1. Un barril de sab mollEl conte Un barri de sab moll respecta
lestructura duna crnica, en la qual, un personatge la histria i un
altre la recull. El cronista s el vell Cristfol que li explica tot
al narrador en el caf de la Granota. Aquest conte es desenvolupa al
poble de equinensa! oll" de #edret i Carrer" de $ant
%rancesc.&aonable'ent, poden pensar que el Cristfol s una
persona dedat, un avi entrat en la setena dcada de la seva vida, i
que els esdeveni'ents del conteva succeir durant la seva edat
adulta. #er tant, pode' ponderar que els fets es retrotreuen en el
passat.En la introducci" del conte el cronista ens explica
detallada'ent els personatges principals. A 's, ta'b, explica co' s
la seva relaci". En aquest cas teni' a dos personatges principals
co' s"n! En %lorenci i en #ere Ca'ps, en qu la seva relaci" no s
gaire a'istosa. (a que en #ere Ca'ps, patr" den %lorenci, 'ai li ha
caigut b a la gent i, a 's, s una persona arrogant i do'inant. En
%lorenci, en canvi, s la cara contr)ria de la'oneda, s una
personada educada, treballadora, pacient, i que per por, aguanta
tots els crits. En el nus o desenvolupa'ent del conte, apareixen
els personatges secundaris co'! la Clenxa *propietari duna botiga+,
arieta #eris, 's coneguda co' a Gra'ola *que s una dona 'olt
xafardera+, entre altres. Enaquest cas, aquest personatge
secundaris el que fan s burlant-se den %lorenci, que porta el sab"
ca'. cap a dalt, i a 's ta'b li diuen que es /revolti0 contra el
seu patr". 1 aix. deixar) de ser una persona 'anipulada igual que
altres persones de la tripulaci".El desenlla2 del conte acaba a'b
el barri de sab" xocant a'b el bar d Alexandre i tot shavia
convertit en escu'a. En aquesta part del cont, teni' en %lorenci
quasi al final de la pu3ada i 's a baix hi s en #ere Ca'ps que
estava pu3ant. olts diuen que el barril el va deixar anar en
%lorenci per a qu sesta'ps contra el seu patr". Altres diuen que se
lhi varelliscar pel cansa'ent.4ot el que ho havia pu3at, va ser un
treball in5til, 3a que el barril va caure.2. La Plaga de la
Ribera"La Plaga de la Ribera" s el segon captol del llibre "El caf
de la granota".Aquest captol est escrit en orma de carta! "a que
l#escriu $eroni %alses i %antapiga! per donar&li al director de
la pres de Lleida.'n aquesta carta li e(plica que eia temps )an
decidir er obres a l*A"untament del poble perqu+ esta)a molt )ell!
ai( que )an decidir buidar l*A"untament i repartir les coses que ,i
,a)ia dins entre la gent del poble.'n $eroni i l#'lisenda tenien
una casa molt petita on prcticament no ,i cabia res i encara men-s
desprs de guardar les coses de l#A"untament. 'ncara que no noms )an
guardar els retrats! sin que tamb es )an er crrec d#en .aleri.'n
.aleri era un criminal! per aquesta ra a l#'lisenda no li eia molta
grcia que estigus a casa se)a! per/ inalment es )a quedar perqu+ es
comporta)a b. Poc a poc l#'lisenda i en $eroni conia)en en ell!
encara que en .aleri es sentia racassat! perqu+ no li sortien les
coses com ell )olia. 0es de ben petit )olia ser una mala persona.
Per aquesta ra en $eroni li escriu la carta al director de la pres!
per a qu+ en .aleri )agi a classes dels proessionals. 1om la
parella mai ,a)ia tingut ills! )an pensar que aquesta era una bona
causa per gastar els seus diners.2 Espai: 'l lloc on es troba la
parella s un poble de la ribera de l#'bre 3poble de 4equinensa5.2
Temps: Aquest captol t lloc durant els an-s cinquanta. L#acci dura
uns quants mesos! s a dir! el temps que est en .aleri a casa de la
parella i el que triguen les obres de casa de la )ila.2 Narrador:
6s un narrador intern i protagonista! "a que qui e(plica aquest
captol s el matei( $eroni.2 Tema: 'l tema d#aquest captol s una
mica com el dit de7 "8ui la a la paga". 'n .aleri )ol ser una
persona dolenta per/ tot li surt a l#inre)s del que ell tenia
plante"at. 'ncara que es porta b amb en $eroni i l#'lisenda.2
Personatges:Jeroni Salses i Santapiga: 6s l*agut9il de la se)a
)ila! un crrec que ocupa des de a trenta an-s. : una bona conducta!
p;blica i pri)ada! s seris en la eina i no suporta els
poca)ergon-es del seu poble i dels )oltants.Valeri, la Plaga de la
Ribera: 6s un bon noi! per/ ell no )ol ser&,o! des de ben petit
)olia ser una mala pen d?ells s co'erciant per a 's t un terren9
a'b olives. #er l?1sidre, el propietari dels olivers, no t te'ps de
recollir-les i se li estan fent 'alb. 6lavors l?a'ic va decidir
agafar-li-les, 3a que es coneixien des de fa 'olt de te'ps, quan
ells van anar a la guerra. 8a decidir fer-li el favor per a qu no
se li fessin 'alb. (a que el seu a'ic no tenia te'ps de
collir-les.6?a'ic va dir a la seva dona @asilissa que si veis a
l?1sidre li digus que ell li faria aquest favor. #er la dona va
oblidar-se de donar l?enc)rrec.>n ho'e que passava per aquells
terren9s va avisar a l?1sidre que li estavenrobant. Ell va anar
corrent. Aquest es troba al a'ic fent el treball i ell li explica
el perqu de la situaci" i co' l?1sidre no li creu co'en2a a
donar-li cops de bast". 6escenari en qu es desenvolupen els seus
contes son a la equinensa, al@aix Cinca. A'b la gran 'a3oria de
relats fa referncia al entorn de les regions 's properes que hi ha
al voltant co' 6leida, %raga, 4orrent de Cinca, %ai", 4ortosa entre
altres... :eequinensa destaca elsseus cafs, carrers i places per
principal'entles 'ines i els lla;ts a'arrats als 'olls de l?Ebre.
En conte no podia ser 'en9s l?escenari es situa en un terren9 de
olives. El qual destaca el bon terren9 de cultius que es dona per
aquella Aona.Els personatges que 's surten son lla;ters, 'inaires,
pagesos, botiguers...tant 'asculins co' els fe'enins. En aquest cas
no podia ser 'en9s un delsprotagonista, al qui li roben les olives,
es un botiguer a'b diferencia que tenia un terren9. :e l?altre
protagonista no sap res, no fa clara'ent el paper de personatge.
Aquest fa de narrador. Es un narrador intern, es un narrador
protagonista, narra tots els fets de la historia que ell ha viscut.
:e la dona del narrador no se sap gaire coses 3a que no es nota la
seva presncia.6?altre cosa que destaca en el conte es el to
hu'or.stic que posa l?autor en els seus contes, a'b cada conte vol
donar uncar)cter did)ctic. A'b aquest vol destacar la
vanitat.>na cr.tica social que en alguns casos pot arribar a la
s)tiraEs diu que (es5s oncada va 'anifestar expressis verbis en
diverses ocasions que el conte ha de ser r)pid i conc.s, quasi
vertigin"s, encara que tinga quinAe p)gines. Els seus contes es
poden diferenciar dosgrups! els soliloquis i les crniques o
infor'es.En aquest cas seria un soliloqui a'b interlocutor 'ut.
6?autor reflecteix un lxic propi del catal). El lxic fa referncia a
la Aona de l?Ebre, co' 3a s?ha dit abans, per aix est) relacionat
a'b el te'a de la navegaci".En alguns cops utilitAa un to de
llengua oral que se'bla que les histries hagin estat recollides
directa'ent de la veu del poble. :e fet, sovint el narrador es
presenta tal qual o apareix sense 's pre)'buls.@. Anorme
pro)isional sobre la correguda d#'lies'l ttol del conte que
analit9arem s Informe provisional sobre la correguda dElies i s un
ttol que podem "ustiicar dient que en aquest conte s*elabora
l*inorme sobre la correguda que )a er l*'lies per/ no se sap
e(actament l*,ora i que )a er durant uns minuts que se*l )a perdre
de)ista.'l cronista )ol saber l#,ora i la ruta que a l#'lies
preguntant als )eBns! els quals donen inormaci contradict/ria ins
que! inalment! arriba a saber quin cam )a seguir i! el ms
relle)ant! per qu+ corria d*aquella manera.'ntre els )eBns trobem
el errer del poble anomenat .ctor 1ardona! $uliet de Peris! el
sabater anomenat $aume .ilano)a! la Rosa Arbiol! en Pere :orres i
la 1arme >oguera.'l narrador d*aquest conte s un cronista que )a
recollint les dades que aporten els )eBns i! per tant! s un
narrador e(tern.Aquest relat narra en tercera persona i a partir de
la informaci que aporten els vens, la correguda de l'Elies corrents
des de casa seva fns a El Caf del Silveri, on para la lnia
d'autocars que van cap a Lleida.L'Elies corre per dir al conductor
de l'autocar que no cal que li porti el medicament que li havia
encarregat per a la seva dona que, segons el metge, estava a les
acaballes i no podria durar gaire ms amb vida. L'home es vol
estalviar els diners dels medicaments ara que ja no hi ha res a fer
perqu se salvi.Com ja hem dit, en aquest conte apareixen un
cronista que s qui narra la histria en tercera persona i a qui li
importen molt els detalls del que relata, lElies que s el
protagonista de la correguda i per tant de linforme i els vens que
sn els qui aporten les dades per tal de crear linforme
provisional.C. Dutbol de ri)eraArgument:En el Caf de la Granota,
una fotografia del 1958, on surt lequip de futbol de la
viladaquells temps, dna peu a Cristfol, a epli!ar"li al !ronista la
seg#ent $istria%&bans de la Guerra Civil, una riada del riu
'egre va devastar l$ort de (amon de )amariu, situat a la punta de
la vila on !onflueien lEbre i el 'egre* +uan laigua esva anar
asse!ant es va de!idir que el fangat restant saprofitaria per
!onstruir"$i el !amp de futbol* El !amp va quedar pre!is*
,in!onvenient era que la portaria de llevant, estava to!ant al riu
'egre i unes de les bandes donava al riu Ebre, de tal manera que a
la m-nima que alg. utava, la pilota anava riu avall* &rab/, les
!ara!ter-stiques del !amp, no van afe!tar mai tant a un partit !om
el daquell diumenge del 1958,!ontra un equip de la 0ila dels
1onegres*)ot el poble $i era present i el riu 'egre baiava inflat*
2espr/s de fer la fotografia de lequip, que 3r4edes, el propietari
del Caf/ de la Granota, $avia demmar!ar i pen5ar al seu establiment
m/s endavant !om a re!ord, l4rbitre va bufar el iulet perqu ai- el
partit !omen!/s*2es del primer moment, els forasters no van parar
de fer faltes, de les quals l4rbitre no en va iular ni una*
,ambient del p.bli! sanava es!alfant per moments, fins i totvan
amena6ar l4rbitre de llen6ar"lo al riu* )ot i que les epe!tatives
del partit eren molt dolentes, 5a que lequip lo!al anava perdent,
va su!!eir el que men7s sesperaven els vilatans% lequip del poble
va guan7ar, gr4!ies al fort !abal amb qu baiava el riu 'egre, que
va a!abar frenant el riu Ebre* &quest es va anar desbordant
dins el !amp i, !om que els forasters no $avien vist mai un riu, i
men7s sobre un !amp de futbol, es van atemorir i lequip del poble
va guan7ar amb difern!ia*Narrador: El narrador"!ronista del !onte
/s intern, !onei de prop la trama del !ap-tol*Espai% El !onte es
desenvolupa en un poble a prop del 'egre, en un !amp de futbol
for6a pe!uliar*Temps: Es situa a la meitat del segle 88,al 1958*E.
%en-ora 4ort! carta de 4iquel FarriguesSenyora Mort, carta de
Miquel Garrigues s el t.tol del set cap.tol del Cafde la Granota.
Aquest t.tol no t sentit figurat, senAilla'ent es deu a que
estracta duna carta que escriu en iquel Garrigues a la $en9ora ort.
Aquestcap.tol, efectiva'ent, ens 'ostra co' en iquelexplica els
or.gens de lasevafa'.liai lasevatradici". 4a'bexplicaa'bdetall les
diferentsfa'.lies a'b el 'ateix cogno' que hi ha al poble, perqu la
$en9ora ortno es confongui. 6ob3ectiu de la carta s de'anar a la
$en9ora ort poderser barquer en el '"n dels 'orts un cop 'ori, 3a
que no ho ha pogut ser al'"n dels vius. En iquel explica ta'b que
el seu so'ni de ser barquer live de fa'.lia. Elseu pare ho era,
iquan a elllitocava fer-ho van decidirconstruir un pont al riu,
cosa que li va fer 'alb el negoci. El te'a central daquest cap.tol
s la for2a de lsser hu') per lluitar pelsseus so'nis. #ode' veure
que en iquel, tot i no saber qu hi ha desprsde la 'ort, envia la
carta. Ell 3a ha provat co' ha pogut de ser barquer a laseva vila,
ara busca altres alternatives. 4a'b cal destacar el te'a'itolgic,
elsen9or ontcada banalitAa grans figures 'itolgiques alllargdel
llibre, enaquest casestractadelantigaGrcia.Aqu. veie'queelnarrador
vol ser lalter egohu'il deCaront. Aquest erael barquer quecreuava
lAqueront cap lBades a'b els difunts a canviduna 'oneda. El@arquer
de equinensa s en iquel Garrigues, que travessava lEbre
a'b'inaires, pagesos i cavalleries.Co' a personatges principals
tindr.e' 5nica'ent a en iquel Garrigues, 3aque la resta de
personatges no's s"n no'brats. Co' a secundaris caldestacar a en
iquel :al'au, /la Clenxa0, loncle Ca'pells i lapotecari delpoble,
que li fa pensar en escriure una carta a la $en9ora ort. El relat s
explicat en pri'era persona, en present quan en iquel explica
i3ustifica per qu li ha escrit la carta. 6a resta, que seria quan
explica tot allque ha ocorregut abans, est) en passat. En quant a
lestructura del conte espodria dividir en tres parts! la pri'era
equivaldria alplante3a'ent, la qualco'prn des de linici fins qu en
iquel co'en2a a explicar qu va passarun an9 abans a la 'ateixa
taula del Caf de la Granota on actual'ent est)escrivint la carta.6a
segonapart acabariaa'b el finaldela narraci" ente'ps passat. #er
finalitAar, a la tercera part, el protagonista explica quin sel seu
ob3ectiu o desig, i de'ana a 6a $en9ora ort que sho pensi, 3a quet
te'ps fins que a aquest li arribi lhora de 'orir. 4ot passa en un
poble, nosabe' el no', per no hi ha dubte que ens trobe' en lantiga
equinensa,la vila natal de oncada. =s un poble petit, all) on
totho' es coneix entre s.i els cafs i el carrer s el lloc ideal per
a explicar-se histries. #ode' veure,no no's en aquest cap.tol sin"
que ta'b a tot el llibre, que el te'ps shaaturat degut a la futura
inundaci" del poble. G. Preludi de traspsEl relat sepli!a el
patiment que sent aquesta davant la seva mort* 9ing. sap
perqufinsquelatia(amona, quesempre$osaptot,
senre!ordaquefeiatempslavi$aviaplantatunafiguera alpati sense el
!onsentimentdel4via*&questamai vaoblidar"$o i quan ell va morir
la va tallar sense pensar"s$o* 3er aquesta ra teniapor de morir
perqu sabia que el seu marit feia quin:e an7s que lesperava a
laltrabanda per demanar"li !omptes*Els personatges prin!ipals
serien l4via, la tia (amona i lavi* ,4via /s laprotagonista del
!onte, i est4 espantada perqu est4 a punt de morir i sap que el
seumarit l;estar4esperant per passar !omptes 5aquevatallar
lafiguera!ontralavoluntat del seu marit quan ell 5a era mort* ,a
tia (amona /s la germana de lavi, t/molta memria, gr4!ies a ella
sen re!orden del que va passar el dia que lavi vade!idir plantar la
figuera i saben perqu l;4via t/ por a la mort* ,avi
