Embed Size (px)
DESCRIPTION
La revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya
Citation preview
�
REPORTATGE 4Informació teledirigida, una altrabatallaAutor: Albert GómezFotos: Ana Sosa i Julian Martín
REPORTATGE 8El periodisme de proximitat està demodaAutor: Gerard MaristanyFotos: Sergio Ruiz
OPINIÓ 14Articles de Josep Carles Rius, Paco Niebla i
la Junta de la demarcació de Lleida del
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Il·lustracions: Ferran Pous i Jordi Tarragó
ENTREVISTA 18Juan VilloroAutor: Jordi Rovira
Foto: Ignasi Rodríguez i Mane Espinosa
REPORTATGE 22Reflexions sobre la informació en tempsde guerraAutor: Eduard Sanjuan
PERIODISME AL MÓN 26La nova vida de la premsa búlgara iromanesaAutor: Francisco VegaFotos: Tino Soriano
PREMIS 32
WEBS 33LA FOTO 34Agustí Ensesa
LLIBRES 36NOTÍCIES COL·LEGIALS 38DIA A DIA 42EN POCAS PALABRAS 56COM ENS VEU... 62Berge
3
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
S U M A R I
NÚMERO 136 GENER-MARÇ 2007
Director: Jordi RoviraCap de fotografia: Ignasi RodríguezCorrecció: Jordi SalesDocumentació: Carme TejeiroDisseny portada: Eloi CorberóDisseny gràfic i maquetació: www.dissenydirect.comSecretària: Alícia LlamazaresSubscripcions i distribució: Sònia RomeroPublicitat: Gilles Laurrent 647807966
REDACCIÓ I EDICIÓCol·legi de Periodistes de CatalunyaRambla de Catalunya, 10, principal08007 BarcelonaTelèfon: 933 171 920Telefax: 933 178 386Correu electrònic: [email protected]: http://www.periodistes.org
Nou del Teatre, 1, 1r, 1a17004 GironaTelèfon: 972 209 162
Rbla. Ferran, 21, 8è A25007 LleidaTelèfon: 973 240 044
August, 5, 1r, 1a43003 TarragonaTelèfon: 977 245 454
Terres de l’EbreCarrer Cervantes, 743500 TortosaTelèfon: 977 441 537
Junta
Degà Josep Carles Rius i Baró
Vicedegans/VicedeganesÀngels Barceló Suárez Narcís Genís Reixach Ramon Mesull SalatAmparo Moreno SardàIgnasi Soler Seras
SecretàriaPilar Casanova Seuma
TresoreraMaria Favà i Compta
VocalsPilar Antillach i Bergua Bernat Capell Oller Julià Castelló i Jano Salvador Cot Belmonte Iu Forn i Piquer Enric Frigola ViñasJordi Grau RamióAnna Grimau i Bigar Joan Guerrero Luque Ricard Lahoz Avendaño Josep Martí Gómez Xavier Mas de Xaxàs Faus Montserrat Melià Roset Gustau Moreno Pérez Marina Pujol Pastó Pilar Sampietro Colom Eduard Sanjuan Alonso Enric Sierra Díaz Montserrat Sintas i BellidoEsther Vera i Garcia
Gerent: Àngel Jiménez i LeseduarteSecretari tècnic: Albert Musons i Agell
Dipòsit Legal: GI.358-89ISSN 1135-1047Impressió: Printulibro Intergrup S.A.
Foto portada: Laura Guerrero
En aquest número de Capçalerahi ha una edició especial sobre la figura de Josep Maria Huertas Clavería, degà del Col·legi de Periodistes
Crònica d’un periodista compromès2Autor: Jordi Rovira
L’estreta relacióde Huertas i el Poblenou 10
Autor: Gerard Maristany
Opinions14Jaume Fabre, Josep Martí Gómez, CarlesSentís, Josep Pernau, Salvador Alsius,Montserrat Minobis, Joan Brunet, JordiPujol, Pasqual Maragall, Maria Favà,Àngela Vinent, Jordi Hereu, Lluís Perma-nyer i Andreu Mayayo.
Recull de premsa22L’estat de la professió, segons Huertas 26
Autor: Jaume FabreFotos de l’especial: Pepe Encinas, Xavier
Cervera, Ignasi Rodríguez, GuillerminaPuig, Ana Jiménez, Llibert Teixidó i KimManresa i Ricard Cugat.
EspecialJosep Maria Huertas
22 de maig de 2004. Casament del prín-
cep Felipe amb la princesa Letizia. La
Casa Reial concedeix la retransmissió
de l'acte a TVE. La cadena pública
abusa d'aquesta llicència i limita la
llibertat de moviments a la resta de
cadenes de televisió, a més de quedar-
se amb algunes imatges per a les seves
peces quan el pacte, anomenat
consorci, era cedir totes les imatges a
la resta de televisions.
16 de novembre de 2006. Roda de
premsa de Ronaldinho, en ocasió de la
presentació de la seva línia de roba.
Els mitjans audiovisuals que es presen-
ten al lloc són acollits amb la sorpresa
que la trobada informativa serà oferta
per un senyal realitzat, sufragat per la
mateixa marca esportiva que patrocina
la trobada. Ronaldinho fa un repàs a
l'actualitat del FC Barcelona, però les
mateixes declaracions del jugador es
troben “penjades” a Collserola. I tot
això sense cap avís previ de l'organit-
zació.
3 de febrer de 2007. Una de les últimes
visites de Mariano Rajoy a Barcelona.
La sala on el líder del PP fa el míting
està plena de convidats i periodistes,
amb només un parell de càmeres de
televisió, que pertanyen a l'organitza-
ció del míting. En una altra sala, els
tècnics del diferents canals de televi-
sions graven l'únic senyal realitzat que
el partit permet enregistrar.
Aquestes són algunes de les pràctiques
habituals que institucions, partits polí-
tics, cambres parlamentàries i entitats
de tota mena duen a terme cada
vegada amb més freqüència. Un
sistema amb el qual les televisions
acaben per oferir una informació tele-
dirigida. La imatge que l'organitzador
de l'acte desitja. Amb un doble efecte
devastador per als professionals del
periodisme audiovisual. La feina és
completament controlada i la informa-
ció que es dóna, magistralment homo-
geneïtzada.
Un dels orígens més significatius
d'aquest interès en uniformar la infor-
mació va ser a la primera guerra del
Golf. El bàndol dels aliats contra
Saddam Hussein estava més que inter-
essat a verificar les imatges que les
televisions donaven de les accions dels
seus militars.
A Espanya aquests tipus de cobertures
només ocorren de manera esporàdica.
Però el pas del temps i el creixement
de l'interès per part d'empreses i insti-
tucions per tenir cura de la seva imatge
han fet que aquesta informació teledi-
rigida hagi arribat a formar part de la
quotidianitat dels periodistes.
Actualment tots els professionals dels
mitjans audiovisuals perceben un
augment considerable de les cober-
tures que queden limitades. “És un
altre mode de censura i que cada
R E P O R T A T G E
Informacióteledirigida,una altra batalla
Institucions i entitats
de tota mena es
preocupen cada
vegada més per la seva
imatge. El problema
dels professionals de
les televisions arriba
quan aquesta
preocupació es
converteix en una
reducció de la feina
del periodista, que es
veu limitat a elaborar
les seves notícies
amb imatges
produïdes i realitzades
pels organitzadors dels
esdeveniments.
Una batalla més per la
independència
està servida
Albert Gómez
vegada prolifera més”, assegura
Rafael Carballo, membre del departa-
ment de producció dels informatius de
Cuatro. Les darreres campanyes polí-
tiques de CiU, PSC i PPC, les reunions
setmanals del PSOE i el PP a Madrid,
els actes de la Casa Reial, les sessions
de vuit dels disset parlaments autonò-
mics o diferents rodes de premsa
d'empreses com Endesa, Sony, Nike o
Warner intenten limitar el marge de
maniobra dels equips. I aconsegueixen
que es treballi amb les imatges que ells
mateixos proporcionen.
Assessors, caps de premsa i experts de
la imatge fan una obligació, d'allò que
hauria de ser una opció. Segons l'Anna
Ferrero, membre del Comitè Profes-
sional de TV3, la cadena va patir un
incident en un dels últims mítings que
va protagonitzar el President del
Govern, Rodríguez Zapatero, durant
l'última campanya autonòmica. “El
nostre càmera”, explica Ferrero,
“estava prenent imatges i, com que hi
havia senyal del PSC, va intentar
gravar plans diferents. Un responsable
de seguretat, després d'uns minuts de
discussió, li va ordenar que baixés de la
tarima on era i que deixés de gravar”.
La primera de les excuses que es
donen és la limitació de l'espai. Però
molts cops no deixa de ser una excusa
interessadament encoberta, ja que no
són les televisions els qui trien els llocs
dels esdeveniments. “No és una raó,
sinó un mecanisme d'autodefensa. Hi
ha espais on, si et deixen gravar, et
donen un tret tan lleig i tan llunyà que
acabes per agafar el senyal realitzat
que et dóna l'organització”, afegeix
l'Anna Ferrero.
Als hemicicles de les cambres parla-
mentàries, sí que hi ha un espai reduït.
Tot i així, hi ha parlaments on existeix
una plena autonomia a l'hora de
gravar, com els de Castella i
Lleó, Aragó o el País Valen-
cià. A les cambres on no es
permet la producció pròpia
d'imatges no deixa de ser
curiós com s'executen dife-
rents reformes en els mateixos hemi-
cicles, que no inclouen mai l'ampliació
de l'espai on anirien els trípodes. El
cap de premsa del Parlament de Cata-
lunya, Josep Escudé, admet “la tendèn-
cia abusiva d'intentar reduir l'accés
dels mitjans als actes”. I defensa el seu
paper. “Al Parlament comptem amb el
5
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
Cada cop és més habitual que els organitzadors delsactes gestionin les imatges,que es donen homogeneïtzades
Càmeres al Pati dels Tarongers. Foto: Julián Martín. En la pàgina posterior, la sala on es dóna el senyal del Parlament. Foto: Anna Sosa
consens de totes les forces polítiques i
de tots els canals televisius. Intentem
transferir un senyal plural amb sis
càmeres i fins ara no n'hem rebut cap
queixa”.
El tema de la seguretat, com a segona
excusa, és el parapet perfecte per a la
Casa Reial. En aquest cas, el senyal
acaba sempre en les mans de TVE. No
obstant això, el que hauria de ser un
pacte tàcit es converteix en motiu de
conflicte. Juan Pedro Valentín, exdirec-
tor dels informatius de Telecinco, asse-
gura que “en lloc de jugar net i trobar-
nos amb imatges embargades per a
tothom o una adequada distribució, els
directius de TVE s'apunten al carro de
les primícies”.
El casament dels Prínceps d'Astúries
va suposar tota una lluita contra les
intencions de TVE. Valentín ho recorda
com un episodi “escandalós, molt
impresentable. Va haver-hi imatges del
casament que no es van cedir a la resta
de cadenes”. En aquest sentit, Javier
Reyes, cap de producció dels informa-
tius de Cuatro i en aquella època sots-
director de producció dels informatius
de Telemadrid, assevera que TVE “va
exercir el seu dret amb abús. Va conver-
tir el seu senyal en un de diferent a la
de la resta de mitjans”. Valentín afegeix
que la seva cadena va tenir altres inci-
dents amb la Moncloa, “com una inter-
venció d'Aznar que TVE no volia que
Telecinco l'emetés abans de l'informa-
tiu d'Alfredo Urdaci”.
Els periodistes que es desplacen als
actes veuen com les seves funcions són
manipulades impunement. Tots els
editors disposen de les mateixes
imatges. I l'espectador rep una infor-
mació homogènia i uniformada. A més
de certes parts dels esdeveniments que
no arriben mai als televisors. “Durant
els primers mesos de la guerra a l'Iraq,
va haver-hi un acte del PP amb inci-
dents a dins de l'espai on hi tenia lloc.
'Gràcies' al senyal realitzat –explica
Jordi Casanoves, del servei d'informa-
tius de TVE–, ningú va poder oferir
aquests incidents”.
Rafael Carballo recorda, per la seva
banda, que “en els funerals per l'11M,
presidits per l'Arquebisbat de Madrid,
altres televisions volien entrar al lloc
on es feien els funerals, però l'Arque-
bisbat no ho va permetre. Telemadrid
va fer el consorci d'aquests funerals i
totes les televisions es van queixar
perquè hi volien entrar i no n'accepta-
ven el consorci”.
Una de les situacions més sorprenents
per a l'Anna Ferrero va ser quan, en
una roda de premsa per mostrar els
últims resultats d'Endesa, l'organitza-
ció va facilitar un senyal per a les tele-
visions. “Una vegada acabada la inter-
venció dels dirigents de l'empresa
elèctrica, i just abans que comencés el
torn de preguntes, l'organització va
deixar d'emetre aquest senyal”. Una
altra vegada, i en el transcurs d'un
debat al Congrés, “la redactora que
seguia el tema es va trobar que el
senyal no portava so d'ambient. No
podia explicar amb l'element necessari
com havia estat la sessió”.
L'advocat del diable que es crea a cada
mitjà amb aquestes barreres és l'aba-
ratiment dels costos. Els pressupostos
de les televisions són ajustats i un
senyal gratuït estalvia, a més de temps,
un desplaçament i una transmissió via
satèl·lit. Juan Pedro Valentín creu que
“les empreses han detectat que
proporcionar el senyal és pràctic i
barat per a les televisions”. En la
mateixa línia s'expressa Rafael
Carballo, que assegura que “totes les
televisions hi estan, en certa manera,
resignades. Es conformen. Però entenc
que el punt de vista periodístic és molt
diferent del punt de vista productiu.
No hi hauria aquest problema si
els senyals no fossin
gratuïts o si les televisions
no haguessin de reduir
costos”.
Davant d'aquests murs
contra la independència
periodística hi ha hagut certes queixes.
El Comitè Professional de TV3, fa set
anys, va prendre com a mesura que no
es donaria informació de cap acte en el
qual no pogués entrar una càmera de
TV3. Per la seva banda, TVE, a través
del Sindicat de Periodistes, va fer
públic un document on expressava la
seva queixa en contra de les imatges
realitzades per institucions privades,
una demanda que també havia fet el
Col·legi de Periodistes. I Telecinco va
promoure, el 2003, una reunió entre
tots els editors per evitar consorcis
discriminatoris. Fins i tot va proposar
que l'Agència EFE, que a diferència
de la resta de mitjans no
té informatiu obert, s'en-
carregués dels consorcis
més problemàtics.
Part d'aquestes queixes
s'han quedat en paper
mullat. Jordi Casanoves creu que “des
de la direcció dels mitjans no hi hagut
prou bel·ligerància”. Empreses i insti-
tucions mantenen l'actitud de coartar
els moviments dels periodistes i, amb
la base dels costos, oferir la imatge
que els convé, per sobre d'unes
excuses, de la llibertat d'informar i del
compromís amb els teleespectadors, i
mostrar la imatge esbiaixada que uns
quants interessats confonen amb la
realitat.
7
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
Les cadenes acusen TVE de cedir-los totes les imatges del casament dels Prínceps d’Astúries per així tenir primícies
El que és una limitació periodística també és un avantatge per a les empresesja que suposa abaratir els costos
R E P O R T A T G E
El periodismede proximitatestà de moda
Premsa gratuïta, mitjans
digitals, disminució dels
hàbits de lectura… la
crisi del periodisme
imprès de pagament fa
temps que està sobre la
taula. Però com està
la premsa més petita, la
que informa del que
passa al costat de casa?
L'Associació Catalana
de la Premsa Comarcal
ha celebrat el 2006 el
seu 25è aniversari.
Aprofitant l'avinentesa,
ha obert un intens
debat amb conclusions
esperançadores: la
proximitat està de
moda, i d'això, la
premsa local n'és una
especialista. A
continuació analitzem
les idees recollides per
l'ACPC i algunes de les
noves tendències que
s’apunten al sector.
Gerard MaristanyFotos: Sergio Ruiz
Entre el 15 i el 17 de maig de 1981, el
periodisme local/comarcal de Catalu-
nya vivia un dels moments cabdals en
la seva trajectòria. En aquelles dates, va
tenir lloc a l'Alberg de Canyamars
(Maresme) el primer congrés de la
premsa comarcal, que propiciaria la
fundació de l'Associació Catalana de la
Premsa Comarcal. De tot allò, recent-
ment se n'han celebrat els vint-i-cinc
anys. Aprofitant l'efemèride, i davant
les nombroses veus que parlen de crisi
de la premsa escrita, l'ACPC ha dema-
nat l'opinió d'acadèmics sobre aquest
assumpte, ha publicat un llibre blanc
sobre la situació dels seus associats, ha
ofert diverses jornades… Conclusió
generalitzada: davant dels interrogants
que viuen els models més tradicionals
de periodisme imprès, la premsa local
es troba en una posició d'avantatge per
tal d'encarar el futur.
LA CRISI DELS GRANS
Amb la col·laboració de nombrosos
acadèmics i professionals, l'ACPC ha
recopilat dades que reflecteixen la
tendència a l'alça que se li preveu a la
premsa local els pròxims anys. Els indi-
cis s'ensumen arreu: Als Estats Units
un 90% dels diaris que s'editen són
locals, i segons l'estudi “Realitat dels
Mitjans de Comunicació als Estats
Units” (2005), aquest tipus de periò-
dics són el mitjà més creïble i on la
publicitat és més eficaç. El director de
Le Monde Diplomatique, Ignacio
Ramonet, que va participar l'any
passat en la I Convenció Catalana de
la Premsa Local i Comarcal, recorda
que, segons enquestes de The Econo-
mist, "el públic consumidor d'informa-
ció prefereix notícies de proximitat i
està disposat a pagar per informacions
que tinguin a veure amb ell”.
Mentrestant, en països com França,
viuen una crisi de la premsa que
amenaça els balanços d'algunes de les
seves capçaleres representatives. Le
Monde pateix pèrdues milionàries que
el passat 31 d'agost el portaven a
publicar un examen de consciència
sobre les causes d'aquesta crisi. Qües-
tions com la baixada dels punts de
distribució o la competència dels
mitjans digitals i dels gratuïts es loca-
litzaven com els potencials causants
d'una realitat mesurable objectiva-
ment: l'any 1946 es distribuïen a
França 360 periòdics per cada 1.000
habitants, mentre que ara tot just se'n
superen els 140.
Un cop consultat per l'ACPC, el
professor de la Universitat de Navarra
Miguel Ángel Jimeno es pregunta com
pot ser que l'anàlisi de Le Monde
només apunti a causes externes.
“Sorprèn –diu– que no es faci referèn-
cia a uns continguts cada vegada més
allunyats dels interessos dels ciutadans
i més propers a interessos d'una altra
mena”. Mentrestant, a França mateix,
van naixent noves publicacions d'abast
regional. Segons informava durant la
convenció de la premsa local i comar-
cal el president de l'Associació de
Setmanaris Francesos, Loïk de
Guebriant, ja existeixen en aquest país
250 capçaleres de premsa setmanal
regional, la meitat propietat de grans
grups de premsa, amb una tirada
mitjana de 10.000 exemplars.
La proximitat dels periòdics a la seva
comunitat de lectors és una de les
receptes més aconsellades pels acadè-
mics davant aquesta competència. A
ningú se li escapa que la premsa local
ha fet de la proximitat el principal
motiu de la seva existència: “En
aquest necessari redisseny d'estratè-
gies –diu Xosé López García, de la
Universitat de Santiago– els diaris de
províncies i comarcals (en general,
tots els diaris locals) es troben en una
immillorable posició per aprofitar els
nous desafiaments i aconseguir l'èxit
en els seus nous plans”. Ignacio
Ramonet apunta en la mateixa direc-
ció: davant del fet que avui tothom té
eines per comunicar –sigui periodista
o no– “amb la premsa de proximitat el
periodista pot recuperar el monopoli
de la informació, perquè la seva espe-
cialització és cercar la informació
local. A condició que el lector trobi en
el mitjà de proximitat una informació
que només aquest mitjà li pugui
donar”.
Per tal d'aprofitar aquests avantatges,
però, la premsa local i comarcal ha de
superar algunes febleses estructurals.
En la seva intervenció davant la
Convenció de la Premsa Comarcal, el
professor de la Universitat de València
Josep Lluís Gómez Mompart,
n'assenyalava algunes: renova-
ció dels lectors tradicionals,
inversions i publicitat escasses,
amateurisme, dependència o
complicitat amb els poders
locals, informació massa localista i no
sempre prou ben contextualitzada…
La creixent puixança de la informació
local en el context internacional està
comportant algunes experiències espe-
cialment noves. El cas més representa-
tiu és el diari eslovè Si Novice, que
9
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
Redacció a Mataró del diari El Punt que té la seu central a Girona. A la pàgina següent, redacció de la Revista del Vallès de Granollers.
La proximitat dels periòdicsa la seva comunitat de lectors és una de lesreceptes davant la crisi
l'Associació Catalana de la Premsa
Comarcal ha pres com a un dels seus
referents internacionals. Aquest rota-
tiu era el segon més llegit del seu país,
però tot i així, va assumir una aposta
empresarial sense precedents: es va
autodissoldre per passar a convertir-se
en un conglomerat de 43 publicacions
d'abast regional o local, que compar-
teixen alguns continguts i la gestió
publicitària de grans comptes. La raó
del terrabastall va arribar després de
l'anàlisi dels canvis que s'estaven
produint en el món de la premsa: nous
competidors, noves tecnologies, nous
hàbits de lectura…
És difícil definir si el producte resultant
ha passat a ser un diari nacional o un
reguitzell de diaris locals. El producte,
que arriba a 200.000 persones aproxi-
madament, combina la informació
general amb la local. L'element dife-
rencial, però, és que cada capçalera és
autònoma, feta a mida per a la regió o
municipi on s'edita: capçaleres diàries
de gran format, setmanals en format de
tres quarts… Per tal de suplir les neces-
sitats de les poblacions on s'ha escollit
el format setmanal, Si Novice va crear
també capçaleres diàries d'abast regio-
nal per tal de nodrir la zona d'informa-
ció generalista i diària.
Segons explicava a l'ACPC un respon-
sable del grup Si Novice, “són 40
empreses independents, 40 negocis
propis amb els seus comptes de resul-
tats. I tots, avui, guanyen diners”. Si
aquestes publicacions haguessin anat
totes soles en lloc de moure's en grup,
probablement no se n'haurien sortit:
“Vostè creu que una multinacional
voldrà anunciar-se a la Gazeta de
Isola? Un municipi de 9.000 habitants
que té una capçalera setmanal? […]
Nosaltres li diem a la multinacional:
vostè no està posant publicitat a una
capçalera que tira 1.000
exemplars; vostè està anun-
ciant-se a la major capça-
lera virtual del país, vostè
està cobrint el 85% del
territori, està arribant al
95% de lectors de premsa, està anun-
ciant-se a 70.000 exemplars…”
LA DIVISIÓ DELS PETITS
Tornem a Catalunya, i analitzem el
conglomerat de publicacions que
conformen l'ACPC. Aquesta associa-
ció aplega 133 capçaleres: 49 bimes-
trals i trimestrals, 49 mensuals, 4 quin-
zenals, 26 setmanaris i 5 diaris. Juntes,
abasten gairebé tot el territori català.
No podem dir que aquestes siguin
totes les publicacions locals o comar-
cals que s'editen a Catalunya: n'hi ha
moltes que no formen part de l'asso-
ciació. En molts casos, la raó de l'ab-
sència és que són gratuïtes (per tal de
poder associar-se a l'ACPC, els editors
han de publicar com a
mínim un mitjà de paga-
ment, que a més, ha d'in-
cloure informació local o
comarcal, generalista i en
català). Val a dir que el
fenomen de la gratuïtat no és gens nou
en la premsa local i comarcal: un
exemple és el setmanal La Fura, origi-
nari del Penedès, que enguany
compleix 25 anys d'existència. La
competència no acaba amb els
gratuïts: la informació local és també la
matèria primera dels 445 web informa-
tius que David Domingo localitzava en
el seu estudi Periodisme digital a Cata-
11
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
El diari eslovè d'àmbit nacional Si Novice va atomitzar-se en 43 publicacions locals diferentsper ser proper al seu públic
La informació de proximitat és la matèria primera dels 445 websinformatius, per no parlar de les ràdios i televisions locals
Per casualitats de les converses,
ens entretenim una estona
parlant amb el periodista Xavier
Gálvez (Ràdio Mollet) sobre el
panorama de la informació local
que hi ha al municipi de Mollet
del Vallès.
La llista és tan llarga que val
la pena reproduir-la: aquest
municipi de 47.000 habitants
disposa d'una quantitat ingent
de mitjans locals. La informació
del municipi és seguida pels
gratuïts Tribuna Vallesana (quin-
zenal), Mollet a Mà (setmanal) i
Contrapunt (setmanal), per
l'emissora municipal Ràdio
Mollet i per les televisions
Canal Mollet (municipal) i
Mollet Televisió (privada). A tot
això cal sumar-li els setmanals
Línia Vallès (gratuït) i la Revista
del Vallès (de pagament), que
juntament amb el diari El 9 Nou
cobreixen la informació de tota
la comarca.
A tot això, naturalment, cal
sumar-hi els mitjans televisius
que en aquesta localitat són
Canal Mollet, de titularitat
municipal; i Mollet Televisió,
privada, a més de l'emissora
pública Ràdio Mollet.
Gálvez calcula que en aquesta
població del Vallès Oriental hi
ha una trentena periodistes,
entre redactors i fotògrafs, que
poden viure de la informació
local. I tot això esta passant,
insistim, en una població que ni
tan sols té l'estatus de capital de
comarca i que, per tant, és un
bon exemple del pes actual
d’aquest tipus de mitjans.
Mollet com a exemple
lunya (2004), així com de les prop de
200 ràdios municipals i el centenar
llarg de televisions locals localitzades a
l'Informe de la Comunicació 2003-
2004.
Tornant al periodisme imprès, aixoplu-
gat sota el paraigües de l'ACPC, val a
dir que l'heterogeneïtat del grup no és
només cosa de les periodicitats
diverses: s'estén també a la seva pròpia
estructura interna, fins al punt que
podem parlar d'una associació de dues
velocitats. D'una banda, els mitjans
que han aconseguit consolidar una
estructura professional (cas d'El Punt
o Segre); de l'altra, aquells que encara
es troben en una dinàmica volunta-
rista. “A tot estirar pots pagar el direc-
tor i el maquetador”, diu el president
de l'ACPC, Estanis Alcover, en refe-
rència a aquests segons.
Des de la Universitat Pompeu Fabra,
Joan M. Corbella va realitzar el 2005
un seguit d'enquestes a tot aquest
maremàgnum d'empreses editores
associades per tal d'intentar retratar-
ne la situació i localitzar-ne les princi-
pals inquietuds. Les respostes reflec-
teixen clarament la divisió que
comentàvem: en un cantó, els diaris i
setmanaris, un 72% dels quals són
editats per empreses; a l'altre, un
conglomerat de publicacions de perio-
dicitats més àmplies, i on només
trobem un 6,4% d'empreses editores.
Aquestes últimes són sobretot inicia-
tives que pertanyen a associacions de
veïns, culturals, parròquies…, i la
meitat, ni tan sols tenen registrada la
capçalera.
Com reflecteix l'estudi de Corbella, la
diversitat existent a l'ACPC s'estén a
punts tan sensibles com la mateixa
captació de publicitat: els diaris i
setmanaris solen disposar de departa-
ment propi o de serveis professionals
que realitzen aquesta feina. Mentres-
tant, la majoria de revistes
d'altra periodicitat aconse-
gueixen publicitat gràcies a la
feina dels mateixos membres
de la redacció, o de volunta-
ris… La salvació d'aquestes
publicacions és que els anunciats són
molt fidels –solen ser sempre els
mateixos– de manera que tampoc fa
falta perseguir-los.
Amb tot aquest recull de dades, no és
d'estranyar que les diferències entre el
model professional i el de voluntaris
arribi fins i tot a l'estat d'ànim: segons
les enquestes realitzades, mentre que
el 60% dels diaris i setmanaris encaren
el futur amb il·lusió, les revistes d'altra
periodicitat només tenen un 40%
d'optimistes.
VOCACIÓ DE LOBBY
Té sentit mantenir una associació que
vetlli per uns objectius comuns, quan és
evident que hi ha tantes diferències
entre les capçaleres? Un dels aspectes
fonamentals on aquesta
unitat s'ha posat una mica en
dubte és en la recerca de
grans anunciants. Fins ara, i a
l'estil del Si Novice, l'Asso-
ciació Catalana de la Premsa
Comarcal havia utilitzat l'estratègia
acumulativa: sumant les dades de tots
els seus associats, hi havia 133 capça-
leres, 200.000 exemplars de tirada
conjunta, 800.000 lectors… Amb l'ar-
gument quantitatiu, l'ACPC havia
intentat cridar l'atenció de les centrals
de mitjans i els grans anunciants, però
12
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
R E P O R T A T G E
Hi ha dos tipus de publicacionslocals i comarcals ben diferents:les professionalitzades i les que depenen de voluntaris
L'ACPC manté contactes ambl'associació de revistes (APPEC) i gratuïts (ACPG) per fer una federació de 360 publicacions
El març de l'any passat van tenir
lloc, per primera vegada, unes
jornades sobre les relacions entre
les facultats de comunicació i la
premsa comarcal. Allà es va posar
de manifest que el periodisme de
proximitat és cada vegada més
present en els plans d'estudis.
Prova d’això és la creació a la
UAB de l'Observatori de la
Comunicació Local de l'InCom, i
el conveni que existeix amb
aquesta universitat per tal que els
estudiants facin pràctiques als
mitjans de l'ACPC. Actualment,
aquesta universitat té un postgrau
específic sobre periodisme local i
comarcal i properament n’hi
haurà dos més: el primer es dedi-
carà a la infografia multimèdia en
línia. L'altre postgrau té a veure
amb la gestió de mitjans locals. i es
farà a la Pompeu Fabra. Aquest
postgrau ha nascut davant la
necessitat de formar els directors
de mitjans petits, que sovint es
veuen abocats a compartir les
tasques periodístiques amb les
gerencials. La iniciativa va en la
línia del que explicava el cap de
comunicació de l'IESE, Ignacio
Bel Mallén, a la I Convenció de la
premsa catalana comarcal: “és
necessari destinar part dels
possibles beneficis a la formació
[…], ja que els èxits no solament
rauen en la part de redacció, sinó
també en la de gerència”.
Així mateix, la necessitat de millo-
rar la qualitat dels continguts
porta l'ACPC a crear una Escola
de Formació de la Premsa Comar-
cal que oferirà cursos als treballa-
dors de les capçaleres associades.
La creixent ofertaeducativa
alhora d'asseure's a negociar, es posava
de manifest la dificultat d'anar tots
junts: tal i com resumeix gràficament
Alcover, “si una campanya comença el
2 de febrer i s'acaba el 17, hi ha publi-
cacions que s'hauran de quedar fora”
perquè tenen una periodicitat incom-
patible amb aquest exemple.
A hores d'ara, l'ACPC està creant una
central de mitjans pròpia per tal de
complir l'objectiu d'incrementar la
publicitat sindicada. L’estratègia que
seguirà no serà intentar vendre-ho tot
com un paquet unitari, sinó que agru-
parà la venda d'espais publicitaris en
funció de la periodicitat dels mitjans
associats. L'objectiu, de tota manera,
segueix sent el mateix: fer-se notar
davant dels grans inversors de publici-
tat. Una altra de les iniciatives seria
assumir la venda d'espais publicitaris
de qualsevol portal digital que es faci
en català.
La nova central de mitjans del perio-
disme local i comarcal és només un
dels molts serveis que l'ACPC realitza
per les seves 133 capçaleres associades.
A més de l'aspecte econòmic, s'està
incidint en altres qüestions com la
formació o la creació de serveis com
ara una hemeroteca digital de totes les
publicacions associades, que d'aquí a
poc temps veurà la llum. Al costat
d'això, un dels aspectes que justifiquen
l'existència de l'ACPC és la represen-
tativitat pública davant de les adminis-
tracions per tal de pressionar-les. Cal
recordar que l'ACPC, juntament amb
la resta d'associacions de premsa en
català, van aconseguir que la Generali-
tat augmentés d'un 30% les ajudes a la
premsa escrita en aquest idioma, que
romanien congelades des de feia molt
de temps.
Amb l'objectiu d'actuar com
un lobby potent, l'ACPC fa
temps que manté contactes
amb l'Associació de Publica-
cions Periòdiques en Català
(APPEC) i l'Associació Catalana de la
Premsa Gratuïta (ACPG). Ja se les va
poder veure compartint espai en l'últim
Saló del Llibre, i tenen en cartera la
creació d'una futura federació de les
tres entitats que sumen 360 publica-
cions editades fonamentalment en
català.
13
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
Des de l’ACPC s’està creant una central de mitjans pròpiaper poder incrementar la publicitat sindicada
Algunes publicacions de l’ACPC compten amb una infraestuctura molt petita, com és el cas de la revista Som-hi de Malgrat de Mar.
14
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
O P I N I Ó
EN JOSEP MARIA HUERTASClaveria entenia el periodisme com
una actitud, un sacerdoci, deia ell en
broma, i com un compromís profes-
sional i ètic. Va ser fidel a la seva
manera d'exercir el periodisme fins a
l'últim instant de la seva vida. I
profundament lliure i coherent. Tant
que va desconcertar molts companys
de professió. Independent i crític fins
a la temeritat. I així va incomodar
totes les empreses on va treballar i
tots els poders, fins i tot aquells que
en algun moment el van considerar
un dels seus. En Huertas, així el
coneixíem, creia que el periodisme
havia de situar la persona en el
centre i per això posava el respecte i
la comprensió de l'altre per davant
de tot. Perquè defensava que el
periodisme estava al servei dels
ciutadans com a garantia de la demo-
cràcia, la veracitat, la convivència i la
llibertat.
Alguns han dit que aquest perio-
disme dels valors és cosa d'altres
temps. Que ara tot s'hi val. Que ara
importa més l'audiència, el poder, la
fama… i per aconseguir-los és més
útil el cinisme que les conviccions. Jo
penso tot el contrari. El periodisme
sense valors és una altra cosa i que
cada un li posi el nom que vulgui.
Aquí, des del Col·legi de Periodistes
de Catalunya, hem de reinvindicar el
periodisme d'en Huertas. Un perio-
disme que va ser imprescindible en
aquells anys de la lluita per la demo-
cràcia i ho va ser després en la transi-
ció, en la conquesta de les llibertats
de Catalunya, en la recuperació de
Barcelona, en la crítica necessària
durant els anys del conformisme i
l'autocomplaença… I ara torna a ser
més necessari que mai. Perquè els
periodistes correm el risc de veure'ns
arrossegats per interessos que no
responen al paper que hem d'exercir
en una democràcia. Perquè ens obli-
guem a prendre partit en combats
que no són els nostres. Perquè la
independència i la crítica són cada
vegada més difícils. Perquè ens
sentim més instruments de decisions
alienes i menys protagonistes de les
nostres decisions.
Així ho pensava quan el Huertas em
va implicar en el Col·legi, on ell hi
veia la seva última trinxera (“a cada
taula un Vietnam”)
per lluitar per
aquesta professió.
Durant els primers
mesos en el Col·legi
vaig comprendre
que, en el fons, aquesta concepció del
periodisme és la que compartíem tots
els membres de la Junta, més enllà de
les ferides obertes en la crisi que va
precedir les eleccions. Més enllà de la
necessària diversitat i pluralitat a
l'hora d'exercir la professió.
Els principis que representava en
Huertas són, ho crec fermament, el
millor camí per recuperar el prestigi i
la credibilitat del periodisme, per
guanyar-nos la confiança dels ciuta-
dans, per fer-nos respectar pels
poders polítics i econòmics, per asse-
gurar-nos el dret a ser independents
de tot tipus d'interessos aliens a la
informació, per així garantir la digni-
tat de les noves generacions de
professionals, condemnades a la
precarietat, i per plantar cara a tots
aquells que, en el nostre
nom, posen en perill la
convivència. I tot això ho
hem de fer per mandat
democràtic, perquè els
periodistes som garants de
la llibertat d'expressió. Un
dret que és dels ciutadans
i que per a nosaltres és
també un deure. Un dret i
un deure dels periodistes i
no tan sols dels titulars
dels mitjans de comunica-
ció, ja siguin públics o
privats.
El Col·legi de Periodistes de Catalu-
nya necessita força per defensar tots
aquests principis. Una força que neix
de les conviccions i de la capacitat
d'implicar el màxim de voluntats. Per
això reivindico els valors que repre-
senta la trajectòria i la figura de
Josep Maria Huertas Clavería. I per
això demano a tot el conjunt de la
professió que s'impliqui en el
Col·legi i el converteixi en la millor
garantia del periodisme crític,
respectuós i independent. Del perio-
disme al servei dels ciutadans, la
democràcia, la veracitat, la convivèn-
cia i la llibertat. Del periodisme dels
valors, que aquest país necessita ara
tant com en els moments més trans-
cendentals de la seva historia recent.
Recuperar el prestigiJosep Carles RiusDegà del Col·legide Periodistes
“Els principis que representava enHuertas són, ho crec fermament, el millor camí per recuperar el pres-tigi i la credibilitat del periodisme”
Jordi Tarrag
ó
15
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
Tan a prop, tan lluny Junta de la Demarcació de Lleida delCol·legi de Periodistes de Catalunya
TAULA PERATRENTA PERSONES.Menú de gust afrancesat, a base de
terrines i vol-au-vents, en el gran menja-
dor per a grups del Parlament Europeu.
Els comensals, tres eurodiputats catalans
i vint-i-cinc periodistes lleidatans, acom-
panyats per en Ricard Torrell, assistent
del llavors president Josep Borrell, i de la
cap de premsa del Patronat Català Pro
Europa, Cristina Colom, compartim dues
hores de conversa, amb un missatge de
fons que ningú no discuteix: falla la
comunicació. Cal fer-hi alguna cosa, ens
encoratgen els parlamentaris Raimon
Obiols, Raül Romeva i Maria Badia.
Vàrem tornar de Brussel·les amb aquest
encàrrec titànic, una feina que molts
companys porten a terme fa dècades i
que difícilment surt endavant: com tren-
car la gran barrera que separa Europa
dels ciutadans. Com podem convèncer els
lectors que Brussel·les és molt més a
prop del que ells pensen? Com els farem
veure que les decisions d’aquesta
macrocàmera de més de vuit-cents dipu-
tats també els afecten?
Ara fa cinquanta anys que es va firmar el
Tractat de Roma, el germen de la Unió
Europea. I malgrat aquest mig segle, les
distàncies encara no s'han escurçat.
Europa continua quedant massa lluny i
no interessa gaire. O gens. Potser s'hau-
rien d'editar revistes per a adolescents,
amb missatges europeus explicats en
forma de cançons de moda, com va insi-
nuar la comissària de la direcció general
de Comunicació, Margot Wallström que
va voler fer una sortida enginyosa, per
mostrar com està de preocupada per
aquesta qüestió, sobretot després que
França i Holanda hagin dit que no a
la Constitució Europea. Segons les
cròniques brussel·lenques, un veterà
corresponsal holandès va encoratjar-la a
millorar la comunicació. Només hi va
posar una objecció: havia sentit parlar de
plans similars unes quatre vegades
durant tots els anys que portava de perio-
dista a la capital europea. I encara era
hora que algun d'aquests propòsits obtin-
gués resultats, va afegir.
Podem contrarestar els que treballem en
els mitjans de Lleida, les imatges d'un
Europarlament buit de diputats? Qui sap
que la UE ha finançat el 72% de la línia
d’alta velocitat entre Lleida i Tarragona,
com anuncia el web de la Comissió Euro-
pea (http//:ec.europa.eu)? O com trans-
metre, sense inflamar els ànims de la gent,
les directives que limiten la superfície
regable del canal Segarra-Garrigues,
retallen ajudes als pagesos, prohibeixen
ampliar Baquèira Beret o imposen
restriccions per culpa de les aus a Alme-
nar?
La Comissió que presideix el
portuguès Jose Manuel Durao
Barroso, s'ha imposat com a primer
objectiu en matèria de comunicació
“fer un exercici de transparència”, ens
explicava Amadeu Altafaj, un dels porta-
veus catalans d’aquest gran equip. A ell li
ha tocat a la direcció general de Desenvo-
lupament i Ajuda Humanitària. Per acon-
seguir-ho, ens relatava, la Comissió fa
cada dia una roda de premsa amb una
agenda que tracta els temes destacats de
la jornada i que és oberta a les preguntes
de desenes de periodistes. Els que vulguin
informació més confidencial per treure
una exclusiva disposen de l'anomenat
VIP's corner. Hi ha platós de televisió a
disposició dels que ho desitgin i un munt
d'informació a través d'Internet, en els 23
idiomes oficials de la Unió.
La transparència és absoluta. “Normal-
ment, en el brífing es respon a totes les
preguntes, fins i tot les compromeses”,
afegia Cristina Colom. Per
tenir a punt totes les
respostes, la Comissió “té una
xarxa de periodistes que
recull totes les informacions,
també les de la premsa comar-
cal, i cada matí, per videocon-
ferència, ens les fan arribar”,
ens deia Ferran Tarradellas,
l'altre portaveu català, en
aquest cas, de la direcció gene-
ral d'Energia. Cristina
Gallach, estreta col·labora-
dora de Javier Solana, ens
confirmava com és d'impor-
tant aquesta feina per arribar
a tots els racons d'Europa i el món.
Què passa, doncs? Per què no arriba la
informació? No serà perquè no hi esmer-
cin esforços. L'eurodiputat Obiols ens
demana la nostra complicitat i s'interessa
per una revista d'informació europea que
va deixar de funcionar per falta de
suports. Romeva i Badia estan disposats
a venir a Lleida per explicar-nos la seva
feina. Anem teixint una xarxa de
col·laboracions i interessos comuns que
volem ampliar. Accepten propostes.
“Com podem convèncer els lectors que Brussel·les
és molt més a prop del que ells pensen?”
Jordi Tarrag
ó
O P I N I Ó
16
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
O P I N I Ó
LA INFORMACIÓ SOBRE SUCCESSOS
i emergències es troba en els orígens
mateixos de la professió periodística i
durant els últims temps està guanyant
cada vegada més presència als mitjans.
Dos motius han esperonat la proliferació
d'aquest tipus d'informació. D'una banda,
la preocupació i el convenciment de la
societat, especialment l'occidental, que la
seguretat és un dels pilars fonamentals de
l'estat de Dret; i d'una altra, l'explotació
comercial o política que es pot fer de les
tragèdies humanes i del dolor aliè per
treure'n profit, ja sigui en forma de més
audiència, d'augment de venda de diaris o
de rèdit electoral.
La frivolització, l'especulació, el sobredi-
mensionament i, sobretot, la conversió en
un espectacle mediàtic són, al meu parer,
els perills més grans en els quals podem
caure els periodistes que, d'altra banda,
veiem com la ciutadania consumeix
aquest tipus d'informació de forma dele-
rosa. Només cal veure com els informatius
de televisió que inclouen més quantitat de
successos guanyen en audiència o com els
programes del cor exploten fets luctuosos
amb una desmesura només explicable en
les seves quotes d'audiència. Dels succes-
sos hem d'informar-ne sempre amb un
escrupolós respecte dels drets personals, i
fer-ho amb mesura, pensant sobretot en
les víctimes i el seu dolor, sent molt rigo-
rosos amb la presumpció d'innocència,
protegint la infància, dimensionant justa-
ment els fets, contrastant les versions dels
fets...
Durant les jornades anuals que el Col·legi
de Periodistes va organitzar el passat mes
de desembre, els màxims comandaments
policíacs de Catalunya i reporters de dife-
rents mitjans van coincidir en el fet que els
periodistes i els policies som dos pilars
fonamentals de qualsevol Estat de Dret.
Els primers garanteixen el dret inalie-
nable a rebre i difondre informació veraç,
els segons la imprescindible protecció de
tots els drets ciutadans.
Periodistes i policies ens necessitem
mútuament però, segons es va constatar
en les jornades, treballem amb dos temps
diferents. Mentre nosaltres reclamem
informació a l'instant, els policies necessi-
ten temps per investigar i poques vegades
poden explicar el “per què” que necessi-
ten els mitjans abans de concloure una
investigació. La competència ferotge
entre mitjans accelera la necessitat
d'“hipervelocitat” a l'hora de
difondre informació de succes-
sos, i ja se sap que “hiperveloci-
tat” i rigor són dos conceptes
difícilment compatibles.
Als periodistes se'ns acusa de morbosos,
grocs, de promoure l'alarma social o de
perjudicar amb les nostres informacions
les perquisicions de la policia, i a aquests
d'amagar o de filtrar informació, però
periodistes i policies estem condemnats a
entendre'ns perquè tenim l'objectiu comú
de servir la societat. Una de les conclu-
sions de les jornades que més ens hauria
de fer reflexionar va ser que la precarietat
de la professió condiciona sovint el tracta-
ment dels successos i la cobertura infor-
mativa de les emergències i per això cal
que els periodistes que informem
d'aquests assumptes no solament tinguem
estabilitat laboral, sinó una formació
específica.
Fora bo que elaboréssim codis deontolò-
gics en cada mitjà, com han fet a altres
països, sobre la informació de les tragèdies
personals o del tracte que hauríem
de donar a la informació
policíaca. En aquest sentit,
recordo que continuen vigents
les encertades recomanacions
del Consell de l'Audiovisual de
Catalunya sobre el tractament
informatiu de les tragèdies
personals i els successos.
Aquestes recomanacions s'ins-
piren en el respecte a la digni-
tat de les persones, el lliure
accés i difusió d'informació
sobre fets de naturalesa dolo-
rosa que desperten interès
públic i la cooperació entre autoritats
públiques i professionals de la informació
per garantir la coherència de les respec-
tives intervencions.
Els periodistes també som actors dels
successos i de les emergències, per això no
hem de caure en sobreatencions medià-
tiques, excepte si ajuden que el succés no
es repeteixi, ni en la frivolització, la gene-
ralització, l'especulació, o la temptació de
convertir una desgràcia en espectacle. La
prudència, el respecte, la mesura i, m'atre-
veixo a dir, el sentit de la funció social dels
periodistes s'ha d'imposar al màrqueting,
això sí, sempre respectant el dret i l'obli-
gació a informar de forma veraç, rigorosa
i mesurada dels fets que tinguin una noto-
rietat pública.
PacoNieblaPeriodista
“Periodistes i policies ens neces-sitem mútuament però, tal i comes va constatar en les jornades,treballem amb temps diferents”
Rigor i respecte
Ferran
Pou
s
�
�
Manuel Vázquez Montalbán assegu-
rava, poc abans de mori,r en una
entrevista amb la nostra revista que la
seva passió pel futbol li permetia aflo-
rar la seva part més irracional. Està
d'acord amb aquesta afirmació?
Totalment. En els millors moments el
futbol és saludablement irracional. Hi
ha alguna forma d'explicar a un senyor
amb la cara pintada que s'ha deixat el
sandvitx a mig mastegar perquè els seus
estan a punt de marcar un gol? Algunes
de les grans jugades apunten justament
al caràcter irracional del futbol. Per
exemple, el cop de cap de Zidane a la
final del Mundial d'Alemanya. És una
acció sobre la qual no deixarem de
pensar, una jugada en certa mesura
interminable. La desraó ocorre en la
ment de l'afeccionat i en el camp. Per
això el joc requereix de paraules que
tractin d'explicar-lo.
Per la seva formació s'ha dedicat a
estudiar el fenomen del futbol des d'un
punt de vista sociològic malgrat que
tot allò relacionat amb el futbol està
més aviat vist com un fet allunyat de
l’estudi acadèmic?
Vaig estudiar Sociologia però mai he
exercit formalment aquesta carrera.
Tenia una mica de por d'estudiar litera-
tura perquè creia que convertiria una
passió en un matrimoni de convenièn-
cia. L'altra carrera que m'interessava,
Medicina, estava molt sol·licitada i era
difícil de compaginar amb l'escriptura.
Potser se'm nota alguna cosa de la
formació de sociòleg, tot i que procuro
donar més pes a la narració. Recordo
un professor de la carrera que ens deia
“estudiïn nois, o acabaran fent de
periodistes”. He tingut present molts
cops aquella frase. En aquell moment,
l'any 1976, el periodisme era vist com
l'últim escalafó social. Eren temps
d'una molt relativa llibertat de premsa
a Mèxic, amb molts periodistes subor-
nats. I el futbol no era gaire popular, no
era vist com per ser pres seriosament.
Això ha canviat radicalment. Patrick
Mignon, el primer guanyador del
Premi Manuel Vázquez Montalbán,
dirigeix a París un institut de sociologia
de l'esport i abunden els assaigs sobre
futbol i societat. Ha estat assessor de
diferents tesis que aborden el tema, de
manera que aquest prejudici ja no exis-
teix. El futbol és la forma de la passió
millor repartida a la terra i no es pot
sostraure a aquesta anàlisi.
Personalitats com vostè o Jorge
Valdano han aconseguit posar dins un
mateix sac la literatura i el futbol, dos
conceptes que semblaven excloents.
Amb les seves paraules han definit des
d'un punt de vista literari, poètic fins i
ENTREVISTA a Juan Villoro, periodista i escriptor
Els Premis Manuel
Vázquez Montalbán
d'enguany han recaigut
en els periodistes
catalans Tomàs
Alcoverro i Teresa
Pàmies, i en el mexicà
Juan Villoro en l'apartat
de periodisme esportiu,
que va recordar en el
seu parlament com va
afeccionar-se al futbol i
com seguia el Barça des
de la distància que
marcava l'Atlàntic. Dies
després d'aquell acte,
Villoro ens parla en
aquesta entrevista sobre
com escriu de futbol
amb la passió innata que
desperta la literatura, un
punt en comú que
l'uneix amb Vázquez
Montalbán, per a qui
aquest esport era més
que un grup de vint-i-
dos jugadors darrere
d'una pilota.
Jordi Rovira
“Espanya té una ‘hiperinflació’ de periodisme esportiu”
tot, les fintes de Ronaldinho i compa-
nyia. Creuen que la seva tasca pot
acostar el futbol a un públic per al
qual sempre ha estat un fenomen aliè?
Valdano ocupa un lloc excepcional
perquè fou campió del món, ha treba-
llat en totes les modalitats del futbol i
l'interpreta amb un llenguatge afortu-
nat. Ha ajudat a vèncer el complex
que el futbolista no és un ésser
pensant, tot i que pertany a un club de
pocs membres, ja que no són molts els
atletes que poden rivalitzar amb la
seva eloqüència. Quant a la literatura,
Vázquez Montalbán, Fontanarrosa,
Osvaldo Soriano, Vicente Verdú,
Gonzalo Suárez, Eduardo Galeano,
Juan Sasturáin i altres van afavorir
que el futbol es barregés venturosa-
ment amb les lletres. No em queda
molt clar si algú es pot afeccionar al
futbol des de la literatura. Em sembla
que no perquè es tracta d'un gust
après. És una cosa més emocional. El
lector pot arribar a entendre la passió
boja del joc i a divertir-s’hi, però afec-
cionar-se al futbol és com menjar
cargols: t'agraden o no t'agraden, de
res no serveix que algú t'expliqui com
són de saborosos. D'altra banda,
tampoc estic molt segur que els que
escrivim de futbol puguem convertir
els seus seguidors a la literatura. Són
pocs els seguidors que llegeixen.
Alguns perden la virginitat espiritual
amb un llibre sobre futbol, però
poques vegades això els impulsa a
passar a altres àmbits. En el camp
personal, gaudeixo molt de dos tipus
de lectors extrems: els que no s'inter-
essen en el futbol però, tot i això,
llegeixen un text meu i els que ho
saben tot de futbol i, malgrat tot, em
llegeixen.
Què el va portar a
fixar-se en aquest punt
de vista literari de tot
el que envolta el món
futbolístic?
Des del punt de vista narratiu, m'in-
triga l'afecció pel joc, no tant el joc
per ell mateix. M'agrada veure partits
i durant molts anys vaig jugar d'ex-
trem dret, però allò que anima la
meva mirada de narrador és indagar
per què la gent s'interessa per un
equip i no per un altre, perquè ho fa
19
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
L’escriptor i periodista mexicà Juan Villoro en una imatge d’arxiu. Foto: Mane Espinosa.
“La desraó ocorre en la ment de l’afeccionat i en el camp. Per això el joc requereix deparaules que tractin d’explicar-lo”
d'aquesta manera, de quina manera
connecta amb el que passa fora del
camp amb el resultat d'un partit... Res
de tot això es comenta en el perio-
disme esportiu, ja que no hi ha espai
per a tot això. Em sembla que la
crònica narrativa té aquí un filó
excepcional. Per conèixer una època
s'ha de saber en què s'apassionava la
gent i de quina manera ho feia.
L'esport no seria el mateix sense la
premsa esportiva.Però, quin és el paper
exercit pels periodistes esportius en
l'actualitat? Supera el rol de simples
cronistes? A quins periodistes espa-
nyols o catalans destacaria i com defi-
niria la premsa esportiva espanyola
comparant-la amb la que ha conegut
en altres països?
Espanya té una “hiperinflació” de
periodisme esportiu. Això té a veure
amb el fet de tractar-se d'una lliga
molt poderosa, amb molts interessos
en joc i on la informació té un valor
mercantil. És el famós “entorn”' del
qual tant parlava Cruyff. Avui en dia
els jugadors o els entrenadors estan
molt obligats a avançar una notícia per
no veure's perjudicats per una altra
que sembla imminent, o han de
desmentir el que ja es comenta d'ells.
Els jugadors s'han tornat articulistes
d'ells mateixos. Amb un llenguatge de
gestos i poques paraules han de fer
editorial de les seves intencions per
evitar mals majors. A Espanya hi ha
grans comentaristes (Santiago Segu-
rola, Ramon Besa, David Torras, Sergi
Pàmies, José Samano, Josep Maria
Fonalleras, Daniel Vázquez, etc.), però
en algunes ocasions el periodisme de
barricada carrega molt les tintes i parla
des d'una proximitat excessiva.
No li sembla que, a grans trets, la
premsa esportiva pateix d'una escrip-
tura carregada de tòpics i que acusa
les presses?
La premsa esportiva té desafiaments
notables. No pot falsejar els fets perquè
el marcador és claríssim; en aquest
sentit és molt menys discrecional que la
premsa política. Tota la resta, amb l'ex-
cepció de les dades a ultrança, és
opinable. La realitat no pot ser false-
jada en les dades, però sí on cada acció
és discutible. A més, el periodista
esportiu ha de reviure l'èpica en temps
rècord, és un rapsode que treballa a
contra rellotge. Estem enfront d'un
dels gèneres més exigents, tenint en
compte que cada espectador de futbol
es considera un entrena-
dor capacitat. Potser per
això en Sergi Pàmies em
va dir una vegada: “si
demostres que pots
escriure de Rivaldo,
després et deixaran escriure sense
problemes de Heidegger”.
Com s’explica que a Catalunya
tinguem una de les concentracions de
premsa esportiva més grans de tot
Europa?
Al fet que el Barça és “més que un
club”. Estem davant d'una entitat
esportiva que en bona mesura defineix
la forma de vida d'una comunitat.
L'Estatut es va discutir a Catalunya
amb menys passió que les eleccions
que varen portar Joan Laporta a la
presidència del Barça. Hi ha emocions
en joc en el Camp Nou i potser un
sentit identitari més fàcil d'assumir.
Serrat ha dit que la major
emoció de la seva vida fou
cantar l'himne del Barça
en la festa del centenari.
De tots els seus públics, en
va escollir aquest. D'altra
banda, l'entorn periodístic és un negoci
esplèndid. Algunes vegades més real,
d'altres més il·lusòria, els periodistes
esportius influeixen en la política de
club, o creuen que ho fan. A Holanda
no hi ha un corrent d'opinió que pugui
portar a la presidència de l'Ajax un
candidat que ara es troba a l'oposició. I
al Barça això sí que pot passar. Una
candidatura de renovació del club es
20
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
ENTREVISTA
“El periodista esportiu ha de reviure l’èpica en tempsrècord, és un rapsode quetreballa a contra rellotge”
“A Espanya hi ha grans comentaristes, però en ocasionsel periodisme de barricadacarrega molt les tintes”
PERFIL
Sergi Pàmies ha definit aquest
escriptor i periodista mexicà, fill
del filòsof Luis Villloro, com “un
crac de la literatura futbolística
mundial”. Nascut al Districte
Federal (1956), va estudiar Socio-
logia al seu país. El seu currículum
barreja activitats ben diverses, des
de la conducció del programa “El
lado oscuro de la luna” a Radio
Educación fins a agregat cultural
de l’Ambaixada de Mèxic a Berlín
entre 1981 i 1984. Exdirector entre
1995 i 1998 del suplement La
Jornada Semanal. Una de les obres
més conegudes és Dios es redondo
(Anagrama, 2006).
pot articular, almenys parcialment, des
de la premsa.
En aquest món globalitzat un feno-
men com el Barça –equip del qual
vostè es reconeix un seguidor– pot
mantenir la seva personalitat? Aquest
“som més que un club” que l'ha defi-
nit durant tants anys?
Vázquez Montalbán deia que el
Barça era “el braç desarmat del cata-
lanisme”. Durant la Guerra Civil i la
dictadura de Franco fou una entitat
de resistència cultural, no solament
dins d'Espanya, sinó també en la
diàspora de l'exili. Aquest estat d'ex-
cepció ha canviat amb el temps, però
el club manté les seves mires clares.
És decisiu tenir jugadors emblemà-
tics, sorgits de Can Barça, com
Rexach, Guardiola o Puyol. També és
important que els fitxatges respon-
guin a l'esperit del club, jugadors que
no en malmetin l'estètica. En temps
de globalitat, el barcelonisme ha cres-
cut molt. En el meu país hi ha penyes
importants. Això és lògic perquè el
Barça va exiliar-se aquí el 1937, vuit
titulars de l'equip es quedaren per
sempre més a Mèxic i es convertiren
en una referència del nostre futbol.
Ara això es veu reforçat amb la
presència de Rafa Márquez, capità de
la nostra selecció. Però també hi ha
culers coreans i japonesos. És un
fenomen nou de la globalització: les
identitats “portàtils”.
Els experts asseguren que la nostra
memòria està carregada de mentides
que amb el temps ens hem acabat
creient. Quina seria la gran mentida
col·lectiva que ens hem acabat creient
tots sobre el món del futbol?
El futbol està ple de
fantasies indemos-
trables: el tècnic creu
que pot administrar
el marcador, el porter
s'imagina que un penal es pot aturar,
l'àrbitre suposa que pot veure totes
les jugades, els esquerrans creuen que
Déu va donar-los un avantatge, tot i
que la seva segona cama no la facin
servir per a res, el públic confia que
els seus crits decideixin el resultat...
Tan sols la pilota fa el que li dóna la
gana, per això vaig escriure Dios es
redondo.
21
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
Juan Villoro recollint el Premi Vázquez Montalbán en l’acte d’entrega al Palau de la Generalitat. Foto: Ignasi Rodríguez
“Al Barça, una candidatura de renovació del club es pot articular almenys parcialment des de la premsa”
El 1991, durant la primera guerra del
Golf, un periodista de televisió que
havia arribat tard a un enfrontament
armat en plena ciutat de Kuwait va
decidir que no podia defraudar els seus
espectadors. En la seva intervenció
davant la càmera al lloc dels fets, on ja
regnava el silenci, va simular ser en mig
del tiroteig i amb el preceptiu casc mili-
tar posat va fer un relat vibrant dels fets
com si s'estiguessin produint en aquell
precís moment. Poc després, a la sala de
muntatge, va afegir el so d'uns trets a la
pista d'àudio per donar versemblança
al seu discurs. Sí, potser som nosaltres
mateixos els que hem posat l'ou de la
serp a les redaccions: la informació
servida com un espectacle d'entreteni-
ment més. O la desinformació, la mani-
pulació, al servei dels interessos més
inconfessables.
Érem a l'Auditori de La Pedrera i
parlàvem d'amors i odis a la premsa. El
Consell de la Informació feia deu anys i
l'exigència deontològica sobrevolava la
sala. Es tractava d'advertir del risc
majúscul d'uns mitjans de comunicació
convertits en “armes de destrucció
massiva”. Ja ho va dir només començar
en Josep Pernau: “el periodisme
trampós no el trobem tan sols al tercer
món, sinó també a tres hores de Barce-
lona, com és el cas de Bòsnia”. Es refe-
ria a l'ignominiós paper que van jugar
els mitjans en l'esclat del conflicte dels
Balcans. Allà hi havia Slobodan Minic,
“Boban”, que ho va viure, sofrir, en
primera persona. “Quan em pregunten
si Espanya corre el perill de balcanitza-
ció, jo dic que no, que hi ha massa dife-
rències amb l'antiga Iugoslàvia. Però sí
que hi veig una premsa balcanitzada”,
afirmà. Ens recordava com havien
actuat alguns mitjans al seu país, com
van mentir per exemple, fins i tot inven-
tant cartes al director sobre el
presumpte terror de la població sèrbia
a Kosovo, la gran excusa a la mà de
Milosevic per llançar la idea de la Gran
Sèrbia i, amb ella, la política de neteja
ètnica. “Boban”, un periodista molt
popular en aquella Bòsnia, va haver de
fugir d'aquell malson per salvar la vida
i la de la seva família. El seu nom era a
les llistes negres ultranacionalistes
sèrbies, com molts altres que també van
haver d'exiliar-se. Recorda amb una
immensa vergonya aquells “col·legues
periodistes” que un cop començada la
guerra i en ple setge de Sarajevo es
burlaven dels ciutadans assetjats des de
l'emissora de televisió que les milícies
sèrbies van instal·lar en una muntanya
pròxima a la ciutat”.
Diu “Boban” que veient el periodisme
de trinxera a Espanya, on també des de
diversos mitjans es manipula i es
menteix grollerament per apuntalar
determinades estratègies polítiques,
encara tenim sort. Perquè... què passa-
R E P O R T A T G E
Reflexions sobrela informació entemps de guerra
El 23 de gener
l'Auditori de la Caixa
de Catalunya de La
Pedrera va acollir la
xerrada “Amors i odis
a la premsa. Del
racisme a una guerra:
tot pot començar en
una redacció”, que
formava part de les
activitats
commemoratives del
desè aniversari del
CIC i que va reunir a
Tomàs Alcoverro, Toni
Arbonès, Sandra
Balsells, Slovodan
Minic i Bru Rovira. En
aquest text, Eduard
Sanjuan, que fou el
moderador del debat,
repassa el millor d'un
acte que incita
a l'autocrítica i
reflexiona sobre el rol
dels mitjans en
determinats conflictes.
Eduard Sanjuán
ria si aquest soroll mediàtic ens agafés
en situació de greu crisi econòmica?
La confusió entre poder polític i
mitjans de comunicació, el propagan-
disme “periodístic” perverteix l'essèn-
cia de la professió i situa els professio-
nals en la diana dels que clamen
venjança. Bru Rovira ens remetia a la
vergonya que va significar, durant la
llarga campanya de preparació de la
guerra contra l'Iraq, que els mitjans de
països democràtics “fessin una crònica
a temps real de la mentida política”.
Soldats i armament viatgen cap al front
al so del “tam-tam” d'uns mitjans que
van oferint, descaradament, la coartada
per cometre l'agressió. Ah, sí!, durant
els anys posteriors aquests mitjans
entonen el mea culpa i, ara sí, recupe-
ren el periodisme que van abandonar a
l'ombra de les banderes i comencen a
denunciar la mentida, a fer autocrítica.
Però sempre és massa tard. Rovira
reivindica “la vitalitat, la vocació i la
mala llet” com a antídot a la degradació
periodística.
I quants d'aquells periodistes que han
mort a l'Afganistan, a l'Iraq, no han
pagat amb la seva vida l'abraçada de
molts mitjans occidentals al patriotisme
bèl·lic? Molts informadors són abatuts
perquè ja són identificats com a
membres d'un regiment més de l'exèr-
cit ocupant. En Tomàs Alcoverro es
lamentava, i al mateix temps hi posava
l'accent, de la precarietat professional
de molts que cobreixen les guerres.
“Molta gent busca millorar la seva
situació precària cobrint aquests
conflictes. I moltes de les víctimes són
gent maltractada pels seus mateixos
òrgans de comunicació”, assegurava el
degà dels periodistes espanyols al
Pròxim Orient.
Els “vividors” dels conflictes a la
recerca no tan sols de la glòria, sinó
d'un treball estable i satis-
factòriament remunerat
contribueixen a positivar la
fotografia de la professió
en temps de guerra. Cobrir
un conflicte, més enllà de la
contingència natural del risc assumible,
és ara tan car en vides humanes que
molts mitjans de comunicació i els
mateixos professionals s'ho pensen
molt abans d'anar a una zona de guerra.
Com a resultat, moltes seqüències de la
realitat mundial, de la història, queden
a les fosques. Per a qualsevol periodista
23
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
Soldats rebels del Congo, un dels conflictes que tenen una menor cobertura mediàtica. Foto: Christine Nesbitt.
Com que va arribar tard, elperiodista va simular ser enmigdel tiroteig i un cop a la sala demuntatge va posar-hi els trets
occidental, treballar avui a l'Iraq, amb
llibertat de moviments, és simplement
suïcida. Desenes de càmeres locals,
àrabs, són els únics que capten el
paisatge de cada atemptat. I poca cosa
més. Bru Rovira ens recordava el
drama rwandès i no tan sols des de la
construcció mediàtica de l'odi, a través
de l'emissora Radio Mille Collines, sinó
des de la frustració per la inexistència
de la crònica d'un dels genocidis més
brutals de la història moderna.
Probablement, com ens diu Toni Arbo-
nès, també les noves tecnologies ho han
complicat tot perquè permeten més
poder de penetració. Pots informar en
directe des de qualsevol lloc i la imme-
diatesa d'una informació que en qües-
tió de segons dóna la volta al món ens
fa més poderosos i, a la vegada, més
fràgils. Ja no exèrcits, també guerrilles,
milícies, senyors de la guerra que es
veuen amenaçats per una informació
immediata i global decideixen matar el
missatger. No obstant això, diu Arbo-
nès, atenció a l'odi generat pels
mateixos periodistes pel joc brut d'una
competència ferotge en temps de
guerra. Un circ que tot ho assalta, ho
perverteix i ho manipula.
Fer la crònica de la barbàrie és explicar-
la, mostrar-la. Lluny de la informació-
espectacle, hem de saber, veure, en què
acaben les polítiques agressives, de
dominació. I l'horror, el sofriment, té
noms i cognoms. La fotografia és capaç
de penetrar en els plecs de l'ànima.
Sandra Balcells reconeix que hi ha una
línia molt prima entre el dret a la infor-
mació i el de la intimitat, i que cada cop
ens refugiem més en el segon per negar
el primer. És en la fotografia de
conflictes on és més fràgil aquesta línia.
Però en determinades situacions, quin
sentit té, ens diu Sandra, el dret a la inti-
mitat quan ni tan sols es té el dret a la
vida? “Documentar el sofri-
ment, la mort, la tragèdia de les
víctimes, és sovint donar-les
veu”, apunta.
Des de la comoditat de les
nostres sales d'estar solem
rebutjar l'horror. Potser no ens ajuda a
suportar una vida que cada cop neces-
sita de continguts més lleugers, dige-
ribles. Però per a les societats en les
quals la guerra esborra qualsevol catà-
leg d'esperances, la manifestació
pública del dolor és l'única arma de la
qual disposen per tractar d'aturar-la.
24
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
R E P O R T A T G E
Rwanda va viure un dels genocidis més brutals de la història però els mitjans occidentals no en van informar
Ciutadans de Srebrenica fugen el 2002 d’aquesta localitat en el que va suposar un capítol més de la neteja ètnica a l’exIugoslàvia.
Lenovo recomienda Windows VistaTM Business
© Lenovo 2006. Todos los derechos reservados. Lenovo, el logotipo de Lenovo , Lenovo Care y New World. New Thinking son marcas registradas de Lenovo. Centrino, el logotipo de Centrino, Intel, el Logotipo de Intel e Intel Core son marcas registradas de Intel Corporation o sus filiales en los Estados Unidos y/u otros países. Microsoft y Windows son marcas registradas de Microsoft Corporation en los Estados Unidos y/u otros países. Otros nombres y marcas pueden ser propiedad de terceros. 1 – Tecla de recuperación en caso de Virus: para restaurar el sistema a un estado anterior en el que el ordenador no estaba infectado: no incluye programa antivirus . Oferta válida fin de existencias o hasta 30 de Abril de 2007. * El precio ofertado es el Precio de Venta Estimado. Los distribuidores fijan sus propios precios, por lo que los precios de venta al público pueden variar. Precios válidos en el momento de ir a imprenta y hasta finales de Diciembre de 2006. Los precios no incluyen IVA ni costes de envío. Los precios varían según la configuración. Oferta dirigida solo a las empresas y sujeta a disponibilidad. Esta oferta no es compatible con otras promociones o condiciones especiales. Los modelos fotografiádos sólo tienen carácter ilustrativo y pueden no corresponder exactamente con el modelo ofertado.
Contacti amb Acuista a www.acuista.como trucant al 902 23 23 34
Lenovo 3000 Serie NPortátil panorámico N100
.
Innovacions distintives Lenovo CareTM
Tecla de recuperación del sistemaConectividad simplificada a la RedActualizaciones automáticas
Característiques tècniquesTecnología Intel® Centrino® Duo Mobile™
Processador T2250 Intel® Core™ Duo WIFI 802,11 a/b/gIntel® Graphics Media Accelerator 950 (128 MB)
Windows Vista Home Basic1 GB de memoria/ 80GB de discoPantalla panorámica WXGA de 15,4” amb VibrantViewGravadora DVD Doble capaEthernet 10/1001 any de garantia al centre de reparaciones
689* e (P/N: TY0FGSP)
Consulta altres equips en oferta
ENCARA PENSES QUE L’ÚLTIMA TECNOLOGIA NO ESTÀ AL TEU ABAST?
-
.
A més, amb Lenovo sempre podràs completar el teu equip amb opci-ons com memòria addicional o serveis de garantia ampliada.
Amb pantalla panorámica de 15,4”
A força de discutir sobre el binomi
Romania-Bulgària durant les negocia-
cions d'accés a la Unió Europea se'ls
acabà denominant “R & B”, i algú a
Brussel·les va decidir anomenar-los els
“Rythm & Blues”. L'ocurrència va
tenir tant d'èxit, que en certa ocasió un
delegat búlgar va preguntar, queixós,
per què ells havien de ser els “blues”,
mentre els romanesos aportaven el
“ritme”. Aquesta desenfadada anèc-
dota contrasta amb la pompositat que
va embolcallar l'ingrés dels membres
que van accedir a la UE el maig de
2004. En aquell moment, l'esdeveni-
ment va conservar ressons de la trans-
cendència amb la qual en 1990 es
parlava de la “casa comuna europea”, i
del deute històric cap als països de
l'Europa central. Quasi tres anys més
tard, amb la UE en plena crisi institu-
cional, amb aspres debats sobre la
conveniència de continuar amb el
procés d'ampliació o no, i amb incò-
modes problemes plantejats per nous
socis com Polònia, Hongria o Xipre, la
benvinguda als “Rythm & Blues” no
ha estat tan entusiasta.
Durant tot el mes de gener, la premsa
occidental s'ha dedicat a debatre sobre
la idoneïtat econòmica de Romania i
Bulgària: ¿Estan realment preparats
per entrar a la UE? Les xifres macroe-
conòmiques resulten inquietants:
ambdós països estan situats a la cua
d'Europa; aparentment, Turquia està
més preparada que ells per participar
activament en el procés d'integració
europea. Perquè, tot i que el creixe-
ment de les seves economies és accele-
rat (7,8% a Romania i 6,3% a Bulgària
entre gener i novembre de 2006), en
realitat sembla ser conseqüència d'un
increment del consum intern. D'altra
banda, la despesa pública s'ha raciona-
litzat amb èxit: el dèficit romanès és
tan sols del 2%, i Bulgària ha aconse-
guit fins i tot un superàvit fiscal del
3,5%, resultats tots dos corresponents
a l'any 2006.
Per tant, ambdós països acompleixen
amb les estipulacions de Brussel·les.
Però existeixen altres problemes ben
coneguts. A escala microeconòmica, els
salaris continuen sent molt baixos, la
producció encara té una qualitat discu-
tible, el sector bancari roman antiquat.
L'agricultura i la ramaderia segueixen
tenint un paper proporcionalment molt
marcat en l'economia: pròxim al 20%
del PIB a tots dos països, copsant el
23% dels llocs de treball a Bulgària i
fins al 40% a Romania, tot i que el
sector agropecuari només participa
d'un 12% de les exportacions búlgares
i un 5% de les romaneses.
Però el primer i principal problema
tant a un país com a l'altre és la
corrupció, que arriba a nivells preocu-
pants, tant en el sector públic com en el
P E R I O D I S M E A L M Ó N
La nova vida de la premsa búlgara i romanesa
L'ingrés de Romania i
Bulgària a la Unió
Europea ha estat
analitzat inicialment
per la premsa
occidental a partir de
les incerteses
econòmiques que
sembla plantejar. No
obstant això, comença
a fer-se palès que les
qüestions polítiques i
socials són molt més
transcendents.
Els mitjans de
comunicació dels nous
socis, tot i ser cada dia
de millor qualitat,
no acaben d'erigir-se
en actors de pes en
el salt qualitatiu
d'aquests països.
Francisco VeigaFotos: Tino Soriano
27
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
privat. Brussel·les es mostra rigorosa i
amenaça amb cancel·lar pagaments de
fons estructurals, i fins i tot ajudes agrí-
coles, si sospita que hi ha fraus, irregu-
laritats o corrupció. D'entrada, només
s'entregaran el 75% dels fons euro-
peus durant el pròxim trienni, tot espe-
rant que millori la lluita contra la
corrupció.
En realitat, el futur econòmic
d'aquests països és incert: pot evolu-
cionar malament –com està passant a
Hongria–, o amb el temps enlairar-se
de forma imparable, com ha succeït
amb membres anteriorment pobres de
la UE, que han sabut aprofitar a fons
aquesta condició, i han pres una
embranzida irrefrenable: és el cas
cèlebre d'Irlanda, que ha tingut un
creixement espectacular en els últims
deu anys. Tot dependrà, en bona
mesura, de com evolucioni l'estructura
social i la situació política del país.
Una bona prova de tot això és el limi-
tat paper de la premsa, sobretot a
Romania. Durant els últims anys, la
qualitats dels mitjans ha millorat de
forma notable. Fins al 1989, només
eres simples comparses en mans de
règims comunistes. Una broma
comuna a Romania era assegurar que
el paper de la premsa era explicar per
fascicles “les aventures del haiduc (o
bandoler social) de Scornicesti”, poble
natal de Nicolae Ceaucescu. L'oferta
d'oci era pràcticament inexistent, fins
al punt que a Bucarest els romanesos
acostumaven a passar per l'Am-
baixada búlgara per prendre nota de la
programació de la televisió d'aquest
país, perquè, tot i que la major part de
la gent no entenia ni una paraula
d'aquella llengua eslava (el romanès
és d'arrel llatina), almenys no queien
en la reiteració sistemàtica del culte al
líder i les seves imatges eren més
entretingudes.
D'aquesta uniformitat es va passar a
l'explotació dels mitjans de comunica-
ció després de la caiguda del règim
comunista. Només els diaris, ja es
comptaven per desenes; alguns no van
arribar a passar del primer número. Es
deia, fent broma, que cada romanès
equivalia potencial-
ment a un diari dife-
rent. La qualitat
d'aquests mitjans era
més que qüestionable.
El seu contingut no
estava controlat per cap agència inde-
pendent, ni tan sols pels òrgans de
justícia, i acostumaven a incórrer fàcil-
ment en la difamació o el pur invent
informatiu. Fins i tot la tinta amb la
qual estaven impresos destenyia en els
dits del lector. Avui tot això ja és histò-
ria. Els grans rotatius, alguns dels quals
semblen haver pres el model de la
Interior d’un quiosc a Veliko Tarnovo, l’antiga capital medieval de Bulgària i un dels destins turístics per excel·lència del país.
Després del règim comunista varen aparèixer tants diaris nousque es bromejava dient que cada ciutadà equivalia a un de diferent
A dalt, alguns romanesos d’Smarghita saluden la càmera. A sota, un venedor de relíquies davant la catedral de Santa Sofia.
29
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
premsa italiana (sobretot a Romania),
fan gala d'una qualitat reconeguda i
poden ser consultats per Internet.
D'altra banda, els diaris han anat
deixant enrere un estil més especulatiu
que realment informatiu, i ara se
centren a informar detalladament
sobre qualsevol assumpte de l'actuali-
tat nacional o internacional, per més
delicat que sigui. De totes maneres, un
dels problemes comuns als mitjans de
premsa búlgars i romanesos té a veure
amb el fet que, aparentment, encara no
són capaços de portar a terme perio-
disme d'investigació d'envergadura,
seriós i, sobretot, independent. Arribat
el moment poden produir-se denún-
cies puntuals, i irregularitats, però no
sembla possible que, ara per ara, els
mitjans de premsa estiguin capacitats
per destapar pel seu compte, per
exemple, un afer com el del GAL a
Espanya. I aquest fet no és atribuïble a
la manca de periodistes molt qualifi-
cats, que sí que n'hi ha, i de gran quali-
tat professional. En part podria ser
perquè es tracta de mitjans amb
escassa independència, atesa la supedi-
tació a grups empresarials o fins i tot a
partits relacionats amb el poder. D'al-
tra banda, investigar escàndols de
corrupció o xarxes de mafiosos pot ser
encara una activitat massa perillosa en
aquests països. I sense arribar a
extrems tan dramàtics, també hi juga el
fet que la política local estigui marcada
per un estil molt personalista, de
manera que en certes ocasions una
investigació sobre actituds d'estadistes
o homes públics pot desembocar en
motivacions trivials.
El problema continua sent que la
premsa sembla tenir una limitada
capacitat com agent de control social i
polític al servei de la societat civil. En
principi, la situació hauria de ser millor
a Bulgària, on almenys està més equili-
brat el panorama polític: existeix una
dreta, però també una esquera amb els
seus propis mitjans de comunicació. A
Romania, on va ser prohibit el Partit
Comunista i en general l'esquerra
tradicional va ser representada de
forma negativa per una bona part de
les noves autoritats i ressaltat de
manera una mica histèrica per l'opinió
pública. La capacitat equilibradora
que podria haver exercit aquest ventall
polític va quedar molt qüestionada,
fins i tot pels nous partits definits una
mica abusivament com a “socialdemò-
crates”. I tot i així, fins i tot a Bulgària
han hagut de ser una sèrie d'ONG les
que s'han compromès a investigar i
controlar que els antics agents dels
serveis d'intel·ligència i policia política
del desaparegut règim comunista no
intentin ocupar càrrecs a Brussel·les a
partir de les imminents eleccions al
Parlament Europeu.
Per tant, pel que es pot anar compro-
vant, el plantejament informatiu que
s'ha proposat des d'Occident sobre els
nous socis hauria d'haver estat més
centrat en aspectes polítics, i molt
menys en els econòmics, que són millo-
rables i en un lapse de temps més curt
que els altres. Dies enrere, la premsa
romanesa avisava de l'impacte negatiu
que està tenint la crisi de govern que
enfrontava el president Traian Basescu
i el primer ministre, Calin Popescu
Tariceanu, que minava les reformes en
curs i feia més lenta la lluita contra la
corrupció. Això posava en perill la
coalició de govern que formen el Partit
Democràtic (Basescu) i els liberals de
Tariceanu. Per la seva banda, el FMI
ha advertit de l'amenaça
que suposa per a les inver-
sions i l'economia el perill
de desestabilització polí-
tica en un moment tan
delicat.
Però les coses van més enllà. Amb
Romania i Bulgària han accedit a la
UE un parell de països que tenen
problemes manifestament irredemp-
tistes, entre ells i amb d'altres socis
comunitaris. Aquí hi tenim els vells
contenciosos per Transilvània (un
conflicte hongarès-romanès), o pel sud
de la Dobrogea (entre
Romania i Bulgària).
S'haurà de veure com
accepten els romanesos la
lliure circulació de ciuta-
dans comunitaris honga-
resos quan estan lidiant un sord
conflicte que dura dècades amb la seva
pròpia minoria magiar. I per suposat,
res de parlar amb Sofia o Bucarest
d'una futura Europa federalitzada. Tot
això és bastant nou per a la UE, i
l'impacte sobre les seves estructures
pot ser imprevisible. Ja
trobem, per exemple, la
creació d'un grup parla-
mentari d'ultradreta
(Identitat-Tradició-Sobe-
rania) a l'Eurocambra,
gràcies a l'arribada de cinc diputats del
Partit Gran Romania i al búlgar
d'Ataka, Dimitar Stoyanov.
Un cop més, la importància de la ultra-
dreta en aquests països està en relació
amb el “buit d'esquerres” existent. No
és una casualitat: tot i que el seu
discurs pugui semblar mancat de
Un dels problemes comuns als mitjans búlgars i romanesosés que encara no tenen un perio-disme d’investigació seriós
El plantejament informatiu ques’ha fet des d’Occident sobre elsnous socis hauria d’haver estatmés polític i menys econòmic
En aquests dos països, la premsaté una limitada capacitat com aagent de control social i polític alservei de la societat civil
A dalt, l’interior d’una casa romanesa al poble de Lovec. A la imatge inferior, advocats fora de la cort de Bucarest.
contingut, una sopa poc nutritiva
amanida amb molt picant d'insults, i
quatre propostes radicals flotant aquí i
allà, una part de la població dels seus
respectius països els contempla com el
més semblant a uns partits amb
missatge social. Mentrestant, els
partits més “moderns” o “europeistes”
acostumen a recórrer a polítiques de
tarannà liberal, amb el que això signi-
fica: tancament de fàbriques impro-
ductives, retallades en la despesa
social, privatització de l'ensenyança i
mil i una mesures, potser molt necessà-
ries des de la macroeconomia, però
també molt impopulars.
Des d'Occident es fa molt difícil
entendre l'èxit d'histrions com l'ultra
romanès Coneliu Vadim Tudor, o la
seva contrapartida búlgara, Volen
Siderov. Els seus programes televisius
o radiofònics, els seus òrgans de
premsa escrita resulten ser col·leccions
de contundents afirmacions infun-
dades i insults contra els adversaris
polítics. I no obstant això, ara, als ulls
de molts romanesos i búlgars, aquests
partits d'ultres gaudeixen de la respec-
tabilitat de ser formacions polítiques
amb representació a Brussel·les. Ja
només per això, han guanyat autoritat
entre els seus conciutadans.
Per tant, Gran Romania o Ataka
poden no tenir un pes excessiu a l'Eu-
rocambra, pot ser que en aquest fòrum
les seves idees i valors sonin a llauna;
però han aconseguit molts quirats als
seus països. I això és alarmant, perquè
d'aquesta manera s'estableix una
interacció que podria portar Coneliu
Vadim Tudor a la presidència, i això no
és en absolut desitjable, perquè la
Unió Europea no sembla estar prepa-
rada per lidiar amb socis políticament
problemàtics amb tendència a esdeve-
nir crònics, com s'està demostrant ara
mateix amb alguns dels encara
flamants nous socis de 2004, com per
exemple Polònia o Xipre.
P e r io d i sm e i C om u n ic a c i óPrograma de cursos de desenvolupament professionalBarcelona, 2 - 20 de juliol del 2007
1. Periodisme de modaDirecció: Marta Camps, Inma Sebastía i Inma Urrea
2. Noves eines i tendències de publicació digital: tagging, weblogs,podcasts i videoblogsDirecció: Eva Domínguez
3. Realització, selecció i edició fotogràfica en premsa i en el móneditorialDirecció: Paco Elvira
4. Com trobar bones idees i fer-ne grans reportatgesDirecció: Llúcia Oliva i Manuel Raya
5. El periodista davant la càmeraDirecció: Eduard Boet i Jaume Vilalta
6. Nous formats per al prime time: entre el documental i l’entrete-nimentDirecció: Miquel Garcia
7. Videoperiodisme (ENG)Direcció: Joan Gonzàlez
8. El documental: de la idea a la pantallaDirecció: Joan Gonzàlez
9. Tècniques de creativitat per inventar històriesDirecció: Matilde Obradors
10. La veu als mitjans audiovisuals: locució en ràdio i TVDirecció: Carles Pérez
11. La producció executiva audiovisualDirecció: Anna Marquès
12. Aprendre a dialogarDirecció: Piti Español
13. Gabinets de comunicació a l’administració públicaDirecció: Joan Francesc Cánovas
14. Organització d’actes d’empresaDirecció: Raimond Torrents
15. Tècniques d’informació i comunicació empresarialDirecció: Josep Maria Casasús
16. Comunicació i difusió culturalDirecció: Lluís Codina i Ricard Monistrol
17. Publicacions d’empresaDirecció: Dardo Gómez i Karma Peiró
18. Màrqueting personalDirecció: Neus Arqués
19. Innovar serveis de comunicació per internetDirecció: Jordi Graells
20. Formació de portaveusDirecció: Josep Maria Palau i Mònika Jiménez
21. Escriure per a la webDirecció: Neus Arqués
Els cursos tenen format intensiu i una durada mitjana d’una setmana.
Preu especial de matrícula fins el 25 de maig
www.idec.upf.edu/cpc1
Per informar-te’n i inscriure’twww.idec.upf.edu · [email protected]. 93 542 18 50 · Balmes 132, Barcelona
32
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
P R E M I S
PREMI DE PERIODISME SERRATI BONASTREConvoca: Col·legi d'Enginyers Indus-
trials de CatalunyaÀrea: Premsa escrita, Ràdio, TVÀmbit: GeneralAdreça: Via Laietana, 39. 08003-
BarcelonaTelèfon: 935 029 083 / 933 192 300URL: www.eic.esE-mail: [email protected]: Obres que tractin sobre
l'enginyeria industrial a lasocietat actual o històrica,publicades entre l'abril de2005 i l'abril de 2006.
Dotació: 2.200 euros per modalitatTermini: 5 de maig de 2007
PREMI ALBERT PÉREZ-BASTARDAS
Convoca: Fundació Roca Galès.Revista Cooperació Catalana
Àrea: Premsa escritaÀmbit: GeneralAdreça: Aragó, 281 1r,1a.
08009-BarcelonaTelèfon: 932 154 870URL: [email protected]: Articles inèdits escrits en
llengua catalana que tractinsobre la defensa del mediambient.
Dotació: 650 euros, 300 eurosTermini: 23 d'abril de 2007
NIT DE SANT JORDI: Premi Reportatge-Periodisme depremsaConvoca: Setmanari El TempsÀrea: Prensa escritaÀmbit : GeneralAdreça: Òmnium Cultural Catalu-
nya Nord, 12 rue JeanJaurès. 66670 Bages
Telèfon: 932 384 262URL: www.eltemps.comE-mail: [email protected]: Reportatges inèdits sobre
temes que tractin sobre laCatalunya Nord i redactatsen català.
Dotació: 400 euros i publicació alsetmanari El Temps
Termini: 9 d'abril de 2007
PREMI VODAFONE DE PERIODISME
Convoca: Fundació VodafoneÀrea: Mitjans de comunicacióÀmbit : EspanyaAdreça: Av. Europa, 1.
28108-Alcobendas (Madrid)Telèfon: 607 133 667URL: www.fundacion.vodafone.esE-mail: [email protected]: Treballs que versin sobre
els nous sistemes d'informació i comunicaciódifosos entre l'1 d'abril de2005 i el 31 de març de2006.
Dotació: 20.000 eurosTermini: 30 d'abril de 2007
PREMIS PERIODÍSTICS DE L'ABC:Luca de TenaConvoca: ABCÀrea: Mitjans de comunicació,
Prensa escrita, Fotoperio-disme
Àmbit : EspanyaAdreça: Juan Ignacio Luca de Tena,
7. 28027-MadridTelèfon: 913 399 000URL: www.abc.es (servicios-
premios)E-mail: [email protected]: Trajectòries periodístiques
excel·lents.Dotació: 10.000 euros per modalitatTermini: 28 d'abril de 2007
PREMI GODÓ DE FOTOPERIODISME
Convoca: Fundación Conde deBarcelona
Àrea: Fotoperiodisme, Premsa escrita
Àmbit : EspanyaAdreça: Diagonal, 477. 08036-
BarcelonaTelèfon: 933 444 087 / 88URL: www.grupogodo.netRequisits: Fotografies publicades
durant el 2006 en premsaespanyola i obtingudes perfotògrafs espanyols.
Dotació: 12.000 euros i 18.000 eurosTermini: 1 de maig de 2007
PREMI DE PERIODISME MAÑÉ IFLAQUER: Premi ComunicacióLocal i Premi Periodisme TurísticConvoca: Patronat Municipal de
CulturaÀrea: Mitjans de comunicacióÀmbit: EspanyaAdreça: Capella, 6. 43830-Torre-
dembarra (Tarragona)Telèfon: 977 643 888E-mail: [email protected]: Treballs difosos entre el 16
d'abril de 2005 i el 15d'abril de 2006 que parlinde la Vila de Torredem-barra.
Dotació: 2.000 euros i 6.000 eurosTermini: 21 d'abril de 2007
33
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
RSF INFORME 2007
www.rsf.org/rubrique.php3?id_rubrique=666
Informe 2007 de Reporters sense
Fronteres, detallat per zones geogrà-
fiques. Actualment al món hi ha unes
seixanta persones tancades per articles
publicats a Internet. La Xina en té més
de cinquanta.
ADAM REUTERS
www.journalism.co.uk/news/story3191.shtml
Entrevista amb el responsable de
l'agència, Adam Pasick, que ara es diu
Adam Reuters. “Al principi vaig
pensar que això seria el meu suïcidi
professional”, afirma el periodista.
L'ÚNIC PERIODISTA A
GUANTÁNAMO
www.dailytimes.com.pk/default.asp?page=2007%5C02%5C26%5Cstory_26-2-2007_pg7_18
El Daily Times de Pakistan, explica la
història de Sami al-Hajj, un fotògraf
sudanès de 38 anys que treballava per
a la cadena televisiva Al Jazira i que
està empresonat a Guantánamo.
DAVOS
http://secondlife.reuters.com/
stories/?s=Davos&x=0&y=0
Les informacions de la darrera
trobada de Davos segons Reuters-
Second Life. Inclou entrevistes a
Niklas Zensstrom (Skype), John
Batelle (tecnòleg) i l'artista Peter
Gabriel, qui demana un “YouTube”
sobre els drets humans.
NOTÍCIES DE SECOND LIFE
www.secondlifeherald.com/slh
Un diari sobre les activitats i els fenò-
mens –tècnics, econòmics i socials–
que es produeixen a Second Life.
Funciona des d’octubre de 2003.
JFK: EL TÚNEL DEL TEMPS
www.youtube.com/
watch?v=QhixW7S8NMY
Aquí podeu veure el darrer vídeo
conegut sobre l'assassinat del presi-
dent Kennedy a Dallas. Les imatges,
enregistrades minuts abans dels trets,
són molt nítides i tot i que no aporten
res de nou plantegen la pregunta de si
hi ha amagat més material com aquest.
BLOCS A LA CAMPANYA
FRANCESA
www.desirsdavenir.org
www.sarkozy.fr
Els principals candidats a les eleccions
franceses fan servir els blocs. La candi-
data socialista Segolene Royal diu que
dos milions de persones han participat
en els seus debats en línia. El bloc de
Sarkozy té el suport d'un miler de
blocs conservadors.
BLOCAIRE EGIPCI
http://karam903.blogspot.com
Karim Amer és un blocaire egipci
comdemnat a quatre anys per les
opinions publicades a Internet. Amer
va donar suport a Dinamarca en el
tema de les caricatures de Mahoma.
RSF i Human Rights Watch n'han
demanat la llibertat.
XARXA ÀRAB
www.hrinfo.net
The Arabic Network for Human
Rights Information. Dóna suport a
Karim Amer i explica altres casos
semblants. Té versió en anglès.
http://secondlife.reuters.com
W E B À l e x B a r n e t
Periodisme virtualL'agència Reuters ha obert una delega-ció dedicada a Second Life, una comuni-tat virtual amb escenaris i personatgesen 3D que té una creixent economia i enla qual, a més d'usuaris particulars, hi haempreses com IBM o Toyota que hiorganitzen rodes de premsa, presenta-cions i tota mena d'actes. Sembla “friki”i estrany, però és més complexa que totaixò.
34
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
F O T O A g u s t í E n s e s a
MEMÒRIA REPUBLICANA. Carles Fotseré tenia vint anys quan va esclatar la guerra civil espanyola. Els seuscartells, d’una marcada expressivitat, s’han convertit en l’herència artística d’un període tràgic. Impulsor del Sindi-cat de Dibuixants Professionals de Barcelona, va viure exiliat a França, Mèxic i els Estats Units. Va tornar a Cata-
35
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
lunya el 1973 on ha publicat tres llibres de memòries. El 3 de desembre de 2003 va ser nomenat col·legiat d’honordel Col·legi de Periodistes. Fontseré va morir el passat 4 de gener a 90 anys d’edat. El passat 6 de març la Genera-litat retia un sentit homenatge a un dels exponents més destacats d’aquell període històric.
36
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
L L I B R E S M a g d a S á n c h e z
¡BASTA DE MENTIRAS!
John Pilger- RBA, 2007
Amb un títol ben explícit com “Basta de menti-ras”,, el prestigiós periodista australià JohnPilger ha reunit en aquest volum que us presen-tem una antologia on reuneix el millor perio-disme d’investigació que s’ha escrit des de laSegona Guerra Mundial. Pilger ha seleccionattextos d’Edward R. Murrow, Martha Gellhorn,Seymour M. Hersh, Günter Wallraff, RobertFisk, Linda Melvern, Mark Curtis, Anna Poli-tovskaia, Joy Gordon, Richard Norton-Taylor oJo Wilding, entre d’altres. John Pilger ha obtin-gut en dues ocasions el premi Periodista del’Any, el més alt guardó que concedeixen elsperiodistes britànic. També ha aconseguit elPremi per la Pau als Mitjans de l’Associació del’ONU. Els seus documentals, que com tota laseva feina porten una gran càrrega de críticapolítica, li han valgut un Òscar, un Emmy, elpremi Reporter sans frontières francès i el premiRichard Dimbledy britànic.
PERIODISMO AUDIOVISUAL. INFORMA-CION, ENTRETENIMIENTO Y TECNOLO-GIA MULTIMEDIA
Carles Marín - Gedisa Editorial
Els lectors d'aquest llibre podran conèixer comvan sorgir els mitjans radiofònics i televisiusarreu del món i a Espanya, així com els gèneresi tipologies existents actualment. El llenguatgetambé s'analitza, a través de la seva estructuralògica de la frase i els estereotips. La part méspedagògica és l'anàlisi dels formats de l'informa-tiu i del magazín a ràdio i televisió a partir delsprogrames actuals. Com destaca el periodistaMatías Prats en el pròleg, “no hi ha una tesi enaquest llibre ni artificis al servei d'una ideapreconcebuda i d'unes opinions personals. L'ob-jectiu ha de ser didàctic i el lector pot treure'nles conclusions”. El llibre tanca amb un apartatdestinat al nou periodisme digital a través de lestecnologies multimèdia i Internet. Carles Marín,doctor en Filologia Hispànica i llicenciat enPeriodisme i Filologia Catalana, ha dirigit i escritdestacats programes a televisió i ràdio.
NOUS PERFILS PROFESSIONALS DE L'AC-TUAL PANORAMA INFORMATIU AUDIO-VISUAL I MULTIMÈDIA DE CATALUNYA
Universitat de Vic(Departament de
Comunicació Digitalde la Facultat d'Empresa i
Comunicació), 2006
Investigació sobre els nous perfils professionalsen l'actual panorama periodístic català. L'estudi,que es va iniciar el juliol de 2005, s'integra enuna línia de recerca oberta el 2003 amb elprojecte “Comunicadors Digitals”. L'objectiud'aquestes iniciatives és analitzar les conseqüèn-cies dels processos de digitalització en elsmitjans. Una de les conclusions és el canvi que esva produir a les redaccions de premsa quan lacomposició digital va substituir la tradicional. Lanova tecnologia ha transformat els procedi-ments, l'estructura i les rutines de les televisions,emissores de ràdio, agències d'informació i lestasques dels periodistes, realitzadors o produc-tors, entre altres. Iniciativa del Dr. Carlos Scolari(director), el Dr. Héctor Navarro, el Dr. HugoPardo Kuklinski, el Dr. Josep Lluís Micó i elllicenciat Ignasi Coll, membres del Grup deRecerca d'Interaccions Digitals (GRIC).
MEMÒRIA DEL III CONGRÉS DE RÀDIOMUNICIPAL. CAP A UN NOU ESCENARIEN LA COMUNICACIÓ DE PROXIMITAT
El 10 i 11 de novembre de 2006 es va dur a termeel III Congrès de Ràdio Municipal a la TorreAgbar de Barcelona. Va ser una trobada on es vaobrir el debat sobre les noves tecnologies i laseva aplicació al món de la ràdio. També es vadiscutir sobre els mínims necessaris que caldriaexigir per posar en antena la informació i laprogramació local, sobre la programació mésapropiada per adreçar-se a l'oient i el paper del'administració local en la ràdio de proximitat.Recull el programa del congrés, amb la confe-rència inaugural, així com el resum de les ponèn-cies, amb les conclusions que impulsaren lacreació del Llibre Blanc de la Ràdio LocalPública, amb l'objectiu de fer diagnòstic sobrela situació de les emissores de ràdio i aportar-hisolucions. Inclou el guió dels vídeos que es vanpassar a les taules rodones, un estudi sobre elsparticipants i un recull final de premsa.
EL PREU DE SER CATALANS. UNA CULTURA MIL·LENÀRIA EN VIESD'EXTINCIÓ
Patrícia Gabancho - Meteora, 2007
Patrícia Gabancho analitza l'estat actual de lacultura catalana i posa de manifest la decadènciaque està patint durant els darrers anys, principal-ment per la progressiva pèrdua de la utilitzacióde la llengua catalana. Segons l'autora, aquestalimitació és provocada per una mala políticalingüística, pel fet d'estar acomplexada i la pocaforça reivindicativa dels catalans, així com per lafalta de cultura social dins el sistema educatiu.Gabancho apunta les claus per redreçar la situa-ció. La solució passa per rectificar la políticalingüística, per revisar l'educació i per potenciarla projecció exterior. En aquest sentit es mostracrítica amb el paper que ha representat l'Ajun-tament de Barcelona. L'any 1980, PatríciaGabancho va publicar el seu primer llibreCultura rima amb confitura, on a partir d'en-trevistes a personatges com Montserrat Roig,Quim Monzó, Pere Gimferrer i altres escriptorstambé analitzava l’estat de la cultura catalana.
ENTRE LA CRÒNICA I L'IMAGINARI.FOTOGRAFIES DE LA SEGONA REPÚBLICA
Ajuntament de Barcelona, 2006
Recull de fotografies extretes d'una selecció del'exposició “Entre la crònica i l'imaginari. Foto-grafies de la Segona República”, que es va inau-gurar el passat 25 d'octubre de 2006 i queromandrà fins al proper 20 de novembre a la salad'exposicions de l'Arxiu Històric de la Ciutat deBarcelona. Es tracta d'un conjunt d'imatges querecullen l'imaginari catalanista i republicà a laCatalunya dels anys trenta del segle XX. No estracta d'una història de la República en imatges,sinó que vol aportar una visió sobre la complexi-tat social i cultural de l'època, així com unaopinió formada sobre les fotografies com a fontd'informació. L'Arxiu Fotogràfic de l'ArxiuHistòric de la Ciutat de Barcelona inicia, així,una nova etapa amb l'objectiu de difondre elsseus fons i les seves col·leccions. El programainclourà una mitjana de dos o tres mostres l'any,on s'exhibiran fotografies de l'Arxiu. La línia depublicacions se centrarà en petites edicions.
244 pàgines
94 pàgines 89 pàgines 188 pàgines
120 pàgines495 pàgines
37
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
CÒMICS A CORNELLÀ 2006Ajuntament de Cornellà, 2006
El Concurs de Còmics “Ciutat de Cornellà” s'haconvertit en una cita anual significativa per alsprofessionals i els afeccionats al còmic, on espresenten vinyetes creades per joves dibuixantsprocedents de l'Estat i de l'estranger. En eldarrer 22è Concurs s'hi han presentat obres deCatalunya, Andalusia, Madrid, País Valencià,Múrcia, Aragó, Galícia, Astúries, Castella i Lleó,Extremadura, País Basc, Canàries i fins i tot del'Argentina. Aquest llibre recull tots els còmicsque van ser premiats i les mencions especials. Alconcurs hi poden participar tots els joves que hovulguin, que tinguin entre 12 i 30 anys, quepresentin un tema lliure, amb personatges origi-nals, de creació pròpia i inèdits. Amb els treballspremiats més una selecció del jurat, de com amàxim 25 obres de les presentades, es va realit-zar una exposició dintre de la “Mostra delCòmic a Cornellà 2006”, que va tenir lloc del'octubre al novembre de l'any passat.
IR CONTRACORRIENTE. UNA MIRADAAL MUNDO EN QUE VIVIMOS
Erique Arias VegaEdiciones Beta, 2006
Recopilació de 135 articles que el periodistaArias Vega ha escrit durant els darrers dos anysi que han estat publicats en més d'una vintena demitjans de comunicació diferents, com El País,El Periódico o Última Hora, etc. El llibre, ambpròleg de l'escriptor Juan Manuel de Prada,ordena els articles agrupats geogràficament i pertemes. Els articles ens expliquen què passa aEspanya i analitza la premsa, la corrupció polí-tica, el debat de les llengües, la diplomàcia nord-americana o els nous costums socials. Ell mateixreconeix en el llibre que “espera no satisferningú, ja que ell explica coses que altres callen ifa reflexions que altres eviten”. Ara l'autor esdedica al periodisme i a la literatura. Va serdirector d'El Periódico de Catalunya, ElAdelanto de Salamanca o l'edició d'ABC a laComunitat Valenciana, així com director generaldel Grup Zeta.
DISEÑO DE LA NOTICIACases i Associats, 2006
El disseny gràfic d'un mitjà és important per a laviabilitat d'un projecte editorial. El llibre apuntauna sèrie de reflexions quant a la presentació: enprimer lloc, com els continguts i la forma deldiari han de comunicar l'expressió exacta de laseva aposta editorial. El disseny és primordialtambé a l'hora de captar l'atenció del lectordurant el màxim temps possible i té una funcióeditorial com a component essencial de la infor-mació, i formen un conjunt indivisible. Aquestllibre recull una àmplia mostra del treball queCases i Associats ha desenvolupat durant elsdarrers dos anys en el terreny del dissenyperiodístic. Es tracta de 26 projectes procedentsde catorze països que compten amb la visióprofessional dels editors sobre els procedimentsde renovació editorial i gràfica en els seusmitjans. Aquest fet ens permet comprovar lavarietat de plantejaments.
307 pàgines
QUÈ PENSA ANTONI BASSARNúria Escur
Proa - Dèria editors, 2007
La periodista Núria Escur, redactora de LaVanguardia i Premi Ciutat de Barcelona dePeriodisme entrevista a Antoni Bassas en aquestllibre que forma part de la col·lecció “Quèpensa”. Al llarg d’hores d’entrevista Bassasrepassa qüestions com el present i futur delperiodisme, el poder dels mitjans, així com lacultura, la llengua, la identitat, la religió o elBarça, entre d’altres temes. Així doncs, el princi-pal referent de la ràdio catalana comparteix lesseves opinions i vivències amb Escur en unaentrevista agil, distreta i que en cap momentevita temes delicats o espinosos. Una mostra deles paraules de Bassas: “Jo sóc dels que no diumai que pertany a una cultura petita. Perquè entermes europeus pertanyem a una culturamitjana. Crec que seré l’últim a desanimar-me.Amb mi que no comptin, ni per eutanàsies ni pera les defuncions”.
DOLORS MONSERDÀ. LA VOLUNTATD'ESCRIURE
M. Carme MasArola Editors, 2006
L'autora ofereix les claus d'interpretació del'obra de Dolors Monserdà, una escriptora prolí-fica i polifacètica del segle XIX, que es va situarcom a pionera de la novel·la catalana de dones,com articulista, com a assagista i com a feministai impulsora d'empreses socials. A través de lalectura dels textos publicats, epistolars, personalsi inèdits de l'escriptora, M. Carme Mas ofereixles claus d'interpretació de l'obra de DolorsMonserdà, que escrivia no solament per a ellamateixa sinó per a uns lectors, especialmentlectores, d'un temps i d'un espai concret, durantel darrer quart del segle XIX i el primer delsegle XX. Un moment en què la presència de ladona en el camp de la literatura era només testi-monial. M. Carme Mas ha volgut contribuir ambaquest llibre a la recuperació de la tasca deMonserdà. Aquest treball publicat és una part dela tesi doctoral de l'autora titulada “DolorsMonserdà. Obra inèdita. Edició i Estudi”.
153 pàgines
BENVOLGUTS ABSENTS IIIJoan Ferrerós
Ajuntament de Figueres / Editorial Empordà,2006
Tercer volum d'aquest llibre que, com enedicions anteriors, recull el conjunt d'articlesque Joan Ferrerós ha publicat al Setmanari del'Alt Empordà, des del 19 d'abril de 2005 fins al19 de desembre de 2006, en els quals aplega labiografia de figuerencs i figuerenques que handeixat empremta en la història de la ciutat.Aplega el treball sobre vint-i-sis personatgesfiguerencs, més dos empordanesos inclosos en elcapítol final “pagesos del terraprim”, el mateixnom de la secció on en Ferrerós publicà aquestsarticles. Hi trobem ciutadans de totes les profes-sions, coneguts per als veïns figuerencs del segleXXI, tal i com diu en el pròleg l'alcalde JoanArmangue que anomena dues dones, la figura dela seva amiga i companya al consistori figuerenc,Maria Rosa Ymbert, i la poetessa de l'Empordà,Montserrat Vayreda. Joan Ferreró també hidestaca a la presentació l'escriptora M. ÀngelsAnglada.
198 pàgines302 pàgines46 pàgines
312 pàgines
Roda de Lletres dePonentLa Demarcació de Lleida del Col·legicol·labora un any més en la Roda de lesLletres de Ponent, una activitat educa-tiva organitzada per l'Institut Munici-pal d'Educació que consisteix enxerrades i col·loquis que realitzaran 29escriptors i 9 periodistes de Ponent alscentres educatius públics i concertatsde Lleida i comarques. L'activitatcompta amb el patrocini d'Ibercaja iPagès editors, la participació de l'Insti-tut d'Estudis Ilerdencs que fa possibleque la Roda de Lletres es faci extensivaa les escoles de tota la província.
Contra la prohibició de filmar als jutjatsLa prohibició del Tribunal Superior deJustícia de Catalunya de filmar o foto-grafiar als passadissos dels jutjats,dictada el passat dia 28 de febrer, vapromoure el rebuig “unànime” delCol·legi de Periodistes. La Junta deGovern va encarregar tot seguit l'ela-boració d'un informe sobre el protocoldel TSJ, ja que la prohibició “pot supo-sar una censura prèvia a l'activitat dedeterminats professionals del perio-disme incompatible en un Estat demo-cràtic i de dret.”
Cartes Telemàtiques alsReis MagsLa Demarcació de Lleida del Col·legiha participat un any més com a jurat enel Concurs de Cartes Telemàtiques alsReis Mags que l'Institut Municipald'Informàtica de l'Ajuntament deLleida organitza des de 1989. Elspremis als catorze guanyadors es vanlliurar el 23 de gener en un acte presiditper l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, al'Auditori Municipal Enric Granados.
En aquesta edició, es van rebre 3.200textos arribats de Catalunya, de la restad'Espanya i de l'estranger (Holanda,Argentina, Mèxic, Colòmbia,Marroc...). Els guanyadors van serIrene López Secanell, Júlia AngrillValls, Isaac Berenguer i Neus Peir. Elsdeu accèssits van estar dotats ambmaterial informàtic valorat en 50 euros.
Josep Carles Rius, nou degà del Col·legi de Periodistes
Foto: Elsa H
ermida
Josep Carles Rius, nou degà del Col·legiJosep Carles Rius va ser escollit noudegà del Col·legi de Periodistes deCatalunya després que la Junta delCol·legi l’escollís per unanimitat elpassat 15 de març. La mort de JosepMaria Huertas poc més de nou mesosdesprés d’haver guanyat les eleccions aldeganat havia deixat vacant aquestcàrrec.
Segons els estatuts, en aquest cas tansols hi ha dues opcions: eleccions o béescollir un nou degà entre els vicede-gans de la institució. Des d’un bon prin-cipi els membres de la junta varen
descartar tornar a celebrar nous comi-cis. Així doncs tan sols s’havia de deci-dir quin dels sis vicedegans seria elsubstitut de Huertas al capdavant delCol·legi.
Josep Carles Rius va participar en lafundació dels setmanaris Mestral aReus i El Pati a Valls. havia estat redac-tor d’economia al Noticiero Universal ia TVE i va ser redactor en cap de lasecció “Las cosas de la vida” d’El Perió-dico de Catalunya. En l’actualitat ésprofessor de periodisme a la UAB isubdirector de La Vanguardia.
Contra la censura a José María GarcíaEl Col·legi de Periodistes de Catalunyava emetre un comunicat el dia 28 defebrer de suport al periodista esportiuJosé María García i de rebuig a la“censura prèvia” imposada per laCorporació RTVE a l'entrevista realit-zada per Jesús Quintero per alprograma La noche de Quintero.
En el comunicat el Col·legi afirma queles raons adduïdes per la direcció de laCorporació en retallar el programa(presumptes insults i injúries en lesrespostes de García) “s'han mostratinexistents una vegada s'ha pogut visio-nar el programa sencer.” El Col·legi
considera que el fet d'haver estatnomenat per consens el president de lainstitució “hauria de ser un element perreforçar la independència i la llibertatdels mitjans públics i mai una eina perretallar la llibertat d'expressió.” RTVEescull els seus col·laboradors, formats iconvidats, elements suficients percomplir les seves obligacions amb elsciutadans. Les actituds o paraulesinconvenients per a determinadespersones o institucions “no han de serexcusa per a cap retallada equiparablea una censura prèvia,” assenyala elCol·legi.
38
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
N O T I C I E S C O L · L E G I A L S
39
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
Un record per a SempronioEl Col·legi va inaugurar el 23 degener l'exposició “Sempronio l'últimcronista”, una col·lecció de textosd'Andreu Avel·lí Artís publicats aMirador, Destino, Diari de Barcelona,Tele/eXprés o Tele/Estel.Van inaugurarla mostra, el degà, Josep M. Huertas,Josep M. Cadena, Oriol Costa, la vocalde Cultura, Maria Favà i la comissàriaElena Artigas. La mostra va durar finsal 28 de febrer.
Creen el concurs Josep Pernau.La Demarcació de Lleida del Col·legide Periodistes i l'Institut Municipald'Educació promouen el concursperiodístic Josep Pernau adreçat alsalumnes dels centres educatius deLleida d'ESO, Batxillerat, i CiclesFormatius. El concurs, que premiarà elmillor article d'opinió sobre qualsevoltemàtica, és un homenatge al veteràperiodista originari d'Arbeca. Elsarticles s'han d'escriure en català,castellà o en les llengües modernes ques'imparteixen als centres educatius. ElConcurs fou presentat el 17 de generpel regidor d'Educació, RamonCamats; el president de la Demarcacióde Lleida del Col·legi de Periodistes,Ramon Mesull i el responsable del'Obra Social d'Ibercaja.
El president Montilla amb Teresa Pàmies, Tomàs Alcoverro i Juan Villoro.
Foto: Igna
si Rod
rígu
ez
Lliurament dels Premis Vázquez Montalbáne“El premi Vázquez Montalbán repre-senta per mi una nova força per fer decorresponsal de premsa.” Eren algunesde les paraules de Tomàs Alcoverro enser guardonat amb el premi en un acteal Palau de la Generalitat.
Els guanyadors del III Premi VázquezMontalbán, instituït pel Col·legi dePeriodistes de Catalunya i els diaris ElPaís, El Periódico, Avui, el GrupPlaneta Random House Mondadori i laFundació FC Barcelona, van rebre el 19de febrer els guardons d'aquesta edició.Els premiats, Tomàs Alcoverro corres-
ponsal de La Vanguardia a Beirut il'escriptor mexicà Juan Villoro van serguardonats en les seccions de perio-disme cultural i polític i periodismeesportiu respectivament. L'escriptoraTeresa Pàmies ha estat distingida ambuna menció especial. L'acte va comptaramb la presència del president de laGeneralitat, José Montilla; el vicedegàdel Col·legi, Josep Carles Rius, AnnaSellés, vídua de Vázquez Montalbán;Joan Laporta, president del F.C. Barce-lona i el representant de Planeta iMondadori, Carles Revé.
Mosques de la Informació a GironaEl 4 de desembre tingué lloc al Saló deDescans del Teatre Municipal de Gironal'acte de lliurament dels premis anualsMosques de la Informació organitzatper la Demarcació de Girona. La Moscade Sant Narcís es va concedir al cantau-tor Lluís Llach (foto) per l'especial rela-ció que ha tingut sempre amb Gironacom a artista i com a persona. La Moscadel Col·legi la van rebre ex aequo elsperiodistes de llarga trajectòria i vàluareconeguda Pep Colldemont i JaumeTeixidor. La Mosca Grossa i la MoscaBorda van quedar desertes.
Servei per a consultesjurídiques d'urgènciaLa Comissió de Defensa i Ètica Profes-sional del Col·legi disposa d'un nouservei, creat recentment, per atendreaquells problemes d'urgència amb elsquals es poden trobar els periodistesexercint la seva feina. Si en qualsevoldia i horari, fora dels habituals defuncionament del Col·legi de Perio-distes es produeix alguna situació querequereixi la intervenció de la Comissióde Defensa i Ètica Professional deCol·legi, es pot trucar directament alsdos responsables de la Comissió: JuliàCastelló (mòbil 669 730 273) o EduardSanjuán (mòbils 675 782 504 i 660 005942) que derivaran, si escau, a l'advo-cat corresponent.
40
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
N O T Í C I E S C O L · L E G I A L S
El Projecte Barcelona del'alcalde Hereu“Projecte Barcelona” va ser el títol dela conferència pronunciada per l'Al-calde Jordi Hereu, el 9 de gener, ainiciativa del Col·legi de Periodistes deCatalunya. Van acompanyar l'Alcalde,el degà del Col·legi, Josep Maria Huer-tas i la vicedegana Àngels Barcelò, queva actuar de moderadora. La tradicio-nal conferència anual tingué lloc, permotius logístics, a l'auditori del Col·legid'Arquitectes.
Instituts OdontològicsAssociats, amb el Col·legiEl 13 de febrer, el Col·legi de Perio-distes va signar un conveni de col·labo-ració amb els centres mèdics InstitutsOdontològics Associats de tot Catalu-nya i del País Valencià pel qual elscol·legiats i familiars en primer graupodran gaudir d'unes tarifes preferents,descomptes i finançament sense inter-essos. A la signatura del conveni (foto)van assistir Josep M. Lloberas Cavero,cap del departament comercial d'Insti-tuts Odontològics, i Àngel Jiménez,gerent del Col·legi .
Una de les taules on es va abordar la informació dels successos i les emergències.
Foto: Igna
si Rod
rígu
ez
Jornada Anual amb les forces de seguretatEl 15 de desembre el Col·legi de Perio-distes va dedicar la Jornada Anual delsPeriodistes de Catalunya al “Tractamentinformatiu dels successos i les emergèn-cies”, amb participació de representantsde les forces de seguretat i de periodistes.La intenció de la jornada era intercanviaropinions entre ambdós sectors socialsdins d'un mandat democràtic i assolir lapossibilitat d'informar amb sentit críticperò amb rigor. Al llarg de la jornada vantenir lloc taules rodones sobre: “La pers-pectiva del tractament informatiu delscossos de seguretat”; “El Flux informatiuentre cossos i mitjans”; “Per un tracta-ment ètic i respectuós de les notícies”.L'Assessor del Delegat del Govern entemes de Seguretat, Federico Cabrero,que va qualificar l'acte d'“oportunitatinteressant” per millorar la informaciódels successos i les emergències. Entre els temes debatuts hi havia la preo-cupació per l'alarma social que potconduir a frustrar la presumpció d'inno-cència davant d'un judici paral·lel decaràcter mediàtic. Els representants deles forces de seguretat van destacar laimportància d'anar a les fonts per fona-mentar la notícia i respectar el secretsumarial. Es va debatre el paper delsgabinets de relacions públiques de lesforces policíaques, que en el cas dels
Mossos es van crear abans de 1996 itenen “oficines en diferents enclava-ments.Els periodistes assistents varen referir-sea les agressions produïdes als reportersgràfics en casos de manifestacions oaltres actes al carrer. Es va proposar l'úsd'una armilla o braçalet d'identificacióper evitar confusions. Una altra queixadels informadors va recaure en les filtra-cions que poden donar prioritat a unmitjà per damunt d'un altre. Es va advo-car per prescindir de “testimonis irrelle-vants de carrer” i de la conveniència decrear entre periodistes i policies “unacerta confiança.” La notícia –per alsassistents a la taula– ha de ser “objectiva,no crear alarma, transparent i per atothom.” “Els drets de les persones hande prevaler sobre la informació, sobretoten casos pendents d'investigació.” “Lapremsa –van dir els representants de lesforces públiques– ha de ser un elementpotenciador de les nostres actuacions.”Ala tarda es va tractar de la llibertat d'in-formació, del dret a la pròpia imatge, del'ús de la càmera oculta, del dret delmenor “per sobre dels drets dels pares” ide l'entelèquia” de l'autoregulació, quesi no es produeix, recaurà en els orga-nismes reguladors decidir sobre el temaen conflicte.
Assemblea tranquil·laEl 21 de desembre de 2006 va tenir llocl'Assemblea General Extraordinàriadel Col·legi amb el següent ordre deldia: Informe de la Junta de Govern.Aprovació, si escau, dels pressupostosconsolidats del Col·legi per a l'exercici2007. Informe de l'Assessor Jurídic delCol·legi sobre els canvis de la nova Lleide la Propietat Intel·lectual que sónfavorables per a la percepció dels dretsd'autors dels i de les periodistes. Totsels punts van ser aprovats sense capabstenció.
42
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
D I A A D I A S a r a M a s ó
DESEMBRE DE 2006
1 de desembrePERIODISTES MAL PAGADES. Unestudi de l'Associació de la Premsa deMadrid (APM) en col·laboració amb laUniversitat de Màlaga aborda la situacióprofessional i laboral de les dones perio-distes a l'Estat espanyol. Segons l'informe,les dones periodistes cobren pel seu treballun 26% menys que els homes i estanmenys representades en escales directives.Si bé hi ha més dones llicenciades, no totestreba llen com a periodistes. Des de 1972s'han llicenciat a Espanya 59.138 perio-distes. Actualment hi ha matriculats 17.122entre homes i dones. Cada any surten deles facultats 3.000 periodistes dels quals el65% són dones. Entre les periodistes doneses detecta una menor estabilitat. L'en-questa ha estat realitzada a més de milperiodistes de l'Estat espanyol.
2 de desembreNOVES FIRMES D'OPINIÓ D'ELPERIÓDICO. Juancho Dumall és el nousubdirector d'Opinió d'El Periódico deCatalunya. Va ser el primer director d'ElPeriódico de Aragón i ha ocupat tambédiversos càrrecs en el rotatiu de Zeta,entre ells el de cap d'Informació, coordi-nador de l'edició del cap de setmana,responsable del Quadern del Diumenge isubdirector de l'àrea de Política. Sota laseva responsabilitat s'incorporen al Perió-dico set noves firmes. Cadascú publicaràun article d'opinió en els successius diesde la setmana: Pilar Rahola ho faràdilluns, Carlos Carniero dimarts, JosepMaria Terricabras dimecres, Pepa Buenodijous, Antoni Bassas divendres, Félix deAzúa dissabtes i Juan-José López Burnioldiumenges. S'afegeix a la llista dels nouscol·laboradors, el jutge xilè Juan Guzmán,conegut pel “cas Pinochet, “que publicaràcada mes un article a la secció d'opinió.
GÓMEZ MONTANO REBUTJAL'ERE DE RTVE. La directora d'In-forme Semanal de TVE, Alicia GómezMontano, està en desacord amb els criterisque RTVE ha fixat per acollir-se a la jubi-lació anticipada segons l'edat. Assegura
que vol seguir en actiu i continuar en unaempresa en la qual va entrar “per oposi-ció”. Comparteix aquesta opinió, el perio-dista de RNE Guillermo Orduna, director ipresentador del programa informatiu Elsuplemento a Ràdio 1 i vinculat a l'ens desde fa trenta anys. Assegura que els hanobligat a acceptar aquesta jubilació com un“mal menor”. Mentrestant, 3.820 professio-nals s'han apuntat ja a la jubilació antici-pada. Per aquesta regulació desapareixe-ran de la petita pantalla cares forçaconegudes com els homes del temps, RosaMaria Calaf, corresponsal de TVE a Àsia-Pacífic o encarregats dels esports com JoséÁngel de la Casa i Pedro Barthe, entremolts altres de la ràdio i de la televisiópública.
EL CANAL 33 S'APUNTA A LATDT. A partir d'avui tota la programaciódel 33- K3 s'emetrà en digital tot i que unapart d'aquesta emissió encara es donarà enanalògic (és a dir, es desdoblarà). Hoexplica el director dels canals digitals deTVC, Joan Carreras. Fins ara Televisió deCatalunya (TVC) comptava amb quatrecanals digitals ( TV3, K3-33 i 3/24 emetienper TDT la mateixa programació que enanalògic.) En endavant el 33D (digital)tindrà deu hores més dedicades a documen-tals i música pròpies i el K3 guanyarà cadacap de setmana vint hores més de progra-mació infantil i juvenil.
DOTZENA EDICIÓ DE MINIPUT. Télloc al Centre de Cultura Contemporàniade Barcelona la 12a edició del Miniput ambla presentació de programes innovadors detelevisió i celebració de debats entorn deltema. Entre els documents presentats espoden destacar treballs de factura interna-cional com Autopsia, de Gran Bretanya, ol'alemany Speer and Hitler una acuradarecreació de la vida de l'arquitecte deHitler amb imatges originals del judici deNuremberg.
3 de desembrePRIMERS PREMIS DE L'ACPC.L'Associació Catalana de Premsa Comar-cal (ACPC) atorga els premis de la sevaprimera edició a treballs sobre la diversitatcultural als Països Catalans. Els guardonatssón la revista Presència, l'Agència Catalanade Notícies (ACN), el 9 TV i Ràdio Berga.Amb el lliurament d'aquests premisl'ACPC clou els actes de celebració del 25èaniversari de l'entitat.
RECLAMACIÓ DEL SPC ALGOVERN. El Sindicat de Periodistes deCatalunya reclama al Govern de la Gene-ralitat que “no doni més excuses per al'aprovació de la llei de la CorporacióCatalana de Ràdio i Televisió (CCRTV).”Expressa també la seva disconformitatamb l'elecció de membres del Conselld'Administració amb “criteris de quotapartidista.”
4 de desembreMONTSE MELIÀ CAP D'INFORMA-TIUS DE RNE A CATALUNYA. Laperiodista Montserrat Melià és la nova capd'informatius de RNE a Catalunya. Ésllicenciada en Periodisme per la UAB i haocupat diferents càrrecs en diferents emis-sores catalanes. El 1984 va ser redactora-editora d'informatius a Cadena 13. El 1985,es va incorporar a RNE-Catalunya i vaocupar diversos càrrecs de responsabilitata l'emissora. Des de 1997 al 2003 es vaespecialitzar en informació del Govern i deCiU. El 2005, va formar part de l'equip quecobria la informació del Congrés delsDiputats.
PERIODISTES EN CONFLICTESARMATS. L'Institut de Drets Humans deCatalunya (IDHC) organitza una jornadasobre periodistes en conflictes armats a laFacultat de Periodisme de la UPF amb elsuport del Programa per a l'Institut Inter-nacional per a la Pau. El programa de lesjornades té en compte dues zones geogrà-fiques diferenciades: d'una banda, Txetxè-nia, Àfrica i Colòmbia i Israel; de l'altra,Palestina, el Líban i l'Iraq. Hi participen,entre altres, Ramón Lobo, periodista enviatespecial d'El País en nombrosos conflictesdel món africà; Eugeni García Gascón,corresponsal a Israel i Palestina de diversosmitjans; Maruja Torres, d'El País i JoanRoura, corresponsal de TV3 a l'Iraq.
PREMI GALÍCIA COMUNICACIÓ2006. El Club de Premsa d'El Ferrol obtéel premi de millor empresa o institució queatorga Galícia Comunicació 2006. El juratha valorat el treball desenvolupat per l'en-titat durant vint anys entre els quals s'hicompta l'edició de la prestigiosa revista depensament i cultura Ferrol Análisis, l'expo-sició anual de periodisme gallec (Galicia enFoco) i la creació i impuls del Premi JoséCouso de Llibertat de Premsa.
TELEMADRID EN VAGA. Els treballa-dors de Telemadrid inicien una vaga de 24hores contra allò que consideren una“descarada manipulació informativa” i la“ineficàcia absoluta en matèria de gestió.Els tres sindicats representats en el Comitèd'Empresa (CGT, UGT i CC.OO) presen-ten el manifest Salvemos Telemadrid,cadena que ha experimentat una caigudad'audiència desembocant en una “situaciócrítica”, segons els treballadors, que respon-
Juancho Dumall,subdirectord’opinió d’El PeriódicoFo
to: E
l Periódico
Montse Meliàcomença una novaetapa a RNEFo
to: R
NC
43
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
sabilitzen la presidenta autonòmica Espe-ranza Aguirre (PP) de la utilització delmitjà. El Partit Popular considera que l'atu-rada té un “mòbil polític”.
5 de desembreEL COL·LEGI DENUNCIA ELPERILL DE MORT DE RÀDIO 4.Davant el perill imminent de desaparició deRàdio 4 i la reducció dràstica de la progra-mació i els informatius en català a TVE-Catalunya, el Col·legi de Periodistes exigeixa través d'un comunicat el mantenimentd'aquesta programació i la de Ràdio 4,primera emissora que va emetre en català ia hores d'ara es troba en perill de mort. ElCol·legi també reclama del nou Govern dela Generalitat i de totes les forces parla-mentàries l'aprovació urgent de la novaLlei de la CCRTV, atès que “aquesta llei jaestà redactada i acordada en ponènciadesprés d'haver superat la tramitació parla-mentària en la darrera legislatura.”
7 de desembreDECÀLEG PER AL FUNCIONAMENTDE RTVE. Els partits d'esquerra repre-sentats al Congrés (PSOE, ERC, IU-ICV)acorden la llista dels seus candidats alconsell d'administració de RTVE i signenun decàleg d'ús per a la nova Corporacióque “respecti les diverses cultures i llengüesde l'Estat”, fixi un model d'emissions terri-torials de servei públic al conjunt de lescomunitats autònomes i respecti també elsprincipis de “pluralisme i neutralitat en lesnotícies.” El PSOE renuncia a un dels seuscandidats al Consell de RTVE perquè CiU,ERC i IU-ICV puguin tenir un conseller.Els candidats del PSOE són tres: LuísFernández, el periodista Miquel ÀngelSacaluga i l'advocada Maria Cruz Llama-zares. CiU anuncia que proposarà l'advocati periodista Josep Manuel Silva. Per la sevabanda, IU-ICV presenta Teresa Aranguren,ERC Francesc Bellmunt i CGT MiguelRuesc. Falta conèixer els quatre candidatsdel PP i el de CCOO.
COMENCEN LES EMISSIONS DEFRANCE 24. Emet la primera cadenafrancesa d'informació internacional, France24. La nova cadena, impulsada per JacquesChirac l'any 2000 vol ser “una gran cadena“capaç de rivalitzar amb la BBC o la CNN.El seu públic potencial és de 190 milions deteleespectadors, que seran informats delsvalors que França s'atribueix com “l'huma-nisme, la pau, la modernitat i el diàleg decultures.”
8 de desembrePROGRAMACIÓ ESTABLE DERÀDIO PALLEJÀ. L'Ajuntament dePallejà posa en marxa la programacióestable de la ràdio municipal que es pot
sintonitzar al 107.8 de la FM. El director del'emissora és Marc Colominas, que abans vaser locutor de Flaixbac.
9 de desembreCARES NOVES ALS INFORMATIUSD'ANTENA 3. Els serveis informatiusd'Antena 3 incorporen dues noves presen-tadores al seu equip. Es tracta de la perio-dista valenciana Pilar Galén, encarregadade presentar Noticias 1 (de dilluns adivendres a partir de les 15.00 hores) alcostat de Roberto Arce. L'anterior presen-tadora, Susanna Griso, passa a ocupar-sedel magazín informatiu de matins, Espejopúblico. La periodista catalana MònicaCarrillo s'ocuparà de Notícias de la mañana(6.00 hores) acompanyada de Luís Fraga.
AUTOCONTROL ANALITZA LAPUBLICITAT INFANTIL. L'Asociaciónpara la Autoregulación de la ComunicaciónComercial (Autocontrol) analitza la quali-tat de 1.186 anuncis dirigits majoritària-ment als infants a través de la televisió. Un67% d'aquesta anuncis han obtingut undictamen “positiu”; en el 26,7% dels casosAutocontrol ha realitzat observacions. El5% han obtingut un suspens. Les televisionsespanyoles van invertir l'any passat 145milions en publicitat infantil.
10 de desembreDIA INTERNACIONAL DE LARÀDIO I LA TELEVISIÓ. Enguany lalluita contra la sida és el tema protagonistaque se celebra en el Dia Internacional de laRàdio i la Televisió. La UNICEF ha centratla campanya en la infància amb el lema“Units per la infantesa. Units contra la sida”.
12 de desembreDEFENSA DE FUTUR DE RÀDIO 4.El Col·legi de Periodistes de Catalunyademana amb urgència una solució per aRàdio 4 a tan sols 18 dies de la data en quèl'emissora podria desaparèixer engolidaper la reestructuració de RTVE. Encomplir-se trenta anys de Ràdio 4, elCol·legi celebra un acte a la seu col·legialsota el títol “Ràdio Pública a Catalunya,escenaris de futur”. Hi intervenen, PereFont Garsa, autor del llibre Ràdio 4 la
primera en català; Armand Balsebre, cate-dràtic del Departament de ComunicacióAudiovisual i Publicitat de la UAB i JosepGifreu, catedràtic de Teoria de la Comuni-cació de la Universitat Pompeu Fabra. ToniMarín modera l'acte i el clou, Antoni Vidal,director de RNE-Catalunya. Cadascun delsponents estan d'acord que Ràdio 4 “és unpatrimoni històric que cal salvaguardar” iha estat “l'instrument més important per apersones que parlen el català sense havernascut aquí.”
EL CONGRÉS EXAMINARÀ ELSCANDIDATS A RTVE. La Mesa delCongrés acorda que els vuit candidats aformar part del Consell d'Administració dela nova Corporació de RTVE seran exami-nats per la Comissió Consultiva de Nome-naments el pròxim 18 de desembre. Ja esconeixen set dels dotze candidats: Propo-sats pel PSOE, Luís Fernández, MiguelÁngel Sacaluga, i Mari Cruz Llamazares;per IU-ICV, Teresa Aranguren; per ERC,Francesc Bellmunt; per CiU; Josep ManuelSilva i per la UGT, Santos Miguel Ruesca.Pròximament es comunicaran els quatrecandidats del PP i el proposat per CCOO.
EL PERIÓDICO CELEBRA ELNÚMERO 10.000. Amb assistència delpríncep Felip, El Periódico de Catalunyacelebra l'edició del número 10.000. El prín-cep d'Astúries dedica una jornada al rota-tiu. Recorre les instal·lacions, assisteix alconsell de redacció, i al departament ons'elaboren els suplements. Felip de Borbóha estat acompanyat pel director del diari,Rafael Nadal, i també per Francisco Mato-sas i Antonio Asensio Mosbah.
ALCOVERRO I VILLORO PREMISVÁZQUEZ MONTALBÁN. El Col·legide Periodistes de Catalunya informa queels periodistes Tomàs Alcoverro i JuanVilloro són els guanyadors de la terceraedició Premi Internacional de PeriodismeVázquez Montalbán en els apartats deperiodisme cultural i polític i periodismeesportiu respectivament. El jurat atorgauna menció especial a l'escriptora TeresaPàmies “pel seu compromís actiu i perma-nent al servei del país, palesat a través de laseva obra i les col·laboracions en mitjans decomunicació.” Alcoverro ha estat premiaten reconeixement a la seva llarga trajectò-ria professional en l'àmbit de la informacióinternacional i el “compromís professional
Griso deixa l’informatiu i presenta un magazín
Foto: A
nten
a 3
El príncep observafotografies de quan era petitdurant la visita a la redaccióFo
to: E
l Periódico
44
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
D I A A D I A
per informar des de llocs en conflictebèl·lic, especialment des de l'Orient Mitjà.Juan Villoro destaca per les cròniques iassaigs crítics entorn l'esport de masses enespecial de futbol. El Premi VázquezMontalbán està convocat conjuntamentpels diaris El País, Avui, El Periódico deCatalunya, el grup Planeta, Random HouseMondadori, el Col·legi de Periodistes i elFC Barcelona.
CAU UN 2% LA DIFUSIÓ DEDIARIS. L'Asociación de Editores deDiarios de España (AEDE) publica elLlibre Blanc de la premsa diària 2007,editat per l'entitat. L'any 2006 la circulaciómitjana estimada de periòdics va ser de4.196.000 exemplars diaris, xifra que repre-senta un baixa del 2,1% respecte a l'anyanterior. La competència d'Internet, l'apa-rició creixent de premsa gratuïta són dosdels factors determinants del descens devendes.
DADES DE L'ÚLTIM EGM. L'EstudiGeneral de Mitjans (EGM) publica lesdades de l'última onada en l'apartat depremsa i radiofònic. A l'Estat, encapçala elrànquing El País, que supera els dos milionsde lectors diaris. En segona posició està ElMundo (1.338.000 lectors), 69.000 més queen el mesuratge anterior. El Periódico deCatalunya figura en tercera posició(789.000) per davant d'ABC (739.000). LaVanguardia té 697.000 lectors. En l'àmbitregional La Voz de Galicia guanya 13.000lectors, Correo en perd 35.000 i La Razón7.000. La premsa gratuïta experimenta unretrocés general excepte ADN (1.115.000).L'audiència radiofònica està encapçaladaper la cadena SER, que es proclama líderd'audiència (4.705.000 oients) L'EGMtorna a comptabilitzar l'audiència de laCOPE, que se situa en 2.241.000 oients. Lisegueixen Onda Cero (1.862.000), RNE-1(1.174.000) i Punto Ràdio (450.000). ACatalunya, l'emissora més escoltada ésCatalunya Ràdio amb 564.000 oients aldavant de la cadena SER que a Catalunyaen suma 495.000. RAC 1 té una audiènciade 277.000 persones, seguida de COMRà-dio (34.000) i d'ONA Catalana (18.000).
13 de desembreTRENTA ANYS DE RÀDIO 4. Fa 30anys, a les set del matí, naixia Ràdio 4 coma emissora de RNE en català. Les primeresparaules les va pronunciar el locutor JoanAlbert Argerich. Avui, enmig de la incer-tesa que envolta l'emissora els treballadorsde la primera en català celebren l'aniversariamb una programació de caràcter festiu ireivindicatiu a la plaça Catalunya.
L'ESPERIT DEL REPORTATGE. LaUniversitat de Barcelona i el Col·legi dePeriodistes de Catalunya presenten en unacte a la seu col·legial l'obra El espíritu delreportaje, editat per Publicacions i Edicionsde la UB. Hi intervenen, Josep Martí
Gómez, de la Junta de Govern del Col·legi;Salvador Alsius, degà d'Estudis de Perio-disme de la UPF; Francesc Escribano, direc-tor de televisió de Catalunya i JaumeVilalta, autor, periodista i director delprograma Quèquicom de TV3.
NOUS CONSELLERS DEL CAC. Lacatedràtica d'Antropologia i exdiputadaDolors Comas, l'exdirector general deMitjans i Serveis de Difusió Audiovisual,Santiago Ramentol, i l'exdiputat JosepMicaló seran nous consellers del ConsellAudiovisual de Catalunya (CAC). Estàprevist que aquests nomenaments i d'altrescorresponents a set senadors de designacióautonòmica s'aprovin en el ple del 21 dedesembre.
LA TV BELGA PREGONA LA INDE-PENDÈNCIA DE FLANDES. La cadenapública de televisió belga RTBF interrompels seus programes per anunciar en unaemissió de política-ficció que “Flandes haproclamat la independència! El rei aban-dona el país! Bèlgica ja no existeix!”L'emissió es proposava promoure un debatpúblic sobre aquesta qüestió, però imme-diatament desperta reaccions d'indignacióentre la classe política, sorpresa i inquietudentre els espectadors. En finalitzar aquestespecial noticiari la cadena obre un debat iconvida els teleespectadors a explicar perSMS si “s'ho havien cregut”.
PREMIS DELS PERIODISTESPARLAMENTARIS. L'Associació dePeriodistes Parlamentaris atorga els seuspremis anuals als diputats, senadors i euro-diputats més destacats. El premi estrella alde millor orador va ser per al ministre del'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba. Elscatalans premiats són Joan Tardà (ERC) iel convergent Ignasi Guardans, que vaobtenir el d'eurodiputat de l'any. El premide millor relació amb la premsa va ser per aAlfonso Perales, que està greument malalt.Altres premiats van ser Eduardo Madina(PSOE), Pío García Escudero (PP) iGaspar Llamazares (IU).
14 de desembrePUIGBÓ ESTRENA PROGRAMA. Elperiodista Josep Puigbó es fa càrrec del nouprograma de 8tvAmics, coneguts i saludats,que abordarà temes d'actualitat amb inter-venció d'actuacions musicals i persones del
món de l'espectacle o del periodisme. Tédues hores de durada i inclou la participa-ció dels espectadors.
TRESSERRAS PROPOSA UNCONCURS PÚBLIC A LA CCRTV. Elconseller de Cultura i Mitjans de Comuni-cació Joan Manuel Tresserras planteja lapossibilitat que la nova llei de la CCRTVpermeti la selecció dels seus directius através d'un “concurs públic passant per untràmit parlamentari i fixant les responsabi-litats d'aquests directius davant del Parla-ment.” Tresserras, pretén que la nova llei dela CCRTV sigui “la més democràtica que hihagi a Europa en l'àmbit de la ràdio i latelevisió públiques.”
15 de desembreTRIOLA, DIRECTOR GENERAL DECOMRÀDIO. El periodista FrancescTriola pren possessió del càrrec de directorgeneral de COMRàdio. Durant l'acte, presi-dit pel diputat de govern local AntoniFogué en representació de CelestinoCorbacho, Triola destaca “la necessitat del'emissora d'adaptar-se a les exigències deles noves tecnologies.”
16 de desembreDEBAT SOBRE DRETS LABORALSDELS PERIODISTES. Una representacióde periodistes gallecs, catalans i andalusoses reuneixen a Santiago de Compostel·la ales jornades “Dereitos laborais bàsicos eestratexias de negociación” per debatre elsdrets dels professionals de la informació. Lareunió ha estat organitzada pel Sindicat deXornalistas de Galicia (SXG). La trobadaha comptat amb el suport de la Conselleriade Traballo.
18 de desembreMARIONA XUCLÀ A 8TV. La perio-dista gironina Mariona Xuclà estrena a 8tvel magazín X-tra. S'emetrà de dilluns adivendres poc abans de les nou de la nit i técom a objectiu fer “un repàs de les notíciesmés destacades de l'actualitat social “queno exclourà un minutatge diari a la infor-mació rosa. La presentadora del programa,Mariona Xuclà, ha tingut al seu càrrec ante-riors programes televisius: De buenamañana (Antena 3), El euromillón (Tele 5)i en programes de Televisió de Catalunya.
El conseller deCultura i Mitjansde Comunicació,Joan ManuelTresserrasFo
to: G
eneralita
t
Dolors Comas, un dels tres nousfitxatges del CACFo
to: C
AC
45
CAPÇALE
RA N
OVEMBRE-D
ESEMBRE 2
005
L'APPEC DIGITALITZARÀ REVIS-TES. L'Associació de Publicacions Periò-diques en Català (APPEC) iniciarà el generla digitalització de les seves revistes. En unaprimera experiència es procedirà a actuaren deu revistes; més endavant s'incorpora-ran la resta de publicacions. L'APPECengloba 140 revistes d'informació general iespecialitzades amb una difusió de 750.000exemplars i 2,5 milions de lectors. El cost dela digitalització correrà a càrrec de lesempreses editores i la Generalitat.
PREMIS TINTERO I SECANTE. L'As-sociació de Periodistes d'InformacióEconòmica (APIE) atorga els PremisTintero i Secante. El primer (per les facili-tats donades a la premsa ) correspon aJavier Gómez Navarro, president delConsejo Superior de Cámaras. El Secante(pel poc accés a la premsa) recau en laministra de Foment, Magdalena Álvarez.
19 de desembreNOMENAMENTS A LA CONSELLE-RIA DE CULTURA. El Govern de laGeneralitat aprova cinc nomenaments a laConselleria de Cultura. Albert Sáez iEduard Voltas són els nous secretaris deMitjans de Comunicació i Cultura respecti-vament. Gemma Domènech és la respon-sable de la Direcció General de Comunica-ció i Anna Falguera la de Cooperació.Montserrat Guri és la nova directora deServeis.
ENDAVANT EL CONSELL DECULTURA I LES ARTS. El conseller deCultura, Joan Manuel Tresserras dóna aconèixer l'interès de l'Executiu per tirarendavant el projecte de llei del Consell deCultura i les Arts i la seva aprovació alParlament “abans de l'estiu”. Es parteix deltext elaborat sota els mandats de CaterinaMieras i Ferran Mascarell del qual “no s'hatocat ni una coma.” Tresserras explica queel projecte s'inscriu en la tradició de l'ArtsCouncil britànic, una autoritat independentque assumeix les directrius de la políticacultural, perquè les polítiques culturals i decomunicació “tinguin el màxim consens”
LA NIT DE L'EDICIÓ I ELS SEUSPREMIS. Té lloc a l'Hotel Arts de Barce-lona la 21 festa de la Nit de L'Edició orga-nitzada pel Gremi d'Editors de Catalunya.
Al llarg de la vetllada s'hi atorguen elspremis anuals. A l'economista FabiàEstapé, el premi Atlàntida de Labor Cultu-ral per la manera d'apropar l'economia algran públic. A Eva Piquer el de millor arti-culista en llengua catalana. Un altre a laCorporació Catalana de Ràdio i Televisió(CCRTV). Altres premis s'atorguen alsuplement del diari El Correo, a ManuelRodríguez Rivero d'ABC, a Canal 2 Anda-lusia, i als escriptors Juan Cruz i AlmudenaGrandes pel seu espai Leer i releer de laSER.
FRANÇA PREMIA JOAN DESAGARRA. El Ministeri de Cultura de laRepública Francesa atorga al periodista icrític d'art Joan de Sagarra la distinciód'Oficial de les Arts i les Lletres lliuradaper Christopher Miles, secretari generaladjunt de Música, Dansa, Teatre i Espec-tacles del Ministeri de Cultura. Sagarra, natel 1938 a Neuilly amb els pares exiliats acausa de la Guerra Civil, mai va perdre elcontacte amb França. Fou estudiant a laSorbona i membre de l'Institut d'EstudisTeatrals a través del qual va conèixer deprop el món del teatre. Crític d'art a Barce-lona actualment ofereix les seves opinions ales pàgines de La Vanguardia.
LUÍS FERNÁNDEZ, PRESIDENT DERTVE. El Congrés dels Diputats vota elsvuit membres del Consell de RadiotelevisióEspanyola (RTVE) i per primera vegadan'elegeix el president, Luís Fernández. Hoestipula la nova llei que regirà la corporacióestatal. Són elegits vuit consellers proposatspels diferents grups polítics: Jesús Andreu(PP), Teresa Aranguren (IU-ICV), FrancescBellmunt (ERC), Manuel Esteve (PP), LuísFernández (consensuat entre PSOE i PP),Héctor Maravall (CC.OO), Santos MiguelRuesca (UGT) i Ángel Sacaluga (PSOE).S'hi afegeixen els quatre votats pel Senatque són Josep Manuel Silva (CiU), MaríaCruz Llamazares (PSOE), Andrés MartínVelasco (PP) i Rosario López Millares (PP).
21 de desembreHEREU ACCEPTARÀ PREGUNTES.L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu,respondrà a preguntes que se li formulindesprés de la tradicional conferència alCol·legi de Periodistes de Catalunya,Projecte Barcelona, que tindrà lloc el 9 degener. La Junta del Col·legi ha demanatprèviament a l'Ajuntament de Barcelona
que la conferència anual inclogui la possibi-litat de formular preguntes a l'alcalde.Aquesta conferència segueix la tradició deles intervencions dels alcaldes de Barcelonaal Col·legi de Periodistes de Catalunya. El2007 se celebrarà a la seu del Col·legi d'Ar-quitectes de Catalunya, ja que el Col·legiestà en procés d'eliminar barreres arqui-tectòniques per a una millor accessibilitat.
23 de desembreTRESSERRAS APOSTA PEL CENTREDE SANT CUGAT. En diferents compa-reixences públiques (programa 135 esconsde TVE Catalunya i entrevista a El Perió-dico), el conseller de Cultura i Mitjans deComunicació Joan Manuel Tresserrasaposta per l'enfortiment del centre de TVEa Sant Cugat i la conversió en un nou canalcatalà que arribi a tot l'Estat. El termini detres mesos de continuïtat que té Ràdio 4 ila programació en català de TVE s'ha d'em-prar per “fer propostes potents i garantir-neel futur.” Amb vistes a això el consellercrearà un equip negociador per abordar elfutur d'ambdós mitjans audiovisuals.
GENER DE 2007
1 de generCENT CINQUANTA-CINC PERIO-DISTES ASSASSINATS. La FederacióInternacional de Periodistes (FIP) ha xifraten 155 el nombre de professionals de lainformació assassinats o morts en circum-stàncies no aclarides durant l'any 2006.Segons Aidan White, secretari general de laFIP, l'any 2006 ha enregistrat “les pitjorsxifres que es recorden quant a brutalitat iimpunitat en els assassinats a periodistes.”El pitjor escenari va ser l'Iraq on van morirdes de l'ocupació nord-americana 170corresponsals, entre ells el càmera JoséCouso i dos companys seus.” Altres zonesamb més crims són l'Amèrica Llatina, espe-cialment Mèxic, Colòmbia i Veneçuela (hivan morir 37 periodistes). A l'Àsia (Fili-pines i Sri Lanka) hi va haver 34 víctimes.
2 de generL'ANY MÉS NEGRE, EL 2006. L'in-forme anual de Reporters sense Fronteres(RSF) denuncia l'any 2006 com “el mésnegre” per a la seguretat dels periodistes. Ialerta que van morir 81 periodistes en 21països mentre exercien la seva feina o perhaver expressat opinions contràries alsrègims de països dictatorials. Aproximada-ment la meitat de les morts es van produira l'Iraq. Als periodistes morts en diferentsenclavaments del món cal afegir-hi 32col·laboradors de mitjans de comunicaciómorts, com xofers, agents de seguretat,traductors, tècnics, etc.
Albert Sáez, nou secretari de Mitjans deComunicacióFo
to: A
rxiu
Luís Fernández, màxim responsable de RTVE
Foto: R
TVE
46
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
D I A A D I A
4 de generHAMÀS EXIGEIX L'ALLIBERA-MENT DEL FOTÒGRAF SEGRESTAT.Caps del moviment integrista Hamàsexigeixen al líder de l'Exèrcit islàmic palestíMuntaz Dormosh que alliberi el fotògrafperuà de l'agència France Press segrestat aGaza per un grup radical del MovimentComitè Popular de Resistència. El presi-dent palestí Mahmud Abbas i el primerministre Ismail Haniya també demanenl'alliberament de Razuri. Seixanta perio-distes a Gaza i vint a Ramala es manifestenper demanar l'alliberament del seu col·legai reclamar la llibertat d'expressió.
NOU FORMAT DEL WALL STREETJOURNAL. L'edició nord-americana deThe Wall Street Journal, el líder de la infor-mació econòmica, renova el disseny ambuna reducció del 20% del seu format ante-rior. L'amplada de les seves pàgines haperdut una columna, però conserven lalongitud. El rotatiu es va fundar fa 118 anysi malgrat la seva renovació manté algunescaracterístiques pròpies. Les edicions euro-pees i asiàtiques del diari van ser lesprimeres en adoptar el canvi.
5 de generEL RONDO DESAPAREIX DE TVE.La tertúlia esportiva El Rondo del centrede TVE a Sant Cugat desapareixerà de lagraella la propera setmana a causa de lareestructuració de RTVE. El programas'emetia els dilluns a les 20.50 hores i haviacomplert la novena temporada. Els bonsresultats de l'audiència havien permès tras-passar-lo a La Primera. TVE a Catalunyadisposa actualment de 17 hores setmanalsde programació en català. Al llarg delspròxims tres mesos, el Govern central i l'au-tonòmic juntament amb la direcció deRTVE negociaran el futur de la descon-nexió en català i el futur del centre.
6 de generSEIXANTA ANYS DE DER SPIEGEL.El setmanari alemany Der Spiegel (amb unmilió d'exemplars de tirada) compleix 60anys amb una rebaixa de la seva forçainvestigadora que el va qualificar de “canóde la democràcia”. Al llarg de la seva
trajectòria el setmanari va denunciar casostranscendents sobre la capacitat de defensade l'OTAN, l'escàndol Flick i altres casos decorrupció. La passada setmana Der Spiegelva adoptar una postura crítica envers l'ac-tual govern de coalició entre socialdemò-crates i verds.
7 de generALLIBEREN EL FOTÒGRAFSEGRESTAT A GAZA. Aquesta tarda ésalliberat el fotògraf peruà Jaime Rázuri,segrestat a Gaza. Rázuri és lliurat a laGuàrdia Presidencial per membres de lamateixa milícia que el va raptar fa sis dies.L'alliberament té lloc enmig d'una grantensió a la Franja entre partidaris de Hamàsi d'Al-Fatah.
REACTIVEN EL CAS COUSO. L'advo-cat de la família de José Couso, el càmerade Tele 5 mort a Bagdad, sol·licita al jutgede l'Audiència Nacional Santiago Pedrazque ordeni la detenció internacional delstres militars dels Estats Units que vandonar l'ordre de disparar des del tanccontra l'Hotel Palestina i que va causar lamort del periodista i del reporter de l'agèn-cia Reuters Taras Protsyuk. El desembre elSuprem va anul·lar l'arxiu del cas deciditper un tribunal de l'Audiència Nacional.La vídua de José Couso va recórrer contrala decisió i el passat 11 de desembre elSuprem va dictaminar que el jutgeSantiago Pedraz era competent per perse-guir els fets. Això ha motivat la petició decaptura dels autors dels fets i la reactivaciódel cas.
RTVE REDUEIX LES LLENGÜESCOOFICIALS. A partir d'aquest mesminvaran a RTVE les emissions en llengüescooficials des dels centres territorials deCatalunya, Galícia, País Basc, ComunitatValenciana i Balears. L'únic espai queseguirà emetent-se en llengua cooficial, (aCatalunya, Galícia, Euskadi, ComunitatValenciana i Balears) serà l'informatiuterritorial de les 14 hores a La Primera deTVE. Se suprimeix l'altre informatiu, el deles 20 hores, que s'emetia en llengua coofi-cial. Cas a part és el de TVE Catalunya queocupa una franja horària cada dia en laprogramació de La 2.
SENSE BARRERES A CANALTERRASSA. S'obren portes de treball adiscapacitats per exercir com a tècnics de
televisió o de periodistes a Canal TerrassaTV. El projecte prové del conveni entrel'Ajuntament de Terrassa i l'entitat Discat-Afems, un centre especial de treball senseànim de lucre situat a Premià de Dalt.Discat es dedica a la formació i posteriorinserció laboral de persones amb discapaci-tats en diferents sector socials. CanalTerrassa ha creat un grup de treball depersones amb discapacitats paral·lel a laplantilla. Es tracta d'un projecte experi-mental pioner a l'Estat en el camp de latelevisió i també un experiment únic a laComunitat Europea.
9 de generARRIBA VILAWEB TV. Es presenta ala seu del Col·legi de Periodistes la versiótelevisiva del diari electrònic en català Vila-web que pròximament es podrà veure aInternet després de funcionar en període deproves. Vilaweb TV serà una televisió a lacarta, de distribució oberta que en algunscasos es pengen a Google Video i a YouTube. La informació està adreçada al “terri-tori.cat” i s'inicia amb una producció pròpiade trenta minuts basada informació,música, entrevistes i esport.
TVC EMETRÀ EN ALTA DEFINICIÓ.Enguany, el director general de la Corpora-ció Catalana de Ràdio i Televisió, JoanMajó, proposa al consell d'administraciófixar “quatre gran objectius”. Un: que TVCutilitzi dos dels vuit canals de què disposaen televisió digital per emetre en alta defi-nició; dos: millorar la interactivitat en lesemissores de televisió digital; tres: millorarla gestió empresarial i convertir en grup lesdiferents empreses de la Corporació iquatre: potenciar els informes per millorarels continguts informatius.
11 de generHOMENATGE PÒSTUM A JAUMEVILALTA. El Col·legi de Periodistes deCatalunya ret un homenatge al periodista iadvocat Jaume Vilalta mort el setembre de2006. Vilalta va ser promotor de mitjans decomunicació en llengua catalana, fundadordel diari Avui i membre del consell d'admi-nistració de la Corporació Catalana deRàdio i Televisió (CCRTV). L'any 2003, vaser guardonat amb la Creu de Sant Jordi iun any abans amb la Medalla d'Or deBarcelona.
LA UPF CREA UNA RÀDIO PERINTERNET. La Universitat Pompeu Fabrasigna un conveni amb Catalunya Ràdiosegons el qual posarà en marxa una ràdioper Internet, accessible a través de podcast.Aquesta iniciativa és pionera en l'àmbituniversitari i funcionarà a finals de gener.La redacció estarà formada per uns trentaalumnes de la llicenciatura de Periodisme icomunicació audiovisual de la UPF.
Der Spiegelcompleix sisdècades d’història
Una emissió del desaparegut programa
Foto:TVE
12 de generRENEIX LA REVISTA HELIX. Es recu-peren en edició facsímil els deu números dela revista helix editats a Vilafranca delPenedès entre febrer de 1929 i febrer de1930 per Propostes Culturals Andana. Estractava d'un projecte cultural d'avant-guarda impulsat per Juan Ramon Masoli-ver (1910-1997). La creació d'helix ladevem a un grup d'estudiants de Lletres dela Universitat de Barcelona tots ells interes-sats en les idees surrealistes que vanpromocionar a través de la publicació.
14 de generPRESA DE POSSESSIÓ DELCONSELL DE RTVE. El nou presidentde la Corporació de RTVE, Luís Fernán-dez, i els altres onze membres del Conselld'Administració prenen possessió dels seuscàrrecs al Congrés del Diputats. Els conse-llers electes per primera vegada pel Parla-ment són: Francesc Bellmunt (proposat perERC), Jesús Andreu, Manuel Esteve, Rosa-rio López i Andrés Martín (pel PP), MaríaCruz Llamazares i Miguel Ángel Sacaluga(pel PSOE), Teresa Aranguren (per IU-ICV), Josep Manuel Silva (per CiU),Santos Miguel Ruesga (per UGT), HéctorMaravall (per CC.OO) i el president imembre del Consell, Luís Fernández,consensuat per PP i PSOE.
15 de generJAVIER PONS NOU DIRECTOR DETVE. El primer Consell d'Administracióde la Corporació de RTVE relleva ManuelPérez Estremera de la direcció de TVE inomena Javier Pons per substituir-lo. Elnou director té 47 anys. Format professio-nalment a la Universitat Autònoma deBarcelona, ha treballat a la ràdio (primer aRàdio Reus) i a la televisió. Va posar enmarxa, amb Gemma Nierga l'espai Hablarpor hablar i va fitxar Andreu Buenafuenteper al Terrat. El 1991 va ser nomenat direc-tor d'antena i posteriorment director gene-ral de la cadena musical francesa M-40. Entornar a Espanya el 1994 va ser nomenatdirector de M-80. El 1996 va passar a dirigirLos 40 Principales. Va crear també l'espaide sexe per a joves amb Lorena Berdún. El2001 es va incorporar a l'equip d'El Terratdel qual actualment era director general. ElConsell designa Jaime Gaitero com a direc-tor general corporatiu.
H2O CANAL INFORMATIU DEL'ESGLÉSIA. L'Església catòlica estre-narà el mes d'abril a Itàlia el canal infor-matiu H2O, considerat per la premsa la“CNN” del Papa. El portaveu de la SantaSeu, el jesuïta Federico Lombardi, diu queel nou mitjà serà “independent del Vaticà“i respondrà a les exigències dels catòlicssobre la informació de l'Església al món.
Difondrà entre quatre i cinc notícies al diaen format videoclip que s'emetran enalemany, àrab, espanyol, anglès, italià iportuguès. H2O vol assolir 20 milionsd'usuaris a tot el món entre vídeos, Inter-net i telefonia mòbil.
FÈLIX RIERA DIRECTOR EDITO-RIAL DEL GRUP 62. Un comunicat delGrup 62 fa saber el nomenament de FèlixRiera com a nou director editorial. Elcàrrec estava ocupat per Ernest Folchabans dels canvis en l'accionariat del grup il'entrada de Planeta i Enciclopèdia Cata-lana a la societat. Riera procedeix del mónaudiovisual. Des de la productora Octubreva impulsar les sèries televisives Homenotssobre Josep Pla, Être Dieu sobre SalvadorDalí i Cròniques de la veritat oculta, de PereCalders. Va ser membre del Consell del'Audiovisual de Catalunya (CAC) aproposta de CiU entre 2000 i 2004. És mili-tant d'Unió Democràtica de Catalunya.
Fèlix RierasubstitueixErnest FolchFo
to: G
rup 62
SANCIONEN LA REVISTA MARRO-QUINA NICHAN. El setmanari privatNichan, editat a Casablanca (Marroc), repuna “dura condemna” judicial per un repor-tatge d'humor publicat el 9 de desembretitulat “Acudit. Com es riuen els marro-quins de la religió, el sexe i la política.” Elreportatge estava encapçalat per una grancaricatura burlesca i el contingut feia refe-rència a les dites d'intenció humorística quecirculen popularment. El tribunal deprimera instància de Casablanca hacondemnat Dris Ksikes i Sanna Al Aji,director i redactora de la revista, a una penade tres a cinc anys de presó i inhabilitacióper al periodisme i també a una multa de80.000 dirhams (7.200 euros), a més deltancament de la publicació durant dosmesos. Els afectats presentaran recursos.
16 de generEXTRADICIÓ PER ALS RESPON-SABLES DEL CAS COUSO. El jutgeSantiago Pedraz reactiva l'ordre de deten-ció internacional, amb efectes d'extradició,dels tres militars dels Estats Units que el 8d'abril de 2003 van disparar contra l'HotelPalestina on s'ubicava la premsa i que vacausar la mort del càmera de Tele 5 JoséCouso, de l'ucraïnès Taras Protsyuk, a mésde ferir tres periodistes. El magistratimputa als militars un delicte “contra lacomunitat internacional i un altre d'assassi-nat, ja que Couso tenia la consideració depersonal civil protegit pel Conveni de Gine-bra de 1949.”
ONA CATALANA ES TRASLLADA.Les instal·lacions de Ràdio Barcelona alcarrer Casp seran pròximament la nova seud'Ona Catalana. La notícia del trasllat haocasionat preocupació a la plantilla pelfutur dels llocs de treball. En les darreressetmanes l'empresa ha prescindit de treba-lladors en règim d'autònoms i ha deixat derenovar contractes a diversos treballadorseventuals. El director de la cadena, JordiJordà, tranquil·litza els treballadors perquè“la SER manté el compromís inicial de ferviable l'emissora tal com és actualment. Eldirector atribueix el trasllat al Carrer Caspa “la necessitat de reduir despeses i, pertant, estructures.”
CONDEMNA DE PRESÓ A DOSPERIODISTES. Un jutjat de Sant Sebastiàcondemna dos periodistes de la revistaArdiBeltza a 15 mesos de presó per “calúmnies”per un article publicat el 2000 que relacio-nava un cap de l'Ertzaintza amb unapresumpta xarxa de prostitució i narcotrà-fic al País Basc. En el mateix procedimenthi està també imputat Pepe Rei, director dela publicació, clausurada l'abril de 2001 peljutge Baltasar Garzón.
BRUSSEL·LES DEFÈN EL PLURA-LISME ALS MITJANS. La ComissióEuropea fa públic un informe on s'expressaa favor del pluralisme i la independència en
els mitjans de comunicació. El document esfa ressò de la preocupació expressada pelParlament Europeu i les ONG sobre “laconcentració de mitjans i els seus possiblesefectes sobre el pluralisme i la llibertatd'expressió.” El Consell d'Editors Euro-peus, entitat que acull els principals grupsde comunicació de la Unió mostra la sevasatisfacció per l'informe perquè reconeixels perills de la concentració enfront delpluralisme.
17 de generDOCUMENTALS DE TVC NOME-NATS A NOVA YORK. El programa deviatges Km33, el documental del 30 minuts(“Ramon Parera l'home que va salvarBarcelona”) i la sitcom Jet Lag han estatseleccionats com a finalistes en el NewYork Festival. Cada any el festival atorgamedalles d'or, plata i bronze als millorsprogrames de televisió de tot el món endiferents categories. Els guanyadors esdonaran a conèixer el 2 de febrer en eltranscurs d'una festa en el DowntownAuditorium de la capital.
18 de generLA VANGUARDIA EXPOSA AGIRONA. S'inaugura a la Fontana d'Ordel Centre Cultural Caixa Girona l'exposi-ció “Dibuixants, humoristes i il·lustradorsde La Vanguardia 1881-2006”. La mostrarecull un centenar d'originals i prop de tres-centes reproduccions, majoritàriamentprocedents del MNAC i de col·leccionsprivades d'autors com Casas, Rusiñol,Nonell, Bagaria, Muntañola, Krahn, Perich,Ferreres, Toni Batllori, Joma o JordiLabanda. Els dibuixos, acudits, caricatures oil·lustracions publicades al rotatiu perme-ten valorar l'evolució de la il·lustració il'humor amb el pas del temps.
19 de generELTC AIXECA LA SUSPENSIÓ A LALLEI AUDIOVISUAL. El TribunalConstitucional (TC) aixeca la suspensióque pesava sobre més de cinquanta articlesde la Llei Audiovisual de Catalunya apro-vada pel Parlament català el desembre de
2005 amb el suport de tots els grups menysel del PP. La llei va ser posteriormentimpugnada pel Govern estatal mitjançantun recurs d'inconstitucionalitat admès atràmit el 29 de setembre de 2006. Bona partde la llei quedava aparcada. Els articlesvetats es referien, principalment, a lapresència de la llengua i la cultura cata-lanes en els mitjans audiovisuals i en l'ús del'espai radioelèctric.
EL GAT PERICH GUARDONAMUNTAÑOLA I KIM. Joaquim AubertPuigarnau, Kim, és el guanyador del premid'humor Gat Perich per la sèrie “Martínezel Facha” de la revista El Jueves on espublica des de fa trenta anys. El veteràdibuixant Muntañola rep un premi honorí-fic per la seva llarga trajectòria professio-nal. Els premis es lliuraran el 10 se febrer aPremià on Jaume Perich va residir durantmolts anys. Havia nascut a Barcelona l'any1941 i va morir a Mataró el febrer de 1995.El premi Gat Perich constitueix aquest anyl'Associació Perich Sense Concessionscreada a Premià al marge de les institucionspúbliques i polítiques. L'objectiu éspromoure la feina dels dibuixats d'humormoltes vegades perseguida en diversos llocsdel món.
20 de generDIEGO CARCEDO, PRESIDENTDELS PERIODISTES EUROPEUS. Elperiodista Diego Carcedo és nomenatpresident de la secció espanyola de l'Asso-ciació de Periodistes Europeus Succeeix enel càrrec Carlos Luís Álvarez, Cándido,que va morir l'estiu passat. Aquesta entitates va crear el 1981. Està oberta a tots elsprofessionals compromesos amb els valorsdemocràtics i la construcció europea.
48
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
R E P O R T A T G E
Diego Carcedo ésescollit presidentde la seccióespanyola del’Associació de PeriodistesEuropeusFo
to: A
rxiu
Una imatge de l’exposició de Girona
Foto: laV
angu
ardia
Muntañola i Kim
Foto: E
l Jue
ves
21 de generUN JOVE S'INCULPA DE L'ASSASSI-NAT DE DINK. Detenen a la ciutat deSamsun el jove turc de 17 anys Ogun Samastpresumpte assassí del periodista HrantDink el passat dia 19. En les primeres decla-racions policíaques el jove admet ser l'autorde la mort del director del setmanari turc-armeni Agos perquè “havia llegit a Internetque difamava els turcs.” Erdogan, primerministre turc, afirma que “les bales dispa-rades contra Dink van ser també “contratots els turcs com a nació, contra la unitat, lapau, l'estabilitat i la llibertat de pensament idemocràcia.”
PÚBLICO UN NOU PERIÒDIC. Anuncia Madrid d'un nou periòdic “pròxim aZapatero” que “competiria directamentamb El País”. S'assegura que darrere delprojecte hi hauria alguns dels responsablesdel projecte de La Sexta com Jaume Rouraso el seu actual conseller delegat JoséMiguel Contreras i altres persones“pròximes al president Rodríguez Zapa-tero”. El diari es dirà Público i costarà 50cèntims.
22 de generInformatiu en aranès. Catalunya Informa-ció emet a la Vall d'Aran un informatiu detrenta minuts en aranès. Les paraules “Bondia, son es ueit” sonen a les vuit del matíseguides d'informacions en aranès per alshabitants del territori. El programa esnodreix de les notícies regulars que emetcada dia Catalunya Informació parlades enaranès. Així es podran escoltar declaracionsdels grans líders mundials expressant-se enllengua aranesa. Presenten el nou informa-tiu Ana Geli i José Badia.
23 de generTRESSERRAS PERFILA L'ORGANI-GRAMA. El conseller de Cultura i Mitjansde Comunicació, Joan Manuel Trasserrascompleta l'organigrama. Oriol Izquierdo ésel nou director de la Institució de lesLletres Catalanes (ILC), Adam Manyé,Francesc-Xavier Vega i Ferran Rella sóndirectors territorials del departament aTarragona, Terres de l'Ebre i Lleida,respectivament. Resten per designar elsdelegats de Barcelona, Girona i la novademarcació de Catalunya Central (va sercreada en l'última reforma de la conselleriai encarà està per instituir)
MOR RYSZARD KAPUSCINSKI. L'es-criptor i periodista Ryszard Kapuscinskimor a Varsòvia a 74 anys. Recentment haviasofert una operació de la qual no es va recu-perar. Ha estat un mestre de diverses gene-racions de periodistes, un dels millorsreporters del segle XX i compromès ambels sectors de població més desafavorits. Vaser premi Príncep d'Astúries de Comunica-
ció i Humanitats el 2003, doctor honoriscausa per diferents universitats i autor dedinou llibres, obres tan celebrades comL'emperador sobre el destronament deHailie Selassie d'Etiòpìa, el 1974; El xa o ladesmesura del poder sobre el final delmandat de Reza Palhevi a l'Iran; L'imperi,relatiu a la descomposició de la Unió Soviè-tica o Eben un àlbum de fotos sobrel'Àfrica, entre altres obres.
ROSA MARQUETA CAP D'INFOR-MATIUS DE TV3. La periodista RosaMarqueta és la nova directora d'Informatiusde TV3 en substitució de Jaume Masdeu,que ocupa la direcció corporativa de canalsinformatius, càrrec de nova creació de laCCRTV. Masdeu coordinarà l'activitatinformativa de la CCRTV, TV3, CatalunyaRàdio i Canal 3/24, Catalunya Informació iels canals de notícies a Internet. Marquetava néixer a Tarragona el 1953. Llicenciadaen Ciències de la Informació per la UAB, vaformar part de la plantilla de la cadena desde 1984. Ha estat cap d'edició i editora deTelenotícies Vespre durant nou anys. Entre1996 i 2002 va ser cap de programes espe-cials i editora de Telenotícies nit i de l'infor-matiu del 33 . Des del 2005 era subdirectorad'informatius diaris. El 2002 va posar enmarxa La nit al dia.
24 de generPRESENTACIÓ DE LA “REVISTA DEREVISTES”. L'Associació de Publica-cions Periòdiques en Català (APPEC)presenta en el marc del Fòrum de la Comu-nicació la nova Guia de Mitjans en Català,que en la present edició reuneix les dades demés de mil cinc-cents mitjans de comunica-ció referents a ràdios, televisions i premsa.L'APPEC presenta, a més, la cinquenaedició de l'anuari “Revista de les Revistes”,que en aquesta ocasió tracta de les relacionsentre mitjans de comunicació i poder.
II CONGRÉS D'EDITORS DEPUBLICACIONS PERIÒDIQUES.L'Associació Espanyola d'Editorials dePublicacions Periòdiques (AEEPP)presenta al Centre Internacional de Premsade Barcelona el contingut del II CongrésNacional de Publicacions Periòdiques, quetindrà lloc a Marbella el 18, 19 i 20 d'abrilde 2007. L'AEEPP aglutina una tiradamensual de 104 milions d'exemplars amb
una audiència de 134 milions de lectors/mesi dóna feina a 2.264 persones.
25 de generNIT DE REVISTES EN CATALÀ. Elsvuitens premis APPEC de l'Associació dePublicacions Periòdiques en Català guar-dona les revistes Lluc i Benzina, d'edicionsLa Terra Distingeix també les institucionsÒmnium Cultural del País Valencià i ObraCultural Balear Acció Cultural del PaísValencià i el dibuixant Cesc a títol pòstum.La revista La Terra, de contingut sindica-lista agrari, rep el premi APPEC. Els premises lliuren en el marc de la Nit de Revistesen Català.
SANDRA CAMPS, PREMI REI D'ES-PANYA. La periodista catalana SandraCamps Ocaña és guardonada amb el Premide Periodisme Rei d'Espanya en la catego-ria de Ràdio pel reportatge “Voces silencia-das, Josep M. Alaña”, emès el 15 de març de2006 en el programa El ombligo de la lunade Ràdio Nacional d'Espanya. El jurat havalorat la defensa que el programa fa de laintegració social dels discapacitats.
26 de generEL LLAÇ COMPLEIX CINQUANTAANYS. La revista mensual El Llaç deMolins de Rei celebra el seu cinquantaaniversari amb una festa a la qual assisteixl'expresident del Parlament de Catalunya,Joan Rigol. La revista va néixer amb el nomde Llaç d'Unió sota l'impuls de la Parrò-quia de Sant Miquel, que la va editar finsl'any 1994. Actualment l'edita l'entitatcultural Fòrum XXI i compta amb 600subscriptors.
27 de generEL PERIÓDICO RENOVA LA REDAC-CIÓ. Es produeixen nous nomenaments iorganigrama a la redacció d'El Periódico deCatalunya. El subdirector Iosu de la Torreserà el responsable, a més de la coordinaciódels suplements, de l'àrea d'Esports i de lanova macrosecció que agruparà Cultura iEspectacles, i Gent i Televisió. Al capdavantd'aquesta nova gran secció hi figura la capde redacció Teresa Cendrós. Aquesta àreaestà coordinada també per Eloy Carrasco.
49
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
Rosa MarquetasubstitueixMasdeu en elcàrrecFo
to: T
VC
Foto de grup dels premiats per l’APPECFo
to: A
PPEC
Dins de la nova macrosecció, Ernest Alós ésel responsable de l'àrea de Cultura, Manuelde Luna de Televisió i Luís Pliego de Gent.Són redactors sèniors els periodistes Rosa-rio Fontova, especialista en art i arquitec-tura, i César López dedicat a les arts escè-niques i la música clàssica. El subdirector,Bernat Gasulla, és a partir d'ara el màximresponsable de les seccions de Societat,Catalunya i Gran Barcelona. A més, coordi-narà el “Quadern del Diumenge” i les entre-vistes diàries de la contraportada. A la dele-gació de Madrid, on el subdirector és EnricHernández, passa a ser cap de secció deSocietat Manuel Vilaseró. Al capdavant depolítica hi continua Salomé García. El“Quadern del Diumenge” també viuràcanvis: Rafel Tapounet en serà el nou coor-dinador.
GUARDONS DEL PICA D'ESTATS.L'Avui i el diari econòmic Cinco Díasguanyen ex aequo el premi Pica d'Estats dePeriodisme convocat per la Diputació deLleida que premia els millors treballs enpremsa, ràdio i televisió referents al atractiusde les comarques lleidatanes. El premi obtin-gut per l'Avui és pel reportatge sobre elcastell de l'Albi (Les Garrigues) titulat“Pedra sobre pedra” i publicat al suplementSortim el divendres 11 d'agost de 2006. Eltext i les il·lustracions són obra de RamonOrpinell, director de la Fundació CastellsCulturals de Catalunya. El premi a CincoDías titulat “Vall d'Aran paradís ciclista”,obra de Carlos Pascual, relata una etapa delTour de França en aquelles contrades. Elpremi corresponent a premsa internacionalrecau en un reportatge de la periodistaFrieda Laevaerts, publicat en flamenc a larevista belga Kreo. El millor treball de ràdios'atorga a Ràdio 4 per una sèrie de sisprogrames elaborats per Joan A. Argerichdintre de l'espai A quatre bandes. El Canal 2d'Andalusia també ha rebut un guardó peldocumental “Carros de fuego”. Igualmentha estat guardonat el programa publicat a larevista Mirada sobre “El Renaixement del'Estany d'Ivars”. El premi a la millortrajectòria ha estat per a Juanjo Ballabriga,redactor del diari Segre.
30 de generPERIODISTES PÚBLICS INTEGRATSA LA FAPE. L'Associació Nacionalde Periodistes de les Administracions
Públiques (ANPAP) firmen la seva integra-ció a la Federació d'Associacions dePeriodistes d'Espanya (FAPE) amb elcompromís que la FAPE es converteixi enel seu representat per qüestions que afectinla professió. El conveni ha estat signat pelspresidents d'ambdues institucions,
MICRÒFONS D'OR A DEL OLMO IJIMÉNEZ LOSANTOS. La Federaciód'Associacions de Ràdio i Televisió ha ator-gat un els seus Micròfons d'Or al presenta-dor del programa La Mañana de la COPE,Jiménez Losantos i un altre al conductor deProtagonistas de Punto Ràdio, Luís delOlmo, en la categoria de Premios Extraordi-narios. També a RNE i a l'alcalde de Ponfer-rada, Carlos López Riesgo. Altres premiatsdel món de la comunicació són RamónGarcía, Olga Viza, Pablo Motos, i FernandoÓnega (categoria de ràdio), Lorenzo Milà,Andreu Buenafuente, Filo i Eva González,Tito Valverde, i els responsables de Channelnº 4 (en televisió). El premis es lliuraran aPonferrada el pròxim 21 d'abril.
31 de generNÚRIA RIQUELME FITXA PERRAC1. La periodista Núria Riquelme s'in-corpora a l'equip d'El Món a RAC 1 icol·laborarà amb Xavier Bosch per informarde l'actualitat a primera hora del matí.Riquelme és llicenciada en Periodisme perla UAB, prové d'Ona Catalana on va presen-tar Històries de Barcelona i Accents d'estiu.
FEBRER DE 2007
1 de FebrerINFORME ANUAL DE RSF. L'organit-zació internacional Reporters sense Fron-teres (RSF) publica l'informe anual sobrela llibertat de premsa al món. S'abordendiferents temes, entre ells el dels 110 perio-distes morts en l'exercici de la seva feinadurant el 2006, L'ONG ha analitzat el nivellde llibertat de premsa en 98 països. Engeneral, s’hi mostra pessimista i lamentaque els estats democràtics no defensin elsvalors que proclamen. Pel que fa a Espa-nya, RSF qualifica d'“abusius els poderssancionadors” de la llei catalana de l'audio-visual aprovada pel Parlament el desembrede 2005.
DEL OLMO CELEBRA ELS 70 ANYSA BARCELONA. Quan Protagonistess'apropa al número 10.000 el seu director,Luís del Olmo, celebra els 70 anys a Barce-lona amb alguns dels seus col·laboradors.Entre ells hi figura el publicista RistoMejido enfant terrible exjurat d'OperaciónTriunfo recentment incorporat a Protago-nistas.
PREMIS CIUTAT DE BARCELONADE RÀDIO I TV. Mònica Terribas i iCatfm han estat guardonats amb els premisCiutat de Barcelona 2006 en les categoriesde televisió i de ràdio. Terribas rep la distin-ció pel programa La nit al dia de TV3, unespai “molt consolidat.” iCat fm, de Catalu-nya Ràdio, ha estat distingit com a “projecteinnovador” per la utilització d'Internet i deles tecnologies digitals. En història, espremia Xavier Domènech per la seva tesi“Pequeños grandes cambios (Movimientoobrero y cambio político en la década de lossetenta)” i en multimèdia, Josep Torras pelseu projecte innovador Fu-Tour.
COPE TANCA LA DELEGACIÓ DEMANRESA. La gerència de COPE Barce-lona decideix tancar la delegació deManresa i prescindir de la redactora RosaVilajosana. Amb aquesta decisió desapa-reixen els programes locals i s'afavoreixenels procedents de Barcelona o de Madrid.La manca d'anunciants pot haver-ne estatla causa.
JORNADES DE FOTOPERIODISME AASTÚRIES. Des d'avui i fins al 4 de febrertenen lloc al Campus de Mieres lesPrimeres Jornades Internacionals de Foto-periodisme organitzades per l'associacióProfessional de Fotoperiodistes d'Astúries.Tallers, taules rodones i exposicions confor-men el contingut de la mostra.
2 de febrerGARRAF TELEVISIÓ PER INTER-NET. A través del web Garraf.tv es pottrobar Garraf Televisió que ofereix unaprogramació d'àmbit comarcal amb diver-sos espais específics, coma ara entrevistesamb personatges vinculats a la comarca,cuina, informatius, esports, i documentals.La secció de Societat serà la més àmplia irecollirà esdeveniments propis de la zona,festes i commemoracions.
50
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
R E P O R T A T G E
Iosu de la Torre,responsable delssuplements,l’àrea d’Esports id’una macrosecció queagrupa Cultura iEspectacles iGent i TelevisióFo
to: E
l Periódico
Terribas, Premi Ciutat de Barcelona 2006
Foto: T
VC
Núria Riquelme
Foto: R
ac1
51
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
3 de febrerNOVA YORK PREMIA PROGRAMESDE TVE I TV3. El reportatge “Infanciarota”, de Documentos TV, de La 2 i la sèrieAmar en tiempos revueltos, de la tarda deTVE1 són premiats en el Festival Interna-cional de Televisió i Promocions de NovaYork en les categories de Millor Repor-tatge d'Investigació i Drama respectiva-ment. El documental de La 2 rep unamedalla de bronze i Amor en tiemposrevueltos, una medalla de plata. Dosproduccions de TV3 també reben premisen el New York Festival: Km 3 unamedalla de bronze, en l'apartat de viatges iturisme. El reportatge “Ramon Parera,l'home que va salvar Barcelona” va rebrela medalla de bronze en història i societat.
VANITY FAIR ENTRE NOSALTRES.Els directius de Condé Nast preparen l'edi-ció a Espanya de la revista Vanity Fair en laqual invertiran 12 milions d'euros (més de2.000 milions de pessetes) per un públicpotencial de 40 milions. Els editors seranAdvance Publications dels jueus SamuelIrving i Donald Newhouse.
REPORTER ESPANYOL PREMIATAMB UN EMMY. El periodista MiguelÁngel Rodríguez (Gijón 1979) va ser guar-donat amb un Premi Emmy al millorreporter de notícies de 2006 als EstatsUnits. Llicenciat en Periodisme i Comuni-cació Audiovisual per la Universitat SanPablo CEU de Madrid es va desplaçar alsEUA on va fer un màster de PeriodismeAudiovisual de la Universitat de Miami.Actualment presenta un informatiu a Tele-mundo 51 un canal que emet en castellà alsud de Florida.
DRETS D'AUTOR A 0,04 EUROS. LaGaceta Legal i Fiscal editada a Madridpublica la xifra que pagaran les empresesde press-clipping per cada article periodís-tic reproduït en les revistes de premsa, enconcepte de remuneració de drets d'autor.Serà de 0,04 euros per article firmat.
5 de febrerTHE TIMES PUBLICA UNA ENTRE-VISTA A DE JUANA. El diari britànicThe Times publica una entrevista acompa-nyada de fotografia de l'etarra empreso-nat, Iñaki de Juana Chaos, captada a l'hos-pital on segueix una vaga de fam des de famés de noranta dies contra la condemna dedotze anys i set mesos per haver escrit dosarticles que l'Audiència Nacional consi-dera amenaces.
BOICOT DEL PSOE I IU A TELE-MADRID. L'Executiva Federal del PSOEacorda que cap dels seus membres partici-parà en programes de Telemadrid fins ques'acabi “la censura i la manipulació informa-tiva” denunciada pel Comitè d'Empresa dela cadena. D'altra banda, Izquierda Unida
(IU) se suma a la decisió del PSOE i anun-cia que “tampoc participarà en debats oprogrames de Telemadrid” per la “manipu-lació informativa” denunciada pel Comitèd'Empresa. La direcció de la cadena argu-menta que el boicot anunciat “és un clarintent de silenciar i anular Telemadrid.”
ANTONI LLADÓ DIRECTORD'INDÚSTRIES CULTURALS. Elconseller de Cultura i Mitjans de Comuni-cació Joan Manuel Tresserras nomenal'economista i advocat Antoni Lladó, direc-tor de l'Institut Català de les IndústriesCulturals (ICIC) que substitueix XavierMarcé. Lladó i Gomà Camps (Barcelona1954) és llicenciat en Dret i CiènciesEconòmiques. Ha estat professor d'Econo-mia d'Empresa de la UAB i consultor inde-pendent per diferents institucionspúbliques i privades.
6 de febrerRNE DEIXA EL PASSEIG DEGRÀCIA. L'1 d'abril Ràdio Nacionald'Espanya (RNE) a Catalunya deixaràl'antiga seu del passeig de Gràcia per tras-lladar-se a un edifici de nova construcciódel 22arroba. L'edifici està ubicat en unsolar de 1.427 m2 situat al carrer Roc Boro-nat. Ocuparà 3.000 m2 distribuïts en tresplantes a més d'un soterrani per a aparca-ments. L'edifici serà propietat de RNE. Ladel passeig de Gràcia era de lloguer. Eltrasllat preveu el manteniment de l'estruc-tura actual, inclosa Ràdio 4.
LE MONDE TREU UN DIARIGRATUÏT. La regió de París estrena unnou diari gratuït de nom Matin Plus, editatconjuntament per l'empresari VincentBolloré i l'editora del diari Le Monde.Distribuirà diàriament 350.000 exemplars,una xifra menor a la dels altres tres compe-tidors gratuïts (20 Minutes, Métro i DirectSoir). Matin Plus està associat a unacadena de periòdics gratuïts regionals:Lyon Plus, Marseille Plus, Lille Plus, Mont-pellier Plus i Bordeaux Plus.
CENTELLES A LAVIRREINA. Fins al18 de març roman oberta al Palau de laVirreina l'exposició de fotografies“Centelles les vides d'un fotògraf, 1909-1985”, on es poden veure un gran nombred'imatges que permeten descobrir aspectesde la vida social del temps de la República,
la Guerra Civil i l'exili. El 1976, Centelles vaviatjar a Carcassona per recuperar la maletade més de quatre mil negatius tret d'Espa-nya al final de la Guerra Civil que una famí-lia francesa de camperols li va guardarmentre ell es trobava al camp de concentra-ció de Bram (França) on va sobreviure desde l'1 de març fins al 13 de setembre de 1939.Centelles no va poder exercir la seva profes-sió durant el franquisme. A partir de 1976pogué recuperar la seva dignitat professio-nal sent considerat un dels mestres del foto-periodisme juntament amb Robert Capa,Garda Taro o David Seymur.
7 de febrerCOM ES VENEN LES NOTÍCIES.Comença a Caixa Fòrum el cicle de debats“Com ens venen les notícies”, organitzatper l'Obra Social de La Caixa. Es desenvo-luparan fins al 28 de febrer. Hi participenuna trentena de periodistes: directors dediaris, redactors, corresponsals i estudiososde la comunicació. Durant aquests diestindran efecte vuit debats on es reflexio-narà sobre els reptes de la premsa escritadel segle XXI i en especial relatius a l'ori-gen de les notícies. S'analitzaran qüestionscom la feina dels corresponsals internacio-nals i la seva relació amb les redaccionssituades a milers de quilòmetres de distàn-cia. També es tractarà de la relació entre elmón polític i el periodisme i finalment de lapremsa de fora de Barcelona i les sevesparticularitats.
BUENAFUENTE REBUTJA ELMICRÒFON D'OR. Andreu Buena-fuente (director de Buenafuente d'Antena3) guardonat amb un Micròfon d'Or de laFederació d'Associacions de Ràdio i Tele-visió decideix rebutjar el premi perquètambé se li ha atorgat a Federico JiménezLosantos, director de La mañana de laCOPE. A Buenafuente l'ofèn l'estil deJiménez Losantos i precisa que “no tan solsm'ofèn a mi sinó al periodisme” Els premises lliuraran el 21 d'abril a Ponferrada,ciutat on va néixer Luís del Olmo, que n'ésel president d'honor.
8 de febrerDEL OLMO NO COMPARTIRÀESCENA AMB LOSANTOS. Luís delOlmo, president d'honor de la Federació
52
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
R E P O R T A T G E
Antoni Lladó,nou director de l’ICICFo
to: A
rxiu
Una de lesimatges del’exposició de la VirreinaFo
to: A
gustí C
entelle
s
d'Associacions de Radio i Televisió(FARTE), anuncia que el dia del lliura-ment del Micròfons d'Or (21 d'abril) aPonferrada “no estarà en el mateix esce-nari que Jiménez Losantos” guardonat peljurat amb un Micròfon d'Or. Del Olmo,que formava part del jurat, diu que “no vapoder impedir que atorguessin el guardó aun professional de “l'insult, la mentida i lademagògia.”
9 de febrerGUARDONS WORLD PRESSPHOTO. El premi World Press Photo a lamillor imatge ha estat per al nord-americàSpencer Platt realitzada el passat 15d'agost a Beirut. Mostra el contrast entreun grup de joves ocupants d'un descapo-table davant d'una sèrie de destrosses perun bombardeig d'Israel. Platt té 36 anys itreballava per a Getty Images. En altrescategories, s'han premiat cinc fotògrafsespanyols: Pep Bonet, Daniel Beltrà,Moisés Saman, Arturo Rodríguez i JoséCendon, que ha estat premiat en l'apartatAssumptes Contemporanis amb la imatged'un malalt en un hospital psiquiàtric deBurundi.
COMIAT DE VINT TREBALLADORSA ONA CATALANA. L'empresa d'OnaCatalana, ara propietat de PRISA, anunciaal col·lectiu de treballadors el trasllat del'emissora al carrer Casp de Barcelona afinal de mes i la reducció d'una vintena dellocs de treball. Empresa i treballadorsnegocien a continuació les condicions delsacomiadaments. Ona Catalana es conver-tirà en endavant en una radiofórmulaesportiva.
PREMIS DE LA PREMSA DEMADRID. La Junta directiva de l'Asso-ciació de la Premsa de Madrid concedeixels premis de periodisme 2006. El premiMiguel Moya recau en Jesús de Polanco,president de PRISA; el Rodríguez Santa-maría, en Antonio Fontán exdirector deldiari Madrid; el Víctor de la Serna és per aArsenio Escolar, director editorial delgratuït 20 Minutos. El Javier Buenos'atorga a Jesús María Zuloaga, de LaRazón i el premi Larra a Cristina Villa-nueva, del canal televisiu La Sexta.
10 de febrerL'APPEC EN VERSIÓ DIGITAL.L'Associació de Publicacions Periòdiquesen Català (APPEC) prepara el llançamentde l'edició digitalitzada a través del portalZinio que es consolidarà el mes de març is'estrenarà l'abril. A través de la venda enlínia es potenciaran les capçaleres quegràcies a l'estalvi de paper permetranbaixar costos. La utilització de la Xarxafarà també que les revistes tinguin unaprojecció internacional.
VINT-I-CINQUÈ ANIVERSARI D'EL3 DE VUIT. Enguany es compleixen 25anys del setmanari del Penedès El 3 de vuit.El primer director del setmanari va serEmili Álvarez Moliné fins al 1987, en quèes va fer càrrec de la direcció Ricard Rafe-cas, l'actual responsable. Una de les fites dela publicació va ser la normalització de lallengua catalana en coneixements especí-fics com el del sector vitivinícola.
LLIURAMENT DE GATS PERICH APREMIÀ DE DALT. En aquesta ediciósón dos els professionals de l'humor guar-donats amb el Gat Perich. Ha rebut unguardó Joaquim Aubert Puigarnau (Kim)creador de Martínez el Facha, un delspersonatges més populars de la revista ElJueves. El veterà Joaquim Muntañola, de93 anys, ha estat distingit amb un Gathonorífic en reconeixement a la seva llargatrajectòria com a humorista gràfic en laqual s'hi compta la creació de Josechu elVasco.
12 de febrerENCONTRE AMB CASA ÁRABE ALCIPB. Organitzat pel Centre Internacio-nal de Premsa de Barcelona (CIPB) té llocun encontre de representants de CasaÁrabe amb periodistes catalans on es parlade la situació política i econòmica al'Orient Mitjà. Pel col·lectiu de periodistes,assisteixen Xavier Batalla, president delCIPB; Esther Vera, delegada a Catalunyade Cuatro; Rosa Massagué, Xavier Mas deXaxàs, Marta Rosés, Rosa Mora i JordiNavarro.
MONTSE ABBAD DIRECTORA DETVE-CATALUNYA. Nomenament deMontse Abbad i Sort (Barcelona 1963)com a directora de TVE-Catalunya. Substi-
tueix Joan Tàpia, que ocupava el càrrec desde fa dos anys. La nova directora ha treba-llat en diversos projectes audiovisuals i decomunicació. Va estar vinculada a TVE-Catalunya en l'època de Miramar. Ha estatguionista per a les productores BocaBoca,Cartel, Guadiana i Video Zapping. Méstard va col·laborar a El terrat i últimamentera subdirectora de continguts de ficciód'Antena 3. Un dels primers objectius de lanova direcció serà abordar la supervivènciadel centre de producció de Sant Cugat isobretot de les desconnexions territorials.
CONTRASTANT PLEGA. El col·lectiuContrastant fa públic un comunicat onanuncia la fi de la renovació periòdica delseu web que tenia fa sis anys. Els creadorsd’aquest projecte, són els professors desecundària Miquel Almirall, Albert Berrioi Vicent Conca. Es tracta d'un portal dedi-cat especialment al recompte de manifes-tants. El col·lectiu addueix que actualmenttenia manca de temps per fer “actuacionsfluïdes” i un cert cansament per explicarsempre les mateixes coses.
13 de febrerUN REPORTATGE D'EL MUNDO,CIUTAT DE BARCELONA. Una sèriede set articles publicats a El Mundo entreel 17 de desembre de 2006 i el 16 de generde 2007, guanya el Premi Ciutat de Barce-lona de Periodisme. Els premiats són elsperiodistes Félix Martínez i Nando García,i també el fotògraf Joan Manuel Baliellas.El treball guardonat narra el descobrimenta Espanya del cap militar de la Triple Aargentina Rodolfo Eduardo Almiron, quevivia en un barri pròxim a la ciutat deValència fins a ser localitzats pels autorsdel reportatge. A Almiron se li atribueixenentre 600 i 1.000 assassinats. Actualment ésa la presó.
14 de febrerTVE RENOVA L'EQUIP DE DIREC-CIÓ. Luís Fernández, president de laCorporació RTVE des del passat 15 degener, aposta per fer del centre de SantCugat un “centre de producció per a Cata-lunya, Espanya i el món.” Ho diu alhoraque renova l'equip directiu de TVE ambonze nous nomenaments. Avui MontseAbbad pren possessió del càrrec dedirectora de TVE-Catalunya.
53
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
XavierBatalla, president delCIPBFo
to: I
gnasi R
odríg
uez
La imatge premiada al World Press Photo
Foto: S
penc
er Platt
Luís Fernández, president de RTVE
Foto: R
TVE
LLUM VERDA AL COL·LEGI DEPERIODISTES DE MADRID. La JuntaGeneral Ordinària de l'Associació de laPremsa de Madrid (APM) ratifica perunanimitat la proposta presentada per laJunta Directiva a la Comunitat de Madridper a la creació del Col·legi de Periodistes.El nou organisme no substituirà l'Associa-ció, sinó que ambdues entitats coexistitran icol·laboraran. L'APM compta amb uns setmil socis que han estat informats de laproposta.
15 de febrerRAMON PELLICER AL CAPDAVANTDEL TN VESPRE. Rosa Marqueta,recentment nomenada directora delsserveis informatius de Televisió de Catalu-nya (TVC) ultima la renovació dels Tele-notícies de TV3. Ramon Pellicer es faràcàrrec del TN vespre a partir del 19 demarç possiblement acompanyat de RaquelSans. El TN migdia passarà a ser presentatper Xavier Coral. El del cap de setmana elconduiran Núria Solé i Joan Carles Peris,actual responsable de l'àrea de política.Fonts de TV3 assenyalen que encara nos'han presentat els canvis a la CorporacióCatalana de Ràdio i Televisió (CCRTV)perquè “resten alguns serrells per retocar.”
18 de febrerNO A LA PUBLICITAT MUNICIPALEN ÈPOCA ELECTORAL. El Consell del'Audiovisual de Catalunya (CAC) recordaals responsables municipals, en una cartasignada pel conseller Josep Micaló, que elsajuntaments no poden utilitzar les emis-sions de ràdios i televisions locals públiquesper fer publicitat institucional en períodeelectoral. En aquest temps només es podràfer informació sobre serveis públics, segonsestableix la Llei de la comunicació audiovi-sual de Catalunya.
19 de febrerLLIURAMENT DELS PREMISVÁZQUEZ MONTALBÁN. Té lloc alPalau de la Generalitat el lliurament delsIII Premis Internacionals de PeriodismeVázquez Montalbán convocats pel Col·legide Periodistes de Catalunya, el GrupPlaneta i Random House Mondadori, elsdiaris El País, El Periódico, i l'Avui enperiodisme cultural i polític i el FC Barce-lona i el Col·legi de Periodistes en perio-disme esportiu. Sota la presidència delpresident de la Generalitat José Montilla ien presència de la vídua de ManuelVázquez Montalbán, Anna Sellès, reben elsrespectius guardons Tomàs Alcoverro,corresponsal de La Vanguardia a l'OrientMitjà, i Teresa Pàmies, en la categoria deperiodisme cultural i polític. En la categoriade periodisme esportiu recull el premi l'es-criptor mexicà Juan Villoro.
20 de febrerSANTIAGO GONZÁLEZ DIRECTORDE RNE. El nou director de la ràdiopública (RNE) és a partir d'avui SantiagoGonzález en substitució de Javier Arenas,que va ocupar aquest càrrec durant ladirecció de Carmen Caffarel. El nou direc-tor de RNE havia estat fins ara directorgeneral de la Ràdio Televisió Canària.
ACTE CIENTÍFIC AL CIPB. Té lloc alCentre Internacional de Premsa de Barce-lona (CIPB) un acte de l'Associació Cata-lana de Comunicació Científica. Es lliura elIII Premi Joan Oró a la Divulgació de laRecerca Científica i té lloc una conferènciasobre emocions i intel·ligència social acàrrec d'Ignacio Morgado catedràtic delDepartament de Psicologia i de Metodolo-gia de les Ciències de la Salut de la UAB.
CANVI 16 SERÀ MENSUAL. La revistad'informació general Canvi 16 (versió cata-lana de Cambio 16) presenta en un acte alCol·legi de Periodistes les modificacionseditorials. Passarà a tenir periodicitatmensual (era setmanal), retoca el seudisseny i aposta per informacions i repor-tatges en profunditat. El número de febreranalitza el desplegament de l'Estatut, l'ex-posició homenatge oberta al Palau Robertsobre el bisbe Casaldàliga, la reivindicacióal món de l'esport i el passat i futur delrock català, entre altres temes.
21 de febrerNOU DIRECTOR DE L'AGÈNCIACATALANA DE NOTÍCIES. El perio-dista Saül Gordillo serà el nou director del'Agència Catalana de Notícies (ACN). Vanéixer a Calella el 1972, vinculat a El Punt,en va ser corresponsal entre 1989 i 1993,més tard redactor del rotatiu i membre del'equip fundacional d'El Punt Maresme delqual va ser director. També va dirigir ElPunt Rubí. Actualment era redactor en capd'El Punt Barcelona. A l'ACN ocuparà elcàrrec que va deixar vacant el desembrepassat Joan Besson, que ha estat nomenatdirector de la Ràdio i Televisió d'Andorra.
CENSURADA L'ENTREVISTA DEQUINTERO A GARCÍA. La direcció deRTVE sorprenentment censura l'entre-vista que Jesús Quintero (El loco de lacolina) havia fet a José María García en el
programa dels dimecres de TVE La nochede Quintero. A l'hora d'emetre elprograma apareix un rètol on s'avisa que ladirecció de TVE ha decidit no emetre l'en-trevista. La nota finalitza assenyalant quenomés s'emetrà la part de l'entrevista quefa referència a TVE i al seu president,perquè “no es pensi que aquesta és la raóque es retiri l'entrevista esmentada.” Lacorporació assegura que “va retallar l'emis-sió perquè només s'hi aboquen insults iatacs a terceres persones.” García, sorprèsper la decisió, anuncia un immediata rodade premsa.
22 de febrerNÚMERO 100 DE CARRER. Larevista Carrer que edita la Federació d'As-sociacions de Veïns de Barcelona (FAVB)compleix quinze anys i arriba al número100. Va néixer el 1991 per substituir el but-lletí de l'entitat veïnal i amb l'objectiu deser la veu dels veïns quant a reclamacionsi crítiques de determinats projectes munici-pals d'aleshores. Amb motiu de l'aniversaris'ha editat el segon número de Quadernsde Carrer, que recull les portades de tots elnúmeros editats des de 1991.
TROBADA AMB PIERRE GIACO-METTI AL CIPB. Té lloc al CentreInternacional de Premsa de Barcelona(CIPB) una trobada de periodistes ambPierre Giacometti, director general d'Ip-sos a França, empresa dedicada aenquestes, anàlisi i comentari polític.Giacometti és un dels analistes líders aEuropa en investigació política i opiniópública. A la trobada hi concorren XavierBatalla, president del CIPB; Xavi Casinos,cap de premsa de l'Ajuntament de Barce-lona; Isidre Ambrós, de La Vanguardia, i elpresident de l'Associació de PeriodistesEuropeus de Catalunya, José RamonGonzález Cabezas, membre del Consell dela Informació de Catalunya; Xavier Masde Xaxàs, de La Vanguardia, excorrespon-sal a Washington i Albert Garrido, directorde la revista Dominical d'El Periódico deCatalunya.
CREACIÓ DE LA PLAFAFORMA DECONSELLS AUDIOVISUALS. ElsConsells Audiovisuals de Navarra, Catalu-nya i Andalusia –únics existents a l'Estat–
54
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
R E P O R T A T G E
Saül Gordillodeixa El Puntper l’ACNFo
to: A
CN
Un moment de l’acte commemoratiu
Foto: D
ani C
odina
constitueixen a Pamplona la PlataformaEspanyola de Consells Audiovisuals. Lanova entitat neix amb l'objectiu de conver-tir-se en un fòrum de cooperació percompartir informació i criteris.
24 de febrerADÉU A HISTÒRICS DE TVE.Agustín Remesal deixa la corresponsaliade TVE a Jerusalem on va exercir com areporter de ràdio i de televisió. Abans d'Is-rael va estar destinat Roma, París, NovaYork i Londres. Han estat 33 anys detreball que s'acaben amb el Pla de prejubi-lació que afecta 4.500 treballadors de l'enspúblic. De 2007 a 2008 desapareixeran dela petita pantalla presentadors i periodistespopulars d'entre 52 i 62 anys d'edat. Deixa-ran la feina locutors esportius com QuiqueGuasch, Pere Barthe i José Àngel de laCasa, cap d'esports de TVE, que marxaràdesprés dels Jocs de Pequín, l'històric deTVE, Baltasar Magro, Georgina Cisquella,directora de Miradas 2 i La 2 Notícias,Cristina García Ramos de Corazóncorazón i Rosa Maria Calaf, actualmentcorresponsal a la zona Àsia-Pacífic.
26 de febrerTRASLLAT DE LA NOCHE DEQUINTERO. TV1 trasllada als dimarts Lanoche de Quintero. La cadena pública negaque el canvi de dia (dels dimecres fins arahabituals als dimarts) és deu a “estratègiesde programació” i no té res a veure amb lapolèmica que va originar la setmanapassada la suspensió en el programa del'entrevista a José María García.
ARSENIO ESCOLAR PREMI DEPERIODISME DIGITAL. El director de20 Minutos i del digital 0 és el guanyadorde la sisena edició del Premi de PeriodismeDigital José Manuel Porquet. El juratvalora el seu coneixement d'Internet i delsproblemes existents en alguns països perexercir la llibertat d'expressió a la Xarxa.El premi està convocat per l'Associació dela Premsa d'Aragó amb el suport delGovern aragonès.
27 de febrerNOMENAMENTS A EL PAÍS. Eldirector d'El País, Javier Moreno, nomenaJosé Manuel Calvo subdirector del diari.Juan Cruz passa a ser adjunt a la direccióper a Comunicació i Relacions Exteriors iLuís Prados és el nou redactor en cap de lasecció d'Internacional. José Manuel Calvoha estat fins el present corresponsal d'ElPaís a Washington. És llicenciat en Filoso-fia i Ciències de la Comunicació. Vacomençar a exercir el periodisme a lacadena SER el 1980. El 1986 va ocupar lacorresponsalia de Brussel·les. De nou aMadrid, tres anys després, va ser redactor
en cap d'Internacional del rotatiu. Haexercit com a corresponsal a Washingtonentre 1991 i 1997. El 2003 tornà aWashington com a corresponsal del periò-dic. Juan Cruz (Tenerife 1948) treballa aldiari des de 1978 on fou corresponsal aLondres, cap de Cultura i redactor en capd'Opinió. Ha ocupat diferents càrrecseditorials de l'empresa. El 2004 es va rein-corporar a El País com adjunt a la direc-ció. Luís Prados (Màlaga 1959) és llicen-ciat en Filologia Hispànica i màster deperiodisme UAM/El País. Va ingressar aldiari el 1988 i ha treballat en diversesseccions del periòdic.
28 de febrerMASCARELL A RBA. L'exconsellerde Cultura de la Generalitat ha passat a la
privada al renunciar al seu escó del Parla-ment i incorporar-se des d'avui com aconseller delegat de la divisió d'audiovi-suals creada pel grup editorial RBA.
YO DONA PREMI DE PERIODISME8 DE MARÇ. La revista setmanal YoDona, que edita el diari El Mundo ésdistingida amb el premi 8 de març en lamodalitat de premsa que atorga la Comu-nitat de Madrid. La directora, CharoIzquierdo, rebrà el guardó el dia 7 de marçde mans de la presidenta de la Comunitatde Madrid, Esperanza Aguirre.
PRIMER ANIVERSARI D'ADN. Escompleix un any de la sortida al carrer deldiari gratuït ADN, dirigit pel periodistaAlbert Montagut. Amb l'exemplar del diaris'inclou el suplement especial PrimerAniversari.
55
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
Un record per a...El dibuixant i humorista gràfic Francesc Vila Rufas, Cesc, va morir el 22 de desembrea 79 anys a conseqüència d'un càncer. Deixa una obra de gairebé cinquanta anys endiferents mitjans de comunicació: Diari de Barcelona, Tururut, Tele-Exprés, CorreoCatalán, Avui, Gaceta Ilustrada, Mundo, Serra d'Or i Tele Estel i de l'estranger ParísMatch. Els seus acudits van ser recopilats en un llibre. L'obra es va publicar conjunta-ment amb els escriptors Josep Maria Espinàs, Huertas Claveria i Daniel GiraltMiracle. Havia nascut a Barcelona el 1927, fill del també dibuixant Joan Vila Pujol(D'Ivori). Acabada la Guerra Civil, després de l'exili, Cesc ingressà a l'EscolaMassana. Va tocar molts gèneres artístics amb èxit (pintura, gravat). Els seus dibuixosd'humor van ser més d'una vegada amonestats per la censura franquista.
El 27 de novembre va morir el periodista Raúl M. Mir Ragué. Va néixer a Pamplonael 1939. Es va instal·lar i va viure a Barcelona on el 1967 fou director d'El CultivadorModerno publicació dedicada a l'agricultura.
El 4 de gener de 2007 Carles Fontseré va morir a l'Hospital Trueta de Girona a 90 anys,va ser l'autor dels anomenats Cartells de la Guerra Civil, però també escriptor,dibuixant, escenògraf, artista absolut. Des dels primer moments del cop d'estat deFranco va ser un activista dels seus ideals de llibertat que va palesar a través delsdibuixos per a la UGT, la CNT, la FAI o el POUM, alguns dels quals encara es trobena l'Arxiu de Salamanca. Exiliat a París va conèixer de primera ma l'ocupació nazi aFrança. El temps el va portar a viatjar a Mèxic i Nova York, on va viure durant vintanys. Testimoni de la seva estada a la capital nord-americana són els més de 10.000negatius fotogràfics exposats recentment a Barcelona. Tornà de l'exili el 1978 i s'ins-tal·là prop de Banyoles. Es va integrar a la Comissió de la Dignitat per reclamar elretorn dels documents espoliats al final de la Guerra Civil. És autor de tres llibres:Memòria d'un cartellista català, Un exiliado de tercera: a París durant la II GuerraMundial i París, Mèxic, Nova York. Memòries. El Col·legi de Periodistes de Catalunyael va nomenar col·legiat d'honor el 3 de desembre de 2003.
David Castillo Biesa va morir el 31 de gener de 2007 a Tarragona a 84 anys. Havianascut a Luna (Saragossa) el 1922. La seva carrera professional es va desenvolupar enel camp de l'esport. El 1936 treballava al diari Amanecer de la capital aragonesa. Méstard va ser director del setmanari Barça i redactor en cap del Diario Español de Tarra-gona (1969-1979). Director del Club Natació Tarraco i de la revista Barcelonista el1967. Col·laborador de Don Balón de 1975 a 1976 i nomenat president de l'Associacióde la Premsa de Tarragona el 1978.
El 26 de gener moria la periodista Maria Jesús Dasca Penelas a 52 anys. Era naturald'Almenara. Havia treballat en la docència i en la ràdio. També va exercir a la Televi-sió Valenciana (Canal 9), secció Cròniques.
INFORMACIÓN TELEDIRI-GIDA, OTRA BATALLALos organizadores de los acontecimientosproducen y realizan, cada vez más, lasimágenes con las que quieren que trabajen lascadenas de televisión. La boda del príncipeFelipe con la princesa Leticia, la rueda deprensa de Ronaldinho para presentar su líneade ropa o las últimas visitas de Mariano Rajoya Barcelona son algunos de los ejemplos enlos que los organizadores dan acceso a losmedios de comunicación a través de una señalúnica. Éstas son algunas de las prácticas habi-tuales que entidades de toda clase llevan acabo con cada vez con más frecuencia, ofre-ciendo una información teledirigida. Uno delos orígenes de esta práctica reside en laprimera guerra del Golfo donde los periodis-tas vieron como se recortaba su libertad a lahora de tomar sus propias imágenes. EnEspaña todos los profesionales de los mediosaudiovisuales perciben un aumento conside-rable de limitación de las coberturas. SegúnRafael Carballo, de Cuatro, “es un modo decensura que crece”. Campañas de CiU, PSC iPPC, reuniones del PSOE y del PP en Madrid,sesiones de parlamentos autonómicos oruedas de prensa de empresas como Sony,Nike o Warner consiguen que se emitan conimágenes que ellos mismos proporcionan.
Anna Ferrero, del Comité Profesional deTV3, ha sufrido ya algunos incidentes enmítines de Rodríguez Zapatero por querergrabar planos propios. Una de las excusas esla limitación del espacio. “A veces te ofrecengrabar donde los planos son tan malos, queacabas por tomar la señal que te da la organi-zación”, comenta Ferrero. Algunos parlamen-tos dejan trabajar a las televisiones con plenaautonomía a pesar de que el espacio es redu-cido y no deja de ser curioso que, aquellasque no permiten grabar, no piensan enadecuar un espacio para las cámaras cuandohacen reformas. Existe una “tendenciaabusiva para reducir el acceso de los mediosa los actos” confiesa Josep Escudé, jefe deprensa del Parlamento de Cataluña, aunqueellos lo hagan con el consenso de las fuerzaspolíticas y de los canales televisivos.Para la Casa Real, la excusa es la seguridad,por lo que la señal siempre acaba en manosde TVE. Ello motiva continuos conflictos,como que TVE se apunte las primicias, segúnexplica Juan Pedro Valentín de Telecinco. Unejemplo de ello fue la boda de los Príncipesde Asturias, con imágenes que no se cedieron
al resto de cadenas. TVE ejerció su derechoabusivamente, según Javier Reyes, entoncesde Telemadrid. Telecinco ha vivido otros inci-dentes con la Moncloa, como una interven-ción de Aznar que no querían que se emitieseantes del informativo de Alfredo Urdaci.Con este sistema, el espectador recibe unainformación homogénea y uniformada y nose llegan a emitir las imágenes que no inter-esan. Más ejemplos: a los funerales del 11-Mno pudieron entrar otras televisiones que nofuera el pool organizado por Telemadrid, apesar de las quejas de las otras cadenas, comorecuerda Rafael Carballo. O cuando Endesacortó la señal en el momento que empezabael turno de preguntas de su rueda de prensade resultados, recuerda Anna Ferrero. Ocuando en un debate del Congreso se facilitóuna señal que no tenía sonido ambiente, conlo que no se ilustraba si la sesión había sidopolémica o no.La gran excusa es el ahorro de costes.“Proporcionar la señal es práctico y baratopara las televisiones”, explica Juan PedroValentín. Las televisiones se conforman, encierta forma, con esta situación, como apuntaRafael Carballo, pero “el punto de vistaperiodístico es muy diferente al punto de vistaproductivo”, señala. El Comité Profesional deTV3 tomó como medida, hace siete años, queno se daría información de ningún acto dondeno pudieran entrar sus cámaras. TVE hizo undocumento de denuncia de estas prácticas. YTelecinco intentó evitar los pools discrimina-torios a través de un acuerdo de todos loseditores. Parte de las quejas han quedado enpapel mojado. Jordi Casanovas cree que ladirección de los medios no ha sido suficiente-mente beligerante contra esta actitud.
ALBERT GÓMEZ
EL PERIODISMO DEPROXIMIDAD ESTÁ DEMODA La Asociación Catalana de la Prensa Comar-cal ha celebrado el 25 aniversario de su naci-miento a consecuencia del primer congresode prensa comarcal. Con este motivo se hapublicado el Libro Blanco sobre la situaciónde los asociados. De esta celebración sale unaconclusión generalizada: la prensa local sehalla en una posición de ventaja para encararel futuro. La prensa local está en auge. Enestados Unidos se editan un 90% de diarioslocales y son los medios más creíbles y dondela publicidad es más eficaz. Ignacio Ramonet,director de Le Monde Diplomatique, aseguróque “el público cada vea más prefiere infor-maciones de proximidad”. La prensa tradi-cional está en crisis, especialmente por lacompetencia de los medios digitales y laprensa gratuita. Para algunos, como el profe-sor Miguel Ángel Jimeno, una causa muyimportante de la crisis son unos contenidoscada vez más lejanos de los intereses de losciudadanos. Sin embargo, en la misma Fran-cia donde se detecta esta crisis, ya existen 250
cabeceras de prensa regional con una tiradamedia de 10.000 ejemplares. Ante la competencia reinante, los expertosaconsejan proximidad. “Los diarios comar-cales y locales se encuentran en una inmejo-rable posición para obtener el éxito”, explicaXosé López García, de la Universidad deSantiago. Para Ramonet, con la prensa de
proximidad el periodista puede recuperar elmonopolio de la información siempre que loslectores hallen en el medio informacionesque sólo allí podrán encontrar. Pero la prensalocal debe superar algunas debilidadesestructurales, como las que señala el profesorde la Universidad de Valencia, Josep LluísGómez Mompart: renovación de los lectores,inversiones y publicidad, dependencia de lospoderes locales, amateurismo e informaciónexcesivamente localista. Un caso representa-tivo es el diario esloveno Si Novice. Era elsegundo rotativo más leído en su país y fuecapaz de reconvertirse en un conglomeradode 43 publicaciones de alcance regional parahacer frente a los cambios que se estánproduciendo. Cada una de las cabeceras esautónoma a medida de la región o municipiodonde se edita, diarios, semanarios, etc. La ACPC reúne 130 cabeceras en territoriocatalán. En Catalunya existen, además, publi-caciones locales que no están en la asocia-ción, 445 webs informativas, 200 radios muni-cipales y más de 100 televisiones locales.Dentro de la ACPC las publicaciones sonmuy diversas, con medios muy consolidadosy otros todavía marcados por dinámicasvoluntaristas. Un 72% de estas publicacionesson diarios o semanarios editados por empre-sas y del resto de conglomerado de publica-ciones, sólo un 6,4% son de empresas edito-ras. Unos tienen departamentos organizadosde publicidad y otros sobreviven gracias aanunciantes fieles y comprometidos. Laasociación ha utilizado la estrategia acumula-tiva para conseguir publicidad entre losmedios asociados, pero con muchas dificul-tades por la diversidad de las periodicidadesy de las estructuras de cada uno de ellos. La ACPC actúa como loby de presión antelas administraciones para conseguir ayudas,como explica Alcocer. En cartera está elproyecto de crear una federación entre laADPC, la Asociación de Publicaciones Perió-dicas en Catalán (APPEC) y la AsociaciónCatalana de Prensa Gratuita (ACPG). Entotal suman más de 360 publicaciones yformarían un potente loby de prensa enlengua catalana.
GERARD MARISTANY
56
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
E N P O C A S P A L A B R A SR E S U M E N E N C A S T E L L A N O
Entrevista a Juan Villoro,periodista y escritor“EN ESPAÑA HAY UNAHIPERINFLACIÓN DEPERIODISMO DEPORTIVO”El periodista mexicano Juan Villoro ha sidogalardonado con el premio Manuel VázquezMontalbán, junto a Tomás Alcoverro y TeresaPàmies. Villoro escribe de fútbol con lapasión innata que despierta la literatura. Unhombre que afirma que el fútbol es saluda-blemente irracional y por ello el juegorequiere de palabras que traten de explicarlo.Estudió sociología y recuerda un profesorque les decía que estudiasen, o acabaríantrabajando de periodistas, una carrera malvista en aquellos años en México, con muchosperiodistas sobornados. Ahora ya no existenesos prejuicios. El trabajo de personas comoJuan Villoro está ayudando mucho a cambiarla imagen del mundo del fútbol. Como diceeste periodista “Jorge Valdano ha ayudado avencer el concepto de que los futbolistas noson seres pensantes”. Villoro da un punto de vista literario a todolo que rodea el mundo futbolístico: la genteque se interesa por un equipo, qué pasa fuera
del campo después del resultado de unpartido… En España considera que existeuna hiperinflación de periodismo deportivo.La Liga tiene muchos intereses y la informa-ción tiene un valor mercantil. Los jugadoresse han convertido en articulistas de ellosmismos. Juan Villoro cree que en España haymuy buenos comentaristas, pero en algunasocasiones, el periodismo de barricada cargamucho las tintas y habla desde una proximi-dad excesiva. Juan Villoro continúa manifes-tando en la entrevista que la prensa deportivatiene grandes desafíos. Los resultados son losque son pero el resto es todo opinable y cadaacción es discutible. Además, el periodistadeportivo trabaja contrarreloj. Villoroadmira a Pep Guardiola porque es un modelode honestidad dentro y fuera del campo yrepresenta la dignidad del fútbol. “Guardiolano tiene un talento obvio, pero de la mano deCruyff descubrió la posibilidad de reinventarel juego. Podía hacer creer a muchos intelec-tuales que si ellos jugasen al fútbol, lo haríande aquella manera”.Respecto a la concentración de prensa depor-tiva que hay en Catalunya, cree que el hechode que el Barça sea más que un club define laforma de vida de una comunidad. Villoro
cuenta que Vázquez Montalbán decía que elBarça es el brazo desarmado del catalanismo.“Fue una entidad de resistencia cultural y,aunque ha cambiado la situación, el clubmantiene sus puntos de mira. Es importantetener jugadores emblemáticos y que losfichajes respondan al espíritu del club”. Élsostiene que “en tiempos de globalidad, elbarcelonismo ha crecido mucho. En Méxicohay peñas importantes, pero también hayseguidores coreanos, japoneses… la globali-zación conlleva el fenómeno de las identi-dades portátiles”. El fútbol predomina en elmundo, excepto en Estados Unidos, dondepredominan sus propios deportes y donde unpartido que puede acabar en un empate equi-vale a nada. Cualquier aficionado al fútbolsabe que un empate a cero puede ser fasci-nante, pero esto no es compartido por elpúblico estadounidense. “Tenemos, pues, laparadoja, de que la globalización de estedeporte tiene su límite en el principal paísglobalizador”, explica Villoro, y todavía esmás curiosos si se tiene en cuenta que“pueden llegar a ser campeones sin que supaís se entere”. Villoro describe que la granmentira colectiva sobre el fútbol se basa enque tanto técnicos, como árbitros, comoporteros, como jugadores o como el propiopúblico imaginan que pueden controlarlotodo, cuando tan solo la pelota es la que real-mente hace lo que le da la gana. Y por elloescribió una vez que “Dios es redondo”.
JORDI ROVIRA
REFLEXIONES SOBRE LA INFORMACIÓN ENTIEMPOS DE GUERRAEl acto titulado “Amores y odios en laprensa. Del racismo a una guerra: todo puedeempezar en una redacción” tuvo lugar enenero en el Auditorio de Caixa Catalunya deLa Pedrera dentro del la conmemoración deldécimo aniversario del Consejo de la Infor-mación de Catalunya. Tomás Alcoverro, ToniArbonés, Sandra Balsells, Slovodan Minic yBru Rovira reflexionaron sobre el papel delos medios de comunicación en determinadosconflictos.Si un periodista de televisión es capaz desimular que se halla en medio de un tiroteomanipulando la información y las imágeneses, quizás, porque los propios periodistashemos asumido la información servida comoun espectáculo de entretenimiento más. Oque se puede desinformar y manipular alservicio de intereses inconfesables. En el actocelebrado en La Pedrera se quería advertirdel riesgo que supone para la sociedadconvertir a los medios en armas de destruc-ción masiva. Josep Pernau advirtió que elperiodismo tramposo está muy cerca, comoen el caso de Bosnia, en referencia al papelignominioso que jugaron los medios en elconflicto de los Balcanes. Slovodan Minicapuntó que España no corre el riesgo debalcanización pero que la prensa españolaestá balcanizada. Recordó como la prensa
mintió en aquella guerra y dio pie a las excu-sas de Milosevic para la política de limpiezaétnica y genocida. El propagandismoperiodístico pervierte la esencia de la profe-sión. Como ejemplo, Bru Rovira recuerdacomo durante la campaña de preparación dela guerra contra Irak los medios hicieron unacrónica a tiempo real de la mentira política ysirvieron de coartada a la agresión. Aunquedespués estos medios entonen el mea culpa,siempre es demasiado tarde, advierte BruRovira. Por otro lado están los profesionalesque pierden la vida en estas contiendasporque son identificados como un miembromás del ejército ocupante. Tomás Alcoverropuso el acento en la precariedad en la quemuchos periodistas cubren estas guerras.“Muchas de estas víctimas son gente maltra-tada por sus propios medios”, explica. Cubrirun conflicto resulta tan caro en vidas huma-nas que los propios profesionales se lo pien-san antes de acudir a una zona de guerra.Trabajar hoy en día en Irak con libertad demovimientos es, simplemente, un actosuicida. Una gran parte de la historia quedaasí en el desconocimiento. Como ejemplo, eldrama ruandés, uno de los genocidios másbrutales de la historia moderna que pasó depuntillas por los medios de comunicación.Las nuevas tecnologías complican más aúneste panorama, según Toni Arbonès. Unainformación inmediata y global hace que losagentes en guerra sientan amenazadas susestrategias y deciden matar al mensajero.También advierte Abonès del odio generadopor los propios periodistas por el juego suciode una competencia feroz en tiempos deconflicto. La crónica de la barbarie es mostraren qué acaban las políticas agresivas, elhorror y el sufrimiento con nombres y apelli-dos. La fotografía puede penetrar en el alma.Sandra Balsells afirma que nos refugiamoscada vez más en el derecho a la intimidadpara negar el derecho a la información. Peroen determinadas situaciones, qué sentidotiene el derecho a la intimidad cuando no setiene ni el derecho a la vida? se pregunta estafotoperiodista. Documentar la tragedia de lasvíctimas es darles la voz.
EDUARD SANJUAN
LA NUEVA VIDA DE LAPRENSA BÚLGARA YRUMANAEn el proceso de negociación de acceso a laUnión Europea el binomio Rumania - Bulga-ria (R & B) acabó siendo denominado losRythm & Blues. Los Rythm & Blues no hanrecibido una bienvenida entusiasta. Suseconomías están situadas a la cola de Europa.Mantienen crecimientos acelerados y ungasto público racionalizado, con lo quecumplen con las estipulaciones de Bruselas.Pero existen otros problemas. Los salariosson muy bajos, la calidad de la producción esdiscutible y el sistema bancario es anticuado. Los medios de comunicación eran, sobretodoen Rumania y hasta 1989, meros comparsas
57
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
en manos de los regímenes comunistas. Lainformación estaba dedicada al culto al lídery el ocio era inexistente. Después de la caídadel régimen comunista se pasó a la profusiónde medios con decenas de diarios, muchos delos cuales no pasaron del primer número. Suscontenidos eran de dudosa calidad, sincontrol de ninguna clase, cayendo fácilmenteen la difamación y en el invento informativo.Actualmente, los grandes rotativos ya mues-tran una calidad reconocida, informan ypueden ser consultados por Internet, aunquetodavía no son capaces de practicar un perio-
dismo de investigación serio e independiente.La dificultad reside en que los medios depen-den de grupos empresariales o de partidosrelacionados con el poder. Investigar lacorrupción, los procesos políticos o las mafiastodavía es muy peligroso. En Bulgaria lasituación es más equilibrada, pero en Ruma-nia, la falta de un abanico político hace difícilel equilibrio. La ultraderecha en estos paísestiene una gran importancia por el vacío queha dejado la izquierda y los partidos másmodernos son de corte neoliberal con cierrede factorías improductivas, recortes en losgastos sociales, privatizaciones y medidasimpopulares, a pesar de que puedan ser nece-sarias. Ultras como Coneliu Vadim Tudor enRumania o Volen Siderov en Bulgaria, conprogramas televisivos, programas radiofóni-cos y prensa escrita llenos de afirmacionesinfundadas e insultos contra los adversariospolíticos, gozan del respeto ante los ciudada-nos por tener representación en Bruselas.
FRANCISCO VEIGA
ESPECIAL HUERTAS
CRÓNICA DE UN PERIO-DISTA COMPROMETIDOJosep Mª Huertas fue un profesional de lainformación comprometido con los sectoresmás desfavorecidos y que se convirtió en unsímbolo de la libertad de expresión. Muriósiendo decano del Col·legi de Periodistas.Nació en 1939 y su infancia y una buena partede su vida estuvo marcada por la dictadurafranquista. Vivió una difícil situación familiara causa del abandono de su padre, pero apesar de todo, él destacó en sus estudios en elcolegio de San Miguel. Como recuerda JosepMaria Cadena, “Huertas era un chico apli-cado que ya destacaba por sus capacidades.Estudiaba con beca y sacaba buenas notas”.
Superó el examen para ingresar en la EscuelaOficial de Periodismo de Barcelona, quedóen segundo lugar y sólo fue superado porLluís Permanyer. Militó en el movimientocatólico obrero y su primer trabajo fue comocorresponsal en Catalunya de la revista sema-nal de la iglesia Signo. Combinó sus primerosartículos con un trabajo de oficina. Poco después entraría a trabajar en El CorreoCatalán. Allí empezó su relación con ManuelIbáñez Escofet, quien captó enseguida losvalores del joven Huertas. Desde las páginasde El Correo se descubrió como un reporterosensible con los barrios más deprimidos de laciudad. Su hijo Guillem cree que el origenhumilde de su padre explica su preferenciapor informar sobre los más desvalidos. Inten-sificó su relación con el periodismo local yempezó a trabajar con Josep Martí Gómez y,posteriormente, con Jaume Fabre. De aquínació el grupo al que Joan de Segarra bauti-zaría como los huertamaros. Todavía hoy estenombre define a los discípulos de Huertasformados con él en diferentes redacciones.Preocupado también por su profesión, en1966 fue uno de los principales promotoresdel Grupo Democrático de Periodistas. Nopudo ser miembro de pleno derecho del GDPhasta que finalizó sus estudios, y por aquellosmomentos su situación en El Correo estabamuy deteriorada. Entró a trabajar, en mayode 1972 y acabó siendo redactor en jefe. Peroel momento que marcó su carrera fue su
detención, juicio y encarcelamiento que loconvirtieron en un símbolo para los periodis-tas de su generación. En junio de 1975publicó el artículo “Vida erótica subterrá-nea” donde destacaba algunos muebles deBarcelona que tenían autorización adminis-trativa a favor de viudas de militares. Fuedetenido y ello motivó la primera huelga deprensa desde 1939. Días después tuvo lugar laprimera manifestación autorizada desde laguerra civil contra el anunciado consejo deguerra. Fue juzgado en consejo de guerra porinjurias al ejército y condenado a dos años deprisión. Salió de la cárcel a los ocho mesespor la amnistía decretada por el rey a lamuerte de Franco. A partir de entonces seconvirtió en un símbolo de la libertad deexpresión. Pero, ya en una democracianormalizada, aparecieron los defectos de lacotidianidad. “Él no cambió, mantuvo susideales a contracorriente” y las personas asísiempre tienen problemas, como asegura KimManresa. Como afirma Josep Maria Cadena,a Huertas le salieron detractores. Con la
quiebra del Grupo Mundo se quedó sintrabajo hasta que se incorporó a la redacciónde El Periódico. “Era un hombre visceral yexigente, pero era un buen compañero”,recuerda Ayudó a los más jóvenes en la profesión ymuchos recuerdan su apoyo en sus inicios,aunque esto le conllevó muchas decepciones,como rememora su hijo Guillem. Ayudó aMiquel Villagrasa o a Kim Manresa, queexplica que “no es habitual que las personasya consagradas den tantas oportunidades alos más jóvenes”. Enric Juliana admite que leinfluyó muchísimo y que de alguna forma esperiodista gracias a él. En los últimos años,Huertas escribió para La Vanguardia y elAvui después de su etapa en El Periódico. Carles Geli evoca la memoria prodigiosa delperiodista y escritor, y como amaba su profe-sión. Huertas propuso a Geli escribir un libro,“Las tres vidas de Destino”, y de esta expe-riencia pudo observar que tenía una grancapacidad organizativa, y que era metódico ycartesiano. Por esta capacidad pudo escribirun buen número de libros como autor y comocoautor. Huertas recibió numerosos galar-dones y premios por sus libros, artículos yotras actividades. Huertas fue escogidodecano del Col·legi de Periodistas de Catalu-nya. Durante los diez meses de su mandato,su salud se vio afectada. Sufrió dos interven-ciones quirúrgicas que no le permitieronmantener el ritmo al que estaba acostum-brado. El 2 de marzo moría por un derramecerebral a los 67 años de edad. A su funeralen Santa María del Teulat asistieron un millarde personas que se congregaron en una cere-monia emotiva y llena de testimonios deafecto al periodista. “Hacen falta más perio-distas de su raza”, apuntó Enric Vives. QuizásJosep Maria Huertas sea menos conocido delo que debería ser, según dicen Benach oVillagrasa. Él representaba un periodismoimplicado, y ahora esto ha cambiado mucho.Ello invita a una reflexión y a hacer balancede lo que ha significado su vida en el marcode la profesión. Como dice Carles Geli, “conél se acaba una manera de entender y ejercerel periodismo”.
JORDI ROVIRA
LA ESTRECHA RELACIÓNDE HUERTAS Y EL POBLE-NOUJosep Mª Huertas se mudó a vivir al Poble-nou cuando se casó con la abogada AraceliAiguaviva, vecina del barrio de toda la vida.Fueron socios fundadores de la Asociaciónde Vecinos, tal y como recuerda su presi-dente, Manel Andreu. Se integró de inme-diato al movimiento vecinal y revivió larevista Quatre Cantons como órgano deexpresión de los anhelos de un barrio necesi-tado de cambios y nuevas infraestructuras.Colaboró en las reivindicaciones del barriocomo cicerone de recorridos en autobús oparticipando en debates i conferencias.Ayudó recientemente en la lucha para
58
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
E N P O C A S P A L A B R A SR E S U M E N E N C A S T E L L A N O
preservar el recinto industrial de Can Ricart.Como explica Manel Andreu, Huertas decía“para arreglar el mundo hay que empezarpor lo que tienes a tu lado”. Y él lo hacía. La Llum, de la floristería “La Torreta”, odesde la pescadería “Ca la Sara” lo recuerdanen sus compras de los sábados por la mañana.Compraba en el mercado, del que criticaba sureforma porque le gustaba más el antiguo.Compraba también en el colmado “LaVioleta” donde, además, podía leer el perió-dico sin que nadie le molestara mientraspicaba alguna cosa en la trastienda. En lamemoria de Ramon Forn y Rosa Capelles,responsables de la tienda, quedan muchasconversaciones sobre los temas que obsesio-naban al periodista. Hacía una parada en lalibrería “Etcétera”. Según los libreros ÀlexLerís y Xon Pagès, sus lecturas habitualeseran sobre cine, novela policíaca, biografías,memorias y todo lo que tratase sobre Barce-lona. Quería mantener en 5.000 el número devolúmenes de su biblioteca y solía apareceren las reuniones con una bolsa de libros paraque quien quisiera cogiera libremente el quemás le interesara. El próximo Sant Jordi,“Etcétera” dedicará su escaparate a la memo-ria de Huertas Asistía a las reuniones delArchivo Histórico del Poblenou un sábadocada quince días. Impulsó la edición de unaenciclopedia del barrio y del libro Poblenouen blanc i negre, con fotografías de PepeEncinas. Huertas financió el libro con 6.000euros, inversión que pudo recuperar porquese agotó. El 5 de marzo, el mismo día de sufuneral, salió a la venta una publicación deitinerarios por el barrio escritos por el propioperiodista y que, por motivos de salud, seretrasó su aparición. El Arxiu Històricrendirá un homenaje al autor con una recopi-lación de sus artículos. Otra herencia de sucompromiso con la sociedad fueron las tertu-lias de cada primer martes que agrupan a unadecena de vecinos y a las que invitan a perso-nas que tienen cosas que explicar. Militaba en Acción Católica Obrera y partici-paba con su mujer, Araceli, en un grupo derevisión de vida. En estas reuniones sellegaba a compromisos concretos con lasociedad partiendo de una reflexión personalsobre la realidad, como explica ErnestinaRodergas, integrante del grupo. A través delgrupo de ACO, Huertas había iniciado uno desus últimos compromisos de barrio: enseñarcatalán a los inmigrantes en colaboración conla red vecinal “Apropem-nos”. Él mismo, demadre aragonesa, no aprendió catalán hastalos 18 años y lo hizo por correspondencia.
GERARD MARISTANY
OPINIONESADIOS AL COMPAÑEROJaume Fabre / Josep Martí GómezJosep Mª Huertas era más que uncompañero. Algunos le están agradecidos,otros incluso le han sido fieles i unos pocos letraicionaron. Comprometido con la profe-sión, no se limitaba a ser un espectador. Se
implicaba con los problemas: apoyaba lasreivindicaciones de los barrios; en la cárcel,apoyó a los presos que sufrían persecuciónde la justicia, desde el Vaquilla, al Rata.Estuvo al lado del movimiento obrero, de losmovimientos culturales, con la gente que máslo necesitaba. Defendió la lengua catalana ylas reivindicaciones nacionales. Toda su obraperiodística y literaria refleja este compro-miso y en sus libros combina la precisión deldetalle, el rigor en la investigación y ellenguaje periodístico. Siempre huyó de pare-cer pedante. Ayudaba a sus compañeros yformó buenos equipos. Colaboramos juntoscomo un equipo en diferentes medios, sinimportar quien firmara y compartiendo losmínimos ingresos. De aquella época nació ellibro El Montjuïc del segle XX, el únicofirmado por los tres. Fuimos compañeros decenas de dudoso nivel gastronómico, pero deespectaculares conversaciones que acababanen una copa en el Ideal. Noches que acaba-ban preguntándonos ¿qué se ha hecho denuestra juventud?
EL MODELO DE UN BUEN DECANO(Carles Sentís, Josep Pernau, SalvadorAlsius, Montserrat Minobis i Joan Brunet)Los que hemos sido decanos del Col·legide Periodistas queremos comentar el pasode Josep Maria Huertas por el Col·legi. Eraun joven de 67 años que se mantuvosiempre igual en su capacidad de trabajo,
su afán de perfección, su autoexigencia y suentusiasmo; a pesar de que los cambios enla profesión han sido muchos. Se entendíamuy bien con los jóvenes porque era unode ellos. Estuvo doce años en la Junta endiferentes etapas. En el decanato tan sóloha podido estar diez meses, pero intensos.Por su carácter, Huertas se hacía oír allídonde estaba. Era de la escuela del griteríoque fue El Correo Catalán. Gritos deexigencia, del maestro hacia sus discípulos.Maestro de periodistas, respondía a lasdemandas de consejos. Sus discípulosencontraron en él un modelo, empezandopor su hijo Guillem. Con su breve mandatonos ha dejado un ejemplo de trabajo y devoluntad de concordia que deberíamosmantener. Aunque él no esté, nos quedaeste modelo.
LA VOZ DE UN HOMBRE HONESTOJordi PujolIbáñez Escofet me había hablado de JosepMaría Huertas con afecto. Le conocí
cuando era director de la revista Oriflama,ya en su línea de vocación de servicio ycompromiso. Vivió al servicio de la genteque necesitaba ser defendida, de la quenecesitaba ayuda para hacer oír su voz enuna causa justa o en un problema humano.Fue periodista y hombre honesto, que decíala verdad o lo que él creía honestamenteque era la verdad. Un hombre íntegro.Llegaba a ser incómodo, incluso para algu-nos de sus amigos, lo que dice mucho a sufavor. A raíz de la Fundación Paco Candel,hablamos recientemente y habíamosconvenido en que debíamos vernos. Ya nolo haremos. Pero nos queda el recuerdo deun hombre cuyo deseo era contribuir a untrato justo de la gente y a la felicidad de losdemás.
DEL PERIODISMO INCÓMODO DEHUERTASPasqual Maragall“Cuando el silencio reemplaza la verdad, elsilencio es mentira”. Estas palabras escritaspor un disidente soviético parecen escritasen homenaje a Josep Maria Huertas. Hayperiodistas que no callan su intransigencia,incómodos para cualquier poder. Huertasrehuía de la reverencia al poder constituidoporque veía en la información una fuerzaalternativa al servicio de la sociedad. Lasnuevas tecnologías abren grandes oportuni-dades para fundar una democracia digital yde participación ciudadana. Quizás losciudadanos, equipados con un simple telé-fono móvil multimedia, podrán convertirseen periodistas en potencias capaces decrear el quinto estado, como citó IgnacioRamonet. Pero no todo es cuestión instru-mental. En el debate sobre un periodismodel poder y un periodismo como fuerzaalternativa, ya no contará con la participa-ción de Huertas, pero no cabe duda sobrequé defendería. Él no era ajeno al conflicto,a la injusticia o al debate.
DE LOS BERBERECHOS AL CASOWILSONMaria Favà y Àngela VinentDespués de salir del consejo de redacciónde la revista del Poblenou, Quatre Cantons,Josep Maria Huertas pidió en el Bar Ciscuun Cacaolat con berberechos y se los tomó,entre sorbo y sorbo, ante unos amigos.Hombre de comportamientos extrava-gantes, se divertía provocando. Esta insólitacombinación de Cacaolat con berberechosya no la podremos desligar de su recuerdo.La Parroquia de Santa María del Taulat,desde donde se editaba la revista QuatreCantons, fue uno de los escenarios de laimplicación de Huertas con el etarraWilson, lo que le costó un segundo procesocuando estaba en la cárcel. En mayo de1975, Wilson, llamó a la puerta de Huertaspara que le acogiese por un par de días.Francesc Bofill, amigo del periodista, lehabía pedido si podía atender a unos chicosperseguidos políticos del País Vasco, y él
59
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
dijo que sí. Según contaba el propio Huer-tas, “no pensé más en el tema hasta que mellamó una persona de voz profunda y baja.Le dije que viniese a casa, que encontraría-mos una solución”. Después de hablar conJoan Soler, el párroco de Santa Maria delTaulat, y convencido de que no era gentepeligrosa, Wilson y dos personas más estu-vieron en la parroquia tres días y tresnoches. En agosto surgió la noticia de laconfesión del etarra en la que implicaba aHuertas, a Bofill y a Soler. La DirecciónGeneral de Seguridad los calificó de “acti-vistas de ETA que habían proporcionadopisos francos a los terroristas. Soler tambiénfue encarcelado y Josep Maria Huertas nosalió de la prisión hasta abril de 1976, cincomeses después de la muerte del dictador.
INTÉRPRETE DE LA BARCELONAPOPULARJordi Hereu Con Josep Maria Huertas no había confu-siones: decía lo que pensaba y pensabasiempre a favor de la Barcelona popular.He sido lector de sus artículos y, cuandoempecé a descubrir Barcelona, Huertas mesirvió de guía en muchos aspectos. Graciasa él entendí que la realidad tiene muchascaras y que los procesos de transformaciónsocial los protagoniza la gente. Los añosochenta, los de la construcción de misconvicciones políticas, fueron momentosdifíciles para Huertas, con crisis en distintascabeceras y reubicación de muchos profe-sionales. Pero también cambió el conceptode Barcelona, que se convirtió en unaciudad “glamorosa” emergida de la manode los Juegos Olímpicos. Todo el mundo seenamoró de Barcelona, pero él continuócreyendo en la Barcelona popular. Coincidícon Huertas en la última conferencia anualque di para el Col·legi de periodistas y queme permitió explicar mi proyecto dealcalde. También coincidimos en la presen-tación de su último libro, Mites i gent deBarcelona, otra muestra de que Huertasinvertía en la defensa de la memoria de laciudad. Su opinión era independiente, sabíadiscrepar y sabía cooperar con las adminis-traciones. Un gran ejemplo para los perio-distas que deben ejercer de intermediarioscon honestidad y responsabilidad, conconvicciones y propiciando que la genteparticipe. Huertas fue un ejemplo de buenperiodista, de constante constructor de lalibertad informativa. Mantener su listónpuede ser el mejor tributo.
UNA AMISTAD QUE VENÍA DELEJOSLluís PermanyerDe Huertas me llamó la atención el dina-mismo, la curiosidad, la exigencia de ir alfondo de los temas, una cierta cultura y lacapacidad de trabajo. Por sus condiciones ypor su ilusión, lo presenté a Ibáñez Escofet,de El Correo Catalán. El resultado fueinmejorable. Cuando surgió la idea estimu-
lante de prestar atención a los barrios deBarcelona que nacían bajo el porciolismo,le propuse al amigo Huertas que trabajaseel tema para la revista Destino, incluso lasfotografías por las que podría cobrar unpoco más. Radical en su trabajo, profundi-zaba hasta la raíz para descubrir losorígenes podridos y perversos de la condi-ción humana. Exigente, investigaba yreunía todos los datos hasta convertirse enhistoriador para estructurar la informacióny fundamentar la opinión. Porque Huertasopinaba sin disimulos, con claridad ypasión porque no quería ser espectador denada, y menos de la injusticia y de la dicta-dura. Fue una piedra en el zapato demucha gente.
EL PRESENTE EN CLAVE HISTÓ-RICAAndreu Mayayo i ArtalJosep Maria Huertas impartió la leccióninaugural de este curso académico en lafacultad de Geografía e Historia de la UB.Lo hizo encantado. Su discurso fue unalección magistral de las relaciones entre elbarrio y los estudios universitarios. Huertasera un cronista bien informado y un perio-dista capaz de explicar el presente en clavehistórica. Aprendió de Josep Fontana, deCasimir Martí y de Josep Termes. Apasio-nado de Barcelona, ha sido un gran histo-riador de su barrio, el Poblenou. Junto aJaume Fabre publicaron numerosos artícu-los y libros sobre la ciudad, como Burgesa iRevolucionària del año 2000. En el libro Elplat de llenties nos ha dejado una críticavaliente sobre el periodismo de la Transi-ción en Catalunya. Siempre estabadispuesto a ayudar en sus trabajos de inves-tigación a los estudiantes que yo le enviaba,como Sumiko Ogawa, una estudiante japo-nesa que trabaja en una tesis sobre el casoHuertas. Ogawa ha mostrado su consterna-ción al enterarse de su muerte.
“SU EJEMPLO FUE TODAUNA LECCIÓN” Extracto de artículos que aparecieron en laprensa en los días posteriores a la muerte deJosep Mª Huertas.“Ha desaparecido un periodista vocacional ymilitante, exigente y obstinado, hombre leal yde fuertes convicciones, trabajador incan-sable cuya humanidad a nadie dejaba indife-rente”. “Josep Ma. Huertas, el periodismocomo militancia”. Jaume Guillamet. El País,4 de marzo.“Es justo rendir homenaje a un periodistaque se convirtió en un emblema de la luchapor la libertad de expresión (…) Su ejemplofue toda una lección que no puede caer en elolvido”. “Una lección para recordar “.Ramon Pedrós. Diari de Tarragona, 5 demarzo.“En muchas ocasiones digo que el Col·legi dePeriodistes no me representa. No obstante, sí
lo hacia su decano, Josep Maria Huertas,como periodista. (…) Fue el periodista quesiempre estaba tocando las narices, el quemolesta”. “Huertas Claveria”. Àlex Sàlmon.El Mundo, 5 de marzo.“Sus redactores aprendieron un oficio. Perosobre todo, aprendieron unos valores (…)Esta concepción (el ser humano como centrode la información), nacida de la profundabondad y ternura de Huertas, era compatiblecon un periodismo crítico, independiente ycomprometido con sus ideales, con su ciudady con su país”. “El periodismo de losvalores”. Josep Carles Rius. La Vanguardia, 5de marzo.“… Tiene un continuador en su hijo Guillemy en las decenas de periodistas que trabaja-ron y defendieron con él una forma de infor-mar comprometida con la sociedad, la justiciay la verdad”. “El compromiso”. Ferran Sales.El País, 5 de marzo.“Tenía la valentía de decir siempre lo quepensaba, sin medir las consecuencias (…)Querer a Huertas es como querer a un país. O
a un equipo de fútbol. Es imposible dejar deamarles”. “La suerte de ser huertamaro”.Eugeni Madueño. La Vanguardia, 5 demarzo.“Era de admirar tu incontinencia escrita (…)Los tiempos recientes quizás no te sonrieron.Te costaba aguantar la cabeza derecha, dellena que la tenías; llena de cabellos blancos,de recuerdos, de anécdotas, de hechos de lacalle (…) muchos de tus principios sonvigentes. Principios a la vez grandes ypequeños, como tú: la libertad, la gente, lacalle. Como tú, que habías defendido todas laplumas de una ciudad. Adiós, Huertas”. “Detu a tu”. Alfred Bosch. Avui, 5 de marzo.“'Debes ir a los sitios, Joan', me decía Huer-tas. Y alguna vez tenía a bien enviarme unanota diciéndome que éste era el camino, y nola parida mental del periodista de mesa enque me había convertido”. “Ganas de serhuertamaro”. Joan Barril. El Periódico deCatalunya, 5 de marzo.“(…) combatiente que hizo mil y una denun-cias cuando no se podían hacer y que pagócon la cárcel la lucha activa a favor de lalibertad de expresión. Sin los periodistasamericanos que hicieron caer a Nixon y sinHuertas Claveria, que no hizo caer a Francopero le dio un empujoncito, las facultades deperiodismo de los años cincuenta y sesentaestarían mucho más deshabitadas”. “El
60
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
E N P O C A S P A L A B R A SR E S U M E N E N C A S T E L L A N O
periodista que creaba afición”. ManueoCuyàs. El PUnt, 6 de marzo.“(…) Su voluntad reivindicativa le dio aveces una superficie (como diría Pla) untanto angulosa, tras la cual palpitaban lasemociones más tiernas y generosas. Huertasha pasado por la vida como un ángel conarmadura, para poder resistir incólume suintegridad. “Huertas, ángel con armadura”.Josep Maria Espinàs. El Periódico de Catalu-nya, 6 de marzo.“Cuando en el año 2002 Huertas recibió elPremio de Honor de la Comunicación de laDiputación de Barcelona, centenares dejóvenes periodistas siguieron su parlamentocon auténtica admiración. Seguro quemuchos pensaron que, un día, serían como él:sinceros y comprometidos con la prácticaperiodística, con la gente. El ejemplo deHuertas perdurará”. “El ejemplo de Huer-tas”. Pep Andreu. El Punt, 6 de marzo.“(…) Libre, sí, pero siempre dispuesto acargar con los pecados del mundo en defensade los más colgados de una sociedad dema-siado injusta. Más de una vez le he imaginadocomo una figura de Dostoyevski que sehubiera colado en la fiesta de los elegantes,de los vencedores, de los cínicos. I esto no lopodía soportar”. ”Josep Maria”. Ignasi Riera.Avui, 7 de marzo.“Que el ejemplo de Josep Maria HuertasClaveria (…) sirva como actitud en untiempo profesional que nada tiene que vercon el que él vivió, sufrió y, en la medida desus fuerzas, aciertos y errores, combatió”. “Laúltima escuela de Huertas Claveria”. QuimAranda. Avui, 8 de marzo.“… La muerte de profesionales que tantohan hecho para dignificar este oficio deberíaservir (…) para transmitir a la sociedad queno todos los periodistas que trabajan en losmedios de comunicación somos iguales; hayperiodistas que intentamos respetar laverdad, siguiendo los códigos deontológicos ylos principios éticos más elementales; y hayotros dispuestos a abrir trincheras y a nopermitir que la realidad les estropee sus tesisconspirativas”. Editorial “Todos no somosiguales”. Segre, 8 de marzo.“…Huertas empezaba la jornada con dospreguntas: '¿Eres feliz? ¿Todavía te aguantatu mujer?'. Dos interrogantes impertinentespara un oficio como el de periodista, quepone a prueba el equilibrio emocional de suscultivadores. “Periodista de raza”. SergiDoria. ABC, 8 de marzo.“… Huertas nunca hizo publicidad, tan solole interesaba la incómoda verdad”. “El jovenHuertas”. Francesc de Carreras. La Vanguar-dia, 15 de marzo.
EL ESTADO DE LA PROFE-SIÓN, SEGÚN HUERTASJosep Mª Huertas publicó su primer libro en1969, “Chicos de la gran ciudad”, un estudiosobre los jóvenes barceloneses de la época.El prólogo del libro fue escrito por ManuelIbáñez Escofet, y en él ya se intuían algunos
de los defectos y de las cualidades que carac-terizarían el trabajo de Huertas. CalificabaIbáñez a Huertas de valor joven del perio-dismo catalán, periodista y escritor marcadopor la fidelidad a una problemática. Yescribía “Lejos de la frivolidad, en Huertastodos es serio, trascendente, al servicio delhombre, no como una abstracción sentimen-tal, sino como una realidad viva”. Huertasraramente expresaba opiniones personalesen lo que escribía públicamente. Para hallarreflexiones, he tenido que repasar su corres-pondencia, sus artículos y las entrevistas que
le hicieron; he rebuscado entre sus apuntespara las clases universitarias y conferencias yel resultado es una selección de una mínimaantología de algunas de sus ideas sobre eloficio de periodista. Pequeñas pinceladasque, en un futuro, deberán complementarse.Entre estas pinceladas, puede encontrarsefrases como INDEFINICIÓN YAMBIGÜEDAD, referidas a que la profe-sión nació y vivió en Catalunya bajo el signode la indefinición hasta que llegó un tiempomás estable en el que convive con laambigüedad. La palabra MALOGRADO!Fue la que le dijo su madre y toda su familiacuando comunicó su decisión de hacerseperiodista. Eran los sesenta y los profesio-nales de la comunicación estaban mal consi-derados. Con la expresión PISAR LACALLE, expresaba su propia experienciaque le llevó a buscar la información dondeestaba, a pesar de que algunas veces secorrieran riesgos. Importante fue ELGRUPO DEMOCRÁTICO DE PERIO-DISTAS, que según Huertas, influyó en elperiodismo barcelonés de su generación, éseque fue cogiendo conciencia profesional ypolítica y que sufrió posteriores desengaños. Como CAMBIO DE ÉPOCA entendió elcambio que se produjo a raíz del recelo conque, a finales de 1979, los empresarios empe-zaron a mirar a los periodistas progresistas.En un momento en que no había muchosperiodistas de derechas capaces de serredactores jefe, se empezó a utilizar a perio-distas que reorientaban su trayectoria, querenegaban de sus pecados de juventud o quese reciclaban. BECARIOS, para Huertas,eran las personas que iban a las redaccionesa aprender pero que, al final, acaban traba-jando, explotados y, en muchos casos, gratis.Como CUALIDADES DEL BUENPERIODISTA entendía las que Ibáñez
Escofet le enseño: humildad, curiosidad ygusto por escribir, y él añadía trabajador ytocado de gracia. Le gustaba el conceptoOFICIO para el periodismo, porque ademásde la vocación, es necesario el oficio que secoge con el ejercicio de la profesión. PERIODISTAS ESTRELLAS Y LATROPA. De los primeros pensaba que no secreían trabajadores, sino profesionales libe-rales con tufo de superioridad, pluriocupa-dos por codicia y vanidad en un escenario deperiodismo espectáculo. Pero al otro ladoestá la tropa, la que hace los diarios cada día,que escribe cada vez mejor pero a la que,desde hace un tiempo, le falta capacidadcrítica y autocrítica. Pensaba que los perio-distas realizan un SERVICIO PÚBLICO,un servicio a la sociedad, aunque sea porcanales privados. De CALIDAD YOSADÍA, decía “Hoy se escribe mejorporque la gente está mejor preparada. Peroa los contenidos les falta un poco de osadía”.De la INVESTIGACIÓN aseguraba quefaltan monografías de diarios y periodistasdignificados. Las facultades, según él, noaniman a sus alumnos a investigar mediosconcretos y hay diarios importantes sobrelos que no hay ni un artículo.Sobre la PRENSA JUVENIL, observó quelas revistas juveniles, o son de moralidad malentendida, o de una frivolidad dirigida aobtener buenos dividendos. Considerabaimportante “contribuir al desarrollo desemanarios que sirvieran realmente a losjóvenes y no que se sirvieran de ellos”. De suidea de PROPIETARIOS, evocaba a JordiPujol cuando abandonó Oriflama porque nocoincidían en la forma de trabajar y lesavanzó que no sabrían quien sería el nuevopropietario hasta que empezara a ejercercomo tal. Como HUMILDAD entendía lacapacidad de reconocer que, trabajando enalgo tan frágil como la información diaria, sepueden cometer errores. Sobre la TECNO-LOGÍA, criticaba el encorsetamientotécnico en que habían caído los diarios.“Antes teníamos más capacidad de imagina-ción, más ingenuidad”, dijo, “a veces frena-mos una iniciativa porque no sabríamosdonde colocarla dentro del diario”.La OBSESIÓN POR LA FORMA hamenguado la importancia del contenido,según Josep Maria Huertas. Ya no haycontribución de los medios a la cultura, y lasrevistas no ejercen de conciencia crítica.Ahora lo importante es el diseño o que elque salga por la televisión dé el pego,aunque no se sepa que ha dicho. Y, para fina-lizar, sobre EL PAPEL DE LOS JEFES,estaba convencido de que los cargos inter-medios se escogen más por su fidelidad quepor sus cualidades profesionales. Si ellosestimulasen correctamente a los reporteros atrabajar con humildad, curiosidad, gusto lite-rario, capacidad de trabajo y tocados por lagracia de los dioses, el periodismo sería laprofesión más bella del mundo, decíacitando a Josep Martí Gómez.
JAUME FABRE
61
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
62
CAPÇALE
RA G
ENER-M
ARÇ 2
007
C O M E N S V E U . . . B e r g e
�
