Fontdevila, un catalàa YHeraldo de MadridAmb Canalejas i Francos Rodríguez, fouun dels tres grans directors del diari

—Raimundo Díaz-Alejo—

No va ser gallee, polític i advocat com

José Canalejas. Ni va ser madrileny i

metge com José Francos Rodríguez. Però

va ser, com ells, director d'Heraldo de

Madrid, el diari que a les seves mans es

va convertir en au fènix.

Manuel Fontdevila Cruixent va néixer aGranollers el 1888. La seva infància va coincidiramb l'acabament de la guerra civil del seglepassat, i en la seva joventut va ser testimoni de ladeclinació d'Espanya davant de Washington, delfratricidi sindical i de les tràgiques jornades al Rif,esquitxades de les seves cròniques com acorresponsal de guerra a Europa, les juntesmilitars de defensa i l'ocàs d'Espanya al Marroc.A Barcelona va cursar Medicina, tot i que no vaconcloure'n la llicenciatura, seduït per lesinquietuds del Paral·lel i perquè s'anava forjant,periodísticament, a Tribuna, El Día Gráfico, ElIntransigente, La Publicitat i l'agència Havas.Prematurament vidu, va conviure amb Sara-germana de la seva traspassada esposa-, que esva cuidar del seu únic fill, Paco. (Aquest era aCadis produint una pel·lícula quan va iniciar-se lacontesa del 1936. Va ser detingut i, sense judici,un grup franquista el va assassinar pel fet de "serfill del director d 'Heraldo de Madrid").

Del Paral·lel al cafè Castilla

Del Paral·lel, Fontdevila va passar al cafè Castillade Madrid, on es va traslladar per serconfeccionador d'El Liberal i poc desprésdirector d 'Heraldo de Madrid, que molt aviat vasortir de la pre-agonia en què es trobava i es vaposar al capdavant de tota la premsa estatal.

Amb Heraldo de Madrid va néixer unperiodisme nou. Els seus lectors es convertien devegades en protagonistes i sovint hi feien deperiodistes. Des de Canalejas i FrancosRodríguez que el diari no assolia una popularitattan assenyalada. Fontdevila es va envoltar decol·laboradors amb molta empenta. La societatEditora Universal es va expandir i es va afirmar,tot i les persecucions, multes i suspensions. Laguerra civil ho va engegar tot en orris. Vadesaparèixer el diari i van desaparèixer els que elfeien. Els usurpadors intentaren emmascarar-lodeixant-li com a títol Madrid... Però hi faltavenels "biplans", que feien "una informació cadanit"; hi faltaven els rumors i els "es diu que..." hifaltaven les enquestes com ara "Digue'm quèmenges i et diré com ets" (Valle-Inclàn varespondre, sarcàsticament, que menjava carnhumana que li enviaven enllaunada des deMoçambic), "La pena de mort" i "Espanyaunitària, federal o autonòmica sense taifes".

El pas a la història

Els autors de la despulla, usurpació obarrabassada encara no han pagat la seva culpa.Dels diaris "assassinats" a causa de la contesa,solament han recuperat part dels seus béns elshereus d'Indalecio Prieto. La resta ha passat a lahistòria. Va passar-hi Fontdevila, condecorat perla República, i hi passaren les sevescol·laboracions amb Negrín com a secretari de laJunta de la Ciutat Universitària que va crear idirigir Alfons XIII: les seves tertúlies en la direccióde 1 'Heraldo amb polítics com Amadeo Hurtado,Jaume Aiguadé, Miguel Santaló, Companys,Carner; amb artistes com Borràs, Xirgu,Gelabert, Blay, Rusiñol, Badia i Santacana.Rescato de l'oblit Ramon Franco.Els companys i col·laboradors de ManuelFontdevila també van passar a la història. Crecque tots, menys dos: Carlos Sampelayo i jomateix. Tots dos vam sortir de Madrid,d'Espanya, d'Europa i d'Amèrica. Com va sortir-

Després d'haver treballata Barcelona en diaris com ElDía Gráfico i La Publicitat,Manuel Fontdevila va marxar

a Madrid

Capçalera. Febrer 199331

MEMÒRIA

HERALDO DE MADRIDa too» K u khniu w minut raawnnu» minmu muwhu

Las fuerzas que se habían sublevado en Sevillacon el general Sanjurjo se rinden y la población

recobra su aspecto normalEL GENERAL INSURRECTO HA SIDO DETENIDO POR LA POLICIA

EH HUELVA T CONDUCIDO INMEDIATAMENTE A MADRIDte uomehto e&paftol i»mp.i

COMO RACIO U CONSPIRACION Y COMO'aS&VSE HA DESARROLLADO

XAddnda m quwU llavor

ne Fontdevila. Fontdevila va passar per París, onva dirigir el setmanari Cette Semaine, amb l'ajutdel mallorquí Limosner. Després es va traslladar,amb la seva inseparable Maruja, a Buenos Aires,on va ser adjunt de Natalio Botana, propietari deCrítica i d'El Sol, la direcció del quai va posar amans del periodista de Granollers...

El periodista que no va voler ser metge

Desapareguts aquests diaris, el periodista que nohavia volgut ser metge va acabar essent assessori cap de premsa del ministre argentí de SalutPública, doctor Carrillo.Carlos Sampelayo (el seu germà Ramón vaexercir el periodisme a Noticias Gráficas deBuenos Aires, on va morir) va seguir l'èxode peraltres terres americanes i marroquines, fins queva recalar a Barcelona, i va condensar en llibresuna vida plena d'observacions i modesta. Jo nom'excloc de la desventura. Vaig passar perFrança, vaig tornar a Espanya com acorresponsal de La Dépêché, de Tolosa, vaigcrear a París Mundo Latino, vaig anar a BuenosAires, vaig recórrer Amèrica de dalt a baix duesvegades, vaig passar, com el Tenorio, pertotarreu, sense deixar mala memòria de mi. Recalode tant en tant a Catalunya, i quan sóc aBarcelona, com un manxec com cal, recordoCervantes, i si passo pel Paral·lel, hi veig ManuelFontdevila, el periodista que no va voler sermetge. •

Portada de /'Heraldo deldia 11 d'agost del 1932,l'endemà del fracàs de lasanjurjada, en l'època queel diari va estar dirigit pelcatalà Manuel Fontdevila.

Un diarique no vaarribar almig segle

—J.F.F.—

L'Heraldo de Madrid va

començar-se a publicar el29 d'octubre de 1890,promogut pel polític liberalJosé Canalejas, que en vanser el primer director.Canalejas morí assassinatper un anarquista el 1912 ialeshores la direcció deldiari, que continuà en mansde la família Canalejas,passa a un altre políticliberal, José FrancosRodríguez, ministred'Instrucció Pública en elprimer govern de GarcíaPrieto i més tard de Gràciai Justícia en el governMaura de 1921.A aquestes altures ja haviaanat perdent bona part dela seva popularitat inicial.L'any 1927 es publicavaamb només sis planes,però en fer-se'n càrrecManuel Fontdevila, va anaraugmentant-ne el nombrefins arribar a les 16, alhoraque reduïa el format de seta cinc columnes. Va arribara editar dues edicions, unaal matí i l'altra al vespre.Tenia impremta pròpia, iincloïa una quantitatconsiderable de gravats.Va desaparèixer amb laguerra civil, i no va poderarribar, per poc, al migsegle d'existència.#

Fontdevila va treure

lHeraldo de la pre-agonia en

què es trobava i el va aixecara cotes de popularitat quefeia temps que no assolia