 i s’hipoden veure diverses parts, que n’ex-pliquen detalladament tant la situaciógeogràfica de la mina com un perfillongitudinal amb tots els pous exis-tents, i un darrer, també del traçat,però donant els noms de les finquesper on passa, finques aleshores deconreu i ara totes cobertes de ciment(carrers i cases).

SITUACIÓ GEOGRÀFICAAl plànol, ja urbanitzat, hi veiem quela deu d’aquesta mina arrenca demés amunt del Cementiri, que durantun bon tram segueix el mateix cursque el torrent Umbert i se’n separa al’alçada de l’avinguda de la Mare deDéu del Pilar, es dirigeix en diagonalfins al repartidor general, que es trobaal carrer de Lluís Millet, des d’on es

A dalt, un safareig del carrer Sant Felip i, a baix, un del c/ Lluís Millet (Mina Pullador)

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 15

16Sector del carrer Lluís Millet on hi ha el repartidor general de la mina Murot-Patrana.

reparteix per les cases que la tenen.

PERFIL LONGITUDINALAquí es diu que el recorregut des dela deu fins al repartidor general té unpendent mitjà del 12% i té des de lapart més alta, on neix, fins al repar-tidor vint-i-un (21) pous, començant lanumeració des de baix cap amunt.Aquests pous estarien, més o menyscom els de les altres, entre 25 i 50metres l’un de l’altre.

FINQUES PER ON PASSAEls noms d’aquestes corresponen al’any del plànol, el 1958; per tant potser que hagin canviat de propietari osiguin d’un munt, ja que les finquesd’aleshores ara estan totalmenturbanitzades. Aquelles finques tenien com a pro-pietaris, començant per dalt i anantbaixant, els propietaris següents:Joaquim Rovira, Filla de J. Casas,Pilar Cortés, Antònia Duran (aquí, jaaleshores, començaven les construc-cions), Urbanització Puig i Roca,Urbanització Aymat (?) i ja al tramfinal el porta descrit com a centreurbà. Des del repartidor general cada propi-etari rep l’aigua segons el que paga ala comunitat de propietaris i esmesura per plomes, cadascuna deles quals equival a 2.160 litres percada 24 hores. A les cases, l’aigua elsarriba dels repartidors, els qualstenen una casella per a cada casa,que té un forat de diferent mesurasegons l’aigua pagada o pactada. La majoria de les cases que sóncopropietàries d’aigua de mina tenenal fons de l’eixida, normalment alcostat del safareig, una porta petitaque comunica amb la mina o un trosd’ella, tot i que en algunes es podencomunicar amb algun dels veïns, nor-malment del costat mateix, si és quetambé rep aigua de la mateixa mina.Aquest fet, com he sabut, va servir entemps de guerra per poder passard’una casa a l’altra sense haver desortir al carrer i ser vists.A tot això, i abans d’arribar al finald’aquestes històries, creiem que valla pena de fer un repàs a tres docu-ments datats entre el 1867 i 1868 que

fan referència a la compravenda delsdrets per tenir aigua de mina, així enspodrem fer més càrrec de com anavatot el referent a les nostres mines.

PRIMER DOCUMENTÉs datat el 25 de setembre del 1867 iva signat per Josep Mora, el qualsol·licita a l’Ajuntament de proveir laseva casa del c/ de la Ginesta, 2 (1)des de la mina de Salvador Coll,seguint el camí d’Alella (2), ja que eltraçat de la conducció passa per ter-reny públic.

SEGON DOCUMENTÉs un informe, datat el 29 de setem-bre del 1867, de l’arquitecte municipald’aleshores, que no era altre quel’eminent arquitecte masnoví (3)Miquel Garriga i Roca (1808-1888), elqual, vista la sol·licitud feta per JosepMora per poder tenir aigua de mina ala seva casa del c/ de la Ginesta, 2,opina que se li pot concedir, però queha d’observar les normes vigents, jaque les canonades que transportarienl’aigua fins a casa seva han de tra-vessar la via pública; aquestes hande ser de plom i anar soterrades.Aleshores ja s’utilitzava el plom, tot i

que després s’ha vist que el seu ús ésnociu per a aquest menester.

TERCER DOCUMENTAquest, el més extens i que, per tant,ens aporta més dades, és l’escripturade propietat, feta pel notari delMasnou Esteve Castellar el 17d’agost del 1868 i, al final, pelRegistre de la Propietat de Mataró, el9 de setembre del mateix any.La venda de l’aigua a Josep Mora iMassuet, la feia Andreu Palau iSanvisens, de Toloriu, comarca del’Alt Urgell (4), que vivia al Masnou onfeia de mestre d’obres (paleta). Andreu Palau va vendre a perpetuïtata Josep Mora un quart de plomad’aigua (5) pel preu de cent cinquan-ta escuts (6), dels tres quarts que ellhavia comprat a Salvador Coll iDomènech. Aclareix que al momentde fer l’escriptura ja havia pagat laquantitat estipulada, diu en “dinerocontante y sonante”, acreditat mit-jançant carta de pagament. L’aigua de mina comprada proveniadel terme d’Alella, de la partida ano-menada de “mataovelles”, en terresde Joaquim Rovira, per tant era lamina coneguda com a Murot-Patrana.

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 16

17

I abans de cloure aquestes històriesvull fer una pinzellada de cultura po-pular masnovina, ja que a la nostravila, referits al tema de les minesd’aigua, tenim un opotser dos motiusque en provenen; l’un, del tot cert, ésel de “Cal Minaire”, referit a una de lesfamílies Oliveras, i que era degut alfet que algú d’ells es dedicava a fermines.L’altre, que no sabem del cert, és eld’”En Macarrons”, que tant pot serque li fos adjudicat per la menja ditaaixí, o perquè algú de la família feiamacarrons, uns tubs de terrissa cuita,els quals, en ser acoblats, formavenun tub per canalitzar l’aigua de lesmines a les cases.

NOTESAquest carrer, actualment és el del Dr.Jaume Curell; i el de la Ginesta, desprésde molts anys sense existir, ha esta posatfa poc a un passatge que el travessa, desdel de Sant Pere fins al d’Antoni Gaudí.El Camí d’Alella era l’ancestral camí quedes del Masnou anava fins a Alella.Arrencava al Camí Ral, al tros que araporta el nom de c/ Barcelona, puja perl’avinguda de la Mare de Déu del Carme(pujada de “can Francisquet o de l’estra-perlo”), creua els carrers de St.Francescd’Assís, de Sant Pere, de Lluís Millet i perBuenos Aires va fins a l’avinguda de JoanXXIII, i amunt fins on hi ha l’autopista,

Entrada a la Mina Museu de la plaça d’Ocata

Tríptics de la Mina MuseuTríptic de Medi AmbientEl Masnou AvuiDiari El Punt (diverses dates)

tomba cap a la dreta, pel que havien estatels “Quatre Camins”, i va pel torrent deRials fins arribar a Alella. Vegeu butlletí de Gent del Masnou demaig del 2001.Era conegut popularment com “l’Andreucerdà”. Familiars seus encara segueixenal Masnou, com la Teresa Arisa i Palau,neboda besnéta.Un quart de ploma d’aigua correspon a546 litres.150 escuts corresponien a setanta-cinc(75) duros, els quals en pessetes cor-respondrien a 375.

FONS CONSULTATSPlànols de la mina Murot-PatranaArxiu Històric Municipalhttp://www.el masnou.net/aphp?

Signatures de: Miquel Garriga i Roca (arqui-tecte) i d’Esteve Castellar (notari)

A mà dreta, encerclat, hi ha el mirador que es troba sobre el repartidor de la Mina Pullador

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 17

18

musical que ens posava en evidènciala vida mateixa; les de l’atrezzo tenienraó.La direcció de la Montserrat Con-deminas, ara ja veterana en la con-ducció teatral, va regalar-nos unespectacle dinàmic, engrescat i, perquè no dir-ho?, apte per a tota classede reflexions.És veritat que la feina entre bastidorsi la complexitat dels equips tècnics dellum i de so hi jugaven un paper defi-nitiu; el mínim desajustament hauriarepresentat un pèrdua de ritmeirreparable, atesa la característica del’obra. I tot va anar fi com una seda.La durada –vau parlar de mig any!– ila intensitat dels assajos van donar elseu fruit.No es pot passar per alt la feina delDavid Solé. Què seria un musicalsense la labor d’arranjaments i direc-ció de la música precisament? I se’nva sortir, i tant que se’n va sortir i moltbé. L’amateurisme dels intèrprets i elsresultats aconseguits demostren queaquests dos extrems són perfecta-ment conciliables. Les caracterís-tiques de la música de Brodway no hoposava fàcil.Per al meu gust, sempre discutible,

Entro a l’escenari del Casino abansde començar l’estrena de T’estimo,ets perfecte… ara canvia!, o sigui alvespre del dissabte 16 de juny. Elsquatre actors afinen veus; elstramoistes estan relaxats perquè hanestat preparant-ho tot fins al darrerdetall. En veu molt baixa em diuenque l’element transcendental avui ésla tramoia i l’atrezzo, ens fem un fartde treballar!– Què veurem? –els pregunto.– La guerra dels sexes –em respon laGemma Montoya, de l’atrezzo.– L’evolució de l’amor en la parella,des d’Adam i Eva –afegeix la MagdaBonet, una altra de l’atrezzo.– En realitat ve a ser el mateix… –emresumeixen sincrèticament totesdues.Ara ja sé de què va. El que no pensa-va era que anés tan magníficamentbé. Conec força bé les realitzacionsdel nostre Grup d’Afeccionats alTeatre i reconec que és una de lescimes més altes que ha aconseguit.D’altres vegades en aquestescròniques he comentat que el GAT nofa escarafalls de cap estil ni gènereteatral. Pocs dies després de LaCorona d’Espines, de Josep Ma. deSagarra, ens ofereix un musical diver-tidíssim extraordinàriament interpre-tat. L’opinió del qui escriu reflecteix elparer unànime dels qui vam gaudir dela representació: tothom n’estavaadmirat. I el mèrit no era pas petit.L’afinació de les veus, una sincroniaperfecta, ajustadíssima, els matisosd’interpretació, el moviment escènicesplèndid van ser una constant alllarg de les dues hores d’actuació.La Montserrat Condeminas, el JoanPeirot, el Josep Rossell i la GemmaVilallonga ens van tenir embadalits dedebò. La ironia del text, la realitat, devegades sarcàstica, de les situacions,l’exigència en tots els detalls de ges-ticulació ens van fer entrar des delprimer moment en el món màgic d’un

van destacar algunes escenes ambllum pròpia com ara la del cine, ambun Joan Peirot inspiradíssim. La deles pizzes, d’una brillantor coreogràfi-ca per omplir l’escenari i més. La delcasament, esperpèntica fins al paro-xisme. La del cotxe, d’una vivesa icoordinació molt difícil d’aconseguir.La vetlla al tanatori, d’un surrealismehistriònic impensable i totalment efi-caç (vas suar molt, Pep, tan abri-gat?… sort que estaves fet a tot!, i hovas brodar, noi). El monòleg de laMontserrat Condeminas per alsvideocandidats es traduïa enmoments de silenci en el públic quees podien tallar amb una navallaesmolada. L’actuació sencera de laGemma Vilallonga, memorable; ja etvaig dir que això no era GAT, eratigre!Tots quatre van administrar sarcasmei tendresa, potència i dolcesa de veuamb un equilibri excel·lent. Bravo!És un producte que no pot esgotar-seen tres sessions. És de les actua-cions que el GAT ha d’exportarperquè s’ho mereix i perquè tantafeina aconsegueixi una rendibilitatadient a l’esforç.Algun però? Diguem-ne alguns. D’onhavia sortit el text? Qui n’era l’autor? Iqui n’havia fet la versió catalana? Dequi era la música original? El quil’havia enregistrada, també l’haviaexecutada per a aquesta versió? Ensn’havíem d’assabentar fora del pro-grama de mà?

Gent del GAT, si us plau, continueubarrejant gèneres i estils; que n’hihagi per a tots els gustos. Que mai noes pugui dir que al Masnou no es fabon teatre. I endavant!

EL GAT VENT DE POPA I A TOTA VELAPer Esteve Pujol i Pons

Cròniques

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 18

19

molts problemes. – Doncs raó de mésper riure per tal de tenir-ne menys i nopatir tant!Una sanitosa i higiènica sessió aGent del Masnou. Sempre, però, unareflexió irreprimible: Quina llàstimaque se’n beneficiïn massa poquespersones.El conferenciant mateix ens va facili-tar un repertori de frases que des detemps remots fins al present ensrecorden els beneficis del riure. Aquíen teniu unes quantes:Antiga Xina: els monjos taoistesensenyaven que un somriure dedicata si mateix assegurava salut, felicitat ilongevitat.Antic proverbi xinès: Per estar sa calriure almenys trenta vegades al dia.La Bíblia: Quan el cor està alegre, lavida és més llarga… ja que un cor pled’alegria guareix com una medecina.Marc Valeri Marcial (s.I): Riure és desavis (és el primer d’insinuar que elriure és un acte de la intel·ligènciahumana).A l’Edat Mitjana fins i tot va estar pro-hibit de riure en un afany de reprimirl’alegria i la llibertat humanes.Henri de Mondebille, cirurgià (s.XIII-XIV) proposava alegria i riure molt pera la recuperació postoperatòria delspacients.Bufons curadors, que feien riurenobles i reis per tal de facilitar-los lesdigestions pesades.François Rabelais, metge i cirurgià(s.XV-XVI): Riure és propi de l’home.Robert Burton, clergue (s.XVI-XVII),recomanava el riure com a mètodeterapèutic.Sydenham, físic (s.XVII) diu que l’arri-bada d’un pallasso en una població famés per la salut dels habitants que lade vint rucs carregats de medecines.Emmanuel Kant, filòsof (s.XVIII-XIX),afirma que el riure és un fenomen

conjunt del cos i de l’esperit.William Battié, metge (s.XIX) feia trac-taments fent servir el bon humor.Sigmund Freud, psiquiatra i fundadorde la psicoanàlisi (s.XIX-XX), atribueixa la rialla el poder d’alliberar del nos-tre organisme l’energia negativa,cosa que es va confirmar posterior-ment.William McDougall, psicòleg deHarvard, sosté que el riure ajuda amantenir el benestar i la salut psi-cològica.… i altres pensaments semblants deMulcaster, Voltaire, Walsh…A Amèrica, les tribus Hipi i Zuni tenenpallassos cerimonials.A l’Orient el riure és expressió d’in-tel·ligència perquè ens ensenya ariure’ns de nosaltres maeixos perquèsom limitats i la vida és una tragi-comèdia; podem riure’ns de nosaltresjuntament amb els altres, però mairiure’ns dels altres.A l’Índia hom pensa que, si no fos pelrecurs del riure, fa temps que la nos-tra espècie hauria deixat d’existir acausa de la ferocitat innata.A l’Àfrica els narradors ambulantsalleugen el sofriment dels altres ambbromes de tota mena.Ja ho veieu; a riure doncs!Gràcies, doctor Amat.

Els cuidadors de malalts d’Alzheimeres deprimeixen. Què fer-los per tal decontrarestar els estats d’animsnegatius? Fer-los riure. Sembla unabajanada, oi? Doncs no ho és pasgens.El psicòleg Fidel Amat, a la tarda deldissabte, 9 de juny, a la Sala d’Actesde l’entitat ens en va convèncer. Lasessió va ser amena pels quatrecostats i no pas pel títol nomésL’humor i el riure, fonts del benestar,sinó per la manera de dir i fer del con-ferenciant.El doctor Fidel Amat és un barceloní,que des de molt petit ha viscut al’Argentina i fa un temps s’ha instal·lata Montgat. Doctor en Ciències Pe-nals, màster en drogodependències,exsecretari d’Estat del govern de laprovíncia de Buenos Aires en matèriade prevenció de les addiccions, pro-fessor de la Universitat Politècnica deCatalunya i… altres coses en títols ifeines.Ens va explicar l’origen de larisoteràpia, o sigui del mètode permillorar malalties per mitjà del riure.Amb dades neurològiques i hormo-nals fàcils d’entendre per a tots elsassistents va explicar-nos per què elriure té efectes analgèsics, des del’alliberament de l’endorfina i reducciódel cortisol fins a la ventilació pul-monar quatre vegades més alta quela normal i un veritable massatge ales grans vísceres del cos humà.L’escorça del cervell ordena la pro-ducció d’hormones “positives” desd’un quart de segon després d’havercomençat a riure. La ciència i lesanècdotes es van barrejar i van per-metre un col·loqui final molt interes-sant i rialler, és clar.Potser cada vegada riem menys i ésuna llàstima (anava a dir que n’hi haper plorar!). Si la majoria d’adultssomriem de 15 a 100 vegades al dia,els infants ho fan unes 300 vegades;és clar que són més feliços que nos-altres. – Oh, és que els adults tenim

RIURE FA SALUTPer Esteve Pujol i Pons

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 19

20

Però el joc és sobretot un dret.És el dret a jugar, riure i somiarque la Convenció de lesNacions Unides reconeix com aindispensable mitjà preventiuper als infants. En aquest sentitpodem dir que tots som nens. Elque importa és assumir-ho...encara que no sempre siguifàcil.Jugar és explorar, experimentarobjectes i situacions senselímits. Solament el joc permetexpressar lliurement sentimentsi emocions... No vull dir ambaixò que el joc no tingui reglesde conducta, però, si les té, ésevident que no són aquestes lesque marquen el valor de lesjugades. De la mateixa maneraque en el llenguatge, el valor deles proposicions no ve definitper les regles que permeten laseva utilització sinó per la multi-plicitat oberta de possiblesproposicions, en el joc, el valorde les jugades tampoc depènde les seves regles sinó de lamanera en què s’utilitzen dins elmateix joc. És a dir, el que sempre m’ha

L’Ajuntament de Barce-lona va concedir laMedalla d’Or al MèritCultural al senyor JordiPericot el proppassat 5 dejuny. El guardonat, mas-noví i soci de Gent delMasnou, ha tingut la gen-tilesa de deixar-nos pub-licar en primícia el seu dis-curs d’agraïment; li hoagraïm de debò. Aquíteniu aquesta lliçó memo-rable:

Excel·lentíssim Batlle de Barce-lona, Il·lustríssims Regidors...Amics tots.Moltes gràcies per aquestreconeixement a la meva tascadocent / universitària / artística...tot i que tinc el sentiment queaquesta distinció s’adreçatambé a tots els que, al llargdels anys, han col·laborat i tre-ballat amb mi... ja que, senseells, jo no seria aquí...Aquest acte em dóna l’ocasióúnica i privilegiada de donar-vosa tots les gràcies.Si el que es premia amb aques-ta medalla són els esforços quehe dedicat al meu treball cultu-ral... he de confessar que jo notinc una consciència clarad’haver-me esforçat per fer cul-tura.En primer lloc, perquè jo nosabia (fins avui) que feia cultura.He fet cultura sense saber-ho...de la mateixa manera que elbourgeois gentilhomme deMolière parlava en prosa sensesaber-ho... ara, jo, descobreixoamb gran sorpresa que he fetcultura. Com he dit, tampoc sócconscient d’haver realitzat gransesforços. Jo simplement he fet

coses que m’agradaven i, quanes fan coses perquè agrada fer-les, en realitat s’està jugant.El joc és l’expressió d’una acciólliure i gratuïta que no requereixesforç i només té un objectiu:l’acompliment del propi joc.Heràclit deia que l’univers és unnen que juga, és a dir, el món, al’igual que el joc, s’explica perell mateix, sense la necessitatde referir-se a cap força exteri-or.El joc “és” en tant que eljuguem... i, en aquest sentit, ésseriós en ell mateix. No es trac-ta de convertir en un treball se-riós. (Això equivaldria a trans-formar-lo en un mitjà per aaltres fins i, per tant, seria trairla seva grandesa)... La serietatestà en l’esperit en què el vivim. Des de sempre, el joc ha sigutsímbol de viure. Moltes expres-sions quotidianes en donen tes-timoni: així, definim la vida comun joc o, si jutgem la vida comuna cosa poc important, fàcil-ment ens la juguem o, al con-trari, no entrem en el joc quan lavalorem més que el risc.

Jordi Pericot, medalla d’Or al MèritCultural

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 20

21

apassionat del joc no són lesseves regles sinó allò que podiafer amb ellesAl llarg de la meva vida, he jugata molts i variats jocs, i he dedir... que m’ho he passat moltbé. Qui em coneix sap que hejugat a estudiar en els bars, apintar en llocs impensables, areflexionar en el metro i a cons-truir sobre runes... i sempre heseguit la mateixa estratègia: tro-bar el cantó lúdic de les cosesserioses.Cal dir que el joc és una cosaestranya... forma part de la rea-litat, però a la vegada viu forad’ella. Els meus jocs també hansigut una cosa estranya: unacombinació de dades reals i defantasies i, per tant, un espaiprivilegiat per apropar-me a larealitat, interpretar-la i transfor-mar-la. Si em remunto en el temps, diriaque he jugat a tres grans jocs:El primer joc no va ser fàcil dejugar: era un joc de guerra... toti que, per raons d’edat, la mevaparticipació va ser més la d’unespectador que la d’un jugador.El camp de joc era trist i as-fixiant i les seves regles erendirectes i salvatges.Aquest joc tenia una segonapart, la postguerra, que no vaser pas millor que la primera: Lairracionalitat política i la mar-ginació cultural colpejaren bru-talment amics i família. Era unjoc perillós. Un joc que exigiaarriscades iniciatives de super-vivència, però també pled’il·lusions per recuperar eltemps que ens havien robat.Solament la meva joventut emva permetre jugar amb unacerta il·lusió. Viure comportatenir un desig d’aventura i unaesperança de novetat i incerte-sa. El joc per a mi suposavarisc i aventura i, per tant, victòriasobre la dificultat. Aquest era elseu poder: vèncer la negativitatque ens envoltava. Jo pertanyo, doncs, a una ge-neració utòpica, il·lusionada

amb el compromís d’entroncarla modernitat a la realitat delmoment i, en aquest sentit, eljoc em va obrir el camí cap a lail·lusió i em va donar una sen-sació de llibertat autosuficient. El meu segon joc, llarg de 10anys, es va jugar en un campestrany i desconegut pels jovesde la meva època: la Françademocràtica. Un joc d’equilibrientre la raó cartesiana i la con-tinguda vida pulsional i fanta-siosa de la joventut. En realitat,podríem dir que més que un jocd’equilibri, va ser un joc pendu-lar entre els meus sentiments ila raó. Un moviment basculantentre l’expressionisme pictòric iel racionalisme cinètic. Unaziga-zaga que encara roman enmi i que, amb el temps, haesdevingut indispensable perdesenvolupar la meva capacitatcreativa.Vaig jugar a fons el joc de lacreació artística i m’atreviria adir que en aquest terreny vaigmarcar algun que altre gol. No sé si atribuir-ho al mateix joco a les exigències del jugador...el fet és que després de marcarun gol sento sempre la necessi-tat de canviar de joc. Hi ha quiprefereix no entrar a jugar unnou joc del qual no coneix lesregles i seguir jugant el joc queja coneix. És possible, però a miem cansen els jocs a què ja hejugat. Prefereixo començar-neun altre de diferent del qual noconec ni tan sols les regles. És així com apareix el tercerjoc. Un joc que comença amb elretorn al meu país. Es tractad’un joc innovador, lligat al ter-reny del disseny i la comuni-cació. Uns espais de coneixe-ment aparentment diferents,però que, amb el temps, s’hananat apropant fins a confondre’sen les seves estratègies i elsseus objectius. En els seus ini-cis, el disseny representava, pera molts de nosaltres, la recu-peració d’una normalitatusurpada. Ara, el nou camp de

joc s’anomenava Elisava, unanova escola de disseny entornde la qual ens aplegàrem unsquants entusiastes, amb lail·lusió d’aportar un aire deracionalitat a un país queseguia condemnat a viured’esquena a la modernitat.Fins aleshores, els meus jocss’havien jugat en solitari. Aras’imposava l’equip, on cadascúhavia d’aportar el seu esforç.Abans jo era el jugador qui feiael joc. Ara el joc es fa entre tots,en equip. Treballar en equip haestat per a mi molt positiu i alta-ment gratificant. En tractavad’un joc vital i, per tant, apas-sionat. No ens ha d’estranyar,doncs, que passió i Elisavavagin sempre units. Paral·lelament, i en el mateixcampus universitari, apareix unaltre joc, el de la Comunicacióàudiovisual. Aquí també lesregles que el possibiliten solstenen sentit dins un sistemad’enteniment mutu. És un joc derecerca i discussió, seriós i pled’il·lusions. Crec que, de nohaver-lo jugat, hauria menys-preat bona part de la mevaexistència. Mai m’he penedit d’haver seguitaquesta línia lúdica de lescoses serioses... Una opció que m’ha permèsrecórrer un llarg camí... possi-blement més accidentat i difi-cultós del que semblava, peròsempre jugat sobre la base dela confiança i l’optimisme, quem’ha conduït fins a aquest mag-nífic i sumptuós Saló de Cent...

Possiblement encara iniciï unnou joc, del qual encara noconec ni les regles ni el campde joc, però sempre amb la con-fiança que m’aportarà moltessorpreses i il·lusions... tot i que,a partir d’ara, amb la respon-sabilitat d’aquesta medalla, eljoc serà més compromès... imés carregat de responsabili-tat...

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 21

22

El juliol de l’any passat us deia, si fa no fa, el que segueix;i, valgui la redundància, tot segueix igual o amb petitesvariacions, sobretot a la política municipal, amb petits can-vis, perquè tot segueixi igual i es noti poc.Deia que: N’estic un xic, per no dir molt, fart de queixar-memes sí i més també de tot el que no veig clar a la nostravila, siguin els carrers, l’Ajuntament, la gent, els seus ani-mals, etc. (continuo pensant el mateix). Com deia (aleshores i ara), vivim en una ciutat merave-llosa, plena d’arbres i flors, i violes, neta i aconduïda, ambgent civilitzada, que estima els animals i no permet ques’embrutin enlloc. Plena d’espais per al gaudi dels ciu-tadans. On tothom té el cotxe en garatge o ben aparcat.Amb voreres amples i en bon estat. Amb un passeig (CamíRal) ple de quietud, on satisfà passejar i de passada obser-var i, si cal, comprar a la gran quantitat de comerç que hiha, variat i a bon preu. En una ciutat regida per un estol de braus homes i bravesdones (seguim igual), que deixen el cos i l’ànima al serveidel poble que els va triar, sense mirar el fruit (llegiu sou)que en reben. Que només procuren pel benestar dels ciu-tadans, que es desviuen per tots i ho fan, a més, sabentque ningú no els agrairà prou l’esforç fet (per això continu-en). Ah, em descuidava de lloar l’eficient tasca dels funcionarispúblics, amatents i servicials, que, tot i ser pocs, fan unafeinada ingent.En una ciutat que viu de cara a mar, amb un passeig marí-tim i una platja de punta a punta amb gran quantitat depassos subterranis per accedir-hi sense cap impediment isense haver de cercar-los gaire lluny; i a més nets i polits,així com sense barreres arquitectòniques. En una ciutat sense especulació urbanística, per la qualvetllen els qui l’administren; i, a més, no és de negocis nide contrapartides. Amb gran quantitat d’habitatges de pro-tecció oficial a l’abast dels joves i dels vells.En una ciutat plena d’espais verds, plena de casesenvoltades de grans jardins i que es venen a preus rao-nables per a tothom. De grans avingudes i bulevards, quea més té un o, millor dit, diversos barris antics, protegits ivigilats tant de l’especulació com de l’ordre.En una ciutat on l’ordre és a l’ordre del dia, ràpid i eficient,sempre amatent a les necessitats de la gent, vetllant per latranquil·litat dels veïns, on a tothora es vetlla pel benestarciutadà, que la fa una ciutat on es respira pau i tranquil·litat. Bé, com veieu, si seguim així, serà com la cançó de l’en-fadós i només ens caldrà tenir un model d’escrit per a cadames de l’any, i repetir-lo amb petites modificacions.Bup, bup.

Arran de sòlPer Pledebuit LA CASA IDEAL

Heinz Janisch és unescriptor en llenguaalemanya nascutl’any 1960 a lapoblació austríaca deGüssing. En alemanyha publicat poesia iprosa, sobretot infan-til. Una prosa que s’a-costa molt a la poe-sia, perquè els seuscontes són sintètics,introspectius, demúltiples lectures iallunyats de l’anècdo-ta. Són petits poemesen prosa, com ja he insinuat. En català ja en podem llegircinc: Till el murri, un conte basat en la cultura popular i edi-tada per Destino ja l’any 1991, i quatre de més recentspublicats a Baula: Quan l’Anna té por, Els millors dies, Unagana d’ós i A casa. De poesia seva, ara com ara no se n’hapublicat de traduïda al català, tot i que arran de la SetmanaInternacional del Llibre Infantil i Juvenil, celebrada aBarcelona del 16 de gener al 4 de febrer d’enguany, se’nvan traduir una dotzena de poemes que esperem que aviattinguem a l’abast, sigui en forma de llibre, sigui a través dela xarxa. Precisament us volia recomanar el darrer àlbum que s’hapublicat en català, fins ara, tot i que no dubto d’animar-vosa llegir tots els altres. A casa (1) és la història d’una galli-na bonifàcia i rodanxona (a causa de les il·lustracions del’Helga Bansch sobretot), que es va preguntant quina seriala seva casa ideal: com viuria de bé en una biblioteca, enun arbre, en una barca...; per acabar confessant que lacasa bonica i estimada de debò seria sempre la que li ofe-rís companyia. Aquesta història tan senzilla ens és narrada amb textosmolt breus, gairebé al marge de la pàgina. Ara bé, no entenen res de marginals, ja que són uns textos molt rumiats,repetitius, com agraden als infants, i amb un final sorpre-nent, com és habitual a l’obra de Janisch. No em puc estarde ressaltar que van acompanyats d’unes il·lustracions deHelga Bansch, a doble pàgina, d’allò més aconseguides itan elaborades o més, que ens presenten uns animalsmolt humanitzats, divertits, de vegades estrafolaris i tot,que de ben segur han d’entusiasmar els més petits, a mésa més d’agradar els grans de totes les edats.

(1) Heinz Janisch: A casa. Editorial Baula, Barcelona,2004. Il·lustradora: Helga Bansch. Traductor /Adaptador:Josep Llussà. 28 pàgines

Parlem de llibresPer Pere Martí i Bertran

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 22

23

El Festival Grec’07 (www.barcelonafestival.com) obre lesseves portes. El diumenge 1 de juliol és el darrer dia quees representa al Teatre Ovidi Montllor un clàssic contem-porani: 4.48 Psicosis, de la Sarah Kane (1971-1999), quearriba ara en una traducció del gran dramaturg argentíRafael Spregelburd. Seixanta minuts amb l’actriu argenti-na Leonor Manso per parlar-nos de temes molt punyents,el més immediat i fantasma habitual a les nostres vides: elsuïcidi.Un breu parèntesi per felicitar el Versus Teatre (www.ver-susteatre.com). Del 3 al 22 de juliol de 2007, dintre de “LaTorna del Grec”, en la seva quarta edició, aquesta salaproposa Viatge a Califòrnia, un text del prolífic escriptormataroní Toni Cabré (www.escriptors.cat/autors/cabret),publicat a Edicions 62 l’any 1998, amb direcció de MoisèsMaicas i interpretació d’Àlex Casanovas, Lali Barenys iAida de la Cruz. Paral·lelament hi ha organitzades unesactivitats complementàries molt interessants: el dissabte 7un col.loqui amb l’autor, moderat per Francesc Foguet, idues lectures dramatitzades (20.30 h), una d’un text seuinèdit (dilluns 9, amb per exemple Laura Conejero i MiaEsteve) i l’altra d’Iglú (dilluns 16, amb Jordi Boixaderas iLluís Soler i presentació prèvia del crític i erudit teatralFrancesc Massip).Immediatament, del dimecres 4 al dissabte 7 de juliol,entra en cartell un text de Shakespeare: el Conte d’hiverndirigit per Ferran Madico. Un escenari excepcional a l’airelliure, el Teatre Grec de Montjuïc i uns actors ferms, depes, com ara la Rosa Renom o bé la Cristina Plazas. Del 5 al 8 de juliol se’ns presenta al Teatre Lliure unespectacle sense paraules amb cinc avis protagonistesque conviuen en un apartament. Long Life, del NouTeatre de Riga (Letònia) i amb direcció d’Alvis Hermanisens apropa a les vivències d’uns ciutadans que han estattestimonis del pas del socialisme al capitalisme.Tot dones. En Pep Pla dirigeix sis bones actrius (MerceAnglès, Rosa Cadafalch, Anna Güell, Míriam Iscla, IsabelRocatti i Àngels Sánchez) a Leonce i Lena, de GeorgBüchner, per portar a terme una reflexió sobre la condicióhumana, la incomunicació i el desengany (Sala Muntaner,de l’11 de juliol al 5 d’agost).El dijous 12 –i fins al dia 19– comencen les funcions d’Elmaletí o la importància de ser algú –amb la garantia quel’autoria és del britànic Mark Ravenhill (1966)– al TeatreNacional (TNC). La sala Petita (www.tnc.cat) acolliràaquesta direcció de Josep Maria Mestres on intervé l’ex-cel·lent Tilda Espluga. A partir d’Oscar Wilde Ravenhill

crea un món dur i extravagant tal i com ja ens va mostrarara fa uns anys a Unes polaroids explícites (antic TeatreLliure, dirigit també per Mestres, 2001). Dues trangressions per acabar el mes. Imperium, de LaFura dels Baus, aterra al Mercat de les Flors, del 20 al 28de juliol. I, finalment, tot el mes –fins al 29 de juliol– elTeatre Villarroel ofereix A ciegas, una proposta insòlitaescrita i dirigida per Jesús Campos García (Jaén, 1938)(www.jesuscampos.com). Aquest dramaturg, guanyadordel Premi Born els anys 1973 i 1988 i del Premio Nacionalde Literatura Dramática 2001 per Naufragar en Internet,enceta i tanca el nostre mes amb una comèdia sorprenenti filosòfica. Navegueu i volteu: hi ha moltes altres més propostesabans que no arribi el mes culturalment somort perexcel·lència.

Navegants

Teatre capital(La cartellera barcelonina)

Per Rosa M. ISARTFotografies de

Ma Josep R. LUCAS

A dalt, Lluís Soler amb JordiBoixaderas; a la dreta, ÀlexCasanovas i, a sota, La Fura dels Baus.

Fotografies de Ma. Josep R. Lucas

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 23

24

Col·leccionisme

Exposicionsi n f o r m a

Fins al 13/7“IAGO PERICOT”

Del 14/7 al 3/8“FRUITS”, de Joan Condal

Del 4 al 31 d’agost, el local romandràtancat per vacances.

TROBADA MENSUAL D’INTERCANVIDE PLAQUES DE CAVACada segon dimecres de mes, de 19 a 21, allocal social.Properes trobades: 11 de juliol

Agost vacances12 de setembre

PLA

QUES

CAVA

SORTIDATRENET DELCIMENTAlt Berguedà 16-9-07

Sortirem del Masnou, de la plaça d’Espanya, puntualmenta les 8 del matí amb autocar fins a la Pobla de Lillet pertal d’agafar el trenet que surt a 2/4 d’11 del matí.Visitaremles Fonts del Llobregat.Preus: 31 euros, socis. No socis, 35.En el preu, hi van inclosos: autocar, dinar i tren. En el casde no cobrir les places de l’autocar, quedaria anul·lada lasortida. Data límit d’inscripció: el 6 del 9 del 2007Coordinador: Jordi Milà, tel. 93 555 4771Ingrés: Caixa Penedès, Pl. Marcel·lina Monteys, elMasnou.Compte corrent: 2081-0529-18-3300002750, indicant:nom, cognom, telèfon i el concepte: Trenet del Ciment

Al vespre del 23 de juny va arribar a la nostra vila la flamadel Canigó. Des de la plaça dels Cavallets fins alsJardinets dels Països Catalans, la flama va recórrer diver-sos carrers de la nostra vila. En arribar als Jardinets delsPaïsos Catalans es va donar pas a l’encesa de la foguerai es donà per iniciada la revetlla de Sant Joan, on la gentpodia tastar una mica de coca i una mica de rom cre-mat.L’encesa de les fogueres de Sant Joan amb el foc delCanigó és una tradició que se celebra des de l’any 1962per tal d’unir tots els Països Catalans el dia de la sevafesta nacional.Volem agrair a tothom que ha fet possibleaquesta festa: Diables del Masnou, Plataforma CívicaMasnou 21, Gent del Masnou; les pastisseries Matalí,Miquel, La Moreneta i Font per regalar-nos les coques;Can Basomba per deixar-nos les cassoles i convidar-nos arom cremat, La Flor i Nata, Can Rac, els portadors i porta-dores de la flama i molts amics i amigues que ho van ferpossible.

SETEMBRE

LA FLAMA DEL CANIGÓ 07XXXIV Curs de Balls de Saló

Setembre desembre 2007

Vols fer teatre?T’agradaria descobrir el que ets capaç

d’expressar amb el teu cosi la teva veu?

Ets dels qui agradajugar a ser un altre?

No ho dubtis.Vine i… actua!Cursos de teatre per a

nens, joves i adults

Telèfons de contacte: 627630082 (OriolColomer) 676334144 (Aina Ripol)

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 24

Teià

Torrent de Can Lladó, 23 -Teià Melanie Clark - Center

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 25

MENÚS DIARIS SERVEI A LA CARTA

MENJARS PER EMPORTARDILLUNS TANCAT

Santiago Rusiñol, 43 · Tel. 93 555 23 96 · El Masnou

R E S T A U R A N T

Mestres Villà, 105 - 107Tel 93 540 33 47 Fax 93 555 70 02

El Masnou

TOT PER A LA IL·LUMINACIÓCèrcols alògens i de baix consum

Aplics · Làmpades · Regletes… i tot tipus de material elèctric

Mestres Villà, 101Tel 93 555 16 64 · El Masnou

Mestres Artesans

Plaça d’Ocata, 5-7Tel 93 540 08 66 · El Masnou

V E N D A I D E G U S T A C I ÓC a f è i t e s e l e c t e

El millor moment en un ambient tranquil i relaxat

Comerços del carrerSantiago Rusiñol,

Mestres Villà i plaça d’Ocata

El nostre pa de cada dia

Forn de pa i Pastisseria

Mestres Villà 87-89 · Tel. 93 555 20 89 · El Masnou

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 26

27

AL MASNOU DIEM NEURANTAUn dels distintius que tenim els mas-novins de soca-rel és que, quandiem NORANTA, ho fem dient NEU-RANTA.Aquesta singularitat sovint passadesapercebuda per un gran nombrede gent del poble que mai no se n’haadonat.El senyor Pere Anton Millet iMaristany (a.c.s.), nét d’en PereGrau, comte de Lavern, conegut pertothom del poble per en «Pedro», eraun home enamorat de tot el que fosdel Masnou i dels seus costums itradicions i fou ell qui, ja fa uns quantsanys, em va fer adonar d’aquesta par-ticularitat que considerava com unsegell que ens distingia d’altrespobles i em contà un fet que explica-va el seu avi, en Pere Grau.Una nit, a Barcelona, eren reunits,després d’haver sopat, uns senyorsrelacionats amb el negoci del vi i,entre ells, n’hi havia un l’esposa delqual era filla del Masnou. Tot fentsobretaula van comentar sobre elMasnou, els seus costums i la sevamanera de parlar, i el senyor PereGrau va remarcar el que ara endiríem el fet diferencial de dir NEU-RANTA.El senyor casat amb la masnovina vaquedar sorprès; mai no s’havia ado-nat que la seva esposa digués NEU-RANTA en lloc de NORANTA, tot ique ja portaven uns quants anys decasats i uns altres de promesos, i deparlar freqüentment amb els familiarsde la seva muller.En va quedar tan sorprès que fins i totva posar en dubte el que deia en PereGrau i li va dir:– La gent del Masnou potser sí quediu NEURANTA, però la meva dona,després de tants anys de viure aBarcelona, em sembla que ja no hodiu pas. De totes maneres, ja ho com-provaré.Es van acomiadar i l’home va arribara casa seva i, és clar, la seva senyo-ra ja era al llit; però ell, intrigat i mogut

per la curiositat, no va poder esperara l’endemà i entrà a la cambra i des-pertà la seva muller per preguntar-li:– A veure, noia, desperta’t una mica iperdona’m. Encara que et sembliestrany, compta de deu en deu fins acent; digues, maca, de seguida, si usplau. A la dona, mig endormiscada, li costàuna mica de reaccionar; però,després que insistís tres o quatrevegades amb aquesta estranya pre-gunta de comptar fins a cent de deuen deu, li va dir:– Vés, noi, amb què em surts enaquestes hores de la nit? Ja compto iaixí callaràs i em deixaràs dormir.I va començar a comptar amb veualta:– DEU, VINT, TRENTA… VUITAN-TA…I, en arribar al NORANTA, natural-ment com a masnovina que era desoca-rel, va dir:– NEURANTA i CENT.El seu marit va esclatar en una granrialla i va sortir de dubtes tot dient:– Noia, en Pere Grau tenia raó. Ara japodré dormir tranquil. Bona nit, maca,i perdona’m.

NO HI HA COM UNBON AMICCada estiu, des que es va fundar, pelCasino del Masnou hi passavengairebé totes les companyies deteatre que actuaven a Barcelona. Eracom un repte que tenien totes lesJuntes Directives de la Societat.Això va durar fins als anys quarantaque, per dificultats econòmiques, jano va ser possible.A principis de segle XX, quan l’actorEnric Borràs va començar a agafarfama –que després va assolir del tot–els dirigents del Casino van anar atrobar-lo per demanar-li que fes unaactuació al Masnou representant l’o-bra que ell volgués i el dia que li vin-gués bé; però en Borràs sempre s’ex-cusava dient-los que tenia tot l’anyprogramat i que li era imposible.En Pere Grau, després comte deLavern, i l’Hereu Tomàs, homes d’in-fluència i de diners, van proposar a laJunta fer gestions personals amb el

seu representant, convençuts que aells no els podria dir que no.Però, després d’anar-hi una i unaaltra vegada, d’oferir-li els diners quevolgués, que fes l’obra que ell mateixescollís i el dia que li semblés, vanfracasar. En Borràs sempre estavaocupat i no tenia ni un dia lliure pervenir al Casino, cosa que deixava elprestigi d’en Pere Grau i l’HereuTomàs una mica per terra.De tots aquests entrebancs i de lesganes que tenien els senyors delCasino que vingués en Borràs i de lesseves negatives a venir al Masnou,en va tenir coneixement l’Eduard decal Grill, més conegut per en Duardu.En Duardu era un dels germansAntich, família del Masnou que esdedicaven al negoci de vins,coneguts comercialment amb el nomd’“Alcoholes Antich”, encara en actiuavui dia.En Duardu, com que no servia perestar al despatx del negoci, feia decarreter. Cada dia anava del Masnoua Barcelona a portar bótes amunt iavall i havia fet amistat amb en Borràsde trobar-se’l per la carretera, ja queen Borràs també feia el trajecteBadalona-Barcelona amb carro fentde traginer amb el seu pare.En Duardu va anar a oferir-se alssenyors del Casino perquè, si elssemblava bé, ell parlaria amb enBorràs i que, per mica que pogués i siell li ho proposava, vindria a actuar alMasnou.Els del Casino se’l van prendre ambbroma, pensant que el que ells nohavien aconseguit, ves si ho podriaaconseguir un pobre noi que feia decarreter, però li van dir que ell mateix.En Duardu de cal Grill va anar a tro-bar en Borràs i el gran actor EnricBorràs, en el millor moment de laseva carrera artística, va venir alCasino del Masnou una vegada itantes vegades com el noi de can Grillli ho va demanar.Va poder més la bona amistat d’unhome senzill que tota la fatxenderia iels diners d’aquells potentats delCasino.

Anecdotari masnovíPer Joan Maresma

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 27

CLUB DE TENNISBARCELONA-TEIÀ

Ramon Llull, 12 · 93 555 37 00 · Teià

13 PISTES DE TENNIS • 3 PISTES DE PADLE PISCINA, RESTAURANT, LOCALS SOCIALS

Portes i automatismesEnric, sl

P. Buvisa. C/.Indústria 14 • 93 555 93 88 · 609 83 55 22 • TeiàPort esportiu el Masnou, local 77 93 540 72 40 • El Masnou

93 540 72 40sense cap compromís

Deia el poeta que el camí es fa cami-nant i, el passat mes d’abril, els ale-llencs, masnovins i teianencs van fer lasegona caminada dels tres pobles.L’edició de l’any passat fou tot un èxit,però la d’enguany ha superat les expec-tatives; hi van participar més de 700persones i la veritat és que s’hi veien,perquè érem una bona corrua de gentcaminant, alegre i contenta.L’excursió dels tres pobles començà ales 9 del matí. Al Masnou ens donarenuna samarreta lila, color no gaire habi-tual, vaig pensar, i enfilàrem cap al pontde l’autopista. Creia que faríem elmateix camí de l’any passat, però no,aquest cop ens dirigírem cap a Rials,terres d’Alella, bon país. Vaig pensarque encara quedaven indrets semiver-ges, que encara érem privilegiats. A lagent, se la veia feliç, amb ganes decaminar; feien petits grups i xerraven,que si tant de cotxe no és bo, que cal fermés exercici, que aquest camí no elconeixia i mil coses més. La comitiva

passava entre vinyes verdes vora elmar, camins sense soroll i, a mesuraque anàvem pujant, que Déu n’hi do, elnostre Maresme se’ns mostrava llumi-nós, alegre i fantàstic. I entre suades,esbufecs, pujades i baixades, i al capd’un parell d’hores arribàrem a l’anticcamp de tir d’Alella, punt final de la sor-tida. Després d’una caminada així, bé escauun bon esmorzar: pa amb tomàquet ibotifarra i un bon trago d’aquest vi tannostre i tothom satisfet. Arribà l’hora de la foto i molts ja havienmarxat però. Els tres pobles portavensamarretes diferents els d’Alella groga,els del Masnou lila i els de Teià verme-lla, els colors de la bandera republicana!Ara ho entenc, els organitzadors vanvoler celebrar l’aniversari de la desapa-reguda República. Diuen que mentre hi ha vida hi ha espe-rança.

Taller de Publicitat

La segona sortida dels tres pobles, un gran èxparticipar més d

w w w . a u t o m a t i s m e s e n r i c . c o m

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 28

Restaurant

DURAN(tanquem el dimecres)

Àngel Guimerà, 18 · 08329 Alella · 93 555 10 45

laBotigadel

DURANMenjar per emportar • Restaurant

Àngel Guimerà, 20 · 08329 Alella · 93 540 70 93

Tenim la fotografia de grupque podeu veure i totes les

fotos que es van fer en aquest reportatge

Almeria, 2793 540 42 26 el Msn

ww

w.f

ujifi

lm.e

s

L A B O R A T O R I F O T O G R À F I CD E F O T O ’ SCentre Fuji R. Villarrubia

TALLER DE PUBLICITATD I S S E N Y G R À F I C

L l u í s Va l l s M a r í

J a u m e I , 1 1 2 93 555 80 06/16 59El MsnEl Maresme

defotosrw@hotmail.com

èxit. Segons les entitats organitzadores, hi van de 700 persones

En acabar l’esmorzar: la foto, però molts ja havian marxat. Fotografia Taller de Publicitat.

Pu

blir

epo

rtat

ge

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 29

La Festa Major ja ha passat; els Diablestornem a ser al nostre cau; ara estaremun temps sense que se’ns senti.Estigueu tranquils, vilatans, ja no haureude patir per si ens trobeu pel carrer o no,o si us embrutem la vorera, o per si ussentiu ofesos amb la pudor de sofre. Jaha passat. Els Diables ja han passat.Però el record d’aquells carrers plens defum i crits, d’esverament i petards, dediversió i gresca, d’aigua i foc, de com-panys i No passareu!, d’il·lusió i excita-ció, de suor i rialles, d’espectacle i sor-presa, de por i corredisses, de joc i res-pecte, i de col·laboració i participació,molts, aquest record, no l’oblidarem. La colla vol donar les gràcies als habi-tuals col·laboradors dels diables en lesseves actuacions, com són: Can Rac,Forn Bautista, Can Colomé, Cellerdel Mar, Confeccions Piti, Matalas-seria Grau, Materials Homs, Serralle-ria Josep Tallada, DeFotos RicardVillarrubia, i a tots els col·laboradors isimpatitzants. A tots ells, moltes gràcies./// Patrocinen els Correfocs: la vila delMasnou a través del seu Ajuntament ila Regidoria de Cultura. /// Tambévolem agrair el sincer suport del Serveide Manteniment, la Policia Local,Protecció Civil, la Creu Roja i elsveïns de carrers i places per la col·labo-ració amb la Colla de Diables en elsCorrefocs 2007/// Moltes gràcies a tots, i Salut i Foc.

Correfocs 2007

Fo

tog

rafi

es d

e X

avi C

ard

on

a

3030

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 30

Fo

tog

rafi

es d

e X

avi C

ard

on

a

Portal social

Jordi Viñas Tremols 686 07 87 34

- Propietat vertical- Propietat horitzontal- Compravenda de finques- Despatx d’advocats

Fontanills, 13 • 08320 El Masnou Tel. 93 555 69 03 · Fax 93 540 09 24E-mail: meslloc@speedcom.es

iCeigrupFinques Meslloc

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

Administració i venda de pisos, cases i rústiques.

Propietat horitzontal Assessoria jurídica

FF PP

FFFinques PPPuig S L

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tel. 93 555 10 60 / 17 61 • info@finquespuig.net

e s c o l a d e m ú s i c a

Emma Calvo

C/.Par lament de Cata lunya.28 e l Masnou 630 16 33 26

Àngel TenaJOIERVenda directa al públic.

Barcelona, 28 · El Masnou · 93 555 64 51E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

WW

W.E

LMASNOU.COM

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 31

juliol 07 OK:juliol 07 6/7/07 09:21 Página 32