Juliol 2016 / Any XXII Publicació gratuïta de l’Escola Joan Pelegrí i la Fundació Cultural Hostafrancs53

Ca se

renovem les optatives d’eso

un alumne publica un llibre sobre ocells

imaginar una empresa

entrevistem la mar pahisa

projecte de cosmètica de laicQ

campionat de natació sincronitzada

celebrem els jocs olímpicscelebrem els jocs olímpics

www.joanpelegri.cat

Edició:Escola Joan Pelegrí

Fundació Cultural Hostafrancs

Coordinació i disseny:Jana Pérez

Col·laboracions:Ruth Arias

Jordi BassaJosep Lluís Gómez

Reis MasllorensVerònica Montserrat

Mireia CanoÍngrid Vives

Manel RodríguezJosep FigueraMercè SaboyaMontse Gusi

Montse BernausAnna Cuatrecases

Daniel RouraAna Vicente

Eduard GarciaLluïsa Erill

Antònia PratRosa BobéRicard Llop

David AbellánCristina Batlle

Correcció lingüística:Miquel Cubero

Il·lustracions:Ferrepik

Impressió:Cochs

Contacte:comunicacio@joanpelegri.cat

@joanpelegricat

/Joanpelegricat

/EscolaJoanPelegri

Berta Martín, 2n E ESO

La societat actual viu en evolució constant. Una evolució que no només és molt ràpida sinó que s’accelera a mesura que va esdevenint. Aquesta situació provoca situacions de tensió en el sentit que hi ha un conflicte entre allò que tradicionalment

ha funcionat i l’emergència de noves alternatives o propostes. Però l’evolució no és planificada i els reptes del demà potser ara no som capaços ni d’imaginar-los. Així doncs, no totes les estructures de la societat avancen en el mateix sentit, amb les conseqüents disfuncions del sistema.

En aquest context ens trobem tant les famílies com les escoles. Les famílies hem de fer front a noves contingències com ara la introducció de les noves tecnologies a la llar, l’educació d’uns valors i hàbits que potser són contraris als exhibits als mitjans de comunicació o per part de l’entorn proper, l’ajuda en la definició de la pròpia identitat dins un context globalitzat que afavoreix la uniformitat... Les escoles cal que recolzem aquests processos, conjuntament als quatre pilars que avui dia conformem l’aprenentatge: saber, fer, ser i viure junts.

Avui dia genera molt debat tot el que envolta la transmissió de coneixements. Segons la UNESCO, el coneixement ha de ser “entès com la informació, la comprensió, les compe-tències, els valors i les actituds adquirides amb l’apre-nentatge”. El gran pas endavant és que s’integra en un tot la comprensió amb les actituds, la informació amb els valors. D’aquesta manera es trenca la tradicional separació de l’ensenya-ment en disciplines i es passa a parlar del conjunt.

La societat en xarxa no només és una estructura topològica de comu-nicació sinó un canvi mental d’organització individual i col.lectiva, que afecta tant les persones com totes les altres parts del sistema. Aques-ta transformació no és fàcil i és un desafiament que des de la nostra escola estem afrontant amb il.lusió i el compromís amb la nostra funció educativa.

Seguint l’impuls de la mateixa UNESCO nosaltres també estem repen-sant l’educació. Si ens doneu la vostra opinió serà benvinguda. L’esco-la la fem entre tots perquè és per a tots.

Editorial

Víctor Ranera i Martín

Director de l’Escola Joan Pelegrí

repen

sar

l’educa

ció

rs. nsenya-

ó de

3

Cada quatre anys vivim, a nivell mundial, la celebració d’uns nous Jocs Olímpics. Aquest any els jocs es celebraran a

la ciutat de Río de Janeiro –Brasil- i, com ja és una tradició dins l’Escola, a Infantil-Primària en celebrem la nostra versió en petit format. Però, això, no els fa ser menys importants i, com els originaris Jocs Olímpics de l’era Moderna, aprofitem cada edició per unir tota

l’es-cola en una matei-xa activitat.

Els Jocs Olímpics van renéixer a finals dels segle XIX amb la voluntat de reunir espor-tistes de tot el món sota una mateixa bande-ra, símbol de la concòrdia i de la fraternitat entre pobles, que trencava

amb les diferències que els separaven. Quan el Baró Pierre de Coubertin pro-posà una reedició dels vells jocs hel.lènics, mai hagués imagina’t fins on ar-ribaria el seu somni de veure competir per competir, sense cap afany de lucre, a un gran nombre d’esportistes, només pel gust de fer-ho, ja que com deia ell: “L’important és participar”. Malgrat que la concepció de la cita olímpica ha canviat molt en aquests 120 anys d’his-

tòria, principalment amb la profes-sionalització de l’esport, els

valors olímpics inicials són encara vigents gràci-

es a la universalitat d’aquests.

El lligam entre educació i esport és molt gran i permet utilit-zar aquest últim com a eina trans-missora d’aquests

valors en la seva vessant

educativa, ajudant el desenvolupament

integral dels infants a través del joc competitiu

o cooperatiu. Però no podem oblidar que els valors en sí, no són

universals, cap infant neix amb ells, és amb les pròpies vivències i experiènci-

es personals que va con-figurant la seva pròpia escala de valors i amb ells la seva personali-tat. D’aquesta manera, podem afirmar que els valors s’aprenen a través de la imitació dels

models viscuts. Això fa que els mo-

dels que els infants aprenen en les primeres edats dins i fora de l’escola siguin molt importants. Però aquest fet fa que el procés s’alenteixi i que no siguin apresos com la llengua, les matemàtiques o l’anglès, perquè “la moral no s’ensenya, es viu”, com deia el pedagog Célestin Freinet.

Introduir noms abstractes com: esforç, constància, voluntat, su-peració, sacrifici, etc, en la men-talitat dels infants és complicat si no en viuen les percepcions del què signifiquen cadascun d’ells de forma subjectiva. L’esport ens permet precisament que

aquests

prenguin forma i s’apro-pin als alum-nes lúdi-cament. Qui no s’ha can-sat en alguna ocasió i ha hagut de seguir?, qui no s’ha hagut d’esforçar en una prova o activi-tat que no li era fàcil?, qui no ha hagut d’enfrontar-se a les seves

Els valors educatius dels Jocs Olímpics

Educació infantil i primària

“qui no s’ha hagut d’enforntar a les seves

pors i els seus límits físics i mentals?”

nt nt

paqaq

i

port i -

p qquests

guna ha hagut

4

pors i els seus límits físics i mentals?. L’esport fa aparèi-xer tots aquests valors i en fa sorgir les sensacions que

se’n destrien quan es posen a competir i a jugar. Aquest fet ajuda a enfortir el caràcter i fa que els infants es coneguin més a ells mateixos i desco-

breixin

quins són els

seus lí-

mits.

I quan acaba la

competició els valors canvien deixant pas a d’altres: respecte, tolerància, modèstia, plaer, orgull, etc. perquè tan important és saber

lluitar per aconseguir un objectiu, com saber assumir les limitacions i la der-rota, o compartir l’alegria i la tristesa pròpia i la dels companys. Serà

a través de les diferents pràctiques (atlètiques, natació, esports d’equip i jocs d’ai-gua) que contri-buirem a formar individus competents

i competitius que sàpiguen acceptar la derrota, que cooperin amb d’altres per-

sones per assolir un

objectiu comú, dei-xant al mar-ge el benefici propi, valorant i acceptant als adver-

saris i sent solidaris amb aquests, tot adquirint qualitats

humanes que els facin créixer com a persones.

El bon esportista encarna perfecta-ment aquestes qualitats i ho fa des de l’autosuperació i la voluntat de guanyar mitjançant la dedicació tenaç i valenta. L’esport ens ensenya a esforçar-nos per intentar millorar, ja que és l’esforç per aconseguir noves fites el que fa que la nostra vida sigui autènticament humana, perquè la persona no és només el que és sinó el que pot arribar a ser.

Durant aquests dies de Jocs Olímpics, l’escola estarà presidida per l’Arbre dels valors, i tot el claustre farà que els nostres petits esportistes s’impregnin de tot aquest conjunt de valors hu-

mans. Saltant, llançant, corrent amb els companys i companyes experi-

mentaran les diferents

fases de

les com-

pe-ticions i

gaudiran de la joia de viure el joc i la festa, estrenyent-se vincles d’amistat entre ells i tota la comunitat educativa.

“tan important és sa-ber lluitar per aconse-guir un objectiu, com

saber assumir les limi-tacions i la derrota”

Núria Cervelló i Pastor

Mestra d’Educació Primària

Educació infantil i primària

breixin d’altres persos nes pe

asa soliobo je

ccomxaxaxgggeeppprraaacc

sssaaaaaqaqu

hhhuhumacccocom a p

EEl bon espot

eixin

qqussóeee

ssselíí-

mmit

II quanaacaba la

competició

5

Educació infantil i primària

juguem a escacs?Són nombrosos els beneficis dels escacs, la pràctica d’aquest joc aporta ha-bilitats de gran valor pedagògic: millora l’atenció, la memòria, la creativitat...

Com a docents volíem proporcionar als nostres alumnes aquests be-neficis. Ens plantejàvem però, com aconseguiríem engrescar-los i com ho adaptaríem als diferents nivells.Poc a poc hi vàrem donar forma, i aquest curs tenim la satisfacció d’haver celebrat el 12è Campionat, en què han participat més de 80 alumnes de 3r a 6è de Primària.

Durant el primer trimestre les criatures aprenen les normes del joc al taller de Lògica i a partir de gener poden venir a jugar un dia a la setma-na a l’aula de 3r durant l’estona de pati.

És emocionant veure com infants de diferents cursos i edats compartei-xen una estona de silenci i concentració practicant aquest joc, esport, ciència,filosofia... En definitiva, gaudint del moment.

participem a la cantàniaEl passat 9 de maig l’alumnat de 4t de Primària va participar a l’activitat Cantània a l’Auditori de Barcelona, juntament amb uns 700 alumnes d’altres escoles de Catalunya.

Cantània és un projecte de cantata participativa per a nens i nenes en-tre 8 i 13 anys. Al llarg del curs escolar, des de l’aula de música, assagen les cançons, les coreografies i preparen l’atrezzo necessari pel concert que realitzaran a l’Auditori de Barcelona acompanyats de músics i ar-tistes professionals.

La cantata d’enguany es titula Babaua, les desventures de Mimí, ha es-tat escrita per Pere Riera i composada per Jordi Domènech.

Per la qualitat musical, el treball de grup i la professionalitat, Cantània es converteix en una vivència musical inoblidable per a tothom. L’alum-nat aprèn a valorar la música d’una altra manera tot formant part d’un espectacle de gran nivell musical.

estudiants de pràctiques i erasmusAquest curs han passat per aquí diverses estudiants: la Montse i la Lídia han estat a Infantil. L’Anna, la Núria, la Lorena i la Patrícia han vingut a fer les pràctiques escolars a Primària. També estan coneixent la nostra Escola, el nostre Sistema Educatiu i aprenent a fer de mestres durant els mesos de març i abril uns estudiants d’altres països.

En Chris (Anglaterra) ve de la Universitat de Winchester i compar-teix experiències amb les matèries de Llengua anglesa i Science amb l’alumnat de 5è i 6è. La Marie Claire (Àustria) i l’Oona (Finlàn-dia) estan fent una estada al nostre país amb el programa Erasmus. A la nostra Escola participen de les classes de Llengua anglesa i Science amb part de l’alumnat d’Infantil i de Primària de 1r a 4t.

Una experiència enriquidora per a tots i totes perquè aprenem i ensenyem alhora.

6

Educació infantil i primària

L’àngels vidal es jubilaLa relació de l’Àngels Vidal amb el barri d’Hostafrancs va co-mençar de ben petita, doncs llavors vivia al barri. Els seus pares eren de l’Ateneu Montserrat i ella ballava a l’Esbart Serra d’or de l’Ateneu.

La seva carrera com a mestra va començar al Parvulari “Doña María”, però a més a més de la seva dedicació als infants l’Àngels ha estat una mica la mestra de tots i totes.

Quan un arriba nou a l’escola, necessita algú que li obri les portes i l’ajudi a fer-se un lloc, algú que et doni un cop de mà i et mostri com funciona tot, i ella sempre està dispo-sada a donar-te aquesta mà que et guia.

A l’Àngels mai se li acaben les ganes de treballar, de buscar recursos, d’endinsar-se més enllà, per ajudar, per educar a tots aquests infants que, dia rere dia, tenim a les nostres mans.

L’Àngels és una persona tot terreny, polivalent. La feina de mestra no ha aca-bat a les cinc; sempre s’ha endut alguna tasca per fer, cosir, rentar, pensar, comprar alguna cosa...

En aquells moments del curs que la feina s’acumula i tothom va atabalat, ella sempre ens tranquil.litza dient que tot sortirà, per alguna raó és la veu de la experiència.

La trobarem a faltar perquè és un referent en aquesta escola, perquè ha deixat empremta en cadascú de nosaltres, dels nens i nenes i dels mestres que hem tingut la sort de treballar colze a colze amb ella.

1973: juntament amb la M. Dolors Tresserras fun-da el Parvulari Picarol, després d’haver treballat uns anys al Parvulari de “Dña. Maria” (Puríssi-ma Concepció).

1992: entra a l’Escola per iniciar l’Educació infantil, també amb la M. Dolors Tresserras.

1994 publica el llibre Galop, danses i jocs dansats.

1999-2000 fins 2004-2005: va ser coordinadora d’Edu-cació Infantil.

2005: publica el llibre Tat! un recull de moixaines, jocs i cançons per a in-fants.

2010-2011 fins 2015-2016: ha estat coordinadora Unesco.

I...durant molts anys va formar part del grup El sac de danses on es va dedicar a ensenyar dan-ses tradicionals catalanes i jocs dansats.

traj

ectò

ria

7

ESO

renovem les optatives d’esoDins el curs que ara acaba, a l’apartat de les matèries opta-tives de l’ESO, destaca la revisió i actualització de l’oferta dels continguts de tecnologia i robòtica. Per al proper curs s’augmenta la possibilitat de triar noves matèries en els camps de les humanitats i les ciències experimentals.

Per la banda de les Ciències Experimentals, a primer s’in-corpora la matèria de l’hort, a segon s’introdueix la Química al laboratori i al tercer curs es pot cursar una matèria expe-rimental de mètodes químics al laboratori. A segon els estu-diants tindran la novetat de poder aprendre Ciències Socials mitjançant l’anàlisi de documentals i pel.lícules. Alternativa-ment, també podran transmetre la seva passió per la lectura a través de l’expressió audiovisual.

Aquest ha estat el tercer any que els alumnes de la matèria optativa de Llatí de 4t d’ESO i el seu professor, Ricard Llop, han anat al Verba facta, el concurs de Llengua Llatina i Cultura Clàssica que organit-za l’Escola Virolai. I un any més se n’han sortit aconseguint una molt bona puntuació i arribant a l’últim graó per aconseguir concursar en la final de l’apartat de Llengua Llatina. Van quedar, per poc, segons, però han demostrat un molt bon nivell d’aquesta llengua.

Pel que fa a l’apartat de Cultura Clàssica varen obtenir un merescut segon premi amb un treball creatiu sobre una agència de viatges que promou amb molta simpatia un Viatge a l’Hades, que seria una espè-cie d’infern per als antics romans, un viatge ple de mitologia i perills.

Esperem seguir concursant i poder assolir el primer premi en breu! Valete!

Des de l’àrea d’ Educació Física, durant el tercer trimestre, els alum-nes de 1r ESO han rebut dues sessions teòriques i pràctiques de Suport Vital Bàsic (SVB) de la mà de tres socorristes aquàtics i for-madors de SVB i DESA (Desfibrilador Extern Semiautomàtic).

L’alumnat ha fet una sessió de dues hores d’un taller de Suport Vital Bàsic per: tenir els coneixement bàsics per detectar quan una persona entra en parada cardíaca, saber quina és la cadena de SVB i posar-la amb pràctica plantejant-los diferents supòsits de situacions. Practicar la maniobra bàsica de RCP (reanimació cardiopulmonar) amb ninots de SVB. Practicar la maniobra PLS (posició lateral de seguretat).

I una altra sessió de dues hores d’un taller de Socorrisme Aquàtic per: tenir coneixements teòrics bàsics de la prevenció i vigilància en espais aquàtics, de les patologies específiques susceptibles de pro-duir-se en aquest tipus d’espais, de les tècniques de salvament en el medi aquàtic (piscina i platja) amb l’ús de material: tubs i llaunes.Coneixement teòric i pràctic bàsic de les tècniques de rescat en el medi aquàtic (piscina i platja) amb l’ús ninots de SVB.

“Verba facta”. Concurs de Llengua Llatina i Cultura Clàssica

SOS A EDUCACIÓ FÍSICA

8

Aquest curs a 3r d’ESO E i F vam comptar amb la col.laboració de l’Èlia Riudavets i la Natàlia

Prados que estaven fent el Màster del Professorat i una de les tasques que havien de fer, a banda de l’observació i l’estudi del grup, era una unitat didàctica. Aquesta es va fer en grup i amb la metodologia de

treball cooperatiu i va consistir en fer un joc de taula a partir d’unes tasques que se’ls encomanaven i que acabaven sent unes fitxes amb tot un seguit de preguntes, que una vegada confeccionades, havien de

respondre en el moment del joc. En tot moment vam treballar amb les noves tecnologies i moltes de les tasques les entregaven a través del Drive.

La primera activitat va ser definir cadascuna de les categories g r a m a t i c a l s ,

cada grup va fer la seva i al final se’n consensuava una que era la que anava a la fitxa. Una altra,

titulada ”Cerquem l’errada” consistia en detectar pels rètols dels e s t a b l i m e n t s del barri, diaris, tríptics... les errades o r t o g r à f i q u e s , identificar-les i fer-ne la correcció. També vam treballar amb les varietats dialectals, els sinònims i la construcció de paraules noves així com amb els refranys i les frases fetes.

En definitiva vam repassar continguts ja sabuts i se’n van aprendre de nous a la vegada que jugaven i gaudien de l’aprenentatge de la llengua. Cal remarcar que totes les sessions acabaven amb una autoavaluació

final i també una avaluació de l’activitat feta.

El darrer dia ens vam dedicar a posar en pràctica el joc i vam fer l’avaluació final en la qual tots els membres del grup van coincidir en què havia estat una bona manera d’aprendre i de gaudir de l’aprenentatge de la llengua.

Vull agrair el treball fet per l’Èlia i la Natàlia ja que sense la seva creativitat, les seves ganes d’innovar, la il.lusió que mostraven i la seva col.laboració, aquesta activitat no hagués estat possible i també cal agrair la col.laboració de l’alumnat que hi va col.laborar amb ganes i il.lusió.

A tots i totes, moltes gràcies.

enjogascat!Pensa, juga, riu, aprèn, parla, descobreix ... Ensenya la llengua!

ESO

“una activitat consistia en detectar errades

ortogràfiques a esta-bliments del barri”

“una bona manera d’aprendre i de gau-dir de l’aprenentatge

de la llengua”

Lluïsa Erill

Cap d’Àrea de Llengües

9

Enguany des de la matèria d’Economia de l’Empre-sa de 1r de Batxillerat l’alumnat ha creat una

empresa a partir d’un projecte que pretén fomentar l’emprenedoria i donar a conèixer des d’una pràc-tica real com s’organitza una em-presa.

Per dur-ho a terme hem col.laborat amb la Fundació Junior Achieve-ment en el programa de miniem-

preses, que ens ha donat les eines i el suport per crear i desenvolupar l’em-presa. Aquest pro-grama ofereix a l’alumnat l ‘opor-tunitat de crear la seva empresa i aprendre a gestionar-la.

COM ES CREA UNA EMPRESA?

En primer lloc l’alumnat ha hagut de pensar quin producte voldria produir i comercialitzar, és a dir, desenvolupar la capacitat creati-va i innovadora, que també ajudés a prendre decisions, calcular el preu final del producte, estudiar els costos de producció i fer una estimació dels beneficis.

Per posar-se en situació cada un dels membres del grup ha hagut d’assumir una funció dintre de l’empresa, un de director gene-

ral i els altres com a directors de les diferents àrees: producció, comercial, re-cursos humans, inversió i finan-çament.

Finalment es tracta que els

a l u m n e s p r e s e n t i n un pla com-plet amb

tot el cicle de vida de l’empresa: des de la redac-ció dels estatuts, l’elaboració del pla de negoci o la capitalització de l’empresa a través de la venda d’accions, fins al disseny, produc-ció i comercialització del producte.

Probablement el que va ser més difícil per a l’alumnat va ser tenir la idea de quin producte volien produir perquè pràcticament està tot inventat, per això es van decan-tar més per la idea d’incorporar un valor afegit a un producte ja exis-tent al mercat.

Per a desenvolupar aquest as-pecte van comptar amb l’ajuda de voluntaris de l’empresa mul-tinacional Ernst&Young que fa assessorament a empreses tant

d’auditoria, i m p o s t o s , f i n a n c e s , comptabili-tat,... Durant 6 sessions van col.la-borar a tirar endavant la creació de la miniem-presa.

La valoració ha estat força positiva per part dels alumnes i de les professores que impartim la matèria ja que tots els coneixements teòrics que hem fet a la classe després els hem anat aplicant a cadascuna de les mini-empreses.

imaginar una empresa

Alícia Prats

Professora d’Economia de l’Empresa

“l’alumnat ha hagut de desenvolupar la capcitat creativa i

innovadora”

Batxillerat

“cada membre del grup ha assumit una

funció dintre de l’empresa”

NOMAWA: impermeable personalitzable per la motxilla

HOT-NECK: Bufanda amb escalfador

KEEP D’KEYS: Penjador amb imant per a claus

10

Del treball de recerca d’en Quim Minoves (2n de Batxillerat), tutorit-zat per la Rosa Bobé, n’ha sortit el llibre Els ocells de la Seu, amb el mateix títol que el treball i que acaba de publicar l’editorial Mesclant.

Es tracta d’un catàleg fotogràfic dels ocells de la Seu d’Urgell amb les descripcions i dades de les diverses espècies d’ornítics que es poden trobar a la capital de l’Alt Urgell.

Per a realitzar-lo en Quim s’ha aliat amb Jordi Dalmau, que l’any 2000 ja va publicar Els ocells del Segre i la Seu. Ara aquell catàleg ha estat re-visat, ampliat i actualitzat al ritme que ho fa la fauna d’aquest municipi envoltat pel Segre i el Valira amb la informació que ha aportat en Quim amb la seva recerca. Com a novetat, en aquesta edició del llibre s’hi poden trobar itineraris per descobrir la riquesa de la fauna de la zona.

PASSIÓ PELS OCELLS:

L’interès d’en Quim Minoves pel ocells té els seus orígens a l’edat

d’11 anys, quan els seus cosins el van convidar a mirar ocells a la Seu. Des de llavors es va anar informant sobre el

tema, va fer cursos d’ornitologia fins arribar a conèixer a la perfecció el món dels ocells. Així, aprofitant totes les dades que ja tenia recopilades en els quaderns de

camp va decidir fer el treball de recerca sobre els ocells que més bé coneixa. En Quim va començar a tabular dades per veure les variacions que hi havia hagut

en la presència dels ocells des de la primera edició del llibre fins a l’actualitat, constatant que havia variat molt i que espècies que abans eren ocasionals

ara són freqüents i a l’inrevés.

Fer un treball de catalogació d’ocells no és una tasca fàcil ni ràpida, ja que requereix moltes hores d’observació, perquè hi ha espècies molt di-

fícils de detectar. Algunes només es poden observar a la nit, d’altres només a trenc d’alba, i d’altres en curts períodes de temps, a més a més cal comparar dades amb altres ornitò-

legs i introduir-les a la base de dades de l’ICO (Insitut Català d’Ornitologia) per tal de verificar-ne l’observació.

Aquesta darrer trimestre l’alumnat de 2n de Batxi-llerat ha rebut xerrades informatives per tal d’ori-entar les sortides universitàries que poden realit-zar el curs vinent i que els han servit per fer la tria.

Per aquest motiu hem convidat gent de la Univer-sitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra que els han explicat els Graus que es poden cur-sar en cada universitat, els han dit les sortides professionals que té cada carrera, les notes de tall, la possibilitat de fer dobles titulacions o les combinacions possibles que hi ha.

Amb aquestes xerrades que apropen el món uni-versitari a l’escola els alumnes han pogut pregun-tar, resoldre dubtes i ampliar informació sobre els estudis que molts d’ells cursaran properament.

Batxillerat

l’alumne quim minoves publica “els ocells de la seu”

poden trobar per des obrir la riquesa d

PASSIÓ PELS OCEL

L’interès d’enocells té els s

d’11 anys, quvan convida

tema, va feocells. Ai

camp vaQuim v

en lacon

ar

Fq

fícils de ded’alba, i d’altres en curts

l i i t d i l l b d d d d

XERRADES D’ORIENTACIÓ UNIVERSITÀRIA A 2N DE BATXILLERAT

11

9 alumnes entre els 5% millors a les Proves CangurNou alumnes de Secundària de l’Escola Joan Pelegrí estan entre els 5% mi-llor classificats a les proves Cangur de Catalunya. En total es van presentar a les proves uns 64.000 alumnes de tot Catalunya, dels quals 85 eren de l’Es-cola.

Entre els 5% millors de Catalunya de la prova matemàtica hi trobem: de 1r d’ESO Laura del Río i Gabriel Páez; de 2n d’ESO Èric Ryhr, Pedro Martínez, Berta Ros i Joel Garcia; de 3r d’ESO Manel Rodríguez; de 4t d’ESO Jordi Ba-roja; i de 1r de Batxillerat David Carrasco.

Es van quedar molt a prop d’aquest llindar del 5%: Lídia Miret (5,4%) de 1r d’ESO, Albert Boladeras (6,69%); Bernat Morros (6,69%) de 3r d’ESO, i Àlex Ramírez (6,68%) de 2n de Batxillerat.

Les proves Cangur es celebren anualment amb l’objectiu de difondre la cul-tura matemàtica i estimular i motivar el màxim d’alumnat a través de l’or-ganització d’un joc-concurs que es desenvolupa el mateix dia en totes les nacions participants.

Els enunciats de la prova Cangur es seleccionen en el míting internacional que cada any convoca l’associació Le Kangourou sans frontières. La reunió per a la preparació del Cangur 2016 va tenir lloc a Göteborg (Suècia) el mes d’octubre de 2015.

Escola i Fundació

ens adherim al col.legi de llicenciats L’Escola Joan Pelegrí, juntament amb altres 13 centres educatius, hem signat un conveni d’adhesió al Col.legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències de Catalunya (CDL). Els objectius d’aquesta adhesió són treballar en xarxa amb altres escoles que tenim entre els objectius l’excel.lència, aprofitar l’experiència de formació del CDL, així com les possibilitats de participar en projectes internacionals.

L’acte va ser presidit per la degana del CDL, Josefina Cambra, i va estar acompanyada dels representants dels 14 primers centres educatius que s’han adherit a aquest projecte per gaudir dels avantatges que, a més, ofereix el Col.legi: borsa de treball, activitats internacionals, formació, l’ús dels espais o de la marca, entre d’altres.

Mercè Velilla, directora de l’Escola Joan Pelegrí, va assistir a l’acte de signatura i va agrair l’oportunitat d’incorporar-se a aquest projecte perquè “en aquesta època de treball en xarxa no podem anar per separat”. Aquesta és “la garantia que ofereix el Col.legi”, segons Velilla, per l’experiència d’haver col.laborat en diferents projectes amb el CDL anteriorment.

També s’han adherit al CDL: la Fundació Llor, Euroaula, Centre d’Estudis Turístics, l’Escola Betània Patmos, l’Escola Sant Gregori, l’Escola IPSI, l’Escola Elisabeth, i la Institució Cultural del CIC, que inclou Virtèlia Escola de Música, l’Escola Thau Barcelona, l’Escola Thau Sant Cugat, el CIC Escola de Batxillerats, el CIC Escola de Cicles Formatius i el CIC Escola d’Idiomes.

la senyora carme es jubilaDesprés de molts anys custodiant la consergeria d’Instal.lacions Esportives durant els caps de setmana ha arribat l’hora. La Carme Portillo es jubila!

Sens dubte, la trobarem a faltar. Tota la gent del BAM, de l’Escola, de l’Orfeó, i tots aquells i aquelles que alguna vegada han passat per davant de la consergeria i han rebut l’amable salutació de la Carme o han xerrat una estona amb ella no l’oblidarem fàcilment. A reveure!

12

Per què vas decidir enviar el currículum a aquesta escola? De fet va ser per casualitat. Vaig començar substituint una

professora de l’escola durant tres dies i aquests tres dies es van conver-tir en un mes. I així, a poc a poc, m’hi he pogut quedar.

Què és el que et crida més l’atenció de l’escola? Doncs quan hi vaig entrar a treballar me l’esperava enorme i que no hi hauria relació entre el professorat i va ser tot el contrari. Tot és molt familiar i els companys que hi porten temps et dediquen estones per ajudar-te i resoldre dubtes.

Per què vas decidir estudiar educació primària?Tenia clar que volia treballar amb nens, sempre havia estat molt rela-cionada amb els infants i després de fer dos anys estudiant psicologia vaig veure que no anava bé i vaig decidir canviar de carrera. Quan acabes l’escola o l’institut a vegades no saps ben bé què estudiar i t’ho repenses i canvies de carrera.

Et sembla interessant la feina?Sí, em sembla molt interessant, ja que és una feina molt dinàmica. Els alum-nes són molt espontanis i inquiets i cada curs i cada any pots aprendre moltes coses d’ells.

A què dediques el teu temps lliure? Tens algun hobby o talent?M’agraden molt les manualitats, i el meu temps lliure el dedico a cuinar. També m’agrada el teatre.

A part de ser professora et dediques a alguna altra cosa?

Té 28 anys i és tutora de 6è A de primària de l’Escola Joan Pelegrí. Aquest és el seu tercer curs a l’escola.

MAR PAHISA

No, ara mateix no, però quan feia substitucions seguia fent classes de repàs i m’ho anava combinant.

Voldries dedicar-te a això tota la vida o t’agradaria canviar de feina més endavant?En principi em veig fent això tota la vida. Fa poc que sóc a l’escola i enca-ra hi vull fer moltes coses.

Ens pots explicar alguna anècdota que t’hagi passat?Doncs el primer dia que vaig fer una substitució aquí a l’escola un nen va caure i es va fer un trau a la barbeta.

Vaig pensar que ja no em tornarien a trucar mai més però al final no va ser així i van seguir comptant amb mi.

Com et vas sentir les primeres setma-nes a l’escola?Molt ben acollida per part de tots el companys però em sentia superper-duda perquè és una escola molt gran i no s’aprèn tot en unes setmanes, es

“tot és molt familiar i els companys que hi porten temps et dediquen esto-

nes per ajudar-te”

necessita més temps. I gràcies a ells tot va ser més fàcil.

Què creus que és el millor o el pitjor d’aquesta feina?El millor sens dubte és que fas coses diferents, aprens molt i els alumnes t’agraeixen qualsevol detall que facis. I el pitjor, per a mi, són les muntanyes de coses a corregir que tinc però és normal, aquesta és una feina on els nens han d’aprendre i formar-se i, per tant, toca haver de preparar activi-tats, exercicis i corregir.

Has après alguna cosa del teu alumnat?Sí, sobretot aquest punt d’espontane-ïtat i de ser honestos que tenen. Més que aprendre et va fent reflexionar.

Riya WadhwaniAlumna 3r F d’ESO

“tenia clar que volia tre-ballar amb nens”

13

Cicles Formatius

Cuiden l’aroma del seu projecte de cosmètica, com cuiden altres aspec-tes, per aconseguir ser el

producte més valorat pels volun-taris que, durant una setmana, els posen a prova i trien.

El mòdul de cosmètica al cicle for-matiu de Laboratori d’Anàlisi i Con-trol de Q u a l i t a t

(LAiCQ) és una aposta que permet projectar part del temari en un sector industrial concret. D’aques-ta forma la formulació química pren una nova dimensió, els mètodes analí-tics amplien el seu sentit sobre productes i ma-tèries primeres reals, els resultats numèrics guanyen importància i

els estudiants redacten procedi-ments amb la mateixa cura

que estan acostumats a seguir-los.

El repte canvia cada any: una ai-

gua de colònia, una pastilla de sabó, un gel de bany... D’inici s’estableixen

les normes, els re-

cursos i l’orientació bàsica a par-tir de la qual cada grup planteja la seva seqüència de treball, rea-litzant la recerca i planificant les

e x p e r i è n c i e s que han portat, aquest any, a crear gels exfo-liants de crea-ció pròpia.

Al final es demostra que els conei-xements assolits pels alumnes al cicle no són únicament útils al ser-vei d’una empresa, sinó que amb ells són capaços de crear quelcom propi. Per aconseguir el millor re-sultat ha calgut treballar en equip, aplicar aprenentatges, inventar solucions i, sobretot, il.lusionar-se amb el resultat. Cada producte es presenta als companys amb una exposició coral molt cuidada... i en anglès! What else?

projecte de cosmètica a laicqDurant el mes de maig els laboratoris de l’edifici de Secundària canvien d’olor. No és efecte direc-te de la primavera però, com les flors, l’alumnat de 2n d’Anàlisi i Control sap molt bé la importàn-cia de l’olfacte a l’hora de seduir.

“treballar en equip, aplicar aprenentatges,

inventar solucions i, sobretot, il.lusionar-se”

Joan SorribasCap de Família Professional de

Química

Projecte guanyador 2016: gel exfoliant de kiwi

Projecte gel exfoliant de cogombre i aloe vera

14

Cicles Formatius

visita al superordinador marenostrumEl grup de 1r de CFGM de Sistemes Microniformàtics i Xarxes (SMX) ha visitat el MareNostrum, el superordinador més potent d’Espanya.

Alumnes i professors han comprovat com les TIC capdavanteres s’apliquen a casa nostra.

Al març de 2004, el govern espanyol i IBM van signar un acord per construir un dels equips més ràpids a Europa. Al no-vembre de 2006 es va augmentar la seva capacitat a causa de la gran demanda de projectes científics. MareNostrum va augmentar la capacitat de càlcul fins arribar a 94,21 bilions d’operacions per segon o Teraflops, duplicant la seva capa-citat anterior. Tenia 10.240 processadors.

Al juny de 2013, el MareNostrum se situa en el lloc 29 a la llista TOP500 de superordinadors més ràpids del món.

Amb l’última actualització (2012-2013), el MareNostrum té un rendiment pic de 1,1 petaflops, amb 48,896 processadors Intel Sandy Bridge a 3.056 nodes, incloent 84 Xeon Phi 5110P a 42 nodes, amb més de 115 TB de memòria principal i 2 PB d’em-magatzematge en disc GPFS.

MareNostrum és gestionat per l’equip d’operacions que s’en-carrega de la seva disponibilitat, seguretat i rendiment. Una tasca important d’aquest equip és donar suport als científics en l’ús de MareNostrum, així com per ajudar-los a millorar les seves aplicacions per obtenir millors resultats de la investiga-ció.

La zona RES proporciona accés a la informació d’usuari i con-trol de diferents activitats. Aquest és el nou procediment per assignar usuaris a una activitat, per identificar els recursos, per presentar noves sol.licituds, etc.

L’alumnat del Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Activitats Comercials ha visitat l’establiment comercial Musi-tekton i ha conegut el luthier Josep Saguer.

Aquest lloc, ubicat al barri de la Ribera, des del carrer sembla molt petit però quan entres s’obre un espai immens dedicat completament a la música. Et trobes amb violins, violes, violoncels amb els

seus arcs i guitarres, però el que més crida l’atenció són els instruments que el luthier fa servir per donar forma a les fustes especials que gràcies a les seves mans, són capaços de fer música.

Un luthier es una persona que es dedica a construir instruments de corda, i per a tal fi es necessari que sigui un músic i a més que hagi estudiat a una escola de lutheria, que en

el seu cas va ser a Màlaga.

L’explicació de com es transforma un taco de fusta, escatant poc a poc, i vernissant, en un instrument únic, va ser molt curiosa, ja que al ser

una feina completament manual cap dels instruments que fa és igual.

Al final de la interessant xerrada del Josep, els alumnes li van preguntar el temps que trigava i els requisits per ser un bon luthier així com les eines que feia servir.

Una botiga diferent on el que prima per sobre de tot és la música i les mans hàbils del luthier.

visita a musitekton

15

resum del curs 2015-2016

Durant tot el curs, a l’Escola Joan Pelegrí, escola que per-tany de les Escoles Associades a la UNESCO (XEAUC), portem

a terme diferents activitats relacionades amb la pau, els drets humans, el medi ambient, la interculturalitat i la coopera-ció i el desenvolupament amb l’objectiu de fomentar aquests valors. Destaquem les següents activitats:

A Primària La campanya de sensibilit-zació amb el nostre alumnat va estar dedicada al coneixement de les activitats que es realitzen a Can-pedró. El treball es va realitzar en diferents murals que van ser visitats per les famílies en la tarda de Portes ober-tes. Depenent de l’edat de l’alumnat es va donar un enfocament diferent al tema. Des dels més petits que van treballar les diferències entre ells i els nens i les nenes que fan ús dels serveis de Canpedró, fins a les activitats realitzades pels més grans a l’entorn de la pobresa i la soledat , el que representa el volun-tariat per aquestes associacions… Tota l’escola va estar decorada amb mans fetes amb diferents tècniques. Els nois i noies de 5è i 6è de Primària van fer una visita a Canpedró per conèixer les ins-tal.lacions i rebre les explicacions que la coordinadora del centre els hi va fer.

El dia de les Jor-nades Culturals, al matí, al pati de l’es-cola, ens vam col.locar tots i totes, en espiral, per cicles, i vam ballar una dansa, picant de mans, donant suport al tema de la campanya. Durant la tarda de portes obertes a què assisteixen totes les famílies es van ven-dre pastissos i es va fer una tómbola so-lidària per tal de recollir diners. Tant els

objectes rifats a la tóm-

bola

com els

pastissos van ser apor-

tats per l’alumnat. El moment de vendre números i de canviar-los per regals va ser molt animat i divertit. Es va crear un gran ambient entre les famílies.

A Secundària l’alum-nat va descobrir qui-nes són les activitats que es realitzen a Canpedró i, en con-cret, l’alumnat de 1r de Batxillerat va assis-tir a la Xerrada que va

fer Teresa Villoro presidenta i fundadora de l’entitat. A més, vam portar a terme la Macroactivitat on l’alumnat, profes-sorat i el PAS de Secundària van fer una Cadena Humana des de l’Escola de Secundària fins a Canpedró. Finalment es pot destacar el concert solidari del professor Josep M. Galofré i la seva banda (Galo&Band) per recaptar fons per Canpedró.

Judith Casadesús

Membre del Grup Unesco

“treballar les diferènci-es entre ells i els nens i nenes que fan ús dels serveis de Canpedró”

Grup UNESCO

- La Xerrada de l’Arcadi Oliveres sobre “Drets Humans i responsabilitat personal” dirigida a l’alumnat de Segon de Batxillerat.

- L’Acte de lliurament del 27è Premi de Drets Humans al qual es presentaven treballs realitzats el curs 2014-2015 per l’alumnat d’ESO i Batxillerat.

- El Concert de Músics Solidaris a càrrec de Joan Pelegrí Music Bandprotagonitzat per alumnes i exalumnes de la nostra escola. Els diners recollits a partir de l’aportació voluntària del públic es va destinat a l’Associació Acció Hospitalària Canpedró, l’entitat amb què hem col.laborat durant la campanya d’enguany.

- Celebració del Dia de la Dona. Aquest any vam tractar el tema de “dona i política” centrant-nos en la figura de Clara Campoamor i la consecució del sufragi femení a Espanya.

- La sensibilització de la Campanya de Solidaritat 2015-2016.

Espira

l d’In

fant

il-P

rim

àri

a

Cadena humana de la Macroactivitat

16

El curs que ve, més AMPA!

AMPA

N’hem fet moltes i en volem fer més! Així que, si vols col.laborar amb nosaltres o formar part de la Borsa de voluntaris per projectes puntuals, envia’ns un email a ampa@joanpelegri.cat.

Segueix-nos a twitter @ampajoanpelegri @ampajoanpelegri i a http://ampa.joanpelegri.cat/ per conèixer les properes activitats i al-tres novetats que us tenim preparades.

Bon estiu!

Un altre curs que arriba al seu final i marxarem de vacances amb la maleta plena de records amb la família, amb els amics, a l’escola... de nous descobriments i aprenentatges, però també amb els records de totes les activitats que ha organitzat l’AMPA.

Un any més hem seguit oferint les activitats i els serveis habituals com l’excursió, xerrades, festes de fi de curs, actes solidaris, la reutilització de llibres, el treball amb menjador, la gestió d’ajuts, les reunions de delegats, les relacions amb

altres institucions i associacions del món de l’educació i del barri, etc. Però també hem tirat endavant noves activitats de les quals, des de la junta de l’AMPA, n’estem especialment satisfets. Us animem a participar el curs vinent, especialment si aquest any us ho heu perdut.

Com que estrenem compte a twitter de l’AMPA @ampajoanpelegri, us les resumim en format de tuit:)AMPA Joan Pelegrí Oh, benvinguts,

passeu, passeu... 1a Festa de ben-vinguda de l’AMPA amb el CMX. Gran tarda de diversió!

AMPA Joan Pelegrí Visita ofi cial dels patges de #SSMMReisOrient a @jo-anpelegricat

AMPA Joan Pelegrí #Tallers creatius x famílies, #cuina i manualitats. Per-què creiem en què tot allò que es toca i es viu, s’aprèn més fàcilment

AMPA Joan Pelegrí #EducarAmbHu-mor @CarlesCapde. Més de 200 as-sistents a la sala d’actes de @joan-pelegricat

AMPA Joan Pelegrí Nit d’ampa, nit de museus! Més de 50 participants. Mira les fotos a instagram #nitmu-seusjp

AMPA Joan Pelegrí Fins 25 de juny, envia la teva foto al Concurs de foto-grafi a de l’Ampa. Aquest any també a instagram #concursfotoampajp

93 431 62 00

ES

CO

LA J

OA

N P

ELE

GR

ÍC

/ Con

sell

de C

ent 1

4

CICLES FORMATIUS MATRÍCULA OBERTA

Activitats ComercialstsSistemes Microinfor-màtics i Xarxes

Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat

Més informació:joanpelegri.cat

17

Biblioteca

Sovint us expliquem les activitats que fem des de la biblioteca en aquesta secció de la revista. En aquesta ocasió, hem demanat a un alumne de 2n d’ESO que es expliqui de viva veu quina és la seva visió de la biblioteca.

QUÈ M’APORTA LA BIBLIOTECA DE L’ESCOLA?

La biblioteca de l’Escola Joan Pele-grí és un espai de treball i recerca d’informació que tots els alumnes del centre podem utilitzar per fer els deures, estudiar i buscar informació, tant a la xarxa com a documents i llibres escrits, a banda de ser un espai on tothom pot trobar una gran varietat de llibres que li agradin i on els pot llegir i gaudir de la lectura.

Aquest espai és extremadament útil

per estudiar fora de casa i en esto-nes lliures, així com per tenir un ordi-nador on treballar si a casa no dispo-ses d’un. Segons el meu criteri, em sembla molt bé que una biblioteca escolar com aquesta s’hagi proposat adaptar-se a les noves tecnologies i internet instal.lant ordinadors fixos i posant portàtils a disposició dels alumnes, a part de seguir conservant

el mètode de recerca tradicional: fullejar llibres.

Per fomentar aquest servei i l’activi-tat a la qual està dedicada, és a dir, la lectura, alguns docents d’ESO, conjuntament amb la biblioteca, hem realitzat diferents activitats lúdiques a les assignatures de llengua cata-lana, castellana i ciències socials, entre altres. Així, s’ha organitzat una sortida a una llibreria especialitzada

en llibres infantils i juvenils i hem assistit a una petita explicació sobre lectures recomanades per la seva qualitat. Aprofitant que ha estat l’any Llull, també hem baixat a fer unes cerques d’informació a la biblioteca.

En altres ocasions la biblioteca ens ha cedit recursos i els hem treballat a l’aula per grups, com per exemple,

quan ens ha tocat estudiar la Guerra de Successió i el 1714.

També hem fet petits jocs de cerca d’informació sobre literatura, on calia seguir unes pistes per trobar al resposta adient formulada per la pro-fessora i que ens ha agradat força.

Una altra manera de fomentar la lectura entre els alumnes ha estat llegir novel.les extres de la biblioteca durant el curs i atorgar una petita bonificació de nota segons els llibres llegits durant el trimestre per alguns dels alumnes d’algunes classes de 1r i 2n d’ESO. També hem pogut gaudir amb les xerrades d’alguns dels au-tors que llegim durant el curs a l’aula i que organitzen a la biblioteca.

Personalment, crec que tant els alumnes com alguns professors hem sabut aprofitar consideradament les opcions que ofereix tenir una biblio-teca amb un horari ampli, un perso-nal que coneix les nostres necessi-tats i disposar de recursos actuals i adaptats a les nostres necessitats, tant de lectura com per feines d’Es-cola. Encara però, amb una mica més d’organització i treball coordi-nat, es podria aprofitar aquest recurs més a fons i per a tots els alumnes i cicles que s’estudien a l’Escola.

Álvaro Alcaide

Alumne 2n C d’ESO

18

Com el seu nom suggereix, la creació de la Legio II Traiana Fortis, la forta segona legió Trajana, va ser obra de l’em-

perador Caesar Nerva Traianus Divi Nervae filius Augustus, més conegut com a Trajà (Italica, Hispania, 53 dC – Selinus, Cilicia, 117 dC). Des que va ser nomenat imperator l’any 98, te-nia en ment acabar d’una vegada per totes amb l’amenaça que suposaven els dacis i el seu rei Decèbal. Roma, durant e l

regnat d e l’emperador Domicià, ja havia lliurat una guerra contra Decèbal entre els anys 86 i 88 dC que va conclou-re sense un vencedor clar, la pèrdua total d’una legió (probablement la V Alaudae, a la primera batalla de Tapae del 87 dC) i un tractat de pau

que va comportar uns beneficis més que dubtosos per a Roma. És en el context de les dues guerres que va mantenir Trajà amb aquest poble

(101-102 i 105-106 dC) i de l’annexió per part de Roma de l’antic regne nabateu i els seus voltants per for-mar la nova província d’Aràbia Pètria

(106 dC) on molt probablement la Legio II Traiana Fortis va

ser creada a partir de vo-luntarii (voluntaris), de

la mateixa manera que va ocórrer amb

la XXX Ulpia Victrix, malgrat que tot apunta que el destí de les dues legions va ser ben diferent des del principi.

L’any exacte i les causes immediates

de la creació de la Legio II Traiana Fortis

han estat un tema de debat intens entre desta-

cats historiadors durant els darrers anys. Segons E. Ritter-

ling, aquesta legió va ser creada per Trajà durant la primera expedició contra els dacis (101-102 dC). En canvi H.M.D. Parker no concretà tant i només situà la seva creació “entre la primera i segona Guerra Dàcia o entre les Guerres Dàcies i la Guerra Pàrtica (114-117 dC)”. Per la seva part, el gran historiador britànic Ro-

nald Syme assumí que va ser creada l’any 103 juntament amb la XXX Ulpia Victrix en el con-text de les G u e r r e s Dàcies, però la s e v a p a r -t i c i -pació e n la se-g o n a G u e r r a Dàcia seria per a ell, igual que per nosaltres, més que dubtosa donada la manca de proves que ho demostrin. Altres historiadors actuals pensen que hi ha motius per creure que la creació de la II Traiana va tenir més a veure amb l’annexió de l’antic regne naba-teu o fins i tot amb les preparacions per la futura campanya contra els parts que ja tenia en ment Trajà du-rant les Guerres Dàcies. Fos com fos, sembla molt clar per la major part d’historiadors coincideixen en situ-ar la creació d’aquesta legió entre el 101 i el 106 dC.

història real de la legio II traiana fortis

“la Legio Traiana Fortis va ser creada a partir

de voluntarii

Durant segles les legions van ser fonamentals per la supremacia de Roma en un entorn hostil i depredador. Les reformes de Gai Mari primer i d’August després van professionalit-zar l’exèrcit romà i el van convertir en la màquina de combat més temible i efectiva del món mediterrani durant segles.

Sergi Miserachs García

Centurio Primus Pilus de la Legio II Traiana FortisMembre Barcino Oriens

Grup de Recreació, Reconstrucció i Divulga-ció Històrica Romana

en el con-xde les r e s

es, a

-ar aseriaell, igual

lt

Sabies que....Sabies que....

el primer “Pont del Diable” de Martorell (Ad Fines, en llatí) va ser construït per legionaris de 3 legions

romanes, la IIII Macedonica, la VI Vic-trix i la X Gemina, i que encara s’hi pot veure el petit arc del Triomf que hi van

construir? I com ho sabem...? Perquè els legionaris hi van deixar “gra-fittis” amb el noms de les seves

legions!!!

regnat d e

mar la nova provín(106 dC) on m

la Legio Iser crea

luntarla

qulam

Lca

deLeg

han edebat in

cats histodarrers anys.

ling, aquesta legióTrajà durant la

Barcino Oriens

19

Centre Montserrat Xavier

20

BAM / EMA - Orfeó Atlàntida

90 anys de músicaAquest trimestre hem tingut diverses fites importants: el dia 3 d’abril vam tornar a celebrar l’Aplec Social en una jornada molt emotiva on vam retrobar socis i amics que feia temps que no veiem. Ja feia uns anys que no celebràvem l’Aplec i ens hem quedat amb moltes ganes de tornar-hi. Hi va haver de tot per a tots els gustos: un campionat de ping-pong, karaoke, l’exposició de la Senyera restaurada, un tastet del que serà l’exposició històrica del nostre Arxiu i moltes activitats més...

Per Sant Jordi, vam rebre els amics de l’Associazione Corale Giuseppe Savani de Carpi (Italia) com a torna-visita de la nostra estada a Carpi l’estiu passat. Van ser tres dies molt entranyables i amb dos concerts a recordar: a la Cripta de la Sagrada Família i a la Sala de Plens de la Seu del Districte. Esperem poder tornar a compartir música i bona companyonia

amb ells ben aviat!

I l’altra fita va ser el punt culminant de la celebració del nostre 90è aniversari: el concert a L’Auditori de Barcelona amb un recull de les obres a capela cantades els darrers cinc anys i dues gran obres: Otce Nas de Leos Janacek i el Te Deum de Jo-hann Gottlieb Naumann, amb tenor solista, piano, orgue i arpa. Va ser un repte difícil però amb un resultat del que director i can-taires ens sentim molt satisfets i que el pú-blic va gaudir i aplaudir.

Pel que fa al Cor Jove, ha participat als concerts conjunts de l’Empordà Canta i al Simfònic, i enfoca el curs vinent amb molta il.lusió per dur a terme nous projectes.

21

A principis de l’any 1985 un grup de monitors va prendre la iniciativa de realitzar el 1r. Casal d’Estiu al Centre Montserrat durant el mes de juliol. Eren temps on les activitats d’estiu prenien força i a part de les ja consolidades Colònies d’Estiu, els Casal d’Estiu començaven la seva història a Catalunya com una nova activitat de caire més urbà. Aquest Casal fou el primer en tot Catalunya que es realitzà durant un mes i a hores d’ara segueix amb la mateixa durada. 10 monitors, 3 auxiliars i un responsable intendent serien l’equip humà per tirar endavant el projecte. Després de realitzar les inscripcions s’hi apuntaren 56 nois i 32 noies.

Amb un pressupost d’unes 700.000 pessetes d’època (3.600€) començaren les activitats el 26 de juny fins el 26 de juliol, entre d’altres es van fer: jocs d’aigua al pati, festa medieval, olimpíades, sortides al zoo, etc. Alguns dels monitors que hi van participar foren: Montse Bargalló, Angel Berbis, Manel Rodríguez, Alfred Pallarés... No cal dir que fou un èxit i així fins el dia d’avui.

el primer casal d’estiu

L’ enigma

Un cotxe de color negre amb els llums apa-gats, entra en un carrer que no té fanals, on cap casa té els llums encesos ni fa cap res-plandor. De sobte se li creua un gat negre. Malgrat tot, el conductor és capaç d’esqui-var-lo. Com ho pots explicar?el

cotxe

1985

?

Casal d’Estiu al Centre Montserrat durant el mes

Ja saps la resposta?

Envia’ns-la al correu electrònic comunicacio@joanpelegri.cat amb l’assumpte “enigma cotxe”, potser hi haurà premi! I si saps algun enigma i vols que el publiquem envia’ns la teva proposta també per correu electrònic.

LA SOLUCIÓ DE L’ENIGMA de la forma del número anterior és: un elefant dins d’una serp, tal i com apareix al llibre d’Antoine de Saint-Exupéry “El petit Príncep”.

Ja te

nim g

uany

ador

a de

l’

enigma! Enhorabona Agnès López de P3 A!

Gràcies també a tots els participants! 22

campionat de catalunya de natació sincronitzada

úNatació Joan Pelegri

Benjamí nivell 1

Benjamí nivell 2

Benjamí nivell 1

Benjamí nivell 3 Benjamí nivell 2

Benjamí nivell 3

va a

conse

guir

una

te

rce

ra p

osi

ció

am

b u

n t

ota

l de

54,5

9 p

unts

va aconseguir una tercera posició amb un total de 36,48 punts

va aconseguir una quarta posició

amb un total de 42,33 punts

El dissabte 11 de juny va tenir lloc a la piscina Bernat Picornell el Campionat de Natació Sincronitzada de Benjamines

b un total de 36,48 punts

va

Benjamí nivell 2

Benjamí nivell 1

Benjamí nivell 3Benjamí nivell 3

23

Et feies xuletes? Ah no, no, mai. Què hagués passat si no hagués existit “la nit abans de l’examen”? La veritat és que jo estudiava poc, per sort o per desgràcia em passava la vida allà al Centre. Amb el Jara, per exemple, re-cordo que si teníem examen de Naturals estudiava al migdia amb l’àvia.Vas fer campana? No, mai.Algun amor platònic: Sí, uns quants! Jo de jovenet era molt enamoradís, cada any hi havia alguna noia que em robava el cor, però normalment no passava mai res.eres dels que s’asseien a primera o a última fila? Per la meitat més o menys.T’ha quedat gravada alguna frase d’al-gun professor/a?Més que frases, taran-nàs, me’n recordo molt del Josep Miró, del Josep M Mestre, del Sampériz, de la Pilar Delás, la Maria Victoria (que ens deia a tots “Pollinos”quan no sabíem fer les Mates) i me’n recordo de la profe de Filosofia, la Rosa Soler.A quin professor/a t’enduries a una illa deserta? La Pilar Delás (de literatura castellana), perquè ens explicava sempre històries molt interessants, li agradava molt la cultura mossàrab, i la Rosa Soler.

Quan vas saber que volies estudiar Medicina?Penso que des de petit. La meva mare era auxiliar d’infermeria, va voler estudiar la carrera i recordo que estudiava a les nits a casa com podia. Jo la veia estudiant i sempre m’havia cridat l’atenció això de la ciència i la medicina. De petit tenia micros-copis a casa i ja des d’aleshores…

El Pele també tenia alguns estris de Medi-cina per aquí oi?Sí, el Pele ens curava a tots. Era el metge. No sé pas si estava molt actualitzat [riu] però tenia tot el dispensari allà muntat. Una vegada jugant a casa amb la meva germana saltàvem al llit i em vaig fer un trau al cap, vaig anar a l’Escola i em troba-va marejat. El Pele em va posar una bena al cap, en lloc de posar-me una tireta, vaig anar a la classe amb tot el cap embenat, però em va dir que funcionaria millor. Els meus pares estaven esverats quan vaig arribar a casa per si m’havia passat alguna cosa.

Semblava més greu no?Sí, però el Pele sempre et deia que et curava amb una de sal i una de sucre [gest de parar les galtes].

Vas estudiar Medicina a la UAB, et vas doctorar a la UPF, i ara vius a Nova York. Com hi has arribat? Vaig estudiar Medicina a l’Autònoma, vaig anar a fer les pràctiques clíniques a l’Hos-pital del Mar, i allà vaig estudiar els últims 4 anys de carrera. Després em vaig quedar

a fer la residència d’Anatomia Patològica, sóc patòleg. En acabat de fer això vaig decidir fer una tesi doctoral: 4 anys i mig a l’IMIM, al Parc de Recerca Biomèdica fent recerca bàsica, i quan estava fent això em va sortir l’oportunitat d’anar a fer una estada post-doc-toral a Estats Units. Per la meva formació mèdica estava molt interessat en malalties hematològiques i a Nova York hi havia (i hi ha) un grup que està fent recer-ca molt puntera i de l’Hospital em van dir que havia d’anar amb aquell grup, me n’hi vaig anar el 2002 i ja m’hi vaig quedar.

Actualment tens un grup de recerca sobre Biologia del càncer a l’Hospital Mont Sinaí. En què esteu treballant ara?Estem treballant tot el que són malalti-es hematològiques. Treballem amb un tipus de tumors de la sang que es diuen limfomes, que surten del limfòcits, de les cèl.lules blanques de la sang i són dels més prevalents que hi ha en aquest tipus de malalties. Els estem fent servir com a

models per estudiar com comença el càncer i quins mecanismes fa servir per créixer i si hi ha alguna manera d’actuar contra aquests mecanismes per

poder fer-hi alguna cosa.

Quin creus que serà el proper avenç mèdic significatiu en la lluita contra el càncer?Aquests últims 5-10 anys hi ha hagut un canvi en el concepte que teníem del càncer perquè amb totes les tecnologies

noves que s’han inventat per poder se-qüenciar els gens de manera molt ràpida, molt efectiva i a molt gran escala ens ha donat un munt d’informació. Ara s’està

començant a mirar aquesta informació per entendre-la. Penso que conceptualment el càncer és una malaltia molt heterogènia i s’està debatent si la idea que tenim origi-nalment que hi hauria una

pedra filosofal que podries fer servir per tractar tots els càncers existeix o hauràs de tractar cada càncer de cada pacient d’una manera. El debat està aquí i penso que el següent pas serà ser capaços de modelar la malaltia en la seva complexitat amb algun model que ens sigui útil per trobar teràpies.

Què admires del caràcter o la manera de treballar americana?Hi ha certa cultura de l’esforç que aquí s’ha perdut bastant i penso que allà és una mica més fàcil sentir-se valorat si fas bé les coses. Bàsicament, allà si treballes i fas les coses ben fetes et donen oportuni-tats per tirar endavant i per créixer. Aquí dóna la sensació que el que es prefereix és la mediocritat, i ho veus amb tot el que està passant ara amb la política i amb altres coses.

Què aconselles als estudiants que volen fer Medicina? Cal marxar fora per dedicar-s’hi?Penso que marxar fora és bo en general perquè t’obre molt els ulls, et dóna una amplada de mires que no tens. Si vas a l’estranger o sobretot si coneixes gent de moltes cultures diferents que s’enfronten...

“hi ha hagut un canvi en el concepte que teníem del càncer”

Ara

que

no e

ns s

ent

ning

ú...

Ara

que

no e

ns s

ent

ning

ú...

DAVID DOMÍNGUEZ-METGE PATÒLEG-

“allà és una mica més fàcil sentir-se

valorat”

...Vols saber com continua? Més preguntes, respostes i tafaneries properament al nostre canal de youtube!

El David viu a Nova York, està al capdavant d’un equip d’investigació a la Iachn School of Medicine at Mount Sinaí. Va entrar a l’Escola el 1976, va fer de monitor de menjador i d’esplai fins que va mar-xar als Estats Units. Aprofitem la seva visita a Bar-celona per entrevistar-lo.